Uqtirish xati

IIII.  Gràmmàtik  mà’lumît bàyonidà îrttirma daraja
sifatning birinchi bo‘g‘iniga 
p, m, k, s kabi tovushlarni
qo‘shib takrorlash yo‘li bilan hàm hîsil qilinishi, bunday
sifatlar chiziqcha bilan yozilishi, birîq oq sifatining orttirma
darajasi oppoq shaklida qo‘shib yozilishi hàqidà mà’lumît
bårilàdi. Dàrslikdà bårilgàn 
yap-yangi, dum-dumaloq, qip-
qizil, qop-qora, pak-pakana, chippa-chin, to‘ppa-to‘g‘ri
misîllàri tàhlil qildirilàdi.
Bilib îling! Sifàtlàrning îzaytirma darajasi 
-mtir, -
imtir, -ish  qo‘shimchalarini qo‘shish orqali hosil qilinadi
và belgining  kamligi, kuchsizligini bildiradi. Masalan:
qoramtir, ko‘kimtir, sarg‘imtir, oqish, ko‘kish, sarg‘ish
kabi. Shuningdåk,
 -roq qo‘shimchasi ham belgini
ozaytirib ifodalaydi. Ushbu qo‘shimchàlàr qo‘shilgànda,
ayrim tovush o‘zgarishlari yuz berishi mumkin.
Ìàsàlàn: 
sariq+ish - sarg‘ish, qizil+ish qizg‘ish kabi.
1- slàyd nàmîyishi:
IV.  Ìàvzuni  mustàhkàmlàsh.
 À) Gràmmàtik bilimni mustàhkàmlàsh.  6-màshq
yozmà bàjàrtirilàdi. O‘quvchilàr bårilgàn sifàtlàrning birin-
chi bo‘g‘inini tàkrîrlàsh îrqàli  îrttirmà dàràjàdàgi sifàtlàr
hîsil qilishlàri, so‘ng ulàrni îrttirmà dàràjà shàklidà  yozish
tîpshirig‘i bårilgàn. Êåyingi tîpshiriqdà o‘quvchilàr iliq,
qàttiq, sîvuq,  quruq, issiq, sàlqin, õushhàvî, tîzà, go‘zàl,
bîy so‘zlàrini àjràtib îlishlàri và hàr birining îrttirmà
dàràjà shàkllàrini quyidàgichà yozib chiqishlàri ko‘zdà
tutilàdi: 
Iliq-miliq, judà qàttiq, nihîyatdà sîvuq, qup- qu-
ruq, g‘îyat issiq, sàp-sàlqin, eng õushhàvî, tîp-tîzà, båhàd

70
go‘zàl, eng bîy. 6- mashqda berilgan matndan belgi
bildiruvchi so‘zlarni topib, orttirma daraja shakllarini
yozadilar.
 Â) Nutqiy ko‘nikmàlàrni shàkllàntirish. 6-
mashq matni bo‘yicha bårilgàn savollarga javob bårish îrqàli
o‘quvchilàrdà egàllàngàn bilimlàr yuzàsidàn nutqiy ko‘nik-
màlàr hîsil qildirish, ya’ni o‘quvchilàr bilàn ulàr tug‘ilgàn
yoki yashàyotgàn shàhàr, tuman, qishloqning tàbiàti và
iqlimi hàqidà, u årdàgi o‘simliklàr, tîg‘, dàryo, cho‘llàr,
îrîmgîhlàr hàqidà suhbàt tàshkil etiladi. So‘ngrà ekîlîgik
tàrbiyagà õizmàt qiluvchi vàziyatli tîpshiriqlàr (5- tîpshiriq)
ustidà ishlàsh ko‘zdà tutilàdi. Ushbu vàziyatli tîpshiriqlàrdà
kundàlik turmushdà tåz-tåz uchràb turàdigàn hîdisàlàrgà
munîsàbàt màsàlàsi o‘rtàgà tàshlàngàn.
V.  Àdàbiy  o‘qish  màtåriàlidà bårilgàn "Òîzà hàvî -
tàngà dàvî" màtni ustidà ishlàsh o‘quvchilàrdà ekîlîgik
tàrbiyani shàkllàntirishgà, o‘quvchilàrni àtrîf-muhitgà
e’tibîrli bo‘lish, tàbiàtimizni àsràb-àvàylàshgà chàqirishgà
qàràtilgàn.
VI. Dàrsni yakunlàsh bîsqichidà tåst tîpshiriqlàridàn
fîydàlànib,  o‘quvchilàrning sifàt dàràjàlàri bo‘yichà egàllà-
gàn BÊÌlàrini to‘liq bàhîlàsh mumkin.
1 .  Qà y si   q à tî rd à   i ql i mn i   b il d ir uv c hi   s o ‘z là r
bårilgàn?
À. Mo’tàdil, sàlqin, sîvuq
Â. Tîzà, iflîs, sàrishtà
C. Qizil, qîrà, pushti
2.  Qàysi  qàtîrdà  tàbiàtni  tàsvirlîvchi  sifàtlàr
bårilgàn?
À. Shirin, båmàzà, nîrdîn
Â. Xushtàbiàt, yovtàbiàt, îqko‘ngil
C. Xushmànzàrà, go‘zàl, so‘lim
3.  Orttirma  dàràjàdàgi  sifàtlàr  bårilgàn  qàtîrni
bålgilàng.
À. Kàp-kàttà, båqiyos  go‘zàl
Â. Xiyol bàlànd, bir îz hàshàmdîr

71
C. Eng õushmànzàrà, nihîyatdà zo‘r
4
4.  Orttirma  dàràjàdàgi  sifàtlàrni  hîsil  qiluvchi
so‘zlàr  qàysi  qàtîrdà  bårilgàn?
À. Judà,  båqiyos, tångsiz
Â. Xiyol, bir îz,  sàg‘àl, nim
C. Eng, nihîyatdà, g‘îyatdà
5. Bårilgàn gàpdàgi îrttirma dàràjàdàgi sifàt qàysi
jàvîbdà  to‘g‘ri  ko‘rsàtilgàn?
Òîg‘làrdàgi bulîqlàrdàn tushàdigàn billurdåk tiniq
suvlàr g‘îyat shifîbàõsh hisîblànàdi.
À. Tiniq suv
Â. Billurdåk suv
C. G‘îyat shifîbàõsh
Uygà vàzifà.  "O‘lkàmiz tabiati và  iqlimi"  màvzusidà
màtn tuzish.
XI  MAVZU:  CHIMYON    TOG‘LARIDA
(Chama  sonlarning  yasalishi  va  qo‘llanishi)
25  - dars
I.  Darsning  maqsadi:
Darsning jihozlanishi. "O‘zbåk tili" darsligi, elåktrîn
3.  Rivojlantiruvchi
maqsad. O‘quvchilarning
og‘zaki va yozma nutqini
spîrt sîhàsigà îid so‘zlàr
bilàn bîyitish,  o‘z fikrini
erkin ifodalash malaka-
sini shàkllantirish.
2.  Tarbiyaviy  maq-
sad. O‘quvchilàrni Chim-
yon tîg‘làri bilàn tànish-
tirish, qishki spîrt musî-
bàqàlàridà qàtnàshishgà
chàqirish.
1.Òà’limiy  màqsàd:
O‘ qu vchila rga s ha ma
sonlar, ulàrning yasalishi
và nutqdà qo‘llànishi
haqida ma’lumot berish.

72
vîsitàlàr, disklàr, Chimyon tîg‘i và dàm îlish màskànigà
îid ràsmlàr, spîrt musîbàqàlàrigà îid vidåîlàvhàlàr.
D
Dars  måtîdlari.  Hàmkîrlik måtîdi, àqliy hujum.
Dàrs  råjàsi:
I. Tashkiliy qism. "O‘lkàmiz tabiati và iqlimi"  màv-
zusidà tuzgàn ijîdiy màtnlàrini o‘qitish và bàhîlàsh.
II.  O‘tilgànlàrni  tàkrîrlàsh. Dàrslikdà bårilgàn
Chimyon tîg‘làri ràsmlàrini kuzàtish và tàyanch so‘zlàr
àsîsidà o‘quvchilàrgà bir nåchtà gàplàr tuzdirilàdi (1- tîp-
shiriq). So‘ngrà "Chimyon  tog‘larida" màtni o‘qitilàdi (1-
màshq). O‘quvchilarga notanish so‘zlar lug‘ati ustida
ishlanadi va matn tarjima qilinadi. So‘ngrà  sàvîllàr àsîsidà
nutqiy màvzu yuzàsidàn suhbàt tàshkil etilàdi. Ushbu
tîpshiriqdàn keyin o‘quvchilàr e’tibîri  màtndà àjràtib
ko‘rsàtilgàn minglàb, yuzlàb, o‘nlàb so‘zlàrigà qàràtilàdi
và yangi gràmmàtik mà’lumît bàyonigà o‘tilàdi.
III.  Gràmmàtik  mà’lumît  bàyonidà o‘quvchilàrgà
chama sonlar shàõs và narsa-buyumning taxminiy miqdorini
bildirishi, chàmà sînlàr sànîq sonlarga 
-tàcha, -larcha, -
lab qo‘shimchalarini qo‘shib hosil qilinishi, qancha? nech-
tacha? so‘roqlariga javob bo‘lishi tushuntirilàdi. Dàrslikdà
bårilgàn Chimyonga har yili minglab  insonlar dam olgani
keladilar. Êutubõînàdàn o‘ntàchà kitîb îldik, shuningdåk,
"Shimyon  tog‘larida" màtnidàgi chàmà sînlàr qo‘llàngàn
gàplàr o‘qitilàdi và tàhlil qildirilàdi.
1. Tashkiliy qism. Uy vazifasini so‘rash
8 daqiqa
2. Ràsm ustidà và “Chimyon  tog’larida” màtni ustidà
 ishlàsh (1- tîpshiriq, 1- màshq).
        10 daqiqa
3. Yangi grammatik mà’lumît bàyoni.
7 daqiqa
4. Gràmmàtik mà’lumîtni mustàhkàmlàsh (2-4- màshqlàrni
 yozmà bàjàrtirish).
8 daqiqa
5. Nutqiy màvzuni mustàhkàmlàsh (2- tîpshiriq).
    Hàmkîrlik và àqliy hujum måtîdlàri.        10 daqiqa
6. O‘quvchilàrni bàhîlàsh và uyga vazifa.
5 daqiqa

73
IIV.  Gràmmàtik  mà’lumîtni  mustàhkàmlàsh uchun
2-4- màshqlàrni yozmà bàjàrtirish ko‘zdà tutilàdi. Ushbu
màshqlàr o‘quvchilàrdà sànîq sînlàrdàn àniq sînlàr, ulàrdàn
esà 
-tàchà, -làrchà, -làb  qo‘shimchàlàri vîsitàsidà chàmà
sînlàr hîsil qilish, chàmà sînlàrni gàp tàrkibidà qo‘llàsh
ko‘nikmàlàri hîsil qildirishgà qàràtilgàn.
V.  Nutqiy  màvzuni  mustàhkàmlàsh dàrslikdàgi 2-
tîpshiriq îg‘zàki bàjàrtirilàdi. 2- tîpshiriqdà qiziqàrli
gràmmàtikà màshqlàri ruknidà bårilgàn gràmmàtik tîpish-
mîq o‘quvchilàrning mustàqil fikrlàsh, tîpqirlik màlàkà-
làrini shàkllàntirishgà yordam beradi (5-6- tîpshiriq).
VI. Dàrs oxiridà o‘quvchilàr bàhîlànàdi và  savollarga
yozma javob berish uyga vazifa sifatida topshiriladi.
26  - dars
Darsning  ta’limiy  maqsadi.  O‘quvchilarga shama
sonlarlàrning tàkrîrlànib kålishi và màõsus so‘zlàr bilàn
qo‘llànishi haqida ma’lumot berish.
Darsning tarbiyaviy maqsadi. O‘quvchilàrni tàbiàtni
kuzàtishgà o‘rgàtish, ulàrni tàbiàt go‘zàlliklàrini his qilishgà
và ulàrni àsràb-àvàylàshgà  undàsh.
Darsning jihozlanishi. "O‘zbåk tili" darsligi, Chimyon
tîg‘làrigà îid  ràsmlàr,   R.Dàminîvning "Bo‘stînliq" shå’ri.
Dars måtîdlari. Hàmkîrlik måtîdi, tåst tîpshiriqlàri,
"Zànjir" usuli, àqliy hujum.
Dars  rejasi:
3. Yangi grammatik qîidà bàyoni.
       7 daqiqa
4. Gràmmàtik qîidàni mustàhkàmlàsh (5- màshq).
  «Chimyonga sayohat» matni ustida ishlash (6- màshq).
                                                     8 daqiqa
1. Tashkiliy qism. Uy vazifasini so‘rash
8 daqiqa
2. O‘tilgàn màvzuni mustàhkàmlàsh (3- tîpshiriq)
10 daqiqa

74
D
Darsning  borishi:
I.  Tashkiliy  qism.
II.  O‘tilgàn  màvzuni  tàkrîrlàsh.
Tashk iliy  qism. Uy vazifasini so‘ràb bàhîlàsh.
O‘quvchilàr "Òîg‘da" mavzusida tuzib kålgàn ijîdiy màtn
o‘qitilàdi.
III.  Gràmmàtik  màvzu  bàyoni.
Bilib îling! Sifàtlàrning îzaytirma darajasi 
-mtir, -
imtir, -ish  qo‘shimchalarini qo‘shish orqali hosil qilinadi
và belgining  kamligi, kuchsizligini bildiradi. Masalan:
qoramtir, ko‘kimtir, sarg‘imtir, oqish, ko‘kish, sarg‘ish
kabi. Shuningdåk, 
-roq qo‘shimchasi ham belgini
ozaytirib ifodalaydi. Ushbu qo‘shimchàlàr qo‘shilgànda,
ayrim tovush o‘zgarishlari yuz berishi mumkin.
Ìàsàlàn: 
sariq+ish - sarg‘ish, qizil+ish qizg‘ish kabi.
  Yangi  màvzugà  kirish. O‘tilgànlàrni mustàhkàm-
làsh và nutqiy màlàkàlàrini shàkllàntirish màqsàdidà  dàrs-
likdàgi 3- tîpshiriqdà bårilgàn suhbàt màtni rîlli o‘qitilàdi.
O‘quvchilàr màtndàn uch kun, o‘n sàkkiztà o‘quvchi, uch-
to‘rttà îtà-înàlàr, o‘ntàchà o‘quvchi, yigirmà båshtàchà
îdàm, minglàb îdàm birikmàlàrini ko‘chirib yozishlàri ko‘zdà
tutilàdi. So‘ng ushbu misîllàr tàhlil qildirilib, sînlàr sànîq
5. 4- topshiriq va adàbiy o‘qish. R.Dàminîvning “Bo‘stînliq”
shå’rini ifîdàli  o‘qish. “Zànjir” usuli.            10 daqiqa
6. O‘quvchilàrni bàhîlàsh. Òåst tîpshiriqlàri và uyga vazifa.
5 daqiqa
 
 
 
 
 
O‘quvchilàrgà "Êitîb o‘qishning hikmàti" hikîya qildirilàdi.
Àsàrdà qo‘llàngàn gumîn îlmîshlàri, ulàrning yasàlishi bo‘yichà
qo‘shimchà sàvîllàr bårib, o‘quvchilàrning egàllàgàn bilim-
ko‘nikmàlàri bàhîlànàdi. Bundà àsîsiy e’tibîr buyuk alloma
Ibn Sinîning kitîb mutîàlàsini qànchàlik yaõshi ko‘rgànigà
qàràtilish kåràk.

75
sîn, dînà sîn và chàmà sînlàrgà àjràtilàdi, chàmà sînlàrning
yasàlishi so‘ràlàdi và shu yuzàsidàn yangi mà’lumît bàyonigà
o‘tilàdi.
IIV.  Gràmmàtik qîidà bàyoni. Ushbu dàrsdà  shama
sonlar ikkita sonning takrorlanishi orqali ham ifodalanishi
mumkinligi, shuningdåk, chàmàsi, yaqin, tàõminàn so‘z-
làrini sînlàr bilàn birgàlikdà qo‘llàsh vîsitàsidà hàm chàmà
sînlàrni hîsil qilish mumkinligi hàqidà mà’lumît bårilàdi.
Dàrslikdàgi 
o‘ngà yaqin, chàmàsi qirq yoshlàrdà, tàõminàn
ikkilàrdà, o‘n — o‘n besh, yuz — ikki yuz misîllàri tàhlil
qildirilàdi.
V.  Gràmmàtik  qîidàni  mustàhkàmlàsh uchun 5-
màshq yozmà bàjàrtirilàdi.  O‘quvchilàr qàvs ichidà bårilgàn
ràqàmlàrgà mîs qo‘shimchàlàr và so‘zlàr qo‘yib, bårilgàn
ràqàmlàrni chàmà sîn shàklidà yozàdilàr.
VI.  Nutqiy  màvzuni  mustàhk àmlàsh uchun 6-
màshqdàgi "Chimyongà sàyohàt" màtni o‘qitilàdi, màtndàgi
chàmà sînlàrni o‘zi bîg‘làngàn so‘zlàr bilàn ko‘chirib yozish
tîpshirilàdi. 4- tîpshiriqdà bårilgàn sàvîllàr hàm nutqiy
màvzuni, hàm gràmmàtik mà’lumîtni mustàhkàmlàshgà
qàràtilgàn.
4- topshiriq esa o‘quvchilarning oh‘zaki nutqini yaxshi
rivojlantirishga yorgam berib, maktab, mahalla, tuman,
viloyatlarda sport sohasida o‘tkazilayotgan musobaqalarni
kuzatib borishga undaydi.
VII.  Àdàbiy  o‘qish  uchun bårilgàn R.Dàminîvning
"Bo‘stînliq" shå’ri ifîdàli o‘qitilàdi. Shå’rdàgi jîy nîmlàri
hàqidà suhbàt tàshkil etilàdi.
VIII.  Dàrsni  yakunlàsh  bîsqichidà quyidàgi test
topshiriqlaridàn fîydàlànish o‘quvchilàrning gràmmàtik
bilimlàrini àniqlàsh và bàhîlàsh imkînini båràdi.
càlîbàtli ...
ko‘kish ... , sàrg'ish ...
qizg'ish ...

76
1
1.  Qàysi  qàtîrdà  sànîq  sînlàr  bårilgàn?
À. o‘ntà, yigirmànchi
Â. minglàb, o‘ttiztàchà
C. o‘ttiz ikki, båsh yuz
2.  Qàysi  qàtîrdà  àniq  sînlàr  bårilgàn?
À. o‘n-o‘n båsh, elliktàchà
Â. yigirmà sàkkiztà, bittà
C. bittà-yarimtà, minglàrchà
3.  Chàmà  sînlàr  bårilgàn  qàtîrni  bålgilàng.
À. yuztàchà, milliînlàb
Â. uch, ikki yuz yigirmà båsh
C. ikkitàdàn, uch-to‘rttàchà
4.  Qàysi  qàtîrdà  chàmà  sînlàrni  hîsil  qiluvchi
qo‘shimchàlàr  bårilgàn?
À. -tà, -tàdàn
Â. -nchi, -inchi
C.  -tàchà, -làb, -làrchà
Uygà  vàzifà.   R.Daminovning "Bo‘stonliq" shå’rini
yod îlish.
XII  MAVZU:  YANGI  YIL  REJASI
    (Jamlovchi    sonlarning  yasalishi  va  qo‘llanishi)
27  - dars
Darsning ta’limiy maqsadi.   O‘quvchilarga jamlovchi
sonlarning yasalishi va qo‘llanishi haqida ma’lumot berish.
Darsning  tarbiyaviy  maqsadi. O‘quvchilàrni qish
fàslidà tàbiàtdà yuz båràdigàn o‘zgàrishlàrni kuzàtishgà
o‘rgàtish, ulàrgà qishki o‘yinlàrning jàmîà bo‘lib o‘ynàlishini
singdirish, àhil jàmîà bo‘lib yashàshgà intilish tuyg‘ulàrini
kuchàytirish.
Darsning jihozlanishi. Darslik, videolavha va  ràsmlàr,
qishki o‘yinlàr và spîrt turlàri hàqidà mà’lumîtlàr, tåst
tîpshiriqlàri.
Dars    måtîdlari. Hàmkîrlik måtîdi,  àqliy hujum,
rîlli o‘yin.

77
D
Darsdan  erishiladigan  BKM  natijalari:    O‘quvchi
o‘zbek tilidagi jamlovchi sonlar haqida nazariy bilimga ega
bo‘ladi, ularda ushbu sonlarni amaliy qo‘llash ko‘nikmalari
va yangi yil mavzusida og‘zaki va yozma bog‘lanishli ifodalash
malakalari shakllanadi.
Darsning  rejasi:
Darsning  borishi:
I.  Tashkiliy  qism.
II.  O‘tilgàn  màvzuni  tàkrîrlàsh.
III.  Gràmmàtik  màvzu  bàyoni.
1. Tashkiliy qism. Uy vazifasini so‘rash.
8 daqiqa
2. Rasm asosida “Qish fàslidà” màtni ustidà ishlàsh
    (1- tîpshiriq, 1- màshq). Àqliy hujum.
10 daqiqa
3. Yangi grammatik qîidà bàyoni.
       7 daqiqa
4. Gràmmàtik qîidàni mustàhkàmlàsh (2-4- màshqlàr).
10 daqiqa
5. Nutqiy màvzuni mustàhkàmlàsh (2- tîpshiriq).
    Hàmkîrlik måtîdi.
              10 daqiqa
6. Dàrsni yakunlàsh, o‘quvchilàrni bàhîlàsh và uygà vàzifà.
              5  daqiqa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Uy vazifasi — R.Dàminîvning "Bo‘stînliq" shå’rini yod
àytish so‘ràlàdi. O‘quvchilàrdàn shå’rdàgi jîy nîmlàri,
Bo‘stînliqdàgi tîg'làr hàqidà hàm so‘ràb o‘tgàn dàrs tàkrîrlàb
îlinàdi.
O‘quvchilàr diqqàti dàrslikdà bårilgàn ràsmgà qàràtilàdi yoki
videolanva namoyish qilinadi hàmdà 1- tîpshiriqdàgi sàvîllàr
àsîsidà "Àqliy hujum" måtîdidà  suhbàt tàshkil etilàdi. So‘ngrà
"Qish fàslidà" màtni ustidà ishlànàdi (1- màshq). Àvvàl màtn
o‘qitilàdi và màtndà àjràtib ko‘rsàtilgàn uchîvlàri, ikkîvi,
to‘rtàlàmiz, o‘nlàb  so‘zlàrigà e’tibîr qàràtilàdi.

78
B
Bilib oling! Ushbu dàrsdà nutqdà  shàõs và narsa-
buyumlàrning jàmi miqdîrini ko‘rsàtishdà  jàmlîvchi
sonlardàn fîydàlànilishi,  jàmlîvchi sonlar ikkidàn
o‘ngàchà bo‘lgàn sonlarga 
 -ov, -ovlon, -ala  qo‘shim-
chalarini qo‘shib hosil qilinishi, jàmlîvchi sînlàrning,
îdàtdà, egàlik qo‘shimchàlàri bilàn birgàlikdà qo‘llànishi,
egàlik qo‘shimchàlàri 
-ov, -ovlon, -ala qo‘shimchalaridàn
kåyin qo‘shilishi  hàqidà mà’lumît bårilàdi.
Yangi  mavzu  bayoni.
IV.  Gràmmàtik  mà’lumîtni  mustàhkàmlàsh uchun
2-4- màshqlàrni  bàjàrtirish ko‘zdà tutilgàn. Ushbu màshqlàr
tàdrijiy o‘sish tàmîyilidà tuzilgàn bo‘lib, bundà 2- màshq
egàllàngàn bilimni mustàhkàmlàshgà, 4-5- màshqlàr ko‘nik-
mà và màlàkàlàrni shàkllàntirishgà qàràtilgàn.  O‘quvchilàr
àvvàl bårilgàn sînlàrgà jàmlîvchi sînlàrni hîsil qiluvchi
qo‘shimchàlàrni qo‘shib yozishni (2- màshq), so‘ngrà qàvs
ichidà bårilgàn jàmlîvchi sînlàrdàn birini tànlàb îlishni
(3- màshq), kåyin esà jàmlîvchi sînni o‘zlàri mustàqil tîpib,
gàp tàrkibidà qo‘llàshni (4- màshq) màshq qilàdilàr.
V.  Nutqiy  màvzuni  mustàhkàmlàsh  uchun  2-
tîpshiriq bàjàrtirilàdi. O‘quvchilàr àvvàl màtnni ichlàridà
o‘qiydilàr và suhbàtdà nåchà kishi ishtirîk etgànini àniq-
làydilàr. So‘ngrà suhbàt màtni rîllàrgà bo‘lib o‘qitilàdi và
hàmkîrlikdà dàvîm ettirilàdi.
VI. Dàrsni yakunlàsh, o‘quvchilàrni bàhîlàsh và uygà
vàzifà tîpshirish.
Uygà vàzifà. Yangi yilni qàndày kutib îlish và qishki
tà'tilni  qàndày o‘tkàzish  råjàsini tuzib kålish.
28  - dars
Darsning ta’limiy maqsadi.   O‘quvchilarga jamlovchi
sonlarning yasalishi va qo‘llanishi haqida ma’lumot berish.

79
D
Darsning  tarbiyaviy  maqsadi. O‘quvchilàrni qish
fàslidà tàbiàtdà yuz båràdigàn o‘zgàrishlàrni kuzàtishgà
o‘rgàtish, ulàrgà qishki o‘yinlàrning jàmîà bo‘lib o‘ynàlishini
singdirish, àhil jàmîà bo‘lib yashàshgà intilish tuyg‘ulàrini
kuchàytirish.
Darsning  jihozlanishi. Darslik, yangi yil àrchàsi
ràsmi, àudiîmàtn, BBB kàrtîchkàlàri.
Darsda  qo‘llanadigàn  måtîdlar. Nîàn'ànàviy, hàm-
kîrlik måtîdi, àqliy hujum, rîlli o‘yin, BBB usuli.
Darsdan  erishiladigan  BKM  natijalari:  o‘quvchi
jamlovchi sonlarning qo‘shimchalari haqida nazariy bilimga
ega bo‘ladi, ularda ushbu sonlarni og‘zaki va yozma nutqda
amaliy qo‘llash ko‘nikmalari va yangi yil mavzusida suh-
batlasha olish malakalari shakllanadi.
Dars  rejasi:
1. Tashkiliy qism. Uy vazifasini so‘rash.
  3 daqiqa
2.  Berilgan tayanch so‘zlar asosida gaplar tuzish va “Yangi
 yil råjàsi” màtni ustidà ishlàsh (3- tîpshiriq, 5- màshq).
 Guruhlàrgà bo‘linib ishlàsh. Nîàn’ànàviy måtîd. 15 daqiqa
3. Yangi grammatik qîidà bàyoni. Àqliy hujum. 7 daqiqa
4. Gràmmàtik qîidàni mustàhkàmlàsh (6-7- màshqlàr).
 10 daqiqa
5. Nutqiy màvzuni mustàhkàmlàsh (4- tîpshiriq).
   Àdàbiy o‘qish. “Yangi yil qo‘shig‘i”ni  kuylàsh.
   Hàmkîrlik måtîdi.
7 daqiqa
6. Dàrsni yakunlàsh và tåst tîpshiriqlàri yordàmidà
   o‘quvchilàrni bàhîlàsh, uygà vàzifà.
       3 daqiqa
I. Tashkiliy qism. Yo‘qlàmà và uy vàzifàsini so‘ràsh.
II.  O‘tilgan  mavzuni  mustahkamlash.
III.  Yangi  nutqiy  màvzu  bàyonini àrchà hàqidàgi
shå’rni ifîdàli o‘qitish và bårilgàn tàyanch so‘zlàr (3- tîp-
shiriq) hàmdà  ràsm àsîsidà suhbàt tàshkil etishdàn  bîsh-
lànàdi. O‘quvchilàr tuzgàn gàplàr biri-birining dàvîmi
bo‘lishi và àrchà, yangi yil bàyràmi hàqidà bîg‘lànishli màtn

80
hîsil qilinishi ko‘zdà tutilàdi. So‘ngrà "Yangi yil råjàsi"
màtni o‘qitilàdi và bårilgàn sàvîl àsîsidà màtn îg‘zàki dàvîm
ettirilàdi. O‘quvchilàr yangi yilni qàndày kutib îlish råjàlàri
hàqidà so‘zlàb båràdilàr.
Dàrsning ushbu bîsqichini nîàn’ànàviy tàrzdà tàshkil
etish hàm mumkin. Buning uchun o‘quvchilàr o‘zlàri tànlàb
îlgàn yulduzchàlàr àsîsidà guruhlàrigà birlàshàdilàr.
Yulduzchàlàrdà àrchà, qîr bîbî, qîr qiz,  yangi yil ràsmlàri
yopitirilgàn yoki so‘zlàri yozilgàn bo‘lib, shu tàyanch so‘z
àsîsidà hàr bir guruh kichik hikîya, ertàk yoki shå’r to‘qib
àytib båràdi.
IIV.  Gràmmàtik  mà’lumîtni  mustàhkàmlàsh uchun
6-7- màshqlàr yozmà bàjàrtirilàdi. O‘quvchilàr nuqtàlàr
o‘rnigà mîs jàmlîvchi sînlàrni qo‘yib, màtnni to‘ldirib
yozàdilàr. Buning uchun o‘quvchilàr gàpdà ifîdàlàngàn
hàràkàtni nåchtà shàõs bàjàrishini àniqlàshi và shungà
mîs jàmlîvchi sînni yozishlàri dàrkîr. Bundày màshqlàr
o‘quvchilàrni mustàqil  màntiqiy  fikrlàshgà và tîpqirlikkà
o‘rgàtàdi, gràmmàtik bilimlàrni àmàliy qo‘llàsh màlàkàlàrini
shàkllàntiràdi.
V.  N utqiy  màvzun i  must àhk àml àsh uchun 4-
tîpshiriqdà bårilgàn  sàvîllàrni 4 guruhgà tàqsimlàb bårilàdi
Quyidàgi màqîllàr hàm hàr bir guruhgà bittàdàn tàrqàtilàdi.
Guruh à’zîlàri ulàrni o‘qib, mà'nîlàrini  tushuntirib bårish-
làri và qo‘llàngàn sînlàr hàqidà mà’lumît bårishlàri kåràk.
 
 
QORBOBO
ARCHA
 
 
QORQIZ
YANGI YIL

81
1
1-  guruh  uchun:
1. Yangi yil bàyràmini kimlàr bilàn (jàmi nåchà kishi)
nishînlàmîqchisiz?
2. Izohlang: 
O‘nta bo‘lsa, o‘rni boshqa, qirqta bo‘lsa
qilig‘i.
2-  guruh  uchun:
1. Yangi yil bàyràmigà kimlàr bilàn qàndày tàyyorgàrlik
ko‘ryapsiz?
2. Izîhlàng: 
Ikki yorti — bir butun.
3-  guruh  uchun:
1
. Qishki tà’tildà kimlàr bilàn (jàmi nåchà kishi) qàyårgà
bîrmîqchisiz?
2. Izîhlàng: 
Yetti màrtà o‘lchàb, bir màrtà kås.
4-  guruh  uchun:
1. Òà’til kunlàridà yanà nimàlàr qilishni råjàlàsh-
tiryapsiz?
2. Izîhlàng: 
Îltîvlîn îlà bo‘lsà, îg'zidàgin îldiràr, to‘r-
tîvlîn tugàl bo‘lsà bo‘lsà, unmàgàni undiràr.
So‘ngrà  àdàbiy o‘qish uchun bårilgàn "Yangi yil qo‘shi-
g‘i" shå’rini ifîdàli o‘qitish, àuditàsmà yordàmidà qo‘shiqni
tinglàsh và  birgàlikdà kuylàsh  ko‘zdà tutilàdi (5- topshiriq).
VI. Dàrsni yakunlàsh jàràyonidà o‘quvchilàrgà quyi-
dàgi tåst tîpshiriqlàrini tàrqàtish ulàrning bilim-màlàkà-
làrini àniqlàsh imkînini båràdi.
Uygà  vàzifà: Yangi yil tabrigini yozish.

82
X
XIII  MAVZU:  ONA  YURT  POSBONLARI
(Butun  va  kasr    sonlarning  yasalishi
va  qo‘llanishi)
29  - dars
I.  Darsning  maqsadi:
Darsning jihozlanishi. Darslik, vàtàn himîyachilàrigà
qo‘yilgàn hàykàl ràsmi, videolavha, "Âàtàn pîsbînlàri" shå’ri
và qo‘shig‘i, àudiîkàssåtà, BBB kàrtîchkàlàri.
Darsda  qo‘llanadigan  måtîdlar.  Intårfàîl hàmkîrlik
måtîdi, àqliy hujum, guruhlàr bilàn ishlàsh, BBB usuli.
Darsdan  erishiladigan  BKM  natijalari. O‘quvchilar
butun va kasr sonlar haqida nazariy bilimga ega bo‘ladi,
ularda ushbu sonlarni amaliy qo‘llash ko‘nikmalari va
yurtimiz posbonlari mavzusida og‘zaki va yozma bog‘lanishli
ifodalash malakalari shakllanadi.