Farmatsevtika in st it u t I talabalari uchu n 0 ‘quv adabiyoti


Download 48 Kb.
Pdf просмотр
bet16/36
Sana28.11.2017
Hajmi48 Kb.
1   ...   12   13   14   15   16   17   18   19   ...   36
§
As
2
0
3
  +  I
2
 +  KOH  -► KI  +  K
3
A s0
4
  +  H ,0  
AsH
3
  + A g N 0
3
  +  H 20   -> Ag  +  H
3
A s0
4
 +  H N 0
3 
NiS  +  H
2
0
2
 +  H
2
S 0
4
 -*  S  +  N iS 0
4
  +  H 20  
M n S 0
4
  +  N a B i0
3
  +  H N 0
3
  ->  H M n 0
4
  +  Bi  ( N 0
3) 3
  +
+  N a
2
S 0
4
 +  N a N 0
3
  +  H 20  
AuCL  +  Si  +  H 20   ->  Au  +  H
2
S i0
3
  +  HCI 
^
  P H
3
  +  K M n 0
4
 +  H
2
S 0
4
 ->  H
3
P 0
4
 +  M n S 0
4
 +  K
2
S 0
4
  +  H 20  
41.  Bi
2
S.  +  H N 0
3
 ->  B i(N 0
3) 3
 +  NO  +  S  +  H20  
J d 2 )  FeS  +  H N 0
3
 ->  F e (N 0
3) 3
  +  Fe
2
(S 0
4) 3
  +  NO  +  H 20  
43. As
2
S
3
  +  H N 0
3
 +  H 20   ->  H
3
A s0
4
 +  H
2
S 0
4
  +  NO 
-4 4 .  FeS  +  H N 0
3
 ->  F e ( N 0
3) 2
  +  S  +  N 0
2
 +  H 20  
645.  Ғ е(С Ю
2) 2
  +  K
2
C 0
3
  +  0
2
 ->  Fe
2
0
3
  +  К.
2
СЮ
4
  +  C 0
2 
< ^ A s
2
S
3
  +  H C 10
3
 +  H 20  ->  H
3
A s0
4
  +  H
2
S 0
4
  +  HCI 
t   47. C u2S  +  H N 0
3
 -> C u ( N 0
3) 2
  +  H
2
S 0
4
  +  NO  +  H 20
ATOM   T U Z IL IS H I  VA  DAVRIY  Q O N U N
A tom   —  m u s b a t  z a r y a d li  y a d r o   va   un in g  a tro fid a   h a r a ­
katlanuvchi,  m anfiy  za rya d li  elektronlardan  iborat  elektroneytral 
zarrachadir.
U zo q vaqt fanda a to m   —  m oddalar tarkibiga kiruvchi eng kichik 
b o 'lin m a s  z a rra   d e g a n  g ‘o y a  h u k m ro n lik  qildi.  L ekin  X IX  asrn in g  
oxiri  va  XX  a s m in g  b o sh la rid a   k ato d  va  ren tg en   n u rla ri,  fotoeffekt 
va  radioaktivlik  h o d isa la rin in g   k a sh f  qilinishi  a to m   tuzilish in in g
156

m u ra k k a b lig in i  k o ‘rsatd i.  H ozirgi  k u n d a   a to m  tark ib ig a  k iru v ch i 
10  d a n   o r tiq   e le m e n ta r   z a r r a c h a la r   m a ’lu m .  M o d d a la m in g  
k im y o v iy   x o ssa la rin i  ifo d a la sh   u c h u n   e le m e n ta r   z a r r a c h a la r  
e le k tro n ,  p ro to n   va  n e y tro n   h aq id a g i  tu s h u n c h a   y etarlidir.
Elektron  —  atomning eng yengil zarrach asi bo'lib,  uning shartli 
z a r y a d i —  Iga,  m assasi  esa  9 ,1  •  10
~28  g,  y a ’ni  vodorod  atom i 
m assasining  1 /1 8 3 6  qismiga  teng.  E le k tro n  ju d a   yengil  b o ig a n lig i 
u c h u n   a to m   m assasini  h iso b la n g a n d a   u n in g   m assasi  e ’tib o rg a  
o lin m ay d i.
Proton —  nisbiy m assasi  1,  shartli za rya d i  + 1 bo ‘lgan zarracha.
Neytron —  zaryadsiz zarracha bo lib, massasi proton massasiga teng.
A to m n in g  o 'lc h a m i  n ih o y a td a  k ich ik  b o 'lib ,  10
- 8
 sm  a tro fid a , 
yadroniki esa  10
“ 13
 sm  ga yaqin bo'ladi. Y a ’ni, yadro atom ga nisbatan 
100 000  m a rta  kichikdir.  1911 -yili  ingliz fizigi  R ezerford a to m n in g  
y a d ro   m o d e lin i ta k lif  qildi.  Bu  m o d elg a   m uvofiq a to m n in g  b u tu n  
m assasi  m u sb a t  z a ry a d la n g a n   y a d ro d a   m u jassam lash gan   b o 'lib , 
u n in g   a tro fid a   e le k tro n la r h a ra k a tla n a d i.
P ro to n   va  n e y tro n la r  b ir  jo y d a ,  y a ’ni  y ad ro d a  jo y la sh g a n  
b o 'la d i.  U la m i  y a d ro   k u c h la ri  u sh la b   tu ra d i.  E le k tro n la r  y a d ro  
a tro fid a  p o g 'o n a   va p o g 'o n a c h a la r b o 'y la b  taq sim langan b o 'la d i.
Nomi
Belgisi
Massasi
Zaryadi
nisbiy
gram m
shartli
kulon
Elektron
e
0
9,1 ■
 10-,B
- 1
1
,
6
- i o - 14
Proton
P
1
1,67 • 10—
24

1
1,6- i o - '4
Neytron
On
1
1,67- IO-2-1
0
0
E le m e n tn in g  davriy jadvaldagi ta rtib  n o m eri shu elem en t a to m  
y a d ro sin in g   m u sb a t  za ry a d i  q iy m a tig a ,  y a ’ni  ato m d a g i  p r o to n la r 
va  e le k tro n la r  so n ig a  te n g   b o 'la d i.  A to m   yadrosidagi  n e y tro n la r 
so n in i  (N )  a n iq la sh   u c h u n   a to m   m assa sid a n   (A)  u n in g   ta rtib  
n o m e rin i  (Z )  ayirish  kerak:  N   =   A —  Z.
M asalan ,  Al  e le m e n tin in g   ta rtib   n o m e ri  13,  a to m   m assasi  27.
D e m a k ,  Al  a to m   y a d ro sin in g   z a ry a d i  + 1 3 ,  y a’ni  y a d ro d a   13 
ta   p r o to n   b o 'lib ,  u la r  z a ry a d la ri  y ig 'in d is i  + 1 3   te n g .  A to m  
e le k tro n e y tra l  b o 'lis h i  u c h u n   13  ta   m a n fiy   zaryad  b o 'lish i  za ru r.
157

Bu  z a ry a d n i  13 ta  e le k tro n  h o sil qilad i.  Y a d ro d a g i n e y tro n la r 
so n in i  to p is h   u c h u n   a to m   m a ssa sid a n   ta r tib   n o m e rin i  ayiram iz: 
N   =   2 7 — 1 3 = 1 4   t a   n e y tr o n .  2зА 1(13р,140п ).  E le k tr o n n in g  
ato m d a g i  h o la ti  t o ‘r tta   k v a n t  s o n la r y o rd a m id a   ifo d a lan a d i.
B osh  k v a n t  so n   ( n)  a to m d a g i  e le k tro n n in g   en erg iy asin i  va 
elek tro n  b u lu tin in g  o 'lc h a m in i  ifodalaydi.  B osh kv an t so n  q iy m ati 
o sh ib  b o rish i b ila n  e le k tro n n in g  en erg iy asi v a e le k tro n  b u lu tin in g  
o 'lc h a m i  o rtib   b o ra d i.  n- q iy m a ti  e le k tro n   jo y la sh g a n   s ta s io n a r 
p o g 'o n a  n o m e rig a  te n g  b o 'la d i.  B o sh  k v a n t so n in in g  q iy m a tla ri  1 
d a n   oo  g a c h a   b o 'lg a n   b u tu n   so n la r  b o 'lis h i  m u m k in .
A m a ld a   n  =   1,  2,  3,  4 ,  5, 
6
,  7 b o 'lis h i  m u m k in .  l - p o g 'o n a d a  
tu rg a n   e le k tro n la r u c h u n   n =  
1

2
-p o g ‘o n a d a  tu rg a n   e le k tro n la r 
u c h u n   n =  
2
 va h o k a z o .
O rb ita l  k v a n t  so n   (/)  e le k tro n   b u lu tin ig   sh a k lin i  va  h a r   b ir  
p o g 'o n a c h a d a g i e le k tro n la m ig  en erg iy asin i ifodalaydi. 
0
  d a n   n  —

g a c h a  b o 'lg a n  so n  q iy m a tla rin i oladi.  n   =  
1
  b o 'lsa ,  / =
0
,  n  =  
 
b o 'lsa ,  / = 1 ,   n  =   3  b o 'ls a ,  1 =   2  b o 'la d i.
O d a td a ,  o rb ita l  k v a n t  so n   q iy m a tla ri  lo tin   h a rfla ri  b ila n  
ifo d a lan a d i.  / q iy m a tla ri 
0
,  1 , 2 , 3
h a rfla r  ifodasi 
s,  p ,  d,  f
P o g 'o n a  n o m eri p o g'o n adag i p o g 'o n a c h ala r soniga ten g  b o 'lad i. 
l - p o g 'o n a  b itta   p o g 'o n a c h a d a n , 
2
- p o g 'o n a  
2
 ta  s va p p o g 'o n a -  
c h a la rd a n ,  3-  p o g 'o n a   3 ta  s,  p va   p o g 'o n a c h a la rd a n , 4 -  p o g 'o n a
4 ta  s, p , d v a f  p o g 'o n a c h a la rd a n  tashkil to p g an .  H o z irc h a  sh u  4 ta  
p o g 'o n a c h a   y o rd a m id a   m av ju d   109  ta   e le m e n tla r  a to m la rid a g i 
e ie k tro n ia m in g   h o la tin i  ito d a la sh   m u m k in .

= 0
 b o 'lsa ,  e le k tro n  b u lu t shakli sh a rsim o n  b o 'lib ,  s-  e le k tro n  
b u lu ti  d eyiladi.  / =  
1
  b o 'ls a ,  e le k tro n   b u lu t  shakli  g a n te ls im o n  
b o 'lib ,  p-  e le k tro n  b u lu ti deyiladi.  / 
= 2
 b o 'lsa  e lek tro n  b u lu t shakli 
o 'z a r o   k esish g an   g a n te ls im o n   b o 'lib ,  d-  e le k tro n   b u lu ti  d ey ilad i.
M a g n it  k v a n t  s o n i  ( )  e l e k t r o n   b u l u t l a r i n i n g   f a z o d a  
yo'n alishin i  (bir-biriga nisbatan joylashuvi) belgilaydi.  M ag n it kvant 
so n   — 
1
  d a n   +  
1
  g a c h a   b o 'lg a n   b a rc h a   s o n   q iy m a tla rin i  o lad i. 
M a sa la n ,  1 = 2   (d )  b o 'ls a ,  m l  nin g   q iy m a tla ri  —2,  — 1,0,  + 1 , 
+ 2  b o 'lish i  m u m k in .  Q iy m atla rn in g  soni  2 / +   1  =   2  2 + 1 = 5   t a
158

b o 'la d i.  M a g n it k v a n t so n in in g  h a r b ir q iy m atig a b itta d a n  o rb ital 
t o ‘g ‘ri  keladi.  Y ad ro  a tro fid a  e le k tro n n in g  b o ‘lishi  ehtim o lligi  eng 
k o ‘p   b o 'lg a n   faz o   o rb ita l  d ey ilad i.  S x e m atik   rav ish d a   o rb ita l 
y a c h ey k a lar y o rd a m id a   ifo d alan ad i.
P og ‘ona  va  pog‘onachalarda  kvant  sonlam ing  qiymatlari  va  ularda 
joylashishi  mumkin  boMgan  elektronlarning  soni
Bosh 
kvant  son, 
n
Orbital 
kvant  son, 
1
Orbitallar
soni
Elektron­
lar  soni
Magnit  kvant  soni
CO
u
eo
T J

ra
ao
CO
if
o
d
a
si
q
iy
m
a
ti
if
o
d
a
si
q
iy
m
a
ti
c
o
"ьо
o
Q .
c
o
'ьо
o
a
cd
c
p
"ap  'Бо 
O   eo 
&   ТЭ
p
o
g
‘o
na
c
u
m
u
m
iy
K
1
s
0
0
1
I
2
2
L
2
s
0
0
1
2
p
1
- 1 ,   0,  +1
3
4
6
8
M
3
s
p
0
1
+
o
T
1
3
2
6
d
2
- 2 ,   - 1 ,   0,  + 1,  +2
5
9
10
18
N
4
s
0
0
1
2
P
1
- 1 ,   0,  +1
3
6
d
2
- 2 ,   - 1 ,   0,  + 1,  +2
5
10
f
3
- 3 ,   - 2 ,   1,0,  +1,  +2 
+3
7
16
14
32
s-  e le k tro n   b u lu ti  fazo v iy   k o o rd in a ta la r  tiz im id a   faq a t  b itta  
h o la td a  b o ‘ladi (m   =  
0
),  p —e le k tro n  b u lu tin in g  shakli g an telsim on  
b o ‘lganligi  u c h u n   u  fazoviy  k o o rd in a ta la r  tiz im id a   u c h   h o la td a  
jo y lashishi  m u m k in .  Y a ’ni,   o ‘qi  (x),   o ‘qi  (py)  yoki   o ‘qi  (p7)
159

b o 'y la b   jo y la s h is h i  m u m k in .    e le k tr o n   b u l u ti   e sa   faz o v iy
k o o rd in a ta la rd a   5  ta   h o la td a  
d
^ ,
2

d x i dyz>  d x y j
 
jo y la sh ish i
m u m k in .  E le k tr o n   b u lu tin in g   h a r   b ir   h o la tig a   m a g n it  k v a n t 
s o n n in g  b itta   q iy m a ti  m o s  keladi.
z
60-  rasm.  s,  p,  d  elektron  bulutlarining  shakli  va  fazoviy 
koordinatalar tizimida joylashuvi.
S p in   k v an t  soni  (ms)  e le k tro n n in g  o 'z  o 'q i  a tro fid a   h a ra k a tin i 
belgilaydi.  E le k tro n  o 'z  o 'q i atro fid a  ikki y o 'n a lish d a ,  soat strelkasi 
b o 'y la b  y oki  u n g a  qarsh i  y o 'n a lis h d a   ay lan ish i  m u m k in .  S h u n in g
160

u c h u n   sp in   k v an t  soni  — 
1 / 2
  yoki  +  
1 / 2
  q iy m a tla m i  oladi. 
S p in la ri  q a ra m a - q a rs h i  y o 'n a lis h d a   ( f j , )   b o 'lg a n   e le k tro n la r 
ju ftla sh g a n   e le k tro n la r  deyiladi.
A to m   o rb ita lla rid a   e le k tro n n in g   taq sim la n ish i  Pauli  prinsiri 
Xund va  Klechkovskiy qoidalari y o rd a m id a  an iq lan ad i.
P au li  prinsiri:  a to m d a   to 'r t ta l a   k v a n t  so n lari  b ir  xil  b o 'lg a n  
ik kita  e le k tro n  b o 'lis h i  m u m k in   em as.
H a r   b ir  a to m   o rbital  (A O )  b o sh ,  o rb ita l  va  m ag n it  kvant 
s o n la rn in g   m a ’lu m   q iy m a tla ri  b ila n  b e lg ila n a d i.  D e m a k ,  h a r  b ir 
o rb ita ld a   sp in   kv ant  soni  h a r  xil  b o 'lg a n   ikkita  e le k tro n   b o 'lish i 
m u m k in .  A O   sx e m a tik   ravish da  y a c h e y k a   k o 'rin is h id a ,  q a ra m a - 
q arsh i  spinli  e le k tro n la r esa s tre lk a la r  k o 'rin is h id a  ta sv irla n ad i  t .
P o g 'o n a c h a d a g i  A O   lar  soni  2 / +  1  b o 'lg a n lig id a n   un d ag i 
e le k tro n la r soni 
2
  (
2
/ +  
1
) b o 'lish i keldib chiqadi.  s p o g 'o n a c h a d a  
( / =  
0
)  k o 'p i  b ila n  
2
  ta   p  p o g 'o n a c h a d a   (/ =  
1
)  k o 'p i  b ila n  
6
  ta ,  d 
p o g 'o n a c h a d a   (1 = 2 )  10 ta  va / ‘p o g 'o n a c h a d a  ( / = 3 )  k o 'p i b ila n   14 
ta e le k tro n  b o 'la d i.
P o g 'o n a d a g i  A O   lar  soni  n2,  p o g 'o n a d a   k o 'p i  b ila n   b o 'lish i 
m u m k in  b o 'lg an  elek tro n lar soni esa  N  =   2n
2 form ulalar yordam ida 
a n iq la n a d i.
Klechkovskiyning  1- qoidasi: a to m  y a d ro  zaryadlari  ortib borishi 
bilan   e le k tro n la r  d a stla b   b o sh   va  o rb ita l  kvant  so n la r  y ig 'in disi 
k ich ik  b o 'lg a n   o rb ita lla rg a  jo y la sh a d i.  M a sa la n ,  kaliy a to m id a   19 
—  e l e k t r o n   j o y l a s h i s h i   u c h u n   4 s ( / i + 1 = 4 + 0 = 4 )   v a   3d 
( n
+ 1
 = 3 + 2 = 5 )   o rb ita lla r  m avjud.  E le k tro n   n + l  y ig 'in d isi  kichik 
b o 'lg a n   4s  o rb ita lg a  jo y la sh a d i  I s
2
  2s
2
2 p
6
3s
2
  3p
6
4 s \
K lech ko vsk iyn in g  2 -   qoidasi:  n  +   l  y ig 'in d is i  te n g   b o 'ls a , 
elektron  dastlab bosh  kvant soni kichik b o 'lg a n  orbitalga joylashadi. 
M asalan,  sk and iy  Sc a to m id a   21  — e le k tro n   3d(n  +   1  =   3  +   2  =   5) 
yoki 4 p   (л  +   1  =   4 + 1   =   5) o rb ita lla rd a n  birig a jo y la sh ish i  kerak. 
n  +   l  y ig 'in d ila r  te n g .  D e m a k ,  e le k tro n   b o sh  kv an t  so n i  kichik 
b o 'lg an   3 d  o rb italg a joy lash ad i.  Sc d a n  keyingi  9 ta  e le m e n td a  ham  
sh u   q o id ag a  b in o a n   3 d  p o g 'o n a c h a  e le k tro n la rg a  t o ‘lib b o rad i.
Xund qoidasi.  B itta p o g 'o n a c h a  ichidagi orbitallarga elek tro n lar 
jo y la sh g a n d a   d a stla b   b o 's h   o rb ita lla rg a ,  sp in la ri  b ir xil  y o 'n a lg a n  
ho ld a b ittad a n  joylashadi.  M asalan, p -p o g 'o n a c h a d a  u c h ta  elektron 
b o 'ls a ,  u la r  q u y id a g ic h a  jo y lash ish i  m u m k in :
161

T
t
t
yoki
1
1
1
E le k tro n la m i  o r b ita lla rd a   b o s h q a c h a   ta q s im la sh   n o to ‘g ‘ri 
h iso b la n a d i,  m asalan :
t
1
T
yoki
T
1
Y adro  z a ry a d i  o rtib   b o rish i  b ila n   n a v b a td a g i  e le k tro n n in g  
qaysi  p o g 'o n a c h a g a   jo y la sh ish ig a   q a ra b   e le m e n tla r   s  —  p  —  d 
oilalarga b o ‘lin ad i.  T a sh q i  s —  p o g 'o n a c h a s i  e le k tro n la rg a  to 'lib  
b o rad ig an   e le m e n tla r s-  e le m e n tla r d eyiladi.  U la rg a   1  va  2  asosiy 
g u ru h c h a  e le m e n tla ri  h a m d a  v o d o ro d  va geliy k ira d i.  s-  e le m e n t- 
la m in g   tash q i  p o g 'o n a s id a  
1
  yoki 
2
  e le k tro n ,  ta s h q id a n   oldin gi 
p og ‘on asid a esa 
2
 ta  yoki 
8
 ta  e le k tro n  b o 'lish i  m u m k in .
T a s h q i  p - p o g 'o n a c h a s i   e le k t r o n l a r g a   t o 'l i b   b o r a d i g a n  
e le m e n tla r p - e le m e n tla r  deyilad i.  p -e le m e n tla rg a   3,  4,  5, 
6
,  7  va
8
 - asosiy g u ru h c h a  elem entlari kiradi.  U la m in g  tash q i pog‘onasid a
3  ta d a n  
8
  ta g a c h a   e le k tro n ,  ta s h q id a n   o ld in g i  p o g 'o n a s id a   esa  2 
ta , 
8
  ta  yoki  18  ta   e le k tro n   b o 'lis h i  m u m k in .
s  va  p  —  e le m e n tla m in g   tash q i  p o g ‘o n a sid a g i  e le k tro n la r 
soni g uru h n o m e rig a  te n g  b o ‘ladi. T ashq i p o g ‘o n a  elek tro n larig in a 
k im y o v iy   b o g ‘  h o sil  b o 'lis h id a   q a tn a s h a d i,  y a ’ni  u la r  v a le n t 
e le k tro n la r  b o ‘ladi.
T a s h q i  p o g 'o n a d a n   o l d in g i  p o g 'o n a d a   j o y l a s h g a n   d- 
p o g ‘o n a c h a s i  e le k tr o n la r g a   t o ‘lib   b o r a d ig a n   e le m e n t l a r   d - 
e ie m e n iia r  a e y iia a i.
d - e lem en tlarg a b a rc h a  yon g u ru h c h a d a  jo y lash g an  e le m e n tla r 
k irad i.  K o 'p c h ilik   d -  e le m e n tla m in g   ta s h q i  p o g 'o n a s id a   2  ta , 
b a ’zilarin ik id a 
1
  ta  e le k tro n  b o 'lib ,  ta s h q id a n  old in g i  p o g 'o n a s id a
9 ta d a n   18 ta g a c h a  e le k tro n  b o 'la d i.  d -  e le m e n tla m in g  ta sh q i s va 
ta s h q i  p o g 'o n a d a n   o ld in g i  d -  p o g 'o n a c h a   e le k tro n la ri  v a le n t 
e le k tro n la r b o 'lib   k im y ov iy   b o g '  hosil  b o 'lis h id a   q a tn a s h a d i.
T a s h q a rid a n   3-  p o g 'o n a d a g i  f-  p o g 'o n a c h a s i  e le k tro n la rg a  
t o 'li b   b o ra d ig a n   e le m e n tla r  
f-  e le m e n tla r   d e y ila d i.  U la rg a  
latanoidlar va  a ktin o idla r  kiradi.
162

E le m e n t a to m in in g  e le k tro n  fo rm u la sin i yozish  u c h u n  u n in g  
d a v riy   ja d v a ld a g i  o ‘r n in i  b ilish   k e ra k .  M a sa la n ,  o ltin g u g u rt 
a to m id a   e le k tr o n la r n in g   p o g ‘o n a   va  p o g 'o n a c h a l a r   b o ‘y lab  
ta q s im la n is h in i  h a m d a   e le k tro n   fo rm u la s in i  y o z a m iz .  O ltin - 
g u g u rtn in g   ta r tib   n o m e ri  16,  d e m a k ,  y a d ro   z a ry a d i  + 1 6 ,  e le k ­
tr o n la r   soni  16  ta .  O ltin g u g u rt  3 -  d a v r  e le m e n ti,  d e m a k ,  u n d a
3  ta p o g 'o n a  bor.  O ltin g u g u rt VI g u ru h  p -  e lem en ti,  d em ak ,  unin g 
ta s h q i  p o g 'o n a s id a  
6
  ta   e le k tro n  bor:
+   16 
2
 
8
 
6
E le k tro n   form ulasi:  b
2
  2s
2
  2p
6
  3 j
2
  3p*. 
E le k tro n la rn in g  a to m   o rb ita lla rd a  jo y lash ish   sxem asi
d
P
ti
ti
ti t
1
p
ti ti ti
ti
T e m irn in g   e le k tro n   fo rm u la sin i  yozish  ta la b   etilg a n   b o 'lsin . 
T artib  nom eri  26,  d e m a k ,  26 ta  elektroni b o r 4 - d avrda joylashgan, 
d e m a k ,  4  ta   e n e rg e tik   p o g 'o n a s i  b o r.  T e m ir  d - e le m e n t,  tash q i 
p o g 'o n a s id a   2  t a   e le k tro n i  b o r.  T a sh q i  p o g 'o n a s id a n   o ld in g i 
p o g 'o n a d a g i  e le k tr o n la r   s o n in i  to p is h   u c h u n   e le k tro n la rn in g  
u m u m iy  so n id a n ,  q o lg a n   b a rc h a   p o g 'o n a d a g i  e le k tro n la r son lari
I  I 

I
y ig 'in d isi  a y irila d i:  26  —  (2  +  
8
  +   2 ) =  14 
+   26 

8
  14  2 
e le k tro n   fo rm u la s i:  I s 2,  2 s
2  2p 6  32  36  3d6  4 s
2
  b o 'la d i.
163

D .  I.  M e n d e le e v   d a v riy   q o n u n i n in g   z a m o n a v iy   t a ’rifi 
q u y id a g ic h a :  k im y o v iy   e le m e n tla m in g   x o ssala ri,  s h u n in g d e k , 
e le m e n tla r   b irik m a la r in in g   sh a k li  va  x o ssala ri  u la r   a to m la r i 
yad rosin ing zary ad ig a d av riy  rav ish d a b o g 'liq d ir.
O d diy   m o d d a la r  x o ssala rin in g   d avriy   rav ish d a  ta k ro rla n is h i 
u la r a to m la ri  k o n fig u ra tsiy a la rin in g  d av riy  rav ish d a ta k ro rla n is h i 
b ila n   iz o h la n a d i.  B ir  g u ru h g a   k iru v c h i  e le m e n tla r   e le k tr o n  
k o n fig u ra tsiy ala rin in g   o ‘x sh ash lig i,  u la r  x o ssalarin in g   o 'x s h a sh  
b o 'lish ig a   sa b ab   boM adi.  M a sa la n ,  2 -  va  3-  d a v r  e le m e n tla m in g  
v alen t  e le k tro n la ri  k o n fig u ratsiy asi  q u y id agich a:
3Li
2  s'
Be
4
2s2
5B
2s22p‘
6C
2s22p2
7N
2s22p3
8 °
2s22p<
9F
2s22p5
10Ne
2s22p6
l l Na
3s'
12Mg
3s2
13AI
3s23p
14Sl
3s2 3p2
15P
3s23p3
16S
3s23p‘l
17C1 
3 s2 3p5
1 8 ^
3s23p6
D avriy  ja d v a ln i  e le m e n tla r  va  u la r  b irik m a la ri  xossalarin i 
ifodalovchi kichik q o 'lla n m a  sifatida qarash m um kin.  Davriy jadvalga 
q a ra b  kim yoviy e le m e n t va u n in g  b irik m a lari xossalarini o ld in d a n  
ay tib   b erish   m u m k in .
H a r   b ir  d a v rd a   ta r tib   n o m e ri  o rtish i  b ila n   a to m n in g   radiu si 
kichrayib boradi.  C h u n k i tash qi qavatda elek tro n lar sonining ortishi 
u la m in g  y ad ro g a k u c h liro q  to rtilish ig a  sab ab  b o 'la d i.
A sosiy  g u ru h   e le m e n tla rid a   ta rtib   ra q a m i  o rtish i  b ila n   a to m  
radiuslari  h a m  o rtib  b o rad i.  C h u n k i b u n d a  yangi e lek tro n  p o g 'o n a  
q o 'sh ila d i.
E le m e n tla m in g  o k sid lo v c h i-q a y ta ru v c h ilik  xossalari u la m in g  
e le k tro n   b irik tirish   yoki  b e rish   q o b iliy atlari  b ila n   b e lg ila n a d i. 
M iq d o riy  jih a td a n   u  q o b iliy at  io n la n ish   energiy asi  va  e le k tro n g a  
b u   m oyillik  en e rg iy ala ri  o rq a li  ifo d a la n a d i.  Io n la n ish   en erg iy asi 
d e b ,  q o 'z g 'a lm a g a n   a to m d a n   b itta   e le k tro n n i  to rtib   o lish  u c h u n  
z a ru r  b o 'lg a n   e n e rg iy a   m iq d o rig a   ay tilad i.  Io n la n ish   energiy asi 
q a n c h a   k ich ik  b o 'ls a ,  e le m e n t  a to m i s h u n c h a   k u ch li q a y ta ru v c h i 
b o 'la d i.  Ish q o riy  m e ta lla m in g  io n lash ish  en ergiya q iy m a tla ri ju d a


Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   12   13   14   15   16   17   18   19   ...   36


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2019
ma'muriyatiga murojaat qiling