O'zbekiston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxsus ta’lim vazirligi


Download 5.06 Mb.

bet18/57
Sana11.02.2017
Hajmi5.06 Mb.
1   ...   14   15   16   17   18   19   20   21   ...   57

y illa r id a  

yashab 

ijod 

qilgan 

v a ta n d o sh im iz d ir .  A hm ad  F arg‘o n iy  

o  z

  asarlari  bilan  fan 

ta r ix id a  

katta 

iz 

q o ld ir d i. 



m atem atika, 

g eografiya. 

a str o n o m iy a ,  tarix  soh alarid a  ijod  q ild i.  Ahm ad  F arg'on iyn in g 

ijo d iy   fa o liy a ti  B a g 'd o d d a   u lu g ‘  m utaffakir  o lim   A l-X orazm iy 

r a h b a r lig id a g i 

“ B a y tu l-H ik m a ”- 

bilan 

bogM iqdir. 



arab 

a ta m a sh u n o slig in i 

paydo 

b o ‘ lish i 

va 

ilm iy  

taraqqiyotiga 

m u n o sib   h is s a   q o ‘sh ib ,  B a g 'd o d   va  D am ashqda  rasadxonalar 

q u r ilis h id a   sh axsan   qatn ash d i.  Ahm ad  Farg‘o n iy n in g   kitoblari 

d u n y o g a   m a’ lum  va  m ashhurdir.  “ K itob  fi  U sui  ilm   an-N ujum ” 

( “ F a la k iy o t 

ilm in in g  

usu llari 

haqida 

k ito b ”), 

“Falakiyot 

r is o la s i” ,  “ Falak  asarlari  sa b a b iy a li”,  “ A i-M a jistiy ”,  ‘41m- 

x a y y a ” ,  “ Al  F arg‘o n iy   ja d v a lla r i”,  “U sturtob  bilan  amal  qilish 

h a q id a ” ,  “O y  y ern in g  u stid a   va  o stid a   b o 4lgan id a  vaqtni 

a tiiq la sh   r is o la s i”,  “Y etti  iq lim   h is o b i”,  “ U sturlob  'yasash 

h a q id a   k ito b ”  asarlarin in g  q o ‘ly o zm a la ri  A n g liy a ,  Fransiya, 

G er m a n iy a ,  M isr,  H in d isto n ,  A Q Sh  va  R o ssiy a d a   saqlanm oqda.

A hm ad  F arg‘o n iy n in g   bu  asarlarid agi  ilm iy   kashfiyotlari 

butun  ja h o n   fani  va  m a d a n iy a tig a   ulkan  va  m u n osib   h issa 

q o ‘sh d i.  U  8 1 2   y ild a   q u yosh   tu tilish in i  old in d an   bashorat  qilib 

b erd i,  y e r n in g   dum aloq  e k a n lig in i  ilm iy   d a lilla r  bilan  isbotlab, 

bir  x il  fa z o   y o r itg ich la r n i  har  x il  vaqtda  k o ‘ r ilish in i,  tu tilish in i 

h am m a jo y d a   har  x il  k u zatish   m u m k in lig in i  izo h la b   berdi.

A hm ad  Farg‘ o n iy   yaratgan  ilm iy   k a sh fiy o tla r  natijalari 

q a y s i  fan  so h a sid a   boM ishidan  q a t’ iy   nazar  g ‘oyatda  pishiq, 

p u x ta   va  n ih oyatd a  m ukam m al  b o ‘]g a n .  XII  asrdayoq  olim ning 

a sa rla ri 

lo tin  

tilig a  

tarjim a 

q ilin g a n lig i 

va 

Y evropaga 

ta r q a lg a n lig i 

bu 

fik rn in g 

isb o tid ir . 

Y evrop alik lar 

Ahmad 

F a rg ‘ o n iy n i  “Al  F raganus”  d eb  ataganlar.  U ning  asarlarini 

lo tin ,  n e m is,  in g liz ,  fran su z,  rus  va  boshqa  tilla rg a   tarjima 

q ilg a n la r .

A b u   N asr  M uham m ad  ibn  M uham m ad 

F o ro b iy  



873-yiIda 

F orob   ( 0 ‘tror)  ya q in id a g i  V asij  sh ah arch asid a  tavallu d   k o ‘rgan 

va  9 5 1 -y ild a   D am ashqda  v a fo t  etgan .

0 ‘ rta  O siy o n in g   y irik   q o m u siy   olim larid an   biri,  Sharq 

u y g ‘ o n ish  

d avrin in g  en g  

k o 'z g a  

k o ‘ ringan  arbobi,  Sharq 

fa ls a fa s in in g  

otasi 

F orob iy 

avval 

Forob, 

B uxoro 

va 

Sam arqandda  b ilim   oldi  va  turli  tilla rn i  o ‘rgandi.  B a g ‘dodga

159


kelgach 

fann in g 

tu rli 

sohalari 



b o 'y ich a  

bilim larini 

ch u q u rlash tirish d a  davom   etdi.  U  ilm iy  d arajasini  oshirgach, 

fanning  d ey arli  b archa  sohalarini  egallab,  160  dan  ortiq  asar 

yozdi.  F o ro b iy n in g   riy o ziy o t,  falakiyot,  tabobat,  m usiqa, 

falsafa,  tilsh u n o slik   va  adabiyotga  oid  asarlari  butun  olam ga 

m ashhur  boMdi.  U  yozgan  “ A risto teln ing   “M etafizika”  asari 

m aqsadlari  h aq id a” ,  “T irik   m avjudot  a ’zolari  h aqida”,  “ M usiqa 

k ito b i”,  “ B ax t-sao d atg a  erishuv  h aq id a”,  “Siyosat  al  M adaniya” 

(“ S haharlar  u stid a  siy o sa t  y u rg izish ”),  “ Fozil  odam lar  shah ri”, 

“M asalalar  m o h iy ati” ,  “ Q onunlar  h aq id a  k ito b”,  “T afakkur 

yu rg izish   m azm uni  h aq id a”,  “ M antiqqa  kirish  h aqida  k ito b ”, 

“F alsafan in g   m ohiyati  haqid a  k ito b”  va  boshqa  a sarlar  buyuk 

olim ning  ilm   va  d u n y o qarash   do irasining   beqiyos  darajada 

kengligi  va  ch u q u rlig idan  dalo lat  beradi.

Forobiy  fan n in g   nazariy   va  falsafiy   tom onlarini  yoritishga 

h arakat  q ilg an .  U  P laton,  A risto telnin g   b archa  falsafiy,  tabiiy, 

ilm iy 


asarlarig a ,  ,  Ptolem eyning 

osm on  jism la ri 

h a ra k a ti,’ 

A leksandr  A fro diyn ing   ruh  haqidagi  psixologiyasiga  oid, 

G alenning  tib b iy o t  b o 'y ic h a   asarlari,  E pikur,  Zenon,  Y evklid 

riso lala rig a   ta q riz   va  s.harhlar  yozdi.  A gar  ilm -fan  rivojidagi 

o 'z in in g   q o ‘shgan  buyuk  x izm atlari  uchun  A ristotel  “ B irinchi 

m uallim ”  unvo n iga  sazovor  b o ‘lsa,  Forobiy  donishm andligi, 

A risto teln i 

yax sh i 

b ilg an lig i, 

qom usiy 

aqli 

va 


ilm -fan 

tara q q iy o tig a   q o ‘shgan  k atta  hissasi  uchun  “A l-m uallim   as- 

Soniy  -  “ Ik k in chi  m uallim ”,  “ Sharq  A risto teli”  degan  m u ’tabar 

unvon  o ldi.



Forobiyning  “Inson  tanasining  a’zolari  haqida”gi  risolasi 

tibbiyot 

ilm ining 

maqsad 

va 

vazifalarini 

aniqlashga 

bag‘ishlangan.  “Astrologiyaning  to ‘g ‘ri  va  noto'g'ri  qoidalari 

haqida”gi  risolasida  astrologlarning  ruhiy  va  ijtim oiy  hodisalar 

va  jarayonlarni  osm oniy  jism lar  haqidagi  ilm iy  taxmihlariga 

asoslangan  faoliyatini,  yolg'on   tasavvurlar  va  uydirmalardan 

farqlash  zarurligini  ta’kidlaydi.

O lim nin g   k o ‘p  jild li  “ M usiqa  haqida  k atta  k ito b ”  asari 

m usiqa  ilm in in g   k a tta   bilim do n i,  sozanda  va  ajoyib  bastakor 

ham   b o 'lg a n lig in i  tasd iq lay d i.  U  yangi  m usiqa  asbobining 

ix tiro ch isi  ham   boMgan.

0 ‘rta   asr  fan in ln g   riv o ji  va  taraq q iy o tid a  F orobiyning  ilm 

tasn ifi  b o 'y ic h a   o lib   borgan  ilm iy  ijodiy  ishlari  g ‘oyatda

160


qirm natlidir.  U  “ ilm la rn i  k e lib   c h iq ish i  haqida",  “ Ism larning 

ta s n ifi  h aq id a”  va  b o sh q a   riso la la r id a   o 's h a   davrda  m a’ lum 

b o 'lg a n   30  ga  y a q in   ilm   s o h a s in in g   tartibi,  ta sn ifi  va  ta fsilo tin i 

beradi.

F o r o b iy n in g   ilm iy   -  f a ls a fiy   m erosi  x a lq im izn in g   buyuk 

m a ’ n a v iy   b o y lig i  s ifa tid a   asrlar  o sh a   avlod lar  uchun  muhim 

ijo d   m anbai  b o 'lib   x iz m a t  q ilib   k elm oq d a.

Abu  Bakr  M uham m ad  ibn  J a ’ far  N a r sh a x iy   (8 9 9 -9 5 9 ) 

B u x o ro  

y a q in id a g i 

N arsh ax 

(h o z ir g i 

V ob k en t 

tum anida) 

q is h lo g ‘ ida  8 9 9 - y ild a   ta v a llu d   top gan .  N arsh axiyn in g  ilm iy 

asarlari  t o 'g 'r is id a   m a ’ lu m o tla r  ju d a   kam.  U n in g  faqat  “Tarixi 

B u x o r o ”  ( “ B u xoro  ta r ix i” )  asari  b iz g a c h a   y etib   k elgan .  A sar 

q o : ly o zm a  

n u sx a la rd a  

va 

h o z ir g i 

zam on 

ilm iy 

tarixiy 

a d a b iy o tla rd a  

“T a r ix i 

N a r s h a x iy ”, 

“T axqiq 

u l-V ilo y a t” 

( “ V ilo y a t  h a q iq a tin i  a n iq la s h ”),  “A xb ori  B u xoro”  ( “B uxoro 

h aq id a  xabarlar”)k ab i  n om lar  b ilan   atalib   kelin gan .  A sarning 

turli  nom lar  b ilan   a ta lis h ig a   ham   sabablar  bor.  Bu  asarning 

N a rsh a x iy   to m o n id a n   y o z ilg a n   d a stlab k i  asl  n usxasi  saqlanib 

q o lm a g a n .  U n in g  b iz g a c h a   y e tib   k elg a n   q ism i  1128  yild a  Quva 

sh ah rid an   b o 'lg a n   A b u   N asr  A h m ad   ibn  M uhammad  ibn  N asr 

a l-Q u b o v iy   arab  tilid a n   fors  t ilig a   qisqartirib  tarjim a  q ilgan  

n u sx a sid ir.  U ndan  k e y in g i  y illa r d a   ham  N a rsh a x iy n in g   asari  bir 

n c ch a   tahrirlarga  u ch ragan ,  b a ’z i  m atnlari  qisqartirilgan  va 

s o 'n g g i 

v o q ea la r 

a s o s id a  

to 'ld ir ilg a n . 

Abu 

N asr 

Ahmad 

Q u b a v iy   asar  m atn in i  q isq a rtirish   bilan  ch egaralanm ay,  balki 

T a b a riy ,  Abu  H asan  N is h o p u r iy n in g   “ H azoiq 

ul-  ulum ”,

Ib ro h im n in g   “A x b a r -i  M uq an n a”  kabi  asarlaridan  foyd alan ib , 

uni  toM diradi.  A n a  sh u   tariqa,  B u xoro  tarixiga  N arshaxiy 

y a sh a b   o ‘tgan  davrd an   k e y in g i, 

1 1 7 8 - 1 179-yillard an   1220- 

y illa r g a   qadar  b o 'lib   o ‘tgan  ta r ix iy   v oq ealar  kirib  qolgan.

“ B uxoro 

ta r ix i” 

asari 

o 'z in in g  

ilm iy 

aham iyatini 

y o 'q o tm a g a n   va  h o z ir g i  kunda  S o m o n iy la r   davri  tarixi  b o ‘y ich a 

e n g   n o y o b ,  q im m a tli  asar  h iso b la n a d i.  Asarda  Som on iylar 

d a v la tin in g   s iy o s iy ,  iq tis o d iy ,  in a d a n iy ,  ijtim o iy   hayotiga  oid 

m a ’ lum otlar  k e ltir ilg a n .  M ovaraunnahr  va  X uroson  a h o lisin in g  

arab 

b o sq in c h ila r ig a  

qarshi 

M uqanna 

b o sh ch ilig id a g i 

q o ‘z g ‘o lo n i  bilan  b o g ‘ iiq  boMgan  m a ’ lum otlar  ham  bu  asarda 

m a ’ lum 

darajada 

o ‘z  

ifo d a s in i 

to p g a n . 

N arshaxiy 

saroy

i6i


ta r ix c h isi  b o ‘lg a n lig i  sa b a b li  hukm ron  tabaqa  s iy o s a tin i  y o q ta b , 

x a iq n in g   h o k im iy a tg a   c h iq is h in i  q o ralagan .

B iz   o 'r g a n a y o tg a n   davr  I X - X ll  asr  fan   va  m a d a n iy a tin in g  

ravn aq in i  A b u  

R a y h o n  

B e r u n iy s iz   ( 9 7 3 - 1 0 4 8 - y .)   ta sa v v u r  

q ilis h   m u m k in   e m a s.  U  o ‘z  z a m o n a sin in g   barcha  fan lari  - 

fiz ik a ,  m a tem a tik a ,  a str o n o r n iy a ,  g e o d e z iy a ,  ta rix ,  g e o g r a fiy a  

va  bir  n ech a   b o sh q a   fan larn i  p u xta  c g a lla g a n   o lim   boM gan.  U 

3 6 2   h ijriy   y ili  ( 9 7 3 - y .)   X o r a z m n in g   q a d im g i  Kat  sh ah rid a  

tu g 'ild i.  0 ‘ sh a  d a v rd a   Kat  shahri  X o ra zm sh o h la r  -  A f r ig ‘ iy la r 

s u lo la s in in g   p o y ta x ti  boM ib,  0 ‘rta  O s iy o n in g   X ito y ,  H in d isto n , 

Y aq in   Sharq  d avlatlari*  K a v k a z   va  S h a rq iy   Y e v r o p a   d a v la tla ri 

b ila n   b o g 'la b   tu r u v c h i  s a v d o   va  m a d an iy  m ark azlarid an   biri 

e d i. 

A fs u s k i, 

B e r u n iy n in g  

za m o n d o sh i 

Ibn 

S in o n ik ig a  

o ‘ x sh a g a n   ta r jim a y i  h o li  b iz g a c h a   y e tib   k elm a g a n .  S h u n in g  

uchun  u  b o s h la n g ‘ ich   t a ’ lim in i  k im d an ,  q a ch o n   o lg a n lig i  h aq id a  

aniq 

m a’ lu m o tla r 

y o ‘ q. 

A m m o , 

bir 

narsa 

a n iq k i, 

u 

y o s h lig id a n o q  

ilm -fa n g a  

ju d a  

ham  

q iz iq q a n , 

q o b iliy a lli, 

m eh n atk ash   boM gan.

U  o ' z   o n a   t i l i   x o ra zm   tilid a n   ta sh q a ri  yan a  bir  q an ch a  

t illa r n i- s o 'g 'd iy ,  fo r s ,  h in d ,  y u n o n   v a   q a d im g i  y a x u d iy   tilla rn i 

ham   o ‘rga n g a n .  U  H in d isto n d a   boMar  ek a n ,  t e z   orada  nafaqat 

H in d isto n  

ta r ix i, 

m a d a n iy a ti, 

hatto 

sa n sk rit 

t ilin i 

ham 

o ‘ rgan ad i.  X o r a z m d a g i  M a ’m un  a k a d e m iy a sin in g   e n g   k o 'z g a  

k o 'r in g a n   fa o l  ish tir o k c h ila r id a n   b irig a   a y la n a d i.  S h u   bjlan 

b irga  u  sh o h   M a ’ m un  II  n in g   e n g   y a q in   m a sla h a tc h isi  s ifa tid a  

m am lak at  s iy o s iy   ish la r id a   ham   fa o l  q a tn a sh a d i.

B e r u n iy  

U rg a n ch d a   y a sh a g a n   d avrd a 

Ibn 

S in o   b ilan  

y o z is h m a   o lib   b o r g a n .  B iz g a c h a   u la rn in g   sa v o l-ja v o b la r id a n   18 

tasi  y e tib   k e lg a n .  B u   y o z is h m a la r   B e r u n iy n in g   ta b ia t  fa ls a fa s i 

va  fiz ik a   m a sa la la ri  b ilan   q a n c h a lik   q iz iq q a n lig id a n   g u v o h lik  

beradi.  S a v o l-ja v o b la r n in g   m a zin u n id a   A r is to te ln in g   aql  b ilan  

h is 

e tis h  

o rq a li 

c h iq a r g a n  

x u lo s a la r ig a  

B eru n iy  

o 'z in in g  

tu z a tish   va  ta jrib a   o r q a li  a n iq la g a n   x u lo s a la r in i  q arsh i  q o ‘y g a n . 

Ibn  S in o   e s a   A r is to te ln i  h im o y a   q ilg a n i  m a ’ lum   b o 'la d i.

B eru n iy  

X o r a z m d a  

y a sh a g a n  

v a q td a  

h ali  ju d a  

y o sh  

boM ish iga  q a ra m a y ,  Kat  sh a h r id a   m uhim   a str o n o m ik   k u z a tish la r  

o 'tk a z g a n .  B u  k u z a tish la r   u ch u n   o ‘z i  a sb o b la r  ix tiro   q ilg a n . 

B e r u n iy   2 2   y o s h id a   o 'z i 

t u g 'ilib   o 's g a n  

vatah n i  ta sh la b  

k e tish g a   m ajbur  b o 'la d i  va  a v v a l  R ayga,  k e y in   Jurjonga  k e la d i.

162


B u  yerd a  m ash h u r  ta b ib ,  astron om ,  fa y la s u f  A bu  Saxl  Iso  al- 

M a s ix iy   b ila n   ta n ish a d i  va  undan  t a ’ lim   o la d i.  B eruniy  o 'z in in g  

m ashhur  asarlarid an   biri  b o 'im ish   “Q adim gi  xalqlardan  qolgan 

y o d g o r lik la r ”  asarin i  Jurjonda  y o z a   b osh lagan .

T a rix d a n  

m a ’ lu m k i, 

1 0 1 7 -y ild a  

M ahm ud 

G ‘ a zn aviy 

X o ra zm n i  b o sib   o la d i  va  B eru n iyn i  ham  X orazm sh oh   saroyid agi 

bir  q an ch a  o lim la r   qatori  G 'a z n a   shahriga  o lib   k etad i.  Beruniy 

G 'a z n a   sh ah rid a  1017  y ild a n   to  1048  y ilg a c h a   h ayot  kechirgani 

m a ’ lum .  B u  y illa r   B eru n iy  h a y o tid a   o ‘ziga  x o s  davr  b o 'la d i.  Bir 

to m o n d a n   g ‘ urbatda  y ash agan   b o 'Isa ,  ik k in ch i  tom on d an   ilm iy 

fa o liy a td a  

ju d a  

ham 

m ah su ld or 

davri 

b o ‘la d i. 

Beruniy 

fa o liy a tin i  o ‘rg a n u v c h i  o lim la r n in g   flk rich a,  bunday  h o i,  y a ’ni 

d a v la t  ish la r ig a   a ralash m agan ,  s iy o s iy   fa o liy a td a n   ch etlash gan  

o lim   o 'z in in g   butun  b o ‘sh  vaq tin i  ilm iy -ta d q iq o t  ish lariga 

sa r fla y d i.

B e r u n iy   ta b ia t  fa n la rin in g   riv o jig a   beb ah o  h issa   q o 'sh g a n  

o lim d ir .  U  o 'z in in g   ilm iy   asarlarid a  d u n yon in g  tu z ilis h i  haqida 

fik r  y u ritg a n d a   P to ie m e y   fik rig a   su yan sa  ham ,  am alda  y ern in g 

harakati  h a q id a   P to ie m e y   ta rtib ig a   zid   k elu v ch i  fikrlarni  bayon 

q ila d i. 

U  “ G e o d e z iy a ”  asarida  g eo tsen trizm   b ilan   b o g 'liq  

b o 'lg a n  

b a ’z i 

n a z a riy a la rn in g  

to 'g 'r ilig ig a  

shubha 

bilan 

q a r a g a n lig in i 

o c h iq d a n -o c h iq  

bayon 

etad i. 

B u 

b ilan  

u 

d u n y o n in g  

g e lio ts e n tr is tik  

tu z ilis h i 

h aq id agi 

nazariyani 

is h la s h ig a   h is s a   q o 'sh g a n  I ardan  biri  h isob lan ad i.

B e r u n iy   o ' z   d a v rin in g   katta  m atem atigi  ham   boM gan.  U 

m a tem a tik a   m a sa la la r ig a   b a g ‘ ish lan gan   asarlarida  g e o m etriy a , 

a r ifm e tik a , 

a lg eb ra , 

so n la r  

n azariyasi, 

trigon om etriya 

tu sh u n c h a la r in i  m a ’ lum  tartib  b ilan   t a ’r ifla y d i.  H o zirg i  zam on 

ta d q iq o tc h ila r in in g  

k o ‘p ch iIig i 

B eru n iyn i 

trig o n o m etriy a  

fa n in in g  

r iv o jig a  

q o 'sh g a n  

h issa sin i 

ju d a  

ham 

yuksak 

b a h o la sh a d i. 

U lar 

B eru n iy n in g  

trig o n o m etriy a n in g  

m a tem a tik a d a   m u sta q il 

fan  sifa tid a   qaragan  o lim   sifa tid a  

k o ‘ rsatm oq d alar.

B e r u n iy  

1 0 3 0 -y ild a   “ H in d isto n ”  nom i 

bilan  m ashhur 

boM gan  en g   y irik   a sa rin i  y o z a d i.  Bu  asar ju d a  katta  ah am iyatiga 

e g a   boM gan  asar  boM ib,  bu  haqda  ju d a  k o ‘p  g ‘arb  va  sharq 

o lim la r i 

o ‘z la r in in g  

fik r-m u lo h a za la rin i 

bild irgan lar. 

B e r u n iy n in g   bu  asari  u stid a   20  y il  ish   o lib   borgan  E .Z axau 

u n in g   arabcha  ta n q id iy   te k sti  b ilan   in g iliz c h a   tarjim asin i  1888-

163


y ild a   L o n d o n d a   nashr  e ttir a d i.  A n a  sh u   o lim   “ h in d sh tm o slik d a  

B e r u n iy g a   te n g   k e la d ig a n   b iror  o lim   na  undan  o ld in   va  na 

un d an  

k e y in  

b o ‘ lg a n lig in i 

b ilm a y m iz ”-d e g a n  

e d i. 

Y irik  

a r a b sh u n o s  o lim   R .R o z e n   “ H in d is to n ”  a sa ri  q a d im g i  va  o ‘ rta 

asr 

g 'a r b  

va 

sharq 

a d a b iy o tid a  

“ m is li 

k o ‘r ilm a g a n ”-d eb  

b a h o la y d i.  H in d   o lim la r id a n   H am id   R iz o   e s a   “0 ‘ rta  asr  va 

y a n g i  z a m o n   m u a llifla r id a n   h e c h   b iri  H in d   m a d a n iy a tin in g  

c h ig a l  m a sa la la r in i  ilm iy   ruhda  tu sh u n ish   b o ‘ y ic h a   A bu  R a y x o n  

B e r u n iy  

e r ish g a n  

y u tu q la r ig a  


Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   14   15   16   17   18   19   20   21   ...   57


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2017
ma'muriyatiga murojaat qiling