Farmatsevtika in st it u t I talabalari uchu n 0 ‘quv adabiyoti


Download 48 Kb.

bet2/36
Sana28.11.2017
Hajmi48 Kb.
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   36

10

o n   <1  <1  O
d d
  <1
6 0 0  
5 0 0  
1 0 0  
100  5 0  
2 0  
2 0  
10
5 -   rasm .
  T a ro z i  to sh lari.
4.  T o rtila d ig a n   n a rs a n i  t o ‘g ‘r id a n - to ‘g ‘ri  ta r o z i  p a lla sig a  
q o 'y m a s d a n   s ta k a n c h a ,  b y u k s,  so at  o ynasi  yoki  q o g ‘o zg a  q o ‘yib 
to rtis h   kerak.
5.  T o rtila d ig a n   n a rsa   ta ro z in in g   c h a p   p allasig a,  to s h la r  esa 
o 'n g  pallasiga  q o ‘yiladi.
6.  T aro zi  to s h la rin i  fa q a t  q isq ich   bilan  o lish  kerak .
7.  Bir  la b o ra to riy a   ish id a   h a r  xil  n a rsa la r  k e tm a -k e t  to rtila ­
d ig an   b o 'ls a ,  b ir ta r o z id a n   fo y d a la n ish g a  o d a tla n in g .
8.  T o rtib  bo   lganin g izdan   so ‘ng  to sh la m i  o ‘z o ‘riniga q o ‘yishni 
u n u tm an g .  T aro zid a  h e c h   n arsa qoldirm ang.
9.  H a r b ir  ish  o ld id a n  to s h la r  va ta ro z in in g  a n iq lig in i  te k sh i- 
rish n i  u n u tm a n g .
10.  Ish  tu g a g a n d a n   keyin  taro z i  va  to sh la m i  te k sh irib ,  taro zi 
p allalarini q o 'z g 'a lm a s  h o latg a   keltirib so ‘ng lab o ra n tg a  topshiring.
Isitish asboblari. 
L ab o rato riy ad a asboblam i qizdirish u ch u n   h a r 
xil  a sb o b la rd an ,  ju m la d a n ,  spirtli  va  gazli  isitk ich lar,  e le k tr  p litka 
va p ech lar,  suv va q u m   h a m m o m id a n  foydalaniladi ( 6 - 9 -  rasm lar).
Spirtli  isitk ic h la r  sh is h a d a n   yasalgan  b o 'lib ,  p a x ta   piligi  va 
sh ish a   q o p q o q   b ila n  jip s  b e rk itila d ig a n   b o 'la d i.
II

G a z li  isitk ic h la rn i  y oq ish  u c h u n  
c h a q ilg a n  gugurt  c h o ‘pini  isitkich n ing 
o g ‘ziga yon  to m o n d a n  tu tib  gaz j o 'm -  
ragini  o c h ish   kerak.  Isitkichm  o ‘chirish 
u c h u n  esa gaz jo 'm ra g in i b erk itish   k e ­
rak.  G a z   ic h itk ic h   t o ‘g ‘ri  ish la g a n d a  
a la n g a   h a ro ra tin in g  ta x m in a n   q a n d a y  
| b o ‘lis h i  1 0 -  r a s m d a   k o 'r s a t i l g a n .  
B u n z e n   v a   T e k l o   i s i t k i c h l a n d a n  
a l a n g a n i n g   t a x m i n i y   h a r o r a t i   va 
z o n a la ri  ta fo v u tla n a d i.  Ichki  z o n a   — 
g a z   b ila n   h a v o   a r a ia s h a d i  (y o n is h  
b o 'lm ay di). O 'rta  z o n a  (uglerodli b irik m alar borligi u chun) qaytarish 
xususiyatiga ega.  T ashqi  z o n a  to 'la  y onadigan,  kislorod  o rtiq c h aro q  
b o 'lg an i sababli  oksidlovchi  xususiyatga  ega.
M a x su s  is h la r  u c h u n   D K av sh arlash   is itk ic h i"   (8 -  ra s m ), 
M e k k e r  isitkich i  (9 -  ra sm )  va  k av sh arlash   m o sla m a si  (1 1 -  ra sm ) 
h a m   ish latilad i.  100—250°C  h a ro r a td a   u z o q   vaqt  q izd irish   u c h u n
6-  rasm. 
S p irt  la m p asi.
£
' a
7- 
rasm .
  G a z   g o relk a lari: 
a )
  tek ly u ; 
b )
  b u n z e n .  7— nay;
2— h avo  k iritu v ch i  tu y n u k ; 
3 —
 taglik.
12

s u v   v a  q u m   h a m -  
m om lari ishlatiladi.  Suv 
h a m m o m i  
m e t a ll  
alum iniy, m is, tem ird an  
yasalgan  12-  rasm dagi 
k o 'r i n i s h g a  
e g a .
H a m m o m  bir-biri ustiga 
tu sh ib   tu ra d ig an   h a r  xil 
d i a m e t r l i  
y a s s i 
h a lq a c h a la r  b ilan   b e r­
k i t i l a d i .   B u n d a   su v  
qayn ab  q u rib  ketm asligi 
8-  rasm.  Kavsharlash  isitkichi.
u c h u n   q a r a b   t u r i s h
kerak.  Y uq o riro q h a ro ra t hosil qilish  u c h u n  h a m m o m g a  suv o 'm ig a  
yog'  yoki b iro r tu z   (N a C l,  C a C l2) e ritm a si solinadi.  Q u m h a m m o m i 
h a m   lab o ra to riy a d a  sekin va b ir tekis qizdirish  u ch u n   ishlatiladi.  U 
ichiga to z a ,  q u ru q   q u m   to'ld irilgan   m eta ll  k o sachadan  iborat.
Amaliy  ishlami  bajarishda  qo‘lIaniladigan  asbob  va  idishlar. 
K im yoviy la b o ra to riy a d a   m a s h g 'u lo tla r d a v o m id a  m o d d a la r b ila n  
b a ja rila d i,  a m a liy   ish la m in g   k o 'p c h ilig i  y u p q a   sh ish a   id ish la rd a  
olib  b o rila d i.  B u n d a y   id ish lar  h a ro r a tn in g   b ird a n   o ‘zg a rish ig a  
o d a td a g i  sh ish a g a   q a ra g a n d a   a n c h a   c h id a m li  b o 'la d i.  E ng   k o 'p  
ish latilad ig an  sh ish a   id ish lar ju m lasig a   reak tiv  saqlash  u c h u n   q o 'l ­
la n ila d ig a n   m o s la m a li,  m ax su s  p r o b ir k a   ( 1 3 - rasm ),  kim y o v iy  
p r o b ir k a la r   ( 1 4 - ra s m ),  k im y o v iy   s ta k a n   ( 1 5 - r a s m ) ,  yassi  va 
y u m a lo q   tu b li  k o lb a la r  (1 6 -  rasm ).
V yurts  kolbasi  ( 1 7 - ra sm ),  r e to r ta   ( 1 8 - rasm ),  k o n u ssim o n  
Kolba  (19-  ra sm ),  kim yoviy,  to m iz g 'ic h li  va  ajratk ich   v o ro n k a la r 
( 2 0 - 2 2 -   rasm lar),  eksikatorlar (23-  rasm ),  o 'lc h o v  kolbalari, silin dr 
va  m e n z u rk a la r  ( 2 5 - 2 7 -   rasm la r),  p ip e tk a   va  b y u retk a la r  (2 8 — 
29-  rasm lar),  ristallizato r (3 0 -  rasm )  kiradi.  L aboratoriya sh a ro itid a  
e ritm a la m i saq lash   u c h u n   m o slash tirilg an   m axsus yog'o chli  sh ta tiv  
(31-  rasm ),  id ish lam i  m ah k am lab  q o 'y ish  u c h u n  halqali va qisqichli 
•  r m ir   s h ta t iv l a r   ( 3 2 -   ra s m )  h a m   i s h la tila d i.  S h is h a   id is h la r  
q iz d ir ilg a n id a   sm m a s lig i  u c h u n   a s b e s tla n g a n   m e ta ll  t o 'r l a r d a n  
(3 3 -  r a s m ) ,  q a t t i q   m o d d a l a r n i   y u q o r i   h a r o r a t d a   q i z d i r is h
13

м
н
I
9 -  rasm .
  M e k k e r  isitkichi.
harorati.
lozim bo'lganda chinni tigellardan 
foydalaniladi.  Ular simga chinni nay 
kiygizilgan  (34-  rasm )  u c h b u r- 
chaklaming ustiga qo'yib qizdiriladi.
Laboratfdya mashg'ulotlarida 
shisha  idishh.r  bilan  b ir  qatorda, 
chinni  kosachalar va  tigellar  (35— 
3 6 - r a s m la r ) ,  c h i n n i   s t a k a n  
h a m d a   h o v o n c h a   (3 7 -  ra s m ) 
dastasi  bilan  ish latiladi.
O d atda  shisha  re to rta la r  va 
p r o b i r k a 'a r   o c h iq   a la n g a d a  
( t o 'r s i z )   q i z d i r il a d i .  U la r n i 
— . 
q i z d i r i s h  
u c h u n  
g o r e l k a  
^
 
alan g asin i  idish  a tro fid a   a sta - 
sck in   y u ritib ,  id is h la rn i  isitib 
o lis h   k e ra k .  P r o b ir k a   o z ro q  
qizdiriladigan b o 'lsa ,  uni  shtativ 
qisqichiga o 'rn a tm a y ,  q o'l  bilan 
yoki y o g 'o c h d a n  yasalgan qisqich  (38- 
rasm )  bilan   ushlab  tu riladi.
T a j r i b a   u c h u n   i s h l a t i l a d i g a n  
h a m m a   id ish la r  m ax sus  c h o 'tk a la r  
( 3 9 -   r a s m )   y o r d a m i d a   su v   b i l a n  
y u v ilib ,  s o 'n g   d i s t i ll a n g a n   s u v d a  
ch ay ilad i.  Id ish lar  ju d a   iflos  b o 'lsa , 
□xrom   a ra lash m a si"  (kaliy d ix ro m a t - 
n in g  k o n sen trlan g an  sulfat kislotadagi 
e r itm a s i)   b ila n   y u v ila d i.  Y u v ilg a n  
id is h la r   q u ritis h   ta x ta c h a s id a   (4 0 - 
rasm ),  tez ro q   q u ritish   k e ra k   b o 'lsa , 
e le k tr toki bilan  isitiladigan shkaflarda 
(4 1 -  rasm )  q u ritiladi.
Filtrlash. 
S u y u q lik la rn i  c h o 'k -  
m a d a n   a jra tish   u c h u n   u la r  filtr
14

77- rasm.  Kavsharlash  moslamasi. 
12-  rasm.  Suv  ham m om i.
13- 
rasm.  Reaktiv 
saqlaydigan probirka.
14-  rasm.  Probirkalar:
a)  silindrbimon;  b)  konussimon.
!,  '
CiiJy
15-  rasm.  Kimyoviy 
stakan.
16-  rasm.  Tubi  yassi  (a)  va tubi 
yumaloq (b) kolbalar.
15

19-  rasm .
  K o n u ssim o n   k o lb alar. 
2 0 -   rasm .
  K im yoviy
voronka.
lan ad i.  Y a ’n i,  su y u q lik   ju d a   m ay d a   te sh ik la ri  b o 'lg a n   m a te ria l­
lard a n   —  filtrd a n   o 'tk a z ila d i.
F iltr suyu q likn i  o 'tk a z ib ,  z a rra c h a la ri  y irik ro q   b o 'lg a n   q a ttiq  
c h o 'k m a n i  o 'z id a   tu tib   q o la d i.  F iltrd a n   o 't g a n ,  y a ’ni  q a ttiq  
z a rra c h a la rd a n   to z a la n g a n   suyuqlik 
filtrat 
d eyilad i.  L a b o ra to riy a  
m a sh g ‘u lo tlarid a   k o 'p in c h a  q o g 'o z  filtrd an   fo y d alan ilad i.
F iltr   ta y y o rla s h   u c h u n   k v a d ra t  s h a k lid a g i  b ir  v a ra q   filtr 
ciog'oz olinadi.  U  oldin  ikkiga s o 'n g ra  to 'rtg a  b u k lan a d i  (42-  rasm ,
a,  b,  d).  T o 'r t  b u k la n g a n   k v a d ra tn in g   b u rc h a g i  q a y ch i  b ila n   yoy
16

2 1 -   rasm .
  T o m iz g ‘ichli 
2 2 -   rasm .
  A jratk ich  
2 3 -   rasm .
  Soat 
voronka. 
voronka. 
oynasi.
2 4 -   rasm .
  E k sik ato rlar.
b o 'y la b  qirqiladi,  filtr q o g 'o z in in g  b ir qavati qolgan  uch   q avatid an 
b a rm o q   bilan  ajratilib  k o n u s  hosil  qilinadi.
Y asalgan  filtr  v o ro n k a g a jip s   yopishib  tu ra d ig an   qilib jo y lash ­
tirilad i.  K eyin  u  o z  m iq d o r a a s u v   bilan .hoMlanadi.
Filtr yuzasini oshirish matosadida b u rn ia filtr (43- rasm)  ishlatiladi. 
B u rm a   filtr  ta y y o rla s h   q o id a la rin i  o ‘q itu V ch id an   s o 1 rash  kerak. 
i

ч
28-  rasm.  Pipetkalar.  1—  bir xil 
hajmli  eritm a  uchun; 
2  har xil 
hajmli  eritma uchun.
27- rasm.  Menzurkalar.
i
O
i
( Q
29-  rasm.  Byuretkalar.
18

/ b o o o o o o o o  
O O P
i f
у Ь о о о о о о о о  o  o  p A r
3 0 -  rasm .
  K ristalizator.
31- rasm.  Reaktiv saqlanuvchi 
shtativ.
3 2 -  rasm .
  L a b o ra to riy a   shtativi. 
I—
  q isq ic h la r; 
2—
 tagliklar
q izdirish  F iltrlash  vaqtida  v o ro n k a  sh ta tiv   halqasiga  o ‘rn ati- 
ladi.  Suyuqlik  vo ro n k ag a  shisha  ta y o q c h a d a n   oqizib  quyiladi  (44- 
rasm d a  k o 'rsa tilg a n ).  V oron k an i  o ‘m a tg a n d a   uning  uchi  filtrat 
yig‘iladigan  idish  devoriga  tegib  tu rsin .
i 9

m
m
m
Ш
Ж
.
____ # # # # # /# #
т т ж
ш
3 3 -   rasm .
  A sbestlangan  t o ‘r.
3 5 -   rasm .
  C h in n i 
kosacha.
3 7 -  rasm .
  C h in n i  h o v o n c h a   dastasi 
bilan.
Suyuq  m u h itd a   hosil qilingan c h o 'k m a   m o d d alarn i ajratib olish 
va tez quritish u ch u n  ular past bosim da filtrlanadi  (45-  rasm).  Buning 
u chu n   rezina  qinga  o 'rn atilg an   B yuxner  voronkasi  qalin  devorli 
shisha kolba  (B u nzen   kolbasi)ga m ah k am  o 'm a tila d i.  Kolba  havoni 
so 'rib  oluvchi  m axsus m oslam aga tutashtiriladi.  K olba  ichidagi  havo
20

38-  rasm.
  Probirka  uchun  qisqichlar: 
a) 
yog‘ochli; 
b)
  metalli.
3 9 -   rasm .
  Y uvish  c h o ‘tk a lari.
J   / / / / / / , , , /   ✓  / / / /
/k J U
/r n S /
  /   /  /  /  /
4 0 -  rasm .
  Id is h la m i  q u ritish   taxtasi.
u zlu k siz  suv  o q im i  n aso si  yoki  v a k u u m   nasosi  y o rd a m id a   s o 'rib  
o lib   tu rila d i.  K o lb a   b ila n   n a s o s n in g   o rasig a   t o ‘siq  v azifasin i 
b a ja ru v c h i  sh ish a  q o 'y ilg a n   b o ‘lishi  k e ra k ,  c h u n k i  b a ’zi  h o lla rd a  
suv  o q im i  n a so sd a n   B u n z e n   k o lb asig a  tu sh ib   k e tish i  m u m k in . 
C h o 'k m a n in g   m iq d o rig a   q a ra b   B y u x n e r  v o ro n k a si  ta n la n a d i. 
B y u x n e r  v o ro n k a sin in g   tu b ig a   d o ira   shaklidagi  ikki  q av at  filtr 
q o g 'o z i  q o 'y ila d i.  F iltr  d istilla n g a n   suv  b ila n   h o 'lla n a d i.  A sbob 
n aso sg a  u lan ib ,  naso s  ishga  tu sh irila d i.  F iltr  q o g 'o z la r   v o ro n k a  
tu b ig a   va  d ev o rlarig a  yaxshi  y o p ish ib   tu ris h i  kerak .
21

41- rasm.
  Quritish  shkafi.
42- rasm.  Filtr tayyorlash.
F iltrla sh d an  o ld in  ko lb a n a so sd a n  ajratiladi. V o ro n k ag a sh isha 
ta y o q c h a  y o rd am id a c h o 'k m a  quyiladi.  K o lb a y an a nasosga ulanib, 
n a so s  ishga  tu sh irila d i.  K o lb a d a   y ig 'ila y o tg a n   filtra t  sa q la g ich  
sklyankaga ulanadigan o ‘sim taga yetmasligj kerak.  Filtrlash jarayonini
2 2

4 3 -   rasm .
  B u rm a   filtr  tay y o rlash .
to ‘xtatish u c h u n  a w a l  nasosni saqlagich sklyankadan ehtiyotlik bilan 
ajratib  o lam iz  so ‘ngra  nasos  j o ‘m ragini  berkitib  uni  to ‘x tatam iz. 
V o ron kad an  e ritm a   to m m a y   q o lg and an   so ‘ng  so ‘rish  t o ‘xtatiladi. 
C h o ‘km a  kristallarini  B yuxner  voro n k asid a  distillangan  suv  bilan 
yuvib,  eritm a  q o ld iq larid an   to za lan a d i.  Bu  m aq sad d a  laboratoriya 
yuvgichi  (46-  rasm )  ishlatiladi.  Y uvgich yassi tubli  kolba  (1), o 'tm a s
23

45-  rasm.  Past  bosim da filtrlash.
/—filtrat saqlanuvchi  kolba;
2— Byuxner voronkasi;  3— 
ehtiyotlovchi idish;  4— suv sharrali 
nasos.
b urch ak li  egilgan  k alta  n ay   (2),  o ‘tk ir  b u rch akli  egilgan  uzun 
nay  (3) va  u c h i  c h o ‘zilgan  kalta  n ay d an   iborat.
GAZLAR  BILAN  ISH LA SH
L ab o rato riy a d a  b a ’zi g az la m i  olishd a  K ipp a p p a ra ti  (4 7 -  rasm ) 
d a n  foydalaniladi.  K ip p a p p a ra ti m axsus idish  (1) va sh a r shaklidagi 
k a tta   v o ro n k a   ( 2 )d a n   ib o ra t.  V o ro n k a   (2 )  a s b o b g a   s o lin g a n  
su y u q lik n in g   k o 'p  q ism in i  sig‘d ira   o lad ig a n   h a jm d a   qilib  yasaladi. 
Idish  ( l) n in g  yuqori qism iga gaz olish u c h u n  q attiq  m o d d a  solinadi. 
V o ro n k ad an   n a y  orqali  suyuqlik quyiladi, u  idishning pastki qism iga 
tu sh a d i.  Id ish n in g   y u q o ri  q ism id a   gaz  ch iq a ru v ch i  nay   (3 ),  pastki 
qism ida esa ishlatilgan suyuqlikni chiqarish u ch u n  tesh ik ch a b o 'lad i.
L a b o ra to riy a  sh a ro itid a  g az k o n se n trla n g a n   sulfat  k islo ta  yoKi 
o 'z ig a   n a m lik n i  yaxshi  y u tu v c h i  q a ttiq   m o d d a la rd a n   ib o ra t  filtr­
d a n   o 'tk a z ilib   s o 'n g   q u ritila d i.  G a z n i  q u ritish   u c h u n   m ax su s 
s k ly a n k a la r  (T ish e n k o ,  D ro ssel  sk ly an k alari  (4 8 -  rasm )  va  h a r 
xil  sh a k ld a g i  n a y la r (4 9 -  rasm )  q o 'lla n ila d i.  Q u ritu v c h i  m o d d a la r
24

sifatida  suvsiz  C a C l2,  n a tro n   o h ak , 
fosfat angidrid va boshqalar ishlatiladi. 
G a z sim o n   m o d d alam i  olish  u c h u n  
d iam etri  3—4  m m   li  h a r  xil  shisha 
n a y la r   ( 5 0 -   ra sm )  is h la tila d i.  Bu 
s h i s h a  
n a y l a r  
l a b o r a t o r i y a d a  
ishlayotgan  talabalarga  yetarli  m iq ­
d o r d a   ta y y o r la n a d i.  M a s h g 'u l o t  
jarayonida gazlar o 'z  xossalariga k o 'ra  
turli  usullar bilan yig'iladi  (52-  rasm ). 
A g ar  g a z n in g   s o lis h tirm a   o g 'irlig i 
havonikiga teng yoki k atta b o 'lsa , gaz 
(51- a  rasm da ko'rsatilganidek),  yengil 
b o 'lsa   (51-  rasm d agidek ),  m o sla m a  
yordam ida yig'iladi.  G azlar k o 'p in c h a  
suv to'ld irilg an   probirkalarga yig'iladi 
(52-  rasm ).  Buning u ch u n  probirkaga 
suv  to 'ld irilib ,  uning  o g 'zi  b a rm o q  
bilan berkitiladi.  So'ngra  p ro b irk an ing
4 7 -  rasm .
  K ipp  a p p a ra ti.
4 8 -  rasm .
  Q u ritg ic h   sk ly an k alar.

49-  rasm.
  K alsiy  x lo r id li  n a y l a r .
5 0 -   ra sm .
  G a z   y ig ‘ish  u c h u n   ish la tila d ig a n   naylar.
o g 'z in i  p a s tg a   q a ra tib ,  suv  s o lin g a n   k ris ta lliz a to rg a   b o tirila d i. 
Suv o stid a  b a rm o q n i  olib,  p ro b irk a n in g  suvi  t o ‘kilib  k e tm a y d ig a n  
qilib   k ris ta lliz a to rg a   su y ab   q o 'y ila d i.  P ro b irk a g a   y ig 'ilish i  k e ra k  
b o 'lg a n   g a z   o 'tk a z u v c h i  n aydagi  va  g a z   o lin a y o tg a n   id ish d ag i 
h av o n i  t o 'li q   s iq ib   c h iq a z g a n d a n  s o 'n g  g a z   o 'tk a z u v c h i  n a y n in g  
u c h i  suv  o s tid a   k ris ta lliz a to rd a g i  p ro b ir k a   o g 'z ig a   k iritila d i. 
P ro b irk a   g az  b ila n   to 'lg a n d a n   k ey in   u n in g   o g 'z in i  b a rm o q   b ila n  
b e rk itib ,  k ris ta lliz a to r d a n   o lin a d i.  G a z   k e ra k li  la b o ra to riy a

5 1 -  rasm .
  G a z la rn i  y ig 'ish   uslublari: 
a )
  liav o d an   yengil  gazni; 
b )
  h a v o d an   o g 'ir gazni.
Ю
5 2 -  rasm .
  G a z la m i  yig'ish 
( a )
  va  y o q ish  
( b).
m a sh g 'u lo ti  u c h u n   ish la tila d i.  G a z n in g  y o n ish in i  ku zatish  u c h u n
5 2 -b   ra sm d a   k o 'r s a tilg a n id e k   asb o b  yig‘ib ,  c h iq a y o tg a n   gaz  nay 
o g 'z id a  y o q iladi.
27

ASO SIY  Q ISM
A n o rg a n ik   m o d d a la m in g   xossalarini  o 'rg a n ish   u c h u n   u la m i 
sinflarga bo 'lish  m u h im  aham iyatga ega.  H a r b ir sin f birikm alarining 
o 'z ig a   xos  xususiyatlarini  bilgan  h o ld a,  ayrim   m u ra k k a b   m o d d a  
vak illarining   xossalarini  h a m   t a ’riflash  m u m k in   b o 'la d i.
A n o rg a n ik   m o d d a la m in g   en g   m u h im   sin flari —  oksidlar, 
kislotalar,  asoslar  va  tuzlardir.
OKSIDLAR
Biri  kislorod b o 'lg a n ,  ikki  e le m e n td a n  tark ib  to p g an   m o d d a la r 
oksidlar  deyilad i.  F e O   — te m ir   ( II)  o k sid ,  F e 20 3— te m ir   (II I)  
o k sid ,  S 0 2  —  o ltin g u g u rt  (IV )  o k sid ,  N 20 5 —  a z o t  (V)  o k sid , 
C /20 7x lo r (V II)  o k sidlar m avjud.  O d a td a ,  o k sid lar e le m e n tla m in g  
k islo ro d d a   y o n ish id a n  yoki  m u ra k k a b   m o d d a la m in g  y o n ish id a n , 
s h u n in g d e k   b a ’zi  ? n o d d a la m in g   p a rc h a la n is h id a n   hosil  b o 'la d i. 
M asalan:
S + 0 2~ S 0 2 
2 Z n S + 3 0 2=   2 Z n 0 + 2 S 0 2
( N H 4)2  C r20 7- ^ - »  
C r , 0 3+ N 2+ 4 H 20
E le m e n tla r kislorodli b irik m a larin in g  a lo h id a  g u ru h in i  p e ro k ­
sid la r tashkil  qiladi.  O d a td a ,  peroksidlarga kuchsiz kislota xossasini 
n a m o y o n   qiladigan  v o d o ro d   p ero ksid   ( H 20 2)  ning  tu zlari  sifatida 
q a ra la d i.  P e ro k sid la rd a   k islo ro d   a to m la ri  b o sh q a   e le m e n tn in g  
atom lari bilangina em as, balki b ir-biri bilan h a m  b o g 'lan g an  b o'lad i.
P e ro k s id la rd a   e le m e n tla m in g   v a le n tlig in i  va  o k s id la n is h  
d a ra ja sin i  a n iq la sh   z a ru r.  M a sa la n ,  b a riy   p e ro k sid   ( B a 0 2)  da 
b a riy n in g   valentligi  ikki  b o 'lib ,  o k sid lan ish   d arajasi  + 2   ga  ten g.
ANORGANIK  M O DD ALA RNING   A SO SIY   SINFLARI
2 8

Shu b irik m a n in g  o ‘zida kislorodning valentligi 2 ga teng b o ‘lib, 
ok sid lan ish   d a ra jasi  -1  ga  teng.
P e ro k sid larg a   k islo tan i  t a ’sir  e ttirib   v o d o ro d   peroksid  olish 
m um k in:
B a 0 2+ H 2S 0 4 ->  B a S 0 4+ H 20 2
P b 30 4  yoki  P b 2P b 0 4  b u   H 4P b 0 4  o r ta   p ly u m b a t  kislo taning  tu zi 
h iso b la n ib ,  u n in g   tu zilish i  q u y id ag ich ad ir:
/ ° \  
/ ° \  
/ ° \  
/ ° \
P b , 0 4;  Pbx  
NP tr  
Pb;  M n , 0   •  M n 
M n 
M n

4.  
4
/
 
X   X  

4- 
x  
/
o  
o  
o  
o
O k sid la r  k im y oviy  xossalariga  k o ‘ra   asosli,  kislotali,  a m fo te r 
va tu z   hosil  q ilm a y d ig a n   (in d ife re n t)  o k sid la rg a   b o 'lin a d i.
a) 
asosli  oksidlar. 
A soslarga  m o s  k e la d ig an   o k sid lar  asosli 
oksidlar deyilad i.  F a q a t  m etallarg in a asosli  o k sid la m i  hosil  qiladi. 
M asalan :  K 20 ,   B aO ,  M n O ,  F e 20 3  v a  b o sh q a la r.  Ish q o riy   [Li, 
N a ,  K ,  R b ,  C s]  v a  ish q o riy -y e r  m e ta lla rin in g   (C a ,  Sr,  Ba) 
oksidlari su v da yaxshi e rib ,  kuchli a s o sla r —  ishqorlar hosil  qiladi:
N a 20 + H 0 H   =   2 N a O H  
B a O + H O H = B a   ( O H ) 2
Asosli ok sid lam in g  ko'pchiligi suv b ila n   reaksiyaga kirishm aydi. 
U larg a  m u v o fiq   k e la d ig a n   g id ro k sid la r  tegishli  m etall  tu zla rig a  
ish q o r  b ila n   t a ’s ir  e ttirib   olinadi:
F e C l2+   2  K O H   =   Fe  ( O H ) 2  I   +   2KC1
Asosli  o k sid la r  k islo ta la r  va  k islo tali  o k s id la r  b ila n   t o ‘g ‘rid a n - 
to ‘g ‘ri  reak siyaga  k irish ad i  va  tu z la r h o sil  qiladi:
B a O   +   H 2S 0 4  =   B a S 0 4  I   +   H 20  
3 N a ,0   +   P ,O s =   2  N a .P O ,
2  



4
b ) 

Do'stlaringiz bilan baham:
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   36


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2017
ma'muriyatiga murojaat qiling