Iqtisodiyot nazariyasi


Download 141.94 Kb.

bet13/24
Sana12.02.2017
Hajmi141.94 Kb.
1   ...   9   10   11   12   13   14   15   16   ...   24

ASOSIY  TAYANCH  TUSHIJNCHALAR
A holi  daroinadlari 
aholining  m a 'lu m   vagt  davom ida  pul  va 
n a tn ra   s h a k lid a   olgan  d a ro m a d la ri  miqdori.
N o m in a l  d a r o m a d -  a h o lin in g   pul  shaklida  olingan  d arom adlari 
s u m m a s in in g   miqdori.
Real  d a r o m a d —  narx  darajasin in g   o'zgarishm i  hisobga  olgan 
h o ld a   aholi  to m o n id a n   real  iste'm ol  qilingan  n e 'm a tla r  miqdori.
Ijtim oiy 
to'lovlar  -  
m oddiy 
jih atd an  
kam  
ta'm in lan g an  
f u q a ro la rg a   pul  yoki  natura  s h ak lid a  yordam   ko'rsatish  tizimi.
Ijtim oiy 
s iy o s a t — 
d aro m a d la rn i 
taqsim lashda 
iqtisodiyot 
q a tn a s h e h ila ii 
o 'r ta sid a  
tenqsizlik  natijasida  v u ju d g a 
keladigan 
zid d iy atlarn i  bartaraf  etish g a   q a ratilg an   davlat  siyosati.
I AKRORI ASH  UCHIJN  SAVOLLAR
1. 
A h o l i   p u l   d a m a m d l a i i   l u i l a r i n i   a n i q l a b   b e i i u q .
2. 
N a t u r a l   d a i o m a d n i   t u s h u n l i r i b   b e r i n g .
3. 
Bozoi  iqtisodiyoti  sharoitida  aholi  daro m ad larin in g   tabaqalanishi 
sabablarini  ko'rsatib  bering.
4. 
/Vlidli  tu rm u sh   darajasi  d e g a n d a   nim ani  tushunasiz?
5. 
Aholining 
tu ru m u sh  
darajasi 
sifatini 
iiodalaydigan 
k o r s a t k i e h l a r n i   ko 'rsatib   bering
0

O ' z b e k i s t o n d a  
s o l s i a l  
s i y o s a l n m g  
o ‘/ , i ga  
x o s l j g i  
v a  
a s o s i y  
y o ' D r i l j s l i l a i  i  n i m a l a r d a n   i b o r a t
7

XIII 
Bob.  MILLIY  IQTISODIYOT:  ASOSJY  NATIJALAR  VA 
ULARNING  O'ZGARIB  TURISHI.  IQTISODIY  O'SISH.  MILLIY
BOYLIK
1. 
Milliy  iqtisodiyot  tu s h u n c h a s i  va  u n in g   ko'rsatkichlari.
2. 
Yalpi  milliy  m ah su lo t  m azm u n i  va  uni  hisoblash  usullari
3. 
Milliy  d arom ad,  u n in g   tarkibi  va  u n d a n   foydalanish.
4. 
Iqtisodiy  o'sish  tu sh u n c h a si,  tu rlari  va  k o'rsatkichlari.
5. 
Milliy  boylikning  m ohiyati,  tarkibiy  tuzilishi  va  O ’z bekiston 
iqtisodiy  p o te n tsia lid a n   sam arali  foydalanish.
1.  M illiy  iq tiso d iy o t  tu sh u n c h a si  va  u n in g   k o'rsatk ich lari
O 'z b e k is to n   tanlab  o lg a n   yo 'l  ijtim oiy  y o 'n a ltirilg a n   bozor 
iqtisodiyotini  shakllantirish  bo'lib,  bu  yo'l  R esp u b lik a n in g   o 'z ig a   xos 
tu rm u s h   sharoiti,  xalq  a n 'a n a la ri  sh art — sharoitlari  va  x ususiyatlari 
h a m d a   xalq  urf — odatlarini  hai  to m o n la m a   h iso b g a   o lg a n   h o ld a   milliy 
igtisodiyotni  sh ak llan tirish g a  k e n q   yo'l  och ib   berdi.  O 'z b e k is to n  
R espublikasi  x o ’jalik  tizimini  q a y ta   q u a s h ,  uni  ta rkibiy  o'zgartirib 
yangilasli  lozim  edi.  Sababi,  iqtisodiy  ziddiyatlar  g 'o y a t   kuclili  bo'lib, 
a m a ld a g i  x o 'ja '  к   yuritish  m e x a n iz m i  rnazkur  zid d iy a tla m i  b.  rtaraf 
etish  qobiliyatiga  e g a   e m a s   edi.  Iqtisodiy  ta ra q q iy o t  su r'a ti  k esk in  
pasayib  k e tg a n ,  aholi  tu rm u s h   d arajasi  pasayib  k e tg a n   edi.
O 'z b e k is to n   iqtisodiyoti  bir  y o q la m a   riv o jlan g an   bo'lib,  p ax ta 
y a k k ah o k im lig ig a,  xom asliyo  va  yariin  fabrikat  m a h s u lo tla r  ishlab 
c h iq a ris h g a   asoslangan,  m a rk a z g a   qarashli  b o 'l q a n   a g ra r  o 'lk a   edi.
R e s p u b lik a d a g i  k o 'p la b   k o rx o n a la r  b e v o sita   m a rk a z   b o 'y s u n u v id a  
bo'lib,  u la rn in g   m ahsulotlari  q a y ta   ishlash,  taqsim ot,  ayirboshiasli  va 
iste'm ol  u c h u n   m a m la k a t  ta s h q a ris ig a   olib  ketilardi.
“O 'zb ek isto n   bir  y o q la m a   iq tis o d iy o tg a -   m arkazga  b u tu n lay 
qarain,  izd an   ch iq q an   iq t is o d iy o t g a -   e g a   b o 'lg a n " 1.  M u staq illik k a  
e ris h g a n   O 'z b e k is to n   xo'jalik  tizimini  q a y ta   q u ris h   va  o'zg artirish  
orqali, 
m a m la k a t  h u d u d id a q i  b a rc h a   tabiiy, 
mineral 
xomasliyo 
boyliklarini. 
jamiki 
iqtisodiv 
losurslatni 
xalq 
m an laati 
uc  lain 
ioyclalanish  im koniyati  v u ju d g a   keldi
Iqtisodiyotda  tarkibiy  o 'z g a rish   y u z a g a   keldi.  Bir  b u tu n   yangi 
e n e r g e tik a   resurslari,  m ash in aso zlik   va  b o s h q a   s a n o a t  tarm oqlari, 
k o 'p la b   yirik  insliootlar,  korxonalar,  zavod  va  fabrikalar  qurildi.  H a r 
bir  m a m la k a t  iqtisodiy  o 's is h g a   erishishni  asosiy  m a q s a d   qilib 
q o 'y a d i  Sababi,  h a r  q a n d a y   jam iyatda  a h o lin in q   ohtivoji  d oim o  o'sib
1  K . - . d l l l l A -   1  Л  
'■  r ^ y l  
if.t 
X X I  
S !11  :!  ir. 
i .  •  i "  
■; 
"  

b , . i
1 12

boradi,  binobarin,  ishlab  c h iq a rish n in g   hajmi  va  tarkibiy  tuzilishi  ham 
d oim o  talabga  m os  ortib  borisiii,  ya'n i  m a m lak at  um um iy  ho ld a 
iqtisodiy  o 'sis h g a   erishishi  zarur.  Bu  holatda,  birinchidan,  igtisodiy 
o'sish 
param etrlari 
milliy 
ig tiso d iy o tn in g  
qanchalik 
darajad a 
livojlanganligiga  b a h o   berish  u c h u n   go'llanilsa,  ikkin ch id an   esa, 
ujtisodiy  o'sish  m a m la k a tn in g   rivrtjlanib,  ta ra q q iy   etib  borishini 
ifodalaydi.
O 'z b e k is to n   qisqa  dav rd a  y o q ilg 'i  va  g 'a lla   m ustaqilligiga  erishdi. 
Ijtimoiy 
y o 'n a ltirilg a n  
bozo r 
iqtiso d iy o tig a 
asoslangan 
yangi, 
m ustaqilligi  ta 'm in la n g a n ,  o'z   xalgi,  millati,  m anfaatlariga  xizmat 
qilad ig an   milliy  iqtisodiyot  s h a k lla n m o q d a .
Milliy  iqtisodiyot  y a n g i  sifat  va  o 'sis h g a   movil  b o 'lg a n   barcha 
ishlab  chiqarish  tarm oqlari  va  sohalarni,  funksional  iqtisodiyotni, 
k o 'p la b  
inlratuzilm alarni 
o 'z  
ichiga 
q a m ra b  
olgan 
yaxlit 
iqtisodiyotdir.
Milliy 
iq tiso d iy o tn in g  
shakllanisli 
jarayonida 
fan —texnika 
inqilobi  ta'sirid a  n isb a ta n   a n c h a   yuqori  o'sish  s u r'a tig a   e g a   b o 'lg a n  
ta rm o q la r  tu rk u m in in g   v u ju d g a   kelishi  birinchi  darajali  aham iyatga 
egadir. 
U larga  neft, 
neftni  q a y ta   ishlash,  kim yo  sanoati,  gaz 
kondensati,  tabiiy  gaz,  rangli,  nodir  va  radioaktiv  metallar,  mineral 
xom ashyo 
va 
gurilish 
materiallari, 
radioelektronika, 
hisoblash 
texnikasi  va  zam onaviy  t a r n o q l a r   ishlab  chiqarish  y u z a g a   kelm oqda.
O 'z b e k is to n   M D H   davlatlarida  yetishtirilayotgan  tillaning  65 
foizini,  q o r a k o 'ln in g   40  foizini  ishlab  chiqaradi.
O 'z b e k is to n   iqtisodiy  salohiyatidan  sam arali  foydalanish  asosida 
yaxlit  milliy  iqtisodiyotni  shakllantirish  yangi  ijtimoiy  m unosabatni 
zaruriyat  qilib  q o 'y m o q d a .
Milliy  iqtisodiyot  bir  b u tu n   tizim  sifatidagi  iqtisodiyot  liamda 
b u tu n  
milliy 
xo'jalik 
darajasida 
yuz 
b e ra y o tg a n  
jarayonlar 
m akroigtisodiyot  tahlili  asosida  aniglanadi.
lqtisodiyotda  m a k ro d a ra jad a   xususiy  sektor,  davlat  scktori,  uy — 
r o 'z g ' o r  
xo'jaligi  va  boshqalar,  ya'n i  turli  xil  m ajm ualar  (agregatlar) 
o'rganiladi.  B o sh q ach a  aytganda,  m u a y y a n   belgilarga  ega  b o 'lg a n  
i q t i s o d i y  
birliklarning  birlashm alari  ush b u   tu r k u m g a   xos  b o 'lg a n  
l a o l i y i t  
k o ' r s a t i s h  
va 
r iv o jla n ish  
q o n u n i y a t l a r i  
bilan  birgalikda 
i q l i s o d i y o t i u n g  
u m um iy  tuzilishi 
bifta 
y ag o n a   iqtisodiyot 
sifatida 
qaraladi. 
Bu 
narsa 
m akroiqtisodiy 
k o 'rsatk ich larn in g  
tavsifini 
belgilaydi.  Shuni  fa'k id lash   joizki,  mikro  va  m akroigtisodiyotlar 
xo'jalik  tayinligi  va  iqtisodiy  nazariy an in g   b i r - b i r i g a   b o g 'la n g a n  
sohalardir.  Zero,  u  yoki  b u   m am la k a tn in g   igtisodiyotini,  u  q an ch alik  
k e n g  
m iqyosda 
b o 'lm asin  
pirovardida 
ayrim 
kishilar, 
oilalar, 
k o r x o n a l a r   m e h n a t i   ta s h k il 
etadi.

Dem;ik,  iqtiso d iy o tn i  bir  b u tu n   qilib  o 'r g a n is h d a   lining  alohida 
larkibiy  qismlctrini  o 'r g a n i s h d a n   ciietga  c hiqib  b o 'lm a y d i.  Milliy 
iq tiso d iy o td a  ishlab  chiqarish,  x izm at  k o 'rsa tish   hajm i  va  u larning 
o 'sishi  bir  q a to r  k o 'r s a tk ic h la r   tizimi  asosida  m ikro  va  m ak ro iq tiso d iy  
d a ra ja d a   an iq lan ib   tahlil  qilinadi.
M ikro  va  m ak ro iq tiso d iy   tahlili  a so sid a  milliy  iq tiso d iy o tn in g  
ma  lum  davri,  v a q t  birligi  o ra lig 'id a   ishlab  c h iq a rish   hajm i  va  u n g a  
ta'sir  k o 'rs a tu v c h i  o m illa rd a n   fo y d alan ish   im k o n iy a tin i  beradi.
Iqtisodiy 
lao liy atn in g  
xilm a —xil 
sifat 
va 
m iq d o r 
tavsiflari 
iqtisodiy  k o 'rs a tk ic h la r  sh a k lid a   llodalanadi.  Ular  ichida  en g   to'lig'i, 
keng 
gam rovligi  yalpi  milliy  m a h s u lo t 
(YAMM). 
U n g a  q a ra b  
ja m iyatda  bir  yil  d a v o m id a   is h la n g a n   b a r c h a   tovarlar  va  k o 'rs a tilg a n  
xizm atlarning  jam i  h a q id a   tikr  yuritish  m um kin.
Milliy 
iq tiso d iy o tn in g  
ho latin i 
b elgilovchi 
m ak ro iq tiso d iy  
k o 'r s a t k i c h l a r —  Yalpi  milliy  m a h s u lo t  (YAMM),  Ichki  milliy  m ah su lo t 
(IMM),  sot  milliy  m a h s u lo t  (SMM),  milliy  d a r o m a d   (MD),  ish  ku ch i 
birligi,  iqtisodiy  tangliklar,  ishsizlik,  p u ln in g   q adrsizlanishi  singari 
bozor 
sam arad o rlig i  va  jozibadorligi  jarayonlari,  y a 'n i  bozo rn in g  
m akro iq tiso d iy   b e ta k ro rlig i  m u a m m o la ri  d e b   nom lan ad i.
2.  Yalpi  m illiy   m a h su lo t  m azm u n i  va  uni  h iso b la sh   usullari
H a r  bir 
jam iyat 
o 'z   o ld ig a  
iqtisodiyot 
soliasida 
iqtisodiy 
o'sishning  y u k s a k   su r'atlarig a,  yil  d a v o m id a   ishlab  c h iq a rish n in g  
m u ay y an   liajm iga  erishish,  ishsizlikni  kamaytirisli,  n a rx la r  darajasi, 
savdo 
balansini 
b arq a ro rla sh tirish  
singari 
m a q s a d la rn i 
qo'yadi. 
B elgilangan 
v azilalam i 
a m a lg a  
oshirish 
u c h u n  
iq tiso d iy o tg a 
tegishliclia  t a ’sir  k o 'rs a tis h i  kerak,  u n d a   yuz  b e r a y o tg a n   ja ray o n larn i 
b ilm asd an   turib  b u n g a   erislhb  b o 'lm ay d i.
Iqtisodiy 
laoliyatning 
xilm a —xil 
sifat 
va 
m iq d o r  
tavsiflari 
iqtisodiy  k o 'rs a tk ic h la r   sh a k lid a   ifodalanadi.  Ular  ic h id a   en g   to'lig'i, 
keng 
gam rovligi  yalp i  milliy  m a h s u lo t 
(YAMM). 
U n g a   garab  
ja m iy a td a   bir  yil  d a v o m id a   is h la n g a n   b a rc h a   tovarlar  va  k o 'r s a tilg a n  
xizm atlarning  jami,  m iq d o ri  h a q id a   tikr  yuritish  m u m k in
Yalpi  milliy  m a h s u lo t  (YAMMj 
milliy  iqlisodiyoU ung  bu  yil 
d avom ida  v u ju d g a   k e ltu ilg a n   va  bevosita  iste 'm o lc h ila rg a   yetkazib 
berilg an   tayyor  tovar,  piro v ard   m a h s u lo t  va  x izm atlarn in g   bozor 
b ah o sid ag i  q iy in a tid a n   iboratdir.
Yalpi  milliy  m a h s u lo t  (YAMM)  pul  sh a k lid a g i  b a r c h a   m o d d iy  
ishlab  ch iq arish   t a r m o q la r id a   yil  d a v o m id a   y a r a d l g a u   m a h su lo tla r  va 
xizmatlar  y ig 'in d is id an   iborat  Yalpi  milliy  m ah su lo t  ikki  q ism d a n  
iboml 
bo'lib, 
b iiu u lu M  
ishlab 
c h iq a tish d a , 
blil.il> 
c h iq n rb li 
vositaUu initig 
yclkazilcjati 
m ah su lo tla rq a  
o 'tk o z g a n  
qiymati.
1 1  i

xomasliyo,  yoqilq'i  qiym ailari  va  amortizatsiya  ajratm asi  qism idan 
lborat,  ikkinchi  qismi  ishlab  chiqarislida  b an d   b o 'lg a n la rn in g   ish  haqi 
bilan  foyda  y ig 'in d is id an   iborat  bo'lib  milliy  d a ro m a d n i  (MD)  tashkil 
etadi.
Narxlar  darajasin in g   o'zgarishi  ham  m akro iq tiso d iy   tahlil  u c h u n  
katta  a h a m iy a tg a   ega.  Birinchidan,  iqtisodiy  q arorlarni  ongli  ravishda 
qabul 
qilish 
u c h u n  
narxlar  darajasi  v aq tn in g   m u ay y an  
davri 
m obaynida 
qay 
larzda 
o'zgarishining — 
u n in g  
o shayotgan 
(inflyatsiya)  yoki  p asay a y o tg a n i  (deflyatsiya)  va  q a n d a y   m e'y orlarda 
b o ray o tg an in i 
bil ish 
zarur. 
Ikkinchidan, 
bozor 
iqtisodiy^otida 
jam iy atd a  b a rc h a   ishlab  c h iq ilg a n   tovarlar  va  k o 'rsa tilg a n   xizmatlar 
qiym at  (pul)  lfodasini  oladi  va  statistika  to m o n id a n   ayni  shu 
k o 'rin ish d a  q ay d   etiladi;  p u l  ko'rsatkichlari  ko  p ro q   ishlab  chiqarish 
u m um iy  hajm i  turli  xil  k o m p o n en tlarin i  y aq o n a   o 'z a k k a   keltirishda 
foydalaniladi.
N arxlar  darajasi  in d ek s  k o 'rin ish id a   ilodalanadi.  N arxlar  indeksi 
tovarlar 
m u a y y a n  
m a jm u ig a  
narxlarning 
o 'rta c h a  
hisoblangan 
qiymatini  bildiradj.  Li  m uayyan  bir  davr  ichida  narxlar  o 'rta c h a  
darajasining  nisb atan   о  zgarishini  k o 'rsa ta d i  va  u s h b u   yil  narxlarni 
baza  sifatida  t a n la n g a n   biror  b o s h q a   yil  narxlari  bilan  taqqoslash 
im konini  beradi.  U shbu  k o 'rsa tk ic h n in g   en q   u m u m iy   formulasi 
quyidagichadir.
U shbu  y il  narxlari
Narxlar  in d e k s i= ---------------------------------- 
x  100%
Baza  yili  narxlari
Iqtisod  fani  va  am aliy o td a  turli  larkibdagi  narxlar  indekslarining 
a n c h a g in a   miqdori  ishlab  ch iq ilg an   ham da  qo'llanilm oqda.  Ular 
ichida  e n g   k o 'p   tarqalganlari —  iste'm ol  narxlari  indeksi,  ishlab 
c h iq a rish g a   m o 'lja lla n g a n   tovarlar  narxlarining  indeksi,  YAMM 
deflyatori.
Fnizli  stavka  m uhim   m akro iq tiso d iy  
к о  
rsatkich  hisoblanadi. 
Bu 
kred itq a  beriladigan 
p u l  
u c h u n   to'lov,  to 'g 'riro g 'i  yril  davom ida 
lo ydalanilqan 
bir 
pul 
birligi 
uchun 
to'lash 
talab 
qilinadiqan 
sum m adii.  K en g  
miqyosli  foiz)

stav k aiain in g   butun 
b i r   g u r u h i  
mavjud  bo'lib,  foiz  m e'y o rin in g   miqdori  b u tu n   bir  q a to r  omillar 
y o rd am id a  aniqlanadi.  Birinchidan,  kredit  b e ru v c h in m g   tavakkal 
qilish  darajasi  q a n c h a   yuqori  bo'lsa,  y a 'n i  qarz  oluvchi  ssudani 
to'lam aslik  ehtim oli  q a n c h a   katta  bo'lsa,  ssu d a  foizi  ham  
sh u n c h a  
yuqori  bo'ladi.  Ikkinchidan,  b o sh q a   ten g   sharoitlarda  uzoq  rnuddaili 
s s u d a l a i   o d a t d a   q i s q a  
rnuddaili 
s s u d a l a i g a   q a r a g a n d a   a n c h a   y u q o r i  
l o i z   b i l a n   b e n l o d i .   U d u n c h i d a u ,   t a v a k k a l   q i l i s h   d a r a j a s i   \ a   k r e d i t

m u d d a tid a  
foizli 
stavka 
s s u d a n i n g  
m iq d o rig a   b o g 'liq  
bo'ladi. 
T o 'rtin ch id an ,  ssu d a   foizi  d a ra ja sig a   k a p ita ld a n   o lin g a n   d a ro m a d la rg a  
solinuvchi  solig  xususiyati  jiddiy  t a ’sir  ko'rsatad i.  Soliq  m e 'y o ri 
q a n c h a   p a st  bo'lsa,  foizli  s ta v k a   h a m   s h u n c h a   p a s t  bo'lishi  m um kin.
N o m in a l  va  ta y in   foizli  sta v k a la r  m avjud.  N o m in a l  stavka 
"joriy"  p u llard ag i  foizli  d a r o m a d n i n g   ss u d a   m iq d o rig a   am a ld a g i 
nisbatidir.  A niq  foizli  sta v k a   p u l  q a d rsizlan ish in in g   darajasini 
h iso b g a   olgan  h o ld a   a n iq lan ad i.
Ijtimoiy 
tizimda 
m u o m a l a d a g i  
p u lla rn in g  
m i q d o r i — 
pul 
m assasining  hajm i  k o 'r s a tk ic h i  h a m   k a tta   ah a m iy a t  k a sb   etadi 
Ig tisodiyotning  inflyatsiyasiz  faoliyati  u c h u n   pul  m iqdori  u n g a  
b o 'l g a n   ta la b g a   m u v o liq  
k c lish i  kerak . 
T alab  u z o q  
m u d d a tli 
istiqbolda  ja m iy a td a   hosil  q ilin g a n  
d a r o m a d   hajm i  va  ishlab 
c h iq arish n in g   o's ish  sur'atlari,  s h u n i n g d e k ,  p u l  bozori  m u v o z a n a td a  
b o 'l g a n   c h o g 'd a   mavjvid  b o 'l g a n   n a r x la r   d arajasi  bilan   belg ilan ad i 
Q is g a   m u d d a tli  talab  esa,  b u n d a n   tashqari,  foizli  stavkalar  d arajasi  va 
p ul  m u o m a la sin in g   tezlig ig a  b o g 'l i q d i r  
S an ab   c h iq ilg a n   barch a 
omillar  davlat  t o m o n id a n   p u l  m u o m a la sin i  tashkil  etish  c h o g 'i d a  
h iso b g a   olinishi  kerak.
Asosiy  m a k ro iq tis o d iy  
m u a m rn o la r  va 
k o 'rs a tk ic h la r  bilan 
tanishib  c h iq ilg a n d a n   so  ng,  iq tis o d iy o tn i  bir  b u tu n   sifatida  y a n a d a  
batafsil  o 'rg a n is h g a   kirishish  1 m m k in .  Buni,  albatta,  tovarlar  ishlab 
ch iq arish   va  xizm atiar  k o 'rs a tis h   h ajm in i  tavsiflovchi  jih a tla rd a n  
b o s h la s h   kerak,  zero  xo 'jalik   h a y o tin in g   k o 'p g i n a   b o s h q a   tom onlari 
u n in g   m iq d o r  va  sifat  d a ra ja si  b ila n   b elg ilan ad i.
Jam iy a tn in g   iqtisodiy  farovonligini  o 'l c h a s h d a   y o rd a m   b e ra d ig a n  
a n c h a g in a   k o 'rs a tk ic h la r  m avjud.  Birog,  y u q o r id a   ta 'k id la n g a n id e k , 
ular  ichida  en g   y a q q o li  Y A M M dir  Milliy  hisob -  k itoblar  tizim iga 
asos  q ilin g a n   YAM M   iq tis o d iy o td a   bir  yil  ich id a  ishlab  ch iq ilg an  
pirovard  tovarlar  va  k o 'r s a tilg a n   x iz m a tia r  b u tu n   h ajm in in g   yalpi 
bozor  qiym ati  sifatida  an iq la n a d i.  B u n d a   s h u n i  e 'tib o r d a   tu tish  
k erakki,  u s h b u   yilda  ishlab  c.hiqarilgan  to v arlarn in g   h a m m a si  ham  
sotilgan  bo 'lish i  shart  emas,  b a 'z ila ri  z ah iran i  to 'ldiradi.  Z ah iralarn in g  
o'sishi  h a m   YAMMni  h is o b la s h d a   e 't i b o r g a   olinishi  kerak.,  c h u n k i  ana 
shu  k o 'r s a tk ic h   y o rd a m id a   hosil  q ilin g a n   barclm   m ahsulot,  sotilgan 
so tilm a g a n id a n   q a t'iy   nazar,  o 'lc h a n a d i.
Y uqorida  yalpi  milliy  m a h s u lo t  h a q i d a   u m u m iy   t a s a w u r   berilg an  
edi.  E ndi  ishlab  ch iq a rish   b u t u n   h a jm in in g   b o z o rd a g i  qiym ati  q a n d a y  
qilib  o 'l c h a n ish i  m u m k in lig in i  k o 'r ib   chiqaylik.  Buni  ikki  usul 
y o r d a m id a   -  am a lg a  
o shirish 
m u m k in : 
birinchidan, 
iste'm o lch i 
m a h s u lo tn in g   pirovard  f o y d a la n u v c h is i  sifatida  uni  xarid  qilish  u c h u n  
q a n c h a   sarflashi  hisoblanadi,  ik k in c h id a n ,  Ishlab  c h iq a ris h   jara y o n id a  
hosil  e tilg a n   b u t u n   ish  haqi,  r e n ta   to'loviar,  ss u d a   foizi  va  foyda
116

q o 's h ib   chiqiladi.  B o sh q ach a  ay tg a n d a ,  YAMM  u s h b u   yilda  sotilgan 
m a h s u lo t  b u tu n   hajm ini  xarid  qilisli  xarajatlarini  q o 'sh is h   y o 'li  bilan 
y oki  u s h b u   yildagi  m a h s u lo t  b u tu n   hajm ini  ishlab  r h ig a ris h d a n  
o lin g a n   d a r o m a d n i  q o 'sh is h   vositasida  aniqlanishi  mumkin.
YAM M ni  xarajatlar  b o'yich a  h isob lash .  Yalpi  milliy  m ahsulotni 
ana  s h u   usul  bilan  o 'lc h a s h   u c h u n   lqtisodiyotda  bir  yil  ichida  hosil 
qilingan 
p irovard 
m a h su lo tla r 
va 
xizmatlarni 
b a rp o  
etish 
x araja tla rin in g   q u y id a g i  b a rc h a   turlarini  q o 'sh is h   zarui.
■  uy  xo'jaliklarini  u zo q   m u d d a tli  va  hozir  foydalaniladigan 
p re d m e tla rg a ,  sh u n in g d e k ,  xizm atlarga  k e tg a n   xarajatlarni  o'z  ichiga 
o la d ig a n   shaxsiy  iste'm o l  xarajatlari;
■  yalpi  x u s u s iy   ichki  investitsiyalar,  ya'n i  tad b irk o r  to m o n id a n  
m ashinalar, 
u s k u n a la r  
va 
d a s tg o h la r 
xarid 
qilinishi, 
qurilish, 
zah iralarin in g   o'z garishi  bilan  b o g 'lig   b a rc h a   xarajatlari;
■  tovar  va  xizm atlarn in g   davlat  xaridi,  u n g a   m arkaziy  va  m ahalliy 
h o k im iy a t  lia m d a   b o s h q a r u v   o rg a n la rin in g   k o rx o n a la r  pirovard 
m a h su lo ti  va  ishlab  chiqarish  oinillarini  xarid  qilishga  doir  barch a 
xarajatlar  kiradi  (bunga  davlat  tra n sp o rt  t o ’lovlari  kirmaydi,  c h u n k i 
ular  joriy  ishlab  c h iq arish n in g   k o 'p a y ish in i  aks  ettirmaydi);
■  tovar  va  x izm atlarn in g   sol  eksporti,  ya'n i  ushbu  m am lakat 
tovarlari  va  xizmatlari  u c h u n   xorijiy  xarajatlarn in g   a n a   sh u   m am lak at 
tovarlari  L.qarolari  va  tashkilotlari  c h e t  el  tovar  va  xizma.lari  u c h u n  
sa rfla n g a n   x a ra ja tla rd a n   oshib  k e tg a n   m iqdori  (sol  e k sp o rt  manfiy 
h a m   b o 'lis h i  mumkin).
YAM M ni  darom adlar  b o 'y ich a   h iso b la sh   D aro m ad lar  b o 'y ic h a  
h i s o b la n g a n d a   yalpi 
milliy  m ah su lo t  tarkibiga  q a n d a y   qismlar 
kirishini  q a ra b   chiqaylik.
lq tis o d iy o td a   foyda  va  yalpi  d a ro m a d n in g   m iqdorini  aniq 
h iso b la sh  
u c h u n  
ta d b irk o rlik  
s h o 'b a s in in g   yalpi 
darom adlarini 
am o rtizatsiy a  c h eg irm alarin i  h iso b g a   olish  zarur.  Aslini  olg an d a  ular 
k a p ita in in g   iste'm oli  u c h u n   chegirm alardir,  ya'n i  ular  u s h b u   yil 
YAM M   ni  ishlab  chiqarish  jarayonida  foydalanilgan  investitsion 
tovarlarni 
xarid 
qilishga 
ketadi. 
T adbirkorlar 
d a ro m a d in in g  
h a m m a s m i  resurslarni  y etk a z u v c h ilar  bilan  hisob — kitob  qilish  uchun 
ishlatib  bn'lm asligi  ana  shu  tu rd a g i  xarajatlarning  aham iyati  k atta 
ek a n lig in i  belgilagan.  Bu  x a rajatlarn in g   bir  qismi —  ayni  m ahsulot 
q iy m a tin in g   bir  q i s m i —  ishlab  c h iq a rish n in g   foydani  k am a y tira d ig a n  
chiqiinlaridir.  Biroq,  ishlab  ch iq arish   chiqim larining  b o s h q a   turlaridan 
farq  qilib,  am ortizatsiya  biror  bir  d a r o m a d g a   qo'shilm aydi.
X a rajatlarn in g   d a ro m a d   to 'la s h   bilan  b o g 'la n m a g a n   y a n a   bir  turi 
davlat  o la d ig a n   m u a y y a n   soliqlar  bilan  bog'liq,  ular  egri  soliqlar  deb 
alaladi.  Tadbirkorlar  ularni  ishlab  chiqarish  hajm i  d e b   q araydilar  va 
sh u   sababli  m ah su lo t  narxini  oshiradilar.  Binobarm,  yillik  m ahsulot
i n

qiy m a tin in g   bir  qismi  tovarlar  n a n c la n   orqali  iste 'm o lc h ila r  zim m asiga 
y u k la n a d ig a n   egri  soliqlardir.  Milliy  ishlab  c h iq a rish n in g   u s h b u   turi 
ish  haqi,  ijara  to'lovi,  foiz  yoki  foyda  k o 'r in is h id a   c h iq a   olmaydi.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   9   10   11   12   13   14   15   16   ...   24


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2017
ma'muriyatiga murojaat qiling