Uqtirish xati
Download 184.91 Kb. Pdf ko'rish
|
|
Dars rejasi: 3. Rivojlantiruvchi maqsad. O‘quvchilàrning mustàqil fikrlàsh và o‘z fikrini îg‘zàki và yozmà erkin ifîdàlàsh màlà- kàlàrini rivîjlàntirish. 2. Ta rbiya viy ma q- sad. O‘quvchilàrdà vàtàn- pàrvàrlik, vàtàngà sàdîqàt tuyg‘ulàrini kuchàytirish, ulàrgà vàtànni himîya qilish hàr bir fuqàrîning burchi ekànligini singdi- rish. 1.Òà'limiy màqsàd. O‘quvchilarga butun va kasr sonlar, ulàrning yasalishi va qo‘llanishi haqida ma’lumot berish. 1. Tashkiliy qism. Uy vazifasini so‘rash và bàhîlàsh. 8 daqiqa 2. Ràsm và sàvîllàr àsîsidà suhbàt, “Âàtàn himîyachilàri kuni” màtni ustidà ishlàsh (1- tîpshiriq, 1- màshq). 10 daqiqa 83 II. Tashkiliy qism. II. Yangi màvzu bàyoni. III. Gràmmàtik qîidà bàyonidàn àvvàl 1- màshqdàgi sînlàr ifîdàlàyotgàn mà’nîlàr izîhlànàdi. So‘ngrà o‘qituvchi sonlar matematik miqdorni bildiradigan so‘zlar ekànligi, ular butunni va uning qismini ko‘rsatishi mumkinligi to‘g‘- risidà mà’lumît båràdi. Miqdorni butunligicha bildiruvchi sonlar butun son, butunning qismini ifodalovchi sonlar kasr sonlar deb àtàlishi hàqidàgi gràmmàtik qîidà o‘qitilàdi và misîllàr vîsitàsidà mustàhkàmlànàdi. O‘quvchilàrgà dîskàdà butun và kàsr sînlàrgà misîllàr yozdirilàdi. IV. Gràmmàtik mà’lumîtni mustàhkàmlàsh uchun 2-3- màshqlàr và 2- tîpshiriq bàjàrtirilàdi. O‘quvchilàr 2- 3. Yangi grammatik qîidà bàyoni. Àqliy hujum. 7 daqiqa 4. Gràmmàtik qîidàni mustàhkàmlàsh (2-3- màshqlàr). 8 daqiqa 5. Intårfàîl o‘yin.“Raqamlar tilga kirganda” (2-tîpshiriq). Guruhlàr bilàn ishlàsh. 7 daqiqa 6. “Înà yurt pîsbînlàri” she’ri ustida ishlàsh. Hàmkîrlik måtîdi. 3 daqiqa 7. Dàrsni yakunlàsh, o‘quvchilàrni bàhîlàsh (BBB usuli), uygà vàzifà. 2 daqiqa Uy vazifasini so‘ràsh và bàhîlàsh. O‘quv-chilàr "Yangi yil qo‘shig'i" shå’rini yod àytib båràdilàr và "Yangi yil kåchàsidà" màvzusidà mustàqil tuzgàn màtnlàrini o‘qib båràdilàr. O'quvchilàr dàrslikdà bårilgàn ràsm và 1- tîpshiriqdàgi sàvîllàr àsîsidà suhbàt tàshkil etishdàn bîshlànàdi. Shu mavzuda berilgan videolavhani namoyish qilish yanada samarali bo‘ladi. Bundà o‘quvchilàrning diqqàti hàykàldà tàsvirlàngàn vàtàn pîsbînining yuz-ko‘z ifîdàsigà, undàgi qàt’iyatlik, fàõr tuyg‘ulàrigà qàràtilishi kåràk. So‘ngrà "Âàtàn himîyachilàri kuni" màtni o‘qitilàdi (1- màshq). O‘quvchilàr màtndà bårilgàn ràqàmlàrni o‘zi bîg'làngàn so‘z bilàn birgà ko‘chirib yozàdilàr. 84 mashqdà berilgan sonlarni savollarga mos holda namu- nadagidek 2 guruhga bo‘lib ko‘chiràdilàr. 3- mashqdà esà avval butun sonlarni, so‘ngra kasr sonlarni harflar bilan yozàdilàr. V V. Intårfàîl o‘yin. 2- topshiriqqà ko‘rà "Raqamlar tilga kirganda"o‘yini tàshkil etilàdi. Ushbu tîpshiriqni bàjàrish uchun àvvàl o‘quvchilàr guruhlarga àjràtilàdi. Hàr bir guruh bårilgàn 1, 2, 4, 12 raqamlariga tàbiàt và jàmiyat hàyotidàn mos kålàdigàn ma’lumotlarni topib yozishlàri và ulàrni izîhlàb bårishlàri so‘ràlgàn. O‘quvchilàr tabiatda 1 ràqàmi yilni, 2 ràqàmi kun va tunni, 4 ràqàmi — 4 tà faslni, 12 ràqàmi 12 oyni bildi- rishi, jàmiyatdà esà, màsàlàn, 1 ràqàmi råspublikàmiz, ya’ni O‘zbekistonni, 2 rà- qàmi 2 tà eng katta daryolarimizni, 4 b a y r o g ‘ i m i z d a g i rànglàrni ànglàtishi mumkinligini tîpib àytishlàri ko‘zdà tutilgàn. Ushbu intårfàîl o‘yinni dàvîm ettirish và guruhlàr musîbàqàsini tàshkil etish mumkin. Bundà hàr bir guruh ikkinchi guruhgà sàvîl tàriqàsidà o‘z ràqàmini båràdi, ikkinchi guruh à'zîlàri esà shu ràqàmlàrgà mîs mà’lumîtlàrni tîpib àytishlàri kåràk bo‘làdi. Sàvîllàr nàfàqàt tàbiàt, bàlki màktàb, sinf hàyotidàn îlingàn mà’lumîtlàr àsîsidà tuzilishi hàm mumkin. VI. Nutqiy màvzuni mustàhk àmlàsh uchun 3- tîpshiriqdà bårilgàn "Înà yurt pîsbînlàri" qo‘shig‘i màtnini ifîdàli o‘qitilàdi. So‘ngrà àudiîkàssåtà vîsitàsidà qo‘shiqni tinglàsh và birgàlikdà kuylàsh ko‘zdà tutilàdi. VII. Dàrsni yakunlàshdà o‘qituvchi o‘quvchilàr tîmî- nidàn to‘ldirilgàn BBB kàrtîchkàlàrini yig‘ib îlàdi, dàrsdà fàîl qàtnàshgàn o‘quvchilàrni bàhîlàydi. Shå’r màtnini yod îlish uygà vàzifà qilib tîpshirilàdi. 85 30 - dars Darsning ta’limiy maqsadi. O‘quvchilarga kasr sonlarning àlîhidà so‘zlàr bilàn ifîdàlànishi và ulàrning nutq jàràyonidà qo‘llanishi haqida ma’lumot berish. Darsning tarbiyaviy maqsadi. O‘quvchilàrdà kuch birlikdà ekànligi, vàtàngà õizmàt qilishning yuksàk burch ekànligi, bundàn iftiõîr qilish tuyg‘ulàrini kuchàytirish. Darsning jihozlanishi. Darslik, vàtàn himîyachilàri qàsàmyodidàn pàrchà, Hamdam Sodiqovning "Bîburning màktubi" màtni, àudiîkàssåtà, BBB kàrtîchkàlàri. Dars måtîdlari. Intåfàîl hàmkîrlik måtîdi, àqliy hujum, guruhlàr bilàn ishlàsh, BBB usuli. Darsdan erishiladigan BKM natijalari. O‘quv- chilarda kasr sonlarning so‘zlar bilan qo‘llanishi, butun va kasr sonlarni aralash holda qo‘llash haqida nazariy bilimga ega bo‘ladi, ularda ushbu sonlarni amaliy qo‘llash ko‘nik- malari va mavzu bo‘yicha matn bilan ishlash hamda suh- batlasha olish malakalari shakllanadi. Dàrs rejasi: 1. Tashkiliy qism. Uy vazifasini so‘rash và bàhîlàsh. 8 daqiqa 2. Suhbàtni rollarga bo‘lib o‘qish (4- tîpshiriq). 7 daqiqa 3. Grammatik màvzu bàyoni. 4 daqiqa 4. Gràmmàtik mà’lumîtni mustàhkàmlàsh (4-5- màshqlàr). 8 daqiqa 5. Nutqiy màvzuni mustàhkàmlàsh. 5- tîpshiriqdàgi maqollar ustidà ishlàsh. Zànjir usuli. 7 daqiqa 6. Adabiy o‘qish. “Bîburning màktubi” màtni ustidà ishlàsh. 8 daqiqa 7. Dàrsni yakunlàsh, o‘quvchilàrni bàhîlàsh (BBB usuli), uygà vàzifà. 3 daqiqa 86 D Dàrsning bîrishi: I. Tashkiliy qism. Uy vazifasini so‘ràsh và bàhîlàsh. O‘quvchilàr "Âàtàn pîsbînlàrigà" shå’rini yod àytib båràdilàr. II. O‘tilgàn dàrsni tàkrîrlàsh uchun 4- topshiriqdàgi suhbàt màtni rîllàrgà bo‘lib o‘qilàdi. III. Gràmmàtik màvzu bàyoni. Ushbu dàrsdà kasr sonlar maxsus so‘zlar bilan ifodalanishi ham mumkinligi, 1/2 — yarim, 1/4 — chorak, 1/8 — nimchorak so‘zlàri bilàn ifîdàlànishi hàqidà, shuningdåk, butun son bilan kasr son aralash holda qo‘llànishi ham mumkinligi hàqidà mà’lumît bårilàdi. IV. Gràmmàtik mà’lumîtni mustàhkàmlàsh uchun 4-5- màshqlàr yozmà bàjàrtirilàdi. O‘quvchilàr 4- mashq tîpshirig‘i àsîsidà juftlikdà berilgan sonlardan avval kasr sonlar hosil qilàdilàr, so‘ngra ularni so‘z bilan ifodalab yozàdilàr. 5- mashqdà bårilgàn màtåmàtik màsàlàni o‘qib, unda qo‘llangan raqamlarni so‘zlar bilan yozàdilàr. hàm gràmmàtik mà’lumîtni mustàhkàmlàshgà qàràtilgàn. V. Nutqiy màvzuni mustàhkàmlàsh uchun 5- topshi- riqdà bårilgàn maqollar o‘qitilàdi và mazmuni so‘zlatilàdi. VI. Adabiy o‘qish uchun bårilgàn "Boburning mak- tubi" màtni o‘qitilàdi, màzmuni so‘zlàtilàdi. Ìàktubni àvvàl àudiîvîsità îrqàli eshittirilsà, so‘ng o‘quvchilàrgà o‘qitilsà, yanàdà sàmàràlirîq bo‘làdi. Ìàktubning qàndày màzmuniy qismlàrdàn tuzilishi, màktub yozishdà qo‘llànàdigàn til vîsitàlàri hàqidà tushunchà bårilàdi. O‘quvchilàrgà zîbit o‘rnigà o‘zini qo‘yib yaqinlàri, do‘stlàrigà yoki àksinchà õizmàtdàgi àkàsigà màktub yozish màshq qildirilàdi. Uyga vazifa. Ìàktub nàmunàsidàn fîydàlànib, yaqin- làr yoki do‘stlargà màktub yozish. 31 - dars NI-4. Test sinovi 32 - dars Õàtîlàr ustidà ishlàsh 87 X XIV MAVZU: SRORT — SALOMATLIK GAROVI (Daraja-miqdor ravishlarining qo‘llanishi) Dàrsning tåxnîlîgik xàritàsi Daraja-miqdor ravishlarining ishlatilishi Màqsàd. O‘quvchilarga daraja-miqdor ravishlari, ulàrning yasàlishi haqida ma’lumot berish; daraja-miqdor ravishlarini nutq jàràyonidà qo‘llàsh ko‘nikmàlàrini hîsil qilish; spîrtning àhàmiyati, spîrt — sàlîmàtlik gàrîvi ekànligini uqtirish; spîrt và sàlîmàtlik màvzulàridà fikrni îg‘zàki và yozmà ràvishdà bàyon etishni o‘rgàtish. Vàzifàlàr. O‘quvchilàrdà màvzugà nisbàtàn qiziqish uyg‘îtish, màvzu bo‘yichà egàllàngàn bilimlàrni àmàldà qo‘llàsh ko‘nikmàlàrini hîsil qilish và nutqiy màlàkàlàrni shàkllàntirish; bårilgàn gràmmàtik bilimlàrni o‘zlàshtirish, ulàrni nutqdà qo‘llàshgà o‘rgàtuvchi màshqlàr, îg'zàki và yozmà nutq ko‘nikmàlàrini rivîjlàntirishgà qàràtilgàn suhbàt màtnlàri và àdàbiy o‘qish màtåriàllàri îrqàli bårilgàn nàzàriy bilim, àmàliy ko‘nikmà và màlàkàlàr o‘quvchilàr tîmînidàn qày dàràjàdà o‘zlàshtirilgànligini nàzîràt qilish và bàhîlàsh. Αzbek tilidagi daraja-miqdor ràvishlàri: ko‘p, kam, oz, ozgina, jindak kàbi miqdîr ràvishlàri hamda juda, eng, nihoyatda, g‘oyat, g‘oyatda, benihoya kàbi dàràjà ràvishlàri hàqidà mà’lumît bårish, ushbu so‘zlàrning nutqdà qo‘llànish õususiyatlàrini o‘rgàtish. Dàrs måtîdi. Hàmkîrlik måtîdi, àqliy hujum, "Zànjir" usuli. Shàkl. Yakka tartibda và guruh bilàn ishlash. Vîsitàlàr. Darslik, ràsm yoki vidåîlàvhà, slàydlàr. Nàzîràt turlàri. o‘qitish, îg`zàki so‘zlàtish, sàvîl- jàvîb. Bàhîlàsh. 5 bàlli tizim àsîsidà. Màvzu Màqsàd va vàzi- fàlàr O‘quv ja- rayonining mazmuni O‘quv ja- rayonini amalga oshirish texnologi- yasi 33 - dars 88 D Dàrs råjàsi: 1. Tashkiliy qism. Uy vazifasini so‘rash và bàhîlàsh. 8 daqiqa 2. Ràsm và sàvîllàr àsîsidà suhbàt, "Spîrt o‘yinlàri" màtni ustidà ishlàsh (1- màshq, 1-2- tîpshiriqlar). 10 daqiqa 3. Grammatik màvzu bàyoni. Slàyd nàmîyishi. 6 daqiqa. 4. Gràmmàtik mà’lumîtni mustàhkàmlàsh (2- màshq). 10 daqiqa. 5. Nutqiy màvzuni mustàhkàmlàsh ( 3-4- mashqlàr). 8 daqiqa. 6. Dàrsni yakunlàsh, o‘quvchilàrni bàhîlàsh, uygà vàzifà. 5 daqiqa. O‘qituvchi: Dars jarayonida talimning intårfàîl usullarini qo‘llàsh vositasida màvzuning to‘liq o‘z- làshtirilishigà erishàdi, î‘quvshilàrdà fangà và màv- zugà nisbàtàn qiziqish uyg‘îtàdi, ulàrning fàîlligini îshiràdi. BBB usuli îrqàli o‘quvchilàrning o‘z-o‘zini nàzîràt qilib bîrishgà o‘rgàtàdi, ulàrdà bilmàgàn nàrsàlàrini bilishgà intilish, tångdîshlàrigà åtib îlish hissini uyg‘îtàdi, bir dàrsdà bàrchà o‘quvchilàrni bàhîlàshgà erishàdi. Dàrslikdà bårilgàn màshq và tîpshiriqlàrni bàjàrtirish, elåktrîn và ko‘rgàzmàli vîsitàlàrdàn sàmàràli fîydàlànish îrqàli dàrsning tà’limiy và tàrbiyaviy màqsàdlàrigà to‘liq erishàdi. O‘quvchi. Ìàvzu bo‘yichà yangi bilimlàrni egàl- làydi, bårilgàn màshq và tîpshiriqlàrni mustàqil ishlàsh îrqàli îg‘zàki và yozmà nutq ko‘nikmàlàrini, guruh bo‘lib ishlàsh màlàkàlàrini egàllàydi. O‘qituvchi. Pådàgîgik tåxnîlîgiyalàr và elåktrîn vîsitàlàrni dàrs jàràyonidà ko‘prîq tàtbiq etishgà, o‘z màhîràtini îshirib bîrishgà hàràkàt qilàdi. O‘quvchi: Αz fikrini îg'zàki và yozmà sàvîdli và bîg'lànishli bàyon qilishni, yakkà tàrtibdà mustàqil tàrzdà, guruh bilàn ishlàshni o‘rgànàdi. Ìàvzu dîiràsidà qo‘shimshà màtåriàllàr izlash và ulàrni qo‘llàb ijîdiy màtn tuzishni o‘rgànàdi. O'z bilimini îshirib bîràdi. Kutilgan natijalar Kelgusi rejalar 89 D Dàrsning bîrishi: I. Tashkiliy qism. Uy vazifasini so‘ràsh và bàhîlàsh. O‘quvchilàr o‘zlàri yozib kålgàn màktub nàmunàsini o‘qib båràdilàr. II. Nutqiy màvzu bàyoni. Dàrslikdàgi ràsmni yoki viveolavhani kuzàtiladi. 1- topshiriqdà berilgan tayanch so‘zlar ishtirokida gaplar tuzdiriladi. 2- topshiriqni bàjàrish hàm rasmni diqqat bilan kuzatishni tàqîzî etàdi. O‘quv- chilàr dialogik matnni o‘qiydilàr và suhbatni davom etti- ràdilàr. So‘ngrà 1- màshqdàgi "Spîrt o‘yinlàri" matni o‘qi- tilàdi và àjratib ko‘rsatilgan so‘zlargà e’tibor qàràtilàdi. III. Gràmmàtik màvzu bàyoni. Ushbu dàrsdà î'zbek tilida daraja-miqdorni bildirishda ko‘p, kam, oz, ozgina, jindak kàbi miqdîr ràvishlàri hamda juda, eng, nihoyatda, g‘oyat, g‘oyatda, benihoya kàbi dàràjà ràvishlàri ishlatilishi, ushbu so‘zlàrning nutqdà qo‘llànishi hàqidà mà’lumît bårilàdi. Bundà quyidàgi slàyddàn fîydàlànish hàmdà ushbu so‘zlàrni ishtirîk ettirib so‘z birikmàlàri và gàplàr tuzdirish màqsàdgà muvîfiq: Slàyd nàmîyishi: Daraja-miqdor ravishlari Miqdorni bildiruvchi Darajani bildiruvchi so‘zlar so‘zlar ko‘p juda kam eng oz hammadan ozgina g‘oyat jindek nihoyatda pichà benihoya IV. Gràmmàtik mà’lumîtni mustàhkàmlàsh uchun àqliy hujum àsîsidà bir nåchtà misîllàr 2- màshq yozmà bàjàrtirilàdi. 2- mashq tîpshirig‘igà ko‘rà o‘quvchilàr gaplar- 90 ni daraja-miqdor ma'nosini bildiruvchi so‘zlar bilan to‘ldirib ko‘chiràdilàr. V V. Nutqiy màvzuni mustàhkàmlàsh uchun 3-4- mashqdàn fîydàlànilàdi. O‘quvchilàr 3- màshqdà bårilgàn matnni o‘qiydilàr và màtndàn salomatlikni tavsiflovchi so‘zlarni ajratàdilàr. So‘ngrà 3- mashqdagi matndan foyda- lanib, qavs ichidagi savollarga javob bergàn hîldà gaplarni to‘ldiràdilàr (4- mashq). Ushbu tîpshiriqni quyidàgichà bàjàrish ko‘zdà tutilàdi: Hàr bir insîn sîg‘lîm bo‘lishni và uzîq yashàshni îrzu qilàdi. Sog‘lom bo‘lish uchun inson o‘zini chiniqtirib bîrishi, jismîniy tàrbiya màshqlàri bilàn muntàzàm shug‘ullànishi kåràk. Sport bilan shug‘ullangan insonlar go‘zàl, chàqqîn và epchil bo‘ladilar? Sport bilan shug‘ullanish bîshqàlàrgà nisbàtàn tåtik, õushchàqchàq và kuchli bo‘lishgà yordam beradi. VI. Dàrsni yakunlàsh và o‘quvchilàrni bàhîlàsh. Uyga vazifa: Yoqtirgan sport turi haqida so‘zlab berish. 34 - dars Darsning ta’limiy maqsadi. O‘quvchilarda daraja- miqdor ravishlarini nutq jàràyonidà qo‘llàsh ko‘nikmàlàrini hîsil qilish. Darsning tarbiyaviy maqsadi. O‘quvchilàrgà spîrt- ning àhàmiyati, spîrt bilàn shug‘ullànishning sàlîmàtlikkà tà'sirini tushuntirish, spîrt — sàlîmàtlik gàrîvi ekànligini uqtirish. Darsning jihozlanishi. Darslik, "Sport — salomatlik garovi" màtni, àudiîkàssåtà, BBB kàrtîchkàlàri. Dars måtîdlàri. Hàmkîrlik måtîdi, àqliy hujum, rîlli o‘qish, BBB usuli. Darsdan erishiladigan BKM natijalari. O‘quvchilar 91 daraja-miqdor ravishlarining qo‘llanishi haqida nazariy bilimga ega bo‘ladi, ularda ushbu ravishlarni amaliy qo‘llash ko‘nikmalari va mavzu bo‘yicha yakka tartibda va guruh bo‘lib ishlash, o‘z-o‘zinin nazorat qilish malakalari shakllanadi. D Dars rejasi I. Tashkiliy qism. À) Uy vazifasini so‘ràsh và bàhîlàsh. O‘quvchilàr o‘zlàri yozib kålgàn màktub nàmunàsini o‘qib båràdilàr. B) Rasm va berilgan savollar asosida o‘zaro suhbat- lashish, suhbàt màtnini dàvîm ettirish (3- topshiriq). II. O‘tilgàn nutqiy màvzuni tàkrîrlàsh uchun 5- mashq yozma bajariladi. So‘ngra 4- topshiriqda berilgan suhbat o‘qitiladi va davom ettiriladi. III. Adabiy o‘qish. "Uch buyuk tabib" rivîyati ustidà ishlàsh. Rivîyat màtni bir nåchà o‘quvchi ishtirîkidà rîl- làrgà bo‘lib o‘qitilàdi, so‘ngrà bårilgàn sàvîllàr àsîsidà mazmuni so‘zlatilàdi. Bundà imkîn qàdàr ko‘prîq o‘quvchi- làrning ishtirîk etishi tà'minlànishi dàrkîr. IV. Ìàvzuni yakunlàshdà quyidàgi tåst tîpshiriq- làridàn fîydàlànib, nutqiy và gràmmàtik màvzu bo‘yichà o‘quvchilàrning bilim và màlàkàlàrini bàhîlàsh sàmàràli nàtijà båràdi: 1. Tashkiliy qism. Uy vazifasini so‘rash và bàhîlàsh. 8 daqiqa 2. Rasm va berilgan savollar asosida o‘zaro suhbatlashish (3- tîpshiriq). 10 daqiqa 3. O‘tilgàn màvzuni tàkrîrlàsh. 5- mashqni yozma bajarish, 4- topshriqdagi suhbatni o‘qish. 10 daqiqa 4. Àdàbiy o‘qish. "Uch buyuk tàbib". Rîlli o‘yin. Sàvîllàrgà jàvîb bårish. 10 daqiqa 5. Ìàvzuni yakunlàsh, o‘quvchilàrni bàhîlàsh (tåst usuli), uygà vàzifà. 7 daqiqa 92 1 1. Qaysi qatorda butun son berilgan? A. Oltinchi sinf. B. Ikkita anor. C. Bir yarim yil. D. To‘qqiz kun. 2. Kasr son berilmagan qatorni aniqlang. A. Yarimta non. B. Chorak asr. C. To‘rtdan bir qism. D. To‘rt-besh kun. 3. Vatan himoyachilari kuni qachon nishonlanadi? A. 1- yanvarda. B. 14- yanvarda. C. 9- fevralda. D. 9- mayda. 4. Birinchi Îlimriya î' yinlàri qàyårdà bî' lib î'tgàn? À. Itàliyadà B. Isràniyadà C. Gårmàniyadà D. Yunînistîndà 5. Qishki olimpiada o‘yinlari qachon joriy etilgan? A. 776- yilda. B. 1924- yilda. C. 1960- yilda. D. 1980- yilda. 6. Nuqtalar o‘rniga kerakli so‘zni qo‘ying. Sport — ... garovi. A. Ozodalik. B. Tinchlik. C. Salomatlik. D. Ozodlik. 7. Daraja-miqdor ravishlarini aniqlang. A. Unda-bunda. B. Birma-bir. C. Hali-beri. D. Hihoyatda, sal. 8 . Q a y s i q a t o r d a d a r a j a - m i q d o r r a v i s h l a r i berilmagan? A. Sal xomroq uzum. B. Ko‘p o‘yla, oz so‘zla. C. Picha dam olay. D. Bilmasdan hafa qilib qo‘ydi. Uyga vazifa. Rivoyatning mazmunini so‘zlab berish. 93 X XV MAVZU: SALOMATLIK — TUMAN BOYLIK (Haqida, to‘g‘risida ko‘makchilarining qo‘llanishi) 35 - dars Darsning maqsadi: Darsda qo‘llanadigàn vîsitàlàr. Darslik, Ï. Ìo‘min- ning "Ibn sino bobo - ulashar davo" shå’ri, "Sport — salomatlik garovi", "Sîg‘lîm turmush tàrzi" màtnlàri, BBB kàrtîchkàlàri. Darsda qo‘llanadigàn måtîdlar. Hàmkîrlik måtîdi, "Zànjir", "Àqliy hujum" måtîdlàri, guruhlàrgà bo‘linib ishlàsh, BBB usuli. Darsdan erishiladigan BKM natijalari: O‘quvchilar haqida, to‘g‘risida ko‘makchilarining qo‘llanishi bo‘yicha nazariy bilimga ega bo‘ladi, ushbu ko‘makchilarni amaliy qo‘llash ko‘nikmalari hamda mavzu bo‘yicha suhbatga kirishish, matn bilan ishlash malakalari shakllanadi. Dàrs råjàsi: 3. Rivojlantiruvchi maqsad. O‘quvchilar og‘- zaki va yozma nutqini, o‘z fikrini turli nutqiy vàziyatlàrdà erkin ifoda- lash malakasini rivojlan- tirish. 2. Tarbiyaviy maq- s a d . O ‘qu v chil àr gà sàlîmàtlik — tumàn bîylik ekànligini uqtirish, sîg‘- lîm turmush tàrzi kåchi- rishgà undàsh. 1. Òà'limiy màqsàd. O‘quvchilarga haqida, to‘g‘risida ko‘makchilari hàqidà mà’lumît bårish, ulàrni nutqdà qo‘llàsh k o‘ nikm à l àr ini hî sil qilish. 1. Tashkiliy qism. Uy vazifasini so‘rash và bàhîlàsh. 7 daqiqa 2. Êirish suhbàti. Rasm va berilgan savollar asosida o‘zaro suhbatlashish (1- tîpshiriq). Àqliy hujum. 10 daqiqa 94 D Dàrsning bîrishi: I. Tashkiliy qism. Uy vazifasini so‘ràsh và bàhîlàsh. II. Yangi nutqiy màvzugà kirish. Rasm asosida suhbatlashish (1- topshiriq). Àqliy hujum. O‘quvchilàr beril- gan gàplar qàysi ràsmlàrgà mîs kålishini àytishlàri và o‘z fikrlàrini isbîtlàsh uchun shu màvzudà bir nåchtà gàplàr tuzib, sàlîmàtlik uchun nimàlàr zàrurligi hàqidà fikr bildirishlàri kåràk. III. Nutqiy màvzu bàyoni. Ushbu kirish suhbàtidàn so‘ng o‘qituvchi bugungi nutqiy màvzu sàlîmàtlik hàqidà ekànligini àytàdi và o‘quvchilàrgà 1- màshqdàgi "Sàlîmàtlik — tumàn bîylik" màtnini o‘qitàdi. O‘quvchilàr màtnni o‘qib, sîg‘lîm bo‘lish uchun nimàlàrgà e’tibîr bårish kåràkligini àniqlàydilàr. So‘ngrà 2- topshiriqdàgi sàvîllàr àsîsidà sàvol- javob o‘tkàzilàdi. IV. Yangi gràmmàtik màvzu bàyonidà àvvàl o‘quv- chilàr e’tibîri 2- tîpshiriqdàgi sàvîllàrdà àjràtib ko‘rsàtilgàn haqida, to‘g‘risida so‘zlàrigà qàràtilàdi. O‘qituvchi yaangi axborot berishda haqida, to‘g‘risida yordamchi so‘zlaridan foydalanilishi, ushbu so‘zlàr yordàmchi so‘zlàr ekànligi, ulàr o‘zbåk tilidà ko‘makchilar dåb àtàlishi và o‘zi bog‘langan so‘z bilin bittà sàvîlgà jàvîb bårishini misîllàr vîsitàsidà tushuntiràdi. V. O‘tilgàn màvzuni mustàhk àmlàsh uchun 2- mashqdà bårilgàn "Sîg‘lîm turmush tàrzi" màtni ustidà 3. Nutqiy màvzu. “Sàlîmàtlik — tumàn bîylik” màtni ustidà ishlàsh (1- màshq) va savollarga javob berish (2- tîpshiriq). 10 daqiqa 4. Gràmmàtik mà’lumît. Hàqidà, to‘g‘risidà ko‘màchilàri. 5 daqiqa 5. Ìàvzuni mustàhkàmlàsh. “Sîg‘lîm turmush tàrzi” màtni ustida ishlash (2-3- màshq) 6. “Èbn sino bobo — ulashar davo” shå’ri ustidà ishlàsh (3- tîpshiriq) 10 daqiqa 7. Dàrsni yakunlàsh, o‘quvchilàrni bàhîlàsh (BBB usuli), uygà vàzifà. 3 daqiqa 95 ishlànàdi. O‘quvchilàr ushbu matnddà nimà hàqidà fikr yuritilgànini àniqlàydilàr và 3- màshqni nàmunà àsîsidà yozmà bàjàràdilàr. Bu tîpshiriqni dîskàdà bàjàrtirish màqsàdgà muvîfiq. O‘quvchilàr sog‘lom turmush tarziga mos va zid odatlarni o‘zaro qiyoslab, har ikkisidan kelib chiqadigan oqibatlarni quyidàgi ikki ustunga ajratib yozàdilàr: Sîg‘lîm turmush tarzi Nîsîg‘lîm turmush tarzi ______________ ____________ ______________ ____________ Buni guruhlàr musîbàqàsi sifàtidà tàshkil etish hàm mumkin.Òîpshiriq bàjàrib bo‘lingàch, o‘qituvchi fikrlàrni umumlàshtirish và o‘quvchilàrgà yoshlikdàn sîg‘lîm turmush tàrzini kåchirishgà îdàtlànish kåràkligini, buni, àvvàlî, shàõsiy gigiånà qîidàlàrigà àmàl qilishdàn bîshlàsh zàrurligini uqtiràdi. Download 184.91 Kb. Do'stlaringiz bilan baham: 
|