Uqtirish xati

V
VI.  Nutqiy  màtn  ustidà  ishlàsh.  "Ibn sino bobo —
ulashar davo" (3- topshiriq) she’ri ifodali o‘qitilàdi và màz-
muni — shå’r nimà hàqidà ekànligi so‘zlàtilàdi.  Îlingàn
õulîsàlàrni  3- màshqdàgi ustunlàrgà yozdirib qo‘yish hàm
mumkin. Shå’rni  yod olish và Ibn Sinî bîbîmiz hàqidà
mà’lumît yozib kålish uygà vàzifà sifàtidà tîpshirilàdi.
VII. Dàrsni yakunlàsh jàràyonidà BBB kàrtîchkàlàri
to‘ldirilàdi và o‘quvchilàr bàhîlànàdi.
Uygà  vàzifà:  "Ibn sino bobo - ulashar davo"shå’rini
yod îlish.
36  - dars
Darsning  ta’limiy  maqsadi. O‘quvchilarda haqida,
to‘g‘risida  ko‘màkchilàrini nutq jàràyonidà qo‘llàsh, yangi
mà’lumîtni so‘ràb bilib îlish màlàkàlàrini hîsil qilish.
Darsning tarbiyaviy maqsadi. O‘quvchilàrni shàõsiy
gigiyånà qîidàlàrigà àmàl qilish, ulàrni sàlîmàtlikkà zàràr

96
kåltiràdigàn îdàtlàrdàn sàqlànishgà, sàlîmàtliklàrini yosh-
likdàn àsràb-àvàylàshgà chàqirish.
D
Darsning jihozlanishi. "O‘zbåk tili" darsligi, elåktrîn
vîsitàlàr,  Rauf Subõonning "Tushki ovqat" hikîyasi,   BBB
kàrtîchkàlàri.
Darsda  qo‘llanadigan  måtîdlar. Hàmkîrlikdà và
guruhlàrgà bo‘linib ishlàsh, àqliy hujum, måtîdlàri,  rîlli
o‘qish, BBB usuli.
Dars  rejasi.
Dàrsning  bîrishi:
I. Tashkiliy qism. Uy vazifasini so‘ràsh và bàhîlàsh.
O‘quvchilàr shîir P.Ìo‘minning  "Ibn Sino bobo — ulashar
davo" shå’rini yod àytib båràdilàr, Ibn Sinî hàqidà yozib
kålgàn mà’lumîtlàrini o‘qib båràdilàr.
II.  O‘tilgàn  màvzuni  tàkrîrlàsh. O‘qituvchi o‘quv-
chilàr diqqàtini 4- mashqdà bårilgàn "Shaxsiy gigiyena  qoi-
dalari" matnigà qàràtàdi. O‘quvchilàr màtnni o‘qib, undà
nimà hàqidà fikr yuritilgànini àytib båràdilàr. Màshqni
bàjàrishdà "Àqliy hujum" måtîdidàn fîydàlànish tàvsiya
etilàdi. So‘ngrà 4- topshiriq bàjàrtirilàdi. Ushbu tîpshiriq
4- màshqni mustàhkàmlàshgà qàràtilgàn bo‘lib, o‘quvchilàr
1. Tashkiliy qism. Uy vazifasini so‘rash và bàhîlàsh.
       7 daqiqa
2. O‘tilgàn màvzuni tàkrîrlàsh “Shaxsiy gigiyena qoida
lari”matni ustidà ishlàsh   (4- màshq, 4- tîpshiriq).
Àqliy hujum.
       10 daqiqa
3. Nutqiy màvzuni mustàhkàmlàsh. “Uyali aloqa hàqidà”
 màtni ustidà ishlàsh (5-mashq).
10 daqiqa
4. Guruhlàrgà bo‘linib “Ìån kålàjàkdà...”o‘yinini o‘ynàsh
 (6- topshiriq).
7 daqiqa
5. Adabiy o‘qish. Rauf Subõonning “Tushki ovqat” hikîyasi.
 Rîlli o‘yin.
       8 daqiqa
6. Dàrsni yakunlàsh, o‘quvchilàrni bàhîlàsh (BBB usuli),
 uygà vàzifà.
3 daqiqa

97
bårilgàn javoblarni o‘qib chiqàdilàr và màtn màzmunidàn
fîydàlànib, ushbu jàvîblàrga mos savollar tuzàdilàr. Sàvîl
tuzish jàràyonidà o‘quvchilàrdà 
hàqidà, to‘g‘risidà ko‘màk-
chilàrini  àmàliy qo‘llàsh ko‘nikmàlàri hîsil qildirib bîrilàdi.
IIII.  Nutqiy  màvzuni  mustàhkàmlàsh uchun Uyali
aloqa hàqidàgi màtni ustidà ishlànàdi (5- mashq). O‘quv-
chilàrgà matn o‘qitilàdi, so‘ngrà ulàrning diqqàti dàrslikdàgi
ràsmgà, uyali tålåfîn bilàn mulîqîtlàrgà  qàràtilàdi va bu
hîlàtlàrgà o‘z munosabatlàrini bildirish so‘ràlàdi. Bàhs-
munîzàràdàn so‘ng 5- topshiriq àsîsidà uyali telefonning
foydali va zararli tomonlarini ikki ustunga ajratib yozish
tîpshirig‘i bårilàdi.
IV.  Guruhlàrgà  bo‘linib  ishlàsh và "Ìån kålàjàk-
dà..." o‘yinini tàshkil etish. Bu o‘yin dàrslikdàgi 6- topshiriq-
dà bårilgàn maqollarni o‘qish va mazmunini tushuntirish
àsîsidà tàshkil etilàdi. Buning uchun o‘quvchilàrni 4
guruhgà bo‘lish và hàr bir guruhgà bittàdàn màqîlni "Ìån
kålàjàkdà sîg‘lîm bo‘lishim uchun..." shiîri îstidà shàrhlàb
bårish tîpshirilàdi.
 1- guruh: Sog‘ tanda — sog‘lom aql.
 2- guruh: Sog‘liging — boyliging.
        3- guruh: Salomatlik — tuman boylik.
       4- guruh: El sog‘ligi — yurt boyligi.
V.  Adabiy  o‘qish.  Rauf Subõonning "Tushki ovqat"
hikîyasi ustidà ishlàsh. Dàrs jàràyonidà hikîyani rîlli
o‘qitish, so‘ngrà uning màzmunini  so‘zlàtish màqsàdgà
muvîfiq.
VI. Dàrsni yakunlàsh, BBB kàrtîchkàlàrini o‘qitish,
dàrsdà fàîl ishtirîk etgàn o‘quvchilàrni bàhîlàsh.
Uyga vazifa. Hikoyani o‘qish va so‘zlab berish.
Men
kelajakda...
M e n
kelajakda...
Men
kelajakda...
Men
kelajakda...

98
X
XVI  MAVZU:  BUYUK    ALLOMALARIMIZ
(Vaqtni  ifodalash)
37  - dars
Darsning  maqsadi:
Darsning  jihozlanishi  và  vîsitàlàri.  Darslik, elåk-
trîn vîsitàlàr, Àhmàd al-Fàrg‘îniygà qo‘yilgàn hàykàl ràsmi,
I. Êàrimîvning "Yuksàk mà’nàviyat — yångilmàs kuch"
àsàri, krîssvîrd.
Darsda  qo‘llanadigan  måtîdlar. "Àqliy hujum",
"O‘ylàb tîp" usullàri, qiziqàrli gràmmàtikà màshqi.
Darsdan  erishiladigan  BKM  natijalari. O‘quvchilar
vàqtni ifîdàlàshdà qo‘llàydigàn sînlàrining qo‘llanishi bo‘yi-
cha nazariy bilimga ega bo‘ladi, ushbu sonlarni amaliy qo‘l-
lash ko‘nikma hamda buyuk allomalarimiz mavzusida suh-
batga kirishish, matn bilan ishlash malakalari shakllanadi.
Dars  rejasi:
3.  Rivojlantiruvchi
maqsad. O‘quvchilarning
og‘zaki va yozma nutqini
o‘stirish,  o‘z fikrini turli
nutqiy vàziyatlàrdà erkin
ifodal a sh m al a ka s ini
rivojlantirish.
2.  Tarbiyaviy  maq-
s a d .  
O ‘qu v chil àr dà
buyuk àjdîdlàrimiz  bilàn
fàõrlànish hissini uyg‘î-
tish, ilmlàrni chuqur egàl-
làshgà undàsh.
1.  Òà'limiy  màqsàd.
Vàqtni ifîdàlàshdà qo‘llà-
nàdigàn sînlàr, ulàrning
imlîsi hàqidà mà’lumît
bårish, àllîmàlàr bilàn
tànishtirish.
1. Uy vazifasini so‘ràsh và bàhîlàsh.
        7 dàqiqà
2. Yangi màvzu bàyoni. Rasm ustidà ishlàsh va savollarga
    javob berish (1- tîpshiriq, 1- màshq). Àqliy hujum.
        10 dàqiqà
3. Gràmmàtik qîidà bàyoni.
6 dàqiqà
4. Gràmmàtik mà’lumîtni mustàhkàmlàsh (2-3- màshqlàr,
    2- topshiriq).
       8 dàqiqà

99
D
Dàrsning  bîrishi.
I. Tashkiliy qism. Uy vazifasini so‘ràsh và bàhîlàsh.
II. Yangi màvzu bàyoni. O‘qituvchi o‘quvchilàr diqqà-
tini dàrslikdà bårilgàn buyuk àllîmà Àhmàd al-Fàrg‘îniy
hàykàli ràsmigà qàràtàdi và "Àqliy hujum" måtîdidàn
fîydàlàngàn hîldà 1- tîpshiriqdàgi sàvîllàr àsîsidà buyuk
àllîmàlàr màvzusidà suhbàt o‘tkàzàdi. So‘ngrà 1- màshqdà
bårilgàn  I. Karimovning "Yuksak ma’naviyat — yengilmas
kuch" asaridan îlingàn pàrchà o‘qitilàdi.
«Ulug‘ ajdodimiz Ahmad al-Farg‘oniy insoniyat tarixidagi
ilk Uyg‘onish davridagi eng zabardast va kuchli namoyan-
dalaridan biridir. Allomaning "Astronomiya asoslari" asari
XII asrdayoq lotin va ivrit tillariga tarjima qilingan. XVI
asrda Oydagi kraterlardan ikkitasi ikki buyuk vatandoshimiz
— Ahmad al-Farg‘oniy va Mirzo Ulug‘bek nomi bilan ataladi.
Amerikalik tarixchi Sarton milliy tariximizning yana bir
yorqin yulduzi Abu Rayxon Beruniy faoliyatiga baho berar
ekan, XI asrni "Beruniy asri" deb ta’riflaydi.»
(I. Karimov. "Yuksak ma'naviyat yengilmas kuch"
asaridan)
O‘qituvchi màtndà àjràtib ko‘rsàtilgàn XII asrdayoq
sînlàrgà o‘quvchilàr e’tibîrini qàràtàdi và yangi gràmmàtik
mà’lumîtni tushuntirishgà o‘tàdi.
III.  Gràmmàtik  qîidà  bàyonidà o‘qituvchi vaqtni
ifodalashda sànîq và tàrtib sonlarning ishlàtilishi, ulàrning
qàchîn? qày pàyt? so‘rîqlàrigà jàvîb bo‘lishi, tàrtib sonlar
arab raqamlari bilan yozilganda chiziqcha bilan, rim raqam-
lari bilan ifodalanganda chiziqchasiz yozilishini misîllàr
vîsitàsidà tushuntiràdi.
IV.  Gràmmàtik  mà’lumîtni  mustàhkàmlàsh  uchun
2-3- màshqlàr fîydàlànish tàvsiya etilàdi. 2- mashqdà
o‘quvchilàr nuqtalar o‘rniga fîydàlànish uchun berilgan
5. Nutqiy màvzuni mustàhkàmlàsh (4- màshq, 3- tîpshiriq).
    Êrîssvîrd yåchish.
        10 dàqiqà
6. Dàrsni yakunlàsh và uygà vàzifà bårish.
 4 dàqiqà

100
so‘zlardan mosini qo‘yib gaplarni ko‘chiràdilàr, 3- màshq
hàrflàr bilàn yozilgàn sînlàrni mîs ràqàmlàr bilàn yozish
ko‘nikmàsini hîsil qilishgà qàràtilgàn. 4- màshqdà esà
o‘quvchilàr sînlàrning yozilish shàklini izîhlàydilàr.
V
V.  Nutqiy  màvzuni  mustàhk àmlàsh. Qiziqàrli
gràmmàtikà màshqi. 2- và 3- màshqlàrdà bårilgàn màtnlàr
o‘quvchilàrgà nutqiy màvzu bo‘yichà hàm kång mà’lumît
båràdi. Ushbu mà’lumîtlàrni yoddà sàqlàb qîlish uchun  2-
tîpshiriqdàgi sàvîllàrgà îg‘zàki jàvîb bårdirish, bunda
quyidàgi krîssvîrd tîpshiriqlàridàn fîydàlànish tàvsiya
etilàdi:
Gorizontal    yo‘nalishda:  2. X  asrda yashagan
qomuschi olim. 5. O‘zbek romanchiligining asoschisi.
6. "Sharq Arastusi" "Ikkinchi muallim" nomlarini olgan
qomuschi olim. 7. XX asrdagi buyuk o‘zbek shoiri.
9. Qo‘qonlik shoira Nodirabegimning ustozi. 10. Ona
Vatanimizni Chingiz istilosidan, Yevropa mamlakatlarini
Sulton Boyazid istilosidan xalos etgan buyuk tarixiy shaxs.
Vertikal  yo‘nalishda:  1. X asrda yashagan buyuk
tabib-olim. 3. Qo‘qon xoni Amir Umarxonning rafiqasi,
shoira. 4. Buyuk o‘zbek shoiri. 8. XV asrda yashagan shoh
va shoir, mutafakkir va mashhur sarkarda.
VI.  Dàrsni  yakunlàsh.  O‘qituvchi dàrs màvzusigà
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2   
 
 
3   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6   
 
 
8   
 
 
 
 
 
7   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
9   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
10   
 
 
 
 
 
 
 
 
4

101
yakun yasàydi, dàrsdà fàîl ishtirîk etgàn  o‘quvchilàrni
bàhîlàydi và uygà vàzifà bårilàdi.
U
Uyga vazifa.  Buyuk àllîmàlàrning nomlarini yozish
va ulardan biri haqida ma’lumot berish.
38  - dars
Darsning  ta’limiy  maqsadi. O‘quvchilarda vàqt
mà’nîsini bildiruvchi tàrtib sînlàrni nutqdà to‘g‘ri qo‘llàsh
màlàkàlàrini shàkllàntirish.
Darsning  tarbiyaviy  maqsadi. Buyuk àllîmàlàrimiz
mårîslàrini chuqurrîq o‘rgànishgà intilish tuyg‘ulàrini
uyg‘îtish và zàmînàviy ilmlàrni chuqur egàllàshgà undàsh.
Darsning  jihozlanishi. "O‘zbåk tili" darsligi, Àbu
Nàsr Fîrîbiy, Àbu Ràyhîn Båruniy suràtlàri, BBB
kàrtîchkàlàri.
Dars måtîdlari. "Àqliy hujum", "Zànjir", BBB usullàri.
Darsdan  erishiladigan  BKM  natijalari: O‘quvchilar
vàqtni ifîdàlàshdà qo‘llànàdigàn tinish belgilàri bo‘yicha
nazariy bilimga ega bo‘ladi, berolgan mashq va topshiriqlarni
mustaqil ishlash orqali og‘zaki va yozma nutq ko‘nikmalari
hamda  mavzu bo‘yicha matn bilan ishlash, o‘z-o‘zini nazorat
qilish malakalari shakllanadi.
Dàrsning  bîrishi.
5. Adabiy o‘qish. "Tabiblarning tabibi"  àsàridàn pàrchà.
  "Zànjir" usuli.
10 dàqiqà
6. O'quvchilàrni bàhîlàsh và uygà vàzifà.
5 dàqiqà
1. Tashkiliy qism. Uy vazifasini so‘ràsh và bàhîlàsh.
        8 dàqiqà
2. O‘tilgàn màvzuni tàkrîrlàsh (4-tîpshiriq). Àqliy hujum.
   "Abu Nasr Forobiy" matni ustida ishlash (5- mashq).
7 dàqiqà
3. Yangi gràmmàtik qîidàni tushuntirish.
5 dàqiqà
4.  Gràmmàtik mà’lumîtni mustàhkàmlàsh (6- màshq va
3- topshiriq).
10  dàqiqà

102
II. Tashkiliy qism. Uy vazifasini so‘ràsh và bàhîlàsh.
O‘quvchilàr "Buyuk àllîmàlàrimiz" màvzusidà tuzib kålgàn
ijîdiy màtnlàrini o‘qib båràdilàr, qo‘shimchà sàvîllàrgà jàvîb
båràdilàr.
II.  O‘tilgàn  màvzuni  tàkrîrlàsh uchun 5- màshqdà
bårilgàn màtn o‘qitilàdi. O‘quvchilàr buyuk àllîmà Àbu
Nàsr Ôîrîbiy  hàqidàgi mà’lumîtlàr bilàn tànishàdilàr.
III.  Yangi  gràmmàtik  qîidà  bàyoni. Ushbu dàrsdà
ketma-ket kelib, ma’lum bir vaqtdan ko‘rsatilgan muddat-
gacha bo‘lgan vaqt oralig‘i ma’nosini bildiruvchi sonlar
orasiga tire (—) qo‘yilishi hàqàdàgi mà’lumît bilàn tànish-
tirilàdi. Masalan: 1441—1501- yillar, XIX—XX asr kàbi.
IV.  Gràmmàtik  mà’lumîtni  mustàhkàmlàsh uchun
6- màshq yozmà bàjàrtirilàdi. O‘quvchilàr àvvàl màtnni
o‘qiydilàr, so‘ngrà  Abu Rayhon Âåruniy bàjàrgàn ishlàrni
kåtmà-kåtlikdà  yozib chiqishlàri kåràk. So‘ngrà màtn
àsîsidà bir-biringizgà  savollar bering va savol-javobni davom
ettiring (3- topshiriq).
V.  Adabiy  o‘qish. Dàrslikdà bårilgàn "Tabiblarning
tabibi"  hikîyati  "Zànjir" usulidà îvîz chiqàrib và hàr bir
gàp o‘quvchilàrgà qàtîrmà-qàtîr kåtmà-kåtlikdà o‘qitilàdi.
Usulning shàrtidà o‘quvchilàr to‘õtàb qîlmàsliklàri, hi-
kîyatni huddi bir îdàm o‘qiyotgàndåk gàplàrni bir-birigà
ulàb o‘qishlàri tàlàb qilinàdi. Buning uchun o‘quvchilàr
o‘qish jàràyonini diqqàt bilàn tinglàb và kuzàtib bîrishlàri
kåràk bo‘làdi.
VI.  Ìàvzuni  yakunlàsh, o‘quvchilàrni bàhîlàsh và
uygà vàzifà. Îldindàn tàrqàtilgàn BBB kàrtîchkàlàri
o‘quvchilàrgà o‘qitilàdi và o‘quvchilàrning màvzu bo‘yichà
egàllàgàn bilim, ko‘nikmà và màlàkàlàri àniqlànàdi, so‘ngrà
o‘quvchilàr bàhîlànàdi.
Uygà vàzifà:  Hikîyatni uydà to‘liq o‘qib chiqish và
màzmunini so‘zlàb bårish.

103
X
XVII  MAVZU:  BAHORGI    ISHLAR
(Payt  ravishlarining  yasalishi  va  qo‘llanishi)
39  - dars
Darsning  maqsadi:
3.  Rivojlantiruvchi
maqsad:  O‘quvchilarni
mustaqil fikrlashi rivoj-
lanadi og‘zaki  va yozma
nutq malakalari shakl-
lanadi.
2.  Tarbiyaviy  maq-
sad.  O‘quvchilàrgà bà-
hîrdà qilinàdigàn ishlàr
hàqidà  mà’lumît bårish,
o‘quvchilàrni umumõàlq
hàshàrlàridà fàîl ishtirîk
etishgà undàsh, ulàrni
måhnàtsåvàrlikkà o‘rgà-
tish.
1.Òà’limiy  màqsàd:
O‘quvchilarga tub và
yasàmà pàyt ravishlari,
ràvish yasîvchi qo‘shim-
chàlàr, ràvishlàrning
îg‘zàki và yozmà nutqdà
qo‘llànishi hàqidà mà’lu-
mît bårish.
Darsning    jihozlanishi  và  vîsitàlàri. "O‘zbåk tili"
darsligi, videolavha va rasmlar, Kavsar Turdiyevaning
"So‘zlàr àdàshdi" shå’ri.
Darsda  qo‘llanadigan  måtîdlar. "Àqliy hujum",
"Êlàstår" usullàri, qiziqàrli gràmmàtikà màshqlàri.
Darsdan  erishiladigan  BKM  natijalari.  O‘quvchilar
payt ravishlarining qo‘llanishi haqida nazariy bilimga ega
bo‘ladi, ularda ushbu ravishlarni amaliy qo‘llash ko‘nik-
malari va mavzu bo‘yicha yakka tartibda va guruh bo‘lib
ishlash, o‘z-o‘zini nazorat qilish malakalari shakllanadi.
Dàrs  råjàsi:
1. Tashkiliy qism. Uy vazifasini so‘ràsh và bàhîlàsh.
       8 dàqiqà
2. Rasm (1- tîpshiriq) va «Bahorgi ishlar» màtni ustidà
   ishlàsh (1- màshq). Àqliy hujum.              7 dàqiqà
3. Yangi gràmmàtik qîidàni tushuntirish.
5 dàqiqà
4. O‘tilgàn màvzuni mustàhkàmlàsh (2-4- màshqlàr) va
2-3- topshiriqlar.
               10 dàqiqà

104
D
Dàrsning  bîrishi.
I.  Tashkiliy  qism.
II.  Yangi màvzu bàyoni. 1- tîpshiriq àsîsidà dàrslikdà
bårilgàn ràsm kuzàtilib, àqliy hujum måtîdidàn fîydàlànib,
bahorda bajariladigan ishlar haqida suhbat tàshkil etilàdi.
So‘ngrà  "Bàhîrgi ishlàr" màtni o‘qitilàdi và bahor fàslidà
bàjàrilàdigàn ishlar sanab chiqilàdi (1- mashq). So‘ngrà 2-
topshiriq àsîsidà savol-jàvîb tàshkil etilàdi, sàvîllàrdà ajratib
ko‘rsatilgan so‘zlarga e’tibor qàràtilib, bahor faslida tabiat-
ning uyg‘onishi tartibi  bayon etilàdi.
III.  Yangi  gràmmàtik  qîidà  bàyoni.
Bilib oling! O‘qituvchi î‘zbek tilida rayt ma’nosini
bildirishda kåchà, bugun, ertà, indin, o‘tgàn kun, o‘tgàn
yil, kålàsi yil, ertàlàb, kunduzi, kåchqurun, kåch,
tushdà, påshin, hîzir, ilgàri, àvvàl, doim, ilk, îldin,
kåyin, so‘ng, so‘ngrà, hali kabi rayt ravishlarining
ishlatilshi, bundày  so‘zlar qachon? qay payt? so‘roq-
lariga javob bo‘lishi hàqidà mà’lumît bårilàdi.
IV.  Gràmmàtik  mà’lumîtni  mustàhkàmlàsh uchun
3-4- màshqlàr yozmà bàjàrtirilàdi. O‘quvchilàr àvvàl 3-
màshqdà  bårilgàn gàplàrdàgi nuqtalar o‘rniga payt ravish-
laridan  mosini qo‘yib, bårilgàn gaplarni ko‘chiràdilàr. So‘ng
4- masq tîpshirig‘i àsîsidà bahor fàslida bajariladigan ishlarni
vàqt tàrtibi bo‘yichà mustàqil yozib chiqàdilàr. Ìàzkur
tîpshiriqni quyidàgichà bàjàrish ko‘zdà tutilàdi:
5.  “Bàhîr elchilàri” màtni  (5-màshq),   “So‘zlàr àdàshdi”
shå’ri ustidà ishlàsh (4- tîpshiriq). Qiziqàrli gràmmàtikà
màshqi.
               10 dàqiqà
6. O‘quvchilàrni bàhîlàsh và uygà vàzifà.
5 dàqiqà
 
 
 
 
 
Uy vazifasini so‘ràsh và bàhîlàsh. O'quvchilàr "Òàbiblàrning
tàbibi" hikîyati màzmunini so‘zlàb båràdilàr, buyuk
àllîmàlàrimiz hàqidà bårilgàn qo‘shimchà sàvîllàrgà jàvîb
båràdilàr.

105
Ertà bàhîrdà yårlàr chopiladi, yangi ko‘chàtlàr, gullàr
ekilàdi. Hàr yili dàràõtlàr îqlànàdi, ulàrning îrtiqchà shîõ-
làri kåsilàdi. Êåyin esà ko‘chà-hîvlilàr tîzàlànàdi.
V
V.  Nutqiy  màvzuni  mustàhkàmlàsh. Ìàtn ustidà
ishlàsh. Àvvàl"Bàhîr elchilàri" màtni o‘qitilàdi,  màzmuni
so‘zlàtilàdi và màtndà qo‘llàngàn pàyt ràvishlàri àniqlàtilàdi
(5- màshq). So‘ngrà qiziqàrli gràmmàtikà ruknidà Kavsar
Turdiyevaning "So‘zlàr àdàshdi" shå’ri o‘qitilàdi (3- top-
shiriq). O‘quvchilàr she’rdagi adashgan so‘zlarni o‘z o‘rniga
qo‘yib, quyidàgi shàklgà kåltirishlàri kåràk:
Gulga qo‘ndi  kapalak            Tongda tinmas xo‘rozlar,
Rang-barangdir kamalak.
   Juda qiziq ertaklar.
Dorivordir gulqoqi
          Ko‘kka chiqdi oymomo,
Sharsharalar o‘ynoqi,
         Yechilmaydi muammo.
 Quloq teshar kurtaklar.
 Ochilmoqda ovozlar.
Buning uchun  o‘qituvchi o‘quvchilàrgà 
Nimà tîngdà
tinmày uchàdi?  Nimà ràng-bàràng bo‘làdi?  Nimàlàr dîrivîr
bo‘làdi? Shàrshàràlàr qàndày îqàdi? Îymîmî qàårdà bo‘làdi?
Òîngdà nimà qichqiràdi? kàbi sàvîllàrni o‘rtàgà tàshlàshi,
sàvîllàrning bir-ikkitàsini dîskàdà "Êlàstår" usulidà
muhîkàmà qildirishi màqsàdgà muvîfiq bo‘làdi.
VI.  Dàrsni  yakunlàsh  bîsqichidà o‘qituvchi bàhîr
fàslining o‘zigà õîs õususiyatlàri, o‘lkàmizdà bàhîrdà bàjà-
rilàdigàn  ishlàrning àhàmiyati và bàhîrgi ishlàrni bàjà-
rishdà kàttàlàrgà ko‘màklàshish hàqidà gàpirib   màvzuni
umumlàshtiràdi, dàrsdà fàîl ishtirîk etgàn  o‘quvchilàrni
bàhîlàydi và uygà vàzifà tîpshirilàdi.
Uyga vazifa. "So‘zlar adashdi" she’rini to‘g‘ri shaklga
qo‘yib, yod olib kelish.
40  - dars
Darsning  ta’limiy  maqsadi. O‘quvchilarga o‘zbåk
tilidà payt  ravishlarining imlîsi hàqidà mà’lumît bårish,
ulàrni nutqdà to‘g‘ri qo‘llàsh ko‘nikmàlàrini shàkllàntirish.

106
D
Darsning  tarbiyaviy  maqsadi. O‘quvchilàrgà bàhîr
fàslidà o‘tkàzilàdigàn hàshàrlàr hàqidà tushunchà bårish,
ulàrni hàshàrlàrdà fàîl ishtirîk etishgà undàsh.
Darsning  jihozlanishi  và  vîsitàlàri. "O‘zbåk tili"
darsligi, videolavha, elåktrîn vîsitàlàr, Hàbibullî Qîdiriy-
ning "Îtàm hàqidà" àsàri, hàshàrlàr jàràyoni ràsmlàri, BBB
kàrtîchkàlàri.
Darsda qo‘llanadigan måtîdlar. Rîlli o‘yin, "Zànjir",
BBB usullàri.
Darsdan  erishiladigan  BKM  natijalari:  O‘quvchilar
payt ravishlarining imlosi haqida nazariy bilimga ega bo‘ladi,
ularni o‘zaki va yozma nutqda to‘gri qo‘llash ko‘nikmalari
hamda mavzu bo‘yicha guruhlarda ishlash, o‘z-o‘zini nazorat
qilish malakalari shakllanadi.