Universiteti b. A. Bahritdinov s. A. Zokirova


Download 35.04 Kb.

bet10/37
Sana15.02.2017
Hajmi35.04 Kb.
1   ...   6   7   8   9   10   11   12   13   ...   37

A h olin in g  tu rm u sh   d a r a ja si  v a   u  bilan  u zviy  b o g ’liq  b o ’lgan  tab iiy  harakati 
ja ra y o n la ri  h a m d a   s h a k lla n g a n   y o s h   tarkibi  orq ali  u n in g   o ’rta ch a   um r  davri 
a n iq la n a d i.  A h olin in g  o ’rtach a  um r  davri  1 9 9 9 -y ild a   6 6   y o s h g a   te n g   b ldi.  Bu 
k rsatkich  iqtisodiy rivojlangan m am lakatlard a (Y aponiya,  S h v etsiy a ,  S h v ey tsa riy a , 
jam i  3 7   daviat)  7 7 -8 1   y o sh n i,  q o lo q   m am lak atlard a  4 2 - 6 0   yo sh n i  tash k il  eta d i. 
Umr davrining e n g  yuqori  rtach a ko’rsatkichlari Y a p o n iy a g a  (81  y o sh ),  F ra n siy a g a  
v a   y a n a   1 2   m a m la k a tg a   (7 8 -7 9   y o sh ),  e n g   p a s t  k rsatkichlari  M arkaziy  Afrika 
R e s p u b l i k a s i   (4 1   y o s h ) ,   A f g ’o n i s t o n   ( 4 3   y o s h )   v a   G v in e y a   ( 4 4   y o s h )  
m a m la k a tla rig a   x osd ir.
2.4 Jahon  aholisining  irqiy,  etnik va  diniy tarkibi.
In son  irqi  -   bu   x s h a s h ,  a v lo d d a n   -   a v lo d g a   o ’tuvchi  ta sh q i  (teri-g a v d a ) 
b e lg ila r g a   e g a   b o ’lg a n ,  tarixan  sh a k lla n g a n   o d a m la r   guruhidir.  H ozirgi  vaq td a 
u ch ta   a s o s iy   e v r o p e o id   (oq),  n egroid   (qora)  v a   m o n g o lo id   (sariq)  irqlarga  ajratish 
q ab u l  qilingan.  Ayrim  hollarda  to ’rtinchi  a v str a ’loid  irqi  h am   ajratiladi.
K a tta   irq lar  t a r q a l g a n   h u d u d la r   o ’r t a s id a g i  c h e g a r a l a r   o d a t d a   a n iq  
b  lm a s d a n ,  bir-biriga  kirishib  k e tg a n .  A y n a n   s h u n d a y   h u d u d la rd a   irq lam ing 
a r a la sh ,  o'tkinchi  sh a k l  v a   turlari  hosil  b o ’ladi.
J a h o n  ah olisi ijtim oiy-iqtisodiy v a   m a d a n iy  taraqqiyotnin g har xil  b osq ich la rid a  
turuvchi x a lq la r - e t n o s la r d a n   iboratdir.  E tn o sn in g  e n g  yuqori darajasi  millat hududi, 
iqtisodiyoti v a  m adan iyati, tilning barqaror tarzda um um iyligi b o ’yicha ajralib turuvchi 
in so n la r  y ig ’in d isid an   iborat,  bular  a s o s id a   ularda  m illatga  x o s   um u m iy  jihatlar, 
milliy  zligini  a n g la s h   h iss iy o ti  sh a k lla n a d i.
J a h o n d a   u c h -to tt  m ing  xalq  b o ’lib,  u lam in g  ichida  ah olisin in g  um u m iy  so n i 
1 0 0   d a n ,  h a tto   o ’n ta d a n   o s h m a y d ig a n   m a y d a   e la tla r d a n   (H in d isto n d a   to d a , 
B raziliyada  b o to k u d a  v a   b.) so n i  1 0  mln. v a   1 0 0   m ln.dan ziyod   b  lgan yirik  millatlar 
mavjuddir.  S h u lar q atoriga  xitoyliklar,  yaponlar,  braziliyaliklar, A Q S h   am erikaliklari, 
ruslar,  hindistonliklar,  b en g a lla r,  panjobliklar,  bixarlar,  livanliklar,  n e m is la r   v a  
b o s h q a la r   kiradi.
Milliy  tarkibi  xilm a-xil  b o ’lgan  O siy o d a   d u n y o d a   so n i  e n g   kp  b  lg a n   xalqlar 
y a sh a y d i.  O siy o d a   m utlaq  so n i  1  m ln.dan  ortiq  11 0   g a   yaqin  xalq  b o ’lib,  u lam in g 
u m u m iy  miqdori  qit’a   a h o lisin in g   9 8   foizini  tashkil  etadi.  O siy o   m am lak atlarin in g  
aksa riy a ti  k o ’p  millatlidir.  1 5 0   d a n   ortiq  xalq  H indiston  v a   In d o n eziy a d a ,  deyarli 
1 0 0  -  Filippinda, 5 0  d a n  ortiq V yetnam  va  Xitoyda, 3 0  dan  ortiq xalq Eron, A fg’on iston , 
M y a n m a ,  T a ila n d d a   istiq o m a t  q ilad i.  A h o lin in g   etn ik   r a n g -b a r a n g lig i  b a ’zi-b ir 
x alq lar ta rq a lg a n   h u d u d la m in g   davlat  ch egaralari  bilan  b o ’linishi  tufayli  y a n a   h am

k u ch ayd i.  M a sa la n ,  kurdlar  Turkiya,  Eron,  Iroq  va  q ism a n   Suriya,  belujlar  Eron, 
A f g ’o n i s t o n   v a   P o k i s t o n ,   p a n j o b lik la r   P o k i s t o n   v a   H in d is t o n   d a v la t la r i 
c h e g a ra la rid a g i  hu du dlard a  k om pakt  h o ld a   y a sh a y d i.  Jan u b i-S h arq iy  O siy o d a g i 
k o ’pchilik m am a la k a tla rd a  Xitoy va J an u b iy O siy o d a n   k e lg a n   em ig ra n tla m in g   katta 
guruhlari sh a k lla n g a n .  Millat, xalq v a  ela tla m in g  a n a  s h u n d a y  h u d u d iy ta rq a lg a n lig i 
v a   jo y la s h g a n lig i  n a tija sid a   ayrim   m a m la k a tla rd a   etn ik   m u n o sa b a tla r   m u rak k ab  
t u s g a   e g a .   B a ’zi  m am lakatlard a  e s a   b u n d a y   h olat  etnik  nizolar,  m ojarolarga  olib 
k elm o q d a ,  s iy o s iy   v a z iy a tn in g   y o m o n la s h u v ig a   s a b a b   b  lm o q d a   (Yaqin  S h a rq  
m in ta q a si,  Turkiya,  R o s s iy a ,  Xitoy,  I n d o n e z iy a ,  M ala y ziy a ,  H in d iston ,  R u a n d a , 
B urundi  v a   b o s h q a la r ).
J a h o n   m a m la k a tla ri  a h o lis in in g   milliy  tarkibi  v a   etn ik   m u n o s a b a tla r n in g  
x u s u s iy a tig a   kra  q a to r  g u ru h larga  ajratish   m um kin:
Birinchi  g u ru h g a   bir  millatli,  y a ’ni  a s o s iy   millati  jam i  a h o lisin in g   9 5   fo izd a n  
ortiq  q ism in i  tashkil  etu v ch i  m am lakatlar,  bu larga  Y evrop ad a  Islandiya,  Idandiya, 
N orvegiya,  D an iya,  P o ls h a ,  G erm a n iy a   v a   bosh q alar,  O siy o d a   Y ap oniya,  KXDR, 
K oreya  R e sp u b lik a si,  B a n g la d e s h ,  M ongoliya,  A rm en isto n ,  Y am an ,  O m a n ,  K atar 
v a   b o sh q a la r , A frikada Misr,  Liviya,  S o m a li,  M adagask ar, JanubiyA frikadagi deyarii 
b a rch a   m am lakatlar  kiradi.
Ikkinchi  guruhni  u sh b u   k o ’rsatkich  7 0 - 9 5   fo iz g a   te n g   b  lgan   m a m lak atlar 
B u yu k   B ritan iya,  F r a n siy a ,  Is p a n iy a ,  F in la n d iy a ,  R u m in iy a ,  J a zo ir,  M arok ko, 
Z im b a b v e,  M avritaniya,  B o tsv a n a ,  Xitoy,  V yetn am ,  K am bodja,  M yanm a,  Turkiya, 
S u riya,  Iroq,  S h ri-L anka,  S in gap u r, A Q S h , A vstriya,  Y angi Z e la n d iy a  v a  b o s h q a la r  
ta sh k il  e ta d i.  S h u la r  q a to rig a   0 'z b e k is t o n ,  T urkm aniston,  Tojikiston,  O zarb ayjon 
davlatlari  h a m   kiradi.
U c h in ch i  g u ruh   m a m a la k a tla rid a   (E ron,  A fg ’o n is to n ,  G ruziya,  Qirg’iziston , 
Q o z o g ’is to n ,  P o k is to n ,  M a la y ziy a ,  L a o s,  M ark aziy  S h a rq iy   va   J a n u b iy   A frika 
m a m la k a tla ri  v a   b o s h q a la r )  a s o s iy   m illat  u lu sh i  jam i  ah olin in g  y arm id an   kam  
yoki  ortiq  biroq  7 0  fo izd a n   p a s t  koY satqich  bilan  ifo d a la n a d i.
T  rtinchi  g u r u h d a   a h o lis i  bir  n e c h t a   yirik  m illa tla rg a   e g a ,  lek in  u la r d a n  
b ir o r ta s in in g   u lu s h i  s e z ila r li  b  lm a g a n   m a m la k a tla r   t p la n g a n   (H in d isto n , 
Indoneziya,  Filippin, R o s siy a , S h veytsariya, G ’arbiyAfrika mamlakatlari va b osh q alar).
Migratsiya
XX 
a s r  oxirida  d u n y o d a  jad al 
0
’zgarish lar,  ah olin in g  o m m a v iy   q z alish lari 
b a r o b a r id a   kishilik  ja m iy a tid a   x a lq a r o   m ig r a ts iy a   -   k  p   millatli  d a v la tla rn in g  
q u la sh i,  tran sp ort v a  a lo q a  v o sitalarin ing k esk in  tak om illash u vi va  butun s a y y o r a d a  
h a y o tn in g   in teg ra tsiy a la sh u v i  m u n o sa b a ti  bilan  tub   zgarish lar  blib  tdi.
M igratsiya  bu  -   a h o lin in g   m a m la k a t  ich id a ,  u n in g   t a s h q a r is id a   v a   d u n y o  
m in ta q a la r id a  jo y la s h u v i  tartibini  s e z ila r li   z g a r is h   kirita  o la d ig a n   ikkinchi  b o s h  
om il  h is o b la n a d i.  M ig r a tsiy a   ja r a y o n i  a h o li  h u d u d iy   h a r a k a tin in g   a s o s i y   turi 
b o ’lib,  u  in s o n   b ila n   ta b ia t   r ta s id a   a lo q a d o r lik   v u ju d g a   k e lg a n d a n   b u y o n  
s h a k lla n ib ,  rivojlanib  k e lm o q d a .  A h o li  m ig a r ts iy a s i,  a y n iq s a   b u y u k   g e o g r a fik

k a s h f iy o t la r   d a v r id a n   b o s h l a b   k e n g   m i q y o s d a   a m a l g a   o s h m o q d a .   Ichk i 
m ig r a t s iy a   j a r a y o n id a   k is h ila r   o d a t d a g i   k a b i  a s o s a n   q i s h l o q   j o y la r id a n  
m a r k a z g a   -   yirik  s h a h a r   a g lo m e r a ts iy a la r ig a   k  ch a d ila r.  H o zird a   d u n y o n in g  
B raziliya v a   I n d o n e z iy a   kabi  ayrim   yirik  m a m la k a tla rid a  hali  t liq  e g a lla n m a g a n  
y o x u d   siyrak   e g a lla n g a n   h u d u d la r  b ilan   b o g liq   ichki  m ig ra ts iy a   k u za tilm o q d a . 
M igartsiya  ta s h q i  v a   ichki  m ig r a ts iy a g a   ta q s im la n a d i.  M a m la k a tla r  a h o lis in in g  
s o n i  v a   tark ibiga  b  la d ig a n   t a ’siri  n u q ta i  n a z a r id a n   ta s h q i  m ig ra tsiy a la rn in g  
a h a m iy a ti  b e q iy o s d ir .  T a s h q i  m ig r a ts iy a   k a tta   h a jm g a   e g a   m a m la k a tla r d a  
u n in g   a h o li  s o n i  v a   ta r k ib ig a   b  lg a n   t a ’siri  se z ila r li  o q ib a tla r g a   o lib   k e lish i 
m u m k in .  J u m la d a n ,  A Q S H ,  K a n a d a ,  A v stra liy a   v a   b o s h q a   q a to r   m a m la k a tla r  
tarixid a  m ig ra tsiy a   s a v d o s in in g   a h a m iy a ti  tab iiy   s is h , ju m la d a n   u stu n   b  lg a n  
ayrim   davrlar k u za tilg a n lig in i t a ’kid lab  o ’tish  joizdir.  H ozirigi v a q td a   h a m   m a zk u r 
m a m la k a tla r d a   m ig r a ts iy a   s a v d o s i   a h o li  s o n i  o ’s i s h i d a   m u h im   o m il  b  lib  
h is o b la n m o q d a .  Isroil  d a v la tid a   e s a   m ig ra ts iy a   s a ld o s i  a h o li  s o n i   s is h in in g  
d ey a rli  2 /3   q ism in i  ta ’m in la m o q d a .
Y u q o r id a g i  m a m la k a t la r   a h o lin in g   k o ’c h ib   k e lis h i  b  y ic h a   y e t a k c h i 
h is o b la n s a ,  q a to r  b o s h q a   m a m la k a tla r,  c h u n o n c h i  Irlandiya  a h o lin in g   k  ch ib  
k e tish i  b  y ic h a   d u n y o d a   m a s h h u r   b o ’lib  q o lg a n .  Irlandiya  XIX-XX  a s r la r d a  
a h o lin in g   k a tta   m iq d o r d a   k o ’c h ib   k e t is h i  b o ’y ic h a   u c h   d a v m i  b o s h i d a n  
k e c h ir g a n .  U s h b u   d a v r la r   1 8 4 0 - 1 9 0 0   y illa r d a   q a y d   e t il g a n   b o ’lib ,  u n d a  
m a m la k a t  a h o lis in in g   m u tlaq   s o n i  8 , 2   m ln .d a n   4 ,5   m ln.  k is h ig a   tu s h ib   q o ld i. 
T a sh q i  m ig r a ts iy a la r   a s o s a n   iq tiso d iy   s a b a b   bilan  b o g ’la n g a n .  B u n d a   y a n g i 
yerlarn i  o ’z la s h tir is h   m a q s a d id a   h a m d a   ish c h i  ku ch ini  s h a r tn o m a la r   b  y ic h a  
b o s h q a   m a m l a k a t l a r g a   y u b o r i s h   b ila n   b o g ’liq  m i g r a t s iy a l a r   k a t t a   r o ’l 
 y n a g a n lig in i  t a ’k id la b    tis h   joizd ir.  Birinchi  tu rd a g i  ta s h q i  m ig r a ts iy a la r d a  
k a tta   m iq d o rd a   a h o lin in g   k o ’c h ib   k e tish i  B uyu k  B ritan iya,  G e r m a n iy a ,  Italiya, 
Is p a n iy a ,  F r a n s iy a ,  S k a n d in a v iy a   m a m la k a tla ri,  Irlan d iya,  P o ls h a ,  R o s s i y a  
m a m la k a tla rig a ,  k o ’c h ib   k e lish i  A Q S H ,  K a n a d a ,  B raziliya,  A r g e n tin a ,  U rugvay, 
Chili,  A v stra liy a ,  J a n u b iy   Afrika  R e s p u b lik a s ig a   x o s   b o ’lg a n .  Ikkinchi  tu rd agi 
ta s h q i  m ig ra ts iy a la rd a   d a s tla b k i  d a v rla rd a  X itoy v a   H in d iston lik   ish c h ila r  a s o s iy  
ro’lni 
0
’y n a g a n lig in i  t a ’k id lab  o ’tish   k era k .  S h u la r n in g   k atta  ja m o a la ri  J a n u b i- 
S h a rq iy   O s iy o   m a m la k a tla rid a   b a r p o   e tilg a n .  H ozirigi  v a q td a   S h im o liy   Afrika, 
J a n u b i- G fa rb iy   O s iy o ,  J a n u b iy   Y e v r o p a   is h c h i  k u c h in in g   k a tta   m iq d o r in in g  
G ’arbiy  Y ev ro p a   v a   q is m a n   S h im o liy   Y ev ro p a   m a m la k a tla rid a   s h a r tn o m a   h a m  
ikkinchi  tu rd agi  ta s h q i  m ig r a ts iy a la r g a   m iso l  b o ’lishi  m u m k in .  C h u n k i  s h u n d a y  
m ig ra n tla rn in g   s o n i  g ’arbiy Y ev ro p a   m a m la k a tla rid a   1 2 - 1 3  m ln .,  d u n y o   b  y ic h a  
e s a   2 5   m ln .  k is h in i  t a s h k il  e t a d i.  (A Q S H ,  A v s tr a liy a ,  J A R ,  F o r s   k  r fa zi 
m a m la k a tla r i).  M a zk u r  m ig ra n tla r n in g   ic h id a   yirik  o lim la r  v a   m u t a x a s s is la r  
b lib ,  u larn in g  s o n i  s a lk a m   1  m ln.  kish ini  ta sh k il  e ta d i.
K ishilar  m ig ra tsio n   jo y la sh u v in in g   davom iy lig i  m e ’z o n i  b  y ich a   m ig ra tsiy a  
tu g a l  (n ih oyali)  v a   m u v a q q a t  (fasliy)  b ladi.  M isol  u c h u n ,   q is h g a   yoki  is h g a  
k o n t r a k t   a s o s i d a   m a ’lu m   m u d d a t g a   y o l l a n i s h   v a q t i n c h a l i k   m i g r a t s iy a  
h iso b la n a d i.  Har  yili  bir  n e c h a   m ing  m ek sik a lik   q ish lo q   x jaligid a  is h la s h   u ch u n  
A Q S H g a ,  s h u  kabi  seylon lik lar,  hindlar,  pok istonliklar o ’rta S h a rq d a g i  n eft ek sp o rt

qiluvchi  m a m la k a tla rg a   m ig ra tsiy a   qiladilar.  O m m a v iy   vaq tin ch a lik   m ig r a ts iy a g a  
har  yili  6 0 0   m ln.  kishini  q a m ra b   o lu vchi  x a lq a r o   turizm ni  m iso l  qilib  o ls a k   h a m  
b o 'la d i.D u n y o d a   s a y y o h la r   q ab u l  qilish   b  y ic h a   y e ta k c h i  d avlatlar  har  yili  3 0  
m ln.  turist q a b u l  qiluvchi  F ra n siy a ,  Isp an iya,  A Q S H   v a   Italiyadir.
Aholining  diniy tarkibi
M a’lum ki,  din  ja m iy a t  h a y o tid a ,  tu rm u sh id a   ju d a   katta  ro’l   y n a y d i.  B u n d a  
d a v la tn in g   iq tiso d iy   rivojlan gan lik   d a r a ja si,  a h o lin in g   m a lu m o t   d a r a ja si  katta 
a h a m iy a t  k a s b   etm a y d i.  A h olin in g  diniy  tarkibini  bilish  v a   uni  t o ’g ’ri  b a h o la s h  
d u n y o d a   b lib   ta y o tg a n   m iq yosli  v o q e a   v a   h o d isa la rn in g   k  p ch iligin i  to ’g ’ri 
tu s h in is h   v a   a n g la s h g a   im kon  berad i.  D u n y o d a   a s o s iy   dinlar  ta r q a lg a n   d a v la t 
v a   m in ta q a la r  to ’g ’risida  m a lu m o tla r   keltirilgan.
Y e v ro p a d a   xristianlik  dinining  b a r c h a   sh ak llari  k e n g   ta rq a lg a n .  Katolik  dini 
a s o s a n   qit a   ja n u b id a ,  q is m a n   g ’arbi  va   m a rk a zid a ,  p ro te sta n t  dini  sh im o lid a , 
q is m a n   g ’arbi  v a   m a rk a zid a ,  p ra v o sla v lik   sh a rq i  v a  ja n u b i-sh a rq id a .  S o b iq   ittifoq 
m a m la k a tla rid a   p r a v o s la v   va   islo m   dini  k e n g   ta rq a lg a n .  P r a v o s la v   d in ig a   rus, 
b e lo r u s   v a   u k ra in la m in g   bir  q ism i,  o se tiy a lik la r ,  c h u v a s h la r ,  m o r d v a ,  morilar, 
k o m ila r,  u d m u rtla r,  y o q u tla r ,  s h im o l  x a lq la r in in g   bir  q is m i  s i g ’in a d i.  Is lo m  
A stra x a n   tatartari,  Q o z o n   tatarlari,  S h im o liy   K a v k a z  xalqlari,  b osh q ird lar,  Sibir 
tatarlari  o r a sid a   k e n g   ta r q a lg a n .
O s iy o d a   b a r c h a  d u n y o v iy  dinlar v a  yirik  milliy dinlar k e n g  ta r q a lg a n . A y n iq sa  
islo m   dini  katta  ro’l  o ’y n ayd i.  Islo m n in g   su n n iylik   y  n a lish i  In d o n e z iy a   (d u n y o d a  
e n g   yirik  m u s u lm o n   m a m la k a ti),  M a la y ziy a ,  H in d iston ,  B a n g la d e s h ,  P o k isto n , 
A fg  n isto n ,  J a n u b i- a r b iy   O siy o d a g i  b a r c h a   a ra b   m a m la k a tla rid a   a s o s i y   o ’rin 
e g a lla y d i.  Islo m n in g   sh ialik y o ’n a lish i  Eron,  O za rb a y jo n ,  q ism a n  Iroq v a  Y a m a n d a  
a s o s iy   din  sifa tid a   tan   o lin g a n .  Islom   d in ig a   e ’tiq o d   qiluvchilarn in g  k atta-k atta 
guruhlari  Filippin,  K am b od ja,  T ailand,  M y a n m a ,  Kipr,  Sh ri-L an ka  m a m la k a tla rid a  
m a v ju d .
A frikaning  sh im o li,  g ’arbi v a   sh a r q id a  j o y la s h g a n   k pchilik m a m a la k a tla rd a  
i s l o m n i n g   s u n n iy lik   y  n a l is h i   h u k m r o n .  E f io p iy a ,  J A R   v a   b o s h q a   q a t o r  
m a m la k a tla rd a   xristian   dini  m u h im   rl   y n a y d i.  M arkaziy  v a   J a n u b iy   A frikada 
a h o lin in g   a s o s iy   q ism i  m a h a lliy   a  a n a v iy   d in la rg a   e ’tiqod  qiladi.
S h im o liy  A m erik a d a   xristian likn ing  ikki  sh a k li  -   katolik  v a   p r o te sta n t  dinlari 
hukm ron. A Q S H d a  protestantlar,  K a n a d a d a  katoliklar k proq.  M ark aziyA m erikad a 
a h o lin in g   a k s a r iy a t i  k a to lik   d in ig a   e ’tiq o d   q ila d i.  X u d d i  s h u n d a y   J a n u b iy  
A m e r ik a d a   h a m   k a to lik   dini  h u k m ro n lik   q ila d i.  U m u m a n   o l g a n d a ,  A m e rik a  
q i f a s i g a   b a r c h a   katoliklarn ing  y arim id an  k o ’pi  t  g ’ri  k ela d i.  A m e rik a d a   islo m  
d in ig a   e ’tiq od   q ilu vch ilar  A Q S H   a h o lisin in g   h a m d a   Karib  d e n g iz i  h a v z a s id a g i 
b a ’zi  bir  orollar  a h o lisin in g   ich id a   m avjud .
A vstraliya  v a   O k e a n iy a d a   p r o te sta n tlik  v a   katoliklik  k e n g   ta r q a lg a n .  K eyingi 
yillarda  x a lq a ro   m u n o s a b a t,  s iy o s a t,  iq tiso d iy o t,  m a d a n iy a t  v a   m a fk u ra d a   islo m  
d in in in g  rni  k e n g a y m o q d a   v a   a h a m iy a ti  o s h m o q d a .

K eyingi  v a q tla rd a   g e o g r a fiy a   v a   d e m o g r a fiy a d a   a h o lin in g   s o n i  bilan  bir 
n a v b a t d a   u n in g   s if a t ig a   h a m   k a tta   e ’tib o r   q a r a tilm o q d a .  A h o li  sifa ti  u n in g  
m a ’lum ot  d a ra ja si  k a s b iy   v a   ijtimoiy  tarkibi,  s o g ’lig’i  v a   b o s h q a   b elg ila r  orqali 
b a h o la n a d i.  B u n d a  m a ’lu m ot  d a r a ja si  a h oli  sifa tin in g   e n g   m uh im   k o ’rsatkichi 
h iso b la n a d i.  Q u yid a  sa v o d x o n lik  v a   s a v o d s iz lik  t o ’g ’risida  m a ’lum otlar keltirilgan.
J a h o n d a   katta  y o s h d a g i  a h olini  s a v o d s iz lik   d a r a ja sin in g   yuqoriligi  b o ’y ic h a  
q ator  m a m lak atlar  ajralib  turadi.  M a sa la n ,  B u tan   d a v la tid a   s a v o d s iz lik   d a ra ja si 
erk aklar  o ’rta sid a   9 3   fo iz g a ,  a y o lla r    rta sid a   9 5   fo iz g a ,  A fg  n isto n d a   te g is h li 
ra v ish d a   9 3   v a   9 5   f o iz g a ,  S o m a lid a   8 2   v a   9 4   fo iz g a ,  Tropik  Afrika  reg io n id a g i 
B u rk in a -F a so ,  S e n e g a l,  M avritaniya,  G a m b iy a ,  Niger,  C h a d ,  Mali m a m la k a tla rid a  
7 5   v a   9 0   f o iz g a   t e n g   b u n d a n   h a m   yuqori  k o ’rsatkichlar  N e p a l  va   G a itig a   xosd ir.
S a v o d s iz la r n in g   m utlaq  s o n i  b o ’y ic h a   d u n y o d a   H in d iston   (2 8 1   m ln .),  X itoy 
( 2 2 4   m ln.),  P o k isto n   (4 3   m ln.),  B a n g la d e s h   (4 2   m ln.),  N igeriya  (2 9   m ln .),  Misr 
( 1 6 ,5   m ln.),  Braziliya  (1 6   m ln.),  Eron  (1 4   m ln.),  S u d a n   (1 0   m ln.)  m am lakatlari 
p e s h q a d a m lik   qiladi.  H in d isto n d a   katta  y o s h d a g i  a h o lin in g   s a v o d s iz lik   d a ra ja si 
5 2   foizn i,  X itoyd a  2 7  foizn i  ta sh k il  e ta d i.
Aholining hududiy joylashuvi
Yer  y u z a s id a   a h o li  ju d a   n o te k is   jo y la s h g a n .  A h olin in g  o ’rtach a  zichligi  (1 
k v.k m ga  t o ’g ’ri  k e lg a n   ah oli  m iqdori)  d o im iy   a h o lisi  m avjud  h u d u d lar  (1 3 0   m ln. 
kv.km )  d o ir a sid a   4 6   kishini  tash k il  qildi.
S h u   v a q tn in g   o ’z id a   u s h b u   k o ’rsatk ich   O s iy o d a   1 1 6 ,3   v a   Y e v ro p a d a   1 0 2 ,5  
kishini  tash k il  e t s a ,  A frikada  2 7 ,5 ,  S h im o liy  A m erik a d a   2 3 ,8 ,  J a n u b iy  A m e rik a d a
1 9 ,6   h a m d a   A v stra liy a   v a   O k e a n iy a d a   atigi  3 ,7   k ish ig a   te n g .  U m u m la sh tirib  
a y tg a n d a   y e r   quruqlik  y u z a s in in g   atigi  7   fo izd a   u n d a   m avju d   a h o lin in g   7 0   foizi 
istiq o m a t  qiladi.
Aholi n ih o y a td a  z ic h  j o y la s h g a n  m in taqalar q atoriga  Janubiy,  J a n u b i-S h a rq iy  
v a   S h a rq iy   O siy o ,  Y evrop a  h a m d a   A Q S H n in g   sh im o li-sh a rq iy   q ism i,  B o s v a s h  
m e g a p o lis i  kiradi.  D a stla b k i  u c h ta   m in ta q a d a   aholi  q a d im d a n   jo y la s h g a n   b lib, 
u  h o zirg i  v a q td a   ju d a   yu q o ri  d a r a ja d a g i  a h o li  z ic h lig ig a   e g a .  B u n d a y   h o la t, 
a w a la m b o r ,  bu y e r d a   m e h n a tn i ju d a   k  p ta la b  qiluvchi  sh olich ilik n in g  q a d im d a n  
m avjudligi,  q o lg a n la r d a  e s a  XVIII-XIX a srla rd a  y u z  b e r g a n  s a n o a t   inqilobi  h a m d a  
u n d a n   k ey in g i  d a v r d a   a m a lg a   o s h g a n   in d u striallash tirish   ja ra y o n i  b ilan   u zviy 
b o g ’lan gan d ir.  In so n la rn in g   q a d im d a n   o k e a n   v a   d e n g iz   soh illa rid a   j o y la s h is h g a  


Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   6   7   8   9   10   11   12   13   ...   37


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2017
ma'muriyatiga murojaat qiling