J a h o n w 2 sargitzasht a d a b iy o t I


Download 109.17 Kb.
Pdf просмотр
bet1/38
Sana02.12.2017
Hajmi109.17 Kb.
  1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   38

J A H O N ^ W 2^
SARGITZASHT
A D A B IY O T I
«SHARQ*  NASHRIYOT- 
MATBAA  AKSIYADORLIK  KOMPANIYASI 
BOSH  TAHRIRIYATI 
TOSHKENT  —  2004

XUDOYBERDI 
W X T A B O T E Y
QASOSKORKIKG 
01Т1Л  BOSHI
Rom an
«SHARQ*  NASHRIYOT- 
MATBAA  AKSIYADORLIK  KOMPANIYASI 
BOSH  TAHRIRIYATI 
TOSHKENT  —  2004
A l i s h e r   N a v c i y  
n o m i d a g l  
O 'z b e k i s t o n  M K

Т - 9 7
T aqrizchilar:
I.  G‘AFUROV,  N.  NORQULOV
T a h rir  h a y ’ati:
Bobur  ALIMOV  (rahbar),  Ahror  AHMEDOV  (rahbar 
o ‘rinbosari),  Alisher  IBODINOV,  Nizom  KOMILOV, 
Tohir  MALIK,  Erkin  MALIKOV  (hay’at  kotibi),  Qodir 
MIRMUHAMEDOV,  Anvar  OBIDJON,  Xudoyberdi 
TO‘XTABOYEV,  Ibodulla  SHOYMARDONOV,  Bamo- 
bek  ESHPO‘LATOV.
R assom lar: 
M ix a il  Sam oylov 
A leksa n d r  Petrov
T V xtaboyev  X udoyberdi.
Q asoskorning  o ltin   boshi.  Rom an.  ( 0 ‘r ta   va 
k a tta   m aktab  yoshidagi  bolalar  uch u n .)  —  Т.: 
«Sharq»,  2004.  —  400  b.
B B K .8 4 (5 U )
©   « S h arq »   n a s h r iy o t-m a tb a a   a k s iy a d o rlik   k o m p a n iy a si 
B osh  t a h r i r i y a t i ,  2 0 0 4 -y .

BOTIRGA  0 ‘LIM  YO‘Q
H a r b ir   x a lq   o‘zi  y a ra tg a n   ajo y ib   s h a h a rla r v a 
s a n ’a t  o b id a la ri  b ila n   q a n d ay   fa x rla n s a ,  ta rix d a  
y o rq in   iz  q o ld irg a n   b o tir   fa rz a n d la ri  b ila n   ham  
sh u n d a y   if tix o r   q ilad i.
Z a ra fs h o n   v o d iy s id a   t u g ‘ilib   o ‘s g a n   ik k i 
to m o n lam a  zu lm d an   b eh ad   e zilg an   m e h n atk ash - 
la rn i  a fso n a v iy  b ir   d o v y u ra k lik   b ila n   him o ya  qil- 
g an   N am oz  b o tir   ham   ta rix im iz d a   o ‘ch m as  iz 
q o ld irg a n   n o d ir  s h a x s la rd a n   ed i.  N am o zn in g  
x a lq   ozodlik  h a ra k a tig a   b o sh ch ilik   q ilib ,  hokim  
s in fla rn i  z ir  t itr a tg a n i  el  o g ‘zig a  tu s h g a n   edi. 
0 ‘sh a   d a v rn i  b o sh d an   k e c h irg a n   m a s h h u r  ru s  
y o zu v ch isi  A n n a   A lm a tin sk a y a   o‘z in in g   «Zulm» 
deb  a ta lg a n   trilo g iy a s id a   N am o zn i b o y la r v a  ch o r 
a m a ld o rla rin in g   d o d in i  b e ra d ig a n ,  u la rd a n   to rtib  
o lg an   p u lla ri  v a  b o y lik la rin i o c h -y a lan g ‘och  kam - 
b a g ‘a lla rg a   u la sh a d ig a n   x a lq  q a so sk o ri  deb  baho- 
lay d i.  T rilo g iy a d a   N am ozga  b a g ‘is h la n g a n   b ir 
y a rim   b e tlik   k ic h ik   la v h a   b o r.  T a ra q q iy p a rv a r 
v ra c h   R o n in   N am o zn i  c h o r  p o lits iy a c h ila ri  b ilan  
o tish m a d a   y a ra d o r  b o ‘lg an   p a y tid a   u c h ra ta d i, 
u n g a   tib b iy   y o rd a m   k o ‘r s a ta d i.  Y a x s h ilik n i 
u n u tm a y d ig a n   N am oz  o ra d a n   b ir   q a n ch a   v a q t 
o ‘tg a c h   o ‘z in in g   q ir g ‘iz  y ig itid a n   R o n in g a   a tab  
k a tta   q o ‘y   so v g ‘a  y u b o ra d i.
Bu  v o q e ala r  1 9 0 6 -y ild ag i  r u s   in q ilo b i  t o ‘lqin- 
la r i 
T u r k is to n  
k a b i 
c h e t 
o ‘lk a la r d a  
ham  
m e h n a tk a s h la r  x a lq n i  s in fiy   a d o la tsiz lik la rg a  
q a rs h i  q o ‘z g ‘a tg a n   p a y td a   y u z   b e ra d i.  N a ­
m o zn in g   qo ‘z g ‘olonchi  y ig itla r i  s a fid a   o 'z b e k la r
5

N a z a rm a tv e y   d eb  c h a q ir a d ig a n   N a z a r  M at- 
veyevich  ism li  ajo y ib   r u s   o ‘g ‘lo n i  bo ‘lg a n .  U la r 
b ila n   b irg a   u k ra in ,  tu rk m a n ,  q ir g ‘iz,  a rm a n i, 
m old av an  v a   b o shqa  m illa t  v a k illa ri  h am   N am oz 
b o sh ch ilig id a  hokim   s in fn in g   a d o la tsiz lik la rig a  
q a rs h i  q u ro lli  ja n g la r  q ilg a n i  a n iq  h u jja tla r  b ilan  
ta sd iq la n g a n .  N am oz  h a ra k a ti  goho  P u g a c h ev  
b ila n   h a m k o r  bo ‘lgan  S a la v a t  Y u lay ev n i  yodga 
so lad i.  U n in g   q aso sk o rlig i  P u s h k in n in g   Dub- 
ro v sk iy sin i  ham   e sla ta d i.  A y n i  v a q td a ,  N am oz 
b o sh ch ilik   q ilg a n   ozodlik  h a r a k a ti  b ay n alm ilal 
in q ilo b iy   h a ra k a tla rg a   ham   ju d a   y a q in la sh ib  
k eladi.
B u n i 
y ig ir m a n c h i 
y illa rd a y o q  
p a y q a g a n  
o ‘lm as  ad ib im iz  A b d u lla  Q o d iriy   N am oz  h a q id a  
ro m a n  
y o z m o q ch i 
b o ‘lg a n , 
s h u  
m a q sa d d a  
S a m a rq a n d g a  v a  N am oz  t u g ‘ilib  o ‘sg an   qish lo q q a 
b o rib ,  u n in g  o 'sh a n d a   tir ik  b o 'lg a n  o p asi U lu g ‘oy 
b ila n   u c h ra sh g a n ,  u n d a n   ko ‘p  n a rs a la rn i  so ‘ra b  
olg an .  A d ib n in g   o ‘g ‘li  H a b ib u lla   Q o d iriy n in g  
esla sh ich a ,  ad ib   N am o zn i  sav o d li,  b ilim li  v a   dov- 
y u ra k   b ir   q a so sk o r  q ilib   k o 'r s a ti s h   f ik r id a  
bo ‘lg a n ,  am m o  b u   n iy a tin i  a m a lg a   o s h iris h g a  
u lg u ro lm a y   o ra m iz d an   k e tg a n .  K e y in ch a lik   Iz z a t 
S u lto n   o ‘z in in g   «N om a’lu m   k ish i»   no m li  s h e ’riy  
d ra m a s id a g i  b o sh   q a h ra m o n   N iy o z  s iy m o si 
N am ozni  p ro to tip   q ilib   oladi.
S h u n d a y   k a tta   y o z u v c h ila rn i  q iz iq tirg a n   ta- 
rix iy   sh ax s  h a q id a   ro m an   yozish   u c h u n   is te ’dod 
va  m e h n a td a n   ta s h q a ri  ijo d iy   j u r ’a t  h am   k e ra k  
edi.
X u d o y b erd i  T V x ta b o y e v   m a n a   s h u   x a y rli 
ish g a  d ad il  qo ‘l  u rg a n i,  N am oz b o tir  h a y o tig a  oid 
h am m a  m a n b a la rn i  a sto y d il  o 'rg a n g a n i,  q a h ra - 
m o n n in g   y u rtig a   b o rib ,  u n i  k o ‘rg a n -b ilg a n   b a r- 
c h a   o d a m la rn i  to p ib ,  b a ta fs il  s u h b a tla s h g a n i  v a
6

n ih o y a t, 
o ‘z id a n  
o ld in g i 
a d a b iy   a s a r la r d a  
to ‘p la n g an   y a x sh i  ijo d iy   a n ’a n a n i  izch il  davom  
e ttir ib ,  b u   k a tta   m a v zu n i  ro m a n   ja n r i  taqozo 
e ta d ig a n   epik  k o ‘lam d a  m a ro q li  q ilib   m u jassam  
e ta   o lg a n i  k is h in i  ju d a   q u v o n tira d i.
Biz  X u d o y b e rd in i  b o la la rn in g   sev im li  y o zu v ­
c h is i  s if a tid a   ta n iy m iz . 
« S irli  q a lp o q c h a » , 
«S ariq   d ev n i  m inib»  kab i  a s a rla r  fa q a t  b iz n in g  
m a m la k a tim iz d a  
e m a s, 
c h e t 
e lla r d a  
h am  
s h u h ra t  q o zo n g an i,  Ita liy a n in g   ja h o n g a   m a sh ­
h u r   b o la la r  y o z u v ch isi  J a n n i  R o d a ri  X. T o ‘x- 
ta b o y ev n in g   ijo d ig a   ju d a   y u k sak   baho  b e rg a n i 
ta s o d if  em as.  B u  y o zu v ch i  ijo d id a   h a li  b iz n in g  
o ‘zbek  ta n q id c h ila ri  y e ta rlic h a   q a d rla b ,  ochib 
b e rm a g a n   ajo y ib   fa z ila tla r i  bo r.  X .  T V x tab oy ev  
p ro z a s i  o ‘zbek  b o la la r  a d a b iy o tid a   y a n g i  b ir 
to ‘lq in   y a ra td i,  o ‘z  ja n rid a   b u   y o zu v ch i  y an g i 
s o ‘z  a y td i.  M ark   T v e n n in g   Tom   S o y e r  v a  
G ek lb erri  F in n la rin i  fa q a t  b o la la r  em as,  k a tta - 
la r  h am   q iziq ib   o ‘q ish i —  b u   a s a rla rn in g   k a tta  
a d ab iy o tg a   m an su b   e k a n in i  k o ‘r s a ta d i.  X . T o ‘x- 
ta b o y e v n in g   «S ariq   d ev » i,  « S irli  q alp o q cha» si 
k a tta -k ic h ik   b a rc h a   k ito b x o n la rd a   sh av q -za v q  
v a   m a ro q   u y g ‘o tg a n i  h am   u la r n in g   b u tu n  
ad ab iy o tim iz  x a z in a sig a   qo ‘sh ilg a n   n o d ir  javo- 
h ir l a r   e k a n in i  a y tib   tu rib d i.
N am oz  b o tir   h a q id a g i  ro m a n   h am   b o la la r 
u c h u n   y o zilg an ,  lek in   u n i  b a rc h a   k ito b x o n la r 
k a t t a   q iz iq is h   b ila n   k u tib   o la d ila r ,  d e g a n  
ish o n ch d am iz.
N am oz  —  m u tla q o  b en u q so n  odam   em as,  u n d a  
h am   ic h k i  z id d iy a tla r,  x a to   tu s h u n c h a la r  b o r, 
s h u la r  t a ’s irid a   q a ttiq   a d a sh g a n   p a y tla ri  boT adi. 
L ek in   u n in g   x a lq p a r v a r lig i,  a d o la tp a rv a rlig i 
doim   b a lan d   k e lad i.  R o m an d a  N am oz  fa q a t  jis- 
m o n iy  jih a td a n   polvon  v a   q o 'rq m a s  b ir  o d am g in a
7

em as,  aq liy   jih a td a n   ham   n ih o y a td a   i s te ’do d li  v a 
dono  b ir  x a lq   fa rz a n d i  b o ‘lib  g a v d a la n a d i.
N am oz  b o tir   allaq ach o n   0 ‘zb ek isto n   ta r ix ig a  
k irg a n ,  u n in g   s a h ifa la rid a   isy o n k o r  x a lq   v a k ili 
s ifa tid a   t a ’rifla n g a n   edi.  E n d i  b u   ro m a n   u n in g  
y o rq in   siy m o sin i  ad ab iy o tim iz  o rq a li  h a r   b ir  xo- 
n ad o n g a  olib  k ira d i,  m u a llif  o ‘z  ta la n ti,  m e h ri, 
m a h o ra ti  v a   m e h n a ti  b ila n   q a y ta   tir iltir g a n  
d o v y u ra k ,  m a rd ,  t a n t i   y ig it  en d i  b izg a  t u g ‘ish - 
g an im izd ek   q a d rd o n   b o ‘lib  qo lad i.  X alq i  u c h u n  
jo n in i  b e rg a n   N am oz  b o tir   x alq   q a lb id a   m an g u  
y ash ay d i.
P irim q u l  QODIROV

K I R I V d l l
ftlSM
PAXSAKASHLAR
ISTOXI

I   b  o b
DAUBED  BOZORI  A L G ‘OV-DALG‘OV 
B O L G A N I
B u   m uzofotda  Sam arqanddan  keyin  eng  k a tta  
bozor  Dahbedda  bo‘ladi.  S h ah arn in g   shundoqqina 
biqinida  em asm i,  Q arshi,  Ziyovuddin  b egliklari 
ta ra fd a n , 
B uxoro, 
K a rm a n a  
to m o n la rid a n  
charchab,  h o rg ‘in  kelayotgan  k arv o n lar  goho  bu 
yerga  b ir  qo‘nib  o ‘ta d ila r.  Siyob  bozoriga  yetib 
olishga  ulg u rm ag an   x a tirc h ilik ,  k a tta q o ‘r g ‘onlik 
chorbozorchilar,  Eron,  A fg ‘on  sav d o g arlari,  o t  jal- 
lob-u  v o fu ru sh la r  ko‘pincha  o ld i-so ttisin i  Dah­
bedda  b itirib   q ay tav erad ilar.  H am dam boy  y u rtg a  
hokim   bo‘lgan  d a v rlard a  Dahbed  bozori  xiyla  ta r- 
tibg a  solingan,  q ato r-q ato r  ra s ta la r  qurilib ,  kap- 
p onlar  u sti  yopilgan,  tim la r  k en g ay tirilg an.  Bo‘z-u 
alak  b ir  ta ra f,  shohi-atlas  b ir  ta ra f,  kulollar-u 
m isk arlar o‘ng tom onda,  k alav afu ru sh -u   ip ak ch ilar 
chap  tom onda;  tim la r o stiga  qop-qop  m evalar  uyul- 
gan,  kapponlarga  sap-sariq  qayroqi  b u g ‘doylar 
to ‘k ilg a n ,  b o z o rn in g   a d o g 'id a   o ‘tin f u r u s h la r , 
un d an   n arid a  mol  bozor-u  otbozor cho‘zilib  ketgan.
Choshgoh  m ahalida  bozor  ju d a  qizib  ketadi. 
K a tta   maydon  bam isoli  doshqozondek  biqirlab  qay- 
nay  boshlaydi.  X arid o r  arzonroq  olsam   deydi,  mol 
egasi  qim m atroq  sotsam   deydi,  ikkovi  ham   xudoni 
o ‘rta g a  
q o 'y ib  
b ir-b irid a n  
in so f 
so ‘ra y d i. 
Shunchaki  tom oshaga  chiq q an larn in g   hisobi  yo‘q, 
birov  angraygan,  birov  serray g an .
' —  Behi  em as,  sap-sariq  o ltin   bu!
—  O ltin  bo‘lsa,  sotib  nim a  qilasan,  tentak!
—  Qoch,  loy  bo‘lasan!
10

—  Dada,  n o ‘x o tsh o ‘ra k   olib  bering.
—  A w a l  m oshni  pullaylik,  toyloq.
—  Inim ,  yig  bozori  qayerda?
—  Sum ak  bozorining  orqasida.
—  Voy  o'lm asam ,  b ir  poy  kovushim   tu sh ib  
qopti!
—  Ishto n   jiy ak   sotam an,  ipak  jiy ak   sotam an!
—  K a tta   enangga  pulla  bo‘z  jiyagingni!
—  Ey,  x u rjin ,  yo‘ldan  qoch!
—  0 ‘zing  x u rjin sa n ,  baqaloq,  —  degan  past-u 
baland  ovozlar  guvillab  tu ra d i.
—  Isiriq -isiriq ,  hazorsuvon,  isiriq .  H a r  tan g a 
darm on  isiriq ,  —  b u ruqsab  tu rg a n   isiriq   donini 
bozorchilarning  n aq  iyagiga  qadab,  puflab-puflab 
qo‘yadi  isiriq ch ilar.
P aran j i-chachvon  yopingan  ayollar,  guppi  cho- 
pon  kiyib  u stid a n   to ‘rtta d a n   belbog*  bog‘lagan 
chollar  soch-soqoli  o‘sib,  a ftin i  ta n ib   bo‘lm aydigan 
kelgindi  m addoh  yonida,  shundoqqina  yerga  o 'tirib  
un in g   nolai-afg ‘onini  tin g lash ad i:
M e n a m   d evo n a -yu   M a sh ra b ,
J a h o n   birla  ish im   borm u?
N a m a n g a n   sh a h rig a   borsam ,
M a n i  y o 'q la r  k is h im   bormu?
bo sh larin i  chayqab  y ig ‘lam oqdan  b eri  bo‘lib  kuy- 
laydi  m addoh...
B ozorjoyning  k u n c h iq a r  d arv o zasi  ta ra fd a n  
besh  o tliq  jad al  k irib   kela  boshladi.  O tliqlar  b ir  xil 
kiyinishgan:  boshlarida  ko‘k  parchadan  salla,  egni- 
larid a  ixcham   tik ilg a n   beqasam   to ‘n,  bellarida 
m ahkam   bog‘langan  shohi  belbog*;  beshovi  ham  
sh a m s h ir  ta q ib   o lish g a n ,  y e lk a la rid a   m iltiq . 
0 ‘rta ro q d a  bulu td ek  baland oq o t  m inib borayotgan 
y ig itn in g   y oshi  y ig irm a -u c h -y ig irm a   to ‘r t l a r  
a tro fid a   k o ‘rin a d i.  Beli  in g ic h k a d a n   kelg an , 
ko ‘k ra k la ri  keng,  m ushakdor  ko‘ksi  beqasam ni 
y irtib   chiqam an  deb  tu rib d i.  Qo‘llari  u zun,  bilak- 
la ri  yo‘g ‘on,  h a r  b itta s i  chaqaloqning  belidek  kela­
di.  Bo‘yi  ham   daroz,  sh erik larid an   yarim   gaz 
baland  k o 'rin a d i.  Cho‘ziq  yuzi  oq-sariqdan  kelgan,
11

peshonasi  do‘ng,  sariqqa  moyil  quyuq  qoshlari 
xiyol  chim irilib  b o ry ap ti  y ig itn in g ...
—  Namozboy!..
—  Namoz  polvon  kelyapti!
—  A vliyo  Namoz  d eg an lari  sh u   bo ‘ladim i?
N am ozning  nom ini  eshitib  darvozaning  ikki
yoniga  q a to r  tizilib   yo‘lakcha  hosil  qilgan  tilanchi- 
la r  jav rab   yolborishni  av jig a  ch iq ard i.  O zg'in 
qo‘lch alarin i  holsiz  cho‘zib  o 'tirg a n   bolalar,  kim- 
d an d ir  ko‘zini  olib  qochgandek  og‘i r   sallali  boshini 
egib  ojizgina  chayqalib  o 'tirg a n   tila n c h i  chollar 
to 'sa td a n   jonlanib  qolishdi.  B ir  ayol  boshida  q irq  
yamoq  to ‘n ,  yuziga  chachvon  o ‘rn ig a   doka  tu tib  
olib,  ikk i  sag ‘iri  ik k i  yonida,  labi  uchgan  sopol 
tovoqqa  tik ilg anch a  y e tim la r  haqidagi  b ir  bay tn i 
m ungli  ovoz  bilan  o ‘qiy  boshladi:
B u g u n   bozorga  o‘ x s h a y d ir ,
Y e tim la r   zo r-zo r  qaq sh a yd ir.
A la r n in g   h o lin i  so 'rsa n g ,
O ta-onasi  yo'qqa  o‘x sh a yd ir...
Namozboyni  k u zatib   kelayotgan  o tliq lard an   b iri 
«bek  aka,  gadoylarga  tan g ad an   ta sh lay m i? »  deb 
so‘radi.
—  A slida  bu  lan d o v u rlarn i  boplab  savalash 
kerak  edi,  —  deb  qo‘ydi  Namozboy.  —  0 ‘z  haqini 
talash ib   olish  o ‘rn ig a  tilan ch ilik   qilib  o ‘tirg a n la rn i 
jinim dan  b a tta r  yomon  ko ‘ram an;  lekin,  berin g , 
tovog‘in i  to ‘ldirib  bering.
Namoz  y ig itla ri  bilan   bozorjoyni  aylanib  yur- 
ganligi  haqidagi  x ab ar b ir  zum da  ham m ayoqqa ta r- 
qaldi.  B ozorchilarning  b iro v i  pahlavonni  yaqinroq- 
dan  ko‘rish   uch u n  oldinga  in tilib   boshini  cho‘zgan, 
b irovi  y u rag ig a  vahm   tu sh ib   do ‘koniga  q u lf  u rg a n , 
b iro v in in g   k o 'zid a   quvonch,  b iro v in in g   labida 
uchu q ...
N am ozboyni  e h tiy o tla b   o ld in d a   b o ra y o tg a n  
y ig itlard an   b iri  gadoylar  o‘rta sig a   hovuch  tan g a 
sochar  ekan,  ik k i  oyog‘in i  uzangiga  tira b ,  qaddini 
rostladi-da,  ik k i  qo‘lin i  og ‘ziga  ko‘vacha  qilib 
baland  ovozda  dedi:
12

—  Hoy,  bandai  m usulm onlar!  Namozboy  o‘z 
qasoskor  y ig itla ri  bilan   o‘tg an   h a fta   davom ida 
y e tti  ko‘hnab iso t  boyning  uy in i  bosib,  sizning 
haqqingizni  bu  y erg a  k e ltird i.  Insof  bilan  taqsim - 
lab  olinglar!  Olinglar!!
Y ig it  eg arga  qaytib  o ‘tirib ,  ostid an   x u rju n d a n  
hovuchlab  ta n g a   olib  olomon  boshidan  socha  bosh­
ladi.  H avoda  yaraqlab  odam larning  oyog‘i  ostiga 
tu sh ay o tg an   ta n g a la rd a   seh rli  b ir  kuch  berkinib 
yotgan  ekan,  k atta-k ich ik  bozorchilarni  ko‘z  yumib 
ochguncha  ayqash-uyqash  qilib  yubordi.  X uddi 
b o zo rjo y d a 
q u d ra tli 
q u y u n  
qo ‘z g ‘alg an d ek , 
o d am lar  tu r g a n   jo y la rid a   g ird ik a p a la k   b o ‘lib 
aylana  boshladilar.
Namozboy  y ig itla rd a n   ik k isin i  darvoza  oldida 
poyloqda  qoldirib,  o‘zi  go‘s h t  do‘koni  tom onga 
o‘tib   ketd i.  Qassob  jo 'ra si  un g a  h a r  bozor  kuni 
k a lla-p o ch ad an  
sh o ‘rv a  
p is h irib  
q o 'y a rd i. 
Namozboy  bu  tao m n i  azal-azaldan  xu sh   ko‘radi. 
A yniqsa,  piyoz  solib,  chala  ko ‘p ti  yopilgan  p a tir 
bilan  ichganda  tan i-jo n i  yayrab  k etadi.  Namozboy 
sho‘rv an i  qaynoq-qaynoq  ho ‘plab,  qassob  jo 'ra sin i 
m aqtashga  tu sh d i.  X uddi  shu  p aytda  ku n ch iq ar 
darvoza  ta ra fd a n   yax sh i  q izd irilg an   n o g 'o ran in g  
ta k a-tu m i  esh itilib   qoldi.  H okim lik  yoki  poshsholik 
am r-u  fa rm o n la ri  no g ‘o ra  sadolari  ostida  e ’lon 
qilin ish iga o‘rg an ib  qolgan  olomon  q uloqlarini ding 
qilib  o‘sha  tom onga  yuzlandi.
P a st  bo‘yli,  bo‘yni  yo‘g ‘on,  qorni  tan d ird ek  
dum -dum aloq,  y e rto 'la n in g   eshigidek  k a tta   og'izli 
Omon  ja rc h i  ja r   solib  kelmoqda  edi.  J o n in i  ko ‘pam 
koyitayotgani  yo‘q,  lekin  sh u n d ay   bo‘lsa-da,  ovozi 
xu d d i  k a tta   xum dan  chiqayotgandek  jaran g lab , 
uzoq-uzoqlarga  ham   esh itilib   tu rib d i:
B o zo rd a g i  x a lo yiq ,
G apim   bor  sizg a   loyiq.
H o k im n in g   fa r m o n i  bu,
B o y la r n in g   a rm o n i  bu.
N a m o z   o tli  b ir  o‘g ‘ri,
K o fir  P irim q u l  o ‘g ‘li.
13

D o 'n g p e sh a n a ,  o t  y u z li, 
S u b u ti  yo 'q ,  m in g  so 'zli.
0 ‘g ‘ri,  ka zzo b ,  qaroqchi,
U sta   m erg a n ,  uloqchi 
S h a y to n   o zd irib   yo 'ld a n ,
I x t i y o r   k e tib   qo 'ld a n ,
B osib,  ta la b   boylarni,
Y o n d irib   ne  u yla rn i.
K a lta k la b   ba ’zila rn i,
M in g b o sh i,  q o zila rn i,
Y u r t  orom in  o‘g ‘irlab,
B a rc h a n i  g 'a m g a   ta sh la b ,
B o td i  k a tta   gun o h g a ,
H o ja t  y o 'q d ir  g uvohga!
T ir ik   tu tib   kelg a n g a ,
Z o 'rg a
  —
 
zo 'rm a n ,  d eg a n d a  
O 'n   m in g   ta n g a   m u k o fo t,
Va  k e tid a n   z iy o fa t!
B o sh in   kesib  kelg a n g a  
D o v y u ra k   и  m erg a n g a
  —
M u k o fo t  uch  m in g   ta n g a  
Gap  te g ish li  h a m m a n g g a !!
C hordana  qu rib  k a tta   qo‘lla rin i  tizzasig a  tira - 
gan  ko‘yi  d arich a  orqali  ta sh q a rig a   quloq solib  t u r ­
gan  Namoz:
—  J u d a   sayroqi  bo‘lib  k etibdi-ku,  bu  Omon 
baqaloq!  —  deb  qo‘ydi.  So‘n g   go ‘yo  hech  n arsa 
eshitm agandek,  ay tilay o tg an  g ap larn in g   un g a  hech 
daxli  yo'qdek  yana  ish ta h a   bilan  sho‘rv a   ichishga 
m ashg‘ul  bo‘ldi.
Qassob  shoshib  qoldi.  Do‘kon  tep asid ag i  pesh- 
ta x ta n i  tu s h ird i,  eshik n i  yopib,  ichidan  tam ba 
qo‘ya  boshladi.
Namozboy  kulib  so‘radi:
—  Nima  balo,  Salim ,  m eni  ushlab  bermoq- 
chim isan?
Qassob  y ig it  nim adir  demoqchi  bo‘lib,  og ‘iz 
ro stlag an   edi,  u lg u rm ad i.  Zarb  bilan   tep ilg an  
qo ‘sh ta v a q a li  esh ik   sh a ra q la b   och ilib   k e td i.
14

O stonada  N am ozboyning  y ig itla rid an   Jum anpolvon 
ko‘rin d i.
—  Namoz  aka!
N am ozning  taom dan  bosh  ko‘ta rg is i  kelmayot- 
gandek  edi:
—  Nim a  gap?
—  K unchiqar  darvoza  yoniga  Oleynikov  to ‘ra- 
nin g   a sk a rla ri  keldi!
—  K o‘pmi?
—  X udo  u rsin ,  ju d a  ko‘p!
K etm a-ket  poyloqda  tu rg a n   boshqa  y ig itla r  ham 
k irib   kelishdi.  H am m alari  hovliqqan,  yuz-u  ko‘zla- 
rid a  tash v ish ,  qo‘rq u v .  K u n b o tar  darvoza  tom onga 
Zamonbek  bilan  M irzaham idning  n a v k arlari,  hozir 
Namozboy  o‘tirg a n   kushxonaning  orqasida,  mol 
bozori  ta ra f da  M ixail  to ‘ra   boshchiligida  qizil 
sh ap k ali  m irsh ab lar  paydo  bo‘lgan  em ish...
—  Demak,  qurshovda  qolibm iz-da?  —  jo ‘rala- 
rin in g   g ‘ashiga  te g arli  d arajad a beparvo b ir ohang- 
da  so‘ra d i  Namozboy.
—  O shiqish  kerak!  —  iltijo   qilishdi  betoqat 
y ig itla r.
—  Shunday  sh irin   sho‘rv an i  tashlab-a?
—  Namozboy!!!
—  Oshiqm ang,  Eshbo‘ri og‘a.  O shiqqanning ham  
oshiqm aganning  ham   boradigan  m anzili  bor.  F arq  
shu n d ak i  birovi  xiyol  oldinroq,  birovi  xiyol  keyin- 
roq  b o rad i...  Lekin  Salim   qassob  sho‘rv an i  boplab- 
san ,  b o y larn i  k a lta k la sh n i  m enga-yu,  sh o ‘rv an i 
p ish irish n i  senga  chiqarganda  o ‘zi!  Lekin,  qassob 
jo ‘ram ,  sen  bilan  b ir  otam lashaylik,  deb  keluvdim . 
Cho‘lm a-cho‘l  y u rav erib   yuragim   zardobga  to ‘lib 
k etg an d i.  Qanaqa  dunyo  bu  o‘zi-a?  Do‘stin g   bilan 
s u h b a tla sh a   olm asang,  to ‘r t t a   odam ning  ichida 
erk in   yuro lm asan g ...  Yorug*  dunyo  emish!  Yorug* 
d u n y o si 
sh u n a q a  
b o ‘lsa, 
q o ro n g ‘isi 
qan aq a 
b o 'la rk a n ?   G ap irsan g ch i  qassob!  N a h o tk i,  endi 
k o ‘rsh ap alak dek   fa q a t  kechasi  y u rish g a   m ajb u r 
bo‘lsam!  Yo‘q,  m eni  qorong‘uda  y u rish g a  m ajbur 
q ilg an larn in g   o 'z in i  kavakka  tiq am an ,  sichqonning 
u y in i  m ing  ta n g a   qilib  qo‘yam an  ularga!..


Do'stlaringiz bilan baham:
  1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   38


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2019
ma'muriyatiga murojaat qiling