Universiteti b. A. Bahritdinov s. A. Zokirova


Y a m a y k a ,  S e n t - L u s i l ,   T r in id a d   v a   T o b a g o )   y o k i  q u r u q lik d a   j o y l a s h g a n


Download 35.04 Kb.
Pdf ko'rish
bet12/37
Sana15.02.2017
Hajmi35.04 Kb.
#471
1   ...   8   9   10   11   12   13   14   15   ...   37

Y a m a y k a ,  S e n t - L u s i l ,   T r in id a d   v a   T o b a g o )   y o k i  q u r u q lik d a   j o y l a s h g a n  
m a m la k a tla r  (Livan,  M a k e d o n iy a ,  T u n is  v a   b o s h q a )la r   a lo h id a   rin  e g a lla y d i.
O ltin ch i  g u r u h   ic h id a   ta b iiy   r e s u r s la r n in g   d e y a r li  b a r c h a   tu r la rig a   b o y  
m a m la k a t (Xitoy,  H in diston ,  P o k isto n ,  K am erun ,  G ru ziya, O zarb ajon  v a  b o s h q a )la r  
bilan  bir  n a v b a td a   sh u la r n in g   bir,  ikki  turi  bilan  y a x sh i  t a ’m in la n g a n   d a v la tla r 
h a m   m avjuddir.  C h u n o n c h i,  m in eral  r e s u r sla r   h is o b ig a   r iv o jla n a y o tg a n   m a m la - 
katlar  q a to rig a   T u rk m a n isto n ,  B oliviya,  M avritaniya,  Z a m b iy a ,  e r -s u v   resu rsla ri 
h is o b ig a   r iv o jla n a y o tg a n   m a m la k a tla r  q a to r ig a   A lb a n iy a ,  T ojikiston,  K a m b o ja , 
L a o s,  S e n e g a l, V y e tn a m ,  G o n d u r a s,  N ik a ra g u a ,  G a n a ,  B a n g la d e s h ,  Sh iri-L ank a, 
M old aviya  v a   b o s h q a la r   kiradi.
Yettinchi g u r u h g a  kiradigan  iq tisod iy q o lo q   m a m la k a tla rn in g  k pchiligi tab iiy 
r e s u r sla r g a   k a m b a g ’aldir.  S h u la r   q a to rig a   B u r k in a -F a so ,  G v in e y a -B isa u ,  Mali, 
S y e r r a -L e o n e ,  E fiop iya,  M alavi,  M ozam b ik ,  R u a n d a ,  Y am an   v a   N e p a l  davlatlari 
kiradi.  U s h b u   g u r u h d a g i  b a z i  bir  m a m la k a tla r   ta b iiy   r e s u r sla r n in g   u  yoki  bu 
tu rig a   b o y   b o ’la g n a lig ig a   q a r a m a s d a n ,  is h la b   c h iq a r is h   m u n o s a b a tla r in in g  
m u k a m m a l  e m a s lig i  v a   a h o li  s o n in in g   ju d a   t e z   s u r ’a tlar  b ilan    s a y o t g a n lig i 
tufayli,  iq tisod iy  q o lo q lik d a n   c h iq a   o lm a y a p ti.  B u n d a y   m a m la k a tla r  q a to rig a   yer, 
s u v  v a   m ineral  r e s u r sla r g a   b o y  S u d a n ,  N igeriya,  M a d a g a sk a r, T a n za n iy a , A n g o la , 
KDR,  C h a d   v a   b o s h q a   d a v la tla r   kiradi.

Jahon  mamlakatlarining  iqtisodiy  rivojlanish 
darajasiga  ko’ra  turlari
H o zir g i  v a q t d a   iq tis o d iy   v a   s i y o s i y   g e o g r a f iy a d a   j a h o n   m a m la k a tla rin i 
iq tis o d iy   r iv o jla n is h   d a r a j a s ig a   к о ’га  a y rim   tu r la rg a   a jr a tis h   m a s a l a s i   e n g  
m u h im   v a   d o lz a r b   m a s a l a   h is o b la n a d i.  U s h b u   m u r a k k a b   v a   k o ’p  jih a td a n  
“n o z ik ”  m u a m m o   fa n   y u tu q la ri  v a   e r is h ilg a n   ta jr ib a la r g a   t a y a n g a n   h o ld a  
h a l  etild i.
M a m a la k a tla m i  ayrim   turlarga  ajratish   a w a la m b o r   ularda  m avju d   a h o li jon  
b o s h ig a   x o s   b  lg a n   YaMM  qiym ati  h is o b g a   olinadi,  u n d a n   k eyin gi  b o s q ich la rd a  
YaMM  u m u m iy   q iy m a t,  s a n o a ti,  q ish lo q   x jaligi  v a   x izm a t  k o ’r sa tish   s o h a s in in g  
rivojlangan lik  d a r a ja si  h a m d a   u larn in g  iq tiso d iy o td a   e g a lla g a n   rni  in o b a tg a  
o lin d i.  M a zk u r   j a r a y o n d a   u  y o k i  b u   d a v la t n in g   j a h o n   iq t is o d iy   v a   s i y o s i y  
h a m ja m iy a tid a g i  o ’mi  v a   a h a m iy a tig a   katta  e ’tibor  berildi.
S h u n d a y   qilib,  a n a   s h u   m e to d o lo g ik   ta m o y illa r g a   ta y a n g a n   h o ld a   ja h o n d a  
m avjud  b o ’lg a n   b a r c h a   2 2 9   m a m la k a t  yetti  turga  b linadi.
B a rch a   iq tiso d iy   koY satk ich lar  b o ’y ich a   birinchi  tur  “yettilik  d avlatlari”  te n g i 
y q   h is o b la n a d i.
Ikkinchi tur m am lak atlari  u larga x o s  iq tiso d iy  k  rsa tk ich la rg a  b in o a n   “yettilik 
davlatlari"ga ju d a   y a q in   turadi.  U s h b u   m a m la k a tla r  s o n i  1 9 9 7 -y ild a   G o n k o n g   va 
2 0 0 0 - y ild a   M a k a o n i  X itoy  X alq   R e s p u b lik a s i  ta rk ib ig a   q  s h ilis h i  h is o b ig a   2 
t a g a   q isq a rd i.
U c h in c h i  tur  d avlatlari  iq tiso d iy   r ivojlanish   s u r ’a tla rig a   b in o a n   I  v a   II  tur 
m a m la k a tla r id a n   u s tu n   turadi  h a m d a   b u la r  q atorini  t ldirib  tu ru v ch i  a s o s i y  
m a n b a   h is o b la n a d i.  B u n d a y   d a v la tla r   q a to r ig a   r iv o jla n g a n   z a m o n a v iy   q a y ta  
is h lo v c h i  s a n o a t g a ,   q is h lo q   x  jaligi  h a m d a   x iz m a t  k  r s a tis h   s o h a s i g a   e g a  
b o l g a n   Isroil,  K o re y a   R e s p u b lik a s i,  Y an gi  Z e la n d iy a   v a   a y n iq s a   Is p a n iy a   v a  
P o rtu g a liy a n i  q o ’s h is h   m um k in .
T  rtin ch i  tur  m a m la k a tla r i  ic h id a   u c h in c h i  v a   u n d a n   h a m   y u q o ri  tur 
m a m la k a tla r ig a   o ’tis h   u c h u n   A r g e n tin a ,  U ru gvay,  C h e x iy a   d avlatlari  b a r c h a  
im k o n iy a tla rg a   eg a d ir.
B e s h i n c h i   tu r  m a m la k a tla r i  q a t o r ig a   iq t is o d iy   r iv o j la n is h in in g   k a tta  
im k o n iy a tla r i  U k r a in a ,  X o r v a t iy a ,  S l o v a k iy a ,  V e n g r iy a ,  P o l s h a ,   T u r k iy a , 
M a la y z iy a ,  J A R ,  B ra ziliy a ,  Chili  d a v la tla r id a   m avjud dir.  0 ’z b e k is t o n   v a   b o s h q a  
s h u   tu r g a   k ir g a n   s o b iq   Ittifoq  r e s p u b lik a la r in in g   im k o n iy a tla ri  h a m   yu q o ri 
b a h o l a n m o q d a .
O ltin ch i  tur  m a m la k a tla r in in g   iq tis o d iy   ta ra q q iy o ti  k  p   jih a td a n   u la r d a  
m avjud  s iy o s iy   v a ziy a tn i  b arq arorlash tirish   h a m d a   rivojlantirishning  d em o k ra tik  
y lini  ta n la b   o lis h ig a   b o g ’liqdir.  S h u n d a y   m u a m m o la r   d a s t a v v a l  T ojik iston , 
T u r k m a n isto n ,  A lb a n iy a ,  K a m b o d ja ,  L a o s ,  N ik a r a g u a ,  A r m en iy a ,  O za r b a jo n , 
G ru ziya,  U g a n d a ,  B a n g la d e s h ,  P o k isto n   d avlatlariga  xosd ir.
Y e ttin c h i  tur  m a m la k a tla r i  s o n i   u n c h a lik   k a tta   b o ’l m a s a   h a m ,  a y n a n  
s h u la r g a   x o s   ijtim oiy-iq tisod iy  m u a m m o la r   ja h o n d a g i  barqarorlik  v a   ten g lik k a  
x a v f  s o lis h i  m u m k in .  B inobarin,  N igeriya,  KDR,  Niger,  C h a d ,  R u a n d a ,  Burundi,

S u d a n ,  E fiop iya  v a   Epitriya  m am la k a tla rid a   y u z   b e r g a n   v a   d a v o m   e t a y o tg a n  
m illatlararo  m ojarolar,  urushlar,  Afrikada  v a   b utun  d u n y o d a   s iy o s iy   beqarorlikni 
keltirib  c h iq a r a y o tg a n   e n g   m uhim   sab ablard ir.
J a h o n   iq tiso d iy   v a   s iy o s iy   m u n o sa b a tla r id a   u stu n   a h a m iy a tg a   e g a   b  lg a n  
“yettilik”  m am lak atlari  yuq orida  q a y d   etib    tilgan   d u n y o   m iq y o sid a   YaM M ning 
deyarli  3 /2   q ism in i  y e tk a z ib   beradi.  “Yettilik”  m am lak atlarin in g  b a r c h a s i  yuqori 
d a ra ja d a   rivojlangan   s a n o a t  v a  q ish lo q  x jaligi  ish la b  c h iq a r ish ig a   h a m d a  x izm a t 
k o ’r s a tis h   s o h a s i g a   egad irlar.
4 -ja d v a l
“ Y e ttilik ”  m a m la k a tla r id a  v a  O z b e k i s t o n   R e s p u b lik a s i 
b a n d  a h o lin in g  t a r m o q la r  b  y i c h a  ta rk ib i  (fo iz d a )
Davlatlar
Jami
Shu jumladan
Band
aholi
Sanoat 
va quri- 
lishda
Qishloq
xjaligi
Transport
va
aloqada
Savdo-
texnik
ta’minoti
Boshqa
tarmoqda
AQSH
100
24
3
6
21
46
Yaponiya
100
34
6
6
22
32
Germaniya
100
38
3
6
17
36
Fransiya
100
29
5
7
17
42
B.Britaniya
100
27
2
6
20
45
Italiya
100
32
8
5
22
33
Kanada
100
23
4
6
24
43
0 ’zbekiston
100
20.8
28
6.5
9.3
35.4
J a d v a l  m a lu m o tla r id a n   krinib tu r g a n id ek ,  b a r c h a   “yettilik”  m a m la k a tla rid a  
s a n o a t   yuq ori  d a r a ja d a   rivojlangan ,  s h u   bilan  birga  b a n d   a h oli  s a lm o g ’i  q is h lo q  
x  j a lig id a   p a s t   k o 'r s a t k ic h la r g a   e g a .   U s h b u   ta r m o q n i  y u q o r i  d a r a j a d a  
m e x a n i z a t s iy a l a s h g a n l ig i ,  ja r a y o n la r n i  z a m o n a v i y   k o m p y u te r la r   v o s i t a s i d a  
b o sh q a rilish i  bilan  b o g ’la n g a n .  M azkur d a v la tla rn in g   k pchiligi  (A Q S H ,  K a n a d a , 
F r a n s iy a ,  Ita liy a )  q is h lo q   x  ja lig i  m a h s u lo tla r i  v a   x o m   a s h y o s i g a   b  lg a n  
e h tiy o jla r in i   z la r in in g   ich k i  is h la b   c h iq a r is h   im k o n iy a tla r i  h i s o b i g a   t o ’la 
t a ’m in layd i.  G e r m a n iy a ,  Y a p o n iy a   v a   B u yu k   B ritaniya  m am lak atlari  h a m   ja m i 
is t e ’m ol  q ila d ig a n   q ish lo q   x jaligi  m a h su lo ti  v a   x o m   a s h y o s in in g   2 0 - 3 0   foizini 
im port  q ilad i  x o lo s .  E n g   m u h im i,  im port  b ila n   b o g ’la n g a n   x a rajatlar  b o s h q a  
q is h lo q   x  ja lig i  m a h u s u lo t la r i  e k s p o r ti  h i s o b i g a   n a f a q a t   q o p la n a d i,  b a lk i 
d a r o m a d   h a m   keltiradi.
“Yettilik”  m am lakatlari  iqtisodiyotini  n a q a d a r  yuq ori d a ra ja d a  rivojlangan ligini 
ular  to m o n id a n   is h la b   c h iq a r ila y o tg a n   s a n o a t   m a h s u lo tin in g   b a ’zi  bir  a s o s i y  
turlari  h is o b id a   h a m   k rish im iz  m um kin .

1 4 -ja d v a l
“Y ettilik ”  d a v la tla r i v a  0 ’z b e k i s t o n d a  s a n o a t  m a h s u l o t i  b a ’z i  bir tu rla rin i 
i s h l a b  c h iq a r is h   b o ’y ic h a  d u n y o d a  e g a ll a g a n  o ’rinlari
El/en  i/ch 
mlrd
N eft q azib  
olish
Tab.gaz 
q azib  olish
K o ’m ir 
qazib  olish
PoMat
eritish
A vto m o bil
i/ch
s e m e n t i/ch
(0
2
(0
D avlatlar
I
N
c
N
n
3
N
M
ln
t
N
c
N
c
o
тз
N
c
N
s
£
2
£
■S
2
£
2
2
jo
c
2
^O
2
2
AQSH
3800
3 1,7
350
10,6
58
2,4
900
18,0
90
13,8
8
22,9
75
6,8
Yaponiya
910
7 ,6
1 0,0
3
0,1
7,5
0,2 100
15,4
9
25,7
90
8,2
Germaniya
550
4 ,6
3
0,1 2 0,1
300
6,0
40
6,2
4
11,4
40
3,6
Fransiya
513
4 ,3
3
0,1
4
0,2 10 0,2 20
3,1
3,5
10,0 22 2,0
BBritaniya
345
2 ,9
98
3,0
75
3,1
70
1.4
17
2,6
1,5
4 ,3
9
0,8
italiya
240
2,0
5
0,2
25
1,0 1 0,0
30
4,6
1,4
4 ,0
40
3,6
Kanada
577
4 ,8
85
2,6
16
0,7
75
1,5
16
2,5
1,5
4 ,3
10
0,9
zbekiston
48
0,4
8 0,2
50
2,1
3
0,1 1 0,2 0,2 0,6 6
0,5
12000100
3300
100
2400
100
5000
100
650
100
35
100 1100 100
IV B O B .
Q ISHLOQ  X O ’JALIGI:  G EO G R A FIK   RIVOJLANISHNING BO SQ IC HLA RI  VA 
0 ’ZIGA  X O S   XUSUSIYATLARI
Zamonaviy FTI ning  rivojlanish bosqichlari
Q ish lo q   x jaligi  -   bu  a h o li  q a d im d a n   v a   h ozirgi  FTI  rivojlanib  k e la y o tg a n  
ish la b   ch iq a rish   s o h a sid ir .  Bu  s o h a   n a fa q a t  a s o s iy   o z iq -o v q a t y e tk a z ib   b eru vch i 
m a n b a ,  h iso b la n a d i  balki,  k o ’pchilik  ah o lin in g   o ’z ig a   x o s   tu rm u sh   tarzidir.  XX-
XXI  a sr   b  s a g ’a s id a   a g ra r  se k to r d a   ish la y o tg a n   ah oli  s o n i  1 ,3   m lrd .g a   yetdi, 
q ish lo q   x o ’jaligi  jo y la rid a   y a s h a y o t g a n   o d a m la r   u m u m iy   s o n i  e s a   2 ,6   mlrdni 
tash kil  qildi  (1 9 9 7 y .  a h o lin in g   4 4   fo iz   ).  M azkur  s o h a n in g   a s o s iy   xu su siy a tla ri: 
k e n g   v a   uzun  dalalar,  s o v u q   m o ’tadil  v a   is s iq   a g r o la n d sh a ftn i  o ’z   ic h ig a   oladi. 
U sh b u   s o h a d a   y e r g a   a s o s iy   e ’tibor  q a ra tilg a n ,  c hu n k i  y e r   a s o s iy   fo y d a   o lish  
m anbaidir.  Bu  m e h n a tn i  g e o g r a fik   b o ’lin ish ig a   o lib   k ela d i  v a   q ish lo q   x jaligi 
b ila n   s h u g ’u lla n is h   d a r a ja la rin i  a n iq la b   b e r a d i.  Q is h lo q   x  ja lig in in g   k e lib  
ch iqish i  terim ch ilik d an   o vch ilik k a   tilg a n d a n   s o ’n g   b o s h la n a d i,  y a ’ni  1  m ing  yil 
a w a l .  Tabiat  b ilan   ta n is h is h   u c h u n   y a x sh i  im kon  tu g ’ildi, 
0
’sim lik la m in g   har  xil 
turlari  p a y d o   b o ld i  v a   h a y v o n la r   q  lg a    rgatildi.  A g a r   hozirgi  k u n d a g i  va   10 
m ing  yil  a w a l   b  lg a n   q ish lo q   x jaligini  ta q q o s la y d ig a n   b  lsa k ”,  h a m   ju d a h a m  
katta  zgarishlar го’у b e r g a n  v a  ular g eo g ra fik  xaritani  h a m d a   sim lik v a  h a y v o n o t 
olam in i  d u n y o   b o ’y ich a   ta q s im la n is h in i   zgartirdi.  H ozirgi  k u n d a  e n g   birinchi

b o   lib  O s iy o   v a   Afrikada  q  lg a    rgatilgan   q u sh la r  b a rch a   q ifa la r d a   parvarish  
q ilin m oq d a.  L ekin,  m ah ailiy  ekin-terin  bilan  s h u g ’u lla n a d ig a n    lk alar  h a m   bor, 
bular: A vstraliya, S h im oliyA m erik a v a  Yevropadir.  Jan u b i-G ’arbiy va jan u b i-S h arq iy  
O s iy o d a   e s a   ekinlar  q ish lo q   x jaligining  7 0 - 8 0   foizn i  tash k il  qiladi.
S h u n d a y   qilib,  q ish lo q   x o ’jaligi  yerlarining  e g a lla n is h i  v a   m in taq aviy  tem ir 
y llarining qurilishi bilan  b o g ’liqdir.  X lX -a sm in g  o xiriga  kelib e s a ,   sh im o liy  h a m d a  
J a n u b iy   A m erik a ,  A vstraliya  va   Y angi  Z e la n d iy a d a   ch orvach ilik n in g  rivojlanishi 
v a g o n   v a   refjirator  k em a la rn in g   qurilishidadir.  X X -a sr d a   k o ’p  s a n o a t   Y evrop a, 
A m erik a  v a  A v straliya  d avlatin in g  a v to m o b illa sh u v i  q ish lo q   x o ’jaligi ferm alarin in g 
ix tis o s la s h u v ig a   olib  k eldi.  H ozirgi  k u nd a  te z   y o m o n   b o ’la d ig a n   m a h su lo tla r , 
g u lla r  v a   d e n g iz   m a h s u lo tla r in i  S h im o liy   A m e rik a   v a   g ’a rb iy  Y e v r o p a g a   t e z  
y e t k a z i s h   u c h u n   a v i a t r a n s p o r t d a n   f o y d a l a n i l a d i .  F a n - t e x n ik a n i  q i s h l o q  
x o ’jalig id a g i  inq ilob  uni  m o d e r n iza tsiy a la sh tir ish   v a   s a n o a tla s h tir ish   a g r o s a n o a t  
k o m p le k s i  bilan  b o g ’lqdir.  A S K   3   bir-biriga  qattiq  b o g ’liq  b o ’lg a n   b lim lard an  
iboratdir:  1)  q ish lo q   x jaligi  u ch u n   m a sh in a ,  2 )  q ish lo q   x jaligi  m ah su lotlarin i 
ish la b  c h iq a rish ,  3)  is t e ’m o lg a  tayyor b  lg a n   q a y ta  is h la s h  tran sp ortid an   iboratdir.
P ostin d u strial  davltlardagi  A S K   ko’rsatkichlari  1:2:7  g a   te n g .  R ivojlanish ning 
har xil  b o sq ich la rid a   b  lg a n   davlatiard a  e s a   bu  k rsatkich  2 g a   te n g .  R ivojlangan  
d a v la tla rd a   hali  a s k   u m u m a n   y  lg a   q  y ilm a g a n .  Lekin,  ja h o n   b ozori  borligi 
rivojlan m agan d avlatlarga taalluqlidir,  sh u n in g   u ch u n  davlatlar  z nazoratini  y  lg a  
q  y g a n .  A s o s iy   in te g r a ts iy a   p a r r a n d a c h ilik d a ,  s u t   x  ja lig id a ,  s h a k a r   is h la b  
c h i q a r is h d a   n o n   m a h s u lo t la r i,  s a b z a v o t l a r ,  m e v a la r ,  k o f e ,  k a k a o ,  c h o y  
m a h su lo tla rig a   ix tis o s la s h g a n .  Q ish lo q   xjaligi  iq tiso d n in g   kapital  s ig ’imi  katta, 
sh u   bilan  birga m aterial, e n e rg e tik  v a  fan s ig ’imi katta ta r m o q g a  aylan ib  b o rm o q d a .
Rivojlanish darajasi va ynalishining geografik tafovutlari
Hozirgi  ja h o n   a g r o g e o g r a fiy a s i  q ish lo q   x jaligi  turlaridan  iboratdir,  q a y sik i 
ijtimoiy  fa n -te x n ik a   va   tab iiy  om illar ta ’siri  tufayli  k elib   ch iq a d i.  Bu turlarda  o ’z ig a  
x o s  ijtimoiy v a   ish la b  ch iq a rish   belgilari bordir.  XX a sr n in g   ikkinchi yarm id a q ish lo q  
x jaligi  g e o g r a fiy a s id a   k atta  o ’z g a rish la r   ro’y   berdi  v a   ular  n a fa q a t  butun ja h o n , 
balki  m in taq aviy  m a ’n o g a   h a m   e g a d ir   v a   b u   o ’z g a r is h   ijtimoiy  ish la b   ch iq a rish  
fo rm a la rig a   h a m   tegishlid ir.  Q ish lo q   x jaligi  ijtim oiy-iqtisodiy  tu z u lish ig a   k o ’ra 
o 'z   x u s u s iy a tla rig a   eg a d ir.  Q ish lo q   x o ’jaligining  a s o s iy   guruhlari  quyidagilardir:
1) 
a n ’a n a v iy   d e h q o n c h ilik   v a   yarim   ta yyor  m a h su lo tch ilik
2 ) 
a  n a v iy   yarim   m a h su lo tch ilk
3) 
b o z o r -to v a r   m u n o sa b a tla r i
4 ) 
d a v la t-k o o p e r a tiv   m u n o sa b a tla r i
B o z o r  iq tiso d iy o tig a   b u tu n lay  tg a n   rivojlan gan   d avlatlar q ish lo q  x o ’ja iig id a  
m oln in g  kap italistik  sh ak llari  u stu n   b  lm o q d a ,  riv o jla n a y o tg a n   d avlatlard a  e s a  
x o ’jalik lam in g  u s h b u   turlari  a n ’a n a v iy   tu zu lish in i  s a q la b   q o lg a n   h o ld a   q ish lo q  
x ja lig ig a   kirib  b o r m o q d a .  B o z o r   iq tiso d iy o tig a   o ’tis h   ind ividu al  x o ’ja lik la m in g  
rolini  o sh ir ish   bu  islo h o tla r   X itoy  ( 1 9 8 7   y.),  S h a rq iy   Y ev ro p a   davlatlari,  s o b iq

S o v e t   resp u b lik a la ri  (9 0   yillardan   b o s h la b )  y a ’ni   tish   iq tiso d iy o tid a   b  lg a n  
d avlatlarn in g  a s o s iy   m aq sad id ir.  U s h b u   d a v la tla rd a   yarim   a s r   d a v o m id a   (so b iq  
S o v e t   Ittifoqida  2 0  yillardan.  b o s h la b )  q ish lo q   x jaligi  d a v la t  kollektiv  x jalik turi 
b o s h q a r g a n   b  lsa   h a m ,  h ozir  u  y e rd a   k p  tuzum lilik  hukm   su r m o q d a .  Birinchi 
hu du diy  ish la b   ch iq a rish   birligi  -  bu  q ish lo q   x jaligi  korxonalaridir.  U n in g  ijtimoiy 
rni  m a h s u lo tn in g   b a h o s i  k a p ita ln in g   m iq d ori,  lek in  k  p  h o lla rd a   p o d a n in g  
k atta-  k ich ik lig ig a   q a r a b   b a h o   b erila d i.  2 0   y illarn ing.  a s o s iy   y o ’n a lish i  to v a r  
m u n o s a b a t la r in i  k e n g a y t ir m o q   v a   i s h l a b   c h iq a r is h n i  k a tta   k o r x o n a la r d a  
ja m la sh d ir .
X o ’jalik lam i  sta tistik a   b  y ich a   3   g u r u h g a   b  lish   m um kin:  kichik,  o ’rta  v a  
katta.  0 ’rtach a  x jalik  tu s h u n c h a s i  d a v la tg a   q a ra b   beriladi,  chun ki  u  m a h a lliy  
ijtim oiy-iqtisodiy   z ig a   x oslik ,  tabiiy  sh a ro it,  tarixiy  h a m d a   aholi  z ic h lig ig a   q a r a b  
b elg ila n a d i.  S h u n d a y   qilib,  A v stra liy a d a   fe rm a n in g   o ’rtach a  m a y d o n i  2 ,8   m in g. 
g a ,  A Q S H   v a   K a n d a d a   2 0 0 0   g a ,  Y evrop a  e s a   fa q a t  1 7   g a ,  Y a p o n iy a   2   g a d a n  
kam roq  m a y d o n n i  e g a lla y d i.  Katta  v a   kichik  ferm a la r o ila  xjaligi  turiga  m a n s u b  
b  lib ,  k o r x o n a la r n in g   a s o s i y   q is m in i  ta s h k il  q ila d i,  s h u   b ila n   b ir g a   t o v a r  
m ah su lotlarin i  kichik  q ism in i  h a m .  Ular  o r a sid a n   iste'm o lch ila r   v a   yarim   to v a r 
ferm alar,  y an i  ek in   m a y d o n i  kichik  b  lg a n   ferm a la r  k pchilikni  ta sh k il  qiladi. 
Download 35.04 Kb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   8   9   10   11   12   13   14   15   ...   37




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling