M s h. Nurmatova, s h. T. Xasanova, D. E. Azimova ustaxonada amaliy


Download 5.38 Mb.
Pdf ko'rish
bet91/108
Sana03.11.2023
Hajmi5.38 Mb.
#1742737
1   ...   87   88   89   90   91   92   93   94   ...   108
Bog'liq
29ustaxonadaamaliymashgulotpdf

MAKTABGACHA TA’LIM MUASSASASIDA 
MEHNAT BURCHAGINI TASHKIL ETISH
M a k ta b g a c h a ta 'l i m m uassasasida m e h n a t n i n g asosiy turlari — 
m a is h iy -x o ‘jalik m e h n a ti, tabiatdagi m e h n a t, q o ‘l m e h n a ti bo'lib, 
u n i tashkil etish shakllari — to p sh iriq , navbatchilik, b o lalarning 
j a m o a m e h n a ti hisoblanadi.
T o p s h iriq la rd a n m a k ta b g a c h a t a ’lim m uassasasining b a r c h a
guruhlarida keng foydalaniladi, a m m o kichik guruhlarda ular bolalar 
m e h n a t in i tashkil qilishning asosiy shakli hisoblanadi. H a r bir 
m a k ta b g a c h a t a ’lim m uassasasida m e h n a t b urc hagi tashkil etilib, 
u n d a y u q o rid a b a y o n etilgan vazifalar am a lg a oshiriladi.
Maktabgacha ta’lim muassasasida mehnat burchagi. 
M e h n a t 
b u rc h a g in in g ah a m iy a ti kattadir. B u n d a bolalar ishlatishi m u m k in
b o 'l g a n quyidagi asboblar saqlanadi:
— b ic h ish-tikish u c h u n k erak b o 'l a d i g a n igna, ip, tu g m a c h a , 
g a z la m a , gardish, lentalar, q a y c h i, sim;
— b o g 'd o r c h ilik d a ishlatiladigan a s b o b lard an tesha, k ura kcha, 
xaskash, k e tm o n c h a , leyka, c h e la k ch a, j o 'y a k olish u c h u n tayoqcha 
va k u ra k ch a;
— m a s h g 'u lo t u c h u n k erak b o 'la d ig a n yelim , qaychi, bigiz, 
p i c h o q c h a , arra, egov va sa n o a t chiqindilari.
M ashg'ulot d a vom ida bolalarga asboblardan qan d a y foydalanish 
kerakligi o 'rgatib boriladi. Bolalar t o m o n id a n bajarilgan ishlar bilan 
tanishtiriladi. Buzilgan o 'y i n c h o q l a r t a ’m irlanadi. M e h n a t tarbiya- 
sini am a lg a oshirish u c h u n quyidagi ta 'lim -ta rb iy a v iy talablarga 
e ' t i b o r qilish lozim:
— b o la la r m e h n a t i u c h u n z a r u r s h a r t- s h a ro itn i yaratish, ish 
jo y i bilan t a ’m inlash;
— k u n d a lik re jim d an vaqt ajratish;
— b o la l a r n in g im k o n iy a tl a r i g a v a u l a r n i n g k u c h ig a t o 'g 'r i
k eladigan a s b o b - a n j o m l a r ta n la y bilish;
— a s b o b - a n jo m la rn i b o la la r u c h u n q ulay yerga joylashtirish;
— b a r c h a gigiyena talablariga a m a l qilish, tozalik, s o f havo, 
b in o n i n g t o 'g 'r i yoritilishi.
12 — N urm atova, M .Sh.
177


M e h n a t to p sh iriq la ri h a r b ir b o la n in g yoshiga t o ‘g ‘ri kelishi, 
bajarish m u d d a t i n in g to 'g 'r i ta q sim la n ish i, m e h n a t q ilay o tg an d a 
q o m a tn i t o 'g 'r i tutishga e 'tib o rn i qaratish.
Dasturda ko'rsatilganidek, bolalarga beriladigan m e h n a t tarbiyasi 
bolani o 'r a b turgan m uhit asosida tashkil etilishi m u h im a h am iyatga 
egadir. Bu o 'r i n d a milliy kashtachilik, miskarlik o 'y m ak o rlik va shu 
kabi xalq h u n a r m a n d c h i lig i va tu rli k asb lar bilan ta n is h tirish . 
M a'lu m k i, m e h n a t tarbiyasi ayrim hollarda m ujassam m ash g 'u lo tlar 
tarzida yoki kundalik hayot ja ra y o n id a am alga oshirilib boriladi. 
M ujassam m a sh g 'u lo tla r b o la la m in g m e h n a t tarbiyasi yuzasidan 
olgan bilim va malakalariga, hayotiy tajribaliriga asoslangan h olda 
tashkil etiladi va o'tkaziladi. M a s h g 'u lo tla m i rejalashtirish va uni 
olib borish d a t a ’lim ning en g m u h im vazifalaridan b o 'lg a n aqliy 
faollik, mustaqil fikr yuritish, tashabbuskorlik, egallangan bilim va 
hosil qilingan m alaka la rdan bolalar o 'z ishlari jara y o n id a sam arali 
foydalana olishlari lozimligi ta rb iy a ch in in g d o im o diqqat e 'tib o rid a
bo'lishi lozim. Agar bolalar ta rb iya chining k o 'rsa tm a la rini tu s h u n -
m asdan hissiyotsiz, m exanik ravishda bajarishga odatlanib qolsalar, 
u h olda b u n d a y ta 'lim -ta rb iy a b o la n in g o'sishiga h a r t o m o n la m a
salbiy ta 's ir ko'rsatadi. Bolalarning o'ylashlari, eslariga tushirishlari, 
taqqoslashlari jonli hissiy nutqlari orqali o 'z kuzatishlari h aqida 
hikoya qilib berishlari j u d a m u h im d ir.
Tarb iy a ch ilar bolalarn in g turli top sh iriq la rn i bajarish, s h u n in g - 
dek, o 'y in la r u c h u n q o 'lb o la o 'y i n c h o q l a r , k ic hkintoyla rga, katta 
yoshlilarga so v g 'a la r tayyorlash ja r a y o n i d a m e h n a tg a m a la k a va 
k o 'n ik m a la r in i m ustaqil q o 'lla sh g a intilishlarini rag'b atlantirishlari 
lo z im . Bu m a q s a d d a a s b o b - u s k u n a l a r va m a t e r i a l l a r b o l a l a r
ixtiyoriga beriladi.

Download 5.38 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   87   88   89   90   91   92   93   94   ...   108




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling