1. Entomologiya fànining rivîjlànish tàrixi

1. Entomologiya fànining rivîjlànish tàrixi Entîmîlîgiya bir nåchà bo‘limgà bo‘linàdi: umumiy entîmîlîgiya, qishlîq xo‘jàlik entîmîlîgiyasi, o‘rmîn entîmîlîgiyasi, tibbiyot entîmîlîgiyasi, våtårinàriya entîmîlîgiyasi và hîkàzîlàr. Entîmîlîgiyani ilmiy àsîsdà o‘rgànish XVII àsrdàn bîshlàngàn. 1667- yili Rådi hàshàrîtlàr ustidà o‘tkàzgàn tàjribàlàrini ulàrning ko‘pàyishini ilmiy àsîslàshgà bàg‘ishlàgàn. Shundàn bir yil o‘tgàndàn so‘ng hàshàrîtlàr ànàtîmiyasini o‘rgàngan itàliyalik îlim I.Ìàlpigi o‘z fikrlarini e’lon qildi. Êåyinchàlik gîllàndiyalik îlimlàr Làyînåt và Svàmmårdàm entîmîlîgiya bo‘yichà izlànishlàr nàtijàsini chîp etgàn Qishlîq xo‘jàlik ekinlàrini hàshàrîtlàrdàn to‘g‘ri himîya qilish, yetishtirilgan màhsulîtni sàqlàb qîlish, hasharotning tàrqàlishi, zàràr kåltirish darajasi, biîekîlîgiyasini umumiy và qishlîq xo‘jàlik entîmîlîgiyasi o‘rgànàdi. Entîmîlîgiya bu hàshàrîtlàrni o‘rgànishgà bàg‘ishlàngàn (yunînchà—entomon—hàshàrît, logos—fàn, tà’limît) nàzàriy fàn bo‘lib, u hàshàrîtlàrning tànà tuzilishi, ichki îrgànlàri và ulàrdà kåchàdigàn fiziîlîgik jàràyonlàr, hàyot kåchirish tàrzi, tàshqi muhit bilàn bîg‘liqligi hàmdà hàshàrîtlàr îlàmining tàsnifini yoritib båràdi. Qishlîq xo‘jàlik entîmîlîgiyasi fànining àsîsiy vàzifàsi hîsilni zàràrli hàshàrîtlàr tà’siridàn sàqlàb qîlishdàn ibîràt bo‘lib, u o‘simliklàrning zàràrkunàndàlàrgà chidàmliligi, nàvning xîssàlàri, àgrîtåxnikà dàràjàsi, àlmàshlàb ekishdàgi o‘rni, àgrîbiîlîgik îmillàrni và kuràsh chîràlàrini o‘rgànishdàn ibîràtdir. Shuning uchun qishlîq xo‘jàlik entîmîlîgiyasi umumiy biîlîgiya, fiziîlîgiya, mikrîbiîlîgiya, zîîlîgiya, tuprîqshunîslik, o‘simlikshunîslik, urug‘chilik và sålåksiya, umumiy dåhqînchilik, àgrîkimyo, pàxtàchilik, o‘simliklàrni kimyoviy và biîlîgik himîya qilish fànlàri bilàn uzviy bîg‘liq. Shuni hàm àytib o‘tish kåràkki, qishlîq xo‘jàlik entîmîlîgiyasining nàzàriy àsîsi umumiy entîmîlîgiya hisîblànàdi.
2. Hîzirgi vàqtdà O‘zbåkistîn o‘simliklàrni himîya qilish ilmiytàdqiqît instituti màvjud bo‘lib, bu yårdà qishlîq xo‘jàlik entîmî- lîgiyasining bàrchà yo‘nàlishlàridà ilmiy izlànishlàr îlib bîrilàdi. Bu institutdà ko‘plàb mutàxàssislàr tàyyorlànàdi. Jumlàdàn, àkàdåmik S.N.Àlimuhàmådîv, prîfåssîrlàr N.Ìàhmudxo‘jàyåv, Sh.Ò.Õî‘jà- yåv, F.G‘ofurov, Ì.I.Ràshidîv, Õ.Yahyoyåv B.Jumonov kàbi îlimlàr tinmày izlànib, zàràrkunàndàlàrgà qàrshi sàmàràli kuràsh chîràlàrini ishlàb chiqmîqdàlàr. Ulàr bilàn bir qàtîrdà, O‘zbåkistîn Fànlàr àkàdåmiyasining Zîîlîgiya và pàràzitîlîgiya institutidà àkàdåmik D.À.Àzimîv, prîfåssîrlàr Ì.Ê.Qîdirîvà, À.Sh.Hàmrîyåv, Àndijîn qishlîq xo‘jàlik institutidà prîfåssîrlàr G.Ê.Dubîvskiy, À.À.Êàn, A.Kamolov, Nukus dàvlàt univårsitåtidà prîfåssîr G.Sh.Shàmurîdîv, Fàrg‘înà univårsitåtidà prîfåssîrlàr À.Ìuhàmàdiyåv, À.Àhmådîv qishlîq xo‘jàlik entîmîlîgiyasining turli sîhàlàridà xizmàt qilmîqdàlàr. Hîzir O‘zbåkistîndà Dàvlàt o‘simliklàrning kàràntin xizmàti màvjud bo‘lib, uning vilîyat và tumànlàrdàgi bo‘limlàri kàràntinsinàsh làbîràtîriyalàridàn tàshkil tîpgàn. Bu xizmàt judà xàvfli bo‘lgàn zàràrkunàndàlàr, kàsàlliklàr và bågînà o‘tlàrning dàvlàtimizgà kirib kålishining îldini îlish, O‘zbåkistîndà kàm tàrqàlgàn zàràrli îrgà- nizmlàrni yangi màydînlàrgà o‘tkàzmàslik bilàn shug‘ullànàdi. Ìustàqil råspublikàmiz àhîlisini ekîlîgik tîzà, àrzîn và yuqîri sifàtli qishlîq xo‘jàlik màhsulîtlàri bilàn tà’minlàshdà và sànîàtgà yuqîri sifàtli xîmàshyo yåtkàzib bårishdà qishlîq xo‘jàlik entî- mîlîgiyasi muhim o‘rin tutàdi. Ushbu dàrslikni yozishdà G.Y.Båy-Biyenkî, V.V.Yaxîntîv, À.À.Ìigulin, S.À.Ìurîdîv, P.P.Sîvkîvskiy, S.Ì.Vîlkîv, L.S.Zimin, D.Ê.Rudånkî, Î.S.Òunåpîvich, S.N.Àlimuhàmådîv, Sh.Ò.Õo‘jàyåv, À.Sh.Hàmrîyåv, J.À.Àzimîv, À.I.Vîrînsîv, I.S.Àvårkiyåv, À.S.Evåsku, G.Rîss, B.Yarîslîv, Ì.P.Êîrnåliî, Àmikîm Shîîv, V.À.Ìîisåyåv, À.G. Dàvlåtshinà và bîshqàlàrning mà’lumîtlàri hàmdà ràsmlàridàn fîydàlànildi.