Universiteti b. A. Bahritdinov s. A. Zokirova


m iqdorga e g a ; faqat 1 0  dav la tg a  yaqin, ular o ra sid a  R o s siy a , A Q SH , Xitoy, Avstraliya


Download 35.04 Kb.
Pdf ko'rish
bet3/37
Sana15.02.2017
Hajmi35.04 Kb.
#471
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   37

m iqdorga e g a ; faqat 1 0  dav la tg a  yaqin, ular o ra sid a  R o s siy a , A Q SH , Xitoy, Avstraliya, 
K a n a d a ,  JA R ,  Braziliya  h a m   sh u n d a y   bir turdagi  x o m   a s h y o   qism ini  eg a lla y d i.
Tem ir  m iqdori  b o ’y ic h a   b a h o la n g a n   tem ir  rud alarn in g  ja h o n d a g i  h aq iq iy  
v a   e h tim o lg a   y aq in   zaxiralari  1 0 0   mlrd.  to n n a d a n   ortiq  b o ’lib,  1 /3   q ism i  s o b iq  
Ittifoq  r e s p u b lik a la r i  h u d u d id a   j o y la s h g a n   ( R o s s i y a ,   Q o z o g ’isto n ,  U k ra in a ). 
B raziliya,  K a n a d a ,  Xitoy,  H in d iston ,  A vstraliya, A Q S H   tem ir ru d a la rg a  ju d a   by-
M a’lum ki,  a lyu m iniy  -   y er   q a tla m id a   k e n g   ta r q a lg a n   m etalldir.  B o k sitd a g i 
g lin o zy o m   m iqdori  4 0 - 6 0   foizni  tash kil  eta d i,  x o m   a sh y o n i  ta sh ib   o lis h g a   qulay. 
A ly u m in iy ,  r u d a la r ,  k o n la r n in g   k  p c h ilig i  e k v a t o r   y a q in id a   j o y l a s h g a n .  
M am lakatim izning e n g   sh im olid a  bu  ruda  konlari  m avjud .  Bir n e c h a  a s o s iy  b ok sitga 
b o y  viloyatlar ajratiladi:  K arib-A m azoniya, G viana q ltig’i, Avstraliya, Hindiston,  0 ’rta 
Yer d en gizi. J a h o n d a  e n g  yirik va  bok sit zaxiralarga b o ’y  davlatlar: Braziliya,  G vin eya, 
Avstraliya,  Y am ayka,  V e n e s u e la ,  G a y a n a ,  Su rinam lam i  aytish  mumkin.
R an gli  m eta lla rn in g   rudalarid a  p a s t  v a   ju d a   p a s t   foyd ali  k o m p o n e n tla r   -  
tipik  h o la t  (1  fo iz   k a m ).  Birinchi  n a v b a td a   a s o s iy   k o n la rg a   m etallni  eritish  x o m  
a s h y o   m ljalini  o ld in d a n   y a q q o l  a n iq la b   q o ’y a d i.  Q o ra   m isn in g   a s o s iy   resu rslari 
A frikaning Z a m b iy a ,  Z air (“m is  b e lb o  i”),  A m e rik a n in g   -   Chili, A Q S H ,  K a n a d a d a  
m avjud .  M is  rudalar  yirik  zaxiralari  R o s s iy a ,  Q o z o g ’isto n ,  X itoyd a  j o y la s h g a n . 
F a q a tg in a   bir  n e c h a   d a v la tla r   ru dalar  v a   r u d a s iz   fo y d a li  q a z ilm a la r   b  y ic h a  
y e ta k c h i  o ’rinda  turadilar.  M a sa la n ,  90-yillar  oxirida  q a z ib   ch iq a rish   b o ’y ich a   2 /3

q ism i  to ’rt  d a v la t  q o ’lida  to ’p la n g a n   edi:  m a r g a n e ts   b o ’y ich a   -   Xitoy,  U kraina, 
JA R   v a   B raziliyad a;  k ob alt  b o ’y ich a   -   K a n a d a ,  R o s s iy a ,  Zair  v a   Z a m b iy a ;  xrom  
b o ’y i c h a -  JA R ,  Q o z o g ’iston ,  R o s s iy a ,  0 ’z b e k isto n  v a   K oreyada; v a n a d iy  b  y ich a  
1 0 0   fo iz  h a m m a s i  -   JA R ,  R o s s iy a ,  X itoy  v a   A Q S H d a .  Bir  n e c h a   d a v la tla rd a  
q  rg’o s h in  zaxiralari v a   q a z ib  ch iq a r ish   k o n s e n tr a s iy a s i  b a la n d   (Xitoy, A vstraliya, 
A Q S H ,  K a n a d a ,  P e r u ) v a   rux b  y ich a  e s a   K a n a d a , A vstraliya,  Xitoy,  P eru , A Q S H  
h am   ajralib  turadi.
M ineral 
0
’g ’itlar  ish la b   ch iq a r ish   u c h u n   ru d a s iz   q a z ilm a la r   o r a s id a n   x o m  
a s h y o   zaxiralari  k atta  a h a m iy a tg a   e g a .  F o sfo r it  r esu rsla rin in g   k atta  q ism i  v a  
q a z ib   ch iq a rilish i  A Q S H ,  M a ro k a sh ,  R o s s iy a   v a   Xitoydir.  Bu  x o m   a s h y o   turi 
resu rsla ri  Q o zo g M sto n ,  T u n is,  lo rd a n iy a ,  Isroil,  JA R ,  B raziliya,  N au ru  o rolid a 
ta la y g in a .  Kaliy tuzlari  qatlam lari  fa q a t  bir n e c h a   d avla tla rd a   u ch rayd i,  sh u la rd a n  
R o s s iy a ,  K a n a d a ,  G F R ,  F ra n siy a ,  A Q S H ,  B e lo r u s siy a n i  a y tish   m um k in .
Q a zib   c h iq a r is h   m iqdori  v a   m in eral  r esu rsla rd a n   fo y d a la n is h d a g i  o ’z g a r is h - 
lar  x a lq a r o   s a v d o - s o t i q d a   n a f a q a t   k o ’p g in a   d a v la tla r n in g   ijtim o iy -iq tis o d iy  
h o la tig a   t a ’sir  e ta d i,  balki  g lo b a l  x arajatlarga  e g a   blib,  ja h o n d a   bu tu n   r es u r s 
holatini b elgilayd i.  B orish  qiyin  b  lg a n   rayonlard a g e o lo g ik  qidirish  ishlari  k u ch a y - 
tirilm oqda,  resu rsla rn i  s a q la y   o la d ig a n   te x n o lo g o y a la r   v a   ikkinchi  m arta  b  la- 
d ig a n   x o m a s h y o d a n   fo y d a la n is h   u slu b i  q o ’llab  k e lin m o q d a ,  m u q o b il  e n e r g e -  
tika  m a n b a la rid a n   fo y d a la n ilm o q d a   v a   h.k.  Bu  harakatlar  m in eral  resu rsla rin in g  
ya q in   k ela ja k d a   y  q o lis h   h a q id a g i  fikrlami  o ’zg a rtirish g a   olib  keldi.
“Zaxiralar”  tu s h u n c h a si  a n c h a    zgaru vch an .  Ularning  miqdori  fan   v a   texnika 
ta r a q q iy o ti  j a r a y o n id a    z g a r a d i,  s h u   ju m la d a n   y a n g i,  q a z is h   q iyin   b o ’lg a n  
qazilm alam i,  konlarda  b arch a  qidirish  v a   tayyoriash  shilarini  olib  borish.  Ko’pgin a 
rivojlanayotgan davlatlar uch u n  m ineral resurslar zaxiralari kam  oY gan ilgan  hududlar 
uch u n  x o s  narsa.  F a q a t 50-yillardan b o s h la n g a n  davr ichida ja h o n d a  topilgan foydali 
qazilm alar zaxiraning  8 0   foizi  rivojlanayotgan  davlatlarga  t g ’ri  keladi.
K on tin en tal  s h e lf   b a g ’rida  (n e ft  v a   g a z   k on larid an   ta sh q a r i)  k o ’p lab   turli 
m e ta lla m in g   s a n o a ti t o ’p lam i  bir jo y d a   y ig ’ilgan A vstraliya,  K a n a d a , A Q S H ,  Chili, 
Y ap o n iy a   v a   b o s h q a   m a m la k a tla rn in g   qirg’oq larid a  tem ir,  m is,  nikel,  q a la y   v a  
b o s h q a   m in e r a lla r   q a z ib   c h iq a r is h   u c h u n   d e n g i z   s h a x t a la r i  is h l a m o q d a .  
M uhim laridan  biri  M a ia y z iy a ,  M y a n m a ,  In d o n e z iy a ,  T ailan d  q irg’o g ’id a  q a la y  
so ch m a la ri; A Q S H   (A ly a sk a ) Tinch o k e a n i qirg’o g id a  -  oltin so c h m a la r i, A vstraliya, 
H in d iston ,  B raziliya,  Q irg’iz isto n d a   -   n o y o b   m etallar.
K elajakd a  d e n g iz   qirg’o g ’idagi  so c h m a la r   ko’p  m in erallam in g ja h o n d a   q a zib  
ch iq a rish d a   a s o s iy   m an b alarid an   b o ’lib qolad i.  J a h o n   o k e a n n in g   s h e lf  c h e k k a s id a  
foydali  qazilm alarn i  q a z ib   ch iq arish   ishlari  hali  olib  borilm aydi.  Biroq  o k e a n n in g  
chuq ur joylarida  m ineral  resu rslar  saloh iyati  deyarli  katta  b o ’lib,  h iso b la rg a   ko’ra 
ba rch a   k on tin en tlard agi  yoki  u n d a n   h am   se z ila r   d arajad a  k o ’proq.
J a h o n d a g i  r es u r sla r   holatini  b o s h q a   y o ’llar  bilan  y a x s h ila s h   m um k in ,  sh u  
ju m la d a n   m e t a lld a n   ik k in ch i  m a r ta   f o y d a la n is h   m a s a l a n ,  o ’r n ig a   b o s h q a  
m ateriallard an   fo y d a la n is h   ( p la s t m a s s a ,  k eram ik a  v a   h.  k.).  A Q S H   v a    a r b iy  
Y ev ro p a d a   ikkinchi m arta  ish la tila d ig a n  x o m  a s h y o n i  u m u m iy narxi  birinchi  m arta 
fo y d a la n a d ig a n   resu r sla r   narxidan  1 5 -2 0   f o iz g a c h a   b a h o la n a d i.

P la n e t a n in g   m in e ra l  x o m   a s h y o   r e s u r s la r id a n   k o m p le k s   v a   r a ts io n a l 
fo y d a la n is h   -   hozirgi  v a q td a   texn ik   s iy o s a tin in g   m uhim   y  n a lish la rid a n   biridir.
Yer resurslari
Yer  resu rsla ri  v a   tuproq  q atlam i  -   butun  tirik  tab iatn in g  p o y d ev o r i  v a   in so n  
u c h u n   o z iq - o v q a t   v a   q ish lo q   x jalik  x o m   a s h y o s in i  is h la b   c h iq a r is h g a   b a z a  
b lib  k ela d i.
P la n e ta   уег  fon d in in g  fa q a t  1 /3   q ism i  -   bu  q ish lo q   x o ’jalik  y er-su v la ri  9 4 ,8  
mlrd.  g a ).  Q o lg a n   h u du d   -   bu  im oratlar  v a   y o ’llar  bilan  b a n d   b o ’lg a n   yerlar, 
t o g ’lar,  sah rolar,  muzliklar,  oY m onlar  botq oq lik   v a   h.k.
Q is h lo q   x o ’jalik  y er-su vlarn i,  k o ’p  yillik   sim liklar  ( b o g ’lar,  p la n ta tsiy a la r), 
tabiiy  y a y lo v la r  v a   o llo q la r   kiradi.  D u n y o   davlatlari  b o ’y ich a   q is h lo q   x o ’ja ligid a  
is h la m a   y erlar va  
0
’tlo q la ro 'r ta sid a g i  n isb a ttu r lic h a   (1 1 .4 - ja d v a l).  H ozirgi v a q td a  
is h la m a   yerlar q ish lo q   x o ’jaligin in g  2 8  fo iz g a   yaq in i  (1 ,4   mlrd.  g a   y a q in   va   7 0   foiz 
(3 ,4   mlrd.  g a ) chorvach ilik d a ishlatiladi.  (P ichan zorlar, yaylovlar,  o ’tloqlar).   tlo q la r 
g ’alla  v a   b o s h q a   tex n ik   ekinlarni  ish la b   ch iq a rish   m a q s a d id a   h a y d a ls a   h a m ,  bu 
n o b u d g a r c h ilik   b  la d i.  0 ’t g a n   1 0 0   yil  d a v o m id a   d e h q o n c h ilik   u c h u n   y e r  
m a y d o n la rin in g   to z a la n is h i  m iqdori  in so n iy a tn in g   o ’tg a n   m in g  yilligid a  q ilg a n id a n  
k o ’proqdir.
Hozir  e s a   d u n y o d a   holat  b o s h q a c h a .  Q ish loq   xjaligini   zlash tirish   uchu n 
rezervlar  y o ’q,  fa q a t  o'rm onlar  v a   e k strem a l  hududlar  q olg a n .  S h u   bilan  birga  k o’p 
m am alakatlard a y e r  resurslari te z  k am aym oq d a:  m ah su ld or yeriar qurilishlar ostida, 
t o g ’  s a n o a ti  ishlari,  sh a h a rla r  v a   b o s h q a   aholi  punktlari  bilan  b a n d   b  lm o q d a . 
Ish lan m a  y er  katta  m aydonlari  d eg r a d a tsiy a   natijasida  y qolib  k etm o q d a .
R iv o jla n g a n   d a v la tla rd a   q is h lo q   x ja lig in in g   se r h o sillig i  v a   m a h su ld o rlig i 
y e rla rn i  y o ’q o lis h in in g  
0
’rnini  b o s s a ,   r iv o jla n a y o tg a n   d a v la tla r d a   k o ’rin ish  
b o s h q a c h a . A holi  so n in in g   t e z    s is h i  oxirgi  5 0   yil  d a v o m id a   o z iq -o v q a t eh tiyoji 4  
b a r o b a r   o ’s i s h i g a   o lib   k e ld i.  B u  h o la t   y e r   r e s u r s la r ig a   v a   y e r   q a t la m ig a  
riv o jla n a y o tg a n  d av la tla rn in g  a h o lisi z ic h   ra y o n la rig a  o rtiq ch a “b o s im ”  b o ’lm o q d a . 
D u n y o d a g i  is h la n m a   y e rla rn in g   y a r m isi  “h o ld a n   to y is h i”,  a q lg a   s i g ’m a y d ig a n  
d a r a ja d a   fo y d a la n ila d i.  A ytish  kerakli,  siv iliz a tsiy a   rivojlanishi  tarixida  2   mlrd.  g a  
ya q in   m a h s u ld o r  y erla r y o ’qoldi,  hozirgi  ish la n m a   yerlarn in g  m a y d o n id a n   k o ’pdir. 
B u tu n   d u n y o d a   y e r   q a tla m in in g   d e g r a d a t s iy a s i  k u c h a y ib   b o r m o q d a ,  u n in g  
s a b a b i  -   y erd a n   n o t g ’ri  foy d a la n ish d ir.
T u p roq   q atlam in i  s a q la s h n in g   a s o s iy   v a z ifa s i  uning  hosild orligin i  q o ’llab- 
q u v v a t la s h d ir .  P l a n e t a   tu p r o q   q a t la m in in g   s   q is m i  i s s iq lik   v a   s u v   b ila n  
t a ’m in la n m a g a n i  s a b a b li  m a h su ld o riig i  p a s a y ib   k e tm o q d a .  T u p roq   q a tla m in in g  
yarm isi  q u rg ’o q ch ilik   v a   yarim q u rg’oq ch ilik   z o n a la r d a   jo y la s h g a n   v a   k  p in ch a  
tu p ro q   e r o z iy a s i  y u z a g a   k e la d i,  b u z ilg a n   tu p ro q   ju d a   s e k in   tik la n a d i,  ta b iiy  
sh a r o itd a   tup roq ni  q a y ta   tik la sh g a   y u z ia b   yillar  kerak  b ladi.  H iso b -k ito b la rg a  
k ra,  har yili  yer y u z id a   e r o z iy a   n a tija sid a   q ish lo q   x o ’jalik  o b o ro tid a n   6 - 7   m ln.  g a  
tup roq ,  botq oqlik,  t z a la s h   ishlari,  y u vilish i  n a tija sid a  y a n a   1 ,5   m ln.  g a  y q o la d i.

P la n e ta d a   tu p roq   q a tla m in in g   ustki  h o s ild o r   qatla m i  o ’n  yilda.  7   fo iz   tezlik  
bilan  k u ch d a n   q o ia d i.  Iqlimi  o ’rtach a  z o n a la r g a   q a r a g a n d a ,  e k v a to r   m in ta q a si 
v a  tropik  ra yon lard a  tuproq  tarkibi v a  sh a r r o s  y o m g ’irlar n a tija sid a  tup roq  qatlam i 
k proq  k u ch d a n   q o la d i.  Arid  z o n a la r d a   e s a   q ish lo q   x jaligiga  h a v o g a   c h a n g , 
qum ,  tuproqni  k  ta ra d ig a n   b o ’ronlar katta z a ra r  keltiradi.  B a ’z id a   s h a m o l  tuproq 
q atlam ini  1 5 -2 0   s m .g a   p u flab   chiqarib,  uni  katta  m a s o fa la r g a   k o ’chirad i.
R e g io n
T a ’m in la n ish   (foizd a)
1.  D u n yo
0 ,2 4
2 .  Y ev ro p a
0 ,2 8
3 .  O s iy o
0 ,1 5
4 .  MDH
0 ,8 1
5.  S h im oliy  A m erik a
0 ,6 5
6 .  J a n u b iy  A m erik a
0 ,4 9
7.  Afrika
0 ,3 0
8.  A vstraliya  v a   Y a n g i  Z e la n d iy a
1 ,3 7
0 ’rmon resurslari
P la n e ta m iz d a   4   mlrd.  g a   yaq in   yerlar  rm on lar  bilan  b a n d ,  bu  quruqlikning 
3 0   foizini  tash kil  e ta d i.  Ikkita  m a y d o n i  te n g    rm on   m intaqalari  an iq   k zatilib 
turibdi:  sh im o liy   (ig n a b a rg li  d araxtlar turi  k o ’p u c h r a y d ig a n ), jan u b iy  ( 9 7  fo iz  bargi 
qalin   rm o n la rd a n   iborat).
Yer  y u zid a g i   rm on   resu rslari  q ifa la r   hu du di  v a   d avlatlard a  bir  m e ’y o r d a 
ta q s im la n m a g a n .  0 ’rm on   m a y d o n i  m iqdori  b o ’y ic h a   yirik  r e g io n la r   o r a s id a n  
Lotin A m erik a si ajralib turadi.  Ayrim  davlatlar o r a s id a n   R o s s iy a ,  B raziliya, A Q S H , 
K a n a d a ,  In d o n ez iy a ,  Zair  v a   b o s h q a   d avlatlar  yirik  o ’rm on  m a ss iv la r ig a   e g a .
K o’r sa tk ic h la r   b o ’y ic h a   (r e g io n   h u d u d id a g i  o   rm onlar  q ism i)  e n g   yuq ori 
k rsatk ich   Lotin  A m e r ik a sig a ,  e n g   p a s t  -   A v stra liy a g a   to ’g ’ri  k ela d i.  G ’o y a td a  
 rm oni  k o ’p  d a v la tla r  (o ’rm on  m a y d o n i  5 0   fo izd a n   yuq ori),  rta   rm onli  v a   k am  
o ’rm on lilarga  a jratilgan .  Oxirgi  arid  z o n a la r d a   jo y la s h g a n   Jazoir,  Liviya,  Misr, 
S a u d iy a   A ra b isto n i,  A fg ’o n isto n ,  P o k isto n   v a   b o sh q a la r .  0 ’rmoni  k o ’p  d avlatlar 
e k v a to r   v a   n a m li  tropik   o ’rm o n la r   z o n a s i d a   j o y la s h g a n   (S u r in a m ,  G a y a n a , 
E kvador,  M a la y ziy a ,  In d o n e z iy a ,  M y a n m a ,  L a o s),  iqlimi  o ’rta z o n a la r n in g   oY m on  
m a ss iv la r id a   F in lan d iya,  S h v e ts iy a ,  R o s s iy a ,  K a n a d a   v a   b o sh q a la r.
0 ’t g a n   a s r la r d a   s h im o l d a g i   o ’r m o n la r d a n   in t e n s iv   f o y d a l a n i l g a n   v a  
y o ’q o tilg a n . A m m o  hozirgi  v a q td a   bu  r e g io n d a    rm on   qatlam i  b u tu n la y  tik la n g a n  
(ikkinchi  m a r o ta b a   e k ilg a n   o ’rm onlar  h iso b id a n   k o ’p a y g a n ).  F a q a t  R o s s iy a d a  
 rm onlarni  q a y ta   tik la sh   ish larid an   k e s ib   ta s h la s h   m iqdori  o s h ib   k e tg a n .
J a n u b iy   m in ta q a d a   o ’rm o n la rn in g   2 /3   q ism i  e k v a to r ia l  v a   n a m li  tropik 
o ’r m o n la rg a   to ’g ’ri  k e la d i.  B u  o ’rm on  m a ss iv la r in i  “p la n e ta n in g   o ’p k a s i”  d e b  
ataydilar.  U larning  a tm o s fe r a d a   in s o n   u ch u n   e n g  zaru r kislorodn i  q a y ta  tik la sh g a

a h a m iy a ti  ulkandir.  Bu  o ’rm on  m ayd on larin in g  k pi  (ekvatorial  v a   su b e k v a to r ia l 
iqlim  z o n a s id a )   B raziliya  (3 3  fo iz),  In d o n ez iy a   (1 0  fo iz),  Zair (1 0  fo iz),  K olu m biya, 
P eru ,  H in d iston   v a   b o s h q a   d a v la tla rg a   t o ’g ’ri  k e la d i.  Biroq  oxirgi  o ’n  yilliklarda 
tropik  o ’rm o n la rg a   katta  z a ra r   keltirilgan.  U lar  y ilig a   1 1 -1 2   mln.  g a   tezlig i  bilan 
k e s ib  ta s h la n m o q d a ;  bu  ularning  tabiiy  q a y ta   tik la n ish id a n   o ’n  b arob ar tezroqd ir. 
K osm ik  tasvirlar y o r d a m id a  rasm iy statistik  m a ’lu m o tla rg a   zgartirish lar kiritiladi. 
S h u n d a y  qilib S a lv a d o r, Y a m ayk a va  G aitida  rm o n la r y q   blib  ketdi.  F ilippinda 
 r m o n   b ila n   q o p l a n g a n   m a y d o n   h u d u d n in g   2 0   f o iz in i  t a s h k i l   e t a d i  
(m a m la k a tn in g   r a sm iy   m a   lu m otlariga  k ra  b o s h q a c h a —4 0 - 5 0   fo iz).  N e p a ld a  
o ’rm o n la rg a   h u d u d n in g   j  q ism i  to ’g ’ri  k e la d i.  M a s a la n ,  H im olay,  A n d  v a   A tla s 
Afrika  y a s s i   t o g ’ligi  v a   b o s h q a   y e r   y u z id a g i  r a y o n la rd a    rm on larni  y  q o tilish  
ju d a   jiddiy  m u a m m o la r d a n   biri  b o ’lm o q d a .
0 ’rm o n la rn in g   k o 'p   b  lish i  (a y n iq s a ,  n ih o y a t  xilm a-xil  turlari  bilan  ajralib 
t u r a d ig a n   tr o p ik   o ’r m o n la r )  h a y v o n   v a    s im lik la r n in g   y a s h a s h   m u h itin i 
y  q o lis h ig a   olib  k e lm o q d a   p la n e ta m iz d a   1 2 0   g a   y a q in   h a y v o n la r   turlari  y q  
b ldi  (y a q in   yillar  o r a s id a g i  3 0   yil  d a v o m id a   1 0 0   g a   y a q in   turlarini  s h u n d a y  
q is m a t   k u tm o q d a ).
Suv resurslari
S u v   b a rch a   tirik  org a n izm la rn in g   y a s h a s h i  u c h u n   kerakli  omildir.  H a y o tn in g  
 zi  h a m ,  in so n n in g   b u tun  xjalik  faoliyati  s u v   r esu r sla rid a n   fo y d a la n is h i  bilan 
b o g ’liq.  Yer  k u rra sid a g i  s u v   resu r sla rid a n   katta  q ism i  D u n y o   O k ea n i  su vlari  -   9 6  
foizi  (m iqdori  b o V ic h a ),  y e ro s ti  suvlari -  2  fo iz g a   y a q in ,  m uzliklar -  2   fo iz g a  ya q in  
v a  fa q a t 0 ,0 2  fo iz  q ifa la r  y u z id a g i  su v la r (daryolar,  kllar,  botqoqliklar).  C h u c h u k  
su v la r  z a x ir a si  b a r c h a   su v n in g   m iqdoridan  0 , 6  fo izn i  ta sh k il  eta d i.  H ozir q a y e r d a  
s u v  y e t is h m a s a ,  s h u   y e r d a   u m u m a n   ta b ia td a   y  q ,  u n d a n   in te n siv  fo y d a la n a d ila r 
yoki  ish la tish   u c h u n   y a r o q s iz   b lib  q o lg a n   (ch iq in d ilar  bilan  iflo s la n g a n ).
H ozirgi  k u n d a   y e r   y u z id a   bu  q im m a tb a h o   r e s u r s n i  is t e   m o l  qilish   y ilig a  
3 5 0 0   k m 3,  y a ’ni  p la n e ta d a   har  bir  y a s h o v c h i  k ish ig a   6 5 0   т З   s u v   t g ’ri  k ela d i. 
Bu ju d a   katta  m iqdor;  in so n n in g  fa q a t fizio lo g ik  ehtiyojin i  q on d irish   u c h u n   k u n ig a
2 ,5   I  s u v   yetarli,  lek in   s h u   a r z im a g a n   s u v   m iqdori  bilan  k o ’p  r eg io n   va   d a v la tla r  
t a ’m in la n m a g a n .
Y e r d a g i  q u r u q lik n in g   6 0   fo iz i  u m u m iy   m a y d o n i  c h u c h u k   s u v   k e r a k li 
m iq d o r d a   y e t is h m a y d ig a n   z o n a la r g a   t o ’g ’ri  k e la d i.  In so n iy a tn in g   j  q ism i  s u v  
y e tis h m a s lig in i  s e z a d i,  1  m lrd .d an  ortiq  ah oli  s u v  y e tis h m o v c h ilig id a n   v a   ichim lik 
su vin i  sifa tsiz lig id a n   a z o b   c h e k m o q d a   (ich a k   kasallik lari).
C h u c h u k   s u v d a n   s a n o a t   v a   q ish lo q   x  ja lig id a   fo y d a la n ila d i.  A m m o   s u v  
r esu r sla rn in g   k p  q ism i  -   bu  D u n y o   o k e a n in in g   su vlari,  ular e s a   n a fa q a t  ic h is h  
u c h u n ,  balki te x n o lo g ik  eh tiyojlar u ch u n  y a r a m a y d i.  H ozirgi z a m o n  te x n o lo g iy a la r  
v a   in jenerlik   s a  a t i  m u a m m o s i  k o ’p  m a m la k a tla r   u c h u n   y a q in   yillard a  h a m  
y e c h ilm a y   qolad i.
C h u c h u k   su v la r n in g   im koniyati  kam   v a   y e r   y u z id a   n o te k is  ta q s im la n is h i, 
y u z a d a g i   v a   y e r   o s t i d a g i   s u v la r n i  i f l o s l a n i s h f  t m u iliy a liliily   y l u b a l ^ e s u r s

m u a m m o s i  b o ’lm o q d a .  S u v   ta n q is lig in i  b artaraf  qilish   y o ’li  -   u n d a n   ra tsio n a l 
fo y d a la n ish d ir.
Dunyo okeanining resurslari o’zlashtirishi
S u v   resu rslari  m u a m m o s i  bilan  bir  q atord a  m u sta q il  k o m p le k s  m u a m m o  
b o ’lib  D u n y o   o k e a n   r e s u r s la r in i  o ’z la s h t ir is h i  m a s a l a s i   t u r m o q d a .  O k e a n  
quruqlikka  q a r a g a n d a   Y erning  katta  m iq d o rd a g i  y er  sa h n in i  (71  fo iz)  e g a lla y d i. 
O k e a n   k o ’p  h a y o t  sh a k lla rin in g   p a y d o   bo 'lish i  v a   r iv o jla n ish ig a   s a b a b   b o ’ldi: 
h a y v o n   o rg a n izm  turku m larining  7 5 f o i z  g id r o sfe ra d a  v u ju d g a   k e lg a n .  O k e a n n in g  
b io m a s s a s id a   1 5 0   m in g   o r g a n iz m   turlari  to p ilg a n .  Hozirgi  v a q td a   D u n y o   o k e a n i 
Yer kurrasida h a y o t u ch u n   kerakli sharoitlar yara tish d a  katta  rol  yn ayd i.  U  h a v o g a  
k islorod n in g  ta x m in a n   2 0   fo iz   o q s il  m o d d a   bilan  ta ’m inlaydi.
0 ’ylaydilarki,  D u n y o   o k e a n i  k e la ja k d a   in so n iy a tn in g   uc h a n q o g ’ini  b osadi". 
Download 35.04 Kb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   37




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling