Universiteti b. A. Bahritdinov s. A. Zokirova


Download 35.04 Kb.

bet36/37
Sana15.02.2017
Hajmi35.04 Kb.
1   ...   29   30   31   32   33   34   35   36   37

konlarni  iz la sh   b o ’y ich a  ta d q iq o tla r n a tija sid a   M arjonbuloq,  Kauli,  Q izilo lm a liso y , 
S a r m ich ,  Q o r a q o ’ta n ,  B ich a n z o r,  P irm irob,  K u ch b u lo q ,  G o ’z a k s o y ,  M uruntov, 
C h a rm ito n   v a   b o s h q a   rudali  o ltin   k o n la ri  to p ild i.  1 9 6 5 - y ild a   « 0 ’z b e k o lt in »  
b ir la sh m a si  ta sh k il  etildi.  1 9 7 0 -y il  C h o d a k ,  1 9 7 2 -y il  K uch b u loq ,  1 9 7 7 -y il  Kauli, 
1 9 8 0 -y ild a   M arjon b u loq ,  1 9 8 9 -y ild a   Z arm itan   v a   Q iz ilo lm a lis o y   k on lari  is h g a  
tu sh irild i.
0 ’z b e k is to n   m ustaqillikk a  e r ish is h i  bilan  h u k u m at tash k iliy ch o ra la rn i  k o ’rdi. 
« 0 ’z b e k is to n »   b ir la s h m a si  n e g iz id a   0 ’z b e k is to n   R e sp u b lik a s in in g   Q im m a tb a h o  
m eta lla r  d a v la t  q  m ita si  tash k il  etildi  (1 9 9 2 -y ).  Bu  q o ’m ita  1 9 9 4 -y il  « 0 ’z o lm o - 
s o ltin »   u y u s h m a s ig a   aylantirildi.  Ikkinchi  yirik  m a r k a z   « Q iz ilq u m k a m y o b m e - 
taloltin i»  k o n sern id ir.
1 9 9 3 -y il  Z a r a fs h o n d a   tash k il  e tilg a n   oltin  q a z ib   olish   b o ’y ic h a   0 ’z b e k is to n  
A Q S h   « Z a r a f s h o n - N y u m e n t »   Q  s h m a   k o r x o n a s i  1 9 9 5 - y iln in g   m a y   o y id a  
m a h s u lo t  b e r a   b o s h la d i.

B uyuk  B ritan iyan ing  «L onro»  firm asi  bilan  ham k orlikd a M arkaziy Q izilq u m d a 
oltin  rudalari  konini  is h g a   tu sh irish   v a   oltin  ajratib  o lis h   b o ’y ich a   katta  q  s h m a  
korxon a  «A lm a n ta y tu   G old filda»  loy ih a si  a m a lg a   oshirildi.
Q o ’rg’o s h in ,  m is,  rux  s a n o a t i  a s o s a n   O h a n g a r o n -O lm a liq   k o n - s a n o a t  
rayon id a  sh a k lla n g a n .  A s o s iy   k orxona  O lm aliq  k o n -m eta llu rg iy a   kom binatidir.
V o lfra m   v a   m o lib d e n   s a n o a t n i n g   yirik  k o r x o n a s i  0 ’z b e k i s t o n   q a ttiq  
q o tish m a la r  v a    tg a   ch id am li  m eta lla r  kom b in ati  (Chirchiq)dir.  K orxona  in g ich k a  
volfram   ( S a m a r q a n d )  v a   Q  y to s h   v o lfr a m -m o lib d e n   (J iz z a x )  konlari  rudalar 
a s o s id a   ish la y d i.  K om b in at  m ah su lo tla ri  (1 0 0   tu rd a n   ortiq)  p o ’lat  eritish ,  kon 
burg  u la sh ,  e lek tro tex n ik a   so h a la r id a   k e n g   q o ’llaniladi.  K om b in atd a  1 9 9 6 -y ild a  
R e sp u b lik a   ehtiyojlarini  to ’la  q o p la y d ig a n   elektr  la m p o ch k a la ri  ish la b   c h iq a rish  
quvvatlari  is h g a   tushirildi.
M a s h in a s o z lik  s a n o a t i
T a rm o q n in g   d a s tla b k i  k orxon alari   z b e k is t o n d a   2 0 -y illa r d a   s h a k lla n d i. 
M eta llg a   is h lo v   b e r is h ,  ta ’m irla sh   u s ta x o n a la r id a n   ib orat.  T o s h k e n td a   1 9 2 7 -  
yild a  m e x a n ik a   z a v o d i  (hozirgi  « Q is h lo q m a s h » )  is h g a   tushiriladi.
U n d a   p a x ta   to z a la s h   z a v o d la ri  u ch u n   a s b o b   u sk u n a la r   ish la b   chiqariladi. 
1 9 3 2 -y il  E k s k a v a to r z a v o d i,  30-yillar oxirida  «K om m unan >  (A ndijon),  « K o lx o zch i»  
(S a m a r q a n d ),  « B o lsh e v ik »   (Q o ’q o n )  za v o d la ri  is h g a   tushirildi.  U ru sh d a n   k eyin  
irrigatsiya  qurilish  v a   paxtachilik  m ash in a la ri  h a m d a   t o ’qim achilik  k im yo  v a   xalq  
x jaligining  b o s h q a   tarm oqlari  u c h u n   y a n g i  jihozlar  ish la b   chiqarila  b o sh la d i.
S a n o a t   m a h s u lo t la r in in g   u m u m iy   h a jm id a   m a s h in a s o z lik   s a n o a t in in g  
h is s a s i  1 9 9 7 -y ild a   1 2   fo iz g a   chiqd i.
A v t o m o b ils o z lik
Bu  ta rm o q   b izd a   a s o s a n   m ustaqillik k a  e r is h g a n im iz d a n   k eyin ,  s h a k lla n a  
b o s h la d i.  « U z a v to m a s h »   u y u s h m a s i  1 9 9 4 -y ild a tu z ilib ,  h ozir un in g  1 8 t a k o r x o n a  
v a  ta sh k ilo t fa o liy a t  k  r sa tm o q d a .  1 9 9 2 -y ild a   « 0 ’z D E U   tarkibida  a v to »   Q o ’s h m a  
k o r x o n a s i  1 9 9 3 -y il  « A v to e h tiy o tq is m »   ilm iy  is h la b   c h iq a r is h   b ir la s h m a s i  ish  
b o s h la d i.  S a m a r q a n d d a   « S a m K o c h a v to »   is h g a   tu s h d i  v a   y a n g i  « 0 ’zavtoV A Z  
a g r e g a t »   k o r x o n a la r id a   «LIAZ»  ( R o s s iy a )   is h la b   c h iq a r is h   b ir la s h m a si  b ila n  
h am k orlik d a  a v to b u s   v a   tro lley b u sla r   ish la b   ch iq a rish   m  lja lla n m o q d a .  1 9 9 7 - 
yild a   z b e k is t o n d a   6 5   m in g  d o n a   y en g il  a v to m o b il  ish la b   chiqarildi.
Q is h lo q  x  ja lig i m a s h in a s o z li g i
T arm oqd a  m a s h in a s o z lik   m a h s u lo tin in g   2 0   foizi  ish la b   chiqariladi.  S o b iq  
Ittifoq   r e s p u b lik a la r i  u c h u n   g ’ z a   s e y a l k a l a r i   p a x t a   t e r is h   m a s h in a la r i, 
p a x ta c h ilik k a   m o s la s h tir ilg a n   c h o p iq   trak torlarin in g  a s o s i y   q ism i  1 9 9 0 -y illa r  
b o s h ig a c h a    z b e k is t o n d a   is h la b   c h iq a r ilg a n .
H ozir  m a m la k a tim iz d a   ju d a   k o ’p lab   q is h lo q   x  jaligi  u c h u n   m a s h in a   v a  
eh tiy o t  qism lari  ish la b   c h iq a ru v ch i  q u y id a g i  k o rx o n a la r  fa o liy a t  k o ’rsa tm o q d a :

TTZ,  T o s h q is h lo q m a s h , A g r e g a t z a v o d i,  « U z ita lm a to r» ,  C hirchiq  q ish lo q   xjalik, 
B o g ’dorchilik  m a s h in a s o z lig i  z a v o d i,  « 0 ’z q is h lo q x o ’ja lik x o ld in g »   k o m p a n iy a si 
bilan  birgalikda  7   ta   q o ’s h m a   k o rx o n a .
T o ’q im a c h ilik  m a s h in a s o z li g i
M ahsu lotlari  « 0 ’z b e k t o ’q im a c h ilik m a sh »   b ir la s h m a sid a   ish la b   chiqariladi. 
B ir la s h m a   t a r k ib id a   « T o s h t o ’q i m a c h i m a s h » ,   « Q o ’q o n   T o ’q i m a c h i m a s h »  
G a g a rin   kukun  m a h s u lo tla r i  z a v o d i  (J iz z a x ).  T o s h k e n t  m a x s u s   to ’q im a ch ilig i 
konstruktoriik  b y u ro si  ish la b   turibdi.
R a d io e le k t r o n ik a ,  e le k t r o t e x n ik a  s a n o a t i
Tarm oq  a s o s a n   u ru sh   yillarida  s h a k lla n a   b o s h la d i.  K ab el  z a v o d i  « F o to n »  
(la m p a ,  g e n e ra to r la r ,  ra d io la m p a la r)  C h irchiq  tr a n sfo r m a to r   z a v o d i  m a h s u lo t 
berdi.  U ru sh d a n   k eyin   «M ik ond »  (radiodetallar,  s h is h a   izolyatorlar)  is h g a   tu sh d i. 
1982 -y il Algoritm   (EHMIar) is h g a  tu sh d i.  U n dan   k eyin   «Z en it»,  s n g r a  bu z a v o d d a  
q o ’s h m a   k o rx o n a   (J a n u b iy .K o rey a n in g   « G o ld sta r »   firm asi  bilan  v id e o m a g n ito fo n  
v a   v id e o p le y e r la r ,  X ito y n in g   S in ts iy a n   ra d io   z a v o d i  bilan  h a m k o rlik d a   rangli 
telivizorlar  ish la b   ch iq arila  b o sh la d i.
Tarm oq  k o rxon alarid a  ish la b   ch iq a rilg a n   m a h s u lo tn in g   8 0 - 9 0   foizi  e k sp o r t 
qilinadi  va   2 0   d a n   ortiq  b o s h q a   m a m lak atlar  (Janu biy.  K oreya,  A Q S h ,  Turkiya, 
R o s s iy a ,  S in g a p u r )  firmalari  bilan  q  s h m a   k orxon alar  b a rp o   etilg a n .
S a m o l y o t s o z l ik
0 ’z b e k i s t o n d a   u r u s h   yillari  j a n g o v a r   s a m o ly o t la r   is h la b   c h iq a r ilg a n  
T o sh k e n t a v ia tsiy a  z a v o d i  1 9 4 1 -y ild a   Ь а ф о  e t ilg a n ,z a v o d d a   IL -1 4 ,A N -2 2 ,  IL-76,
11-114  sa m o ly o tla r i  is h la b   ch iq a rila d i.  1 9 9 6 -y ild a n   « T o sh k e n t  a v ia ts iy a   is h la b  
ch iq a rish   b ir la s h m a si»   d a v la t  AJ  d e b   atalad i.
Y o g ’o c h s o z l i k  s a n o a t i
U sh b u   ta rm o q   h u n arm an d ch ilik n in g  bir q ism i  sifa tid a   rivojlanadi.  Y o g ’o c h n i 
tilish,  qirqish,  y  n ish ,  r a n d a la sh ,  p a r m a la sh ,   ym akorlik,  eg a r,  s a n d iq ,  b e sh ik , 
p anjara,  a r a v a so z lik   kabi  ju d a   k o ’p  tarm oq lar  b o ’lg a n .
S h a h a r la r d a   s a n o a t   k o m b in a tla r in in g   yirik  s e x la r i  b a z a s i d a   y o g  c h -  
s o z lik   k o r x o n a la r i  (q u rilish   d e ta lla r i,  d e r e z a ,  e s h i k   b lok lari  t a y y o r la s h )   ta s h k il 
e tild i.
6 0 - 7 0 - y illa r d a   « 0 ’z b e k y o g ’o c h q u r ilis h » ,  « 0 ’z q u r ilis h y o g ’o c h s a n o a t i »  
b o sh q a rm a la ri  b a rp o   etilib,  u n in g  n e g iz id a   k o 'p g in a   ta k o m illa s h g a n   korxon alar 
(T o sh k en t  d u radgorlik  buyum lari  z a v o d i,  Italiya,  G erm a n iy a ,  S h v e t s iy a   firmalari 
bilan  ham k orlik d a)  « T o sh k e n t»   y o g ’o c h s o z lik   b ir la sh m a si  (p ark et,  e s h ik ,  rom ) 
T o sh k e n t  q u y o s h d a n   h im o y a   u sk u n a la ri,  D S P   ish la b   ch iq a ru v ch i  z a v o d la r   v a  
b o s h q a la r   fa o liy a t  k  rsatad i.
Ш

M a m la k a tim iz d a   y o g ’o c h   x o m   a s h y o s i   ta q c h illig i  tu fayli  y o g ’o c h s o z lik  
s a n o a tid a g i  m a v ju d   q u v v a tla m in g   y a rm id an   fo y d a la n ilm o q d a .  S h u n in g   u ch u n
19 9 4 -y il  Vazirlar  M a h k a m a si  « S a n o a t   terak ch iligin i  rivojlantirish  v a   b o s h q a   t e z  
 su v c h i  y o g ’o c h b o p   daraxtzorlarni  b arp o  e t is h g a   oid   chora-tad birlar t  risid a »  
qaror q a b u l  qildi.  Q arord a  yaq in   k ela ja k d a   har yili  5   m ln.  m etr  kub.  s a n o a t b o p   v a  
qurilish  y o g ’o c h i  ta y y o r la sh   rejasi  b e lg ila n g a n .
Q u r ilis h   m a te r ia lla r i s a n o a t i
0 ’z b e k is t o n   k o ’p  tarm oq li  qu rilish  m a ter ia lla ri  s a n o a t ig a   e g a .   S e m e n t , 
a s b e s t - s e m e n t ,   d e v o r b o p   m a teria lla r,  y u m s h o q   y o p q ic h   v a   g id r o iz o ly a ts iy a  
m a t e r ia lla r i,  t a b iiy   s h a r o it la r d a n   q o p l a m a   m a t e r ia lla r i,  n o r u d a   q u r ilis h  
m ateriallari,  q u rilish   k e ra m ik a si,  issiq lik   iz o ly a ts iy a s i  m ateriallari,  o h a k ,  g ip s , 
b o g ’lovch i  m ateriallar  v a   ulardan  buyum lar,  sa n ita r iy a -g ig ie n a   jihozlari,  p o lim er 
x o m   a s h y o d a n   qurilish  m ateriallari  v a   b u yum lar  te m ir -b e to n   k on struk tsiyalari  v a  
b o s h q a   ish la b   c h iq a r is h   tarm oq lari  bor.  J a m i  1 0 0   d a n   ortiq  n o m d a g i  a s o s i y  
m a h s u lo t  turlari  ta y y o rla n a d i.  0 ’z b e k is to n d a   1 9 9 7 -  yild a  3 ,3   mln.  to n n a   s e m e n t  
sh iferlari,  5 .2   m ln.  kv.  m etr  d e r a z a   o y n a la ri,  1  m ln.  kv.  m etr  lin o le u m   ish la b  
chiq arild i.

Yershari  tgrisida  umumiy  malumotlar 
Y erdan  Q u y o s h g a c h a   b o ’lg a n   m a so fa :
-  A fe liy d a - 1 5 2 , 1   m ln.  km.
-  P er ig e liy d a   -   1 4 7 ,1   m ln.  km.
-  0 ’rtach a  m a s o f a   (a str o n o m ik   birlik)  -   1 4 9 ,6   m ln.  km.
Y erdan  O y g a c h a   b o ’lg a n   o ’rta ch a   m a s o f a   -   3 8 4 ,4   m ing  km.
Yerning  o ’z  o ’g ’i  atrofid a  a y la n is h   davri -  2 3   s o a t  5 6   m in.  4 ,0 9 1   s e k .  Y erning 
Q u y o sh   atrofida  a y la n ish   davri  -   3 6 5 ,2 4 2   kun.
E kvator  n u q ta sin in g   Y erning  su tkalik  a y la n ish i  n a tija sid a g i  o 'rta c h a   tezlig i
-   4 6 5   m /se k .
Yer  o rb ita sin in g   uzun ligi  -   9 3 9 ,1   m ln.  km.
Y erning  orb itasi  b  y la b   o ’rta ch a   tezlig i  -   2 9 ,7 6 5   k m /se k .
E kvator  rad iu sin in g  uzu n ligi  -   6 3 7 8 , 1 6   km.
Qutbiy  ra d iu sn in g   uzun ligi  -  6 3 5 6 , 7 7 5   km.
Yer  m a s s a s i   -  5 9 7 6   x   1 0 24  kg
Yerning  o ’rta ch a   zich lia i  -  5 5 1 8   kg/m
Yer  hajm i  -  1 ,0 8 3   x  1 0  
km 3
Yer  y u z a s in in g   m a y d o n i  -  5 1 0 ,2   m ln.  km 2
Yer  quruqlik  y u z a s in in g   m a y d o n i  -1 4 9 ,1   m ln.  km 2
Yer  s u v   (o k e a n )  y u z a s in in g   m a y d o n i  -  3 6 1 ,1   x  10"km »
1  -ja d v a l.
D u n y o  y o q i l g ’i  r e s u r s la r in in g  za x ir a la ri*
 l c h o v
b ir lig i
u m u m g e o g r a f ik
z a x ir a la r
 r g a n ilg a n   z a x ir a la r i
k o ’mir
mlrd.  t
1 4 8 0 0
1 2 0 0
neft
mlrd.  t
4 0 0
1 5 0
tabiiy  g a z
mlrd.  kub.  m
3 2 0
1 3 5
tem ir rudasi
mlrd.  t
4 0 0
1 5 0
*  М аксаковский  B.  П.  Экономическая  и  социальная  географ ия  мира.  -  М.,  1997.  - 
S. 23.

D u n y o d a  s u v n i n g  a y la n m a   h a r a k a ti  n a t ij a s id a  
s h a k l l a n a d i g a n  s u v  r e s u r s la r i
Maydoni 
(mln.kv.krn h-da)
Evropa Oslyo Afrika SHimolny
Ameiika
Janubiy
Amerika
Avstra-
liya
MDXva
Boltiq
byl
mamla-
katlari
Jami
quruqlik2
Suv balansi 
ellementlari (yiliga 
kub.  km.  da)
10.5
444
30.3
20.7
17.8
7.7
22.4
Kishilar
7165
32690 20780 13910
29355
3350
10960
11035
Daryo okimi
3110
13190 4225
5960
10380
357
4350
38830
Yer ostida
1065
3410
1465
1740
3740
53
1020
11885
Yer yuzasida
2045
9780
2780
4220
6640
304
3330
26945
Hududning 
yalpi  namlanishi
5120
22910 18020 9690
2 2 1 7 5
3046
7630
83380
Buglanish
4055
19500 16555 7950
18975
2993
6610
71475
7-jadval.
D u n y o n in g  d o im iy  a h o lis i m a y ju d  h u d u d  r e s u r s i 
v a  u n in g  ta q s im o ti*
D u n y o   b o ’y ic h a
Ming  kv.km
SalmogM,  foiz
1 3 0 3 0 0
1 0 0
Hududi  I  Yirik  mamlakatlar  b o’yicha
1.
R o ssiy a
17 0 6 8
13,1
2
Xitoy
9 3 2 2
7 ,2
3
K anada
9 2 1 7
7.1
4.
AQSH
9 1 6 3
7 ,0
5.
Braziliya
8 4 5 3
6 .5
6.
Avstraliya
7 6 1 5
5 ,8
7.
Hindiston
2 9 7 2
2 ,3
8.
A rgentina
2 7 3 6
2,1
9.
Q o z o g ’iston
2 7 1 6
2,1
10.
Kongo,  D.R.
2381
1,8
53.
0 ’zb ek iston
4 4 7
0 ,3

J a h o n  a h o l i s i n i n g  s o n i  v a   u n in g  yirik  m a m la k a tla r  
b o ’y ic h a  t a q s i m o t i 1, 2 0 0 1   yil
M am lak atlar  no m i
A h o lin in g
s o n i   (m ln .  k ish i)
s a l m o g ’i  (fo iz)
Butun jahon
6 1 3 2 ,8
100
1
Xitoy
1 2 7 1 ,9
2 0 ,7
2
Hindiston
1 0 3 3 ,4
16 ,8
3
AQSH
2 8 4 ,0
4 ,6
4
Indoneziya
2 1 3 ,6
3,5
5
Braziliya
1 7 2 ,6
2 ,8
6
R o ssiy a
1 4 4 ,8
2 ,4
7
Pokiston
1 4 1 ,5
2 ,3
8
B a n g la d esh
1 3 3 ,4
2,2
9
Nigeriya
12 9 ,9
2,1
10
Yaponiya
127,1
2,1
40
 zb ek is to n
2 5 ,4
0,4
Manba: 20 0 3  World Developm ent Indicators- Р.
9 -ja d v a l.
0 ’r ta c h a  y illik  t u g ’ ilis h  s o n i  v a   u n in g  t a q s im o t i
D unyoda  dem ograftk 
salohiyati  yuqori  b lgan 
m am lakatlar  b yicha
Tug*ilish
Aholi 
0
’sish i
soni
(ming  kishi)
s a lm o g ’i
(foiz)
1 9 9 0 - 2 0 0 0
УУ
2 0 0 0 - 2 0 1 5
УУ-
(B ash orat)
Jam i
1 3 9 4 0 0
100
1
Xitoy
2 6 5 2 3
19,1
2 8 1 ,3
130,1
2
Hindiston
2 1 5 7 3
15,5
3 2 8 ,6
2 1 2 ,0
3
P okiston
5 0 5 8
3 ,6
5 5 ,4
5 4 ,7
4
In don eziya
4781
3 ,4
62,1
40,1
5
Nigeriya
4 3 6 3 8
3,1
5 5 ,8
4 2 ,5
6
B a n q la d esh
4231
3,0
4 5 ,7
3 4 ,9
7
AQ SH
4 0 5 3
2 ,9
5 4 ,4
3 8 ,3
8
Braziliya
3 8 8 2
2 ,8
4 8 ,8
2 9 ,9
9
Efiopiya
2 5 9 2
1,9
26 ,6
2 3 ,9
10
M eksika
2 5 3 9
1,8
30 ,4
23,1
39
 z b e k is to n
6 7 0
0 ,5 , 

.  ,

B ir y o s h g a  t  lm a y   lg a n   b o la la r  s o n i  v a   u n in g  m a m la k a tla r  
b  y ic h a  t a q s im o t i
D u n y o n in g   u s h b u   k o ’r sa tk ic h   y u q o ri 
d arajad a  b o ’lg a n   m am lak atlari  b o ’y ic h a
0 ’lganlar
Soni  (ming  kishi)
S a lm o g ’i  (foiz)
8 5 9 0
1 0 0
1
Xitoy
1 9 6 3
2 2 ,8
2
Hindiston
9 4 9
1 1 .0
3
Pokiston
4 6 0
5 ,3
4
B a n g la d esh
4 5 7
5 ,3
5
K ongo
312
3 ,7
6
Indoneziya
311
3 ,7
7
Braziliya
2 2 7
3 ,7
8
Efiopiya
2 2 5
2 ,6
9
M eksika
151
1.8
4 7
0 ’zb ek iston
18
0 ,2
11-jadval.
0 ’r tach a  k  r sa tk ic h

k v .k m
 g a  t o ’g ’ri  k elu v ch i ah oli  s o n i,  20 0 1   yil.
48
1
M akao  (Xit.)
21  ming
2
M onako
1 5 ,8  ming
3
Singapur
6 ,8   ming
4
Vatikan
2 ,2   ming
5
Malta
1 234
б
B an glad esh
1 0 2 4
7
Maldivi
93 4
8
Baxreyn
91 7
9
B arbados
6 2 4
10
Mavrikiy
591
11
Niderlandiya
4 7 3
12
Puerto-Riko
4 3 3
13
0 ’zbekiston
57
Chet el iqtisodiyoti almanaxi, 22- bet.

 rtach a krsatkich
Yil  hisobida
1
Y aponiya
81
2
Sh vetsiya Andorra Shvetsariya,  Islandiya,  G onkong  (Xit.)
8 0
3
Avstraliya,  Makao (Xit ),  Kanada,  Norvegiya,  Fransiya,  Italiya
79
4
Malta,  Kipr
7 8
5
Niderlandiya,  Isroil,  Ispaniya,  Belgiya,
77
6
 zb ek isto n
71
Chet el iqtisodiyoti almanaxi, 2 6 - bet.
13-jad val.
_________________________ T a b iiy  k o ’p a y is h  k o e f f it s ie n t i__________________________
0 ’rta ch a   k  r sa tk ic h
A h o lin in g   har  1 0 0   t a s ig a   n is b a ta n  
t u g ’ilgan lar  s o n i,  1980 -2 0 0 1   yillar

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   29   30   31   32   33   34   35   36   37


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2017
ma'muriyatiga murojaat qiling