Universiteti b. A. Bahritdinov s. A. Zokirova


im koniyatlarini  in o b a tg a   o lm a g a n   h o ld a   v a   x o ’jalik  m e ’yorlarining  bu zilishi  bilan


Download 35.04 Kb.
Pdf просмотр
bet6/37
Sana15.02.2017
Hajmi35.04 Kb.
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   37

im koniyatlarini  in o b a tg a   o lm a g a n   h o ld a   v a   x o ’jalik  m e ’yorlarining  bu zilishi  bilan  
d a v o m   e tm o q d a .  N a tija d a ,  bizni   rab   o lg a n   ta b iiy   m u h itn in g  d e g r a d a t s iy a s i 
so d ir   b  layap ti.  T a b iiy   m uh itn ing  d e g r a d a ts iy a s id a   m iso l  qilib  y er  resu rsla rin in g  
k a m a y is h i  v a    r m o n la r n in g   y o ’q o lib   k e tis h in i  a y t s a   b o ’lad i.  0 ’rm o n la rn in g  
y o ’q o lish i a s o s a n  tab iiy  sim lik m a y d o n in in g  q isq a rish i,  birinchi n a v b a td a   rm on  
m a y d o n in i  q is q a r is h i  b ilan   ifo d a la n a d i.  M a lu m o tla r g a   k ra  d e h q o n c h ilik   v a  
ch orvach ilik   p a y d o   b  lg a n   v a q td a   qu ru qliknin g  6 2   m ln.  k m 2  m a y d o n i   rm o n  
bilan  q o p la n g a n ,  b u ta z o r   v a   siyrak   rm onlarni  q  s h ib   h is o b la s a k   7 5   mln.  k m 2 , 
y a ’ni quruqlikning 5 6  foizi,  1 0   m ing yil d a v o m  e tg a n    rm o n la r y  q o lis h i  n a tija sid a  
u la r n in g   m a y d o n i   4 0   m ln .k m 2   g a c h a   q i s q a r d i ,    r t a c h a    r m o n   b ila n  
q o p la n g a n lik   d a r a ja si  e s a   3 0   fo iz g a c h a .  H ozirgi  v a q td a    rm o n la m in g   qirqilishi

katta su r’atlard a d a v o m  eta y a p ti,  h aryili 2 0  m in g  k m 2   r m o n la r y a k s o n  qilinyapti, 
o'rm on  m a ssiv la r i y o g  c h  ta y y o r la s h   m iqdorining  o ’s is h i,  y a y lo v  v a   d e h q o n c h ilik  
u ch u n   o lin a y o tg a n   yerlar  sa lm o g N n in g   o ’s is h i  n a tija sid a   q isq aryap ti.  BM Tning 
q ish lo q   xjalik  v a   o z iq -o v q a t  tash kiloti  m a lu m o tig a   kra  a h v o l  a y n iq s a   tropik 
 rm on lar  z o n a s id a   o g ’ir,  ch u n k i  8 0 -y illa r d a   u  y e r d a   h ar  yili  o ’rta ch a   7 7   m ln. 
g ek ta r  o'rm on  y o 'q o la r   ed i,  9 0 -y illa m in g   b o s h id a   e s a   ta x m in a n   1 7   m ln.  gektar, 
a y n iq s a   B razilya,  Filippin,  In d o n ez iy a   v a   T a ila n d d a .
D eh q o n c h ilik   v a   ch o rv a ch ilik n in g   rivojlanishi  n a tija sid a   y e r   resu rsla rin in g  
d e g r a d a t s i y a s i   b u tu n   in s o n iy a t   tarixi  m o b a y n id a   d a v o m   e td i.  O lim la r n in g  
h is o b la s h i  b  y ich a   y e r   resu rsla rin in g   irratsional  ish latilish i  n a tija sid a   o d a m z o d  
n eolitik  inqilob  ja r a y o n id a   2   mlrd.  g e k ta r   q a c h o n d ir   h o sil  b e r a d ig a n   y erlard an  
ayrildi,  bu  e s a   h o zirg i  y e r fo n d id a n   a n c h a   katta.
Hozir  h am   tu p roq  d e g r a d a tsiy a si  jarayoni  na tija sid a   d u n y o   q ish lo q   xo'jalik 
fondidan  har  yili  7 m ln.  gek tar  tabiiy  yerlar  y o ’qoladi  va   o 'z  hosildorligini  yo'qotib, 
tash lan diq   joylarga  aylan ib   qoladi.  Tuproq  y qotishlari  n afaq at  m a y d o n d a ,  balki 
un ing  m a s s a s i  m iso lid a   k rish  m um kin.  A m erikalik  olim larning  h is o b ig a   kra 
faq at su g'orilad igan  yerlar har yili hosildor tuproq qatlam ining 2 mlrd. to n n a  y o ’qotadi.
T u p roq   d e g r a d a t s iy a s i  ja r a y o n i  a y n iq s a   qu ruq  y erla rd a   in te n s iv   d a v o m  
e tm o q d a   (bu  m a y d o n la r   6   m ln  k m 2  m a y d o n n i  e g a lla y d i  v a   a s o s a n   O s iy o   v a  
A frik a d a   j o y l a s g a n ) .  Q u ru q   y e r la r   ic h id a   a s o s i y   c h  lla n is h   r a y o n la ri  h a m  
j o y la s h g a n ,  c h u n k i  u  y e r d a   c h o r v a   m ollari  h a d d a n   ta sh k a ri  k o ’p  b o q ila d i  v a  
d e h q o n c h ilik   m a q s a d id a   f o y d a la n ila y o tg a n   y e rla r   m a k s im a l  d a r a ja g a   y e td i. 
H ozirgi  h is o b la r g a   k ra,  ja h o n d a g i  arid  yerlarin in g  um u m iy  c h o ’lla n ish   m a y d o n i 
4 ,7   mln.  k m 2  g a   y e td i,  s h u   ju m la d a n   a n tr o p o g e n   c h  lla n ish   m a y d o n i  9 0 0   m ing 
km 2  d a   b a h o la n a d i.  Har  yili  c h o ’lla n ish   m a y d o n i  6 0   m in g  km 2  g a   k o ’p a y a d i.
J a h o n   e k o lo g ik   tizim i  d e g r a d a t s iy a n in g   b o s h q a   s a b a b i  -   a tro f  m u h itn in g  
i n s o n n i n g   i s h l a b   c h i q a r i s h   v a   n o i s h l a b   c h i q a r i s h   c h i q i n d i l a r i   b ila n  
if lo s la n is h i.  B u  c h iq in d ila r n in g   m iq d o r i  ju d a   k o 'p   v a   o x irg i  v a q t d a   in s o n  
s iv iliz a t s iy a s i  m a v ju d lig ig a   ta x d id   s o l a   b o s h la d i.  C h iq in d ila r  q a ttiq ,  s u y u q   v a  
g a z   h o la tid a   b o l a d i .
H ozirgi  v a q t d a   in s o n   x jalik  fa o iiy a ti  n a tija sid a   k elib   c h iq a d ig a n   q attiq  
ch iq in d ilar  m iqdori  a n iq   e m a s .   Y aqin  o 'tm is h d a   u larn in g  m iqdori  y ilig a   4 0 - 5 0  
mlrd.  to n n a   b o 'lg a n   ( 2 0 1 0   y.  g a   kelib  1 1 0   mlrd.  to n n a   v a   u n d a n   k  p   b lishi 
b a s h o r a ti  b ilan).  O xirgi  h is o b la r g a   k ra,  2 0 1 5   y ilg a   kelib  b u n d a y   ch iq in d ilar 
m iqdori  6 - 7   b a r o b a r   o s h is h i  m um kin.
B u g u n g i  k u n d a   q a z ib   o lin a d ig a n   v a   h o sil  b  la d ig a n   x o m   a s h y o n in g   fa q a t 
5 - 1 0  foizi ta yyor m a h s u lo t h o latiga  o ’tishi v a   9 0 - 9 5  foizi t g ’rid an-to’g ’ri  ch iq in d ig a  
a y la n ish in i  in o b a tg a   o lish   zarur.  Q attiq  chiqind ilar  tu z ilm a sid a   s a n o a t   v a   t o g ’- 
s a n o a t   c h iq in d ila r i  a s o s iy d ir .  U m u m iy   q ilib  o l g a n d a ,  bir  k ish i  b o s h i g a   bu 
k o ’rsa tk ich   R o s s iy a ,  A Q S h   v a   Y a p o n iy a d a   balanddir.  Bu  k  rsatk ich   b o ’y ic h a  
birinchilik  A Q S h g a   te g is h li.  C hunki  bu  y e rd a   har  bir  k ish ig a   5 0 0 - 6 0 0   kg  ax la t 
t o ’g ’ri  k e la d i.  T o b o r a   k e n g a y ib   b o r a y o tg a n   q attiq   c h iq in d ila r   u t u liz a t s iy a g a  
q a ra m a y ,  k o ’p  m a m la k a tla r g a   bu  ja r a y o n   yoki  b o s h la n g ’ich  b o s q ic h id a ,  yoki 
u m u m a n   y o ’q.

S u y u q   chiqind ilar  bilan  birinchi  n a v b a td a   g id r o sfe ra   iflo sla n a d i  v a   a s o s iy  
iflo s la n is h   m a n b a s i  -   bu  o q a v a   su viari  v a   neftdir.  O q a v a   s u v la m in g   m iqdori  9 0 - 
yillarning  b o s h ig a   kelib  1 8 0 0   k m 3  g a   yetd i.  O q a v a   s u v la m in g   bir  birligini  norm al 
h o la tg a   keltirish  u c h u n   ichim lik  su v in in g   1 0   d a n   1 0 0   g a c h a ,  h a tto   2 0 0   g a c h a   s o f  
s u v   birligi  kerak.  S h u n d a y   qilib,  s u v   r esurslarin i  o q a v a   su v la rn in g   to z a la n is h i  va  
a r a la s h tir ilis h i  u c h u n   k e t a d ig a n   m iq d o ri  u la m in g   is h la tilis h in in g   e n g   k a tta  
s a lm o g ’i  b  ly a p d i.  A y n iq sa   bu  O siy o ,  S h im o liy   A m erik a  v a   Y e v r o p a g a   taallu qli, 
ch u n k i  u la rg a   o q a v a   su v la rn in g   9 0   foizi  to  g  ri  k elad i.  N atijad a,  s u v   m uhitining 
d e g r a d a t s iy a s i  hozirgi  v a q td a   g lo b a l  m u a m m o g a   ay la n d i.  T a x m in a n   1 ,3   mlrd. 
kish i  r zg  rd a   fa q a t  iflo s la n g a n   s u v d a n   fo y d a la n a d i  v a   bu  n a r s a   k p  e p id e m ik  
k a sa llik la rg a   s a b a b   b  ly a p d i.  D a ry o   v a   d e n g iz la r   iflo sla n ish i  b ilan   baliqchilik 
im konyatlari  h a m   k a m ayyap ti.
A tm o s fe r a n in g   c h a n g   v a   g a z li  chiqind ilar  bilan  iflo sla n ish i  k atta  h a y a jo n g a  
s a b a b   b  lm o q d a ,  ch iq in d ilarin i  m in e ra l  y o q ilg ’i  v a   b io m a s s a n in g   y o n is h ig a , 
s h u n in g d e k ,  to g ’li,  qurilish  v a   b o s h q a   y e r  ish la rig a   b e v o s ita   b o g ’liq.
A tm o s fe r a n in g   quyi  q a tla m la rig a   is s iq x o n a   g a z la r in in g   a y n iq s a   u g le ro d   v a  
m e ta n   d io k sio d in in g  t a ’siri  iq tisod iy  inq irozn in g  yirik va  xavfli  a s p e k ti  h iso b la n a d i. 
U g le ro d   d io k sio d i  a tm o s f e r a g a   a s o s a n   m in eral  y o q ilg   ining  y o n is h i  n a tija sid a  
k elib   tu s h a d i  (kelib  tu s h g a n la r n in g   2 /3   q ism i).  B io m a s s a   q ish lo q   x jaligi  ish la b  
c h iq a r ish n in g   b a ’zi  turlari,  g a z  v a   n eft  sk v a jin a la rid a n   g a z n in g   ch iq ish i  (h a v o g a ), 
m e ta n n in g   a t m o s f e r a g a   kelib  tu s h is h   m a n b a i  h is o b la n a d i.
B a ’z i  h i s o b l a r g a   q a r a g a n d a ,   f a q a t g i n a   1 9 5 0 - 1 9 9 0 - y i ll a r d a   u g le r o d  
chiqindilarining d u n yoviy hajmi 6  mlrd. to n n a g a  y etib ,  4  b a ro b a rg a  o ’s g a n   karbon at 
a n gid rid   hajm i  e s a   2 2   mlrd.  t o n n a g a   y e tg a n .  Bu  ch iqin d ilarn in g  a s o s iy   q ism i 
u ch u n   sh im o liy   y a rim sh a r d a   jo y la s h g a n   iqtisod iy  rivojlangan  davlatlar  ja v o b g a r 
(A Q S h   -   2 5   foiz,  Y evrop a  davlatlari  a'zolari  -   1 4   fo iz,  MDH  davlatlari  -   13  foiz, 
Y ap on iya -  5  foiz).  B izn in g  p la n e ta m izd a   iqtisod iy inq irozn in g  a s o s iy  oq ib atlarid an 
biri  - u n in g   g e n o fo n d in in g ,  biologik  turlilikning  q isq a rish i.  Y em in g  biologik  xilm a- 
xilligi  1 0 -2 0  mln.  g a  b a h o la n a d i sh u  m iq d o m in g   1 0 - 1 2  foizi so b iq   Ittifoq  m a y d o n id a . 
Bu  s o h a d a g i  za ra r  h ozird an  krinadi.  Bu   sim lik  v a   h a y v o n o t  ola m i  m uxitining 
b u zilis h i  q is h lo q   x o ’ja lig i  r e s u r sla r in in g   m isli  k  r in m a s  e k s p lu t a t s iy a s i  a tr o f 
m u h itn ing  iflo sla n ish i  s a b a b li  kelib  c h iq a d i.  A m erikalik  olim lar  h iso b i  b  y ich a , 
oxirgi  2 0 0   yilda  y erd a   9 0 0   m ing  tur  o ’sim lik  va  h a y v o n la r y o ’qolib  k etad i.
XX  a s m in g   ikkinchi  yarm id a  g e n o fo n d   q isq a rish i  jarayoni  ju d a   te z la s h d i. 
N atijada  olim lar bir x u lo s a g a   kelishdi,  a g a r d a   hozirgi  ten d en tsiy a la r  sa q la n ib  q o lsa , 
1 9 8 0 - 2 0 1 0   yillarda  yerd a  bor  biologik  turlam ing  1/5  qism i  y qolib  ketishi  m um kin.
Resurs bilan ta’minlash muammosi
In son iyatn in g  bu  g lo b a l  m u a m m o s i  a w a l o   m uhim   organik  v a   m ineral  x o m  
a s h y o la r   у е г   y u z id a   c h e g a r a la n g a n lig i  b ila n   b o g ’liq.  O lim la r  b iz n i  a n iq   v a  
is h la t is h g a   ya ro q li  b  lg a n   n e ft  v a   g a z   za x ir a la r in in g   t u g a s h i  h a m d a   m u h im  
resu rslar:  tem ir  v a   m is  ru d a si,  nikel,  alyum iniy,  xrom   v a   b o s h q a   r esu rsla rn in g

tu g a s h i  h a q id a  o g o h la n tirm o q d a la r.  Z a m o n a v iy  s a n o a tn in g   k im y o v iy sin te z, yen gil 
m etallarn i  su yultirish  tarm oqlari  k o ’p  e n e r g iy a ,  s u v   v a   x o m   a s h y o   s a r f   q ilishi 
bilan  farq  qiladi.
Bir  to n n a   alyum iniyni  eritish  u ch u n ,  bir  to n n a   p o ’lat  eritish ga  q a r a g a n d a   10 
m arta  k o ’p  s u v   ishlatilad i.  B ir to n n a   s u n ’iy tola  h o sil  qilish  u ch u n ,  b ir to n n a   p axta 
ipidan  q ilin a d ig a n   to la g a   q a r a g a n d a   1 0 0   m artalab   k o ’p  s u v   ish latilad i.  N eft  v a  
g a z   a s o s iy   e n e r g iy a   m a n b a i  b lish i  bilan  bir  q a to rd a   k im yo  sa n o a tin in g   a s o s iy  
x o m   a s h y o   r e s u r s ig a   aylan d i.  Bu  n eft v a   g a z   k o n lard an   q a z ib   o lin ish in in g   ortishi 
b ila n   b o g ’liq.  Z a m o n a v iy   s a n o a t d a   у е г   y u z id a g i  b a r c h a   m a v ju d   k im y o v iy  
e le m e n t la r   ish la tila d i.
In so n iy a t  o ld id a   s h u n d a y   s a v o l  turibdi:  Tabiiy  resu r sla r   k o ’p g a   y e t a d im i-  
Y er  y u z i  r e s u r s la r i  t u g a m a y d i,  d e g a n   p a y tla r   o ’tib  k e td i.  A lb a tta ,  b a r c h a  
r es u r s la m in g   b a ta m o m  tu g a s h i  h a q id a   gapirish  hali  erta,  lekin  bu  o ’zim izni  o ’zim iz 
ovun tirish  x o lo s .  H ozirgi  k u n d a  ja h o n d a   kichikroq,  qorli  rayonlard a  j o y la s h g a n  
k o n la rg a   o ’tilishi  y e r   b o y lik la rin in g   ta n n a rx i  o s h is h i g a   olib  k e lm o q d a .  Tabiiy 
r esu rsla rn in g   tu g a y d ig a n   v a   tu g a m a y d ig a n la r g a   boTmishi  shartli  blib  q o lm o q d a . 
H ozirda  a tm o sfe ra   kislorodining  tu g a s h i  to ’g ’risida  olim lar   ylam oq dalar,  bu  bilan 
bir qatord a  Q u y o sh   e n e r g iy a sin in g  tu g a s h i  h a m   bir o ’rinda  turibdi.  Lekin  h o zirc h a  
bu  en e r g iy a la rn in g   o q im i  a m a ld a   tu g a lla n m a y d ig a n g a   o ’x sh a y a p ti.
K elajagim izga  oid  ju d a  k o ’p taxm inlar m avjud. A lbatta,  biz  ularga  h a m   m uhim  
e ’tibor  b e r is h im iz   lo zim .  B u n d a y   ta x m in la rn i  ish la b   c h iq is h d a   bir  to m o n d a n  
a h o lin in g   v a   a h oli  ehtiyojlarin in g  ortishi,  ikkinchi  to m o n d a n ,  har  bir  r e s u r sn in g  
zaxiralari  bilan  b o g liq .  A m m o ,  k elajak d a  ah olinin g  v a   ish lab   chiqarishn i  ortishini 
old in d a n   b a sh o r a t  qilm oq  qaltis  b o ’lar  ed i.  R ivojlan ayotgan   davlatlar,  y a ’ni  aholi 
o ’sish in i  a s o s iy  ulushini  beru vchi  davlatlard a y a s h a s h   sharoitining  o s h is h i  um u m iy 
a h o li  o ’s is h in i  p a s a y tir is h i  lo z im .  B u n d a n   t a s h q a r i  fa n -te x n ik a   ta r a q q iy o ti, 
s h u b h a s iz ,  o ’z   izlanishlarini  tejam k or  kam xarajat  r e s u r s  te x n o lo g iy a la rin i  ish la b  
c h iq a r is h g a   q a ra ta d i,  bu  a s t a - s e k in   tabiiy  r esu r sla rd a n   fo y d a la n is h g a   ehtiyojni 
k am aytirad i.
Y uqoridagilardan  kelib  c h iq q a n   h o ld a   yaqin  1 0   yillikda  turli  tabiiy  resu rsla rg a  
b o l g a n   e h t i y o j la m i   o r t is h in i  k u t is h   m u m k in .  R e s u r s la r n i n g   z a x ir a la r in i 
b a h o la s h d a ,  r e s u r s la r in g   ikki  k atta  gu ru h in i  ajrata  o lis h im iz   lo zim .  1)  q a y ta  
tik la n m a y d ig a n ;  2)  q a y ta   tik la n a d ig a n .  B irin ch i  g u r u h   r e s u r s la r in i  q a n c h a  
is h la ts a k ,  s h u n c h a   k a m a y ib   k e ta v e r a d i.  B u larga  m ineral  resu r sla r  v a   у е г  y u z id a  
c h e g a r a la n g a n   r es u r sla r  kiradi.  Q ayta tiklanad igan r esu rsla rg a  o ’zini q a y ta  tiklash 
x u s u s iy a tig a   (biologik),  y o  Y erga  u z lu k siz   c h e td a n   k elish i  (q u y o sh   e n e r g iy a s i),  y o  
u z lu k siz   a y la n ib   turuvchi,  y o   q a y ta   ish la tish   (su v )  x u s u s iy a tig a   e g a d ir.  A lb atta, 
q a y ta   tik la n a d ig a n   resu rslar,  q a y ta   tiklam nayd igan  resu rsla rg a    x s h a b   c h e k s iz  
e m a s ,  lekin  ulam i  h a m m a   va q t  ish latish   m um kin.
A g a r  biz  a s o s iy   tabiiy  re su r sla r   turlariga  q a ra sa k ,  biz  sh u n i  h o s il  qilam iz. 
E n e r g iy a   r e s u r s la r in in g   a s o s i y   turi  m in era l  y o q ilg ’ilar  -   n e ft  v a   g a z ,   k o ’mir 
h iso b la n a d i,  ulam i  q a z ib   o lish   hozirgi  k u n d a g id e k   d a v o m   e t s a   8 0 - 1 4 0   yillardan 
s o ’n g   ular  b a ta m o m   tu g a sh i  m um kin.  Bu  m anbalarni  bir  q ism ig a   b  lgan   e ’tibor, 
a to m   e n e r g e t ik a s in in g   o g ’ir  a to m   y o q ilg ’isin in g   is h la tilis h g a   ta y a n g a n   h o ld a

k a m a y is h i  m u m k in .  L ekin  b u   r e s u r s la r   h a m   q a y ta   tik la n m a y d i:  m a ’lum   bir 
a xb o ro tla rg a   q a r a g a n d a ,  Uran  fa q a tg in a   bir  n e c h a   o ’n  yilliklarga  y etish i  m um kin.
Xom ashyo resurslari
Tabiiy  resu rsla rn in g   in so n iy a t  taqd iridagi  oY n ining  y  q o lm a slig ig a   a s o s iy  
s a b a b   ularning  m o d d iy  jihatdan  ish lab   ch iq a r ish d a  y a g o n a   m a n b a   blganligidadir. 
S h u n d a y  qilib ish la b  ch iq a rish d a  m ahalliy r esu rsla rg a  qan ch alik  kam  ehtiyoj b lsa, 
o lis d a g i  r e s u r s la r g a   s h u n c h a lik   k p  eh tiyoj  ortadi  va  m a n b a la rn in g   q o ’llan ish 
d oirasi  ortadi,  ular  fa q a t  d avlatd a  e m a s ,  balki  butun  ja h o n d a   g lo b a l  a h a m iy a tg a  
e g a   b o ’ladi.  S h u n g a   q o ’sh im c h a  q ilg a n d a ,  q ish lo q   x o ’jaligining s h u n d a y  tarmoqlari 
borki,  ular  h e c h   q a c h o n   m ah alliy  ta b ia td a n   « o z o d »   b o ’la  o lm a y d i  v a   har  doim  
u n g a   b o g ’liq  b  lad i.
Tabiiy  r e s u r sla m in g   b a r c h a   turlari  -   issiq lik ,  suv,  m in eral,  biologik ,  tuproq 
resurslari  -   tabiat  k om p lek sin in g  b e lg ila n g a n   k om p onentlari  bilan  b o g ’liqdirlar  va 
ular  bu  k o m p o n e n tla rn in g   sa r f  qilinuvchi  b laklari  h iso b la n a d ila r.  S a rf  qilinm oq 
q o b iliy a ti  -   ta b iiy   r e s u r s la r n in g   o ’z ig a   x o s   x u s u s iy a tid ir ,  v a   b u   ularni  tab iiy 
sh a rtla rd a n   ajratib  turadi.  Oxirgi  sa n a lg a n la r g a   tab iat  k om p lek sin in g  har  doim gi 
harakat x u su siy a ti  kiradi,  kerakli  m a h s u lo t  ish la b   ch iq a r is h d a   ish latilm ayd igan lar, 
lekin  ish la b   c h iq a r is h d a   y a x sh i  yoki  y o m o n   t a ’sir   k o ’rsatad i.  (M a sa la n :  harorat 
v a   s u v   tartibi,  sh a m o lla r ,  relyeflar,  m uzliklar,  se y sm ik lik ).
Neft
N eftn in g   butun  ja h o n d a   is b o tla n g a n   z a x ir a s i  1 4 0   mlrd.  to n n a ,  yillik  q a zib  
o lish   3 ,5   mlrd  t o n n a g a   te n g .  Lekin  bu 4 0   yild an   s  n g   n eft zaxiralari  tu g a s h i  bilan 
g lo b a l  m u a m m o la r   b o s h l a n a d i,  d e g a n i   e m a s .   C h u n k i  iq t is o d iy   s t a t is t ik a  
a n iq la n g a n ,  is b o tla n g a n ,  h is o b la n g a n  z a x ir a la r g a  ta y a n a d i.  Lekin  bu y e r y u z in in g  
h a m m a   z a x ir a s i   e m a s .   H a tto k i  k o ’p g i n a   t e k s h ir i lg a n   k o n la r d a   u m u m a n  
a n iq la n m a g a n   yoki  q is m a n   a n iq la n g a n   n eft  m a y d o n la ri  m avjud .  Bir q a n c h a   neft 
m a y d o n la ri  e s a   o ’zin in g   k ash fiyotch ilarin i  k u tm o q d a .
Oxirgi ikki o ’n yillikda inson iyat y erd a n  6 0  mlrd. tonn a n e ftq a z ib  oldi.  Isbotlangan 
zaxiralar  s h u n c h a   m iq d o r g a   k a m a y d i-  mi  -  z a r r a c h a   h a m   k a m a y m a g a n .  V aziyat 
m antiqq a  zid  ravish da:  q a n c h a   k o’p  ish la tsa k ,  s h u n c h a   k p  q o la v era d i.  S h u   bilan 
bir  bu  g e o lo g ik   v a z iy a t  sira  h a m   iq tisod iy  v a z iy a tg a   o ’x sh a m a y d i.  Chunki  q a n ch a  
n e ftg a   ta la b   k p  b  lsa ,  u  s h u n c h a   k p  q a z ib   olinadi,  katta  m iqdordagi  kapitallar 
tarm oq q a  y o ’naltiriladi,  s h u n c h a   neft  konlarini  to p is h g a   ta la b   ortadi,  q a n ch a d a n - 
q a n c h a   odam lar,  m iyalar,  texn ik alar  bu  is h g a   ja lb   qilinadi  v a   s h u n c h a   t e z   neft 
konlari  topiladi.  B u n d a n   tash q ari,  n eft  q a z ib   o lis h   taraqqiyotining  yu k sa lish i  neft 
z a x ir a s ig a ,   tg a n   yillardagi  n eft  zaxiralarini  y a ’ni  oldin  a n iq la n g a n ,  lekin  q azib 
o lish n i  im koni  b o ’lm a g a n   neft  zaxiralarini  q o ’s h is h g a   olib  keladi.  Albatta,  bu  neft 
t u g a n m a s   d e g a n i  e m a s ,  lek in  sh u n is i  aniq ki,  in so n iy a td a   y a n a   bir  n e c h a   qirq

y illik la r,  n e f t d a n   t o ’g ’ri  f o y d a l a n i s h ,   t e j a m k o r   y i g ’ib  o l is h   u s k u n a la r in i 
m uk am m allash tirish ga  v a   m uqobil  e n e r g iy a   m a n b a la rid a n   fo y d a la n is h g a   im kon 
bor.
N eft  za x ira la rin in g   y e r   y u z id a   ta q s im la n is h in in g   y a q q o l  a n iq   x u s u s iy a ti 
u n ch alik  katta  b  lm a g a n   jo y d a   -   F o rs  k  rfazida  katta  h a jm d a  jo y la sh ish id a d ir . 
Arab  qirolliklarida,  Iroq  v a   E ro n d a   a n iq la n g a n  za x ira la rn in g   2 /3  q ism i jo y la s h g a n , 
ularning  k o ’p  q ism i  (d u n y o   z a x ir a s in in g   2 /5   q ism i  )  tu b   a h o lisi  u n ch a lik   k o ’p 
b  lm a g a n   3   d a v la tg a   -   S a u d iy a  A rab iston i,  Q u v a y t  v a   B A A g a   teg ish li.
XX  a srn in g   2   -  y a rm id a   o q ib   k e lg a n   c h e t   e l  ish ch ilari  bilan  h is o b la n g a n d a  
bu  yerlarda  2 0   mln  a h o li  -   d u n y o   a h o lisin in g   0 ,3   foizi  istiq o m a t  qiladi.
N eft  z a x ira si  ju d a   k atta  b o 'lg a n   (n e ft  z a x ir a si  1 0   mlrd.  to n n a   yoki  ja h o n  
zax ira sin in g  foizi  b o ’lg a n ) d a v la t la r -  Iroq,  Eron, V e n e s u e la .  B u davlatlar old in d a n  
k o ’p a h o lig a ,  katta  yok i  kichik  iq tiso d iy  riv o jla n ish g a   e g a ,  Iroq  va  Eron  e s a  ja h o n  


Do'stlaringiz bilan baham:
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   37


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2019
ma'muriyatiga murojaat qiling