Farmatsevtika in st it u t I talabalari uchu n 0 ‘quv adabiyoti

39

2.  Yuqoridagi  kislotalarga  mos  keladigan  oksidlaming  empirik  va 
tuzilish  formulalarini  yozing.
3. 
K islotalarning  bosqichm a-bosqich  dissotsiasiyasini  yozing: 
H2M n 0 4,  H 4P20 7,  H 3A
s
0 4.
TUZLAR
D isso tsia tsiy a la n g a n d a   m eta ll  k a tio n la ri  va  k islo ta  q o ld ig ‘i 
a n io n la ri  h o sil  q ila d ig a n   e le k tro litla rg a   tuzlar  deyiladi.  T u z la r 
o 'r ta ,  asosli  va  n o rd o n   tu zla rg a  b o 'lin a d i.
0 ‘rta   tu z la r   h osil  q ilish n in g   q u y id ag i  u suilari  m avjud:
1.  O d d iy  m o d d a la m in g  b irik ish i  n atijasida:
2 N a   +   C l2 =   2  N a C l 
Z n   +   S  =   Z n S
2.  M e ta lla rg a   k islo tala r t a ’sir ettirib :
M g  +   2  H C 1=  M g C l2  +   H 2 
Z n   +   H 2S 0 4  =   Z n S 0 4  +   H 2
3.  A sosli  va  kislo tali  o k sid la m in g  b irik ish i  tufayli:
C aO   +   C 0 2  =   C a C 0 3
3  N a 20   +   P 20 5  =   2  N a 3P 0 4
4.  A sosli  ok sid larg a  k islo tala r t a ’sir ettirib :
K 20   +  2  H N 0 3  =   2  K N 0 3  +   H 20  
M n O   f  H ,S 0 4  =   M n S O .  t-  H , 0
2 
4  
4  
2
5.  K islo tali  ok sid larg a  ish q o r t a ’s ir e ttirib :
S 0 3  +  2  N a O H   -   N a 2S 0 4  +   H 20  
C 0 2  +   2 K 0 H   =   K 2C 0 3  +   H 20
6.  M e ta lla rg a  tu z la r t a ’sir ettirib :
F e  +   C u S 0 4  =   F e S 0 4  +   C u 
Hg  ( N 0 3)2  +   Cu  =   C
u
  ( N 0 3) 2  +   Hg
7.  A so slarg a  kislo talar t a ’sir  qilib:
Z n   ( O H ) 2  +   2  HCI  =   Z n C l2  +   2  H 20
2 Al  ( O H ) 3  +   3  H 2S 0 4  =   A l2  ( S 0 4) 3  +   6  H 20
4 0

8.  T u z la rg a   ish q o rlar  t a ’sir  e tish i  tufayli:
Ba  ( O H ) 2 +   N a 2S 0 4  =   i   B a S 0 4  +   2  N a O H
3  N a O H   +   F e C l3  =   I   F e ( O H ) 3  +   3  N a C l
9.  T u z la rg a  k islo tala r t a ’siri  o q ib a tid a :
Pb  ( N 0 3)2  +   H 2S 0 4  =   I   P b S 0 4  +   2  H N 0 3 
B a C l2  +   H 2S 0 4  =   B a S 0 4 1  +   2  H C I
10. T u z larg a  tu z la r t a ’sirida:
A g N 0 3  +   K C l  = 1  A gC l  +   K N 0 3 
B aC l,  +   N a , S 0 4  =   l B a S 0 4 +   2  N aC I
2 
2 
4 
4
N o r d o n  tu z la r deb,  k islo ta  ta rk ib id a g i v o d o ro d n in g  b ir qism i 
o 'm in i   m eta ll  o lish id an   h o sil  b o ‘lg an   m a h s u lo t  d e b   q a ra lad i. 
N o r d o n   tu z la r  quyidagi  u su lla r  b ila n   h osil  qilinadi:
1.  O z m iq d o rlik  ishqorga k o 'p  asosli kislota yoki kislotali oksid 
b ila n   t a ’sir  k o 'rsa tib :
N a O H   +   C 0 2  =   N a H C 0 3 
K O H   +   H 2S 0 4  =   K H S 0 4  +   H 20
2.  0 ‘rta  tu z  va ush b u  tu z n i h o sil q ilg an  k o ‘p  asosli k islo tan in g  
o ‘z a ro   t a ’sirid an:
N a 2S 0 4  +   H 2S 0 4  =   2  N a H S 0 4 
N a 2C 0 3  +   C 0 2+   H O H   =   2  N a H C 0 3
N o r d o n   tu z n i  o 'r ta   tu z g a   a y la n tiris h   u c h u n   sh u   tu z n i  h osil 
q ilg an   ish q o rd a n   k o ‘p ro q   q o 's h is h   kerak:
N a H S O , +   N a O H   =   N a 2S 0 4 +  H 20  
N o r d o n  tu z  m u ay y a n  h a ro r a t t a ’sirid a n   o ‘rta  tu zg a  ay lan ad i:
C a   ( H C 0 3)2  —  ->  C a C 0 31  +   C 0 21  +   H 20
N o rd o n  tuzga shu tuzn i hosil qilgan  m etalining bo sh q a tu zid a n  
q o 's h ib   o 'r t a   tu z  o lish   m u m k in :
K H S 0 4  +   K C l  =   K -,S 0 4  +   H C I  t
4 
2 
4

N o r d o n   t u z l a r n i n g   t u z i li s h   f o r m u la s i  y o z ilg a n d a   tu z  
tark ib id ag i v o d o ro d  k islo ro d   o rq ali  m a rk a z iy  a to m g a  b o g ‘lanadi:
N a H S 0 4
n atriy  g idrosulfat
H -   o  
o
4 s f
X   %
N a —O 
O
C a  ( H S 0 4) 2
kalsiy gidrosulfat
H  -   X
X
y
4
C a
X
X
H - 0  
o
N a H 2P 0 4
natriy  digidrofosfat
N a - 0 \
H - 0   -   P = 0  
H - O ^
C a  ( H 2P 0 4) 2
kalsiy digidrofosfat
N a 2H P 0 4
n a triy  gidrofosfat
N a - O x  
N a - O - P   =   O 
H - O x  
C a H P 0 4
kalsiy g idrofosfat
H - O ^
H - 0 - P = 0
C a
\
° \
h
-
o
-
p
=
o
H - 0 X
,
0
.
C a
X )   - P = 0  
H  -   O ^
Asosli  tu z la r —  ta rk ib id a   m eta ll  a to m i  va  k islo ta   q o ld ig ‘id an  
ta s h q a ri  b ir yoki  b ir n e c h a  gidroksil  g u ru h in i  saq lo v ch i  tu z la rd ir. 
Asosli  tu z la r  qu y id agi  u su lla r  b ila n   hosil  qilinadi:
42

1.  K am   m iq d o rd a   o lin g a n   kislo taga  k a tta   m iq d o rd ag i  k o ‘p  
kislo tali  asos  b ila n   t a ’sir  etib:
M g  ( O H ) 2 +   H C I ->   M g O H C l  +   H 20  
2  M g  ( 0 H ) 2+   H 2S 0 4  ->  ( M g 0 H ) 2S 0 4 +   2  H 20
2.  K o ‘p  k islotali  a so sla m in g   o ‘r ta   tu zlarig a  ish q o rla r  t a ’sir 
e tis h id a n   asosli  tu z la r  h osil  q ilin ad i:
Z n C l2 +   K O H   = Z n O H C l  +  KCl 
B i ( N 0 3) 3 +   2  N a O H   = Bi  ( 0 H ) 2N 0 3 +  2  N a N 0 3
Asosli tu z la m i  o ‘rta  tu zla rg a  a y la n tirish  u c h u n  shu tu z n i  hosil 
q ilgan   k islo tad a n   k o 'p r o q   q o 's h is h   k erak :
M g O H C l +   H C I  = M g C l2  +  H 20  
( C u 0 H ) 2S 0 4+   H 2S 0 4 = 2  C u S 0 4  +   2  H 20
Asosli tu zlarnin g  tuzilish fo rm u lalari yozilganda tu z  tarkibidagi 
gidroksil g u ru h i o 'z in in g  kislorodi b ila n  m etall atom ig a bo g 'lan ad i:
M g 0 H N 0 3 
[Al  ( 0 H ) 2]2S 0 4
Tuzlarning  nomlanishi.
T u z larn in g  xalqaro n o m i ju d a  k eng tarqalgan.  O 'rta  tu zla rn in g  
n o m i  m eta ll  b ila n   k islo ta la rn in g   n o m id a n   o lin ad i.
M asalan :
magniy gidroksonitrat
alyum iniydi gidroksosulfat
A l—O  
O
H - O -
A l— O
O
H - 0
/
N a C l  —  n a triy  x lo rid  
N a N 0 3—  n a triy   n itra t
K C N S   —  kaliy   ro d a n id  
K 2S 0 3  —  kaliy  sulfit
43

N a 2S  —  n a triy   sulfid 
N a 3A s 0 3  —  n a triy   a rse n it
K 2S 0 4  —  kaliy  sulfat 
N a 2S i 0 3  —  n a triy   m eta silik a t
C a 3  ( P 0 4)2 —  kalsiy  fosfat
T u z   hosil  q ila d ig a n   m e ta ll  o 'z g a ru v c h a n   v a le n tli  b o 'ls a ,  u 
holda m etall n o m id an  so 'n g  qavs ichida uning valentligi ko'rsatiladi:
F e C l2  —  te m ir   ( II )   x lo rid ,  F e C l3— te m ir   ( I I I )   x lo rid ,
F e S 0 4  —  te m ir   ( II )   s u lfa t,  F e 2( S 0 4) 3  —  te m ir   ( I I I )   sulfat.
N o r d o n   va  asosli  tu z la r   h a m   o 'r ta   tu z la r  kabi  a ta la d i,  faq at 
n o rd o n   tu zg a   gidro,  asosli  tu z g a   gidrokso  q o 's h im c h a la ri  q o 's h ib  
aytiladi.
M asalan :  N a H S 0 4  —  n a triy  gidrosulfat,  C a  ( H 2P 0 4)2  —  kalsiy 
d ig id r o f o s f a t,  C a H P 0 4  —  k a ls iy   g i d r o f o s f a t,  C u 0 H N 0 3  — 
m isg id ro k so   n itra t,  Al  ( O H ) 2Cl  —  a ly u m in iy d ig id ro k so   x lo rid , 
A 10H C 12  —  aly u m in iy g id ro k so x lo rid .
T A J R I B A L A R
Z aru r  asbob  va  reaktivlar:  K a rb o n a t  a n g id rid n i  olish  u c h u n  
K ip p   a p p a r a ti ,  c h in n i  k o s a c h a ,  la k m u s   q o g 'o z la r i,  s h is h a  
ta y o q c h a ,  p ro b irk a la r,  rux  m eta lli.
Eritmalar:  2  n.  b a riy   g id ro k sid ,  2  n.  xlorid  kislota,  o 'y u v c h i 
n a triy ,  0,5  n.  m is  (II)  sulfat,  0 ,05   n.  k u m u sh   n itra t,  0,5  n.  te m ir 
(II)  x lo rid ,  0,5  n.  b ariy  xlorid  (b ariy  n itra t),  0,5  n.  kaliy sulfat,  0,5 
n.  m agniy sulfat, 0,5  n. k obalt (II) xlorid, 0,5 n. a m m o n iy  gidroksid.
1-  ta jrib a .  N ey trallash   reaksiyasi.
C h in n i  k o sa ch a g a   2n.  x lo rid   k islo ta  e ritm a s id a n   10  m l  solib, 
u n in g  ustiga o z -o z d a n  2 n.  o 'y u v c h i natriy q o 'sh in g  va a ralash m an i 
s h is h a  ta y o q c h a  b ila n   a ra la s h tirib ,  n e y tra l e ritm a  olish g a h a ra k a t 
qiling.  N e y tra l e ritm a  k o 'k  va qizil  lak m u s ran g in i o 'z g a rtirm a y d i. 
R eak siy a ten g lam asin i yozing.
2 -   ta jrib a .  M e ta lin in g  b o s h q a   m eta ll tu zi  b ila n  o 'z a r o  t a ’siri.
P ro b irk a g a   5—8  m l  m is  ( II )   sulfat  e ritm a s id a n   q u y ib ,  u n g a
b ir-ik k i  d o n a   rux  b o 'la k c h a s id a n   soling.  E ritm a n i  q a y n a g u n c h a  
q iz d irin g ,  e ritm a   ran g in in g   o 'z g a ris h in i  va  m is  a jra lib   c h iq ish in i 
k u z a tib ,  reaksiya te n g la m a sin i  yozing.
44

3- tajriba. 
T u z   b ila n   k islo tan in g   o 'z a r o   t a ’siri.
P ro b irk a g a   o z ro q   k u m u sh   n itr a t  e ritm a s id a n   o lib ,  ustiga
s u y u l t i r i l g a n   x l o r i d   k i s l o t a d a n   t o m c h i l a t i b   q o ‘s h in g ,  o q  
c h o 'k m a n in g   h o sil  b o 'lis h in i  k u z a tin g .  R eak siya  ten g la m a sin i 
yozing.
4- tajriba. 
T u z   b ila n   aso sn in g   o 'z a r o   t a ’sirini  o 'rg a n ish . 
P ro b irk a g a   te m ir  (II I)  xlo rid  e ritm a sid a n   5—6  ml o lib ,  ustiga
o 'y u v c h i  n a triy   e ritm a s id a n   to m c h ila b   q o 's h in g ,  q o 'n g 'i r   tu s 
c h o 'k m a n in g   h o sil  b o 'lish in i  k u zatin g .  E ritm a d a   b ir  v a q tn in g  
o 'z id a   N a C /h a m   hosil b o 'la d i.  B uni  filtrlan gan   e ritm an i  b u g 'la tib  
isbotlash  m u m k in .  R eak siy a  te n g la m a sin i  yozing.
5- tajriba. 
T u z n in g   b o sh q a   tu z   b ila n   o 'z a r o   t a ’siri. 
P ro b irk a g a   0 ,5   n.  b ariy   n itra t  (x lo rid )  e ritm a sid a n   3—4  ml
solib,  u n in g   u stiga  to m c h ila b   m ag n iy  su lfat  e ritm a s id a n   q o 's h in g  
va  p ro b irk a n i  c h a y q a tin g .  O q  c h o 'k m a   hosil  b o 'lis h in i  ku zatin g . 
R eaksiya  te n g la m a s in i  yozing.
6- tajriba. 
N o r d o n   tu z n in g   h osil  b o 'lis h i.
Probirkaga bariyli  suv Ba (O H )2 d a n   3—4 m l  quying,  unga  K ipp 
apparatidan karbonat angidridni yuboring.  O q cho'km aning tushishini 
kuzatib, reaksiya tenglamasini yozing. S o'ngra hosil bo'lgan cho'km aga 
m o'lro q ,  c h o 'k m a   erib  ketguncha  k aib o n at  angidridini  yuborishni 
davom  ettiring.  Bariy gidrokarbonat nord on  tu z hosil bo'lganligi uchun 
c h o 'k m a  eriydi.  R eaksiya tenglam alarini yozing.
7- tajriba. 
A sosli  tu z n in g   h o sil  b o 'lis h in i  ku zatish. 
P ro b irk a g a   2  n.  k o b alt  ( II)  x lo rid   e ritm a s id a n   5—6  ml  o lib,
ustiga s h u n c h a   2  n.  o 'y u v c h i  n a triy  e ritm a s id a n   q o 's h in g .  B u n d a  
k o b a ltn in g   k o 'k   b in a fsh a   rangii  asosli  tu z i  hosil  b o 'la d i.  Ish q o r 
q o 's h is h n i  d a v o m   e ttirsa n g iz   k o b a lt  g id ro k so x lo rid n in g   k o b alt 
g id ro k sid g a   a y la n is h in i  ra n g   o 'z g a r is h id a n   a n g la s h   m u m k in . 
R eaksiya  te n g la m a s in i  yozing.
8- tajriba. 
K o m p le k s   tu z   h o sil  qilish.
P ro b irk a g a   1  m l  0,5  n.  m is  ( II )   su lfat  e ritm a s id a n   solib , 
ustiga  to m c h ila b   0 ,5   n.  a m m ia k   e ritm a s id a n   c h o 'k m a   h o sil 
b o 'lg u n c h a   q o 's h in g .  P ro b irk a n i  y ax sh ilab   ch a y q atin g :
C u S 0 4  +   2  N H 40 H   =   i C u   ( O H ) 2  +   ( N H 4) 2S 0 4
45

H osil  b o 'lg a n   e ritm a g a   c h o 'k m a   erib   k e tg u n c h a   a m m ia k  
e ritm a s id a n   q o 's h in g ,  sh u n d a   m is  a m m ia k a t  k o m p lek s tu zi  hosil 
bo'ladi:
Cu  (O H ),  +   ( N H 4) ,S 0 4+  2  N H 4O H   =   [Cu  ( N H , ) J   S 0 4  + 4   H ,0
k o 'k   rang
M a s h q 1 a r
1.  KO H,  Ca  (O H ),  larga  H 2S 0 4,  H3A s0 4,  H4P ,0 7  kislotalari  bilan 
ta ’sir etib,  nordon  tuzlami  hosil  qiling.
2. Sn  (OH),,  Bi  (OH), larga HNO,,  H ,S 04,  H3P 0 4kislotalarining ta’siri 
tufayli  hosil  bo'lishi  mumkin  bo'lgan asosli  tuzlarning formulasini yozing.
3.  K2C r 0 4,  КСЮ 4,  Na,B40 7,  K M n 0 4,  N aH ,A s04,  [Al  ( 0 H ) ,] ,S 0 4, 
Bi  ( 0 H ) ,N 0 3,  Ca  (H C O ,)2',  Al,  ( S 0 4)3,  [Cr ( 0 H ) 2J3P 0 4,  Ba (H C r',0 7)2 
tuzlarining tuzilish  formulalarini  yozing.
4.  2  g  bariy  karbonatni  normal  sharoitda  bariy  gidrokarbonatga 
aylantirish  uchun  necha litr karbonat  angidrid sarflanadi?
KIM YONING  ASOSIY  QONUNLARI
a) 
moddalar  massasining  saqlanish  qonuni.
R eak siy ag a  k irish a y o tg a n   m o d d a la m in g   m assasi,  reak siy a 
n atijasid a  hosil  b o 'lg a n   m o d d a la r m assalarin in g  y ig 'in d isig a  teng:
C a O   +   C 0 2 
C a C 0 3 
56 
44 
100
Bu  q o n u n   m a te riy a   a b a d iy lig ig a   o id   u m u m iy   q o n u n n in g  
kim yoviy  h o d isa la ig a   n isb a ta n   ta d b iq   e tilish id ir.  Y a ’n i,  m o d d a  
h e c h   q a c h o n   y o 'q d a n   p ay d o   b o 'lm a y d i  va  y o 'q o lib   k e tm a y d i. 
S hu  kabi  en erg iy a  h am   y o 'q d a n   p a y d o  b o 'lm a y d i  va  h e c h   q a c h o n  
y o 'q   b o 'lm a y d i,  faq at  b ir  tu rd a n   ik k in c h i  tu rg a  o 'ta d i.
b) 
tarkibning doimiylik  qonuni.
K im y o v iy   b ir ik m a n in g   q a y s i  n a r s a d a n   va  q a y si  u s u ld a  
o lin is h id a n   q a tiy   n a z ar,  sifati  va  m iq d o r   tarkib i  h a m m a   v a q t  b ir 
xil  b o 'la d i:
2  H ,  +   O ,  =   2  H , 0  
N a O H   +   H C I  =   H , 0   +   N a C l 
C u O   +  
H ,=  
H , 0  
= 
C u
46

Bu  reaksiyalarda suv qaysi  usulda  hosil  qilinishidan qatiy nazar, 
b ir  m assa  qism   v o d orodg a  8  m assa  q ism   kislorod  to 'g 'ri  keladi.
d) 
ekvivalent.  Ekvivalentlar  qonuni.
M o d d a n in g   ek v iv alen ti  d e b ,  u n in g   1  m ol  v o d o ro d   a to m la ri 
b ilan   b irik a d ig a n   yoki  k im yoviy  rea k siy ala rd a   s h u n c h a   v o d o ro d  
a to m la rin in g  o 'r n in i  o lad ig a n   m iq d o rig a   aytiladi.
Bir  e k v iv alen t  m o d d a n in g   m assasi  ekvivalent  m assa,  n o rm a l 
s h a ro itd a g i  h a jm i  esa  ek viva len t  hajm   d ey ilad i.  V o d o ro d n in g  
ekvivalent  massasi  1  g,  ekvivalent  h ajm i esa  11,2  I.  ga  teng.  K islorod 
u c h u n   b u   q iy m a tla r  m o s  rav ishd a  8  g  va  5,6  1  b o 'la d i.
E k v iv a le n tla r   qonuni.  R e a k s iy a g a   k iris h u v c h i  m o d d a la r  
m assalari  u la rn in g   ekviv alen t  m assa la rig a  t o ‘g ‘ri  p ro p o rsio n a ld ir:
m \
  _   £ |
-   r  
B un d a:  m,  va  .  Е,-  m o d d a n in g   m assasi  va  ek v iv alen t
f tt~ )  
£L~)
 
1
1
1
m assasi,  m
1  va  £ ,  2-  m o d d an in g   m assasi  va  ekvivalent  m assasi.
E le m e n tn in g  ekvivalent  m assasini  hisoblash  u ch u n   uning ato m  
m assasini  valentligiga b o 'lis h   kerak.  T ab iiy k i,  o ‘zgaruvchi v alen tli 
e le m e n tla m in g   e k v iv alen t  m assalari  h a m   o ‘zg a ru v c h a n d ir.
M u ra k k a b   m o d d a la m in g  ek viv alen tlarin i  quyidagi  fo rm u la la r 
asosid a  h iso b lasa b o ‘ladi:
B e r i l g a n  
k i m y o v i y  
r e a k s i y a d a  
q a t n a s h a  y o t g a n  
m o d d a la m in g  e k v iv a len tin i  h iso b la sh   u c h u n   u larn in g   reak siy ad a 
q a tn a s h a y o tg a n   io n la r i,  a to m la r i  y o k i  a to m la r   g u r u h i   s o n i n i  
e ’tib o rg a   o lish   k e ra k .
M—m o ly a r  m assa.  я с  va  BL—o ksid  hosil 
q iluv ch i  e le m e n tn in g   soni  va  valen tligi.
n .., 
— k islo ta n in g   asosliligi.
Et
kislnla
kislota  ~
"kislota
kislola
n mc  va 
—  m etall  a to m la rin in g  so n i  va 
valen tlilig i.
n. 
—  a so sn in g   kislotaliligi.
47

M asalan: 
a)  N a O H   +   H 2S 0 4 =   N a H S 0 4 +   H 20
b )  2  N a O H   +   H 2S 0 4 =   N a 2S 0 4  +   2  H 20
B irinch i  reak siy ad a sulfat  k islo tan in g  faq a t b itta  v o d o ro d   ioni 
reaksiyada  q a tn a s h y a p ti,  s h u n in g   u c h u n   b u   reak siyad a  H 2S 0 4 
ning  e k v iv alen t  m assasi  98  g  ga  ten g.  2 -  reak siy ad a  H 2S 0 4 ning 
h a r ikkala v o d o ro d   ioni alm ashgani u c h u n  uning ekvivalent  massasi 
49  ga  teng;
e) 
mol.  Avogadro  qonuni.  Gazlarning  molyar  hajmi.
K im y o v iy   h is o b la rd a   m o d d a n in g   m assasi  va  h a jm i  b ila n  
b irg alik d a,  m o d d a d a g i  tu zilish   b irlik lari  (m o le k u la ,  a to m ,  ion   va
b .)  soniga  p ro p o rs io n a l  b o 'lg a n   k a tta lik   —  m odda m iqdori q o 'lla ­
n iladi.  B u n d a  g ap   q a n d a y   tu zilish   birligi  h a q id a   b o ray o tg a n lig in i 
e ’tir o f  etish  sh a rt.  M o d d a   m iq d o rin in g   birligi  qilib  m ol o lin g an .
M ol  deb, 12  g   [62C   uglerod  izotopida  qancha  atom   bo'lsa, 
shuncha  m olekula,  atom   y o k i  boshqa  tuzilm a  birligini  saqlovchi 
m odda  m iqdoriga  aytiladi.
Bir  m ol  m odd adag i  tu zilm a  birliklarining  soni  6,  02-1023  m o l-1 
ga  te n g  b o 'lib ,  b u   A v o g ad ro   do im iysi  deyiladi.
1  m ol  m o d d a n in g   m assasi  m olyar  macsa  d e b   a ta lad i.  U n in g  
g ra m m la rd a   ifo d a lan g a n   q iy m ati  son jih a tid a n   m o d d a n in g  nisbiy 
m olek uly ar  m assasiga ten g .  M asalan ,  x lo m in g  m o lek u ly ar m assasi
70.9 ga te n g ,  b u n d a n   m o lek u ly ar holdagi  x lo rn ing  m o ly a r m assasi
70.9  g /m o l  ek an lig i  kelib  c h iq a d i.  X lo r  m olekulasi  ikki  a to m d a n  
tashkil  to p g an lig i  u c h u n   1  m ol  xloi  a lo iiila iiiiin g   m assasi  ikki 
m a rta   k a m ,  35,45  g /m o l  b o 'la d i.
A vagadro  qonuni:
B ir  xil  h a r o r a t  va  b o s im d a   te n g   h a jm li  tu rli  g a z la rn in g  
m o le k u la la ri  soni  o 'z a r o   te n g  b o 'la d i.
H a ro ra t  0°C,  bosim   101,  3 2 5   Pa  (7 6 0   mm  sim ob  ustuni) 
bo'lgan  sharoitni  norm al  sharoit  (n s h .)  deyiladi.
A vo g ad ro   q o n u n id a n   m u h im   ik k ita  xulosa  kelib  c h iq a d i:  a) 
n o rm al  s h a ro itd a   1  m ol  h a r q a n d a y  g a z n in g   hajm i  2 2 ,4   1 ga  teng .
I  mol  g a z n in g   h ajm i  g az n in g   m o ly a r  hajm i  deyilad i.

т,  
М ,  
n
т
~ М ~  
B unda:  m,  va  Л/,  1-gazning m assasi va m oly ar 
m a s s a ^ ,  m
2  va  M2 2 -g azn in g   m assasi  va  m olyar  m assasi.  D — 1- 
g a z n in g  2 -g az g a   n isb a ta n   zichligi.
G a z la rn in g  zichligi,  o d a td a , v o d o ro d g a  yoki  hav o g a n isb a ta n  
a n iq la n a d i.  Bu q iy m a tla rd a n  b iro n ta si  m a ’lum  b o 'ls a ,  n o m a ’lu m  
g a z n in g   m o ly a r  m a s s a s in i  q u y id a g i 
f o r m u la la r   y o r d a m id a  
o so n lik c h a   to p ish   m u m k in :
M   =   2 
D H 
B u n d a: 
2
2  —  v o d o ro d n in g   m o ly a r  m assasi;
D
h
2— g azn in g   v o d o ro d g a   n isb a ta n   zichligi;
29  —  h av o n in g   o 'r ta c h a   m o ly a r  m assasi;
D h  —  g az n in g  h a v o g a   n isb a ta n   zichligi.
M o d d a   m iq d o ri  (n ,  m o l)  m assasi,  (m ,  g)  va  m o ly a r  m assasi 
(M ,  g /m o l)   o rasid a   q u y id a g ic h a   b o g 'liq lik   m avjud:  n  =  —
G a z n in g   n o rm a l  s h a ro itd a g i  h ajm i  ( V0,  1)  m a ’lu rriD o 'ls a , 
u n in g   m iq d o rin i  (m o lla r s o n in i)  q u y id ag ic h a  a n iq la sa   b o 'la d i:
M a sa la la m i yechish  nam unalari:
1- masala. 
B ir d o n a C 0 2 m olekulasining m assasini g ram m lard a 
ifodalang.
Yechish: 
M r ( C 0 2)  =   12  +   2-16 =  44 
M   ( C 0 2)  =   44  g /m o l.
1  m ol  C 0 2  o 'z id a  6 ,0 2 -IO23  d o n a   m o lek u lan i  saqlaydi.  U n in g  
m assa sin i  q u y id ag ic h a   h iso b la y m iz :
4 4 ,0 /( 6 ,0 2 T 0 23)  =   7,31  IO"23  g.
2- masala. 
4 g C H 4 n o rm a l sh a ro itd a  q a n c h a  hajm ni egallaydi?
Yechish:  M  ( C H 4)  =   16  g 
16 g  —  22,4  / 
. 
.
4 g  —  V / 
K  =  ^ p
  =  5 , 6 l
M  =   29 
D x
49

3 -  m a s a la .  M assasi  1,7  g b o ‘lg an  g a z n in g   n o rm a l sh a ro itd a g i 
h a jm i  1,12  1,  sh u   g a z n in g   m o ly a r  m assasin i  a n iq la n g .
Yechish:  1,7  g —  1,12  1.
M  -   22,4
1,7  22,4 
1,12 
g
4 -   m a s a la .V o d o ro d g a   n isb a ta n   zich ligi  8,5  g  te n g   b o 'lg a n  
g a z n in g   m o ly a r  m assasin i  an iq lan g .
Yechish: 
M  =   2 -D H  =   2-8,5  =   17  g /m o l.
Gazga  o id   qonunlar
a )  Boyl  —  M o rio tt  q o n u n i.  O 'z g a rm a s   h a r o r a td a   m a ’lu m  
m iq d o r g a z n in g   b o sim i  u n in g   h a jm ig a   tesk a ri  p ro p o rsio n a ld ir:
V. 
p