Universiteti b. A. Bahritdinov s. A. Zokirova


h a y v o n la m in g   g  sh tin i  is t e ’m ol  qilib  o q sil  za x ira sin i  t o ’p la s h   m um k in ,  2 0   foizini


Download 35.04 Kb.
Pdf просмотр
bet8/37
Sana15.02.2017
Hajmi35.04 Kb.
1   ...   4   5   6   7   8   9   10   11   ...   37

h a y v o n la m in g   g  sh tin i  is t e ’m ol  qilib  o q sil  za x ira sin i  t o ’p la s h   m um k in ,  2 0   foizini 
e s a   d o n   v a   dukkakli   sim liklarni  is t e ’m ol  qilish  bilan  t ldirish  m um k in .  Lekin 
d o n   m a h su lo tla r id a g i  o q s il  tarkibida  b a ’zi  ferm en tla rn in g   y e tis h m a slig i,  h a y v o n  
g  s h t id a   u c h r a y d i,  d e m a k ,  h a y v o n   g o ’sh tin i  i s t e ’m o l  q ils a k   k o ’p roq   o q s il 
y i g ’is h im iz   m u m k in .  M illatlar  lig a s in in g   1 9 2 8 - y ilg i  h i s o b o t i g a   k o ’ra  d u n y o

a h o lisin in g   2 /3   q ism i  o ch lik   v a   to ’liq  o v q a tla n m a s lik   d a r d ig a   c h a lin g a n .  F A O ning 
1 9 7 0 - y i lg i   b a y o n o t ig a   k o ’ra  r iv o j la n a y o t g a n   m a m la k a t la r d a   x r o n ik   t liq  
o z iq la n m a slik   3 6   foizn i  tash k il  e ’tardi,  bu  k  rsa tk ich   1 9 9 0 -y ilg a   kelib  2 0   foizn i 
ta sh k il  etd i.  Bu  k o ’r sa tk ich la rg a   q arab  o ’zim izn i  tin ch lan tirish im iz  kerak  e m a s , 
s a b a b i  har  yili  d u n y o   a h o lisin in g   1 3 -1 8   m ln .n i  o ch lik   o q ib a tid a   d u n y o d a n   b e v a q t 
k o ’z   y u m m o q d a .  Lotin A m e rik a sid a g i  Butun  ja h o n   s o g ’liqni  s a q la s h   v azirligin in g  
e ’tirof e tis h ic h a   q u rb o n la rn in g   yarm idan  kpi  5  y o s h g a c h a   b  lg a n   b ola la r e k a n .
A g r o ta ’biiy  sh a r o itla r n in g   xilm a-xilligi  k  p   qirrali  q is h lo q   x ja lig i  is h la b  
chiqarishining sh a k lla n ish ig a  ta ’sir etganligi  tufayli  0 ’rta  S h arq   v a   S h im o liy  A m erik a 
ah o lisin in g  o v q a tla n is h id a   b u g ’d o y  a s o s iy  rinni egallayd i.  S h u n in g  u ch u n ,  m ahalliy 
aholining  y ord am ida  b u g'd oy  qator  donli,  dukkakli  v a   m evali  m ahsulotlar,  h a m d a  
chorvachilik m ahsulotlari bilan to ’ldiriladi va iste ’m ol q ilin ayotgan kaloriyani 5 0  foizd an  
k o ’p r o g ’ini  ta s h k il  e t a d i.  A frik a n in g   S a v a n n a l a r   v o d iy s id a   s e p i l a d i g a n   d o n  
m a h su lo tla ri,  ju m la d a n   s o r g o ,  q ator  m am lak atlar  ah o lisin in g   o la d ig a n   kaloriya- 
sining  4 0   fo izig a ch a   tashkil  qiladi  va  b a ’zi  hu dudlarda  makkajxori  ekiiadi.  Amrno, 
se p ila d ig a n   d on   m ah su lotlari  su g  rilm a y d ig a n   yerlard a  quruqchilik  sharoitlarida 
ekiladi  va  sh u n in g   u ch u n   oziq -ovq at  b a la n sig a   ishon chli  ta y a n ch   b o ’iib  xizm at  qila 
olm aydi.  Q ifa n in g   u sh b u   qism id a  keyingi  2 0   yil  d a v o m id a   hosilsizlik  yillari  te z -te z  
qaytarilm oqda, ocharchilik o m m aviy v a  o ’tkir xarakterga e g a  b  lm oqd a.  O vqatlanish 
sep ila d ig a n   ekinlarga a so s la n a d ig a n  Afrika  davlatlarining  10 ta sid a n   9  ta sid a ,  xronik 
to ’yib  ovq atlan m aslik ,  a h olin in g  1 5   foizini  q a m r a b   o lg a n .
Afrikani   rm on  vod iysin in g  aholisi  o vq atlan ish   ratsionida  y a m s ,  m a n io k a   va  
batat a s o s iy  o ’rinni  egallayd i.  Sutkalik y a m s   istm oli  kishi  b o s h ig a  T o g o ,  Kot-d’ivuar 
va   D a g o m e y a   kabi  m am lakatlard a  0,5-1  k g g a ch a n i  tashkil  etadi.  S h u n d a y   salobatli 
raqam larga  qaram ay,  u sh b u   serh osil,  a m m o   k am   k a loriyaga  e g a   b  lg a n   ekinlar 
a h o lin in g   a s o s iy   o v q a tla n is h   zaruriyatini  q o n d ira d ig a n   11  d avlatn in g  1 0   ta sid a , 
tyib  o vqatlanm aslik   va  kuchli  o q sil  tanqisligi  an iq lan ad i.  A ytilganlard an  krinib 
turibdiki,  m a sa la n   1  kg  batat  is te ’m olidan  o d a m   1 2 0 0   kkal  va   2 4   gr oq sil  olar  e k a n .
Lotin  A m e r ik a sid a   e s a   o v q a tla n is h   b o r a s id a   ju d a   r a n g -b a r a n g   g e o g r a fik  
kartina  y u z a g a   k e la d i.  M e k sik a d a ,  M ark aziy  A m erik a   m am lak atlarid a  v a   A nd 
v iloyatin in g  hin du  a h o lis i  a s o s a n   m akk aj xori  i s t e ’m ol  q ila d i.  B a ’zi  h o lla r d a , 
ju m la d a n   G v a t e m a la d a ,  u s h b u   e k in   h is o b ig a   b a r c h a   k a lo r iy a la m in g   7 0   foizi 
olinadi.  A rgen tina  v a   U ru gvayd a  ratsion   a s o s a n   b u g ’doy,  p a s t  quruq  tropiklarida
-   g u ru ch   (P a n a m a ),  P a r a g v a y d a   e s a  -   m a n io k a   h is o b ig a   s h a k lla n a d i,  « B a n a n »  
respub lik alarid a,  m a s a la n ,  G o n d u r a sd a ,  aholi  a s o s iy   kaloriyani  b a n a n   h is o b ig a  
to ’ldiriladi,  Gaiti  v a   b a ’zi  V e st-ln d iy a   orollarid a  e s a   -   s h a k a r   h is o b ig a   o lin ad i. 
K o’p g in a   Lotin  A m e r ik a si  m a m la k a tla rid a ,  e n g   k a tta   B ra ziliy a n i  h a m   q o ’s h ib  
h is o b la g a n d a ,  m a h a lliy   ah o li,  a y n iq sa   k a m b a g ’allar  o v q a tla n ish i,  a s o s a n   loviya 
v a   dukkakli  ekinlar  h is o b ig a   to ’g ’ri  keladi.
Rivojianayotgan  mamlakatlar global  ovqatlanish  tizimida
Katta  qiyinchiliklar  e v a z ig a   y o sh   su v e r e n   davlatlar  aholini  e n g   kerakli  o ziq - 
o v q a t m ahsulotlari  bilan qon d irish  vazifasin i  u d d a la s h g a   m u y a s s a r  b o ’ldilar.  A m m o

bu  m a sa la n i  y e c h is h d a ,  o ziq -o v q a t  m ahsu lotlarin in g  a s o s iy   ta sh q i  s a v d o   oqimini 
geografik   y o ’nalishini  tu b d a n   o ’zgartirish  ta la b   etildi  v a   bu  d avlatlarn in g  c h e t  el 
davlatlarid an   o z iq -o v q a t  m ax su lo tla ri  importi  y o r d a m ig a   extiyojlari  k u ch a y d i.
Ikkinchi jahon  urushiga  qadar  O siyo,  Lotin  Amerikasi  va  Afrika  mamlakatlari  don 
mahsulotlari  eksportyorlari edilar.  Don  mahsulotlari  paxta,  shakar,  kofe ham d a  neft kabi 
eksport qilishning  m uhim   moddalaridan  birini  tashkil  etardi.  1900-yilda  non  mahsulotlari 
sa vd osin in g  sa ld o si  + 1 ,7   mln.t  b lsa,  1 9 3 6   yilda  + 3 ,7   mln.  tni  tashkil  etdi  (ch et  el 
bozoriga a n ’anaviy e n g  ko’p bu g’doy va makkajo’xori yetkazib beruvchi Argentinani hisobga 
olm aganda).  Ikkinchi jahon  uaish idan  keyin  s a v d o   manfiy  tu s  oldi  va,  se k in -a sta    sib 
1 9 8 7 -1 9 9 1   yillarda  o ’rtacha  yillik  h iso b d a   -   6 8 ,9   mln.t,  yoki  u sh b u   m am lakatlarda 
iste'm ol  qilinadigan  d o n   mahsulotlarining  10,6  foizini  tashkil  etdi.
(S o b iq   S S S R d a g i  FAO  ning  m a ’lum otlariga  a s o s a n   u sh b u   k o'rsatkich  3 ,4  
fo iz g a   te n g   b ld i).  R iv o jla n a y o tg a n   m a m la k a tla r g a   m o lja lla n g a n   o z iq -o v q a t 
m ahsulotlari  oqimini,  a s o s a n   b u g ’d o y  tashkil  etishi  natijasida,  uchinchi  d u n y o  aholisi 
ratsionida,  a s o s a n   sh ah arlard a,  uning  m avqeini  m u stah k am lan ish iga  s a b a b   bldi.
0 ’sib   k e la y o tg a n   m am lakatlarda   zlarining  agrar  ish lab   ch iq arish   taraqqiyoti 
a n iq la n a y o tg a n  sh a ro itd a  c h e td a n  o z iq -o v q a t m ahsulotlari  keltirilishiga  eh tiy o jn in g  
 sish i  k p  s a b a b la r   yig  indisi  bilan  izo h la n a d i.
B ir in c h id a n ,  k o lo n ia l  d a v la tla r   o ’z ig a   q a r a m   h u d u d la r d a n   a r z o n   d o n  
m ahsulotlarini  v a   b o s h q a   o ziq -o v q a t  m ahsulotlarini,  u  y e m in g   o ’z id a   o z iq -o v q a t 
m ahsulotlari tan q isligi  m avjud  b  lg a n  taqdirda  h am ,  tash q ariga chiqarish  siyosatin i 
yurgizdilar.  H indiston  k olon iyasid an,  o m m aviy  ochlik  o ’c h o g ’lari  m avjud  b o ’lsa   ham , 
Karachi  orqali  XX  a s r   b o sh id a   m e tro p o liy a g a   har  yili  1  mln.  ton n a  b u g ’doy,  yoki 
X in terlan d   porti  h u d u d id a g i  h o siln in g   2 0 - 3 5   foizi  olib  chiqib  ketilgan .  K olon iya 
ma'muriyati  hatto  ochlik  qrqinchli  tu s   o lg a n   taqdirda  ham ,  ochlik  bilan  k u rashish 
uchun  h e c h  q a n d a y  ch o ra   ko’rm agan,  sh u   paytda y o s h   su v er e n  davlatlarda  b u n d ay 
holatlarda  c h e t  ellardan  o ziq -ovq at  m ahsulotlari  sotib  olish  uchun  b archa  kuchlar 
safarbar  etilgan,  tabiiyki,  d on   b alan si  s a v d o s id a    z  ifodasini  to p g a n .
Ikkinchidan, rivojlanayotgan m am lakatlarda y erg a  ishlov berish va  a s o s a n  uning 
oziq -ovq at yetk a zu v ch i sektori a w a lg id e k  b o zo r bilan yaxsh i b o g ’la n m a g a n . D on ning 
kp  q ism i  d e h q o n la r   to m o n id a n   pul  m ajburiyatlarini  bajarish   u ch u n   sa r fla n a d i 
(soliq   t la sh ,  s s u d a n i  qaytarish,  ular  foizini  t lash   va  h.k.larga  sarflanadi),  faq at 
m ah su lot ortiq ch aligi  u ch u n   e m a s .  S h u n g a    x s h a s h   «ehtiyoj»  savd olari,  m a sa la n , 
Janubiy va  Janu bi-Sh arq iy O siyod a b a ’z a n  oziq -ovq at mahsulotlari sa v d o s i hajmining 
yarm idan  ko’prog’ini  tashkil  etadi.  Ko’p  hollarda,  e n g   a w a l o   Afrikada,  m a h s u lo t 
k rsatkichi  hayron   qolarli  darajada:  S a x e ln in g   olti  m am lakatida  d on n in g  b o zo rg a  
chiqishi  1 9 7 0 -8 0   yillarda  o 'rtach a  2   foizni  tash kil  e tg a n .
Y osh  s u v e r e n   d avlatlar  m ustaqillik  davrida  xalq  x o ’jaligining  qator  tarmoqlari 
rivojlanishida  m a'lu m   yutuqlarga  erishdilar,  bu  e s a   milliy  d a rom ad n in g  o ’sish ig a , 
ju m lad an   jon  b o s h ig a   h a m   o ’s is h ig a   olib  keldi.  Natijada  o ziq -o v q a t  m ah su lo tla rig a 
b o lg a n   talab n in g  t lov  qobiliyati  o s h is h ig a   olib  keldi.  S h u   bilan  birga  d e h q o n la r 
h a m    z   o v q a tla n is h la r in i  y a x s h ila s h g a   intildilar.  U lar  d a v la t  to m o n id a n   so tib  
o l i n a y o t g a n   o z i q - o v q a t   m a h s u l o t la r i n i n g   b a h o s i n i   o s h i s h i g a   v a   i s h l a b  
ch iq arishn in g  k en g a y tir ish   u ch u n   b e r ila d ig a n   s s u d a g a   e ’tibor qilm adilar.  B u n d a n

tash q ari,  b u n g a   o ’x s h a s h   harakat  teskari  natija  berishi  m um kin,  chunki  q ish lo q  
a h o l i s i   k e r a k li  p u l  m a b la g 'la r in i  a g r a r   m a h s u lo t la r n i  k a m   h a jm d a   s o t i s h  
n a tija sid a   h a m   o lish lari  m um kin  e d i.
U c h in c h id a n ,  u ch in ch i  d u n y o   m a m la k a tla rid a   u r b a n iz a tsiy a   ja rayon in in g 
tezla sh u v i  sh a h a r   ah olisining juda  te z    sish ig a   s a b a b   bldi  v a   don  m ahsulotlariga 
b  lg a n   ehtiyojni  o s h is h ig a   olib  keldi,  m ahalliy  q ish lo q   e s a   yuq orid a  ko’rsatilgan 
sa b a b la rg a   tayyor  em a slig i  osh k or  b o ld i.  U rbanizatsiya  o ziq -o v q a t  m ahsulotlariga 
b  lgan   o d d iy   o ’sish n i  e m a s ,  balki  aholi  ratsion inin g  sifatli  o ’zg a rish in i  h am   talab 
eta d i.  Bu  e s a   rivojlanayotgan  m am lak atlard a  a n ’an a v iy   ish la b   ch iq arilm ayd igan  
yoki  yetarli  m iq d ord a  ish la b   ch iq a r ilm a g a n   k  p la b   m a h s u lo tla r g a   ta la b   qilina 
b o s h la s h ig a   olib  keladi.  U rbanizatsiya  standartidagi  hayot  ta ’sirida  v a   uni  m ahalliy 
resurslar  h iso b ig a   ta ’m inlash  mum kin  b o lm a g a n lig i  tufayli   zaro  kelishm ovchiliklar 
y u z a g a   keldi.  Aholini  oziq -ovq at  m ahsulotlari  bilan  ta ’m in la sh   ichki  milliy  v a   ja h o n  
 za r o   a lm a sh tir ish g a   b og  liqlik  orta  boradi.  Hattoki  e n g   chetki  m am lak at  b lgan 
P a p u a   -   Y angi  G v in ey a d a   ham ,  import  q ilin ayotgan   guruch  va  baliq  k o n s e n /a s i 
a  a n a v iy   o z iq -o v q a t  m ah su loti  batatni  siqib  ch iq a ra   b o sh la y d i.
N ih o y a t,  to^rtinchidan,  r iv o jla n a y o tg a n   m a m la k a tla r   y e r   ish lo v id a   m e h n a t  
b  lin ish i  y u z a g a   k e la d i  v a   m in ta q a v iy   m a h s u s la s h t ir is h   k u c h a y a   b o s h la y d i. 
N atijada,  texnik  v a   b o s h q a   ekinlarni  ek sp o rt  qilish  u ch u n   v a   y o s h   milliy  s a n o a t  
u c h u n   y e t is h t ir is h n i  a m a l g a   o s h i r a y o t g a n   d e h q o n   x o ’ja lik la ri  o z iq - o v q a t  
m a h s u lo tla r ig a   q  s h im c h a   ta la b   q  y ish a d i.  Bir  to m o n d a n ,  c h e t g a   c h iq a r is h  
u c h u n   a g r a r   m a h s u lo tla r n i  is h la b   c h iq a r is h ,  ikkinchi  t o m o n d a n   ichki  ta la b n i 
q o n d ir is h   u c h u n   o z iq - o v q a t   m a h s u lo tla r in i  y e tis h tir is h n in g   o p tim a l  n isb a tin i 
a n iq la s h   hozirgi  davrd a  dinam ik  om illar  h iso b in i  ta la b   etu v c h i  v a zifa n i  q o ’yadi. 
Y uqori  m a h s u lo tli  a s o s a n   p la n ta ts iy a v iy   q is h lo q   x jaligin i  u c h in ch i  d u n y o d a  
e k s p o r t  q ilis h g a   m o sla sh tir ilg a n   m e h n a t  ish la b   c h iq a r ish   k rsatkichlari  o d a tiy  
q is h lo q   a n ’an a la rin i  ortd a  qo ld ira d i.  A m m o   r iv o jla n a y o tg a n   m a m la k a tla r n in g  
c h e td a n  o ziq -o v q a t m ahsulotlari  keltirilishiga b o lg a n  ehtiyoj uning narxini o s h is h ig a  
olib keladi,  c h e t e l s a v d o s i sharoitlarinig y o m o n la sh u v i q ish lo q  xjaligi ta rm o g ’ining 
x o m   a s h y o   b erish in in g   n isb a ta n   k a m a y is h ig a   olib  k elad i.  S h u n in g   u ch u n   o ziq - 
o v q a t m ahsulotlari  m a s a la s i  xalq aro  iqtisodiy a lo q a la r  tizim ini  takom illashtirilishini 
ta q o z o   etu v c h i  e n g   m u h im   q is m ig a   a y la n a d i.
K rilayotgan  m a sa la n i  k p  qirraligi  un ing  m am lakatlar  va   ularning  hu du diy 
guruhlari  b  y ich a   chuq ur  tahlil  etilishini  talab   qiladi.
O ziq -o v q a t  m ahsulotlari  bilan  ta ’m in lan ish   d arajasi  b  yich a  m am lak atlarn i 
q u y id a g i  turlarga  b  lish   m um kin:
1)  o z iq -o v q a t  m a h su lo tla r in i  a s o s i y   e k s p o r t  q iluvchilari  (A Q S H ,  K a n a d a , 
A vstraliya,  JAR, T ailan d v a  b a ’zi Y evrop a  Ittifoqi davlatlari);
2 )  o z iq -o v q a t  m a h su lo tla r in i  fa o l  e k s p o r t  q ila y o tg a n   kichik  m a m la k a tla r  
(V en g riy a ,  Fin lyan diya);
3 )  o z iq - o v q a t   m a h s u l o t la r i g a   e h t iy o j   s e z a y o t g a n ,   a m m o   s o t i b   o l is h  
im k o n iy a tig a   e g a   b  lg a n   d a vlatlar  (Y ap oniya);
4 )  o z iq -o v q a t  m a h su lo tla r ig a   b o ’lg a n   ehtiyojlarini  q o n d ir a y o tg a n   d a v la tla r  
(H in d iston ,  Xitoy,  J a n u b iy   A m erik a   m am lakatlari);

5)  o z iq -o v q a t  m a h s u lo tla r i  bilan  t a ’m in la n g a n lig i  o z iq -o v q a t  m a h su lo tla r i 
g lob al  h olatiga  h e c h   q a n d a y   ah am iyati  b  lm a g a n   m am lak atlar  (P a p u a   -   Y angi 
G v in ey a ,  Islan diya);
6 )  o z iq - o v q a t   m a h s u lo t la r ig a   e h tiy o j  s e z a y o t g a n   h a m d a   s u v   v a   y e r  
r esu rsla rin i  o ’z -o 'z in i  t a ’m in la s h   u c h u n   o ’z la s h tir a y o tg a n   m a m la k a tla r   (Misr, 
In d o n eziy a ,  P o k isto n ,  Filippin);
7) aholi jon b o s h ig a  o z iq -o v q a t m ahsulotlari bilan ta ’m inlanishi doim iy ravish d a 
y o m o n la sh a y o tg a n   davlatlar  (S a x a r a d a n   ja n u b d a  jo y la s h g a n   Afrika  davlatlari);
8)  aholini  o ’s is h   su r’ati  r e s u r s   im koniyatlaridan  ortiqligi  sa b a b li  o z iq -o v q a t 
m ah su lotlariga b  lgan  talab  k esk in  t u s  o lg a n   m am lakatlar (G aiti,  N e p a l,  S a lv a d o r).
Y u zaga k elgan  xilma-xil holatlam i global oziq -ovqattizim i  m avjudligini  in o b a tg a  
o lg a n   h old a   rgan ib   c h iq ish   kerak.  U ning  sh akllanishi  oziq -ovq at  m ahsulotlarining 
haqiqiy  bozori  vu ju d ga  k elg a n   XIX  a s r g a   tegishli  b o ’lib,  ulam ing  s a v d o s i  loqal  v a  
hududiy  b ozordan  c h e tg a   c h iq m a g a n   (faqat ziravoriar  va  o g  irlik  birtigi  q im m atb ah o  
b  lgan   ayrim  q ish lo q   xo'jalik  m ahsulotlari  bu n d an   m u s ta s n o   b lgan).
M ashhur  firansuz  tarixchisi  RBrodel  Yevropa  0 ’rtayer  dengizi  b yicha  guvohlik 
beruvchi  m alu m ot  keltirib,  aholisi  6 0   mln.  kishi  blgan  bu  hu du dd a  XIX  a srd a   har yili
1 4 ,5   mln.  tonn a  bu g'doy  talab  etilgan.  D en giz  sa v d o si  e s a   q o ’sh im ch a  1 0 0 -2 0 0   ming 
ton n a  d on   berib,  bu  ko'rsatkich  Rim  imperiyasi  davri  ko'rsatkichlaridan  o sh m a g a n , 
balki kamnoq ham  blgandir deydi. Bu yerda g a p  su v  transporti bilan yaxshi ta‘m inlangan 
geografik  hudud  haqida ketm oqda.  Quruqlik orqali  15Q-200 km.  g a  tash ish d a  ham   d o n  
n a r x i  ikki  b a r a v a r   o s h i b   k e t a d i .  S h u n in g   u c h u n    t m is h d a g i   h u d u d iy  
m a s s h ta b la r d a g i  o m m a v iy   o c h a rch ilik la r  o z iq -o v q a t  m a h su lo tla r in i  y e tm a s lig i 
tufayli  e m a s ,  balki  ra yon lararo  s a v d o   aloqalarini  y a x sh i  y  lg a   q  y ilm a g a n lig i 
oqib atid a  го’у  b erg a n .  H ozirgi  z a m o n   o la m id a   turii-tum an  m u a y y a n   h olatlard an  
q a fiy   nazar,  ah v o l  b o s h q a c h a .  O ziq -ovq at  resurslari  in son iyatn i  o ziq la n ish   talabini 
q on d irish n i  t a ’m in la s h g a   u m u m a n   o lg a n d a   yetarli,  sh u n in g   u c h u n   m a m a la k a t 
ahvolini  g lo b a l a h v o ld a n   ajratib tahlil  e tis h   m a'qul  e m a s .  U m u m iy g eo g ra fik   kartina 
y a n a   sh u   h olat  bilan  q iy in la sh a d ik i,  yuqori  ierarxik  b  g 'in n in g   o z iq -o v q a t  tizimi 
p a s t  ta b a q a d a g i tizim n in g  m ex a n ik  yig 'in d isid a n   p a y d o  b o ’lm aydi.  Bu  u m u m ja h o n  
d a ra ja sid a  o z  ifod asin i to p a d i. A dabiyotlarda glob al o ziq -o v q a t tizim iga ta ’sir etuvchi 
om illar  4   gu ru h g a   b  lin gan :
1)  fizik -g eo g ra fik   sh a ro itla r   v a   a h o lin in g   jo y la sh u v i  (u m u m iy   m a y d o n i  v a  
q ish lo q   xjalik  yeriarini  m a m la k a t  v a   hudu dlar  b  y ich a   ta q sim la n ish i,  m in taq a 
teb ran ishi,  «aholi  o z iq -o v q a t»   nisbatlari,  d avlatlararo  g e o g r a fik   m a s o f a   v a   hk.);
2)  ja h o n   transporti  v a   a lo q a   (o ziq -o v q a t  m ahsulotlarining  tash q i  b o z o r la r g a  
ch iq ish i  tem ir yo'l  tran sp orti  qurilishi  v a   d e n g iz   k e m a s o z lig in in g   rivojlanishi  bilan 
b e lg ila n g a n );
3)  ja h o n d a g i  s iy o s iy   a h v o l  (ku ch larnin g  jo y la sh u v i,  d avlatlararo  ittifoq  v a  
b ir la s h u v la m in g   m a v ju d lig i,  o z iq - o v q a t   y e t k a z ib   b e r is h   b o r a s i d a   s i y o s i y  
m a q s a d la r d a n   fo y d a la n is h );
4 )  u la m in g   birligida  ja h o n   iqtisodiyoti  v a   s a v d o s i  (o ziq -o v q a t  m a h su lo tla r i 
d u n y o  s a v d o  o q im in in g  a s o s iy  tarkibi,  b a la n s  hisob otlarining  rli, k o ’p to m o n la m a  
am aliyotlar v a   hk.).

Ko’plab  rivojlanayotgan  m am lakatlarda  keyingi  o ’n  yilliklarda  k a m b a g ’allikning 
a b s o ly u t   m iq y o s in in g   k e n g a y is h i,  a s o s a n   A frik a d a ,  o z iq - o v q a t   m a h s u lo tla r i 
y etis h m a slig i  m a sa la sin in g   o g   irlik  m arkazi  M u sso n li  O s iy o d a n   k  c h g a n   joyid a, 
p la n e ta m iz d a   o z iq -o v q a t  m ah su lo tia ri  yetish tirish n in g   sezilarli  o ’sg a n lig i  fon id a  
ro’y  berdi.  Bu  e s a   quyidagi  te z is   uchu n  sharoit  yaratdi-ki,  uchinchi  d u n yod a  oziq - 
ov q a t  m ahsulotlarini  iste ’m ol  qilish  darajasi  ular  bilan  zini  ta ’m in lash d a  erish ilgan 
yutuqlarga  yoki  agrar  ishlab  chiqarishning  te z   o ’sish i  bilan  b o g ’liq  e m a s :  « D u n yod a 
o ziq -o v q a t  m ah su lotlari  yetarli,  fa q a t  uni  so tib   o lish   uch u n   pul  y q » .  M ustahkam  
m oliyaviy  a h v o l  m am lak atga  etarli  m iqdorda  o ziq -o v q a t  m ahsulotlarini  import  qilish 
h a m d a   ulam i  d avlat m iq yosid a ish lab  chiqarishni q  lla b -q u w a tla sh   imkonini  beradi, 
bu   hol  Y a p o n iy a d a   k u z a tila d i.  S a u d iy a   A r a b is to n i  R e s p u b lik a s i  m iso li  h a m  
nam u n ali:  u n d a   neftedollarlarni  d o n   x jaligiga  katta  kapital  qilib  kiritildi  v a   katta 
su b sid iy a la r   e v a z ig a    z  ehtiyojlarini  t laligicha  qondirdi  v a   ortiq ch asin i  e k sp o r t 
qildi.
B o y   davlatlarning  tajribasi,  tabiiyki,  u n iversal  b la  olm aydi.  V azifa  sh u n d a n  
iboratki,  o z iq -o v q a t  m a h su lo tla r i  b a la n s i  n o s o z   b o ’lg a n   m a m la k a tla rd a   h a y o t 
d a r a ja s i  v a   a h o lin in g   s o tib   o lis h   q o b iliy a ti  o s h is h i  b ila n   q is h lo q   x  ja lig id a  
m a h s u lo t  birligiga  ish la b   ch iq a r ish   xarajatlarini  q isq artirish   iozim dir.
B u   m a m la k a tla r   a h o lis in in g   o ila   b y u d je tid a n   o z iq - o v q a t   m a h s u lo t la r i 
u lu sh in i  o z g in a   b o ’ls a -d a ,  o sh ir ish   u c h u n   im k o n iy a tg a   e g a   e m a sla r:  u  sh u n d o q  


Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   4   5   6   7   8   9   10   11   ...   37


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2019
ma'muriyatiga murojaat qiling