Universiteti b. A. Bahritdinov s. A. Zokirova


D e n g iz   su vin i  c h u c h u k   qilish  usullari  m urakkabdir  v a   q im m a tg a   tu s h a d i,  a m m o


Download 35.04 Kb.
Pdf просмотр
bet4/37
Sana15.02.2017
Hajmi35.04 Kb.
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   37

D e n g iz   su vin i  c h u c h u k   qilish  usullari  m urakkabdir  v a   q im m a tg a   tu s h a d i,  a m m o  
s h u n d a y  s u v d a n   Q u v a y t,  Jazoir,  Liviya,  B erm u d  v a   B a g a m   orollarida,  A Q S H n in g  
bir  n e c h a   r a y o n la r id a   f o y d a la n a d ila r .  M D H d a ,  M a n g ’is h lo q   y a r im o r o lig a  
( Q o z o g ’isto n )  d e n g iz   su v in i  c h u c h u k   qilish  qu rilm asi  ish la m o q d a .
B u n d a n   ta sh q a r i,  o k e a n   c h u c h u k   su v id a n   fo y d a la n is h n in g   y a n a   bir  real 
im k o n iy a ti  bor:  s u v g a   m u h toj  d a v la tla r g a   Y ern in g  s h im o liy   v a   j a n u b iy   m u z  
q a tla m id a n   b linib  k e ta y o tg a n   k o ’c h m a   m u z  t o g ’larini  b u k sirovk a  q ilish .  D u n yo 
o k e a n in in g   b u n d a n   k ey in g i  ilm iy -tek sh irish   v a   o 'zla sh tirish i  ishlari  m a s a la s in i 
h al  e tis h ,  k e la ja k d a   v a   b o s h q a   g lo b a l  m u a m m o la m i  y e c h is h g a   t a ’sir   e tis h i 
m um kin.  U lardan   bir  n e c h ta s in i  s a n a b   o ’tam iz.
D u n y o   o k e a n i   r e s u r s la r in in g   e n g   m u h im   q is m i  -   b io lo g ik   r e s u r s la r . 
O lim larning  o ’y la s h ic h a ,  bu  r es u r sla r   3 0   mlrd.  aholini  t o ’y d irish g a   qodir.  D u n y o  
o k e a n i - ju d a katta  m ineral x o m  a s h y o  z a x ir a sig a  e g a .  Y ildan -yilga sh u   resurslarn i 
ish la tish   ja ra y o n i  k e n g a y m o q d a .  D e n g iz   o stid a n   hozirgi  p a y td a   d u n y o d a   ish la b  
chiqarilgan n eftn in g  j qism i,  k assiteritn in g  12 foiz (In d on eziya,  M alayziya v a  Tailand 
qirg’oq larid a),  JA R   va  N am ib iy a   qirg’o q larid agi  q u m lardan   olm o sla r,  o ’g ‘it  u ch u n  
fo s fo r   k o n k r e s iy a s i  m illion  t o n n a la b   is h la b   c h iq a r ilm o q d a .  1 9 9 9   y ild a   Y an gi 
G v in ey a n in g   s h a r q   to m o n id a   o k e a n   o stid a n   n ih o y a td a   b o y   tem ir,  sin k ,  m is,  oltin 
v a   k u m u sh   k o m p le k s   rudalarining  q a z ib   ch iq a rish   ulkan  lo y ih a si  a m a lg a   osh irila 
b o sh la d i.  O k e a n n in g   e n e r g e tik   sa lo h iy a ti  ju d a   katta  (D u n y o   o k e a n in in g   birgina 
s u v  q a lq is h   ja ra y o n i  in so n iy a tn i  e n e r g iy a   bilan  ta ’m inlay  olad i,  lekin  h o z irc h a   bu 
k ela ja k   sa lo h iy a ti.)
Y er  y u z i d a   i s h l a b   c h i q a r is h n in g   rivoji  v a   a l m a s h u v   u c h u n   D u n y o  
o k e a n in in g   tr a n s p o r t  a h a m iy a ti  ju d a   k a tta .  O k e a n d a   in s o n iy a t n in g   x jalik  
fa o liy a ti  o q ib a t id a   k o ’p  c h iq in d ila r   t o ’p la n a d i  ( o k e a n   s u v la r in in g   k im y o   v a  
fizik   t a ’siri  v a   tirik  o r g a n iz m la r n in g   b io lo g ik   t a ’siri  n a tij a s id a   t u s h a y o t g a n  
c h iq in d ila r n i  t o z a l a y d i .   A m m o   i n s o n i y a t   o k e a n n i n g    z -  z i n i   t o z a l a s h  
q o b iliy a tid a n   n o t o ’g ’ri  f o y d a la n is h ,  ju d a   o g ’ir  o q ib a tla r g a   olib   k e la d i).  D u n y o  
o k e a n in in g   r e s u r s la r in i  o ’z la s h tir is h   v a   uni  s a q la s h ,  s h u b h a s iz ,  in s o n iy a tn in g  
g lo b a l  m u a m m o la r id a n   biridir.

Yer tarixining 4 , 5  mlrd. yil d a v o m id a  a m a ld a  to’lgan tabiiy ja r a y o n ig a  n isb a ta n , 
in s o n n in g   t a ’siri  ilgari  a h a m iy a tg a   e g a   b o ’lm a g a n .  In so n   y er  q o p la m in i  fa q a t 
4 0 0 0 0   y ilg a   y a q in   faol  o ’z la sh tir m o q d a .  A m m o   ah o li  so n in in g   o ’s is h i  v a   tex n ik a  
rivojlanishi  t a ’sirid a  yild an -yilga  sezila rli  b o ’lm o q d a .  Ilgari  k  tarilgan  m u a m m o - 
la rin in g    tk irlig i  v a   m iq y o s i  h o z ir g i  a s r n in g   h o d i s a   v a   ja r a y o n la r ig a   t e n g  
k e lm o q d a .
In so n   fa o liy a tin in g   h a m m a   y  n a lish id a   yirik  hu du d   sa k r a s h   b o ’lib  o'tdi  -  
ish la b  ch iq arish ,  harbiy ish , transport,  a lo q a ,  s a v d o -s o tiq d a  v a  h.k. X o ’jalik faoliyati 
hozirgi  k u n d a   ilgari  q o ’li  y e tm a g a n   h u d u d la rg a   iqlim  v a   g e o g r a fiy a   to m o n id a n : 
q u tb   zo n a la r,  D u n y o   o k e a n i,  k o s m o s g a   t a ’sir  q ilm o q d a .
V .I.V e r n a d s k iy n in g   “N e o s f e r a   h a q id a   bir  n e c h a   s o ’z '’  ( 1 9 4 4 )   m a s h h u r  
a s a r id a  v o q e a la r g a  q u y id a g i  b a h o   berilgan:  “p la n eta m izn in g  tarixida  in so n   u ch u n  
katta  a h a m iy a tg a   e g a   b o ’lg a n   k esk in   p a y t  keldi.  B u  payt  m illion,  a n iq r o g ’i,  milli- 
ard  yillar  ta y y o rla n ib   k e lg a n .  M illionlab  in so n   a v lo d la rig a   ch u q u r  sin g ib   k e tg a n . 
J a m i y a t n i n g   r iv o j la n is h i  b i o s f e r a   r iv o j la n is h i  b ila n   b o g   liq lig i  h a q i d a g i  
tu s h u n c h a n i  V .I.V ern a d sk iy   tak lif  e t g a n .  U  is h la b   c h iq q a n   b io s fe r a   h a q id a g i 
t a ’lim o tid a   b io s fe r a n i  q o n u n iy   ja r a y o n   tik la n ish   v a   p la n e ta n in g   b io s f e r a s id a  
a q ln in g   u s tu n lig i  q a ro r  to p ish i  h a q id a   fikr  yuritiladi.  J a m iy a t  r iv o jla n ish in in g  
q o n u n iy a ti  b io s fe r a n i  s a q la s h ,  b o y itish ,  ta k o m illa s h tir is h g a ,  ta lo n -to r o jg a   v a  
b a r b o d   q ilm a s lik k a   q a r a ta lis h i  k e r a k .  O lim   bir  q a n c h a    z a r o   b o g ’la n g a n  
jarayon larn i  a lo h id a   ajratadi.  Bu  ja ra y o n la rg a   h ozirgi  b o s q ic h d a   “in so n iy a tn i  bir 
b u tu n d a y   v u ju d g a   k e lish i”  d e b   b a h o   berdi.  D iq q a tg a   loyiqdir,  bu  fikrlar  in so n iy a t 
h o z ir g i  v a q t d a   “g l o b a l ”  d e b   a t a l g a n   m u a m m o l a r   k o m p le k s i   b ila n   r e a l 
to ’q n a s h m a g u n c h a   a y tilg a n   ed i.  In so n iy a t  tarixida,  butun  Yer  b io s fe r a s i  tarixida 
k e sk in   v a   burilish  m o m en ti  k e lg a n i  h a q id a   g a p ir is h g a   m ajbur  b ldi.
XX   a s r n in g   ilm iy  y u tu q la ri  d u n y o n i  id o ra   q ilis h n i  b a r p o   q ild ilar,  lek in  
in so n iy a tn in g  x jalik faoliyati tabiiy r esu r sla rd a n   in te n siv  fo y d a la n is h ,  chiqindilar- 
n in g   u lk a n   m iq y o s   -   m a n a   bu  p la n e t a m iz n in g   im k o n iy a tla ri:  u n in g   r e s u r s  
sa lo h iy a ti  a tm o s fe r a ,  daryo,  d e n g iz ,  o k e a n la r n in g    z- zin i  to z a la s h   qobiliyati 
q a r a m a -q a r sh ilig in i  k o ’rsatib   turibdi.
Tabiiy  lan d sh aftlam i  a n tro p o g en    zgarishlari  oxirgi  5 0   yil  ichida jud a  aktiv  olib 
borilar  edi,  sh u n in g   u ch u n   Yerda  o d a m n in g   qli  y e tm a g a n   deyarli  katta  hududlar 
qolm adi.  Yer sh arid a  quruqlikning yarm iga yaqinini xilma-xil tab iiy-antropogen  tuzim  
tashkil  qiladi  -   dehq onchilik,  o ’tloqlar,   rm on  xjaligi  v a   boshq alar.
Ekologik xavf:  ayrim ko’rsatkichlar va  umumiy tanglik
H ar  kungi  ish la r   bilan  b a n d   b  lg a n   in s o n   atro fid a g i  m u h itd a  a s t a - s e k in  
t o ’p la n a y o tg a n   siljish la rn i  o d a td a   k o ’rm aydi  y ok i  a h a m iy a t  b e r m a y d i.  A m m o  
m a ’lumki,  s o n   s ifa tg a   a y la n a d i,  t o ’p la n a y o tg a n   siljish lar  fa lo k a tg a   olib  k ela d i. 
Biroq,  fa lo k a tla r  m u h itn i  ta n g lik   h o la tin in g   ayrim   k o ’rsatk ich lari  v a   in s o n n in g

u n g a   m u n o sa b a ti  oxirgi  o ’n  yilliklarda  o d a m la r   b o r g a n   sari  bu  h aq iq atn i  tu s h u n a  
b o s h la y d ila r :  i n s o n i y a t   m u h itn i  p u x ta   n a z o r a t   q ilis h i  (m o n ito r in g ),  o ’z a r o  
m u n o s a b a tla m in g   b a r c h a   q o id a la r ig a   rioya  qilishi  kerak.
E k o lo g ik   ta n g lik la r  v a   fa lo k a tla r   ikki  tu rg a   ajratiladi:  1)  ta b iiy   ja r a y o n la r  
o q i b a t i d a   y u z a g a   k e l g a n ;   2 )   m a q s a d g a   m u v o f iq   r a v is h d a   t a b i a t d a n  
fo y d a la n m a slik   v a   b o s h q a   a n tr o p o g e n   om illar  o q ib a tid a .
M u zlik larn in g  b o s tir ib   k e lis h i,  v u lq o n la r n in g   o tilish i,  t o g ’la rn in g   p a y d o  
b lishi,  zilzila  v a   u  bilan  b o g ’liq  su n a m i,  dovullar,  s u v   tosh q in lari,  y e r   v a   qor 
k chish lari  v a   b o s h q a la r  -  y ern in g   tab iiy om illarin in g  oqib ati.  Ular p la n e ta m iz d a  
m u a y y a n   q o n u n g a   m uvofiq.  Lekin  XX  a s r d a   in s o n   v a   iq tisod iy  y o ’q o tish la r   bir 
n e c h a   m a r o ta b a   k  p ayd i.
Tabiiy ofatlarn in g  s a b a b i  biz  y a s h a y o t g a n   ku n lard a  in son iyatin i fa o liy a tin in g  
p ro v o k a sio n   roli  y a q q o l  koYinib  turibdi.  Tabiiy  ofatlar  sa b a b in i   r g a n is h ,  u lam i 
oldini  o lish ,  p r o g n o z   qilish  u slu b la r ig a   q a ra m a y ,  in so n la rn in g   tabiiy  ofatlard an  
q urbon  b lishi  s o n i  v a   m aterial  y  q o tish la r   t o ’x to v s iz    sib   k e lm o q d a .  A s o s iy  
s a b a b  sh u n d a k i,  a h o li  s o n i   s is h i  bilan  birga  g e o g ra fik   holati  v a  tabiiy  sharoitlari 
o fa tla rg a   bir jo y d a   t p la n ish   b o rg a n   sari  k u ch a y ib   k e lm o q d a .
Lekin,  b o s h q a   e k o lo g ik   tan glik   h a m   p a y d o   b o ’ldi.  Y uz  yilliklar  d a v o m id a  
in s o n   ta b ia tn i  n a z o r a t s iz   b  y s u n d ir g a n d ir .  A m m o   ta b ia t  in s o n n in g   h a r  bir 
n otogY i,   y la m a s d a n   q ilg a n   q a d a m id a n   “o ’c h n  o lg a n d e k .  In so n   a tro fim izd a g i 
tabiatni  s h u n d a y   h o la tg a   olib  bordiki,  s h u n in g   o ’zi  m iq y o si  b o ’y ic h a   fa lo k a td ir 
A tm o s fe r a   iflo s la n g a n ,  s h u n in g   n a tija sid a   su v,  h a v o   iflo sla n a   b o s h la d i,  s  n g  
e s a   s a n o a t   chiqindilari  bu  ish n i  d a v o m   ettirdi.  H o sild o r  yerlarn in g  m illion  gek tari 
y o ’q  blib ketdi,  p la n e ta  kim yo v a   radioaktiv chiqindilari bilan za h a ria n d i,  rm onlar 
y  q o lish i,  sa h ro la r   p a y d o   b  lish i  m isli  k  rilm agan  d arajalarga  y etd i.  B io sfe ra  
b u z ilm o q d a .  0 ’z   fa o liy a ti  s a b a b li  o d a m z o t n in g   o ’z in i   zi  y  q   q ilis h i  xavfi 
k  p a y m o q d a .  J a m iy a t  v a   ta b ia t   rta sid a g i  t q n a s h is h   tabiiy  tizim lard a  sa lb iy  
o ’z g a rish la r   p a y d o   b o ’lish  xavfi  Yer  p la n e ta s id a   hozir  v a   k ela ja k d a   y a s h o v c h ila r  
u ch u n   tab iiy  sh a ro itla r  v a   r e s u r sla r g a   putur  y etib   ish la b   ch iq arish   ku ch larin in g  
0
's is h i,  p la n e t a   a h o lis in in g   t e z    s is h i,  u r b a n iz a ts iy a ,  fa n   v a   te x n ik a n i  t e z  
rivojlanishi  k atalizatorlari  b lib  qoldi.
Oxirgi  yillard a  tab iatn i  s a q la s h n in g   turli  tadb irlar   tk azilish i  m u n o s a b a ti 
b ila n   k o ’p  r a y o n la r d a   a h v o l  y a x s h i   t o m o n g a   o ’z g a r s a   h a m ,  r iv o j la n g a n  
m a m la k a tla rd a   e k o lo g ik   h o la t  jid d iy lig ich a   q o la y a p ti.  Kichik  h u d u d la rd a   yirik 
k orxon alar v a   tra n sp o rt  lo k a liz a siy a   b o ’lgan i  katta  sh a h a r la r d a   birinchi  n a v b a td a  
a tm o sfe ra n i  iflo sla n tirm o q d a   v a   o d a m la m in g   sa lo m a tlig ig a   katta  ta ’sir e tm o q d a . 
" S m o g ”  (fotok im yo tu m a n i)  a ta m a s i  m a sh h u r.  Ifloslantiruvchi  m o d d a la rn in g   u z o q  
j o y la r g a   t a r q a s h i  s a b a b li  a t m o s f e r a d a   k islo ta li  y o m g ’irlar  y o g ’a d i,  u la r d a n  
daryolar,  k llar  tu p roq   q atlam i,  o ’sim liklar  v a   bin olar  h a m   z a ra r  ko'radi.
A m m o   oxirgi  yigirm a  yil  d a v o m id a g i  ilmiy  tad q iq otlar  v a   ijtimoiy  a m a liy o t 
sh u n i  k  rsa ta d ik i,  g lo b a l  e k o lo g iy a   m u a m m o s i  a s t a - s e k in   u m u m iy   e k o lo g iy a  
tan gligi  q irrasid a  tu rg a n   rivojlan ayotgan   r eg io n la r g a   ko hib  o 'tm o q d a .  K o’p g in a  
riv o jla n a y o tg a n   m a m la k a tla r d a   ijtim o iy -ek o lo g ik   m u h itn in g  jiddiyligi  q u y id a g i 
s a b a b la r   bilan  b o g liq :

♦  Z o n a la r n in g   tab iiy  sh aroitlari  bilan  (r iv o jla n a y o tg a n   m a m la k a tla r n in g  
k o ’pi  tropiklard a  jo y la s h g a n .  Bu  reg io n la rn in g   e k o lo g ik   tizimi  ju d a   h a m   q a ltis, 
t e z   sur^atlar  v a   katta  m a ss h ta b la r   bilan  o r q a g a   k e tm o q d a ).
♦ 
A n ’a n a v iy   y o ’l  bilan  riv o jla n ish   b io s f e r a g a   k u ch li  b o s im   b o ’lm o q d a  
(a h o lin in g   t e z    s is h i,  a n ’a n a v iy   q ish lo q   x jaligi,  c h e td a n   k e lg a n   q ish lo q   x jalik 
ekinlarini   stirish ,  m ineral  x o m   a sh y o n i  q a z ib   c h iq a r ish   v a   e k sp o r t  qilish   v a   h.k.
Turli  r e g io n la r   b ilan    z a r o   a lo q a d o r lig i  v a   bir-biriga  b o g ’liq  b  lg a n lig i 
( r iv o j la n g a n   m a m la k a t la r d a n   e k o l o g ik   x a v fli  i s h la b   c h iq a r is h   s o h a la r i n i 
riv o jla n a y o tg a n   m a m la k a tla rg a   “iflo s  k o ’c h irish ”).
♦ 
M a m la k a tn in g   m a l u m   d a r a ja d a   r iv o jla n m a g a n i,  ilgari  m e tr o p o iiy a  
d a v la tla rig a   q a ra m lig i  (in v e stitsiy a   jalb  q ilish   m a q s a d id a   e k o lo g ik   ta v a k k a lg a  
k o ’z   y u m ish .)
S a n o a t i  r iv o jla n g a n   m a m la k a tla r   u c h u n   e k o lo g ik   m u a m m o la r   in d u stria l 
x a r a k te rg a   e g a   b  ls a ,  r ivojlan ayotgan   d a v la tla r  u c h u n   ijtim oiy-ek ologik   om illar 
ta b iiy   r e s u r s la r   ( rm on lar,  tuproq  q a tla m i,  b o s h q a   tabiiy  boyliklar)  q a y ta d a n  
fo y d a la n is h i  bilan  b o g ’liq.  Oxirgi  yillarda  sh u   d a v la tla rn in g   industrial  ra y o n la rig a  
( s a n o a t   is h la b   c h iq a r is h   r iv o jla n ish i  b ila n )  m u h itn i  iflo s la n tir is h   k u c h a y ib  
b o r m o q d a .
R iv o j la n a y o t g a n   m a m la k a tla r n in g   bir  g u r u h i  r a s m iy   r a v is h d a   e k o lo g ik  
tadbirlar  ularning  riv o jla n ish ig a   t siq   b  lm a slig in i  ta la b   qildi,  ch u n k i  tad b irlarga 
a j r a t i l g a n   m a b l a g ’la r   i q t i s o d iy   r iv o j l a n i s h n i n g   b o s h   y  n a l t i r i s h d a n  
c h a l g ’itilm o q d a .
R iv o jla n a y o tg a n   d avlatlar  rivojlangan larni  m a s ’uliyatni  tan  o lm a slik la rid a , 
p la n e ta   m uhitini  iflo sla n tir ish d a ,  ‘ z o n   te sh ik la r in i”  k  p ayish i,  “parnik  e ffe k ti”, 
iqlimi  z g a r ish i v a   h.k.lard a a y b la m o q d a la r.  Ular iqtisod iy rivojlangan  m a m lak atlar 
e k o lo g ik   fa lo k a tn i  oldini  o lis h n in g   g lo b a l  h a ra k a tla rd a   b o s h   rolni  z im m a la r ig a  
olish i  kerak   d e b   h isob layd ilar.
Ifloslantirish  manbalari
K en g   m a ’n o d a   ch iq in d ilar  -   in s o n iy a t  a tro fid a g i  x o ’jalik  ishlari,  e n e r g iy a  
o lis h   v a   h a y o t ja r a y o n id a   c h iq a d ig a n   narsalardir.  B u  m a ish iy   a h la tla r  a tm o s fe r a  
v a   g id r o s f e r a g a   t u s h a d ig a n   s a n o a t   v a   q is h io q   x  ja lik   c h iq in d ila r i,  D u n y o  
o k e a n in in g   h a y o tig a   zararli  n eft  oqim i,  tup roq  q a tta m ig a   sin g ib   k e ta d ig a n ,  s  n g  
s u v   v a   in so n n in g   o z iq -o v q a tig a   o ’ta d ig a n   o g ’ir  m eta lla r   v a   zararli  m od d alar.  Bu 
A E S   chiqindilari  h a m ,  ularni  hali  h a m   k o ’m ishn i   r g a n a   olm adilar.
E n g   k o ’p  a h la t  -   yirik  sh a h a r la r d a   b o ’ladi  (m a s a la n ,  N yu-Y orkdagi  har  bir 
y a s h o v c h i  yil  d a v o m id a    zin in g   o g ’irlikdan  9   m a r ta   k  p roq  a h la t  ta s h la y d i, 
Parijlik  -   6   m arta,  M an ilad a  y a s h o v c h ila r   -   2 , 5   m arta.  S a b a b la r id a n   biri  sh u k i, 
yirik  s h a h a r la r g a   m a h s u lo t y u z -m in g   kilom etr n a rid a   olib  kelin adi,  s h u n in g   u c h u n  
m a h s u lo tn in g   k rkam ligi  v a   sifatliligi  b  lg a n   q a d o q la s h n in g   so lish tir m a   o g   irligi 
y a n a d a   k  p a y a d i.  M a h s u lo tn in g   n a r x id a   b  lis h i  o ’n  d o lla rn in g   bir  d o llarin i 
a m e r ik a lik la r ,  m a s a l a n ,   q a d o q l a s h g a   t la y d ila r .  C h iq in d ila r n i  y  q o t i s h

h a q iq a td a n   g lo b a l  m u a m m o   b o ’lib  q o ld i.  G ’arb iy  G e r m a n iy a d a   ch iq in d ila rn i 
t o ’p la sh   v a   q a y ta   is h la b   c h iq ish   Yel  davlatlari  milliy  m a h su lo tin i  1 ,5  fo iz   g a   yaqin 
b erad i.  F a q a t  qattiq   m a is h iy   c h iq in d ilarn in g  m iqdori  k  p a y ish i  y ilig a   3   foizn i 
tash kil  etad i.
Ko’p  v a q td a n   beri  p la n e ta d a   atrofd agi  m uh itn ing  iflo sla n ish id a n   iqtisod iy 
ziyon ning  yillik  YalM  m iqdoridan  a n tro p o g en   ta ’siri  o stid a   k u ch a y m o q d a .  S h u n d a  
tabiatni  s a q la s h   tadb irlariga  o ’rta  h iso b d a   Y alM ning  2 -3   fo izid a n   k  p a y m a y d i. 
S h u b h a siz,  atrofdagi  m uhitning  h olatiga  sa n o a t  va   q ish loq   xjaligi  (a y n iq sa   indus- 
trial  rivojlangan  m am lakatlard a)  kuchli  v a   sezilarli  darajada  ta ’sir  e tm o q d a .
A n a   s h u la r n in g   h a m m a s i  b ila n   b a r c h a ,  m a s a la n ,  a tm o s fe r a n i  k o ’proq 
ifloslan tirayotgan   s a n o a t  so h a la r in i  a y tish   m um kin.  Bu e n e r g e tik a   (a y n iq s a  T E S ), 
rangli  m eta llu rg iy a ,  neftni  q a y ta   is h la s h ,  k o k so k im y o ,  s e m e n t   ish la b   ch iq a rish  
v a   b o sh q a la rd ir.  Birinchi  n a v b a td a   su v n i  ifloslan tiru vch i  s o h a la r g a   s e llu lo z a - 
q o g ’o z   v a   g o ’s h t - s u t   is h la b   c h iq a r is h   s a n o a ti,  neftn i  q a z ib   c h iq a r is h   s a n o a ti 
h a m   kiradi.  Y er  r e s u r s la r in in g   h a m m a   is h la b   c h iq a r is h   s o h a la r i,  q u rilis h  
m ateriallari  s a n o a t i v a   b o s h q a la r   z  t a ’sirini  k  r sa tm o q d a .  B a ’zi  s a n o a t  so h a la r i 
tabiiy  m u h itga  b a r c h a   y  n a lish la r d a   sa lb iy   t a ’sir  e tm o q d a   va   su v,  h a v o ,  tuproq 
q a t la m in i  i f lo s la n t ir m o q d a .   B u la r g a   a s o s a n   k im y o ,  q o r a   m e t a l l u r g i y a , 
p la s t m a s s a   v a   sin tetik  to la   ish la b   c h iq a rish ,  o z iq -o v q a t s a n o a ti  (a y n iq s a   kraxm al 
v a   sh a k a r   is h la b   c h iq a r is h )  v a   b o s h q a la r   kiradi.  Bu  ro’yxatn i  d a v o m   ettirish 
m u m k in .  S a n o a t n i n g   b a r c h a   s o h a la r i   v a   q is h lo q   x o ’ja lig i  turli  d a r a j a d a  
atrofim izd agi  tabiatni  ifloslan tiruvchi  b o ’lib,  ah o lin in g   sa lo m a tlig ig a   sa lb iy   ta ’sir 
q ilm o q d a .
Bir  n e c h a   m is o lla r   k eltir a m iz.  1  to n n a   c h  y a n   e r itis h d a   a t m o s f e r a g a  
k o’tarilad igan   qattiq   za rr a ch a la r   (c h a n g )  4 ,5   kg,  s e r a   g a z i  -   2 ,7   kg,  m a r g a n e s   -
0 ,5   kgni  tash k il  e ta d i.  S h u la r   ich id a   m ish y a k ,  fosfor,  su rm a ,  q o ’rg’o s h in ,  sim o b  
parlari,  sm o la li  m o d d a la r   bor.  A g lo m e r a tsio n   fabrika  trubalarid an  “tulki  dum lari”
-   to ’q  sariq  rangli  (s e r a n in g   k u yish   m a h su li)  o s m o n   to m o n   c h o ’zilib  turibdi.  1 
to n n a   alyum iniy  o lis h   u c h u n   (te x n o lo g ik   bog'liq)  3 8   k g d a n   4 7   k g g a c h a   ftor  sa r f 
qilinadi,  s h u n d a n   6 5   fo iz g a   yaqin i  a t m o s fe r a g a   k o ’tariladi.  K im yo  s a n o a t i  h a v o  
h a v z a sin i  zararli  m o d d a la r g a   o ’x s h a b   stirol,  fe n o l,  a ts e to n ,  u g le ro d   ok sid i,  s e r a  
d iok sid i,  s e r a   angid ridi,  s e r o v o d o r o d ,  xlor  v a   ftor  birikmalari  bilan  t ldiradi.  Bu 
m o d d a la m in g   k o ’pi  k a n s e r o g e n   v a   narkotik  ta ’siriga  e g a .
B u n g a  q  s h ib  a t m o s fe r a g a   c h iq a y o tg a n  a v to tra n sp o rt g a zla rin in g   ( u g lero d  
v a   a z o t  oksid lari  ju d a   xavfli)  ta ’sirini  a y tish   m um kin.  Bu  turdagi  iflo sla n tirish d a n  
yirik  sh a h a rla r  v a   s a n o a t   m a rk azlarid a  y a sh o v c h ila r   a z o b   c h e k m o q d a la r .
B M T ning  g lo b a l  e k o lo g ik   m onitorin gi  m a ’lu m o tig a   k o ’p  d a r y o la m in g   1 0  
foiz (n a zo ra t o stid a g ila r) o q a v a  su v la rid a n   iflo sla n g a n   ( a s o s iy  a y b d o r la r -  birinchi 


Do'stlaringiz bilan baham:
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   37


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2019
ma'muriyatiga murojaat qiling