Universiteti b. A. Bahritdinov s. A. Zokirova


n a v b a td a   s a n o a t   v a   q ish lo q   x o ’jaligi).  Y evrop a  daryolarida  nitrat   rta  h is o b d a


Download 35.04 Kb.
Pdf просмотр
bet5/37
Sana15.02.2017
Hajmi35.04 Kb.
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   37

n a v b a td a   s a n o a t   v a   q ish lo q   x o ’jaligi).  Y evrop a  daryolarida  nitrat   rta  h is o b d a  
m um k in  b o ’lg a n d a n   4 5   m arta  balan ddir.  S u v la rn in g   p e stftsid   v a   fo sfo rit  bilan 
iflo sla n tirish   k e n g   tarq aldi.  S h u n is i  qiziqki,  T a n z a n iy a ,  K o lu m b iy a ,  M a la y z iy a  
d aryolarida  p e stitsid la r  d a ra ja si  Y evrop an ik id an  b alan d roq .  D e n g iz   qirg’oq larid a, 
d aryolar qu yilish i joylarid a s a n o a t  v a   m a ish iy  o q a v a la r  n a tija sid a  e k o lo g ik  v a z iy a t 
y o m o n la s h m o q d a .

B o z o r  iq tisod iyoti  rivojlan gan   davlatlar (u lard a  p la n e ta   a h o lisin in g   1 /8   q ism i 
y a s h a y d i)  butun  d u n y o   iflo sla n ish in in g   2 /3   q ism id a n   ortig’ini  ish la b   chiqaradilar. 
H a q iq a td a n ,  h o zir  bu  m a m la k a tla r d a   m uhitni  iflo sla n tir ish   u c h u n   m a s ’uliyat 
k u ch a y d i.  O hirgi  yillarda  tab iatn i  s a q la s h   ijiim oiy  m a s a la la ri  a s t a - s e k in   fo y d a  
o l is h d a   u s t u n r o q   a h a m i y a t g a   e g a   b  la y a p t i,  c h u n k i  j a m o a   v a   d a v la t la r  
t o m o n i d a n   b o s im   k u c h a y m o q d a .  B u  a t r o f d a g i  m u h itn i  m u h o f a z a   q ilis h  
m u a m m o s in i  y e c h i s h g a   y a x s h i  t a ’sir   q ila d ig a n   v o s i t a l a m i   q id ir is h ,  y a n g i 
te x n o lo g iy a la r n i  is h la b   c h iq ish ,  q ish lo q   x jaligi  v a   s a n o a t   k o rx o n a la rin in g   o z  
ch iq in d ilar  sik lig a    tis h g a   r a g ’batlantiradi.
Lekin  ta b ia tn i  m u h o fa z a   q ilis h g a   ajratilgan  m a b la g ’lar   s is h ig a   v a   b a ’zi 
zararli  k o m p o n e n tla rn in g   c h iq ish i  2 3 - 3 0   foiz  k a m a y tirilish g a   q a ra m a y ,  u la m in g  
u m u m iy   m iqdori  h ali  ju d a   b a la n d .  Ifloslan tirish   m u a m m o s i  b ilan   k u ra s h   hali 
h a m   y e c h im id a n   u z o q .
“Parnik  effekti”
M a’lum ki,  k a rb o n a t  angid rid  a tm o s fe r a d a   is s iq x o n a n in g   o y n a s ig a    x s h a b  
q u y o s h n in g   e n e r g iy a   nurlarini   tk a za d i,  lekin  Y e m in g   issiq lik   nurlarini  s a q la b  
q o la d i  v a   s h u   b ila n   up arn ik   effekti"  d e b   n o m la n g a n   h o d is a   v u ju d g a   k e la d i. 
A tm o s fe r a d a   u g le ro d   d io k sid i  o ’s a d i  ( rm onlarni  k e s is h   v a   yo n d irish ,  s a n o a t  
chiqindilari  v a   tran sp ort  g a z i  bilan  ifloslan tirish  v a   h.k.  n a tija sid a ).  O lim larn in g 
f ik r ic h a   ( b u   h o l a t   h a q i d a  
o lim la r   o r a s i d a   t o r t i s h u v l a r   k e t m o q d a )  
x lo r fto r u g le r o d la r n in g   (X F U )  a t m o s f e r a g a   k  ta r ilish i  iq lim n in g   is is h ig a   o lib  
k elad i.  S h u n d a y   qilib,  in so n iy a t  taraqq iyotin in g  Yer  iqlim iga  ta ’siri  -   real  n a r sa .
Oxirgi  y u z   yillikning  8 0 -yillarid a  to ’rt  e n g   is s iq   yillar  t o ^ r i   k ela d i  ( 1 9 8 8   e n g  
i s s i q   yil  b  ld i),  s  z   у е г   s h a r id a   iq lim n in g   g lo b a l  is is h i  h a q id a   k e ta y a p ti. 
O lim larning  x u lo sa la r i  ta sd iq la n d i,  d u n y o d a g i  e n g   m u h im   ra y o n la rd a   o b -h a v o  
sharoitlari  “parnik  effekti"  k u c h a y ish i  natija sid a   h a y o t  sh aroitlari  q a n d a y   b  lish i 
m u m k in ligini  k  rsa tib   turibdi.
B a s h o r a t   b  y ic h a   h a v o   h a r o ra ti  (2 5   yil  o ld in g i  b ila n   t a q q o s l a n s a )   2 0 2 0  
y ilg a   2 ,5 °,  2 0 5 0  y ilg a  -  3 -4 °   C  g a   k o ’tariladi.  “P a rn ik  effekti"  p la n e ta n in g   iqlim ini 
b u zib ,  fa q a t  u n g a   h o s   b o l g a n   m u h im   h o d is a la r :  y o g ’inlar  m iq d ori,  s h a m o l 
y o ’n a lis h i,  b u lu tla r   q a t la m i,  o k e a n   o q im la r i  v a   q u tb   m u z lik la r in in g   h a jm i 
 z g a r a d i.  D u n y o   o k e a n in in g   p a s t - b a la n d lik   d a r a j a s i  k o   t a r ila d i,  o r o lla r d a  
j o y la s h g a n   d a v la tla r d a   v a   p a s t   q irg q li  jo y la r d a   y a s h a y o t g a n   v a   a h o li  s o n i 
k  p   m a m l a k a t l a r d a ,   m a s a l a n ,   B a n g l a d e s h ,   N i d e r l a n d i y a ,   M e k s i k a  
q o ’ltig ’id a g i  A m e r ik a   q ir g ’o q la r id a   v a   b o s h q a la r .  O lim la r   b a lk i,  p la n e t a d a  
h a r a k a t  k  tarilish i  ijob iy  n atija  b e r is h in i  k u tad ilar.  U lar   y la s h ic h a ,  q is h lo q  
x  j a li g i   s h im o l   t o m o n   s u r i l a d i ,  y il  d a v o m i d a   S h i m o l i y   d e n g i z   y  li d a  
n a v ig a t s iy a   o c h ila d i.
Iqlim  isish in in g   natijalari  q a n d a y   b lisihini  h e c h   kim  an iq   bilm aydi,  a m m o  
s h u b h a s iz ,  u  t a ’sir e ta d i.  Ilmiy  m a ’lu m otlarga  b a h o   berib ,  b u tu n   d u n y o   b irgalikd a 
s h u   m a s a la   b  y ic h a   h arak atlar  rejasini  ish la b   ch iq ish la ri  lozim .

A tm o sfer a n in g   a s o s iy   v a   m uh im   q ism i  b o ’lgan   o z o n   qatlam i  iq lim ga  ta ’sir 
qiladi  v a   Y erdagi  h a m m a   jo n zo tn i  Q u y o sh n in g   u ltrabinafsh a  nurlaridan  h im o y a  
qiladi.  O zo n n in g   a s o s iy   m a s s a s i  1 0   k m .d a n   5 0   km  g a c h a   b alan dlik da j o y la s h g a n , 
uning  m a k sim a l  zichligi  1 6 -2 0   km  balan dlik d a  kuzatiladi.  O zo n n in g   tuzilish id a  v a  
bu zilish id a  a z o t  okisid i,  o g ’ir  m etallar,  xlor,  ftor,  brom   faol  rol   ynaydilar.
1 9 7 8   yild a A ntarktida  u stid a   birinchi  m arta Yer o z o n   q o b ig ’ida  yirik  “tu y n u g i” 
to p ilg a n   ed i.  0 ’tg a n   yillar  d a v o m id a   sp u tn ik la rd a n    r g a n is h   n a tija sid a   Arktika, 
A Q S H ,  Y e v ro p a ,  R o s s i y a   u s tid a   s h u n d a y   “tu y n u k la r”  a n iq la d i.  O z o n   q a tla m i 
b u z ilis h id a   a t m o s f e r a g a   in s o n   y a r a t g a n   c h iq in d ila r   v a   ta b ia td a   b  lm a g a n  
a e r o z o l  g a z -x la d a g e n tla r ,  xlor,  flor,  u g lero d   (X FU )  v a   b o s h q a   o z o n n i  b u zu v ch i 
m o d d a la r  (O BM )  ayb lan d ilar.
O z o n   q a tla m in in g   y u p q a la n ish i  d u n y o  ja m o a s in i jiddiy  h a votirga  s o lm o q d a . 
U ltr a b in a fsh a   r a d ia tsiy a n in g   (n u r la n ish n in g )   s is h   n a tija sid a   v a   o d a m la r   teri 
sa r a to n i  (rak)  bilan  k a s a l  b o lis h i,  m u ta tsiy a   p a y d o   b o ’lishi  (u ltra b in a fsh a   DNK 
m olek u lalarin i  b u za d i,  bu  e s a   g e n e tik   o ’z g a r ish la r g a   olib  k elad i),  r a d ia tsiy a   bir 
qator 
0
'sim lik la m in g   o ’s is h ig a   sa lb iy   t a ’sir  k  rsa tish i,  fitop lan k ton   b aliq lar  va 
d e n g iz   o rg a n izm la rin in g   a s o s iy   y e m i  k a m a y ib   borishin i  s h u   bilan  b o g ’laydilar.
M u s h tta g id a   p rovard id a in so n iy a t,  D u n y o  o k e a n i,  iqlim,  h a y v o n o t v a  o ’sim lik 
d u n y o s i,  e k o tiz im ...  ta r a q q iy o tn in g   k e la ja g i  yorqin  e m a s .   V a z iy a t  k u c h a y is h i 
s a b a b li  1 9 8 5   yild a  V e n a   k o n v e n s iy a s i  im zo la n d i.  1 9 8 9   yil  1  y a n v a r d a n   b o s h la b  
M o n rea l  p ro ty o k o li  k u c h g a   kirdi:  u  O D B n i  is h la b   c h iq a r is h   v a   fo y d a la n is h n i 
c h e g a r a la n is h i  h a q id a   ed i.  A m m o   bu  ch o ra la r  k e sk in   natija  b erm a y a p ti.  1 9 9 5  
yilda  S h a rq iy   S ib ird a   o z o n   tarkibining y u p q a la n ish i  an iq lan d i - 4 0 0  fo iz d a n   ortiq, 
1 9 9 6   yil  o k t a b r - n o y a b r id a   A n ta rk tid a   u s t id a   e n g   k a tta   v a   c h u q u r   b o ’lg a n  
“c h u q u r c h a "   a n iq la n d i.  E n d i  k o ’p c h ilik   e k s p e r t la r   o z o n   q o b i g ’in in g   a s o s i y  
g   a za b la n tiru v ch i  d e b  to v u s h d a n   reak tiv  a v ia tsiy a   v a   k o sm ik   raketalarni  u chirish 
s o n i  k o 1p a y ish i  b ilan   b o g 'la m o q d a la r.  F a n   o ld id a   sh u   jarayonlarn i   rg a n is h   va  
sa m a r a li  ch o r a la r   k o Y ish g a   ta v s iy a   b erish   m a sa la la r i  turibdi.
Avtomobil -  xavfli  manba
A v to tra n sp o rt  rivojlanishi,  s h a h a r la m in g   h a v o s in i  g a z la r   bilan  ifloslan tirish 
k p  k a sa llik la rn in g   b o s h   sa b a b la r id a n   biridir.  Yarim  milliard  a v to m o b illa r n in g  
g a z   c h iq a rish i  Yer  a tm o sfe r a s in i  e n g   zararli  ifloslan tirish n in g  6 0   foizin i  tash kil 
e ta d i.  “F o to k im y o   tu m a n i”n in g   ( s m o g )   a s o s i y   s a b a b la r i  a v to m o b illa r   is h la b  
c h iq a r a y o tg a n   g a z ia r d a n   iborat.  Bu  h o d isa n i  d u n y o n in g   k o ’p  yirik  sh a h a r la r id a
-   M exik o,  L o s -A n je le s ,  Nyu-York,  C h ik a g o ,  B o s to n ,  L o n d o n ,  T okio,  M ilan  v a  
b o s h q a la r d a   k o ’rish  m um kin. A h o lig a  n isb a tid a n   koY satk ich   b o ’lg a n   a v to m o b illa r 
so n i  m a m la k a t  b o y lig id a n   e k o lo g ik   o d a tn in g   h aq iq iy  o ’lc h o v ig a   a y la n d i.
A v to m o b il  tr a n s p o r ti  z a r a r   t a ’sir in i  p a s a y t ir is h   b o ’y ic h a   ta d b ir la r d a n  
q u y id a g ila rn i  ajratish   m um kin:

♦  Z aharlilik  nuqtai  n a z a rid a n   a v to m o b il  k o n stru k siy a sin i  tak om illash tirish ;
♦  A vtom ob illarn i  y o q ilg ’ining  b o s h q a   turlariga  o ’tk azish ;
♦ 
E k o lo g ik   nuqtai  n a z a r d a n   “t o z a ”  y a n g i  avtom ob illar,  elek trom ob illar,  u 
q u y o sh y u r u v c h ila r ”ni  va  h.k.ni  y a r a tish   (F r a n siy a d a   1 9 9 7 -y ild a   elek tro m o b illa r 
s o n i  y a n g i  m a s h in a la r   parkning  2   foizini  ta sh k il  etadi);
♦  U m u m iy  elek tr  transportini  k e n g a y tir ish   v a   tak o m illa sh tirish .
Atom energetikasining ta’siri
C h er n o b il  A E S   (ap rel  1 9 8 6 )  fa lo k a tid a n   keyin  sh u   y e r d a   v a z iy a t  hozirgi 
k u n g a c h a   jid d iy lig ic h a   q o la y a p ti.  Y a d ro   e n e r g i y a s i d a n   tin c h lik   m a q s a d id a  
f o y d a la n is h   b o ’y ic h a   q a ra m a -q a rsh i  fikrlar  yuritilm oqda:  biri  -   ta k o m illa sh tirish  
v a   rivojlantirishni  d a v o m   ettirishni,  b o sh q a la r i  -   b a r ch a   bor A E SIarni  to ’xtatish n i 
ta la b   etm o q d a la r .  B a ’zi  m a m lak atlar  a to m   e n e r g e tik a sin i  rivojlantirish  b  y ich a  
o ’z   dastu rlarin i  t o ’xtatdilar.  Y a p on iya  e s a ,   a k s in c h a ,  2 0 1 0   y ilg a c h a   A E S   d a   2 0  
b lo k d a n   ortiq  qu rish   m a q sa d la ri  borligini  e ’lon  qildi.
Y U N E P   (A trof-m uh it  b  y ic h a   BM T  d a stu r i)  a to m   e n e r g e t ik a s i  b  y ic h a  
X a lq a ro   a g e n tlig i  (MAGATE)  va   J a h o n   s o g ’likni  s a q la s h   ta sh k ilo ti  (VOZ)  bilan 
b a r c h a   turli  m u ra k k a b   s a n o a t   q u rish la rin i  b o s h q a r is h   v a   ta v a k k a l  b a h o s ig a  
taallu qli  loyih alarni  a m a lg a   o s h ir is h d a   ishtirok  e tm o q d a la r.
A t o m   e n e r g i y a s i d a n   f o y d a l a n i s h   m u a m m o s i   u s t i d a   o l im l a r   b o s h  
q o tir m o q d a la r   v a   MAGATE  a y tis h ic h a ,  e k o lo g iy a ,  xa v fsizlik   v a   iq tiso d   n u q tai 
n a z a r id a n   s h u n d a y   e n e r g iy a   topiladiki,  k ela ja k d a   butun  d u n y o   kerakli  d a ra ja d a  
e n e r g iy a   bilan  t a ’m in lan ad i.
0 ’rmonlarning yo’qolishi
R iv o jla n g a n   m a m la k a tla r   2 - 3    n   yilliklar  o ld in    r m o n la r n in g   y o ’q o lis h  
havfini  tu s h u n ib   yetdilar.  S h u n in g   u c h u n    rta  k en g lik d a g i   rm o n la r  m a y d o n i 
h o zirg i  p a y td a   k a m a y m a y   turibdi,  a k s in c h a ,  k  p  h o lla rd a   o Y m o n la rn i  q a y ta  
tik la s h   ish la r i  n a t ij a s id a    s ib   b o r y a p ti.  0 ’r m o n la r n in g   y o ’q o lis h i  v a   sifa ti 
p a s a y is h in in g   s a b a b i  iq tisod iy  riv o jla n g a n   m a m la k a tla rd a   ohirgi   n   yilliklarda 
kislotali  y o m g ’irlar  y o g ’ishi  3 0   m ln.  g a   y a q in   h u d u d   zararlan gan ligid ad ir.
R iv o jla n a y o tg a n   m a m la k a tla m in g   k  p ch ilig id a    rm on lar  y  q o lish i  d a v o m  
e tm o q d a .  0 ’r m o n la m in g   y o q o lis h i,  d a la la r   v a    tloq lar  u c h u n   k e s ib   t a s h la s h , 
q im m a t  n a s lli  d a r a h tla m i  e k s p o r t   q ilis h   n a tija s id a    s ib   b o r m o q d a .  Y o g ’o c h  
m u h im   a h a m iy a t g a   e g a   -   r iv o jla n a y o tg a n   m a m la k a tla r   a h o lis in in g   7 0   fo izi 
y o g ’o c h   y o q i l g ’i s i d a n   o v q a t   t a y y o r l a s h   v a   x o n a d o n l a r n i   i s i t i s h   u c h u n  
fo y d a la n a d ila r.  N e p a l,  Gaiti,  U g a n d a d a   e n e r g e tik   e h tiy o jn in g   9 /1 0   q ism i  y o g  c h  
y o q i l g ’i  h i s o b i d a n   q o n d ir ila d i.  0 ’r m o n   y  q o l is h i   s a b a b l i    r n ig a   t a n q i s  
s e z a y o t g a n   r iv o j la n a y o t g a n   m a m la k a t la r n in g   a h o l i s i   h a y o t i g a ,   a y n i q s a  
q is h lo q d a g ila r g a ,  o g ’ir  ta ’sir  q ilm o q d a .

0 ’rm o n la rn i  s a q l a b   q o lis h ,  m e 'y o r id a   is h la t is h ,  s u n ’iy  q a y t a   tik la s h  
m u a m m o s i,  A frika  o ld id a   h o z ir   k e s k in   turibdi.  K o ’p  m a m la k a tla r   v a   d u n y o  
r e g io n la r id a ,  s h u   q a t o r d a   R o s s i y a d a   h a m ,  o ’r m o n   y  q o l is h i   h a q id a g i 
maM umotlar  ek o lo g la r n i  h a v o tir g a   s o lm o q d a .
D u n yo  m iq y o sid a   ohirgi  1 0 0   yil  d a v o m id a   o Y m on lar  m a y d o n i  ikki  b arob ar 
k a m a y d i.  I n s o n iy a tn in g   o ’r m o n   r e s u r s la r ig a   m u n o s a b a t i  o ’z g a r is h i  lo z im . 
0 ’r m o n g a   f a q a t   x o ’jalik   n u q ta i  n a z a r id a n   q a r a m a s lik   k e r a k .  0 ’sim lik la r   -  
p la n eta m izn in g   y a g o n a   "kislorod  fa b rik a si”  ek a n lig in i  u n u tm aslik   lo zim .
Chollanish
“C hoM lanish”  a t a m a s i  y e rla rn in g   y o m o n la s h u v   ja ra y o n i  o h ir id a   h o s ild o r  
yerlarn in g  e k o lo g ik   s a h r o la n is h ig a   olib  k elish in i  bildiradi:
Iqlim  b o ’y ich a   m a ’lu m otlar  a s o s id a   sa h ro la r  v a   d a sh tla r   hozirgi  v a q td a   4 ,7  
mln.  g a   quruqlikning  u c h d a n   bir  q ism in i  tash kil  e ta d i  v a   bu  h u d u d la rd a   d u n y o  
a h o lisin in g   15   foizi  y a s n a y d i.  In son larn in g  x o ’jalik  faoliyati  n a tija sid a   XX  a srn in g  
ikkinchi  y a rim d a   9   m ln.  k m 2 d a n   ortiq  y e rla r   s a h r o g a   a y la n d i.  3 0   m ln.  km 2 
(quruqchilikning  1 /5   qism i)  s a h r o la n is h   xavfi  o s tid a   turibdi.
Bu  x a vf-xatarn i  y u z d a n   ortiq  davlatlar,  birinchi  n a v b a td a   r iv o jla n a y o tg a n  
d avlatlar  s e z ib   turibdilar.  Ohirgi  yillarda  bu  d avlatlard a  h ar  yili  6 - 7   m ln.  km 2  g a  
y a q in   yerlari  c h o   lla n is h g a   m u b ta lo   b  lm o q d a .  A m m o   s h u   y erla rd a   a h o lin in g  
k  p a y is h i  k u z a t ilm o q d a ,  y a ’ni  o z iq - o v q a t g a   e h tiy o j  o ’s m o q d a .   M a s a la n , 
H in d isto n d a   a h o lisi  e n g   z ic h   rayonlar  bor  ( o ’rtach a  h is o b d a   a h oli  zic h lig i  1  km 2 
g a   1 0 0   kishi  t g ’ri  kela d i.  M a s a la n ,  T xar  s a h r o s in in g   a s o s iy   q ism i  R a ja s to n  
s h t a t i d a   j o y l a s h g a n ) .   H in d i s t o n   h u d u d i n i n g   4 / 5   q is m i  h o z i r g i   v a q t d a  
q u rg ’o q c h ilik d a   v a q ti-v a q ti  b ilan   u c h r a y d i.  Afrika  q ita ’sin in g   arid  ra y o n la rid a  
c h o l l a n i s h n i n g   b a r c h a   turlari  v a   s h a k lin i  lo k a l  v a   r e g io n a l  m u a m m o la r n i 
tu g ’diradi.  A frikaning  s a h r o  z o n a s id a g i  S a h ro i  K abirdan ja n u b   to m o n id a g i  h arob  
qifuvchi  q u rg ’oqchilik!ai  yern in g   y o m o n la s h is h i  m u a m m o la r ig a   ja m o a tch ilik n in g  
e ’tiborni  tortdi  v a   BMT  c h  lla s h is h   m u a m m o la r ig a   d u ch   keldi.
C h o lla n is h  jarayoni a n tr o p o g e n  v a ta b iiy  om illam in g birgalikdagi harakatlarini 
tu g ’diradi.  S h u  jarayon n i  tu g ’dirgan  a s o s iy   a n tr o p o g e n   sa b a b la rd a n   quyidagilarni 
k o ’r sa tish   m um kin:  ju d a   siy ra k   o ’sim lik la m i  y o ’q o lish i,  m ollarni  (h a y v o n la r n i) 
y a y lo v la r d a   h a d d a n   ta sh q a r i  b o q is h   (bu  r a y o n la rd a   x jalikn in g  a s o s i y   turi  -  
chorvachilik);  y a y lo v   m a ss iv la r  yerini  h a y d a sh ;  daraxtlar v a   butalarni  yon d irish   va 
k e s ib   ta s h la s h ;  tup roq  q atlam in i  b u zilish i  (y llar   tk a z is h ,  s a n o a t-q u r ilis h   v a  
b o s h q a   xjalik  faoliyati  n a tijasid a  ustki  qatlam i  qurishi,  qu rg’oqchilik  v a   h.k.
Ekologik muvozanatni qanday qayta tiklash  kerak
In so n iy a t  a tro f  m uhitni  s a q la s h   m u a m m o s i  bilan  s h u g ’u lla n ish   vaqti  keldi. 
In so n iy a t  n a fa q a t  y a s h a s h n i  o ’y la sh i,  balki  rivojlanish ni  d a v o m   ettirish   u ch u n  
tabiatni  m u h o fa z a   q ilis h g a   ilmiy  v a   a m a liy   kuchlarni  jalb  e tish i  zarur.

0 ’d a td a   butun  d u n y o d a   birinchi   ringa  id eo lo g iy a  e m a s ,  ek ologik   m u am m olar 
chiqadi,  millatlararo  m u n o sa b a tla r  e m a s ,  in son iyat  v a   tabiat  ustunlik  qiladi.
E k o lo g ik   m u a m m o la r ,  narkotiklar  m u a m m o la r ,  S P ID   v a   b o s h q a la r   ju d a  
k e n g   t a r q a lg a n   v a   jid d iy  m a s a la la r   b  lib ,  u la rn i  e c h is h n i  h e c h   q a n d a y   bir 
m a m la k a t  u d d a la y   o lm a y d i.  J a h o n   b ir la s h m a sin in g   kuchlari  jalb  etilishi  k erak, 
a m m o   “g lo b a l  o ’y la s h ,  lok al  h a ra k a t  q is m i”  ta m o y ili  is h la s h i  k era k .  M u h itga 
m in im a l  z iy o n   k eltirib ,  r iv o jla n ish d a   o p tim a l  n a tija la r g a   e r is h is h   -   Ч и гд ’ип 
r iv o jla n ish ”  k o n s e p s iy a s i   sh io ri  b o ’lib,  u n d a   in s o n n in g   m a n fa a tla r i  v a   j a h o n  
p r o g r e s s i   m a s a l a l a r i   b ild ir ila d i.  B u  k o n s e p s i y a n i   t a s d i q l a s h n i n g   m u h im  
b o s q ic h i  B M T ning  x a lq a r o   k o n fe r e n s iy a s i  b o ’ldi.  U  a tro f  m uh it  v a   rivojlan ish  
m a s a l a s i g a   b a g ’is h la n g a n   e d i.  U  1 9 9 2   y ild a   R io   d e   J a n e y r o   (B r a z iiiy a )d a  
 tkazildi.  U  y e rd a   q a b u l  q ilin gan   XXI  a s r g a   kun  tartibi  d iq q a tg a   loyiq.  Bu  xujjatni 
v a q t   tish i  bilan  k e la ja k   y u z   yillarda  Yer  p la n e ta s in in g   a s o s iy   q o n u n i  is h la b  
c h iq a r ish n in g   birinchi  urinishi  d e b   h iso b la sh d i.  U  d a v la tla rn in g   n a fa q a t  e k o lo g ik  
d o ir a s id a ,  balk i  x a lq a r o   m u n o s a b a tla r   o r a s id a   d e b   b a h o la n d i.  D e k la r a ts iy a  
tam oyillarin in g  birida  s h u n d a y   deyilad i:  “d a vlatlar  q u la y   v a   o ch iq   xalq a ro   iq tiso d  
tizim ni  tu z ish   ish id a   ham korlik  qilishlari  kerakki,  u  iq tisod iy   s is h ig a   v a   h a m m a  
m a m l a k a t l a r n in g   b a r q a r o r   r iv o j l a n i s h ig a ,  t a b i a t   m u h itin i  y o m o n l a n i s h  
m u a m m o s in i  sa m a r a li  y e c h is h g a   olib  b o r a d i.”
R io d a g i  k o n fe r e n s iy a n in g   qarorlari  q a n d a y   b a ja r ila y o tg a n in i  te k s h ir is h  
m a q s a d id a   1 9 9 7   yil  iyu n d a  BM Tning  B o s h   A s s a m b le y a s in in g   m a x s u s   “h isob ot"  
s e s s i y a s i    tkazildi.  U n d a   atrof  m uhit  m u a m m o la ri  b  y ich a   d a v la t  v a   h u k u m at 
r a h b a r la ri  q a t n a s h d ila r .  U n d a   y a n g i  m u h im   c h o r a la r   m a ’q u lla n d i.  J a h o n  
b ir la s h m a s in in g   e k o lo g iy a g a   d iq q a t-e ’tibori  o s h m o q d a .
Iqtisodiy  muammolar
In so n n in g    z   h a y o tid a   y er tabiati  bilan  b e v o s it a    z a r o   t a ’sir  qilib  tu rgan   v a  
t a r ix iy   r iv o j l a n i s h n i n g   s h u   d a v r d a g i   i s h l a b   c h i q a r u v c h i   f a o l iy a t i   b ila n  
c h a m b a r c h a s   b o g ’la n ib   turgan   y e r   tabiatin ing  bir  q ism i  bizni   rab  o lg a n   tab iiy 
m uxit  d e b   ata la d i.  G a r c h a n d   XX  a srn in g   ikkinchi  yarm i  m isli  k o Y in m a s  iq tiso d iy  
riv o jla n ish   davri  b o ’ls a - d a ,  bu  riv o jla n ish   b izn i  o ’rab  o lg a n   ta b iiy   m u h itn in g  


Do'stlaringiz bilan baham:
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   37


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2019
ma'muriyatiga murojaat qiling