Farmatsevtika in st it u t I talabalari uchu n 0 ‘quv adabiyoti


Download 48 Kb.
Pdf просмотр
bet1/36
Sana28.11.2017
Hajmi48 Kb.
  1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   36
21119

FARMATSEVTIKA  IN ST IT U T I  TALABALARI  UCHU N 
0 ‘QUV  ADABIYOTI
UMUMIY VA ANORGANIK 
KIMYODAN AMALIY 
MASHG‘ULOTLAR
Kimyo  fanlari  doktori,  professor  S.  N.  Aminov 
ta h riri  o stid a
O'zbekiston  Respublikasi  Oliy va  o'rta  maxsus 
tn'b.m  vazirligi farmatsevtika  va  tibbiyot  institution 
taiabalari  uchun  o  quv qo'llanma  sifatida  tavsiya  etgan.
Toshkent

M  u a 11  i  П  a г :  S.  N .  A m in o v ,  R.  A rista n b e k o v ,  X.  R.  T o 'x ta y e v ,
O.  S.  G ‘o fu ro v a,  K.  A.  C h o 'lp o n o v .
T a q r i z c h i l a r :   B irin c h i  D av lat  tib b iy o t  in stitu ti  u m u m iy   va 
b io o rg a n ik  va b io lo g ik   k im y o   k a fe d rasin in g  
m u d iri,  p rof.  A.  G ‘  M a x su m o v ,
T o sh k e n t  F a rm a tse v tik a   in s titu ti  an a litik   k im y o  
k a fe d ra sin in g   m u d iri,  p ro f.  O.  A.  S h o b ilo lo v .
A   76
A n o r g a n i k  
k i m y o d a n  
m a s h g 'u l o t l a r :  
F a rm a ts e v tik a  
in s -ti  ta la b a la ri  u c h u n   o ‘q u v
q o ‘llanm asi  (M ualliflan  S.  N . A m inov,  R. A ristanbekov 
X.  R .  T o ‘xtayev  va  b o s h q .;  (S .  N .  A m in o v   ta h riri 
o stid a ).  —  T.:  2005.
-   368  b.
M a zk u r o 'q u v  q o ‘lla n m a d a  u m u m iy  a n o rg a n ik   kim yoga  d o ir lab o rato riy a 
m ash g ‘u lo tlari,  m asala  va  m ashqlar,  n a z o ra t  savollari  keltirilgan.  K itobning 
en g   o x irid a   m a s h g 'u lo tla r   o 'tk a z is h ,  m a s a la la r   y e c h is h   b o 'y ic h a   a m a liy  
m a teria lla r ilo v a la r h o lid a berilgan.  Q o 'lla n m a d a   keltirilgan  fizikaviy o 'lc h o v la r 
qiym ati, a ta m a la r va tu rli xi! belgilar qabul qilingan tavsiyalarga m oslashtirilgan.
Q o 'lla n m a ,  aso san   farm atsevtika  va  tibbiyot  in stitu tla rin in g   talab alarig a 
m o 'lja lla n g a n  b o 'lib ,  u n d a n   b oshqa  b arc h a   oliy  o 'q u v   y u itla ri  va  k o lle jla m in g  
talabalari  h a m   fo y dalanishlari  m um kin.
B B K   24.1ya73
ISBN £*648-03297-8
©   S.  A m in o v ,  1998.
©   O 'z b e k is to n   R esp u b lik asi  F a n la r  ak ad em iy asi 
«F an »   n ash riy o ti  —  2005-y.

O'zbekiston  Respublikasi  Mustaqilligining 
14 yilligiga  bag'ishlanadi
SO‘Z  BOSHI
U m u m iy   va  a n o rg a n ik   k im y o   k o 'p  jih a t d a n   ta jrib a g a   a so sla n g a n  
fa n d ir.  Bu  fa n n i 
o 'z la s h tir is h   u c h u n   fa q a t  n a z a riy   b ilim la r  y e ta rli 
b o 'lm a y ,  balki  am aliy   m a s h g 'u lo tla r olib b o rish ,  o lin g an   n atijalar asosida 
x u lo sa la r c h iq a rish   va  n az ariy  b ilim la r b ila n  ta q q o sla sh   m u h im   a h a m iy a t 
k a s b   e t a d i .   U m u m i y   v a   a n o r g a n i k   k i m y o   b o 'y i c h a   a m a l i y  
m a s h g 'u lo tla r n in g   aso siy   vazifasi  ta la b a la m i  k im y o v iy   q o n u n iy a tla r 
asosida tajrib alar o 'tk a z ish g a ,  an o ig a n ik  b irik m a la m in g  olinishini  o 'rg atib , 
u la rn in g   xossalari  u s tid a   iz la n is h la r  o lib   b o ris h g a   o 'r g a tis h d a n   ib o ra t. 
O 'zb ek isto n   R espublikasining « T a’lim to ‘g ‘risida»gi va «K adrlar tayyorlash 
M illiy d a stu ri  to 'g 'risid a * g i  q o n u n la rid a n   k elib   c h iq q a n   h o ld a T o sh k e n t 
fa rm a tse v tik a   in s titu tin in g   b ir g u ru h   p ro fe s s o r -o 'q itu v c h ila ri  y o zish g an  
fa rm a tse v tik a   ix tisosligiga  m o 'lja lla n g a n   « A n o rg a n ik   k im y o d a n   a m a liy  
m a s h g 'u lo tla r »   k ito b i  1 9 9 8 -y ild a   n a s h r d a n   c h iq d i.  B u  q o 'l l a n m a  
o 'q itu v c h ila r   va  ta la b a la r   to m o n id a n   j u d a   y ax sh i  q a b u l  q ilin d i,  le k in  
m a n a ,  o ra d a n   y e tti  yil  o 'td i;  k ito b n i  lo tin   tilid a   c h o p   e tish   z a ru riy a ti 
tu g 'ild i.
B irin c h i  n a s h r id a   fo y d a la n is h   ja r a y o n id a   y o 'l  q o 'y ilg a n   a y rim  
k a m c h ilik la r a n iq la n d i.  Bu  b o ra d a   ilg 'o r o 'q u v  tex n o lo g iy asig a,  m u staq il 
t a ’lim , te st  b o 'y ic h a  ta la b a la r b ilim in i  n a z o ra t  q ilish g a e ’tib o r k u ch ay d i. 
S h u lam i  hisobga olib kitobni  sezilarli  d arajad a q ay tad an   ishlab,  kengaytirib 
♦ U m u m iy   va  a n o rg a n ik   k im y o d a n   a m a liy   m a s h g 'u lo tla r»   n o m i  b ila n  
yangi  nashrini  lotin tilid a  ch o p  etishga ja z m  etd ik .  U sh b u   nashiga  u m u m iy  
va a n o rg a n ik  k im y o d a n   lab o rato riy a  m a s h g 'u lo tla ri,  m asala va  m ash q lar, 
n a z o ra t  savollari  k iritild i.  U la r  k ito b x o n g a   k im y o d a n   o 'z in in g   b ilim in i 
m u sta q il  ra v ish d a   te k s h irib   k o 'ris h g a   h a m d a   ta y y o rg a rlik   d a ra ja sin i 
an iq la sh g a   y o rd a m   b e ra d i.  B in o b a rin ,  k ito b   ikki  y o q la m a   —o 'rg a tu v c h i 
va  n a z o ra t q iluvchi  vazifasini bajarib,  kim yoviy a d a b iy o tla r bilan  m ustaqil 
ishlash  m a la k a sin i  sin g d irish ,  o 'z   b ilim   d a ra ja sin i  o 'z i  b a h o la b   b ilish , 
rh u staq il  fik rlash ,  shaxsiy  ta s h a b b u s k o rlik n i,  u m u m iy   qilib  a y tg a n d a  
in terak tiv lik n i  k u c h a y tirish g a  u n d ay d i.
3

M a z k u r  q o 'lla n m a   O 'z b e k is to n   R esp u b lik asi  O liy   va  o 'r t a   m axsus 
ta ’lim  vazirligi tasdiqlagan  (2002- y)  d a stu r asosida yozildi.  U n d a  T o sh k en t 
fa rm a se v tik a   in s titu tid a   a n o rg a n ik   k im y o   b o 'y ic h a   o lib   b o rilg a n   k o 'p  
yillik ta jrib a la r h a m d a  J a h o n   S o g 'liq n i saq lash  ta sh k ilo ti Y e v ro p a  b o 'lim i 
ish lab   c h iq q a n   loy ih ag a,  G P P   ta la b la rig a   m os  k elu v ch i  o 'q u v   rejalar 
in o b a tg a  o lin d i.
Q o 'lla n m a d a   m o d d a   tu z ilish i  v a  k im yoviy b o g 'la r  ta b ia ti,  k islo ta va 
a so slar nazariyasi,  kim yoviy te rm o d in a m ik a  asoslari,  kim yoviy m u v o zan at 
va  k im y o v iy   k in e tik a   h a q id a g i  tu s h u n c h a l a r   m u ra k k a b   m a te m a tik  
b e z a k la rsiz ,  lek in   y u q o ri  sav iy a d a z a m o n a v iy  ta rz d a  y o ritib  b erild i.
K ito b   ikki  q ism d a n   ib o rat.  B irin ch i  qism   u m u m iy  k im y o g a,  ikkinchi 
q ism   esa  a n o rg a n ik   k im y o g a  b a g 'is h la n g a n .  U n d a   k e ltirilg a n   fizikaviy 
o 'lc h o v la r  q iy m a ti,  a ta m a la r va b e lg ila r  IY u P A K  tavsiyasiga  m o s  keladi.
U s h b u   k ito b n i  y o zish   ja r a y o n id a   k im y o n i  z a m in d o r   fa n   sifatid a 
o 'q itis h   lo zim lig in i  y o d d a   tu tg a n   ta r z d a   farm asev tik a  fa n i  va  a m a liy o ti 
v azifalari  b ila n   b o g 'la s h g a ,  y u q o ri  b o sq ic h la rd a   o 'q itila d ig a n   o rg a n ik , 
a n a litik ,  fizik,  k o llo id ,  fa rm a tse v tik ,  b io lo g ik   va  to k sik o lo g ik   k im y o  
fa n larin i  o 'z la s h tiris h   u c h u n   z a m in   b o 'la d ig a n   m a te ria lla m i  b erish g a 
h a ra k a t  q ilin d i.
A ziz  o 'q u v ch i! A g ar Siz m a ’ru z a la m i o so n  tu sh u n ish n i,  m ate ria lla m i 
s a m a ra li  o ‘z la s h tir is h n i  is ta s a n g iz ,  te g is h li  m a v z u n i  m a ’ru z a g a c h a  
sin c h ik la b   o 'q ib   c h iq in g ,  u c h ra g a n   yangi  a ta m a la rg a ,  k im y o v iy   re a k ­
siy alarg a  e ’tib o r b e rin g ,  k e ltirilg a n   m a sh q la m i  ishlab  c h iq ish g a   h a ra k a t 
qiling.
K o ‘p  yillik dars  b erish   ta jrib a si  k im y o   u m u m in so n iy   m a d a n iy a tn in g  
b ir q ism i  e k a n lig ig a ,  u  in te lle k tn i  riv o jla n tiru v c h i  v o sita   e k a n lig ig a ,  L. 
P o lin g   t a ’biri  b ilan   a y tg a n d a :  « D u n y o n in g   asi  m o h iy a tin i  tu s h u n u v c h i 
in s o n   —  b u   k im y o g ard ir» ,  —e k an lig ig a  a m in   b o 'ld ik .
M u a llifla r  T o sh k e n t  fa rm a tse v tik a   in stitu tin in g   a n o rg a n ik ,  fizik  va 
k o llo id  kim yo kafedrasiga asos so lg an ,  O 'z b e k isto n   R espublikasida x izm at 
k o 'rsa tg a n   fan  arbobi,  kim yo fan lari  d o k to ri,  p rofessor A.  M .  M u rto zay ev , 
k ito b n in g   b irin c h i  n a sh rin i  ta y y o rla s h d a   faol  q a tn a s h g a n   k im y o   fa n la ri 
d o k to ri,  p ro fe sso r X.  Z.  R a x m a tu lla y e v   h a m d a   k im y o   fa n la ri  n o m z o d i, 
d o ts e n t  E.  T.  T o 'y c h iy e v   n o m la rin i  h u rm a t  va  e h tiro m   b ila n   y o d g a 
o ladilar.
Mualliflar.
4

U M U M IY  Q IS M
KIMYOVIY  LABORATORIYADA TAJRIBA  OLIB  B O R ISH  
TARTIBI  VA XAVFSIZLIK  QOIDALARI
A n o rg a n ik   k im yo   fani  b o 'y ic h a   o 'tk a z ila d ig a n   m a s h g 'u lo tla r 
ta la b a la rd a n   ta jrib a   olib  b o rish   u c h u n   z a ru r b o 'lg a n   a s b o b -u s k u ­
n a la r  va  u la rd a n   foy d alan ish   q o id a la rin i,  ay niq sa,  c h o ra la rin i 
p u x ta  o 'z la s h tirib  o lish n i  ta q o z o  etad i.
N a z a riy   b ilim la r  h a m d a   o 'q u v   m a te ria lla rin i  m u k a m m a l 
o'zlash tirish   laboratoriya  m ash g 'u lo tlarini to 'g 'ri va an iq  bajarishda 
m u h im   rol  o 'y n a y d i.  Laboratoriya m ashg'ulotlari talabalar m ustaqil 
bajaradigan  o 'q u v   ishlarining  asosini  tash kil  etadi.  L ab o rato riy a 
ishlarini  m a ’ruzada olingan  nazariy bilim lam i  m ustahkam lash uchu n 
k e tm a -k e t  olib  b o rish   kerak,  sh u n d a g in a   m ustaqil  ishlash  u n u m li 
va foydali bo 'lad i.  H a rb ir laboratoriya m ashg'ulotini o'tkazish uchu n 
talaba shu m avzuga oid m ateriallam i  darslikdan va  m a ’ruzada bayon 
etilgan tegishli  b o 'lim la rd a n   o 'q ib  o lib,  u n in g  qisqach a m az m u n in i 
am a liy   ish  d a fta rig a   yozishi  z a ru r.  C h u n k i  h a r  b ir  ta la b a n in g  
laboratoriyadagi  faoliyatini aks ettiruvchi  hujjat  uning ish daftaridir. 
D em ak ,  lab o ratoriy ada  ishlayotgan  h a r b ir talaba o 'z  k uzatishlarini, 
o 'tk a z g a n   m a s h g 'u lo t,  tajrib alarin i,  c h iq a rg a n   xulosa  va  y a k u n la - 
rini  ish  daftarig a  batafsil  yozib  b o rish i  shart.
L a b o ra to riy a   m a s h g 'u lo ti,  o d a td a ,  ish  stoli  u stid a o 'tk a z ila d i. 
Bu stol d o im o  to za  saqlanishi shart.  Ish jo y in in g  tozaligi tajriban in g 
unum li  va  m a z m u n li  b o 'lish in in g  garovidir.  M ash g'ulo t ja ra y o n id a  
ish  stoli  u stid a   o rtiq c h a   reak tiv   a s b o b la r  b o 'lm a slig i  lo zim .
T a la b a n in g   e ’tib o rsiz ,  p a la -p a rtis h   ishlash i,  kim yoviy  la b o ­
r a t o r i y a d a   i s h l a t i l a d i g a n   a s b o b l a r   b i la n   y a q in d a n   t a n i s h  
b o 'lm a slig i,  k islo ta  va  ish q o rla rn in g  x o ssala ri,  xavfsizlik tex n ik asi 
qoidalariga rioya qilm asligi ko'ngilsiz h o d isa la m in g  kelib chiqishiga 
sa b ab c h i  b o 'la d i.
5

H a r  q a n d a y   k u tilm a g a n   va  xavfli  h o la td a   la b o ra n tg a   yoki 
o ‘q itu v c h ig a  te z  m u ro ja a t qiling!
Laboratoriyada ishlash qoidalari. 
L ab o rato riy a m a sh g ‘u lo tlari 
quy idag i  ta rtib d a   olib  b o rilsa,  d a rs la r u n u m li  va  foyd ali  b o 'la d i.
1. T ajriba o 'tk azish  v aq tid a  ishning bajariladigan tartib ig a izchil 
rioya qiling.  N azariy bilim ni darslik va m a ’ruza d aftaridan sinchiklab 
o 'q ib   o 'rg a n in g .
2.  T a jrib a   olib  b o rish   u c h u n   z a ru r  n a rsa la r  (id ish ,  asb o b , 
reak tiv   va  b o sh q a la r)  m av ju d lig in i  a n iq la g a n d a n   s o 'n g   ta jrib a n i 
bo sh la sh   kerak.
3.  E h tiy o t  c h o ra la rig a   a m a l  qiling.  K erak  b o 'ls a   ish n i  m o 'rili 
shkafda bajaring.
4.  T a jrib a n in g  b o rish in i  d iq q a t b ila n   k u z a tin g ,  u n in g   h a m m a  
ta fsilo tla rin i bilib   o lin g ,  n a tija la rin i  ish  d aftarin g izg a  y o z ib   oling. 
L o zim   b o 'ls a   asb o b n in g   ra s m in i  ch izin g .  T ajrib a  reak siyasin i  ish 
ta m o m   b o 'lis h i  b ila n o q   d a fta rin g iz g a  yozib oling.  Ish  d a fta rin in g  
o 'n g   to m o n id a n   o 'q itu v c h in in g   f ik r-m u lo h a z a la ri  u c h u n   jo y  
qo ld irin g.
Ish   ja r a y o n id a   s h o s h ilm a s d a n ,  r e a k tiv la rn i  t o 'k m a s d a n , 
s a c h ra tm a s d a n   ishlash  lo zim .  Ish  v a q tid a   k o n se n trla n g a n   kislota 
yoki  ish q o rli  e ritm a la r   t o 'k ils a ,  d a rro v   la b o r a n tla rg a   a y tin g . 
K islo ta la r,  ish q o rla r  to 'k ilg a n   jo y n i  e h tiy o t  b o 'lib   te z d a   a rtin g , 
suv b ilan   yuvib,  kislota to 'k ilg a n  jo y n i  so d a e ritm a si b ila n ,  ish q o r 
to 'k ilg a n  jo y n i  esa sirka k islo tanin g  5  %  li  eritm asi bilan   neytrallash 
kerak.
R e a k tiv   s o lin g a n   p r o b ir k a la r n i   b i r   s h ta tiv d a n   ik k in c h i 
sh ta tiv g a   o lm an g .  A gar s h ta tiv d a   b iro r-b ir 
r e a k tiv  
b o 'lm a s a ,  un i 
b o sh q a  stoldagi  s h ta tiv d a n   o lm a s d a n ,  d a rh o l la b o ra n tg a   m u ro ja a t 
qiling.
R e a k tiv lard a n   fo y d a la n ish d a   q uyidagi  q o id alarg a  rio y a   qilish 
zarur:
1.  B ajariladigan   ish  u c h u n   rea k tiv n in g  z a ru r m iq d o ri  m a ’lum  
b o 'lm a s a ,  un i  m u m k in   q a d a r  k a m ro q   oling.
2.  O rtib  q o lg an   rea k tiv n i  sh u   reak tiv   o lin g an   id ish g a q a y ta rib  
solm ang.  R eaktivdan k e ra k lic h a  o lin g a n d a n  so 'n g  o 's h a  z a h o tiy o q  
id ish la rn in g  tiq in in i  b e rk itib , jo y ig a   q o 'y in g .
6

3.  R e a k tiv n i  p ip etk a   bilan   olsangiz,  p ip e tk a n i  yuvm ay tu rib , 
u  bilan   b o s h q a   id ish d an   reak tiv   o lm a n g .
Laboratoriya mashg‘ulotlarini o‘tkazishda xavfsizlik choralari. 
K im yo laboratoriyasida qoM laniladigan  reaktivlar,  reaksiyada ajralib 
c h iq a d ig a n  b a ’zi b irik m a la r o d a m   u c h u n   o z m i-k o ‘pm i  zararlid ir. 
S h u n in g   u c h u n   la b o ra to riy a   m a s h g ‘u lo ti  d a v o m id a   q u y id ag i 
xavfsizlik c h o ra larig a   rioya qilish zaru r.
1.  Z a h a rli  m o d d a la r bilan   q ilin ad ig a n   ish lam i  m o ‘rili  shk afd a 
bajarin g.
2.  A jralib  c h iq a y o tg a n  g a z la m i y a q in  tu rib  h id la m a n g .  G a z n i 
h id la sh   lo z im   boM gan  ta q d ir d a ,  h a v o n i  qoM ingiz  b ila n   idish 
o g ‘z id a n   o ‘zin g iz  to m o n   yelpib  o h ista   h id la n g   (1 -  rasm ).
S u y u q lik n in g   m azasini  to tib   k o ‘rish  q a t’iy  m a n   q ilin ad i.
3.  K u chli  k islo ta la m i,  ayn iq sa k o n se n trla n g a n  sulfat  kislo tan i 
su y u ltirish d a   suv n i  kislotaga q u y m ay ,  k islo tan i  suvga to m c h ila tib  
aralash tirin g .
4.  Bir  re a k tiv n i  ikkinchisiga  q u y ish   c h o g ‘ida  yuzingizga  yoki 
kiyim ingizga sach ram aslig i  u c h u n   sh u   id ish n in g  tepasiga eng ash ib  
qaram an g .
5.  Suyuqlik qizdirilayotgan 
id ish   u stig a   e n g a s h ib   q a r a ­
m ang,  ch u n k i  suyuqlik b a ’zan 
sa ch ra b   ketishi  m u m k in .
6.  Probirkaga b iro r m odda, 
ayniqsa,  reaktiv solib qizdirila- 
y o t g a n d a  
u n i n g  
o g ‘z in i 
o 'z in g iz g a   y o k i  y o n in g iz d a  
tu rg an   kishiga  q a ra tm a n g .
7.  Y uzingizga  yoki q o ‘lin- 
g iz g a   s u y u q l i k   s a c h r a s a ,  
tezlikda suv bilan yuvib, sochiq 
b ila n   artin g .  A y n iq sa  kuch li 
kislota  yoki  ish q o r  sach rasa, 
za ra rla n g a n   jo y n i  d arro v   suv 
bilan  yaxshilab  yuvib,  vrachga 
m u ro jaat qiling.
1-  rasm.  G azning  hidini  aniqlash.
7

8.  O s o n   o ‘t  o lu v ch i  m o d d a la r   b ila n   ta jr ib a la m i  o lo v d a n  
u zo q ro q d a yoki  m o 'rili shkafda o 'tk a z ish   m aqsadga m uvofiqdir.
9.  B e n z o l,  b e n z in  yoki  e firla r b ila n  ish la g a n in g izd a   o ‘t  c h iq ib  
k e tsa ,  suv  b ila n   o ‘ch irish g a  u rin m a n g ,  alan g a  ustiga  q u m   sepib 
o ‘ch irin g.
10.  T e rm in g   b iro r joyi  kuyib  qo lsa,  o ‘sha joy ni  kaliy p e rm a n ­
ganatning eritm asi bilan ho'llang , so ‘ng  d orix o n ad an  tegishli surtm a 
m oy  olib s u itin g  va alb atta sh ifo k org a m u ro jaat qiling.
11.  G a z la r bilan  ishlayotganingizda zaharlanib  qolsangiz,  d arhol 
to za havoga ch iq ing  va tezlik bilan  vrachga m urojaat qiling.
12.  K u m u sh n in g   a m m iak li  tu z   e ritm a sin i  uzo q   v aqt  saqlash 
m um kin em as.  C h unk i vaqt o ‘tishi bilan u n d a n  portlovchi  m o d d a  — 
ku m ush   q a ld iro g ‘i  hosil  b o ‘lishi  m u m k in .
13.  S ing an   p ro b irk a   siniqlari  va  q o g ‘oz  p a rc h a la rin i  m axsus 
idishlarga tash lash ga odatlaning.
14.  L a b o rato riy a   m ash g ‘uloti  tu g ag a c h ,  ish  sto llarin i  tartib g a 
soling.  G a z  va v o dop ro v od  jo 'm ra k la rin in g  berkligini,  elektr a sb o b ­
larin in g  o ‘ch g an lig in i tek sh irish n i  u n u tm a n g .  R eaktivlam i  m axsus 
belgilangan jo y la rg a   q o ‘yib,  ish jo y in g izn i  lab o ran tg a to p sh irin g .
LABORATORIYADA  QO'LLANILADIGAN  ASBOB 
VA  ID ISH LA R
L ab o rato riy a m ash g ‘ulotlarida q o 'llan iladig an asbo blar umumiy 
va yakka holda foydalanish uchun  m o'ljallangan asboblarga bo'linadi. 
U m u m iy   foydalanish  u c h u n   m o 'lja llan g a n   asboblarga:  taro zilar, 
quritish shkaflari,  qizdirish pechlari,  havo so'rgich  nasoslar,  reaktivli 
shtativ lar  va  b o sh q alar  kiradi.  Bu  asbo b lar  laboratoriyada  d o im o  
b o 'lad i  va  u lard an   tala b ala r o 'q u v   yili  d av om ida  fo y dalanadilar.
Y ak k a  h o ld a   fo y d ala n ish   u c h u n   m o 'lja lla n g a n   asboblarg a: 
isitk ic h la r,  sp irt  lam p a si,  te m ir  sh ta tiv ,  e le k tr  p ]itk alari,  p ro b irk a  
s a q la n a d ig a n   sh ta tiv la r,  c h in n i  id ish la r  va  b o s h q a la r  k ira d i.  Bu 
a s b o b   va  i d i s h l a r   m a s h g 'u l o t l a r   b o s h l a n g u n i c h a   l a b o r a n t  
to m o n id a n   ta y y o rla n ib ,  ta la b a g a   berilad i.
T arozi va ta ro zid a  tortish.  T a ro zi  k im y o   lab o ra to riy a si  u c h u n  
juda z a ru r asbobdir, ch unk i lab oratoriyada olib boriladigan  k o 'p g in a  
ta jrib a la r  a n iq lik n i  ta la b   q ilad i.  S h u n in g   u c h u n   m o d d a la r  k a tta
8

2 -   ra sm .
  T e x n ik   taro zi.
3 -   ra sm .
  D o rix o n a   tarozisi.
a n iq lik   b ila n   to rtila d i.  D em ak .  la b o ra to riy a d a   ishlovchi  h a r  b ir 
kishi  ta ro z in i  ish la ta   bilishi  sh art.
T a ro z ila r  h a r  xil  k o 'rin is h d a   b o 'lib ,  hozirgi  v a q td a   u larn in g  
quyidagi  tu rla ri  m avjud:
1.  T ex n ik -k im y o v iy  (2-  rasm ) va  d o rix o n
2
 tarozilari  (3-  rasm ). 
B u n d ay  ta r o z ila r   0,01  g  a n iq lik   b ila n   to rtis h g a   im k o n   b e ra d i.  Bu 
ta ro z ila r  k o 'p in c h a   sin te z   ish la rid a ,  reak siya  u c h u n   o lin g a n   va 
reaksiya  n atijasid a  hosil  b o 'lg a n   m o d d a la m i to rtish d a   ishlatiladi.
2.  O d d iy   ta ro z ila r,  savdo  ta ro z ila ri  k o 'p in c h a   1—2  g  o rtiq  
yoki  kam i  a h a m iy a tg a  ega b o 'lm a g a n  h o lla rd a   ishlatiladi.
3. A nalitik  m ak ro  va m ikro (± 0,00001  g  aniqlik bilan) taro z ila r 
aso san   m iq d o riy  a n a liz d a   ish latilad i  (4 -  rasm ).
H a r  qaysi  ta ro z in in g   o 'z   to sh i  b o 'la d i:  o d d iy   ta ro z ila rd a  
o d a td a g i  to sh la r,  te x n ik -k im y o v iy   va  d o rix o n a   ta ro z ila rid a   a n iq  
tosh lar,  a n a litik  taro zilard a esa an alitik  to sh la r ishlatiladi  (5-  rasm ).
T exn ik-k im y o viy  d o rix o na va an alitik  taro zilard a ishlatiladigan 
to s h la r  m ax su s  g 'ilo fli  q u tic h a la rg a   solib  q o 'y ila d i.  U la r  m ay d a 
to sh la r d eb  a ta la d i.  B unday to sh la r q o 'lg a   olin sa aniqligi b u z ila d i, 
sh u n in g   u c h u n   m ay d a   to sh la rn i  o lish g a  x izm a t  q ilu v ch i  qisq ich  
b o 'la d i.  T o rtish   v a q tid a  to sh la r a n a  sh u   q isq ich  bilan qisib o linadi.
T a r o z id a   b i r o r   n a rs a   to r tis h d a n   o ld in ,  ta r o z in in g   t o 'g 'r i  
ishlashini  va t o 'g 'r i   n atija b e rish in i te k s h irib  k o 'ris h   kerak. T a ro zi 
t o 'g 'r i  o 'r n a tilg a n   va  t o 'g 'r i   ish la y o tg a n   b o 'ls a ,  m ili  d a ra ja n in g  
o 'rta s id a g i  b e lg id a n   c h a p   va  o 'n g   to m o n g a   b a ra v a r  o g 'a d i,  bu 
hoi  ta ro z i  p a lla la rin in g   m u v o z a n a td a  e k a n lig in i  k o 'rs a ta d i.
9

4-  rasm.
  Analitik tarozi.
T aro zi  m u v o z a n a is a   k e ltirilg a n d a n   s o 'n g  to rtish g a   kirishiladi: 
to rtilish i  k e ra k   b c ’.gan  n arsa  ta ro z in in g  c h a p   pallasiga  q o 'y ila d i, 
o ‘ng p allasiga esa a w a l to sh la m in g  eng  k attasi  so 'n g ro   k ich ik ro g 'i 
ta rtib   b ila n   q o 'y ib   b o rila d i.
T o s h la r ta ro z i  pallasi  q o 'z g 'a lm a s  h o la tg a  k e ltirilg a c h   q o 'y i­
lishi  va  o linishi  k erak.
S o c h ilib   k e ta d ig a n   rea k tiv   m o d d a la r  ta ro z i  p allasig a  tr id a n - to 'g 'r i  s o jn m a y ,  og 'irlig i b elg ilab  o lin g a n   yoki ta ro z i  palla- 
slga  q o 'y ib   m u v c ? a n a tg a   k eltirilg a n   byuksga,  c h in n i  k o sa c h a g a , 
b a ’zan   q o g 'o z g a   r o iib  to rtila d i.
Suyuqliklam i to rtish d a ular tarozi pallasiga tom izilm asligi kerak. 
Ki.MOtalcmi  to rtis h   v a q tid a   e h tiy o t  b o 'lis h   lozim .
T aro zid a to rtish d a  quyidagi qoidalarg a q a t’iy rioya qilish zarur:
1.  T ex n ik -k im y o v iy  taro zi b u z u q  b o 'lsa   va  uni tu za tish  q o 'lin -  
gizdan  k elm asa,  darho!  o 'q itu v c h i  yoki la b o ra n tg a  m u ro ja a t qiling.
2.  T a ro z i  p a lla s ;gn  issiq,  h o 'l  va  iflos  n a rsa la rn i  q o 'y m a n g . 
S u y u q lik la r  b ila n   ish la y o tg a n in g iz d a   u la r  taro z ig a   va  to sh la rg a  
to m m a sin .
3.  T o rtila y o tg a n   reak tiv   va  h a r   b ir  to s h n i  ta ro z i  pallasig a 
ta ro z in i  t o ‘x ta tib  s o 'n g ra   q o 'y is h   k erak .



Do'stlaringiz bilan baham:
  1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   36


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2019
ma'muriyatiga murojaat qiling