Universiteti b. A. Bahritdinov s. A. Zokirova


intilishi  h a m   m u h im   o m illa rd a n   biridir.  H ozirgi  v a q td a   d e n g iz   v a   o k e a n la r d a n


Download 35.04 Kb.
Pdf ko'rish
bet11/37
Sana15.02.2017
Hajmi35.04 Kb.
#471
1   ...   7   8   9   10   11   12   13   14   ...   37
intilishi  h a m   m u h im   o m illa rd a n   biridir.  H ozirgi  v a q td a   d e n g iz   v a   o k e a n la r d a n  
q u ru q lik k a   t o m o n   2 0 0   k m g a   c h  z ilg a n   y e r   y u z a s i   q is m id a   in s o n iy a t n in g  
yarm id an   z iy o d   q ism i,  5 0   km   k en glik k a  e g a   b  lg a n   quruqlik  q ism id a   e s a   d u n y o  
a h o lis in in g   d e y a r li  3 0   fo iz i  t o ’p la n g a n d ir .  D u n y o   b  y ic h a   a h o li  ju d a   z ic h  
jo y la s h g a n   h u d u d la r q a to rig a   q u yidagilar kiradi:  Rur,  E lz a s  v a   Lotaringiya  h a m d a

Parij  v a   L o n d o n   rayonlari,  S h im oliy  Italiya,  M o sk v a   rayoni,  D o n b a s s ,  F a r g ’o n a  
v o d iy si,  S h a rq iy  Xitoy,  H in d-G an g tekisligi,  Y a v a  oro'li,  Y ap oniya orllari,  Nil d e lta si, 
A Q S H n in g   S h im o li-S h a rq iy ,  Buyuk  k o ’llar  rayonlari  v a   S a n s a n   m e g a p o lis i.
J a h o n   a h o lis i  v ertik a l  m in ta q a la r   b  y ic h a   h a m   n o t e k is   t a q s im la n g a n . 
A holining  yarm id an   ortiq  qism i  (5 6   foizi),  m utlaq  balan dligi  2 0 0   m e tr g a c h a   b o ’lgan 
tekistlik  va   p astek istlik lard a  istiq om at  qiladi.  S a lk a m   ch orak   q ism i  (2 4   foizi)  2 0 0 - 
5 0 0   m etr  b a la n d lik k a   e g a   tekistlik  va  q irlarga  t o ’g ’ri  k elad i.  D e m a k ,  Yer  sh ari 
a h o lis in in g   8 0   fo iz i  m u tla q   b a la n d lig i  5 0 0   m e t r g a c h a   b  lg a n   h u d u d la r d a  
jo y la sh g a n .  S h u   vaq tn in g  o ’z id a   2 0 0 0   m etrd a n   b a la n d   h u d u d larga  Yer  sh ari  jam i 
a h o lis in in g   atigi  1  foizi  t  g ’ri  k elad i.  U m u m a n   o lg a n d a ,  a h o li  s o n i  v a   u lu sh i 
balandlik  o s h g a n   sari  k am ayib  boradi.  Lekin  bu  q o n u n iy a t J a n u b iy  A m erik a d a   o ’z  
ifod asin i  to p m a y d i.  B u n d a n   tash q ari,  O siy o   qit’a s i  bilan  jam i  quruqlik  y u z a s ig a  
x o s   b  lg a n   k rsatkichlar  bir  xil  m iqdorlar  x o slig i  bilan  ajralib  turishligini  t a ’kidlab 
0
’tish  lozim .
Shahar va qishloq aholisi. 
Urbanizatsiya
J u d a   yirik  sh a h a r la r   a g lo m er a tsiy a la r i  M exiko,  Tokio,  S a n -P a u lu ,  Nyu-York 
sh ah arlari  atrofid a  s h a k lla n g a n ,  sh u la rn in g   har  birida  1 6   m ln .d a n   3 0   m ln .g a c h a  
kish i  istiq o m a t  q ilad i.
H ozirgi  v a q td a   ikki  v a   u n d a n   ortiq  a g lo m e r a ts iy a la r   h u d u d in in g   q o ’sh ilib  
k e t is h i  n a t ij a s id a   u r b a n i z a t s i y a l a s h g a n   r a y o n la r   v a   z o n a la r ,  e n g   m u h im i 
m e g a p o lis la r   v u ju d g a   k e lm o q d a .  S h u la r   ic h id a   T o k a y d o ,  B o s v a s h   S a n s a n , 
C h P IT S   m e g a p o lis la r i  a lo h id a   rin  e g a lla y d i.
U r b a n iz a tsiy a   ja r a y o n i  u m u m iy  x u s u s iy a tla r d a n   ta sh q a r i  ayrim   r eg io n la r  
v a   m a m la k a tla r m iq iy o sid a   o 'z ig a   x o s  x u s u s iy a tla r  bilan  h a m   ifo d a la n a d i.  S h u la r 
ich id a  u r b a n iza tsiy a   d a r a ja si  v a   sur^atlari  a lo h id a   a h a m iy a t  k a s b   eta d i.
U r b a n iz a t s iy a   d a r a j a s i  b  y ic h a   j a h o n d a g i  b a r c h a   m a m la k a tla r n i  u c h  
g u r u h g a   b  lis h   m u m k in .
1.  Yuqori  d a r a ja d a   u r b a n iz a ts iy a la s h g a n   m am la k a tla r  (s h a h a r   a h o lisin in g  
u lu sh i  5 0   fo iz d a n   yuqori).
2 .  0 ’rtach a  d a r a ja d a   u r b a n iz a ts iy a la s h g a n   m a m la k a tla r (s h a h a r  a h o lisin in g  
u lu sh i  2 0 - 5 0   fo iz).
3 .  P a s t   d a r a ja d a   u r b a n iz a ts iy a la s h g a n   m a m la k a tla r   ( s h a h a r   a h o lis in in g  
u lu sh i  2 0   fo iz d a n   k am ).
Yuqori  d a r a ja d a   u r b a n iz a ts iy a la s h g a n   m a m la k a tla r   q a to rig a   Y e v ro p a n in g  
b a r c h a   d a v la tla r i,  A v s tr a liy a ,  Y a n g i  Z e la n d iy a   h a m d a   S h im o liy   v a   J a n u b iy  
A m erik a n in g   k p ch ilik  m am lakatlari  kiradi.
0 ’rta c h a   d a r a ja d a   u r b a n iz a t s iy a la s h g a n   m a m la k a tla r n in g   a s o s i y   q ism i 
Janu biy,   a rb iy ,  M ark aziy  v a   Janubiy,  J a n u b i-S h a r q iy   O s iy o   regionlari  h a m d a  
A frikada  j o y la s h g a n .
P a s t  d a r a ja d a   u r b a n iz a ts iy a la s h g a n   m a m la k a tla rn in g   h a m   k p ch iligi Afrika 
v a   O siy o d a   m avju d   e k a n lig in i  t a ’kidlab  o'tish   lo zim .

H ozirgi  v a q td a   u rb a n iza tsiy a   d a r a ja si  rivojlan gan  m a m la k a tla rd a   7   foizn i, 
r iv o jla n a y o tg a n   m a m la k a tla r d a   3 7   fo iz n i  ta s h k il  e t a d i,  d u n y o   b  y ic h a   bu 
k o ’rsatkich  51  f o iz g a   te n g .
U r b a n iz a t s i y a   j a r a y o n in in g    s i s h   s u r ’a tla r i  m a m la k a t n in g   iq t is o d iy  
rivojlanganlik  h a m d a   u r b a n iza tsiy a la sh g a n lik   d a r a ja sig a   b o g   liq  h o ld a   o 'zg a ra d i. 
Iq tiso d iy   r iv o jla n g a n   m a m la k a tla r d a   s h a h a r   a h o lis in in g   u lu sh i  7 5 - 9 0   f o iz g a , 
y a ’ni  yuq ori  d a r a ja g a   y e tg a n lig i  tufayli,  u r b a n iz a ts iy a la s h is h   sur^atlari  a n c h a  
p a s a y g a n ,  ayrim   h o lla rd a   yirik  sh a h a r la r d a g i  a h o li  s o n i  k a m a y m o q d a .  S h u n g a  
q a r a m a s d a n ,  u r b a n iz a tsiy a   ja ra y o n i  iq tiso d iy   rivojlan gan   d a v la tla rd a   ta ra q q iy  
e tis h d a   d a v o m   etib ,  y a n g i-y a n g i  sh a k lla rn in g   p a y d o   b o 'lish ig a   s a b a b   b o lm o q d a .
R iv o j la n a y o t g a n   m a m la k a tla r d a   u r b a n iz a t s iy a la s h is h   ja r a y o n i  s h a h a r  
a h o lisin in g   n is b a ta n   p a s t   u lu s h ig a   e g a lig i  tufayli,  har  to m o n la m a   v a   h a m m a  
y  n a lis h la r d a   r iv o jla n m o q d a .  L ek in   m a z k u r   m a m la k a tla r d a   u r b a n iz a t s iy a  
j a r a y o n in in g   s if a t   k o ’r s a tk ic h la r ig a   m u t a n o s ib   e m a s .   S h a h a r   a h o l i s i   k o ’p 
h o lla r d a   q i s h l o q l a r d a   uo r t iq c h a ”  b  lib   q o l g a n   a h o li  h i s o b i g a    s m o q d a .  
Q a s h s h o q   q i s h l o q   a h o l i s i n i n g   k a tta   q is m i  yirik   v a   k a tta   s h a h a r la r n i n g  
h u d u d la r id a   j o y la s h ib ,  “k u lb a s im o n   u r b a n iz a t s iy a n in g ”  t a r q a lis h ig a   s a b a b  
b  lm o q d a la r .  S h u n d a y   u r b a n iz a t s iy a n in g   s h a k lla r i  M ex ik o ,  L im a,  M a n ila , 
P n o m p e n ,  D a k k a ,  K alkutta,  B o m b e y ,  K in s h a s a   v a   b o s h q a   p o y ta x t  s h a h a r la r  
a tr o fid a   k e n g   t a r q a lg a n .  U m u m a n ,  u r b a n iz a t s iy a   ja r a y o n i  r iv o jla n a y o tg a n  
m a m la k t la r n i  b o s h q a r i b   b  l m a y d i g a n   h o ld a   t a r a q q iy   e t m o q d a   h a m d a  
d e m o g r a fik   iq tis o d iy   v a   e k o lo g ik   m u a m m o la r n in g   c h u q u r la s h is h ig a   s a b a b  
b  l m o q d a .   A t r o f - m u h it n in g   i f l o s l a n i s h i   u m u m iy   h a j m in in g   3 / 4   q is m i  
u r b a n iz a tsiy a   ja r a y o n i  bilan  alo q a d o rd ir.  Bu  aja b la n a rli  v o q e a   e m a s ,   ch u n k i 
s h a h a r v a   s h a h a r c h a la r  y er  quruqlik y u z a s in in g   atigi  Ifo izn i  ish g  l  q ilg a n i  h o ld a , 
u larga  d u n y o   a h o lis in in g   y arm id an  ortiq  q ism i  v a   ish la b   ch iq a rish   s a lo h iy a tin in g  
3 /4   q ism i  to ’g ’ri  k e la d i.  Iqtisodiy  rivojlangan   d a v la tla rd a   atrof-m uhitni  m u h o fa z a  
qilish  b o ’y ich a  tadbirlar h a y o tg a  tatbiq e tilm o q d a .  R iv o jla n a y o tg a n  m a m la k a tla rd a  
e s a   m o d d iy   m a b la g ’larn in g  yetarli  e m a s lig i  m a z k u r  m u a m m o la r n i  t o ’la -to ’kis 
hal  e t is h g a   im k on   berm a y a p ti.
S h a h a r   a h o lis in in g   so n i  v a   u lu sh i  t e z    s a y o tg a n lig ig a   q a r a m a s d a n ,  ja h o n  
a h o lis in in g   y a r m ig a   y a q in i  q is h lo q   m a n z ilg o h la r id a   y a s h a m o q d a .  U la r n in g  
u m u m iy  s o n i  1 5 - 2 0   m ln.ni  tash k il  eta d i.
Q is h lo q   a h o lis i  a s o s a n   g u r u h la s h g a n   v a   a lo h id a   j o y la s h g a n   q is h lo q la r  
b  y ic h a   t a q s im la n a d i.  B u n d a   tarixiy  v a   ta b iiy   s h a r t-s h a r o itla r d a n   t a s h q a r i, 
iq tiso d iy   om iH arn in g  a h a m iy a ti  k a tta   b o ’lg a n lig in i  aytib   o ’tis h   lozim dir.  A h oli 
ta q s im ia n is h in in g   g u r u h la s h g a n   sh akllari  d eh q o n c h ilik ,  a y n iq s a   h a y d a la d ig a n  
v a   s u g ’o r ila d ig a n   d e h q o n c h ilik   riv o jla n g a n   r e g io n   v a   m a m la k a tla r g a   x o sd ir . 
A lo h id a   j o y l a s h g a n   q is h lo q la r   (fe r m a la r )  c h o r v a c h ilik   in t e n s iv   r iv o jla n g a n  
m a m la k a tla rd a   (A Q SH ,  K a n a d a , A vstraliya,  Y angi Z ela n d iy a ,  Braziliya, A rg en tin a ) 
k e n g   ta r q a lg a n .  A h oli  j o y la s h is h in in g   a r a la s h   sh a k lla ri  h a m   m a v ju d ,  y a y lo v  
c h o r v a c h i l i g i   r iv o j la n g a n   h u d u d l a m i n g   k o ’p c h i l ig i d a   e s a   d o i m i y   a h o l i  
m a n z ilg o h la r i  u m u m a n   b a rp o   q ilin m a g a n .

III  в о в .
SANOAT:  INNOVATSIYAVAGEOGRAFIYA
2 0 0 1   yil  y a n v a r   m aM um otlariga  к о ’га,  d u n y o d a   2 2 9   ta  m a m la k a t  m avjud 
b  lg a n .  S h u la r n in g   7  ta si  d u n y o d a   e n g   rivojlan gan ,  iq tisod iy  v a   s iy o s iy   m a v q e i 
ulkan  b o ’lg a n   “yettilik” davlatlaridan,  1 7  ta s i  iq tisod iy rivojlanganlik d a r a ja si yuqori, 
lek in   ta b iiy -d e m o g r a fik   sa lo h iy a ti  a n c h a   p a s t   b o ’lg a n   m a m la k a tla r d a n   iborat 
e d i.  U s h b u   m a m la k a tla r ja h o n   iq tiso d iy   v a   s iy o s iy   m u n o sa b a tla r id a   a s o s iy   rlni 
 y n a y o t g a n   d a v la tla rd ir.  “Y ettilik”  m a m la k a tla r ig a   h o z irg i  v a q t d a   d u n y o d a  
y a ra tilg a n  Yalpi  milliy m a h su lo tn in g  (YaMM) 6 3 ,5  foizi,  k eyin gi guruh m am lak atlari 
(1 7  ta  d a v la t)  bilan  birgalikda e s a   7 1 ,5  foizi,  y a ’ni  s a l  kam   3 /4  q ism i  t o ’g ’ri  k elad i.
D e m a k ,  y e r   sh a ri  quruqlik  y u z a s i  fo y d a la n ila d ig a n   q is m in in g   atig i  2 2 , 6  
foizi,  a h o lisin in g   e s a   u n d a n   h a m   k a m   u lu sh i  -   1 3   foizi  m avju d   2 4   ta   m a m la k a t 
d u n y o   m iq y o sid a   YaM M ning  a k sa r iy a t  qism in i  y e tk a z ib   b e r m o q d a .  S h u   v a q tn in g  
 z id a   s o n i   8 9   t a g a   t e n g   iq t is o d iy   j ih a t d a n   b o ’s h   r iv o j la n g a n   v a   “q o lo q "  
m a m la k a tla rg a   d u n y o   YaM M ning  2 0 , 9   foizi  t  g ’ri  keladi,  x o lo s .
J a h o n d a   m avjud  2 2 9   m am lak at   z ig a   x o s   iqtisodiy  sa lo h iy a tg a ,  y a ’ni  tabiiy 
v a  in so n  resu rsla rig a  e g a .  Bu o ’rinda iqtisodiy rivojlangan m am lakatlar,  a w a la m b o r , 
“yettilik”  davlatlari  alo h id a    ringa  e g a   ek an ligin i  t a ’kidlab   tish   joizdir.
“Y ettilik ”  m a m la k a tla ri  A Q S H ,  Y a p o n iy a ,  G e r m a n iy a ,  F r a n s iy a ,  B u y u k  
B ritan iya,  Italiya v a   K a n a d a   ulkan  in so n   r es u r sla r ig a  e g a .  M azkur m a m la k a tla rd a  
ja h o n   m iq y o s id a   fa n -te x n ik a   inqilobi  (FTI)  v a   fa n -tex n ik   ta ra q q iy o ti  (FTT)  y u z  
b e r g a n lig i  v a   h o z ir d a   h a m   FTI  y  n a lis h in i  a y n a n   u s h b u   d a v la tla r   b e lg ila b  
b e r a y o tg a n i  b e jiz   e m a s .  C h u n k i,  bu  m a m la k a tla r d a   sifa t  k  rsa tk ich la ri  ju d a  
y u q o ri  d a r a j a g a   e g a   b  lg a n   m e h n a t   r e s u r s la r i  m a v ju d .  Q u y id a g i  j a d v a ld a  
m a m la k a tla rd a   m avju d   m e h n a t  resu rsla ri  u lu sh i  h a q id a   m a ’lu m otlar  keltirilgan.
3 -ja d v a l
J a h o n  m a m la k a tla r in i  d e m o g r a f ik  s a l o h i y a t i   b o ’y ic h a  t ip la r g a  a jr a tis h
.c
з
Aholisi
Tabiiy harakati 
koeffitsienti
c
0
)
'c0
Aholining  yosh 
tarkibi,  foiz
Aholining 
'rtacha  umr 
davri
3
o>
ra
c
c
1
(0
ш
E
n
5
S
o
n
i,
 
m
ln

k
Ul
u
sh
i, 
fo
iz
T
u
g
’il
is

koe
f.

lim
 
ko
ef.
T
a
b
ii
y
 

s
is
h
 
koe
f.
ш
8
E
o

ш
o
00
0-14 15-64
65
E
rk
a
k
la
r
A
yo
lla
r
1.  “Yettilik" 
mamlakatlari
6 88 7 6 2 2
11,5/10,9
12/13
9/9
3/4
6/7
19/20 56/66 15/14 74/73 81/80
II.  Iqtisodiy 
rivojlangan,  lekin 
tabiiy demografik
89/86
1,5/1,5
11/12
8/9
3/3
6/6
18/19 58/67 14/14 75/75 81/81
salohiyati  bir- 
muncha cheklan- 
gan  mam lakatlar

Mamlakatlaming 
gu
ru
h
la
ri
Aholisi
Tabiiy harakati 
koeffitsienti
B
o
la
la

l
im

koef
fit
sie
nti
Aholining  yosh 
tarkibi, foiz
Aholining 
»’rtacha  umr 
davri
S
o
n
i,
 
m
ln

k
U
lu
s
h
i, 
foiz
T
u
g
’il
is

koef.

lim
 
koef.
T
a
b
ii
y
 

s
is
h
 
koef.
0-14 15-64 65
E
rk
a
k
la
r
is
o
III.  Iqtisodiy
salohiyati  katta
blgan,  yuqori 
sur^atlarda
144/136
2 ,4/2,4
15/16
7/9
8/7
6/6 21/22
57/66
12/12
7 5/73 80/78
rivojlanayotgan
malakatlar
IV.  Ulkan  tabiiy
va  rekretsion 
resurslarga ega
4 36/317
1 ,4 /1 ,2
18/19
9/8
9/11
10/12
22/23 56/67
12/10
7 0/6 9 77/75
mamlakatlar
V.  Jahonda eng
ko’p sonli 
rivojlanayotgan
1385/1350
2 3,2/23,7
25/28
9/7
16/21 27/31 35/38 50/58 5/4
66/6 2 72/70
mamlakatlar
VI.  Rivojlanayot-
gan  mamlakat-
larning asosiy
guruhi.  Iqtisodiy
3 041/2950
50.8/51.7
33/36 11/14
22/22
4 7/52 36/38 50/59 4/3
5 8/56 67/64
taraqqiyot deyarii
kuzatilayotgan
mamlakatlar
VH.  Iqtisodiy
qoloq,  taraqqiyoti 
kuzatilmayotgan
581/514
9.7/9.0
44/46 16/17 28/29 88/104 46/48 51/50 3/2
4 7/4 3 53/49
mamlakatlar
Dunyo  bo’yicha
5982/5702
100/100
23/24
9/9
14/15 57/62 31/32 52/62 7/6
6 4/6 4
68/68
D u n y o d a   m e h n a t  resu rsla rin in g   e n g   k o ’p  m iqdori  VI  guruh  m a m la k a tla rig a  
to'g'ri  k elad i.  M azkur  m a m la k a tla rd a   hozirgi  v a q td a   d u n y o d a   m avjud  3 ,7   mlrd. 
k ish ig a   te n g   m e h n a tg a   layo q a tli  a h o lin in g   1 ,8   mlrd.  yoki  4 8 ,6   foizi  t o ’p !a n g a n . 
M azkur  k o ’rsatkich  b  y ich a   k ey in g i  o ’rinni  V   guruh  m am lakatlari  e g a lla y d i.
S h u   b ila n   b ir g a ,  d u n y o d a   e n g   sifa tli  m e h n a t   r e s u r s la r i  I  v a   li  gu ru h  
m a m ia k a tla rid a   m a v ju d .  U s h b u   m a m la k a tla rd a   m e h n a t g a   la y o q a tli  y o s h d a g i 
a h o li  s o n i  5 1 5   m ln.  kish ini  y ok i  d u n y o d a   m avju d   b a r c h a   m e h n a tg a   layo q a tli 
y o s h d a g i  ah o lin in g   1 3 ,9   foizini  tash k il  qiladi.
J a h o n   m am lak atlari  ta b iiy   (m in eral,  yer,  su v,  iqlim  v a   b io lo g ik )  r esu rsla r 
bilan  xilm a-xil  ta r zd a   ta ’m in la n g n .
“Yettilik”  d avla tla rid a   fo y d a la n ila y o tg a n   yer  quruqlik  y u z a s in in g   1 5 ,8   foizi 
t o ’g ’ri  kelad i.  U s h b u   m a m la k a tla rn in g   k pchiligi  m in eral  resu r sla r   bilan  y a x sh i 
t a ’m in la n g a n . A Q S H ,  K a n a d a ,  F ra n siy a ,  B uyuk Britaniya v a  G erm an iya t o s h k o ’mir 
v a   q n g'ir  ko'mir  bilan  yuqori  d a r a ja d a   ta ’m in la n g a n .  A Q S H ,  K a n a d a ,  F ran siya 
v a   Y a p o n iy a   g id r o e n e r g iy a   r e s u r s la r ig a ,  birinchi  u ch   m a m la k a t  y a n a   y a d r o

e n e r g iy a s ig a   h a m   boydir.  U m u m a n ,  A Q SH   v a  K a n a d a  tabiiy resu rslarn in g d eyarli 
b a rch a   turlari  bilan  y a x sh i  ta ’m inlangan dir.
H a y d a la d ig a n   v a   s u g  r ila d ig a n   y e rla r   m a y d o n la r i  A Q S H   v a   K a n a d a d a  
bir  n e c h a   o ’n  m ln  g e k ta r n i,  F r a n s iy a ,  G e r m a n iy a   v a   Ita liy a d a   bir  n e c h a   o ’n 
m ln .  g e k ta r n i  ta s h k il  e ta d i.  U s h b u   m a m la k a tla r   s u v   v a   o ’rm on  r e s u r s la r ig a  
h a m   boyd ir.
Ikkinchi  gu ru h   m am lak atlari  ich id a  A vstraliya  tab iiy  r esu rsla rn in g   b a r c h a  
turlari  bilan  y a x s h i  t a ’m in la n g a n .  U m u m a n   S in g a p u r ,  B e lg iy a ,  L y u k se m b u rg , 
L ix ten sh tey n   va  b o s h q a   mitti  d avlatlard an   ta sh q a r i  ikkinchi  g u r u h g a   kiradigan  
q o lg a n   m a m la k a tla rn in g   b a r c h a si  tabiiy  r esu r sla rn in g   u  yoki  bu  turlariga  boydir. 
J u m la d a n   N o n /e g iy a   g id r o e n e r g iy a   resu rslari,  S h v e t s iy a   v a   F in lan d iya  su v,  y e r  
v a   rek re a tsiy a   resu rsla ri  bilan  yuqori  d a r a ja d a   t a ’m inlangan dir.
U c h in ch i  g u r u h g a  kiruvchi  m a m lak atlar ich id a  Isp a n iy a ,  P o rtu g a liy a ,  K oreya 
R e sp u b lik a s i  v a   Y an gi  Z e la n d iy a   yer,  s u v   h a m d a   r ek re a tsiy a   resu rsla rig a   boy.
T  rtin ch i  g u r u h   m a m la k a tla r in in g   a s o s i y   q is m i  уег,  s u v   h a m d a   iqlim  
resu rslari  bilan y a x sh i  t a ’m in la g a n   (A rgen tin a,  C h e x iy a ,  U rugvay,  S lo v e n iy a )  yoki 
rek riatsion   r e s u r s la r g a   b o y   ( S e y s h e l  o r o ’llari, A n tigu a  v a   B arb u d a,  S en t-K risto fo r 
v a   N e v is ,  M alta)  m a m la k a tla rid a n   iborat.
B e sh in c h i  gu ru h   tabiiy  resu rsla r  bilan  xar  hil  ta ’m in la n g a n   m a m la k a tla rd a n  
ta sh k il  t o p g a n .  S h u la r n in g   ic h id a   уег,  s u v   v a   m in e ra l  r e s u r s la r   bilan  y a x s h i 
ta ’m in la n g a n   m a m la k a tla r   (U k rain a,  P o ls h a ,  R u m in iy a ,  T urkiya,  Q o z o g ’is to n , 
0 'z b e k is t o n ,  Misr,  T u n is,  JA R ,  N am ibiya,  M ek sik a ,  B raziliya,  Chili,  V e n e s u e la   v a  
b o s h q a ) la r   b ila n   n a v b a t d a   r e s u r s la r n in g   bir  turi  h i s o b i g a   r iv o j la n a y o t g a n  
m a m la k a tla r  h a m   m avjuddir.  M azkur  m a m la k a tla r  ich id a   r e k re a tsiy a   r e s u r sla r g a  
b o y  “огоГ  (V anuatu,   a r b iy  S a m o a ,  M ikroneziya,  Fiji orollari,  Maldiv  R e sp u b lik a s i, 
Download 35.04 Kb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   7   8   9   10   11   12   13   14   ...   37




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling