Hozirgi o'zbek adabiy tili

LEKSEMA V A SO'Z
S istem y o n d a s h u v d a le k sik s a th birligi tilsh u n o slik d a em ik
sa th —liso n iy sa th b irlik la rid a n biri b o 'lm is h lek sem a atam asi b ilan
no m lan ad i. 
L ek sem a tilsh u n o slik n in g e n g m uhim va m arkaziy 
tu s h u n c h a la rid a n biri b o 'ls a ham , u n in g m azm un va c h eg arasi 
h o z irg a c h a
a n iq
b elg ila n g a n , 
d e b
b o 'lm ay d i. 
B unda 
nazariy 
tilsh u n o slik d a h u k m surib k e la y o tg a n q a to r m unozarali m asalalard an
ta sh q a ri, 
o 'z b e k
tilsh u n o slig id a
le k se m a
va 
so 'z
atam asin in g
h o z irg a c h a y o n m a —y o n q o 'lla n a y o tg a n lig i v a le k sem an i lisoniy sath
birligi atam asi, so 'z n i n u tq iy sa th b irlig i sifatida q a ra sh g a intilish kab i
81

---

zid d iy atli n u q ta i n a z a rla r y a sh a b k e la y o tg a n lig in i a lo h id a ta 'k id la sh
lozim.
N a z a riy tils h u n o s lik d a le k se m a va u n in g liso n iy tizim d a tu tg a n
o 'rn i 
m a sa la sid a g i m u ra k k a b
va 
c h ig a l 
m u a m m o la rd a n
biri
le k se m a n in g til s tr u k tu r birligi b o ’la. olish — o lm aslig id ir. K o 'p lab
tilsh u n o sla r tiln in g s tr u k tu r b irlik larin i s a n a r e k a n la r, 
fo nem a, 
m o rfem a va k o n s tru k s iy a b ilan ch e k la n ib , le k se m a n i tiln in g a lo h id a
q u rilish birligi sifa tid a ta n o lm a y d ila r va u n i m o rfe m a n in g bir 
k o 'rin ish i sifa tid a q a ra y d ila r. O 'z b e k tilsh u n o slig id a le k sik a n i tizim
sifatid a 
ta d q iq
e tish
n a tija la rin i 
u m u m la sh tiru v c h i 
o ’q u v
q o 'Ila n m a sid a
(H .N e ’m atov, 
R.Rasulov. 
O 'z b e k
tilin in g
sistem
le k sik o lo g iy asi asoslari) ham le k se m a «jam iyat a'zo lari u c h u n tayyor, 
u m um iy, 
m a jb u riy b o 'lg a n , 
sh a k l 
va 
m az m u n n in g
b a rq a ro r
b irik u v id an ta sh k il to p g a n v o q e lik d a g i n arsa, b elg i, x u su siy a t va 
m u n o sa b a tla rn i 
sh a k lla n tiru v c h i, 
n u tq
v a
lu g 'a td a
g ra m m a tik
m o rfe m a la m i 
o 'z ig a
b irik tira
o la d ig a n
m o rfem a 
tu ri»
ta rzid a 
m o rfem an in g b ir k o 'rin is h i sifa tid a ta'riflan ad i. L ek sem an i m o rfem a 
o rq ali ta 'rifla sh , o 'z —o 'z id a n , liso n iy q u rilish d a u n in g a lo h id a, 
m u sta q il o 'rn i y o 'q lig ig a ish o ra qiladi. H olbuki, le k se m a k o 'p
h o llard a, ju m la d a n , V.V. V in o g rad o v
to m o n id a n t a ’k id la n g a n id e k ,
lek sik a v a g ra m m a tik a n in g aso siy birligi sifatid a q aralad i. A gar 
le k se m a g a s h u n d a y y o n d a sh ilsa , tiln in g aso siy y a ru si — le k sik sa th
ham o 'z m u s ta q illig id a n m a h ru m b o 'lib , m o rfo lo g ik sa th n in g ta rk ib iy
qism i m a v q e y id a b o 'la olad i, xolos. B iroq le k sik sa th n in g m o rfo lo g ik
s a th d a n farq q ilish in i n a z a riy jih a td a n aso slash b irm u n c h a m u ra k k a b
b o 'ls a —d a , a m a liy o td a b u sa th la rn in g n isb iy m u staq illig i va u la r 
o ra sid a g i fa rq la m i h is e tis h q iy in em as. H a r b ir tiln in g izohli va 
tarjim a a lo h id a lig in i a so slo v ch i dalil b o 'la oladi. S h u n in g e k , le k sik
sa th n i o 'z tu z ilish i v a y a sh a sh q o n u n iy a tla rig a e g a b o 'lg a n a lo h id a
sath sifatid a q a ra s h h a m y e ta rli d a ra ja d a a so sla n m a g a n —birligi
m u sta q il e m a s (resp. M o rfe m a n in g b ir k o 'rin ish i), sa th i e sa (resp. 
tizimi) a lo h id a , m u sta q ild ir. Bu k a b i h o la tla r tilsh u n o slar, x u su sa n , 
tiln i tizim iy h o d is a sifa tid a o 'rg a n u v c h ila r o ld ig a le k se m a n in g til 
tizim ida tu tg a n o 'rn in i b e lg ila sh v a aso slash vazifasini q o 'y m o q d a .
T ilsh u n o sla r A rastu d a v rid a n b o sh la b le k se m a g a ta 'rif b erish
u stid a b o sh q o tirib k e lm o q d a la r. U la m in g ish larid a u n g a b u g u n g i 
k u n d a y u z la b taT iflar b e rilg a n lig i ta 'k id la n a d i va u la rd a ta 'riflarn in g
asosiylari b a ta fsil s h a rh la n a d i. U larn in g b a rc h a si so 'z n in g a lo h id a — 
alo h id a q irra la rig a b e rilg a n ta'rifla r b o 'lib , le k se m a n in g b a rc h a
jih a tla rin i q a m ra b o lish g a q o d ir em as. Zero, b u ta 'rifla rn in g b a rc h a si 
le k se m a n in g zo h iriy a lo m a tla rig a ta y an ad ilar. H atto, A I. S m irn itsk iy
to m o n id a n ilg a ri su rilg a n « tugal sh a k lla n g a n lik » (seln o o fo rm len n o st) 
om ili ham s o 'z (le k se m a )n in g b a rq a ro r b e lg isi b o 'la o lm a y d i— s o 'z
82

---

c h e g a ra sin i b e lg ila b b e rish q u w a tig a e g a em as. C h u n k i bu sifatni 
fraz e m ala rn in g k a tta g in a g u ru h id a ham k u zatish m um kin. S o 'zg a 
u m u m iy ta 'rif b erish b o ra sid a g i m u sh k u lo tla r b a 'z a n tilsh u n o slarn in g
u m u m a n s o 'z g a ta'rif b e rish d a n voz k ech ish ig a, h a r bir g u ru h yoki 
m o rfo lo g ik tip d a g i tillarn in g so 'zlarin i alo h id a — alo h id a ta'riflash 
lozim ligi h a q id a g i g 'o y a la rn i ilgari su rish g a ham olib k elm oqda. 
D ia le k tik a d a h o d isa la rg a m u tla q ta'rif b erish m u m k in em asligi, 
ta 'rifd a c h e k k a h o d isa la r istisn o sifatida q o lish i h a q id a g i m e to d o lo g ik
o m illar m a z k u r q a ra s h tarafd o rlari fikriga ham lo q ay d qaram aslik
lozim ligini 
ta q o z o
qiladi. 
B ug u n g i 
k u n d a
sin tak sis 
b o 'y ic h a
tilsh u n o slik n a z a riy a sid a y a ra tilg a n kesim h a q id a g i y an g i t a ’lim o tg a 
ta y a n g a n
h o ld a , 
o 'z b e k
tilsh u n o slig id a 
o 'z b e k c h a
kesim
tu s h u n c h a s in i 
ish lab
ch iq ish
m uhim
ek an , 
b u n g a
bevosita 
m e to d o lo g ik om il sifa tid a tay an ib , u n i u m u m iy va x u su siy leksem a 
n az a riy a sig a h a m ta d b iq q ilish lozim. Bu b ev o sita o 'z b e k c h a leksem a 
tu s h u n c h a s in i y a ra tish , b u n d a o 'z b e k tilining ichki ta b ia tid a n kelib 
c h iq ish z a ru ra ti m av ju d lig i b ilan b e lg ilan ad i. M a sa la n in g b u tarzd a 
q o 'y ilish i, eh tim o l, b u n d a n 10—15 yil o ld in n o  rin va «qaltis 
h a ra k a t» sifa tid a q a ra lish i m u m k in edi. Biroq b u g u n o 'z b e k m illiy 
m a d a n iy a ti 
va 
m a 'n a v iy a td a
y u z 
b e ra y o tg a n
tub, 
inqilobiy 
o 'z g a ris h la r 
m a z k u r 
m asa la n in g
to 'la
m a 'n o d a
d olzarbligini 
b e lg ilay d i. S h u n in g u c h u n o 'z b e k c h a (k en g ro q o lg a n d a , turkiy) 
le k se m a
n a z a riy
tilsh u n o slik k a
ta y a n g a n
h in d — y e v ro p a 
tillari 
le k se m a la ri 
b ila n
q a n d a y
m u n o sab atd a, 
d e g a n
m u am m o n in g
q o 'y ilish i va h a l e tilish i m azk u r m asalag a olib k e lu v c h i asosiy 
om ildir.
M a lu m k i, Y evropa tilsh u n o slig id a le k se m a g a m o rfem a orq ali 
ta 'rif b e rila r e k a n , u n i « k o rn ev ay a m orfem a» (o 'zak m orfem a) sifatida 
b a h o la y d ila r va m o rfem a tu sh u n c h a sig a tay an ad ilar. A g g ly u tin ativ
tillard ag i, ju m la d a n , o 'z b e k tilid ag i va flektiv tillardagi, ju m la d a n , rus 
va a ra b tilla rid a g i o 'z a k la rn in g k esk in farq lan ish i esa tilsh u n o slik k a
k irish k u rs ig a d o ir b a rc h a d a rslik va q o 'lla n m a la rd a , b u b o ra d a
a m a lg a o sh irilg a n u lk a n ta d q iq o tla r m ajm u id a m ufassal sh a rh lan g an . 
r
U lard a t a ’k id la n ish ic h a , ru s va ara b tillaridagi o 'z a k la r m u staq il
q  lla n ish ig a e g a em as. S h u n in g u c h u n m azk u r tillarg a o 'z a k n i 
m o rfem alarn in g b ir tu ri sifatid a q a ra sh va sh u aso sd a faq at o 'z a k d a n
iborat, tarix iy y a sa m a lig in i y o 'q o tg a n o 'z a k le k sem alarn i m u staq il 
q o 'lla n is h g a e g a b o 'lm a g a n m o rfem an in g b ir k o 'rin ish i sifatida 
b a h o la sh
x o sd ir v a 
sh u
x u su siy at 
b ilan 
q a y d
e tilg a n
tillar 
a g g ly u tin a tiv tilla rd a n farq lan ib tu rad i. D em ak, o 'z a k va m orfem a 
tu rk iy tilla r u c h u n b ir —b irin i qoplovchi, m a ’n o d o sh tu sh u n c h a la r 
em as. T o 'g 'ri, u la rn in g ikkalasi ham tiln in g e n g k ic h ik m a'noli 
b o 'la k la rid ir. U lar b u jih a td a n fo n em alar b ilan z id d iy a td a turadi.
83

---

S h u n in g d e k , o 'z a k ham , m o rfem a ham , y ax litlik (se ln o o fo rm le n n o st), 
u m u m iylik, tayyorlik, m a jb u riy lik va ta k ro rla n u v c h a n lik x o ssalarig a 
ega. Biroq u la rd a n biri kishi o n g id a an iq d e n o ta tiv m a ’n o g a e g a
b o 'lib , b o rliq n in g b iro r b o 'la g i b ila n a lo q a d o r h o ld a id ro k qilinadi. 
B oshqasi esa m u sta q il d e n o ta tiv em as, n isb iy m a'n o v iy m u staq illik k a 
e g a b o 'lib , b o g 'la n ish la rsiz real m a ’n o k asb etm ay d i. B ayon q ilin g a n
fik rlarn i d alillash u c h u n q u y id a g i ru sc h a ch, pis, a ra b c h a q r , k tb va 
o 'z b e k c h a o 'q i, y o z o ’zak la rin i q o 'lla n is h va 
m a'n o a n g la tish
q o b iliy a tla rig a k o 'ra q iy o sla sh y etarli. M u sta q il va a lo h id a a jra tilg a n
h o la td a ch n in g o 'z a k e k a n lig in i m u tla q o a n g la b b o 'lm a y d i (chitat, 
u c h e b a , u ch en iy e), b iro q m u lo h a z a y u ritish n a tija sid a g in a p is n in g
p ish u , pism o so 'zlari b ilan a lo q a d o rlig i seziladi. A rab ch a ktb, q r ’ 
o 'z a k la ri h a q id a e sa b ir q a ra s h d a u la rn in g o 'q is h va u b ilan a lo q a d o r 
til u n su rla ri ek an lig i, b iro q m u sta q il q o 'lla n a o lm aslig i x u su siy a tla rin i 
ay tish m u m k in . O 'z b e k c h a o 'q i v a y o z o 'z a k la rin i s h a rh la s h d a b u til 
eg asi q iy in c h ilik sezm aydi. B u n d a m u lo h a z a o 'q i va y o z so 'z la rin in g
q a n d a y m a'n o ta sh iy o tg a n lig i (o 'q i — re a d , o 'q i — stu d y , y o z — 
w rite, y o z — sum m er) d o ira sid a b o 'lib , o m o n im ik b o g 'la n is h la m i 
o y d in lash tirish m a salasig a y o 'n a ltirila d i. K o 'rin a d ik i, o 'z b e k tilida 
liso n iy s a th birligi sifa tid a e n g k ic h ik m a 'n o li b irlik n in g ik k i alo h id a
tu ri — le k se m a v a m o rfem an i q a t'iy c h e g a ra la s h u c h u n y e tarli ilm iy 
aso s m ayjud. D em ak, tu rk iy tilla rd a le k se m a n i m o rfem a o rq ali em as, 
b a lk i lisoniy s a th n in g m o rfe m a d a n y u q o riro q d a tu rg a n va til eg asi 
o n g id a b o rliq d a g i m a 'lu m b ir v o q y e lik b ila n b e v o sita a lo q a d a b o 'lg a n
liso n iy
b irlik
sifatid a 
q a ra sh
lozim . 
Bu 
o 'rin d a
o 'z a k n in g
q o 's h im c h a d a n farqli jih a tla ri u s tid a b atafsil fikr y u ritish g a esa 
zaru rat y o 'q .
T a h lillard an
k o 'rin a d ik i, 
o 'z b e k
tili u c h u n
tiln in g
q u rilish
b irlik lari 
sifatida 
f o n e m a -• m o rfem a — le k s e m a — q o lip
tizm asi 
n a m o y o n b o 'la d i. B u la rd a iy e ra rx ik b o g 'la n is h h a m m ayjud b o 'lib , 
e n g k ic h ik m orfem a b ir fo n e m a g a , e n g k a tta m o rfem a b ir le k sem ag a 
v a 
e n g
k ich ik
le k se m a
b ir 
m o rfem ag a, 
e n g
k a tta
le k se m a
k o n stru k siy a m a h su lig a te n g k elad i. S h u n d a y qilib, o 'z b e k tili 
lek se m a la rin i 
m o rfem alar 
va 
b o s h q a
tillar 
le k se m a la ri 
b ilan 
m u n o sa b a tla ri 
tah lili 
a so sid a
« zida 
tay y o rlik , 
m ajburiylik, 
tak ro rla n u v c h an lik , ijtim o iy lik x u su siy a tla rin i m u jassam lash tirg an , 
sh a k l va d e n o ta tiv m a 'n o b irlig id a n iborat, m u sta q il a n g la n ish va 
q o 'lla n is h ta b ia tig a eg a b o 'lg a n liso n iy birlik» d e b ta'riflash m um kin. 
A yni p a y td a , m a'lu m b ir ta 'rif t a ’rifla n a y o tg a n tizim ning b a rc h a
b irlik lari u c h u n m u tlaq , b ird a y am a l q ila o lm asligi q o n u n iy a tin i y an a 
b ir b o r ta 'k id la sh o'rinli.
L eksem a liso n iy b irlik b o 'lsa , s o 'z u n in g n u tq iy vo q elan ish i, 
n u tq iy birlikdir. S h u n in g u c h u n le k se m a b a rc h a lisoniy b irlik larg a
84

---

xos b o 'lg a n tayyorlik, u m u m iylik, m ajb u riy lik k a b i xossalarga, so 'z
esa n u tq iy b irlik la rn in g ta y y o r em aslik, individuallik, ixtiyoriylik 
b e lg ila rig a eg a.
L e k sem an in g tay y o rlig i v a so 'z n in g tay y o r em asligini dalillovchi 
aso siy b e lg ila rd a n biri u la rn in g n u tq d a n am o y o n bo 'lish i u c h u n har 
d o im ta y y o r turishi, so 'z lo v c h i u n i faq at ishga solishidir. K o'rinadiki, 
le k se m a la r m a ’lum b ir tild a so 'zlash u v ch ilar o n g id a shakl va 
m a z m u n n in g y ax litlig i sifatid a n u tq q a ch iq ish g a sh ay b o 'lib turadi, 
u la r m a'lu m bir q o n u n iy a t aso sid a, s o 'z yasash q o lip lari asosida n u tq
ja ra y o n id a hosil q ilin m ay d i. M asalan , b izning, y a ’ni o 'z b e k tilida 
so 'z la sh u v c h ila rn in g , o n g id a, d ey lik [slol], [onaj, [ruchka], [borm oq], 
(qizil], |o ‘n] lek sem alari b o rliq d ag i b iro r n arsa, p red m et, harakat, 
m iq d o r b elg i k a b ilarn i ifodalovchi o n g d a g i tu sh u n c h a la rn in g in ’ikosi 
sifatid ag i m a'n o la ri b ilan ta x t h o ld a, so 'z lo v c h in in g «kom anda»sini 
k u tg a n h o ld a tu rad i. S o ’zlo v ch ilarg a u a jd o d la r to m o n id a n sh ak liy va 
m azm u n iy y ax litlik sifatid a m ero s qilib q o ld irilg an . So'zlovchi u n in g
n a sh ak l, na m a ’no to m o n in i h am m a u c h u n u m u m iy qilib o 'zg artira 
oladi. 
U lam i n u tq ja ra y o n id a b o sh q a b ir m a n o la rd a qo 'llash i 
m um kin. Lekin til jam iy ati o n g id a m azk u r sh a k l b u m a ’nolarni 
ifo d a la sh g a x o sla n m a g a n lig i u c h u n u u m u m iy lik va b arq aro rlik
x o ssa la rig a e g a b o 'la oladi. M asalan, so 'zlo v ch i [haykal] leksem asini 
«asar» m a 'n o sid a q o 'lla sh i m um kin: M en in g h ay k alim bitdi kabi. 
A m m o m a z k u r sh a k lg a «asar» m a ’nosi v a q tin c h a b irik ib tu rad i va bu 
b irik ish o 'ta o m o n a t b o 'lg a n lig i tufayli y a sh o v ch an lik kasb eta 
o lm aydi. D em ak, le k se m a la rn in g n a sh ak liy to m o n in i n a m azm uniy 
to m o n in i so 'z lo v c h i o 'z g a rtira oladi.
S o 'zla r esa til jam iyati a'zo lari o n g id a g i le k se m a la rn in g so'zlovchi 
to m o n id a n n u tq sh a ro itig a m os rav ish d a v o q y elan tirilish id ir. Leksem a 
s o 'z sifatid a v o q y e la n g a n d a , o 'z in in g b ir q irra sin ig in a olib chiqadi. 
S o 'zlo v ch i 
le k sem an i 
s o 'z
sifatid a 
n u tq q a
ch iq a rg a n d a , 
u n g a 
m orfologik, 
sin tak tik , 
u slu b iy jih a tla rd a n
ishlov berad i. 
So'z 
so 'z lo v c h i to m o n id a n le k se m a aso sid a u n in g n u tq m aq sa d ig a m os 
ra v ish d a tay y o rlan ad i. M asalan , M en qiziq, sa rg u z a sh t k itoblarni 
sev am an g a p id a g i k ito b larn i so 'z in i olaylik. U n d a g i n u tq iy lu g 'av iy
m a ’n o u c h u n [kitob] le k se m a si a so s b o 'lg a n . B iroq lek sem an in g
fo n e tik qiyofa (ya’ni to v u sh la r), m o rfo lo g ik b e lg ila r (ko'plik, tu sh u m
k e lish ig i), 
sin ta k tik
vazifa 
(so'z 
k en g ay tiru v ch isi, 
to b e
a ’zo, 
to 'ld iru v c h i 
ekanligi) 
k a b ila r 
so 'z lo v c h in in g
in d iv id u al 
say' — 
h a ra k a tla ri aso sid a y u z a g a c h a k eltirildi. (kitob] lek sem asi ongim izda 
« v araq lard an tash k il to p g a n , m u q o v alan g an , b o sm a y o k i qo'ly o zm a 
h o ld ag i, d av riy b o 'lm a g a n o 'q u v quroli» v a «yirik hajm li asarning 
qism i» k a b i ik k ita sem em asi b ilan ta y y o r va b a rq a ro r h o la td a turadi. 
Y U qoridagi g a p d a (nutqda) u n in g b ir sem em asi y u zag a chiqqan.
85

---

Y uzaga c h iq q a n d a h a m to 'liq y u z a g a c h iq m a g a n . U sh b u le k se m a n in g
o n g im iz d a b irik u v im k o n iy a tla ri ju d a k e n g d ir. Bu g a p d a u to rg in a — 
qiziq, s a rg u z a s h t b irik u v c h ila rin ig in a b irik tirg a n . B o sh q a v a le n tlik
o 'rin la ri b o 's h q o lg a n . S h u n in g d e k , se m e m a d a g i «bosm a» se m a sig in a
y u z a g a c h iq q a n b o 'lib , « q o 'ly o zm a h o ld ag i» sem asi v o q y e la n m a g a n . 
L e k se m a n in g
s e m a n tik
im k o n iy atid a 
k ito b n in g
q a n d a y lig i 
— 
b ad iiy lig i yoki ilm iy lig i belg ilan m ay d i. D em ak, u b a d iiy y o k i ilm iy 
b o 'lis h i m u m k in . S o 'zlo v ch i esa so 'z d a u n in g b a d iiy lig in i b o 'rttirg a n . 
D em ak , le k se m a k e n g m a 'n o li bo'lib, so 'z lo v c h i s o 'z d a u n in g m a'lu m
b ir q irra sin ig in a y u z a g a ch iq a ra d i. L ekin s o 'z b o s h q a to m o n d a n
so 'z lo v c h i 
to m o n id a n b o y itilad i. Ya'ni, a y tilg a n id e k , 
u fonetik, 
m o rfem ik , s in ta k tik , u s lu b iy to m o n d a n «t yintiriladi».
L ek se m a la r so'z. sh a k l sifatida, y a sa m a s o 'z sifa tid a n u tq d a
y u z a g a c h iq a d i. L e k sem an i g ra m m a tik s h a k lla n tirish u n i s o 'z sh ak l 
q iy o fa sig a k iritish (so 'z v a s o 'z sh ak l sin o n im a ta m a la rd ir, c h u n k i 
n u tq d a g ra m m a tik sh a k lla n m a g a n , so 'z s h a k lg a a y la n m a g a n s o 'z y o 'q ) 
v a u n d a n n u tq iy m a q s a d u c h u n m a'lu m q o lip la r a so sid a y asam a 
s o 'z la r hosil q ilish so 'z lo v c h in in g «s z tay y o rlash i» d ir.
M a'lu m k i, y a sa m a so 'z la rn in g ayrim lari n u tq ja ra y o n id a y asalad i, 
ay rim lari esa b ir v a q tla r y a sa lg a n b o 'lib , b u g u n g i k u n d a u la r 
h am m a m iz u c h u n ta y y o r h o lg a kelib, tu b le k s e m a la r q a to rig a ch iq ib
o lg a n . Q u y id a g i u c h ta b irlik n i qiyyoslang: