0 ‘zbekist0n sog‘liqni saqlash vazirligi toshkent tibbiyot akademiyasi m. Kariyev, R. Alimov


Download 24.3 Kb.

bet1/15
Sana08.03.2017
Hajmi24.3 Kb.
  1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   15

0 ‘ZBEKIST0N  SOG‘LIQNI  SAQLASH  VAZIRLIGI 
TOSHKENT  TIBBIYOT AKADEMIYASI
M.  KARIYEV,  R.  ALIMOV 
A.  SAIDOV
HARBIY-DALA 
JARROHLIGI
Tibbiyot  oliygohlari  talabalari  uchun 
o ‘quv  qo‘llanma
TO SH K ENT  -   2007
www.ziyouz.com kutubxonasi

54.5
Q60
Kariyev  М.
Harbiy-dala jarrohligí.  Tibbiyot  institutlarí  uchun  o ‘quv  qo‘l./M .  Kari­
yev,  R.  Alimov,  A.  Saidov;  0 ‘zbekiston  Respublikasi  sog'liqni  saqlash  vazirli- 
gi,  Toshkent  tibbiyot  akademiyasi.  —  T.:  «O'zbekiston  faylasuflari  milliy jami- 
yati*  nashriyoti,  2007.  -   208  b.
I.  Alimov  R.  II.  Saidov  A.
ББК  54.5
ISBN:  978-9943-319-43-1
€>  «O'zbekiston  faylasuflari  milliy  jamiyati»  nashriyoti,  2007.
www.ziyouz.com kutubxonasi

KIRISH
H a rb iy -d a la   ja rro h lig i  z a m o n av iy   ja n g o v a r   sh ik astn in g   p a to g e n e -  
zi,  klinikasi  va  ta s h x is   q o ‘yish  u su lla ri  h a m d a   ja rro h lik   y o rd a m i  v a 
d av o la sh n i  u ru s h   h u d u d id a   o 'rg a n a d i.  J a n g o v a r   sh ik astlarn i  j a r r o h l a r  
q ad im   z a m o n la rd a n   beri  d a v o lay d ilar,  b ir o q   o 'q o t a r   q u ro lla r  p a y d o  
b o 'lish i  b iia n   u la m in g   o g 'irlik   d a ra ja si  v a  a so ra tla ri  k o 'p a y d i.  O 'q  
tegish  n atija sid a   o rttirilg a n   ja r o h a tla r   tig '  y o k i  nayza  t a ’sirid a  o r t -  
tirilgan  ja r o h a td a n   b u tk u l  farq  q ila d i,  u la rn i  d av o lash   h a m   o 'z i g a  
xos  x u su siy atg a  eg a .  O 'q   te g ish   o q ib a tid a   o rttirilg a n   ja r o h a tla r n i 
s a m a ra li  d a v o la s h   d o lz a rb lig i  b o ‘y ic h a   ja r r o h lik d a g i  e n g   k o 'z g a  
k o 'rin g a n   m u a m m o la r   -   q o n   k e tish n i  to 'x t a t i s h ,  yara  infeksiyasi  b i-  
Ian  k u rash ish   va  o g 'riq s iz la n tiris h d a n   ib o ra td ir.
H a rb iy -d a la   ja rro h lig in in g   a s o s c h ila rid a n   b iri  m a s h h u r  rus  j a r r o h i  
va  olim i  N ik o la y   Iv anovich  P iro g o v   h is o b la n a d i.  N .I.  P iro g o v   a m a -  
liyotda  ta tb iq   q ilg a n   tibbiy  sa ralash   a s o s la r i,  d ala  sh a ro itid a   e flrli 
n ark o z  va  g ip sli  b o g 'la m la rn i  q o 'lla s h ,  h a rb iy   k u c h la rd a   o ‘z - o ‘z ig a  
va  o 'z a r o   y o rd a m   k o ‘rsatish  ta m o y illa ri  v a  b o s h q a la r  shu  v a q tg a c h a  
o 'z   a h a m iy a tin i  y o 'q o tg a n i  y o ‘q.
H o z ir  y a d ro   q u ro li  k ash f  etilib ,  y a d ro   u ru s h i  eh tim o li  b o 'lg a n   b i r  
p ay td a,  ja n g o v a r  sh ik astla rn in g   k o 'r in is h i  o 'z g a c h a   b o 'lis h i  ta b iiy . 
Y ad ro   u ru sh id a   a ra la sh   sh ik a stla r  k o ‘p   b o 'la d i.  K uyish  ja r o h a tla r i 
aksariyat  k o 'p c h ilik n i  tashkil  q ilib ,  m e x a n ik   sh ik a stla r  va  n u r la n is h  
ja ro h a tla ri  b ila n   b irg a lik d a   u c h ra y d i.  Z a m o n a v iy   te z o ta r  q u r o l l a r  
t a ’sirida  o ‘q  te g ish   n atijasida  o rttirilg a n   j a r o h a tla r   4 0 - 5 0   yil  a w a lg i 
q u ro l  t a ’sirid a   o rttirilg a n   ja ro h a td a n   b u tk u l  farq   qiladi.
Z a m o n a v iy   u ru sh d a g i  yalpi  j a r o h a tla r   tib b iy o t  x o d im lari  u c h u n  
katta  q iy in c h ilik la r  tu g 'd ira d i  va  u la rg a   k a tta   m a s ’uliyat  y u k la y d i. 
S h u   b o is  h a rb iy -d a la   ja rro h lig i  h a q id a g i  a d a b iy o tla r,  x u su san ,  t a l a -  
b a la r  u c h u n   m o 'lja lla n g a n   d a rslik la r  a lo h id a   o 'r i n   egallaydi.
M a z k u r  o 'q u v   q o ’llan m a  h a rb iy -d a la   ja rro h lig in in g   o 'z b e k   t i l i d a -  
gi  n a m u n a la rid a n   b iri.  Q o ’lla n m a d a   h a r b iy - d a la   ja rro h lig ig a   ta a llu q li 
b o ‘lgan  z a m o n a v iy   ja n g o v a r  sh ik a stla r  t o ‘g ‘risid a   m a ’lu m o tla r,  tib b iy  
saralash  aso slari  va  y arad o rlarg a  tib b iy   k o ‘c h iris h   b o sq ic h la rid a   y o r ­
d a m   k o 'rs a tis h   tam o y illa ri  keng  o 'r in   o ig a n .  B u n d a n   ta sh q a ri,  a l o h i ­
d a  b o b la rd a   tra v m a tik   shok,  o g 'riq s iz la n tiris h ,  te rm ik   va  n u rli  k u y is h  
kabi  sav o llar  y o ritilg an .
O 'q u v   q o ’lla n m a   O 'z b e k is to n   R e s p u b lik a s i  S o g 'liq n i  S a q la s h  
V azirligi  to m o n id a n   ta sd iq lan g an   d a s tu i^ a   a s o s a n   yozilgan.
www.ziyouz.com kutubxonasi

I  bob.  HARBIY-DALA  JARROHLIGI 
FANI  VA  UNING  VAZIFALARI
H a rb iy -d a la   ja r r o h lig i  z a m o n a v iy   ja n g o v a r  ja ro h a tla rn in g   kelib 
c h iq ish i,  riv o jla n ish i,  k lin ik a si  va  d ia g n o stik   u su llarin i,  sh u n in g d ek , 
h a rb iy   h a ra k a tla r  v a q tid a g i  ja rro h lik   y o rd a m in i  ta sh k il  qilish  va  d av o - 
la sh n i  o ‘rgatadi.
H arbiy-dala  ja rro h lig in in g   qonuniyatlari  va  tizim lari  b ir  n ech a   asrlar 
d a v o m id a   is h la b   c h iq i l g a n   va  s h u   sa b a b li  u n in g   ta ra q q iy o ti  va 
rivojlanishi  ta rix in i  q is q a c h a   b o i s a   ham   b ilish   zaru r.
H arb iy -d ala  ja rro h lig in in g   taraq q iy o ti  ja rro h lik   ta rix in in g   m urakkab 
va  o ‘rganish  z a r u r  b o 'I g a n   q ism i  b o lib ,  q o lla n ila d ig a n   q u ro lla m in g  
m u ra k k a b la sh tirilish i,  te x n ik a v iy   v o sita la rn in g   u ru s h d a   q o lla n ilis h i, 
tib b iy o t  ilm in in g   d a ra ja s i  va  a so san   ja rro h lik   fani  b ilan   b o g liq d ir.
H arbiy  tib b iy o tn in g   d a stla b k i  m a ’lu m o tlari  q ad im g i  davrga  c h u q u r 
k irib   boradi.
T arix ch ilarn in g   g u v o h lik   b e rib   aytishiariga  k o ‘ra,  A lek san d r  M ake- 
d o n sk iy n in g   (e ra m iz d a n   a w a lg i  IV  asrda)  y a ra d o rla m i  va  kasallam i 
d av o lash d an   ta sh q a ri  q o 's h in la rd a   kasalliklarning  o ldini  olish  u ch u n  
riv o jla n g a n   h a r b iy   tib b iy   ta s h k ilo ti  b o ‘lg a n .  H a rb iy   tib b iy o tn in g  
b o sh la n g ‘ich  o ‘z a k la ri  —  q a d im d a n   n a m o y o n   b o ‘la  boshlagan.  B ulam i 
qadim gi  H in d ,  G re ts iy a ,  R im   arm iyalarida  b o lg a n lig i  bizgacha  yetib 
kelgan.  Lekin,  s h u n i  t a ’k id lab   o ‘tish  kerakki.  o ‘sh a  vaqtlarda  yordam  
k o ‘rsatish  yaxshi  yoMga  q o ‘yi!gan  em a s  edi;  sh ifo k o rlar  (tabiblar),  k o ‘p 
h o lla rd a   yuqori  m a n sa b d a g i  harbiylarni  davolar;  y a ra d o rla r  bosib  o lin - 
g a n   joylarda  yoki  c h e k in ilg a n d a   d u sh m an   qoMida  qolar;  y arad o rlar  a ra - 
v alard a,  zam b illard a  q o ‘s h in   k etid an   olib  y u rilar  va  u  q o 's h in n in g   tez 
h a ra k a t  qilishiga  b ir   to m o n d a n   to 'sq in lik   h a m   q ila r  edi.  Q isqacha  qilib 
a y tg an d a,  y a ra d o rla rn in g   ahvoli  ayanchli  edi.
F a q a t  X V   a srg a   k e lib ,  y irik   d a v la tla rn in g   y u z a g a   k elish i  ( F r a n -  
siy a ,  Isp a n iy a   va  b .)  v a   u la r n in g   x av fsizlig in i  m u h o fa z a   q ilish   k u c h li 
d o im iy   a rm iy ag a  z a r u r a t  tu g ‘d ird i.  Bu  esa  o ‘z  n a v b a tid a   q o ‘sh in la rd a  
tib b iy o t  x o d im la ri  va  j a r r o h la r n in g   b o l i s h i g a   ta la b n i  k u c h a y tira r 
e d i.  X V -X V 1   a s r d a   F r a n s iy a ,  Isp an iy a  va  b o s h q a   d a v la tla r  a r ­
m iy a la rid a   p o lk   j a r r o h l a r i ,   h a ra k a td a g i  g o s p ita lla r,  y a ra d o rla rg a   tib - 
b iy   y o rd a m   k o ‘rs a tis h   ta r tib la r i  t o ‘g ‘risidagi  m a x su s  h u jja tla r  c h iq a - 
rila  b o s h la n a d i.
K ap italizm   a srig a  k e lib   d o im iy   q o 's h in la r n in g   yu zag a  kelishi  b i­
la n   b ir  vaq td a  tib b iy   x iz m a t  tash k il  etildi.  N a tija d a   a rm iy a la rd a   m u h im  
tib b iy   x iz m a tc h ila r,  d a v o la s h   m uassasalari,  g o sp ita lla r,  h a rb iy -sa n ita r 
tra n s p o rt  b o lim la r i  ta s h k il  q ilin d i.
U ru s h   h a r a k a tla ri  v a q tid a   o ‘q o ta r   q u r o lla m in g   is h la tilis h i  va 
o q ib a tid a   y a ra d o rla r  s o n in in g   k o 'p ia b   b o iis h i  ja r r o h la r   o ld id a  u larn i
www.ziyouz.com kutubxonasi

d a v o la sh d a   b ir  to m o n d a n   m u a m m o   tu g ‘d irg a n   b o l s a ,   ik k in c h i  to -  
m o n d a n   h arb iy   tib b iy o tn in g   riv o jlan ish ig a  tu rtk i  b o ‘ldi.
O 's h a   d a v rd a   o ‘q  te k k a n   y a r a la rn i  d a v o la s h   b o 'y i c h a   ja r r o h lik -  
d a   e n g   aso siy   m u a m m o la r:  q o n   k e tis h n i  t o ‘x ta t i s h ,  y a ra   in fe k s iy a - 
si  b ila n   k u ra sh ish   va  o g 'r iq s iz la n tir is h   e d i.  0 ‘q o t a r   q u r o lla r n in g  
d astlab k i  q o lla n is h la r id a   u la r d a n   k elib  c h iq a d ig a n   o q ib a t  va  y a ra la r- 
n in g   k e c h ish   ja r a y o n in i  y a ra g a   tu s h g a n   p o r o x d a n   d e b   b ilis h a r   va 
u  y a ra n i  z a h a rla y d i,  d e b   tu s h u n ilg a n .  S h u   s a b a b li  y a ra g a   q iz ig a n  
y o g \   q iz d irilg a n   jis m   va  b o s h q a   s u y u q lik la r  q o ‘y is h g a n .  O q ib a td a  
o ’z - o ‘z id a n   o g ‘ir  a s o r a tla r g a   o lib   k e lg a n .  B u n i  X V I  a s rd a   y a s h a - 
g a n   m a s h h u r   fra n s u z   ja r r o h i   A m b ru a z   P a re   y a r a   p o r o x   b ila n   za - 
h a r la n m a y d i,  b a lk i  u n d a   k o ‘p la b   t o ‘q i m a l a r   m a ja q l a n a d i   d e b , 
tu s h u n tir g a n .  K e y in c h a lik   y a r a la r n in g   a s o r a tla r i  k e c h is h la r ig a   sa b a b  
q ilib   y a ra   ic h id a g i  y o t  j i s m d a n ,  d e b   b ilis h g a n .  S h u   s a b a b li  y a ra - 
d o rn i  o g ‘riq s iz la n tirm a s d a n ,  y a ra n i  kesib  k e n g a y tir m a s d a n ,  y o t  jis m -  
ni  k o ‘rm a s d a n ,  u n i  q id ir ib   to p ib   o lib   ta s h la s h g a   q a r a tilg a n .  Bu 
e sa   y a ra d o rn i  sh o k   h o la tig a   tu s h ib   q o lis h g a ,  y a r a n i  ic h i  va  a tr o f i-  
g a  in fek siy an i  ta rq a lis h ig a ,  k o ‘p   h o lla rd a   q o n   t o m i r ,  n e rv   va  b o sh q a  
a ’z o la rn in g   ja r o h a tig a   s a b a b c h i  b o ‘Igan.
M a s h h u r  fransuz  ja r r o h i  A m b ru a z   P are  e r a m iz n in g   I  a srid a   Sels 
to m o n id a n   b irin ch i  m a rta   ta k lif   qilin g an   q o n   to m ir la r n i  lig a tu ra   b ilan 
b o g la s h n i  am a liy o tg a   q o n   to m ir n i  y ara  d a v o m id a   b o g ‘lab  k iritd i.
1847-yilda  m a s h h u r  h a rb iy -d a la   ja rro h lig in in g   a s o s c h ila rid a n   biri 
N .I.P iro g o v   (1810— 1 8 8 1)  u ru s h   h arak atlari  v a q tid a   b irin c h i  b o ‘lib  efir 
n a r k o z in i  q o ‘lla d i.  N .I .P ir o g o v n in g   tib b iy o t  ilm ig a ,  h a r b iy - d a la  
jarro h lig ig a  q o ‘sh g an   hissasi  s h u n c h a lik   u lu g ‘  va  m u h im k i,  u n d a n  
a w a lg i  d av rn i  P irogovga  q a d a r   b o lg a n   d av r,  d e b   a ta y   b o sh la d id a r. 
N .I.P iro g o v   h arb iy   tib b iy o t  ta rix id a   b irin c h i  m a r ta   1 8 5 4 -y ild a n   b o sh - 
la b   g ip s  bogMovini  ish la td i.  P iro g o v n in g   a y o lla rn i  u ru sh   s h a ro itid a  
y arad o rlarg a  y o rd am   k o ‘rsatish g a   ja lb   qilish,  sh ax siy   ta rk ib n i  o ‘z - o ‘ziga 
va  o ‘z a r o   y o rd a m g a   o ‘r g a tis h ,  s h ik a s tla n g a n la r g a   re ja li  y o rd a m  
k o ‘rsatish n i  tash k il  q ilish ,  y a ra d o rla rn i  sa ralash   tiz im i  h o zirg i  v aq td a  
h a m   o ‘z  k u ch in i  y o ‘q o tm a g a n .  Y an a  N .I .P ir o g o v n in g   y a ra d o rla rn i 
o ‘qli  y aralard an ,  q o ‘l-o y o q la rin i  arra la n ish d a n   sa q la s h   u su li  o ‘sh a  d a v r 
u c h u n   katta  a h a m iy a tg a   e g a   e d i.  C h u n k i  h a rb iy   j a r r o h l a r   o 'q d a n   y a r- 
a la n ish la r  o ldida  ojizligi  sa b a b li,  y a rad o rlarn in g   s o n in i  h a d d a n   tash q ari 
k o ‘pligi  sababli  d ey arli  q o ‘l-o y o q la rn i  e rta   a m p u ta ts iy a   q ilish   usulini 
q o ‘lla r  e d ila r.  Bu  esa  o ‘s h a   v a q td a   y a ra d o rla rn in g   k o ‘p   fo izin in g  
o ‘lim iga  sabab  b o l a r   edi.  M iso l  u c h u n   fransuz  ja r r o h i  L arrey   B o ro d in o  
ja n g id a   h a d d a n   k o ‘p   a m p u ta ts iy a   qilgan.
1867-yili  L ister  y a ra la rn in g   y iringlashiga  s a b a b   u n g a   ta s h q a rid a n  
tu s h g a n   m ik ro b lar,  d e b   ta s d iq la g a n .  U n in g   o ‘zi  ja r r o h lik k a   a n tise p tik  
u su ln i  k iritd i.  N e m is  ja r r o h i  F .E sm a rx   to m o n id a n   1873-yili  v a q tin -
www.ziyouz.com kutubxonasi

c h a   q o n   t o ‘x ta tis h   u c h u n   jg u t,  1876-yili  yaralarga  a se p tik   b o g lo v  
q o 'y is h   u c h u n   a lo h id a   in d iv id u al  b o g 'lo v   p a k etin i  ta k lif  etd i.
N .I.P iro g o v n in g   ja n g   m a y d o n id a   q o lla g a n   efir  n ark o z ig a   ingliz 
ja rro h i  D .L is te r n in g   ta k lif  e tg an   k arb o l  kislotasi  e ritm a sin i  qoMIash 
b ilan   y a ra la rn i  d a v o la sh n in g   a n tis e p tik   usuli  a h a m iy a ti  jih a tid a n   b ir- 
b ir ig a   t e n g   b a h o g a   e g a d ir .  I k k a la   k a s h fiy o t  h a m   h a r b i y - d a l a  
ja rro h lig in in g   y a n g i  ta ra q q iy o t  b o s q ic h in in g   b o sh la n g ‘ich  d av ri  b o l i b  
h is o b la n a d i.
H a rb iy -d a la   ja rro h lig i  ta rix id a   D .L iste rn in g   sh ogirdi  K .K .R e y e rn i 
(1 8 4 6 —1890)  e s la b   o ‘tish   lo zim .  U   y a ra n i  keng  o c h ish ,  u n i  yot  m o d - 
d a la rd a n   v a  su y a k   q o ld iq la rid a n   to z a la s h d a n   ib o rat  b o l g a n   va  shu 
a so sd a   b ir la m c h i  ishlov  b erish   g ‘o y a sin i  y a ratib ,  y ara d a  faol  ja rro h lik  
a ra la sh u v n i  a m a lg a   o sh irish n i  a n tis e p tik   usulga  aso slan g an   h o ld a   keng 
q o ‘llay  b o s h la d i  va  ta rtib   qildi.
0 ‘tis h   b o s q ic h id a   y a r a la n is h d a   faol  a ra la s h u v n in g   k o ‘p c h ilik  
t o m o n i d a n   q a b u l  q ilin is h g a   E .B e r g m a n n in g   n o to ‘g ‘ri  n a z a riy a s i 
t o ‘sq in lik   q ild i.  U n in g   o 'q o ta r   q u ro ld a n   hosil  b o ‘lgan  y a ra la r  b irla m ­
c h i  s te ril,  d e g a n   nazariy asi  u z o q   v a q t  d av o m id a   faol  ja r ro h lik   a r a ­
lash u v n i  a m a lg a   o sh irilish ig a  to 's q in lik   qildi.  K o 'p   sonli  m ik robiologik 
iz la n ish la rg a   a so sla n g a n   h o ld a  ru s  ja rr o h i  N .N .  P etro v   1916-yilda 
o ‘z  v a q tid a   E .B e rg m a n n in g   o ‘q  y a ra la m in g   steril  ekanligi  t o ‘g‘risidagi 
t a ’lim o tin i  ra d   e tib ,  u larn i  b irla m c h i  (yaralanish  p ay tid a)  m ik ro b la r 
b ila n   z a r a r la n is h in i  tasd iq lad i.
Y a ra la rg a   b irla m c h i  ja rro h lik   ish lo v i  berish  asoslari  italiyalik  F ra n - 
sisk o   P la ts o n i  to m o n id a n   y a ra n i  k e sib   k en g ay tirish ,  F rid rix   to m o n i­
d a n   o l g a n   t o ‘q im a la rn i  t o ‘liq  k esib   o lib   tash lash   va  fran su z   ja rro h la ri 
G o d e   va  L e m e t  to m o n id a n   h a r   to m o n la m a   t o ‘liq  ish lab   ch iq ild i 
(1 9 1 6 -y .).
K o ‘p   r u s   ja r r o h la r i  y a ra d o rla m i  d av o la sh n i  tu b d a n   o ‘zg a rtirish   va 
ja rro h lik   a m a liy o ti  q ilish n i  fik rla sa la r-d a ,  u la rn in g   h a rak ati  n atijasiz 
e d i.  M a s h h u r   ru s  ja rro h i  V.A.  O p p e l  h a rb iy -d ala  ja rro h lig id a   yangi 
a k tiv   y o ‘n a !ish   ta r g ‘ib o tch isi  va  ta ra fd o ri  edi.  U  o ‘qli  y a ralarg a  b ir­
la m c h i  is h lo v   b e ru v c h ila m in g   b irin c h ila rid a n   b o lib   h iso b lan ad i.  1916- 
yili  V .A .  O p p e l  « Y a ra d o rla m i  b o s q ic h la rd a   davolash  tartib i»   g ‘oyasini 
o ld in g a   s u r a d i.  U n in g   fik rich a,  b u   ta rtib d a   « H a r  b ir  y a ra d o r  q a c h o n , 
q a y e r d a ,  q a n c h a   z a r u r  b o ‘lg a n   ja r r o h lik   y o rd a m in i  o la d i» ,  lekin 
V.A.  O p p e l  h a q iq iy   ja n g o v a r  s h a ro itla rd a   tu g ‘iladigan  v a z iy atla rd a  ja r ­
ro h lik   y o rd a m ig a   t a ’sim i  y etarli  b a h o la m a g a n .  S h u n g a  q a ra m a s d a n , 
O p p e ln in g   x iz m a ti  s h u n d a n   ib o ra tk i,  b o sq ich larg a  k o ‘ch irish   va  jo y - 
la rd a   d a v o la s h   b iri-b iri  bilan  b o g ‘liq lik   g ‘oyasidir.
A r m iy a d a   t i b b i y   y o r d a m n i  ta s h k il  q ilis h   tiz im i  va  h a r b iy - d a la  
ja r r o h lig i  a s o s l a r i   X a sa n   k o l i d a   y a p o n la r   b ila n   (1 9 3 8 ),  X a lx in - 
G o l  d a r y o s id a   ( 1 9 3 9 ),  F in ly a n d iy a   b ila n   ( 1 9 3 9 - 1 9 4 0 )   b ô ‘lib  o 'tg a n
www.ziyouz.com kutubxonasi

t o 'q n a s h u v l a r   v a q tid a   j i d d i y   a m a liy   s in o v d a n   o 't d i l a r .   O lin g a n  
t a jr ib a la r   s h u n i  k o 'r s a ld ik i,  o ld in g i  y illa rd a   is h la b   c h iq ilg a n   ja n g  
m a y d o n id a   ja r o h a t l a n g a n l a r n i   b o s q ic h li  d a v o la s h ,  u m u m a n   a y t-  
g a n d a ,  o ‘z in i  o q la d i,  le k in   a y rim   j i h a t l a r i n i   t a k o m illa s h tir is h g a  
e h tiy o j  b o r   e d i.  X u s u s a n ,  i x t i s o s l a s h t i r i l g a n   t i b b i y   y o r d a m n i  
k o ‘r s a tis h n in g   o ‘ta   ijo b iy   a h a m iy a tg a   eg a   e k a n l i g i n i   v a   m a ’lu m  
g u r u h d a   y a r a d o r la r n i  ( k a lla ,  b o s h   m iy a ,  q o ‘l - o y o q   v a   h .k .)   d a v o -  
la s h g a   m o ’lja lla n g a n   m u ta x a s s is la s h tir ilg a n   g o s p i t a l l a r n i   y a r a tis h  
z a r u r   e k a n lig i  m a ’lu m   b o ‘1di.
1 9 4 1 — 19 4 5 -y illa rd a g i  Ik k in c h i  ja h o n   u r u s h in in g   o ‘z ig a   xosligi 
o ‘q o ta r   q u ro lla r  q u d ra tin in g   o s h is h i,  o ‘qli  y a ra la r d a n   k o ‘r a ,  p a rc h a li 
y a ra la n is h ia m in g   o rtis h i,  y a ra la n is h la r n in g   k o ‘p la b   b o l i s h i ,   u ru sh  
h a ra k a tla rin in g   k a tta   m aso fag a  c h o 'z ilis h i,  ja n g la r d a   k o ‘p   m ijlio n li 
a rm iy a la m in g   ish tiro k   e tis h id ir.  B u la rn in g   b a rc h a s i  y a r a d o r la r   s o n in i 
k esk in   o sh ish ig a,  tibbiy  y o rd a m n i  tash k il  q ílish   v a   b o s q ic h la rd a   d av o n i 
to 'l a   k o ‘rsatishga  z a ru riy a t  tu g ‘d ird i.
Y a ra d o rlarg a   tib b iy   y o rd a m n i  tash k il  q ilis h n in g   ilm iy   a so sla n g a n  
tiz im la rin i  am aliy o tg a  qoM lash,  q o n iq a rli  d a ra ja d a g i  x o m   a s h y o   bazasi 
va  tib b iy o t  x izm atin in g   b u t u n   sh ax siy   ta rk ib in in g   s a m a ra li  ishlashi 
ju d a   yaxshi  n a tija la r  b erd i.  M a n a ,  a g a r  B irin ch i  j a h o n   u ru s h i  v a q tid a  
jan g   m a y d o n id a   50  %  ga  y a q in   y a ra d o rla r  q a y ta rilg a n   b o ‘lsa,  Ik k in ch i 
ja h o n   u ru sh id a   7 2 ,3   %  y a ra d o rla r   va  9 0 ,6   %  k a s a lla r j a n g   m a y d o n ig a  
q a y ta rilg a n .
Ik k in c h i  j a h o n   u r u s h id a   ix tis o s la s h g a n   g o s p ita lla r n in g   ta s h k il 
q ilin ish i  y a rad o rlarg a  ko‘rsa tila d ig a n   y o rd a m n in g   sifati  v a   o q ib a tla rin i 
yaxshi  to m o n g a   keskin  o ‘zg a rtird i.  N a tija d a   k a lla d a n   y a ra la n g a n la r 
orasidagi  o ‘lim   B irin ch i  ja h o n   uru sh id ag ig a  n is b a ta n   2  m a rta   k am ay d i. 
K o ‘k ra k   b o ‘sh lig ‘iga  te sh ib   k iig a n   y a ra la n ish d a n   o ‘lg a n la r   s o n i  3  —  4 
m a rta   k am ay d i.  Y ana  Ik k in c h i  ja h o n   u ru s h id a   q o r in d a n   y a ra la n g a n  
y a ra d o rla rn in g   7 5 ,5   %  ga  ta s h x is   bajarildi.
L ek in   yuqori  natijalarga  q a ra m a s d a n   d a v o la sh n in g   o q ib a tla ri  ay rim  
g u r u h   y a r a d o r la r id a   q o n i q a r l i ,   d e b   a y tib   b o ‘ l m a s d i.  M a s a la n , 
k o ‘k ra k n i  te s h ib   k irg an   y a r a la n is h la rin in g   50%   y irin g li  in fe k siy a   b i­
la n   a s o ra tla n g a n ;  q o rin n in g   te s h ib   k irg an   y a ra la n is h la rid a g i  o ‘lim  
63%   ni  ta sh k il  q ilg a n ;  n o g ir o n lik   - 1 7 ,1 % .  S o n   va  y e lk a   s u y a k la ri- 
n in g   o 'q li  sinishlarida  50—65%   y a ra d o rla r  n o g iro n   b o ‘lg an .  Y an a  y a ra - 
larga  b irla m c h i  ja rro h lik   is h lo v   b e rish   t o ‘liq  b a ja rilm a g a n   va  3 7 ,2   -  
55,1  %  d a   y a ra n i  kesib  k e n g a y tiris h   b ila n   c h e g a r a la n ilg a n .  K.o‘p  
h o lla rd a   o ste o m iy e lit  b ila n   a s o r a tla n g a n   va  g a z li  g a n g r e n a d a n   o ‘Iim  
y u q o ri  b o ‘lgan.
Ik k in c h i  ja h o n   u ru s h id a n   s o ‘n g   y a ra d o rla rn i  v a  b e m o r la m i  d a v o - 
la s h d a n   o rttirilg a n   ta jrib a la r,  u la rd a g i  k a m c h ilik la m i  k o 'r s a tib   v a   tu -  
z a tilib ,  35  jild lik   k ito b   «S ovet  tib b iy o tin in g   1 9 4 1 — 19 4 5 -y illa rd a g i  ta jri-
www.ziyouz.com kutubxonasi

basi»  b o ‘iib   c h iq d i  va  u  sh u   k u n g a   q a d a r 
harbiy
  îib b iy o t  x o d im lari 
u c h u n   q o 'lla n m a   b o ‘lib  x iz m at  q ila d i.  U ndagi  k o ‘p g in a  u m u m iy   h o - 
l a t l a r   v a   q o n u n i y a t l a r   b u g u n g i  k u n d a   h a m   o ‘z  a h a m i y a t i n i  
y o 'q o tm a g a n .  A m m o   o 'z g a c h a   o m illa rg a   ega  boMgan  y an g i  q u ro l- 
la rn in g   p a y d o   b o ‘lishi,  ja n g o v a r  o p e ra tsiy a la m in g   o ‘ziga  xos  ta rz d a  
o ‘tk a z ilish i  v a  m a ’lum   d a ra ja d a ,  tib b iy o tn in g   va  xu su san ,  ja rro h lik n in g  
riv o jla n ish i  h a rb iy -d a la   ja rro h lig in in g   ayrim   m u a m m o la rin i  q a y ta d a n  
y a n g ic h a   y e c h is h g a   m a jb u r  qildi.
M a b o d o ,  z a m o n a v iy   ra k e ta   -   y a d ro   uru sh i  q o ‘lla n ilsa ,  ja n g o v a r 
ja ro h a tla n is h la r  o ‘zgacha  b o ‘lad i.  M e x a n ik   sh ik astlar  b ilan   b ir  q a to rd a  
k u y ish la r,  ra d ia tsio n   ja ro h a tla r  b ila n   b ir   vaqtda  yoki  k e tm a -k e t  ta ’sirida 
a ra ia sh   s h ik a s t  k o ‘rin ish id a   b o l i s h i   m u m k in .  H a tto ,  z a m o n a v iy   o ‘q 
h a m ,  y a ra   h a m   o ‘q o ta r   q u ro lla r  m u k am m allash u v i  b ila n   b o g ‘liq   ra - 
v ish d a   k o ‘p ro q   o g ‘irlik  d a ra ja si,  kengligi  va  k o ‘p  so n li  ja ro h a tla rd a n  
ib o ratlig i  b ila n   a jralib   tu ra d i.
U ru s h   o lib   b o rish n in g   y an g i  u su lla ri  sa n ita r  y o ‘q o tis h la r  so n in i 
o s h ir ib ,  Iib b iy o t  x o d im la ri  is h in i  y a n a d a   o g ‘ir la s h tir a d i.  B u n d a y  
s h a ro itd a   u ru s h   v aqtida  d o im o   k u zatiladigan  tibbiy  y o rd am   k o 'rsatish g a 
e h tiy o j  b ila n   u n i  q o n d ira   o lish   o ra sid a g i  n o m u ta n o s ib lik   y a n a d a  
y a q q o iro q   k o ‘rin a d i.  S h u n in g   u c h u n   tu rli  xil  ja n g o v a r  ja r o h a tla r   va 
u la rn in g   a s o ra tla rin i  d a v o la sh n in g   s ta n d a rt  sxem asi  ish lab   c h iq ilm o q - 
d a ,  is h n in g   b rig a d a -o q im   usuli  a m a lg a   o sh irilm o q d a ,  b u n d a   y a ra d o r- 
ga  q a to r   b o s q ic h la rd a n   ib o ra t  k e tm a -k e t  tibbiy  y o rd a m   ta rk ib i  tu rli 
xil  sh a x s la r  to m o n id a n   k o ‘rsatilad i.
Z a m o n a v iy   u ru sh d a   y a ra d o rla m i  davolashning  yutug‘i  —  b u   tibbiyot 
x iz m a tin in g   o ‘z  v a q tid a   k u ch   va  v ositalarini  ishga  solgan  h o ld a   k o 'p la b  
s a n ita r   y o ‘q o tis h la r   o ‘c h o g ‘iga  ix tis o s la s h tirilg a n   tib b iy   y o rd a m n i 
m ak sim al  y a q in lash îirish   va  y a ra d o rla m i  tezlik  bilan  gospitalga  yetkazib 
b o ris h   va  k o 'c h ir is h   v a q tid a   u la rg a   kerakli  y o rd a m n i  k o ‘rsatish g a 
y e n g illa s h tir u v c h i  tu rli  k o ‘c h ir u v - tr a n s p o r t  v o s ita la rin in g   m u k a m - 
m a lla s h g a n lig id ir.  Y a ra d o rla rg a   y o rd a m   k o ‘rsatish  sa m a ra li  b o ‘lishi 
u c h u n   z a m o n a v iy   te x n ik   v o siita la r  v a  davolash  u su lla rid a n   o n g li  rav- 
ish d a   fo y d a la n is h   b ila n ,  k o ‘rsa tm a la rg a   aso slan g an   k o ‘c h irish   b ilan  
b o sq ic h li  d a v o la s h n in g   b u tu n   siste m a sin i  a n iq   va  to ‘liq  ta sh k il  qilish 
lo zim .
I k k in c h i  j a h o n   u r u s h id a   0 ‘z b e k is to n d a n   ja m i  1 4 3 3 2 3 0   k ish i 
q a tn a s h g a n   b o ‘lib ,  s h u la rd a n   395725  kishi  halok  b o 'lg a n ,  263055  kishi 
b e d a r a k   y o ‘q o lg a n .  1418  k e c h a - k u n d u z   d av o m   e tg a n   o g ‘ir  u ru sh  
y illarid a  o ‘z b e k isto n lik   tib b iy o t  x o d im la ri  h a m   m ard lik ,  q a h ra m o n lik  
n a m u n a l a r i n i   k o 'r s a tg a n la r .  U la r d a n   M .A s h ra p o v a ,  N .A h m e d o v , 
A .V o h id o v ,  S .D o lim o v ,  K .Q a y u m o v ,  O .S h o k iro v ,  K .Ib ro h im o v   va 
b o s h q a la r   s h u la r   ju m la s id a n d ir.
www.ziyouz.com kutubxonasi

II  bob.  ARALASH  RADIATSION  VA  KIMYOVIY 
JAROHATLAR.  TIBBIY  KO‘CHIRISH  
BOSQICHLARIDA  ULARNI  DAVOLASH
A ra la sb   r a d ia ts io n -m e x a n ik   (o ch iq   va  y o p iq ) 
ja ro h a tla n is h la r  va  u la rn i  davolash
M a sh g ‘ulotning  maqsadi:  n u r   kasalligining  turli  b o sq ich larid a  ja ro h a t- 
lanish  va  yopiq  shikastlanishlar  k ech ish in in g   xususiyatlarini  o ‘rg an ish   va 
jang  m aydonida  BrTP,  A TO   tibbiy  yondam   k o ‘rastish  prinsiplari.
0 ‘quv  sa v o lla ri:  aralash  ra d ia ts io n   ja ro h a tla n is h la rn in g   ta v sifi,  te r- 
m in o lo g iy a si,  klinik  k echish  b o s q ic h la ri.  N u r  k a sa llig in in g   tu r li  b o s ­
q ic h la rid a   ja ro h a t  va  y o p iq   s h ik a s tla n is h la rn in g   x u su siy a tla ri.  T ib b iy  
k o ‘c h irish   b o sq ic h la rid a   a ra la sh   ra d ia ts io n   sh ik a stta n ish la rn i  d a v o la sh . 
J a r o h a tn in g   rad io ak tiv   z a h a rla n is h i.  J a r o h a t  k e c h ish g a   ra d io a k tiv   za- 
h a rla n is h n in g   t a ’siri.
M ash g ‘ulot  olib  borish  tartibi.  M a sh g ‘ulot  o ‘quv  x o n asid a  va  klin ik a- 
ning  bogMov  xonalarida  o lib  b o rilad i.  0 ‘quv  xonasida  aralash   rad iatsio n  
shikastlanish  to ‘g ‘risida  nazariy  sav o llar  k o ‘rib  ch iq ilad i.  BogMov  x o n a ­
larida  y u m sh o q   to ‘qim alar  ja ro h a tla n ish in in g   turli  b o sq ic h la rid a g i  be- 
m o rla r  k o ‘rsatiladi.  Yuqoridagi  h o la tla rd a   n u r  kasalligi  b o ‘lg an d ag i  xu- 
susiyatlar  k o ‘rib  chiqiladi.  A gar  sh a ro it  b o ‘lsa,  m a sh g 'u lo tn in g   aralash 
rad iatsio n   shikastlanishlarning  p ato lo g iy asi  va  d av o lash n i  o ‘rg an u v ch i 
tajriba  laboratoriyasida  o ‘tkazish  m u m k in .  M ashg‘ulot  u c h u n   n u r   kasal- 
ligining  turli  bosqichlaridagi  m ex a n ik   ja ro h a t  oigan  b e m o rla r  ilgaridan 
tayyorlab  q o ‘yiladi  (m asalan,  k u c h u k lar).  T alab alar  b u   h a y v o n la m in g  
n u r  kasalligi  bilan  k asallan g an lard a  ja ro h a tla m in g   k e c h ish i  v a  ularni 
davolash  xususiyatlarini  o ‘rganadiIar.
A m a liy   m a sh g ‘u lot  u c h u n   qoM lanm alar:  jad v allar,  b o g ‘lo v   x o n a sid a  
a sb o b la r,  m ask a la r,  fartu k lar,  x a la tla r ,  q o ‘lq o p lar,  ja r o h a tn i  a n tis e p tik  
v o s ita la r   b ila n   yu v ish   u c h u n   s is te m a la r ,  a n tis e p tik   e r i t m a l a r   va 
b o sh q a la r.
M a s h g ‘u lo t  tarkibi.
Y a d ro   q u ro li  ilgari  q o M lanilgan  b o sh q a   xil  q u r o lla r d a n   tu b d a n  
farq  qiladi.  N u r   shikastlanishi  va  b o sh q a   sh ik astlan ish lar  k o m b in atsiy asi 
h o z ird a   A ra la sh   rad iatsio n   s h ik a s tla n is h   deyiladi.
A ra la sh   ra d ia tsio n   s h ik a s tla n is h la r  ta sn ifi  (A R S H ).
A R S H   n in g   asosiy  m a n b a s i  —  o 'r t a   kalibrli  ( 2 0 - 5 0   k T )  y a d ro  
qu ro lla ri  shikastlovchi  om illar.  K ic h ik   va  ju d a   kichik  kalibrli  q u ro lla rd a  
to z a   g a m m a -n e y tro n li  s h ik a s tla n is h la r  kelib  c h iq a d i.  A R S H   la r   kelib 
c h iq is h d a   q u y id ag i  h o la tla r  b o l i s h i   kerak:
a ) 
b a rc h a   o m illa r  -   t o ‘lq in   z a rb i,  y o ru g ‘Iik  n u rla n is h i,  ra d ia ts io n  
n u rla n is h   (d e y a rli)  b ir  v a q td a   t a ’s ir   q ilad i;
www.ziyouz.com kutubxonasi

b )  io n iz a tsiy a lo v c h i  n u rla n is h   bo sh q a  ja r o h a tla r d a n   o ld in   t a ’sir 
q ila d i;
d )   n u rsiz   ja r o h a tla r   ra d ia ts io n   n u rla n ish d a n   o ld in   k elib   c h iq a d i.
J a r o h a t+ n u r la n is h n in g   b irg a   y o k i  k e tm a -k e t  k e lish ig a   n isb a ta n  
n u r la n is h + ja r o h a t  ogM rroq  k e c h is h i  b ilan  farq lan ad i.
A R S H   q u y id ag ilarg a  b o ‘lin a d i:  ra d ia tsio n -m e x a n ik   (R M );
r a d ia ts io n -te rm ik   (R T ) ;  ra d ia ts io n -m e x a n o te rm ik   (R M T );
r a d ia ts io n -b io lo g ik   (R B ) ;  ra d ia tsio n -k im y o v iy   ( R K ) ;  ra d ia tsio n - 
b io lo g ik   va  k im yoviy  (R B K ).
A R S H   te rm in o lo g iy a si:  1.  A R S H   ning  e tio lo g ik   fa k to ri  - A R S H -  
n i  k e ltirib   c h iq a ru v c h i  ikki  y o k i  u n d a n   o rtiq   fa k to rlar.
2 . 
K o m p o n e n î  -   A R S H n i  ch iq a ru v c h i  b itta   e tio lo g ik   fa k to r  b i­
la n   s h ik a s tla n is h .  3.  U m u m iy   k u c h a y ish   s in d ro m i  —  ikki  va  u n d a n  
o r tiq   sh ik astlo v ch i  ta ’sirlar  b ir- b irin in g   patologik  t a ’sirin i  k o 'ch ay tirish i.
A R S H   te r m in i  b ir   v a q tn in g   o ’zid a  h a m   s h ik a s tlo v c h i  fa k to r 
t a ’s ir in i,  h a m   u m u m iy   p a to lo g ik   ja ra y o n n i  a k s  e ttira d i.
A R S H   k lin ik   k e c h ish i  b o s q ic h la ri:
1.  0 ‘tk ir   (y o n d o sh   ja r o h a t  va  n u rg a  b irla m c h i  reak siy a).
2.  N u r g a   b o g ‘Iiq  b o ‘lm a g a n   ta rk ib iy   q ism la r  u stu n lig i.
3.  N u r   k o m p o n e n tla ri  u s tu n lig i.
4 .  T ik la n u v c h i.
A R S H  n in g   x u su siy atlari:
—  y a s h irin   davri  y o ‘qligi;
—  avj  d a v m in g   e rta   b o s h la n is h i  va  og‘ir  o ‘tish i;
—  u z o q   tik la n ish   b o sq ic h i;
—  u m u m iy   va  m ah a lliy   p o s ttra v m a tik   re a k siy a la rn in g   o ‘zgarishi.
O g ‘irlig i  b o ‘y ich a  A R S H   4   g u ru h g a   b o ‘linadi.


Do'stlaringiz bilan baham:
  1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   15


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2017
ma'muriyatiga murojaat qiling