O'zbekiston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxsus ta’lim vazirligi


Download 5.06 Mb.

bet19/57
Sana11.02.2017
Hajmi5.06 Mb.
1   ...   15   16   17   18   19   20   21   22   ...   57

e r is h a  

o lm a d i. 

B e r u n iy n in g  

“ H in d is t o n ”  asari  k la s s ik   n am u n a  boM ib  q o lis h i  b ila n   b irga  o ‘ z 

m u a llif in in g   q a d im g i  hin d   m a d a n iy a ti  v a   fa n ig a   to r tig ‘ id ir”- 

d e g a n   e d i.

A b u   A li  ib n   S in o   ( 9 8 0 - 1 0 3 7 )   B u x o r o   y a q in id a   jo y la s h g a n  

A f s h o n a   q is h lo g ‘ id a  ta v a llu d   to p g a n .  O ta si  z iy o li,  o ‘ q ig a n , 

b ilim d o n   k ish i  boM ib  a s li  B a lx d a n   boM gan.  Ibn  S in o   o ‘ sh a  davr 

z i y o l i l a r   o ila s id a   hukm   su rgan   tu rm u sh   tarzi  tiz im i  b o ‘y ic h a  

“Q u r’o n i  K a rim ” ni  y o s h lik   c h o g 'id a n   y o d   o la   b o sh la y d i.  Bu 

b ila n   k ifo y a la n ib   q o lm a sd a n   o ta s i  u n g a   f a ls a fa ,  hin d   h iso b i  kabi 

s o h a la r n i  ham   o ‘ q ita   b o s h la y d i.  H a tto   A b u   A b d u llo h   a n -N a sh a li 

d e g a n   k is h in i  o ‘ g ‘lig a   m u rab b iy  q ilib   o la d i.  U   o 's p ir in lik  

y illa r id a ,  16  y o s h id a   s h u n c h a lik   ch u q u r  s h u g ‘ u lla n g a n k i,  h atio 

b ir o n -b ir   k e c h a   ham   t o ‘y ib   u x la m a g a n   e k a n .  Fan  a so sla r i  bilan 

b u n d a y   s h u g ‘ u lla n is h ,  k o ‘ p  v a q tla r  d a v o m id a   a m a lg a   o sh irgan  

m a sh a q q a tli  m eh n at  t e z   o ra d a   o ‘z   sa m a r a sin i  b erad i,  u  17 

y o s h id a y o q   o lim   s ifa tid a   sh a k lla n ib ,  la b ib   d e g a n   nom   chiqara 

b o s h la y d i.  M u k o fo t  s ifa tid a   sa r o y   k u tu b x o n a s id a n   fo y d a la n ish  

im k o n iy a tig a   sa z o v o r   boM adi.

B iz   k o 'r ib   c h iq a y o tg a n   davr  s i y o s i y   ta rix i  o ‘z ig a   x o s 

x u s u s iy a tla r g a   e g a   e d i.  Bu  va q td a   ik k i  s u lo la   (Q o r a x o n iy la r   va 

S o m o n iy la r )  ta rix   sa h n a sid a   h u k m ro n lik   uchun  kurash  o lib  

b o r m o q d a  

e d i. 

M a m la k a td a g i 

b u n d a y  

b eq a ro rlik  

fan 

a r b o b la r in in g   f a o liy a tig a   o ‘ z  ta ’ s ir in i  o ‘tk a z m a sd a n   q o lm a s  e d i. 

Ibn  S in o   ham   o ‘ sh a   davrda  X o r a z m d a   fan   va  m a d a n iy a t  x o m iy s i 

s if a t id a   nom   ch iq argan   M a’ m un  ( 9 9 9 - 1 0 1 6 )   s a r o y ig a   b orad i.  IJ 

y c r d a   o ‘sh a   davr  m ashhur  o lim ,  f a y la s u fla r i  A bu saxI  M a s ix iv , 

ta b ib  

A b u l 

X a y ir   X om m ar, 

q o m u s iy   o lim   s ifa tid a   bulun 

d u n y o d a   ta n   o lin g a n   A bu  R a y h o n   B e r u n iy   va  b o sh q a   m ashhur 

o lim la r   b or  ed ila r .  A m m o  o lim n in g   tin c h   ijo d i  bu  ycrda  ham 

k o ‘ p g a   c h o 'z ilm a y d i.  X o ra zm n i  M ahm ud  G ‘ a z n a v iy   e g a lla g a c h

164


u  I la m a d o n g a   jo 'n a y d i.  0 ‘sh a  davrda  Ham adon  hukmdori 

S h a m s  a d -D a v la   degan  k ish i  b o 'lib ,  u  kasal  boMib  q olad i.  Ibn 

S in o   B u x o r o   am irini  d a v o la g a n id e k   uni  ham  tu zatib   yuboradi  va 

e v a z ig a   v a z ir   etib   ta y y o rla n a d i.  0 ‘sha  davrda  ham  saroy  fisq u - 

Tasod,  is y o n la r   u y a si  e d i.  A na  sh u n d ay  fisq u -fa so d la r   tu fayli  u 

z in d o n g a   ta sh la n a d i.  Isfa x o n   hukm dori  A lo u d d a v la   H am adonni 

b o s ib   o lg a c h ,  u  zin d on d an   o z o d   q ilia a d i.

Ibn  S in o n in g   z a m o n d o sh i,  u n in g  sh o g ird i  Jurjoniyning 

y o z is h ic h a   u  jis m o n iy   jih atd an   ju d a   baquvvat  boMgan.  Biroq 

sh a h a rm a -sh a h a r 

darbadarlikda 

y u rish , 

yu q orid a 

qayd 

q ilg a n im iz d e k ,  kech alari  uxlam asdan  u z lu k siz   ish la sh   va  ta ’qib 

o s t ig a   o lis h la r   o lim n in g   s a lo m a tlig ig a   t a ’ sir  k o ‘rsatadi  va  u  428 

x ijr iy   y iln in g   ram azon  o y id a ,  1037  y iln in g   iyun  o y id a   57 

y o s h id a   v a fo t  eta d i.

Ibn  S in o   h a q iq iy   e n sik lo p e d ik   o lim   boMib,  o ‘ z  davrining 

d e y a r li 

b arch a 

fanlari 

b ilan  

m u v a ffa q iy a tli 

ravishda 

s h u g 'u lla n g a n   va  ularga  o id   ilm iy   asarlar  yaratgan.  Turli 

m a n b a la rd a   u n in g  4 5 0   dan  ortiq  asarlari  qayd  q ilin g a n   boMsa 

ham ,  z a m o n la r   o ‘tish i  b ilan   u larning  k o ‘pi  y o ‘q o lib   ketgan  va 

b iz g a c h a   fa q a t  2 4 2   ta si  y e tib   k elg a n .

Ibn  S in o n in g   togM arni  p a yd o  boM ishi  t o ‘g ‘risid a g i  juda 

a jo y ib   fik r la r i,  m in e r o lo g iy a   va  g e o lo g iy a   fan lariga  q o 'sh gan  

h is s a s i  ju d a   sa lm o q lid ir .  Jum ladan,  u  m in ero lla rn i  t o ‘rt  guruhga 

boM ib,  u la r n in g   o rig in a l  k la s s ifik a ts iy a s in i  ta k lif  etadi.  Bu 

k la s s if ik a t s iy a   to  X IX   asrgach a  d eyarli  o ‘z g a r ish siz   saqlanib 

k e ld i. 

O lim n in g  

m in e r e o lo g iy a  

so h a sid a g i 

ish larin in g  

m u h im lig i 

t a ’ k id la n ib , 

1 9 5 6 -y ild a  

0 ‘zb e k isto n d a  

top ilgan  

m in era l  A v it s e n it   d eb   atalgan.

Ibn 

S in o  

b otan ik a 

m asalalari 

bilan 

ham  

k o ‘p 

s h u g ‘ u lla n g a n . 

C hunki 

tab ob atd a 

ish la tila d ig a n  

dorivor 

m o d d a la r n in g   ak sa riy a ti  o ‘ sim lik la r d a n   o lin a d i.  M ashhur  shved 

b o ta n ig i 

Karl  L in n ey   (1 7 0 7 - 1 7 7 8 )  

Ibn  S in o n in g   botanika 

s o h a s id a g i  x izm a tla r in i  ta ’k id la b ,  tropik  m am lakatlarda  d en g iz 

s u v id a   ham   o ‘ su v c h i  va  d o im o   y a sh il  h o ld a   q o la d ig a n   bir 

d a ra x tn i  A v its e n n a   deb  atadi.  Ham  G ‘arbda,  ham  Sharqda 

■‘A v it s e n n a ”  va  “ S h a y x u r -R a y is”  nom i  bilan  shuhrat  q ozon gan  

b o b o k a lo n im iz   haqiqatan  ham  m u sta q il  0 ‘z b e k isto n   yosh lari 

q a lb id a   o ‘z   ta rix i 

va  b o b o k a lo n la ri  b ilan   faxrlan ish   h is- 

t u y g ‘ u la r in i  u y g ‘o tad i.

165


A b u   A b d u llo h   Ja’ far  R u d a k iy   ( 9 6 0 - 1 0 4 1 - y .)   taxm in an  

9 6 0 - y iid a  

S am arq an d  

y a q in id a  

jo y la s h g a n  

Panjrudak 

q is h lo g 'id a   t u g ‘ ilg a n .  S h u n in g  uchun  ham   sh o ir n in g   ta x a llu si 

sh u   tu g 'ilg a n   q is h lo g ‘ in in g   nom idan  k e lib   c h iq ib   R udakiy 

boM ib  h is o b la n a d i.  Y ana  boshqa  m anbalarda  a y t ilis h ic h a ,  o ‘sha 

d avrd a  x a lq   c h o lg 'u   asb ob lari  orasid a  “ rud”  n o m li  m u siq a 

a sb o b i  b o ‘lib ,  sh o ir   uni  ch a lish n i  ju d a   y a x sh i  o ‘rgangan, 

s h u n in g   u ch u n   ham   sh o ir  ta x a llu sin i  shu  a sb o b d a n   o lg a n   deb 

ham  h is o b la y d ila r .

R u d a k iy n in g  

tarjim ai 

h o lig a  

b a g ‘ish la n g a n  

barcha 

m a n b a la r d a   uni  k a m b a g ‘al  oilad an   e k a n lig i,  y o s h lig id a y o q  

m u siq a  

a s b o b la r in i 

y a x sh i 

ch a lish n i 

va 

a sh u la  

a y tish n i 

s e v g a n lig i  q a y d   e tila d i.  Y o sh   sh o irn in g   o ‘zi  s h e ’rlar  y o z is h i  va 

m u s iq a g a   b o 'lg a n   bunday  m uhabbati  te z   orad a  uni  m ashhur 

q ilib   y u b o r a d i.  B u   davrda  s h e ’riyat,  a y n iq sa ,  sa ro y   s h e ’ riyati, 

q a s id a n a v is lik ,  y a ’ ni  sh a x sg a   m ad h iya  o 'q ib ,  k o ‘ k la rg a   k o 'ta rib  

m a q ta sh   k e n g   avj  o lg a n   e d i.  Q a sid a n a v islik d a n   a s o s iy   m aqsad, 

u n in g   m o h iy a ti  m a q to v   k im n in g   sh a x s ig a   q a r a tilg a n   boM sa, 

o ‘ sh a   k is h in i  s h a x s n i  u lu g ‘lash tirish   boM gan.  R u d a k iy   esa 

m aM u m otlarga 

qaragan d a, 

q asid a 

t o 'q is h g a  

u sta  

boM gan. 

S h u n in g   u c h u n   ham   boM sa  kerak,  u n in g  S o m o n iy la r   sa r o y ig a  

t a k lif   q ila d ila r .  U   d avrd a  h o k im iy a t  te p a sid a   N a sr   ibn  A hm ad 

tu r a r d i.S h u  

d avrd an   b o sh la b ,  u n in g  h a y o tid a   sa ro y  

davri 

b o s h la n a d i.  S a ro y   h a y o ti  o 'z in in g   oMa  m u ra k k a b lig i  b ilan 

a jra lib   tu rg a n ,  fis q u -fa s o d la r g a   t o 'la   boM gan.  R u d a k iy   qarigan 

v a q tid a   sa ro y d a n   q u v ila d i  va  q olgan   u m rin i  o 'z in in g   ona 

q is h lo g 'id a   fa q ir lik d a   o 'tk a z a d i.  S aroydan  q u v ila y o tg a n   p aytda 

u n in g   k o 'z ig a   m il  to rtib ,  k o 'r   q ilin a d i.

R u d ak iy 

fo rs-to jik  

sh e’riyatining 

a so sc h ila rid a n  

biri 


h iso b la n a d i. 

XI 


asr 

shoiri 


R ashidiyning 

ay tish ich a, 

R u d a k iy n in g   b ir  m illion  uch  yuz  m ing  bayt  s h e ’ri  borligi 

h iso b la b   c h iq ilg a n .  Ammo  bizgacha  m ing  b ay t,  ikki  qism da 

e llik   ru b o iy ,  s h e ’rla r,  doston  va  boshqaiar  y e tib   k elg an ,  xolos. 

Bu 


a sa rla rd a  

sh o ir  d o 's tlik ,  m uhabbat, 

y a x sh ilik   qilish, 

b iro v n in g   d ilin i  o g ‘ritm aslik   kabi  u lu g '  in so n iy   fazilatlarn i 

ulugM aydi.  D oim o  ezgulik  qilishga  chorlaydi.

R u d a k iy n in g   s h e ’r iy a ti  h ayot  la z z a ti,  h a y o tn in g   o ' z i   u stod  

e k a n lig i, 

und an  

k o ‘p 

narsalarni 

b ilib , 

o 'r g a n ib  

o lis h  

m u m k in lig in i  t a ’k id la y d i  va  shunday  q ilis h   lo z im   e k a n lig in i

166


u q tirish g a   harakat  q ila d i.  H ayot  ta ’ 1 imi  butunlay  boshqacha 

ta ’ lim   e k a n lig in i,  uni  b a ’zid a   sh irin ,  b a ’zid a  ach ch iq   ek an ligin i 

ktV rsaladi. 

B unday 

ta ’ lim ni 

hcch 

bir 

o 'q itu v ch i 

bera 

o lm a s lig in i  uqtiradi.

Har  bir  kishi  oltn asa  hayotdan  t a ’ lim ,

U nga  o ‘rgata  olm a s  hech  bir  m u allim .

B iz g a c h a   R udakiy  q aiam iga  m ansub  “ K alila  va  D im na”, 

“ D avron i  o fto b ”,  “ S in d n o m a ”  kabi  poem alardan  parchalar  yetib 

k e lg a n .  R u d ak iyn in g  asarlari  haqida  gap  yuritar  ekanm iz,  uning 

tili 

sod d a, 

keng 

xalq 

o m m a sig a  

ju d a 

ham 

tushunarli 

b o 'lg a n lig in i  k o 'ra m iz.  S h u n in g  uchun  ham  u  keng  xalq 

om m a si  orqali  shuhrat  to p g a n .  U n in g  asarlari  hozirgi  o ‘zbck 

t ilig a   ham  tarjim a  q ilin g a n .

M a h m u d  

Q o s h g ‘ a r iy  

fa o liy a ti 

bilan 

bevosita 

s h u g ‘u lla n u v ch i  o lim la rn in g   fik rich a   bu  zo t  1 0 2 9 -1 0 3 8   yillar 

ora sid a   Q a sh g ‘arda  tu g ‘i!gan .  U  o 'z ig a   t o ‘q,  z iy o li  oiladan 

b o ’ lib ,  Q a sh g ‘arda  ya x sh i  b ilim   o la d i.  Hatto  u  Buxoro  va 

N ish o p u r  shaharlarida  o 'z   b ilim la rin i  k en gaytirib   katta-katta 

o lim la r   bilan  suhbatda  b o ‘ ladi.  M ahm ud  Q o sh g ;ariy  yashab  ijod 

etgan   y illa r   Q o ra x o n iy la r  d a v la tin in g   g u llab -yash n agan   davriga 

l o ‘g ‘ ri  k elad i.  M ahm ud  Q o s h g ‘ariy  ju d a   k o ‘p  safarlarda  b o ‘ ladi 

va  o 'z in in g   asarlari  uchun  boy  m a’ lum otlar  to ‘ p layd i.  K o‘p 

y illik   izla n ish la r  n atijasid a  “D e v o n i  lu g ‘ati-  turk”  va  “Javohiri- 

n a h v ”  “Turk  tili  s in ta k sisi  a s o s la r i”  asarlarini  y o za d i.  Ming 

a fsu sla r   boM sinki,  o x irg i  asar  h an u zgach a  top ilm agan .  Mahmud 

Q o sh g 'a r iy n i  butun  ilm   o la m ig a   tanitgan  asari  uning  “ D evoni 

lu g ‘ ati-  turk”  asaridir.  Bu  k itob   arab  tilid a   y o z ilg a n .  Unda  olim  

k o 'p   y illa r   d avom id a  turkiy  q ab ilalar  orasid a  o lib   borilgan 

k u za tish la r  a so sid a   turkiy  tilla rn i  q iy o s iy   va  ta rix iy   usullar 

bilan  tah lil  q ilgan   va  bu  tilla r n in g   o ‘zig a   xos  xususiyatlarini 

o c h ib   b erish ga  harakat  q ilg a n .  O lim la rn in g   fik rich a,  m u a llif 

ushbu  tad q iq otid a  ju d a  k o ‘p  s o ‘ zhtrning  e tim o io g iy a sin i  ham 

ju d a   aniq  va  t o ‘g ‘ ri  izo h la b   bergan.

A sar  ikki  qism   (m u q ad d im a  va  lu g ‘ at)dan  iborat.  Olim 

asarga  o ‘ zi  tuzgan  d unyo  x a rita sin i  ham  ilo v a   q ila d i.  Bu  hoi 

a sarn in g  qim m atini  yan ad a  o sh ira d i.  X arita  doira  shaklida 

c h iz ilg a n   b o ‘ lib ,  unda  m am lakat,  shahar,  q ish lo q ,  t o g \   c h o ‘l, 

d o v o n ,  d e n g iz ,  k o ‘ l,  daryo  va  hok azolar  nom lari  y o zilg a n . 

X aritada  y o z ilm a y   q olgan   nom lar  e sa   asar  m atnida  berilgan.

167


X a rita   a so sa n   h o z ir g i  S h a r q iy   yarim   sharga  t o ‘ g ‘ri  k e la d i. 

M ahm ud 

Q o s h g ‘ a r iy n in g  

o ‘ zi 

bu 

haqda  sh u n d a y  

y o z g a n : 

’■Rumdan  M o c h in g a c h a   b o M gan ...  shaharlar  o ‘rnini  a n iq la sh  

m a q sa d id a  

u la r n in g  

h a m m a sin i 

yer 

sh a k lid a g i 

d oira d a  

k o ‘ rsa td im ” .

A sard a  tu rli  u r u g ‘ -q a b ila la r d a n   q ip ch o q ,  o ‘g ‘ iz ,  tatar, 

y a m a k ,  b a stn il,  y a b o n u ,  q a y ,  b o sh q ir t.  qirgM z,  u y g ‘ ur,  ja m il. 

taru, 

ic h r o q , 

t u x s i, 

y a g ‘ m o , 

c h ig il, 

ta n g u t, 

t a b g ‘o c h , 

sh u n in g d e k , 

fo r s , 

arab, 

x it o y , 

rus 

xalqlari 

h a q id a  

ham 

m aM um otlar  k e lt ir ila d i.  A sard a  bulardan  tashqari  b ir  n ec h a  

tu rk iy  tild a g i  h ik m a tli  s o ‘ zla r  b e r ilg a n .

M ahm ud 

Q o s h g ‘ a r iy n in g  

bu 

asarida 

0 ‘rta 

O s iy o  

h u d u d id a g i  bir  q a n c h a   sh a h a rla r  n o m la rin in g   k e lib   c h iq is h i 

m a sa la la r i  ham   a lo h id a   k o ‘r sa tilg a n .  K itob d a  tu r k iy   y o z u v  

t o ‘ g ‘ r isid a   an iq   m aM u m otlar  b e r ilib ,  18  harfdan  ib o ra t  turk 

( u y g ‘ ur)  a lifb o s i  ham   k o ‘ r sa tib   o ‘tilg a n .

M ahm ud  Q o s h g ‘ a r iy n in g   bu  k itob i  dunyo  x a lq la r in in g  ju d a  

ham   k o ‘p  tilla r ig a   ta r jim a   q ilin g a n .  A sa rn in g   b u n c h a lik   katta 

a h a m iy a tg a   e g a   b o M ish i  m u a llif n in g   h ayotn i  y a x s h i  b ilg a n lig i, 

tu rli 

b ilim la r n i 

p u x ta  

o 'z la s h tir g a n lig i 

va 

asarn i 

h a y o t 

ta jr ib a sig a   a s o s la n ib   y o z g a n lig id a n   d a lo la t  b erad i.  S h u n in g  

uchun  ham   asar  o ‘z   ilm iy   q im m a tin i  b u gu n gi  k u n d a  ham  

y o ‘q o tg a n i  y o ‘ q.

Q o r a x o n iy la r   d a v r id a   y a sh a g a n   yana  bir 

o ‘z

  d a v r in in g  

a to q li  sh o ir i,  d o n is h m a n d   va  d a v la t  arbobi  Y u s u f   X o s   H o j ib d ir  

(X I  a sr).  U n in g   ta r jim a i  h o li,  t u g ‘ilg a n   y ili  va  h ayoti  t o ‘g ‘r isid a  

y o z ilg a n   b ir o n -b ir   asar  s a q la n ib   q olm agan .  U   Q o r a x o n iy la r  

s u lo la s in in g   p o y ta x ti  B o l a s o g ‘ u n d a  tu g ‘ ilgan   va  sh u   y e r d a   ijo d  

e tg a n . 

H o z ir g i 

k u n d a  

Y u s u f  

X o s  

H o jib n in g  

“Q u ta d g ‘ u 

b ilik ”( ”B a x t-s a o d a tg a  

b o s h lo v c h i 

b ilim ”)d eb  

n o m la n g a n  

d id a k tik ,  b a d iiy - f a ls a f iy   a sa r i  b iz g a c h a   y e tib   k e lg a n   boM ib, 

b o sh q a   asarlari  m a 'lu m   e m a s.  S h o ir n in g   o ‘ zi  bu  ish g a   rop p a- 

r o sa   18  o y   sa r fla g a n   va  u n g a   ju d a   ham  puxta  ta y y o r g a r lik  

k o ‘rgan.

A sa r   n a sriy  

m u q a d d im a d a n   s o ‘ ng  77  b aytd an  

ib orat 

boM gan 

s h e ’riy  

m u q a d d im a  

b ila n  

b o sh la n ib , 

73 

b o b n in g  

m u n d a rija si 

b e r ila d i. 

B o sh la n g M ch  

boblar 

o ‘ sh a  

davr 

a n ’ a n a la rig a   b in o a n   b o s h la n ib ,  O llo h   va  P a y g ‘am bar,  is lo m

168


d in in in g   fo y d a si  va  d u n y o v iy ,  ijtim o iy -s iy o s iy ,  a x lo q iy -ilm iy  

m asalalar  b ilan   tu g a lla n a d i.

A sar 

sh u n c h a lik  

k o 'p  

q a m r o v li-k i, 

unda 

ko'tarilgan  

m asalalarn i 

o d d iy  

sanab 

o 'tish n in g   o 'z i 

ham 

bir 

nccha 

sa h ifa la rn i  ta sh k il  etadi:

M asalan :  Y ctti  sa y y o ra   va  o ‘ n  ikki  burj.

Inson  farza n d la rin in g   qadri  b ilim   va 

tafakkurda.

T iln in g   fa z ila t  va  m anfaatlari.

K ito b   e g a s in in g   u zri.

B ilim   va  a q l-id ro k n in g   farqi  to 'g 'r isid a .

B ah ad   m adhi.

O y  to 'ld in in g   baxt  haqidagi  h ik o y a si.

A na  shu  sanab  o 'tilg a n la r d a n   ham   k o'rin ib   turibdiki, 

asarda  sh o ir   in so n   m a sa la sin i  ajratib  o la d i.  Insonnin g  ijtim oiy 

m o h iy a ti,  u n in g   h a y o td a g i  o 'r n i,  v a z ifa si  har  tom onlam a  tahlil 

q ilin a d i.

“Q u ta d g 'u   b ilig ”  asarida  b ilim   haqidagi  aloh id a  bob 

b o 'lib ,  unda  b ilim d a n   h ech   bir  z iy o n   b o 'lm a s lig i,  u  k ishilarga 

faqat 

fo y d a   k e ltir ish i 

m u m k in lig i,  k ish ilarga  bilim   qadr- 


Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   15   16   17   18   19   20   21   22   ...   57


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2017
ma'muriyatiga murojaat qiling