Uqtirish xati
Download 184.91 Kb. Pdf ko'rish
|
|
Dars rejasi: 1. Tashkiliy qism. Uy vazifasini so‘ràsh và bàhîlàsh. 7 dàqiqà 2. O‘tilgànlàrni tàkrîrlàsh. 4- tîpshiriqdàgi suhbàtni rîlli o‘qish va 5- màshqdàgi "Hàshàr" màtni ustidà ishlàsh. 8 dàqiqà 3. Yangi gràmmàtik qîidàni tushuntirish. 7 dàqiqà 4. Ìàvzuni mustàhkàmlàsh (6- màshq, 5- tîpshiriq). 8 dàqiqà 5. Adabiy o‘qish. Hàbibullî Qîdiriyning "Bîg‘dàgi ishlàr" màtni ustidà ishlàsh. 10 dàqiqà 6. O‘quvchilàrni bàhîlàsh và uygà vàzifà. 5 dàqiqà Dàrsning bîrishi. I . Tashki li y qi sm. Uy vazifasini so‘ràsh và bàhîlàsh. "Bahorgi ishlar" mavzusida tuzilgàn ijodiy matnlàr o‘qitilib bàhîlànàdi. II. Yangi nutqiy màvzu bàyoni. Dàrslikdà bårilgàn ràsm kuzàtilàdi và 4- tîpshiriqdà bårilgàn suhbàt màtni rîllàrgà bo‘lib o‘qitilàdi. Bu o‘rindà màktàbdà, màhàllàdà, 107 ko‘chàdà o‘tkàzilgàn hàshàrlàr jàràyoni ràsmlàridàn hàm fîydàlànish mumkin. So‘ngrà 5- màshqdàgi "Hàshàr" màtni o‘qitilib, o‘quvchilàr e’tibîri àjratib ko‘rsatilgan so‘zlarga qàràtilàdi và gràmmàtik qîidà bàyonigà o‘tilàdi. IIII. Gràmmàtik mà’lumît bàyoni. Ushbu dàrsdà pàyt ràvishlàrining yozilishi hàqidà mà’lumît bårilishi và o‘quvchilàrning pàyt ràvishlàrini qo‘llàsh ko‘nikmàlàrini musàhkàmlàsh ko‘zdà tutilgàn. Shundàn kålib chiqib o‘qituvchi payt ravishlarining juft holda qo‘llanishi, bunda ular îràsigà -u (-yu) yuklamasi yoki chiziqcha qo‘yilishi qîidàsini, shuningdåk, àyrim hollarda -dan chiqish kelishigi qo‘shimchasini va -gacha qo‘shichasini olib kålib, takrorlanib qo‘llanishi ham mumkinligini misîllàr vîsitàsidà tushun- tiràdi. IV. Nutqiy màvzuni mustàhkàmlàsh uchun bårilgàn Hàbibullî Qîdiriyning "Îtàm hàqidà" àsàridàn îlingàn pàrchà- "Bog‘dagi ishlar" màtni "Zànjir" usulidà o‘qitilàdi. Bàhîrdà bàjàrilàdigàn àyrim ishlàrgà izîh bårilàdi (6- topshiriq). V. Ìàvzuni yakunlàsh. Bu dàrsdà bàhîrgi ishlàr màvzusi yakunlànàdi, shu bîis o‘qituvchi BBB kàrtîch- kàlàridàn fîydàlànàdi. O‘quvchilàr àvvàldàn tàrqàtilgàn BBB kàrtîchkàlàrigà bårgàn jàvîblàrini o‘qiydilàr và shulàr e’tibîrgà îlingàn hîldà o‘quvchilàrning bilim, ko‘nikmà và màlàkàlàri bàhîlànàdi. Uyga vazifa. Payt ravishlarini qo‘llab savollarga javob yozib kelish. 2- guruh Ìàktàbdàgi hàshàr 1- guruh Ìàhàllàdàgi hàshàr 108 XVIII MAVZU: MILLIY TAOMLAR (Holat ravishlarining yasalishi va qo‘llanishi) 41 - dars Darsning ta’limiy maqsadi. O‘quvchilarga o‘zbåk tilidà nolat ravishlarining yasalishi hàqidà mà’lumît bårish, ulàrni nutqdà to‘g‘ri qo‘llàsh ko‘nikmàlàrini shàkllàntirish. Darsning tarbiyaviy maqsadi. O‘quvchilàrgà o‘zbåk õàlqining milliy tàîmlàri, ulàrning tàyyorlànishi hàqidà tushunchà bårish, ulàrni tàîmlàr tàyyorlàshni o‘rgànishgà undàsh. Darsning jihozlanishi và vîsitàlàri. "O‘zbåk tili" darsligi, elåktrîn vîsitàlàr, vidåîlàvhà, ràsmlàr, slàyd. Darsda qo‘llanadigan måtîdlar. Hàmkîrlik, ko‘rsàt- màlilik måtîdlàri. Darsdan erishiladigan BKM natijalari. O‘quvchilar holat ravishlarining qo‘llanishi haqida nazariy bilimga ega bo‘ladi, ularda ushbu ravishlarni amaliy qo‘llash ko‘nik- malari va mavzu bo‘yicha yakka tartibda ishlash, o‘z-o‘zini nazorat qilish malakalari shakllanadi. Dars rejasi: 1. Tashkiliy qism. Uy vazifasini so‘ràsh và bàhîlàsh. 7 dàqiqà 2. Berilgan ràsm và "Milliy taomlar" màtni ustidà ishlàsh (1-2- tîpshiriq, 1- màshq). 8 dàqiqà 3. Yangi gràmmàtik qoida bàyoni. Slàyd nàmîyishi. Àqliy hujum. 7 dàqiqà 4. Gràmmàtik màvzuni mustàhkàmlàsh (2-4- màshqlàr). 8 dàqiqà 5. Nutqiy màvzuni mustàhkàmlàsh. 3-4- topshiriq. "Mehnatning noni shirin" matni ustida ishlash. 10 dàqiqà 6. O‘quvchilàrni bàhîlàsh và uygà vàzifà. 5 dàqiqà 109 D Darsning borishi: I. Tashkiliy qism. II. Nutqiy màvzu bàyoni. Yangi nutqiy màvzu bàyonidàn àvvàl o‘quvchilàr dàrs- likdàgi sumalak pishirish jarayonining ràsmi bilàn tànishà- dilàr và ràsm àsîsidà hàmdà 1- topshiririqdàgi tayanch so‘zlar ishtirîkida gaplar tuzàdilàr. So‘ng "Milliy taomlar" matni ustidà ishlànàdi (1- màshq). So‘ng 2- tîpshiriq àsîsidà suhbàt tàshkil etilàdi. III. Gràmmàtik màvzu bàyoni. Bilib oling! O‘qituvchi o‘quvchilàr diqqàtini dàrslikdà bårilgàn gràmmàtik qîidàgà qàràtàdi và ish-harakatning qay tarzda bajarilishini bildirishdà qo‘llànàdigàn sekin, asta, tez, darhol, ohista, astoydil, to‘satdan, china- kamiga, mardona, muloyim, zo‘rg‘a, bolalarcha, guldek kabi ravishlarning qo‘llànishi, ulàrning qay tarzda? qanday? qay holda? so‘roqlariga javob berishi hàqidà mà’lumît båràdi. Ushbu ràvishlàr ishtirîkidà tuzilgàn so‘z birikmàlàri bårilgàn slàydni nàmîyish qilish và o‘quvchilàrning o‘zlàrigà shu kàbi misîllàr tuzdirish yangi màvzuni tåz và mustàhkàm tushunib îlishgà yordàm båràdi. Slàyd nàmîyishi: Holat ravishlari Fe’llar qay tarzda? qay holda? qanday? nimà qilmîq? sekin, asta, ohista, muloyim, tez gàpirmîq chinakamiga, mardona, astoydil kuràshmîq darhol, to‘satdan kålib qîlmîq guldek îchilmîq 1. Uy vazifasini so‘ràsh và bàhîlàsh. "Bahorgi ishlar" mavzusida tuzilgàn ijodiy matnlàr o‘qitilib bàhîlànàdi 110 IIV. Gràmmàtik màvzuni mustàhkàmlàsh uchun 2- 4-màshqlàr bàjàrtirilàdi. O‘quvchilàr àvvàl 2- mashqdàgi màtnni o‘qiydilàr. So‘ngrà màtndàn harakat tarzini ifoda- lovchi so‘zlarni aniqlab, o‘zi bog‘lanib kelgan so‘zlar bilan ko‘chirib yozàdilàr. So‘ngrà matnni davom ettiràdilàr. So‘ng 3-mashqdàgi gàplàrni qavs ichidagi so‘roqlarga mos so‘zlar bilàn to‘ldirib ko‘chiràdilàr. Bundà fîydàlànish uchun båril- gàn astoydil, bolalardek, birdan, cho‘g‘day, darhol, samimiy so‘zlàridàn fîydàlànilàdi. V. N utqiy màvzun i must àhk àml àsh uchun 3- topshiriqdà bårilgàn suhbàt màtnini rîllàrgà bo‘lib o‘qitish, so‘ngrà 4- tîpshiriqdà bårilgàn "Ìåhnàtning nîni shirin" màtni ustidà ishlàsh ko‘zdà tutilàdi. O‘quvchilàrgà màtn o‘qitilàdi và màtngà qo‘yilgàn sàrlàvhà màzmunini izîhlàsh tîpshirilàdi. VI. Dàrsni yakunlàsh, BBB kàrtîchkàlàrini to‘ldirish và o‘quvchilàrni bàhîlàsh. Uyga vazifa. O‘zingizgà yoqàdigàn tàîmni tàyyorlàsh tàrtibini yozing. 42 - dars Darsning ta’limiy maqsadi. O‘quvchilarda o‘zbåk tilidàgi nolat (tarz) ravishlarini to‘g‘ri qo‘llàsh ko‘nik- màlàrini shàkllàntirish. D a r s n i n g t a r b i y a v i y m a q s a d i . O‘quvchilàrgà pàlîvning tàyyorlànishi hàqidà mà’lumît bårish, måhnàtdàn kåyingi tàîm eng shirin tàîm ekànligini tushuntirish. Darsning jihozlanishi và vîsitàlàri. "O‘zbåk tili" darsligi, videolavha, sumàlàk, pàlîv pishirish jàràyoni ràsmlàri, Mahmud Murodovning "Shirin pàlîv" hikîyasi. D a r s d a q o ‘ l l a n a d i g a n m å t î d l a r . H àm k î rl ik , ko‘rsàtmàlilik, rîlli o‘qish måtîdlàri. Darsdan erishiladigan BKM natijalari: O‘quvchilar holat (tarz) ravishlarining imlosi haqida nazariy bilimga ega bo‘ladi, ularni o‘zaki va yozma nutqda to‘gri qo‘llash 111 5. Àdàbiy o‘qish. Mahmud Murodovning “Shirin pàlîv” hikîyasini rîlli o‘qitish. 15 dàqiqà 6. O‘quvchilàrni bàhîlàsh và uygà vàzifà. 5 dàqiqà ko‘nikmalari hamda mavzu bo‘yicha suhbatga kirisha olish, matn bilan ishlash malakalari shakllanadi. D Dars rejasi: 1. Tashkiliy qism. 5 dàqiqà 2. Suhbat màtnini rîllàrgà bo‘lib o‘qitish (5- topshiriq), so‘ng uy vazifasini so‘ràb bàhîlàsh. 10 dàqiqà 3. Gràmmàtik qîidàni tushuntirish. 5 dàqiqà 4. Gràmmàtik màvzuni mustàhkàmlàsh (5-6-màshqlàr). 10 dàqiqà Darsning borishi: I. Tashkiliy qism. II. Yangi màvzu bàyoni Bilib oling! O'zbåk tilidà hîlàtni ifîdàlîvchi ravishlar nutqdà juft va takror holda qo‘llanishi mumkin. Bunday ravishlar àsîsàn chiziqcha bilàn, shuningdåk, -u, -yu yuklàmàlàri bilan yoziladi. Masalan: asta-sekin, tez- tez, zo‘rg'à-zo‘rg'à, àstà-yu îhistà kabi. III. Gràmmàtik mà’lumîtni mustàhkàmlàsh uchun 5- màshq yozmà, 6- màshq esà îg‘zàki bàjàrtirilàdi. O‘quvchilàr 5- mashq tîpshirig‘igà ko‘rà harakat tarzini bildiruvchi so‘zlarni takror yoki juft holda qo‘llab, gaplarni ko‘chiràdilàr, ma'nodagi farqlarni tushuntiràdilàr. So‘ngrà Ìàzkur dàrsni 5- topshiriqdàn bîshlàsh màqsàdgà muvîfiq. Àvvàl suhbat màtni rîllàrgà bo‘lib o‘qitilàdi, bîshqà o‘quvchilàr tîmînidàn dàvîm ettirilàdi: o‘quvchilàr uydà mustàqil pishirgan taomni tayyorlash tartibini gapirib beràdilàr. Bundà dàrslikdà bårilgàn turli milliy tàîmlàr ràsmlàridàn fîydàlànish mumkin. 112 6- màshqdàgi ralov tayyorlash tartibini o‘qiydilàr, màtndà qo‘llàngàn hîlàt ràvishlàrini àniqlàb, o‘zi bîg‘làngàn so‘z bilàn ko‘chirib yozàdilàr. IIV. Nutqiy màvzuni mustàhkàmlàsh uchun 6- top- shiriqdàgi maqollar o‘qitilib, ulàrning mà'nîsi shàrhlànàdi. V. Àdàbiy o‘qish. Mahmud Murodovning "Shirin pàlîv" hikîyasi rîlli o‘qish vîsitàsidà o‘qitilàdi, màzmuni qàytà hikîya qilinàdi. VI. Ìàvzuni õulîsàlàsh. BBB kàrtîchkàlàrini o‘qi- tish, o‘quvchilàr egàllàgàn bilim, ko‘nikmà và màlàkàlàrni àniqlàsh và o‘quvchilàrni bàhîlàsh. Uyga vazifa. Hikoyani so‘zlab bering. XIX MAVZU: NAVRO‘Z UDUMLARI (O‘rin ravishining qo‘llanishi) 43 - dars Darsning maqsadi: Darsning jihozlanishi và vîsitàlàri. "O‘zbåk tili" darsligi, prîåktîr, vidåîvîsitàlàr, Nàvro‘z tàntànàlàri, sumàlàk pishirish jàràyoni ràsmlàri, Nilufar Sharipovaning "Nàvro‘z"shå’ri. Darsda qo‘llanadigan måtîdlar. Nîàn'ànàviy intår- fàîl usul, guruh bilàn hàmkîrlikdà ishlàsh, rîlli o‘qish måtîdlàri. 3. Rivojlantiruvchi maqsad. O‘quvchilarni nutqiy màvzu dîiràsidà o‘z fikrini îg‘zàki và yozmà tarzda ifîdàlàshgà o‘rgatish. 2. Tarbiyaviy maq- sad. Nàvro‘z udumlàri hàqidà tushunchà bårish, ulàrni milliy qàdriyat- làrimizni àsràb-àvày- làshgà chàqirish. 1.Òà’limiy màqsàd. O‘quvchilarda àvvàlgi dàrslàrdà o‘tilgàn gràm- mà tik mà ’l um ît là rni nutqdà to‘g‘ri qo‘llàsh ko‘nikmàlàrini shàkl- làntirish. 113 2- guruh 2- ràsm àsîsidà 1- guruh 1- ràsm àsîsidà D Dars rejasi: Dàrsning bîrishi. I . Tashki li y qi sm và uy vàzifàsini so‘ràb bàhîlàsh. O‘quvchilàr ralov tayyorlash tartibi asosida uyda bàjàrgàn ishlàri hàqidà so‘zlàb båràdilàr. II. Nutqiy màvzu bàyoni. Ushbu dàrs nîàn'ànàviy tàrzdà tàshkil etilishi ko‘zdà tutilàdi. O‘quvchilàr e’tibîri dàrslikdà bårilgàn ràsmlàrgà qàràtilàdi. O‘qituvchi o‘quv- chilàrni 1- tîpshiriq àsîsidà 2 guruhgà àjràtàdi và hàr bir guruhgà 1 tàdàn ràsmni tàsvirlàb bårish tîpshirig‘i bårilàdi. Guruhlàr hàmkîrlikdà ishlàydilàr và bårilgàn muddàt tugàgàch, hàr bir guruhdàn bittàdàn vàkil dîskà îldigà chiqib ràsm màzmunini shàrhlàb båràdi. Bîshqà o‘quvchilàr to‘ldirishlàri hàm mumkin. So‘ng "Nàvro‘z bàyràmi" màtni o‘qitilàdi và màtndà àjratib ko‘rsatilgan so‘z va birikmalar ustidà ishlànàdi. Bu màtn îrqàli o‘quvchilàrni Nàvro‘z bàyràmining kålib chi- qishi, ushbu so‘zning mà'nîsi, bîshqà bàyràmlàrdàn fàrqi kàbilàr bilàn tànishtirilàdi. III. Nutqiy ko‘nikmàlàrni shàkllàntirish. 2- mashq tîpshirig‘i o‘quvchilàrni Nàvro‘z udumlàrigà îid so‘zlàrni 5. Àdàbiy o‘qish. «Navro‘z» she‘ri. 7 dàqiqà 6. O‘quvchilàrni bàhîlàsh và uygà vàzifà. 3 dàqiqà 1. Tashkiliy qism. Uy vazifasini so‘ràb bàhîlàsh. 7 dàqiqà 2. Yangi nutqiy màvzu bàyoni. Ràsmlàr và “Nàvro‘z” màtni ustidà ishlàsh (1- tîpshiriq, 1- màshq). 10 dàqiqà 3. Nutqiy ko‘nikmàlàrni shàkllàntirish (2-mashq).“Navro‘z udumlari” màtni ustidà ishlàsh (3- mashq). 10 dàqiqà 4. O‘tilgàn gràmmàtik màvzulàrni tàkrîrlàsh. (4-màshq). 8 dàqiqà 114 nutqdà qo‘llàshgà qàràtilgàn. Bundà o‘quvchilàr bårilgàn màtndàgi rasmlar o‘rnigà mîs so‘zlàr qo‘yib yozàdilàr. So‘ngrà o‘quvchilàrgà "Navro‘z udumlari" màtni o‘qitilàdi (3-màshq) và bårilgàn sàvîllàrgà jàvîb bårdirish îrqàli ushbu màtn màzmuni o‘quvchilàrgà singdirilàdi. IIV. Àdàbiy o‘qish. Nilufar Sharipovaning "Nàvro‘z" shå’ri ifîdàli o‘qitilàdi. Shå’r màzmuni yaõshilàb tushun- tirilàdi và yod îlish uchun tîpshirilàdi. V. Dàrsni yakunlàsh. O‘qituvchi o‘tilgàn màvzuni umumlàshtiràdi, dàrsdà fàîl qàtnàshgàn o‘quvchilàrni bàhîlàydi và uygà vàzifà tîpshiràdi. Uygà vàzifà. 1. Shå’rni yod îlish. 2. Navro‘z bayramida ushbu udumlardan qaysi birini bajara olganingiz haqida so‘zlàb bårish. 44 - dars Darsning ta’limiy maqsadi. O‘quvchilarning nutq bîyligini îshirish, Nàvro‘z màvzusidà îg‘zàki và yozmà mustàqil màtn tuzish màlàkàlàrini shàkllàntirish. Darsning tarbiyaviy maqsadi. O‘quvchilàrgà båmîr- làrni, kåksàlàrni bîrib ko‘rish, Ìåhribînlik uylàrigà sîvg‘àlàr ulàshish, måhnàt fàhriylàrigà ehtirîm ko‘rsàtish kàbi Nàvro‘z udumlàrini singdirish. Darsning jihozlanishi và vîsitàlàr. "O‘zbåk tili" darsligi, elåktrîn vîsitàlàr, àudiî và vidåîdisklàr, Nàvro‘z udumlàri àks ettirilgàn ràsmlàr. Darsda qo‘llanadigan måtîdlar. Nîàn'ànàviy, guruh bilàn hàmkîrlikdà ishlàsh, ko‘rsàtmàlilik, rîlli o‘qish måtîdlàri. Dars rejasi: 1. Tashkiliy qism. Uy vazifasini so‘ràb bàhîlàsh. 7 dàqiqà 2. Îg‘zàki nutq màlàkàlàrini mustàhkàmlàsh. Guruhlàrgà bo‘linib ràsm ustidà ishlàsh (4- tîpshiriq) 15 dàqiqà 115 D Darsning borishi: I. Tashkiliy qism. Ushbu dàrsdà î'quvchilarning nutq bîyligini îshirish, Nàvro‘z màvzusidà îg‘zàki và yozmà mustàqil màtn tuzish màlàkàlàrini shàkllàntirish dàrsning tà'limiy màqsàdi sifàtidà bålgilàngàn. Shundàn kålib chiqib o‘qituvchi dàrsni quyidàgichà tàshkil etàdi: II. Îg‘àki nutq màlàkàlàrini mustàhkàmlàsh. Bu- ning uchun quyidàgi tîpshiriqlàr ustidà ishlànàdi: 1) O‘quvchilàr 2 guruhga bo‘linàdi va dàrslikdà berilgan rasmlar asosida har bir guruhgà bittadan kichik hikoya tuzish tîpshirig‘i bårilàdi (3- topshiriq). Ushbu tîpshiriq o‘quvchilàrni tîpqirlikkà, hàmkîrlikdà và ijîdiy ishlàshgà o‘rgàtàdi, ulàrning hàmdà bîg‘lànishli màtn tuzish ko‘nik- màlàrini và îg‘zàki bàyon qilish màlàkàlàrini shàkllàntiràdi. 2) Ìàtn ustidà ishlàsh (4- tîpshiriq). Ushbu tîpshiriqdà bårilgàn màtndà Navro‘z udumlaridan biri - båmîrlàrni, kåksàlàrni bîrib ko‘rish hàqidà gàp bîràdi. Àvvàl màtn o‘qitilàdi và màtn màzmuni àsîsidà suhbàt tàshkil etilàdi. Ushbu màtn o‘quvchilàrgà qàdimgi vàqtlàrdàn båri sàqlànib kålàyotgàn milliy qàdriyatlàrimizni singdirishgà yordàm båràdi. O‘qituvchi bu o‘rindà kimlàrning uyidà kåksàlàr, måhnàt fàhriylàri bîrligini so‘ràshi, o‘quvchilàrgà ulàrni, birinchi ustîzlàrini, bîbî-buvilàrini bîrib ko‘rish, àràzlàgàn- 3. Yozmà nutq màlàkàlàrini mustàhkàmlàsh. Yozmà tîpshiriqlàrni bàjàrish (4-5- màshqlàr). 10 dàqiqà 4. Àdàbiy o‘qish. "Uyg‘înish" hikîyasini o‘qish. 10 dàqiqà 5. Ìàvzuni yakunlàsh, o‘quvchilàrni bàhîlàsh và uygà vàzifà, BBB usuli. 3 dàqiqà O‘quvchilàr: 1) Nilufar Sharipovaning "Nàvro‘z"shå’ri yod àytib båràdilàr; 2) Bayram kunlàri Navro‘z udumlaridan qaysi birini bajarà îlganlàri haqida so‘zlàb båràdilàr. 116 làrni yaràshtirish kàttà sàvîb ish ekànligini uqtirib o‘tishi màqsàdgà muvîfiq. Bundà quyidàgi kàbi yo‘llîvchi sàvîl- làrdàn fîydàlànish mumkin: Îilàngizdà kåksàlàr bîrmi? Nàvro‘z kunlàri ulàrni ko‘rgàni kimlàr kålishàdi? Nàvro‘z bàyràmidà màktàbingizdà kimlàr bilàn uchràshuvlàr o‘tkàzilàdi? Bu o‘rindà Nàvro‘z kunlàri tålåko‘rsàtuvlàrdà shundày làvhàlàr ko‘plàb bårilishini hàm tà'kidlàb o‘tish mumkin. IIII. Yozmà nutq màlàkàlàrini mustàhkàmlàsh. 1. O‘quvchilàr 4- màshq tîpshirig‘i àsîsidà màshqdà bårilgàn Navro‘z bayrami udumlarini muàyyan izchillik bilan yozishlàri, bundà izchillik, kåtmà-kåtlikni ifîdàlîvchi pàyt ràvishlàridàn fîydàlànishlàri ko‘zdà tutilgàn. Ushbu màshq o‘quvchilàrdàn mustàqil fikrlàshni, udumlàrni yaõshi bilishni, shuningdåk, o‘tilgàn màvzulàrni hàm esgà îlishni tàlàb etàdi. 2. Qavs ichida berilgan so‘zlardan mosini qo‘yib matnni ko‘chirish (7- mashq). Bu màshq o‘quvchilàrni mustàqil fikrlàshgà, egàllàgàn bilimlàrini àmàldà qo‘llàsh ko‘nik- màlàrini shàkllàntirishgà yordàm båràdi. IV. Àdàbiy o‘qish màtåriàli sifàtidà M. Qosimovaning "Uyg‘înish" hikîyasi bårilgàn. Hikîya àvvàl rîlli o‘qish tàrzidà o‘qitilàdi, nîtànish so‘zlàr lug‘àti ustidà ishlànàdi. Hikîyadà tàbiàtni àsràb-àvàylàsh, uning bîyliklàrini båkîr- dàn båkîrgà uzib-yulqib tàshlàmàslik, kålàjàk àvlîdlàr uchun sàqlàsh kàbi ekîlîgik muàmmîlàr ko‘tàrilgàn. O‘quvchilàrgà àdàbiy o‘qish màtåriàllàridà shu kàbi nàsriy và shå’riy àsàrlàrdàn bårib bîrish nàfàqàt ulàrning nutq bîyligini îshirishgà, bàlki mustàqil fikrlàshgà hàm o‘rgàtàdi. Hikîya màzmunini so‘zlàb bårish và îõirgi 2 tà gàpgà o‘z munîsà- bàtini bildirish uygà vàzifà qilib bårilàdi. V. Ìàvzuni yakunlàsh. Ushbu dàrsdà o‘qituvchi Nàv- ro‘z màvzusi bo‘yichà o‘tilgànlàrni umumlàshtiràdi, àvvàldàn tàrqàtilgàn và o‘quvchilàr to‘ldirgàn BBB kàrtîchkàlàri o‘qitilàdi, so‘ng fàîl ishtirîk etgàn o‘quvchilàr bàhîlànàdi. Uygà vàzifà. Hikîya màzmunini so‘zlàb bårish và îõirgi 2 tà gàpgà o‘z munîsàbàtini bildirish. 117 X XX MAVZU: DAM OLISH KUNI (Hozirgi-kelasi zamon fe'lining yasalishi va qo‘llanishi) 45 - dars Dàrsning tåxnîlîgik xàritàsi Mavzu Hozirgi-kelasi zamon fe’lining yasalishi va ishlatilishi Màqsàd và vàzifàlàr O‘quv jàràyonining màzmuni O‘quv jàràyonini àmàlgà îshirish tåxnîlîgi- yasi Màqsàd. Αzbek tilida hozirgi-kelasi zamon fe'li dîimiy hàràkàtni bildirishi, bundày få’llàr unli tovushdan so‘ng -y, undosh tovushdan so‘ng -a qo‘shimchalarini qo‘shish yordamida hîsil qilinishi, ulàrning tuslànishi hàqidà mà’lumît bårish; bårilgàn ushbu bilimlàrni àmàliy qo‘-llàsh ko‘nikmàlàrini hîsil qilish. Vàzifalàr. O‘quvchilàrgà nutqiy và gràmmàtik màvzu àsîsidà bilim bårish hàmdà egàllàngàn bilimlàrni îg‘zaki và yozmà nutqdà qo‘llàsh ko‘ni- kmàlàrini hîsil qilish, fikrni erkin ifîdàlàsh màlà- kàlàrni shàkllàntirish; ulàrdà màvzugà nisbàtàn qiziqish uyg‘îtish, bårilgàn bilim, hîsil qilingàn ko‘nikmà và màlàkàlàr o‘quvchilàr tî-mînidàn qày dàràjàdà o‘zlàshtirilgànligini nàzîràt qilish và bàhîlàsh. Αzbek tilida hozirgi-kelasi zamon fe’li doimiy hàràkàtni bildirishi, bundày få’llàr unli tovushdan so‘ng -y, undosh tovushdan so‘ng -a qo‘shim- chalarini qo‘shish yordamida hîsil qilinishi, ulàrning tuslànishi hàqidà mà’lumît bå-rish; bårilgàn ushbu bilimlàrni "Dàm îlish kuni" nutqiy màvzusi dîiràsidà àmàliy qo‘llàsh ko‘nikmàlàrini hîsil qilish. Dàrs måtîdi: hàmkîrlik måtîdi, àqliy hujum, "Zànjir" usuli. Shàkl: yakka tartibda và guruh bilàn ishlash. Vîsitàlàr: darslik, ràsm yoki vidåîlàvhà, slàydlàr. Nàzîràt turlàri: o‘qitish, îg‘zàki so‘zlàtish, sàvîl- jàvîb. Bàhîlàsh: 5 bàlli tizim àsîsidà. 118 Dàrs rejasi: 5. Nutqiy màvzuni mustàhkàmlàsh (4-5- mashqlar, 2- tîpshiriq). 10 dàqiqà 6. O‘quvchilàrni bàhîlàsh và uygà vàzifà. 5 dàqiqà 1. Tashkiliy qism. Uy vazifasini so‘ràb bàhîlàsh. 7 dàqiqà 2. Yangi màvzu bàyoni. "Dàm îlish kunidà" màtni ustidà ishlàsh (1- màshq, 1- tîpshiriq). 8 dàqiqà 3. Gràmmàtik qîidà bilàn tànishtirish. Slàyd nàmîyishi. 7 dàqiqà 4. Gràmmàtik qîidàni mustàhkàmlàsh (2-3- màshqlàr). 10 dàqiqà Mavzu Hozirgi-kelasi zamon fe’lining yasalishi va ishlatilishi Kutilàdigàn nàtijàlàr Kålgusi råjàlàr O‘qituvchi: Dars jarayonida ta’limning intårfàîl usullarini qo‘llàsh vositasida màvzuning bàrchà o‘quvchilàr tîmînidàn o‘zlàshtirilishigà erishàdi, î‘quvshilàrdà fangà và màvzugà nisbàtàn qiziqish uyg‘otàdi, ulàrning fàîlligini îshiràdi. BBB usuli îrqàli o‘quvchilàrning o‘z-o‘zini nàzîràt qilib bîrishgà o‘rgàtàdi, ulàrdà bilmàgàn nàrsàlàrini bilishgà intilish, tångdîshlàrigà åtib îlish hissini uyg‘îtàdi, bir dàrsdà bàrchà o‘quvchilàrni bàhî- làshgà erishàdi. O‘quvchi: Ìàvzu bo‘yichà yangi bilimlàrni egàl- làydi, bårilgàn màshq và tîpshiriqlàrni mustàqil ish- làsh îrqàli îg‘zàki và yozmà nutq ko‘nikmàlàrini, yakkà tàrtibdà và guruh bo‘lib ishlàsh màlàkàlàrini egàllàydi, o‘z-o‘zini nàzîràt qilishgà o‘rgànàdi. O‘qituvchi: Pådàgîgik tåxnîlîgiyalàr và elåktrîn vîsitàlàrni dàrs jàràyonidà ko‘prîq tàtbiq etishgà, o‘z pådàgîgik màhîràtini îshirib bîràdi. O‘quvchi: Αz fikrini îg‘zàki và yozmà sàvîdli và bîg‘lànishli bàyon qilishni, yakkà tàrtibdà va guruh bilàn ishlàshni o‘rgànàdi. Ìàvzu dîiràsidà qo‘shimshà màtåriàllàr izlash và ulàrni qo‘llàb ijîdiy màtn tuzishni o‘rgànàdi. 119 D Dàrsning bîrishi. I. Tashkiliy qism. Uy vàzifàsini so‘ràb bàhîlàsh. II. Yangi màvzu bàyoni o‘quvchilàr diqqàtini dàrslik- dàgi ràsmgà qàràtish và "Dàm îlish kunidà" màtni ustidà ishlàshdàn bîshlàsh màqsàdgà muvîfiq (1- mashq). O‘quv- chilàrgà àvvàl màtn o‘qitilàdi, so‘ngrà ulàrning e’tibîri 1- tîpshiriqdà bårilgàn sàvîllàrgà qàràtilàdi. Sàvîl-jàvîb yordà- midà suhbàt dàvîm ettirilàdi. So‘ngrà o‘quvchilàr diqqàti màtndà àjràtib ko‘rsàtilgàn so‘zlàrgà qàràtilàdi. Download 184.91 Kb. Do'stlaringiz bilan baham: 
|