0 ‘zbekist0n sog‘liqni saqlash vazirligi toshkent tibbiyot akademiyasi m. Kariyev, R. Alimov

Suyuqlikka  eh tiyoj  boMganda  qon 
va  uning  v o sitalarin in g  kerakli  hajmi
O p eratsiy ag ach a  va  undan  k ey  in 
k erak   b o la d ig a n   su y u q lik n in g  
um um iy hajm i,  ml
T erap iy a
1500
1500-4000
4 0 0 0   va  undan  ortiq
M aqsadli  q o n g a  e h tiy o j  y o 'q  
Q on:  eritro tsit va e rk in   k o llo id la r 
1:1
Q on:  eritro tsit va  e rk in   k o llo id la r 
2:1
A T O d a   q o n   y o ‘qotish  j a r o h a tin in g   x a rak teri  va  jo y la s h is h i,  klin ik  
va  lo b a ra to r  m a lu m o tla ig a   a s o s la n a d i.
A T O d a   q o n   q u y ish g a   t a y y o r g a r lik .  M a la k a li  t i b b i y   y o r d a m  
k o 'rs a tis h d a   b a r  b ir  m u h to j  b e m o rg a   b ir  g u ru h li  q o n d a n   750  ml. 
(y u q o ri  d o z a )  m iq d o rd a   q u y ila d i.  S h u n g a   k o ‘ra  A T O d a   q u y id a g ila r 
o ‘tk a z ila d i:  a)  konservatsiya  q ilin g a n   q o n   y aro q lilig in i  m ik ro sk o p ik  
b a h o la sh ;  b)  d o n o r  va  re tsip iy e n t  q o n in in g   g u ru h   m o slig i;  d )  in d iv i­
du al  m o slik k a  sin a m a   o 'tk a z is h ;  e)  suv  h a m m o m id a   in d iv id u a l  Rh 
m o slik   sin a m a si;  0   biologik  m o s lik   sin am asi.
A V O   s is te m a s i  b o 'y ic h a   q o n   g u r u h in i  a n iq la s h   u c h u n   k e ra k li 
v o s ita la r:
1.  U c h   g u ru h n i  s ta n d a rt  iz o g e m a g g ly u tin lo v c h i  q o n   z a rd o b id a n  
(A V O )  2  ta   seriyada,  1:32  d a n   p a st  boMgan  titrd a   o lin a d i.  Q o n   z a r- 
d o b la ri  m ax su s  sh tativ g a  2  q a t o r   q ilib   q o ‘yiladi.  H a r  b ir   q o n   z a rd o b - 
d a   belgi  q o ‘yilgan  pipetka  b o 'la d i.  Y a n a d a   a n iq   m a ’lu m o t  o lish   u c h u n  
a lo h id a   sta k a n g a   AV  (IV)  q o n   z a rd o b i  a m p u la d a n   so lin a d i.
2.  Y assi  ta re lk a la r  yoki  fa rfo rla n g a n   p la n sh e tla r.  T a re lk a n in g   c h a p  
to m o n ig a   0 ( 1 ),  o krtasiga  A(  II ) ,  o ‘ng  to m o n ig a   V (III)  y o z ilg a n   b o ‘ladi.
3.  O sh   tu zli  fiziologik  e r itm a li  flakon.
4.  B a rm o q   uchi  teshish  u c h u n   steril  igna,  sp irt,  steril  p a x ta ,  sh ish a 
ta y o q c h a ,  b u y u m   oy n ach asi.
D o n o r   va  retsipiyent  q o n   g u r u h in i  a n iq la sh   q o id a la ri.
1.  R e tsip iy e n t  b arm o q   u c h i  s p irt  b ila n   artilad i.
2.  B a rm o q   igna  bilan  te s h ila d i  va  p ip e tk a   b ilan   b ir   n e c h a   to m c h i 
q o n   o lin a d i.
3.  T a re lk a g a   q o n   to m c h is id a n   2  q a to r   qilib  t o ‘g ‘n a g ‘ic h   b o sh c h a si 
ra z m e rid a   0 ( 1 ) ,  A (II),  B (III)  y o z u v la rig a   suriladi.
4.  H a r   b ir  to m c h ig a   2  s e ria li  s ta n d a rt  z a rd o b   ( 0 ,A ,B )   q o n   to m -  
ch isi  h a jm id a n   8 - 1 0   m a rta  y u q o r i  h a jm id a   q o ‘sh ila d i.
www.ziyouz.com kutubxonasi

5.  S h is h a   ta y o q c h a   y o rd a m id a   yoki  tare lk a n i  silk itib   h a r   b ir  q o n  
z a r d o b   b ila n   a ra la sh tirila d i.
6.  5 —8  d a q iq a   ic h id a   ag g ly u tin a tsiy a   reaksiyasi  b o ‘lishi  k o ‘zatilad i.
R eak siya  natijalari
1.  H a m m a   3  to m c h id a   ag g ly u tin atsiy a   y o ‘qligi  te k sh irila y o tg a n  
q o n d a   a g g ly u tin o g e n   y o ‘qlig in i  b ild ira d i.  Q o n   0 ( 1 )   g u ru h ig a   k irad i.
2.  0 (1 )  va  B (III)  guruhlari  z a rd o b   tom chisida  agglyutinatsiya  b o ‘lishi, 
q o n d a   agglyutinogen  A   borligini  bildiradi.  Q on  A (ll)  g u ru h ig a  kiradi.
3.  0 ( 1 )   va  A (II)  g u ru h li  z a rd o b   to m ch isid a  agglyutinatsiya  b o ‘lishi, 
q o n d a   a g g ly u tin o g e n   V  b o rlig in i  b ild ira d i.  Q o n   V (III)  g u ru h g a   kiradi.
4.  H a m m a   u c h ta   to m c h id a   agglyutinatsiya  b o ‘lishi  te k sh irilay o tg an  
q o n d a   ik k ala  a g g ly u tin o g e n   A   va  B  borligini  b ild ira d i.  Q o n   A B (IV ) 
g u r u h g a   k ira d i.
N o s p e s ifik   reaksiya  h iso b ig a   h a m m a   z a rd o b la r  b ila n   h a m   ag g ly u ­
tin a ts iy a   b o ‘lish in i  hiso b g a  o lish   k e ra k .  S h u n in g   u c h u n   ta re lk a g a   2 -
3  to m c h i  A B   (IV )  g u ru h   s ta n d a rt  izogem agglyutinlovchi  z a rd o b   so lin a- 
d i  v a  u n g a   1  to m c h i  te k s h irilu v c h i  qon  q o ‘sh ilad i.  Q o n   va  z a rd o b  
a r a la s h tirila d i  va  reak siy a  n a tija si  5  d aq iq a d a n   keyin  k o ‘rilad i.
V a ria n tla r:  !.  A g g ly u tin a tsiy a   y o ‘q  b o ‘lsa  q o n   A B (IV )  g u ru h g a  
k ira d i.  2.  A g g ly u tin atsiy a  b o ‘lsa,  reaksiya  nospesifik.  D o n o r   q o n   g u - 
r u h in i  a n iq la s h   u c h u n   fla k o n d a n   q o n   to m ch isi  o lin a d i.
Su v  ham m om ida  individual  rezus-m oslik 
sinam asini  o ‘tkazish  qoidasi.
K e ra k li  a n jo m la r:  suv  h a m m o m i,  P etri  p iy o lch a si,  suv  h a ro ra tin i 
o 'lc h a s h   u c h u n   te r m o m e tr,  se n trifu g a .
1. 
R e ts ip iy e n t  v e n a s id a n   p ro b irk a g a   3 - 5   m l  q o n   s ta b iliz a to r 
q o ‘s h m a s d a n   o lin a d i.  2.  Q o n   s e n tr ifu g a la n a d i.  3.  P ip e tk a   b ila n  
re ts ip iy e n td a n   2  to m c h i  z a rd o b   o lin a d i  va  uni  P etri  piyolasiga  solinadi.
4.  Z a r d o b g a   5 - 1 0   m a rta   k a m   q o n   to m ch isi  q o ‘sh ila d i  va  to m c h ila r  
a ra la s h tirila d i.  5.  P etri  piyolasi  suv  h am m o m ig a  10  d aq iq a g a   q o ‘yiladi 
(su v   t°  4 2 - 4 6 ° C )   6.  N a tija n i  o ‘q ish :  agar  ag g ly u tin atsiy a  boMsa,  q o n  
m o s   k e lm a y d i  va  u n i  q u y ish   m u m k in   em as.
A lo h id a   tib b iy   o try a d d a   q o n   q u y ish   usullari:
1. 
Q o n n i  v e n ag a  q u y ish   —  A T O   da  k o ‘p  qoM laniladi.  Q o n   q u - 
y is h d a   h a r   q a n d a y   yu za  v e n a d a n   fo y d alan ilad i.  T irs a k   b u k ilm a si, 
k a ftn in g   ta s h q i  yuzasi,  b ila k ,  o y o q   kafti  venalari.  V e n ag a  q o n   q u - 
y is h d a   v e n a p u n k siy a   o ‘tk a z ila d i,  b u n in g   iloji  y o ‘q  b o ‘lsa,  v en asek siy a 
q ilin a d i.  Q o n   va  q o n   o ‘rn in i  b o su v c h ila rn i  uzoq  v aq t  q u y ish   k erak  
b o ‘lsa,  v e n a   plastik  m aterialli  tru b k a   bilan  kateterizatsiya  qilib  q o ‘yiladi.
V e n a se k siy a   u c h u n   tiz z a n in g   y u z a   venalari  fo y d a lan ilad i.  O p e ra t-
www.ziyouz.com kutubxonasi

siya  a se p tik a   va  terin i  k esish d an   a w a l   to 'q im a n i  o g ‘riq s iz la n tiris h   q o i- 
d a la rig a   a m a l  q ilingan  h o ld a   o 'tk a z ila d i.
V en asek siy a  u c h u n   quyidagi  ja r r o h lik   asboblari  k e ra k   b o ‘Iad i:  ja r- 
rohlik  p in se t,  a n a to m ik   pinset,  sk a lp e l,  qaychilar,  4  ta   q o n   t o ‘x ta tu v ch i 
q is q ic h ,  ig n a   ush lag ich ,  te ri  ja r r o h lik   ignalar,  ip,  k e tg u t  a n e s te z iy a  
va  v e n a   p u n k siy a si  u c h u n   s h p ris   v a  ig n alar,  25—50  m l  0 ,2 5 —0,5%  
n o v o k a in   e ritm a si.
V en ase k siy a  o ‘tkazish  q o id a la ri:
-   O p e ra ts io n   m ay d o n   y o d o n a t  e ritm a si  b ila n   is h lo v   b e r is h   va 
steril  c h o y s h a b   q o ‘yish.
-   V e n a   u c h u n   ta y y o r la n g a n   t e r i ,   te r i  o s ti  y o g ‘  t o ‘q im a s i 
o g ‘riq siz la n tirila d i.
-   V e n a   b o ‘ylab  te ri  kesilad i.
-   T ig ‘  ish latm asd an   v en a  te ri  y o g ‘  t o ‘q im a sid a n   a jra tila d i.
-   V e n a   o stid a n   2  ta  lig a tu ra   q o ‘y ilad i,  distal  lig a tu ra   u s h lo v c h i 
b o ‘lib  x iz m a t  qiladi.
-   « U sh lag ic h »   vena  fîk sa tsiy a la n ib ,  u n i  igna  b ila n   te s h ila d i.
-   Q o n   p a y d o   b o lg a c h ,  ig n a g a   s iste m a   k an y u lasi  u la n a d i  va  q o n  
q u y ish   b o sh la n a d i.
-   Ig n a   v en ag a  m arkaziy  lig a tu ra   b ila n   fik satsiy alan ad i.
-   Y a ra   tik la n a d i
-   Y arag a  a se p tik   b o g ‘lam   q o ‘y ilad i.
2.  M ag istral  v en an i  k a te te riz a ts iy a la s h   y o ‘q o tilg a n   q o n   m iq d o rin i 
te z d a   t o ‘ld irish   yoki  uzoq  tr a n s fu z io n   te ra p iy a   u c h u n   o ‘tk a z ila d i.
Bu  m a q sa d d a   o ‘m rov  osti  v e n a s in i  p u n k sio n   k a te te riz a ts iy a s i  h a m  
q ilin a d i.  B u  a n e ste z io lo g la rg a   ta a llu q li  boM gani  u c h u n   a m a liy o tn i 
o ‘tk a z ish   te x n ik a si  yozilm aydi.
3.  A rte riy a   ichi  tran sfu z iy asi  —  q o n n i  a rte riy a   ic h ig a   q u y ish g a  
k o ‘rsatm a:  1.  M assiv  qon  y o ‘q o tis h   n a tijasid a,  q o n   o ‘m i  t o ‘lm a y   y u rak  
t o ‘x ta b ,  k lin ik   o ‘lim   b o lg a n d a ,  te r m in a l  h o la t,  a g a r  u   q o n   y o ‘q o tis h  
n a tija sid a   u z o q   vaqtli  g ip o te n z iy a   ( A / B - 6 0   m m .  s im .u s t.),  tra v m a tik  
s h o k ,  ic h k i  tran sfu ziy a  effek tsiz  b o l g a n d a .
T e z k o r  v az iy atd a  oyoq  y o k i  q o ‘ln in g   d istal  q is m id a   is ta lg a n   y u z a  
jo y la sh g a n   a rte riy a   o p eratsiy a  y o ‘li  b ila n   o c h ila d i  (b ila k ,  o r q a ,  k a tta  
b o ld ir),  u   p u n k siy ala n ad i  va  f la k o n d a n   q o n   b o sim   b ila n   tr a n s fu z iy a  
a m a lg a   o sh irila d i.  F lak o n d ag i  b o s im   re z in a   b allo n   y o r d a m id a   h o sil 
q ilin a d i  v a  a rte ria l  bosim ni  o l c h a s h   u c h u n   a p p a ra tla rd a n   m o n o m e tr  
b ila n   n a z o ra t  q ilin a d i.
4 . 
S u y a k   ichiga  q o n   q u y ish .  H o zig i  v a q td a   k a m   q o 'lla n ila d i, 
lekin  b u   o d d iy   usulda  shuni  e sd a   tu tis h   kerak:  u  a lte m a tiv   h is o b la n a d i, 
a g a r  v e n a   ic h ig a   q o n   yoki  q o n   o ‘rn in i  b o su v c h ila m i  y u b o r is h n in g  
iloji  b o ‘lm asa.  U n d a   keng  b o ‘sh liq li  ig n a  b ilan   g ‘ovak  m o d d a   sa q lo v c h i 
su y ak   p u n k s iy a   qilinadi.  S o n   va  k a tta   b o ld ir  su y ag in i  e p im e ta f iz a r
www.ziyouz.com kutubxonasi

q is m i,  y o n b o s h   suyagi  q a n o ti,  so n   suyagini  k a tta   d u m b o g ‘i  q u lay ro q . 
1%  
n o v o k a i n  
e r i t m a s i  
b i l a n  
o 's h a  
y e r d a g i  
t o ‘q im a  
o g ‘r iq s iz la n tirilg a n id a n   k e y in   m a n d re n li  m ax su s  ig n a   b ila n   su y ak  
p u n k s iy a   q ilin a d i.  M a n d re n   c h iq a rilg a n d a n   k ey in ,  ig n a   su y a k n in g  
g ‘o v a k   m o d d a s id a   jo y la sh g a n ig a   ish o n c h   hosil  q ilin ib ,  10—15  m l  0 ,5 — 
1%  li  n o v o k a in   e ritm asi  y u b o rila d i.  5  d aq iq a d a n   k e y in   ig n ag a  siste- 
m a   b irik tirila d i  va  to m c h ila b   q o n   qu y ish g a  k irish ila d i.  S u y ak   ich ig a 
t e z   q o n   q u y ish   z a ru r  b o ‘lg a n d a ,  b u   ju d a   o g ‘riqli  ja ra y o n   b o ‘lgani 
u c h u n   b u   o p e ra tsiy a n i  u m u m iy   o g ‘riq sizlan tirish   y o ‘Ii  b ila n   o ‘tk azish  
ta v siy a   e tila d i.
5. 
Q o n n i  reinfiiziyasi  —  to m ir la r   va  p a re n x im a to z   o rg a n la r  sh i- 
k a s tla n g a n d a   k o ‘krak  yoki  q o r in   b o ‘sh lig ‘iga  c h iq q a n   q o n n i  q ay ia  
q u y is h .  R e in fu z iy a   d o n o r   q o n in i  q o ‘llashni  c h e g a ra la y d i.  Q o n n i  re- 
in fu z iy a sig a   q arsh i  k o ‘rs a tm a la r:
1. 
Q o r in   b o ‘sh lig ‘i  o rg a n la rin in g   sh ik a stla n ish id a   u la rn i  ich id ag i 
n a r s a la r   b ila n   ifloslanishi.  2.  O q ib   c h iq q a n   q o n n in g   se ro z   b o ‘sh liq lard a 
2 4   s o a t  tu rish i.
Q o n   rein fiiziy asi  m e to d ik a s i:  1.  Plevra  yoki  q o rin   b o ‘sh!ig‘iga  q u - 
y ilg a n   q o n   q o sh iq   yoki  s h is h a   b a n k a c h a   b ilan   B o b ro v   b a n k a sig a   yoki 
fla k o n g a   y ig ‘iladi.  2.  Y ig‘ilg a n   q o n g a   stab iliza to r  y o k i  g e p a rin   1000 
Y e d .  500  m l  q o n g a   yoki  100  m l  q o n g a  4  %  n a triy   sitra t  e ritm asi 
q o ‘s h i!a d i.  3.  Y ig‘ilgan  q o n   a m p u la g a   filtrlanadi.  F iltrla s h   u c h u n   a m - 
p u la g a   k a tta   v o ro n k a   k iritila d i,  u n d a   8  qavat  steril  d o k a   b o l i s h i   k e r- 
a k .  S ta b illa sh tirilg a n   va  filtrla n g a n   q o n n i  b e m o rg a   h e c h   q a n d a y   si- 
n a m a la r   v a  te k sh irish la rsiz   o q m a   q o ‘rin ish d a  q u y ish   m u m k in .
T ra n s fu z io n   te ra p iy a   m e z o n i  b o ‘lib,  q o n   y o ‘q o tis h   h iso b la n a d i. 
Q o n   y o ‘q o tis h n i  yengil  d a ra ja s id a   faqat  p lazm an i  t o ‘ld iru v c h i  su y u q - 
lik la r  q u y sa   h a m   b o ‘iadi.  0 ‘rta   d arajali  qon  y o ‘q o tish   va  o g ‘ir  d arajada 
q o n   te z   o q m a   k o ‘rin ish d a   q u y ila d i.  Y ub o rilay o tg an   k o n se rv a tsiy a   q i- 
lin g a n   d o n o r   q o n id a n   y o ‘q o tilg a n   q o n   h ajm in in g   5 0 —70%   g a c h a   y u ­
b o rila d i,  q o lg an   50—30%   e sa   p la z m a n i  toM diruvchilar  orq ali  to ld irila d i. 
L e k in   y a ra la n g a n la r,  s h ik a s tla n g a n la r  va  o ‘tk ir  q o n   y o ‘q o tis h la r  b ilan  
b o l g a n l a r   m assiv  tu s h g a n d a   e sa   q o n   va  p la z m a   t o ‘ld iru v c h ila r  nisb ati 
1:1,  1:2  d a n   1:5  va  1  g a c h a   n isb a td a   ham   q uyiladi.
lx tis o s la s h tirilg a n   y o rd a m   b o sq ic h id a   tra n sfu z io n   (in fu z io n )  te r a ­
p iy a .  Bu  b o sq ic h d a   b ev o sita  o ‘c h o q d a   shikastlanib,  m assiv  tushganlarga 
k o ‘rs a tm a   v a  tra n s fu z io n   te r a p iy a   h ajm i  x u d d i  m a la k a li  y o rd a m   b o s ­
q ic h id a   b o ‘ladi.
B u n d a n   ta sh q a ri,  g o sp ita l-d a v o la sh   m uassasalariga  o p e ra tsiy a   a m a - 
liy o tig a   ta y y o rla sh   v a  u n i  o ‘tk a z is h ,  o p e ra tsiy a d a n   k ey in g i  q o n   q u ­
y is h   va  n u r   k asallig in in g   k o m p le k s   terap iy asi,  y a ra n i  y irin g li-se p tik  
a s o ra tla ri,  suvsizlanish  va  tu rli  etiologiyali  intoksikatsiyaga  q arsh i  kurash 
u c h u n   z a x ira d a   q o n   b o ‘lish i  kerak.
www.ziyouz.com kutubxonasi

T ransfuzion  vositalarning  turlari  va  ularni  q o ‘U ashga  k o T sa tm a .
Q on  va  qon 
0
‘rnini  b osuvchi  eritm alarni  birgalikda  quyish
R esp u b lik a  Q urolli  K u c h la r  tiz im i  tib b iy   x izm ati  tra n s fu z io n   te - 
rap iy a  o ‘tk a z ish   u c h u n   q u y id a g i  ta b e lli  v o sita la rd a n   fo y d a la n iia d i.
Q o n n in g   tark ib iy   qism lariga:  e r itr o ts ita r   m assa,  le y k o ts ita r,  tro m - 
b o siîa r  m a ssa,  p lazm a  (q u ru q ,  n a tiv ,  an tig e m o filli,  im m u n )   k ira d i;
P la z m a   p re p ara tlari:  a lb u m in ,  p ro te in ,  fib rin o g e n ,  tr o m b in ,  g e- 
m o sta tik   g u b k a.  Y o‘n altirilg an   t a ’sirli  g lo b u llin la r,  q o q s h o lg a   q a rsh i, 
a n tista fila k o k k ii,  grippga  q a rs h i  qoM lanishi  kerak.
Plazm a  toldiruvchi  eritmalar:  a)  to'ldiruvchi  ta ’sidi;  b)dezintoksikatsion 
ta ’sirli;  d )  parenteral  ovqatlantirish  u c h u n ;  e)  boshqalar.
Q on  va  plazma  o ‘rnini  bosuvchilarni  quyishga  a s o s iy   k o ‘rsatm a:
0 ‘tk ir   q o n   y o ‘q o tish ,  tr a v m a tik   sh o k ,  kuyish,  y irin g li  in fe k siy a   va 
to   q im a la r  reg en eratsiy asin in g   p a s tlig i,  n u r  kasalligi,  a n e m iy a ,  ley k o - 
p e n iy a ,  tro m b o tsito p e n iy a ,  k e lib   c h iq is h i  tu rli  in to k s ik a ts iy a la r,  g ip o - 
p ro te in e m iy a .
T r a n s f u z i o n   te r a p iy a   o ‘t k i r   q o n  
y o 'q o t i s h n i n g  
o q i b a i i n i  
y o ‘q o tis h n in g   aso siy   usuli  h is o b la n a d i.  U  e rta   va  t o ‘la q o n li  q o n  
t o ‘x ta tis h d a   va  o ‘pka  v e n tily a tsiy a sin i  adekvat  ta 'm in la s h d a   effektiv.
T ransfuzion  terapiya  vazifalari.
1.  P asay g an   AYQX  va  o ‘z g a rm a g a n   q o n   tizim i  h a jm i  o ‘rtasid ag i 
n o so z lik n i  y o ‘qo tish   y o ‘li  b ila n   m a rk a z iy   g e m o d in a m ik a n i  tik la sh .
T o m ir   tiz im in i  toM diruvchi  s if a tid a   q u y id ag ilar  q o ‘lla n ilis h i  m u m - 
kin:  p o lig ly u k in ,  ko n sero v atsiy a  q ilin g a n   n ativ   va  q u ru q   p la z m a .
2.  Q o n n i  reologik  x u su siy a tin i  n o rm a lla sh tirish   y o ‘li  b ila n   m ik ro - 
s ir k u ly a ts iy a n i  tik la s h .  B u n in g   u c h u n   k o ‘p i n c h a   r e o p o lig ly u k in  
q o ‘lla n ila d i.  A lb u m in   y u q o ri  re o lo g ik   a k tiv lik k a   e g a .  L e k in   u n i 
q o 'lla s h d a n   o ld in   kristall  m o d d a la r   q u y ilish i  kerak.
3.  A utogem odilyutsiya  ja ra y o n id a   o 'r in   egallagan  in te rste tsia l  su y u q - 
likni  y o ‘q o tilish in i  tiklash  va  tra n s k a p illy a r  a lm a s h in u v n i  n o rm a lla s h ­
tirish .  B u n in g   u c h u n   vena  ic h ig a   o s h   tu zili  fizio lo g ik   e r itm a ,  elek - 
t r o l i t l a r n i n g   y a x sh i  te n g la s h tir ilg a n   e r itm a s i,  b u f e r   q o ‘s h ilm a la r  
s a q lo v c h ila r:  R in g er  laktat  e r itm a s i.
4.  Q o n n in g   kislorod  ta s h is h   fu n k siy asin i  tik la sh .  B u n in g   u c h u n  
k o n se rv a tsiy a   q ilin g an   q o n ,  k a m   m u d d a tli  sa q la n g a n   (4   k u n g a c h a ) 
e r itro ts ita r  m assa  quyiladi.
S h u n d a y   q ilib ,  o ‘tk ir  q o n   y o ‘q o tis h d a   k o n se rv a tsiy a   q ilin g a n   q o n  
va  p la z m a   o ‘rn in i  b o s u v c h ila r n i  b irg a   q o 'lla b   e f f e k tiv   d a v o la s h  
t a ’m in la n a d i.  P lazm a  o ‘rn in i  b o s u v c h ila r   m u h im   rol  o ‘y n a y d i.  U la r 
A Y Q H n i  o sh ira d i,  q o n n i  re o lo g ik   xusu siy ati  va  m ik ro sirk u ly a tsiy a n i 
n o rm a lla s h tirila d i,  q o n n i  k o lo id - o s m o tik   b o sim in i  tik la y d i.
www.ziyouz.com kutubxonasi

Q o n   quy ish d ag i  a s o r a t l a r ,  u la rn i  profilaktikasi  va  d av o lash .
Q o n   q u y ish d a   reaksiya  va  a s o r a tla r   rivojlanishi  m u m k in .  P o sttran s- 
fu zio n   reaksiyalar:  pirogen(40% ),  allergik  (45%),  an afilak tik (l5 % ).  Klinik 
k e c h is h n in g   o g ‘irligi  b o ‘y ic h a   3  d a ra ja si  farqlanadi:  yengil  reaksiya  -  
te m p e r a tu r a   1°C  atrofida  k o ‘ta r ila d i,  m uskullarda  o g ‘riq,  b o sh   o g ‘rig‘i, 
la n jlik ;  o ‘rta c h a   reaksiya  —  te m p e ra tu ra   1,5—2°C  k o ‘ta rila d i,  iztirob, 
p u ls  te z la sh ish i,  nafas  te z la sh ish i;  o g ‘ir  reaksiya  -   te m p e ra tu ra   2°C 
d a n   o rtiq   k o 'ta rila d i,  iztiro b li  titr a s h ,  lablar  sianozi,  qay t  qilish,  kuchli 
b o sh   o g ‘rig ‘i,  bel  su y ak la rid a  o g ‘riq ,  hansirash  va  b.  kuzatiladi.
D a v o la s h :  y u ra k -q o n   to m ir ,  se d a tiv   v o sitalar,  d e se n sib iliz a tsio n  
te ra p iy a (n o v o k a in ,  kalsiy  x lo r,  d im e d ro l,  k o rtik o ste ro id la r).
Q o n   q u y ish d a n   keyingi  a s o r a t l a r .
1.  M e x a n i k   x a r a k t e r d a g i   a s o r a t l a r :   q o n   q u y is h   te x n ik a s i 
n o t o ‘g ‘riligi  b ilan   b o g ‘tiq;  y u r a k n i  o ‘tk ir  k engayishi,  h a v o   em b o liy asi, 
e m b o liy a   va  tr o m b o z la r ,o y o q - q o ‘ld a   q o n   a y la n ish in in g   bu zilish i.  Bu 
a s o r a tla r   a rte riy a   ichi  tra n s fu z iy a s id a   kuzatilishi  m u m k in .
2 .  R e a k tiv   x a ra k te r d a g i  a s o r a t l a r :
—  m o s   b o lm a g a n   q o n   q u y ilis h i  natijasida  p o s ttra n s fu z io n   shok: 
R e z u s   g u ru h la ri  m os  b o ‘lm a g a n   q o n   q u y ilg an d a,  q o n n in g   b o sh q a  
f a k to rla rin in g   m os  b o ‘lm aslig i;
—  iz o s e r o lo g ik   x u s u s i y a t l a r i   m o s   b o ‘lg a n   q o n   q u y ilg a n   k e ­
y in g i  p o s t t r a n s f u z i o n   s h o k :in f e k s iy a la n g a n   o ‘z g a r g a n   q o n   q u y il­
g a n d a   v a   b .
—  a n a fila k tik   shok;
—  s itra tli  shok;
—  p o s ttra n s fu z io n   p iro g e n   re a k siy a ;
—  m a ssiv   q o n   q u y ish   s in d ro m i.
3 .  K asai  d o n o r   q o n i  q u y ilg a n d a   infeksion  k asa llik n in g   yuqishi 
(v iru sli  g e p a tit,  b ezgak,  z a h m   b ila n   zararlan ish ).
M e x a n ik   x ara k te rd ag i  a s o r a tn in g   ichidan  b irin c h i  o ‘rin n i  g u ru h  
m o s  k e lm aslik   (4 0 -5 0 % )  v a  R h -fa k to ri  mos  kelm aslik  ( 3 0 - 4 0 % )   egal- 
la y d i.  Q o lg a n   a so ra tla r  ta x m in a n   10%  ni  tashkil  q ilad i.
G e m o tra n s fu z io n   sh o k   b elg ila ri  d astlab   2 5 - 5 0   m l  g u ru h i  m os  kel- 
m a g a n   q o n   q uyilganda  yu zag a  c h iq a d i.  U lar  titra sh ,  b o sh   o g ‘rig‘i,  bel 
va  o y o q - q o ‘l  m u sh ak la rid a  o g ‘riq ,  k o ‘ngil  aynishi,  qay t  q ilish ,  A /B  
n in g   tu s h ib   k e tish i,  p u ls n in g   te z la s h is h i,  o q arish   b ila n   a lm a s h in a d i, 
sia n o z g a   o ‘ta d i,  b e z o v ta lik ,  q o ‘rq u v   hissining  p a y d o   b o ‘lishi  b ilan  
x a r a k te rla n a d i.
R h - f a k to r i  m os  k e lm a g a n   q o n   q u y ilg an d a  k arax tlik   belgilari  2 - 3  
s o a td a n   k e y in   yuzaga  k elad i.
G u r u h i   m o s   b o ‘lg a n ,  a m m o   sifa tsiz   q o n   q u y ilg a n d a   tr a n s f u -  
z io n   s h o k   b e lg ila ri  q u y is h d a n   2 0   d a q iq a d a n   t o   b ir   n e c h a   s o a t- 
g a c h a   b o s h la n a d i.  S h u n i  y o d d a   tu tis h   k e rak k i,  q o n   q u y is h n in g   g o -
www.ziyouz.com kutubxonasi

m o lo g ik   q o n   s in d r o m i,  a f ib r in o g e n e m iy a ,  a tr o m b o ts ito p e n iy a   v a 
b.  a s o r a tla r   h a m   b o r.
P o s ttra n s fu z io n   a so ra tn i  d a v o la sh .  S h o k   belgilari  b o s h la n g a n d a  
q u y id ag ilar  q ilin ish i  shart:  1.  Q o n   q u y is h n i  te z d a   t o ‘x ta tish   2.  Ikki 
to m o n la m a   p a m e fra l  novokainli  b lo k a d a   q ilish .  3.  V en a  ic h ig a   5 0 — 
100  ml  40% li  g lu k o za g a  1  ml  a d r e n a lin   e ritm a s i  (1 :1 0 0 0 ),  2 5 0 —500 
m l  5%   li  n a triy   b ik a rb o n at  yoki  la k ta s a l,  6 0 - 1 2 0   m g.  P re d n iz o lo n ,
2  ml  1%  li  d im e d ro l  e ritm asi,  200  m l  15%  m a n n ito l  e ritm a s i,  I  ml
0,06%   k o rg ly u k o n   eritm asi  10—20  m l  40%   g lu k o za  e ritm a s id a .  4. 
K eyin  1  g u ru h li  q o n n i  q ism an   yoki  t o ‘liq   a lm a s h in u v -o ‘r in b o s a rla m i 
q u y ish g a  o ‘tish   m u m k in ,  h a r  b ir   500  m l  q u y ilg an   k o n se rv a tsiy a   q i- 
lin g an   q o n g a ,  b o sh q a   vena  o rq a li  5  m l  —  10%  kalsiy  x lo r  e r itm a s i 
y ub o rilad i.
K o ‘rsa tm a   b o 'y ic h a   qayta  50  m l  -   4 0 %   g lu k o z a   e ritm a si,  y u r a k - 
to m ir  v o sitalari  v a  a n tig istam in   p r e p a ra tla ri  k iritila d i.  M o s  k e lm a g a n  
q o n   q u y ilg a n d a   yu zag a  keladigan  a s o r a tla r d a   effek tiv   d a v o lash   c h o r a -  
ta d b irla ri  g e m o d ia liz   h iso b la n a d i.  S h u n in g   u c h u n   b e m o r  s h o k d a n  
c h iq a rilg a n d a n   k ey in   g em o d ializ  o ‘tk a z is h   u c h u n   m axsus  a p p a r a tla r -  
ga  ega  b o 'lg a n   d a v o lash   m uassasasiga  k o ‘c h irila d i.
P o s ttra n s fu z io n   a so ra tia rn in g   oldini  o lish .  B u n in g   asosida  q o n   q u ­
yishni  t o ‘g ‘ri  b a ja rish   yotadi.  Q o n   q u y ish   u c h u n   a p p a ra tla m i  ta y y o r -  
la sh ,  q u y ish   te x n ik a si,  m ayda  te sh ik li  filtrli  siste m a la r  q o l l a s h   k a tta  
a h a m iy a tg a   ega.
Sensibilizatsiyalashgan  b e m o rla rd a   a lle rg ik   reak siy an in g   o ld in i  o lish  
u c h u n   q u y is h d a n   o ld in   d e se n sib iliz a tsiy a lo v c h i  v o sita la r  q u y ila d i.
M a s h g ‘u lo t  m avzusi  b o ‘yich a   ta la b a   e g a   b o ‘lishi  k e ra k  
b o 'lg a n   a m aliy   k o ‘n ik m a la r
1.  Q o n n i  m akroskopik  b ah o lash   aso sid a   quyishga  yaroqliligini  a n iq -  
lash n i  bilish.
2.  Q o n   g u ru h i,  rezus  m osligini  a n iq la s h n i  b ilish ,  d o n o r   va  r e ts i-  
p iy e n t  q o n in i  in d iv id u a l  va  b io lo g ik   m o slik   s in a m a lm i  b a ja rish .
3.  V en a  ich ig a  q o n   quyish  u c h u n   a p p a r a tn i  t o ‘g ‘rilash n i  b ilis h .
4.  V e n a p u n k siy a   va  vena  ich ig a  q o n   va  p la z m a   o 'r n in i  b o s u v c h i-  
la rn i  q o ‘yish n i  bilish.
V aziyatii  m a s a la la r
1.  B rT P   g a  y a ra d o r  zam bilda  o lib   k e lin d i.  A rtilleriya  otuvi  v a q tid a ,
1  so at  o ld in   sn a ry a d   oskolkasi  o ‘n g   qoM ini  —  y elk asin in g   o ‘r ta   q is -  
m id a n   u z ib   y u b o rg a n .  J a n g   m a y d o n id a   IB P   y o rd a m id a   b o g i a m  
q o ‘yilgan.  K o ‘rilganda:  y a ra d o r  v azni  70  kg,  ah v o li  o g ‘ir,  q o ‘zg ‘a lg a n . 
0 ‘tirg a n d a   b o sh i  ay lan ad i,  puls  d a q iq a d a   120  ta ,  A Q B   8 0 /5 0 .  BogM ov
www.ziyouz.com kutubxonasi

q o n   b ila n   h o ‘tla n g a n ,  to m c h ila b   q o n   oqib  tu rib d i.  T a sh x is  q o ‘ying 
v a  asoslang.  S ara lash n i  o ‘tk a z in g ,  tib b iy   yordam   h a jm in i  ayting.  «Shok 
indeksi»  b o ‘yicha  y o ‘q o tilg a n   q o n   hajm ini  h iso b lan g ,  tra n sfu z io n   vosita 
h a jm in i  asoslang.
2.  B rT P   ga  y a r a d o r  z a m b ild a   o lib  kelindi.  2  so at  o ld in   o ‘ng  so n i 
o ‘q d a n   ja ro h a t  oigan.  S o n n in g   o ‘rtac h a  qism ida  jg u t  q o ‘yilgan.  S onning 
p a s tk i  q ism id a  q o n   b ila n   hoM langan  bogMov  b o r.  K o ‘rilganda:  vazni 
7 2   kg.  A hvoli  o ‘rta c h a ,  te ri  q o p la m i  oqargan.  P u ls  —  100  ta   1  d a - 
q iq a d a .  A Q B   1 0 0 /6 0   m m .s im .u s t.O ‘ng  o y o q n i  e rk in   k o ‘ta ra d i.  Jg u t 
y e c h ilg a n d a   a rte riy a d a   q o n   k e tish   t o ‘xtagan.  S o n n in g   p astk i  u c h d a n  
b ir   q ism id a   kirish  v a  c h iq is h   ja r o h a t  teshigi  b o r.  P a to lo g ik   h a ra k a t- 
la n is h   y o ‘q.  D ia g n o z   q o ‘y in g   va  asoslang.  T ib b iy   y o rd a m   h ajm in i 
a y tin g .  « S h o k   in d ek si»   b o ‘y ic h a   q o n   y o ‘q o tish   h a jm in i  h iso b lan g . 
K e ra k li  tra n sfu z io n   v o s ita la rn i  ta n la sh   va  h ajm i.
3.  B rT P ga  y a ra d o r  o ‘zi  k eld i.  1  soat  a w a l  c h a p   y elk ad an   oskolkali 
ja ro h a t  o lib  m u ro jaat  q ilg a n .  C h a p   yelkaning  o krta  u c h d a n   b ir  q ism id a 
q o ‘yilg an   b o g la m n in g   ta s h q i  y u zasid a   qon  d o g ki  k o ‘rin a d i.  O byektiv: 
v a z n i  70  kg,  ah v o li  q o n iq a rli,  te ri  q oplam i  o q ish ,  p u ls  —  80  ta .  A Q B  
1 3 0 /6 9   m m .s i m .u s t .,  c h a p   q o ‘l  r o ‘m o l  b i l a n   o s ib   q o ‘y ilg a n . 
B o ‘g ‘im !ard a  t o ‘la  h a r a k a t  sa q la n g a n .  Bilak  a rte riy a sid a   p u ls  va  kaft, 
b a rm o q la rd a   s e z u v c h a n lik   sa q la n g a n .  D iagnoz  q o ‘yin g   va  asoslang. 
T ib b iy   saralash   o ‘tk a z in g .  T ib b iy   y o rd am   h a jm in i  ay tin g .  «S hok  in - 
d ek s»   b o ‘y ich a  q o n   y o ‘q o tis h   m iq d o rin i  h iso b lan g .  T ra n sfu z io n   te ra - 
p iy a n in g   z a ru riy a t  b o r   y o k i  y o ‘q ligini  a so sla n g .
4.  A T O   d a   y a r a d o r   b e m o r   T P g a   ja ro h a tla n g a n d a n   3  soat  keyin 
z a m b ild a   q u y id ag i  d ia g n o z   b ila n   o lib  kelindi:  c h a p   s o n n in g   pastki 
u c h d a n   b ir  qism i  v a  o ‘n g   tiz z a n in g   yuqorigi  u c h d a n   b ir  qism i  o ‘t 
o tu v c h i  q uro!  o ‘q id a n   s in g a n .  I ll  darajli  shok.  B rT P d a   ven ag a  p o - 
lig lu k in   1000  m l,  p r o m e d o l  2%   li  2  m l,  sin g a n   so h a la rin i  0,5% li 
n o v o k a in   e r itm a s i  b ila n   fu tly a r   b lo k a d a s i,  s h ik a s tla n g a n   s o h a g a  
tr a n s p o r t  im m o b iliz a tsiy a   q o ‘yilgan.  O byektiv:  v azn i  60  kg,  ahvoli 
o g kir,  o q a rg a n ,  a d in a m ik   to rm o z la n g a n ,  puls  1  d a q iq a d a   140  ta.  A Q B  
7 0 /4 0   m m .sim .u st.  B a ra sh k o v   b o ‘yicha  qon  zichligi  1,044,  H B   40  g/1, 
H t  0 ,2 2 ,  o y o q q a   q o ‘y ilg a n   b o g ‘lam lari  q u ru q .  P e rife rik   a rte riy a lard a  
P u ls   a n iq   se z ila d i.  D ia g n o z   q o ‘ying  va  a s o s la n g ,  tib b iy   s a ra la sh  
o ‘tk a z in g ,  «S hok  in d ek si»   va  B arashkov  usulida  q o n   y o kq o tish   hajm in i 
h is o b la n g .  J a r r o h lik   ta k tik a s in i,  tra n sfu z iy a   h a jm in i  a s o s la n g   va 
tra n s fu z io n   v o sitasin i  ta n la n g .
5.  A T O   ga  y a ra d o r   y a ra la n g a n id a n   1  so at  30  d a q iq a d a d a n   keyin 
v e rto ly o t  b ilan  olib  k elin d i.  J a ro h a tn i  m ina  p o rtla sh id a n   oigan.  Q orniga 
k e n g   b o g ‘lam   q o 'y ilg a n .  V e rto ly o td a   vrach  bogM am ni  t o ‘g ‘irlay o tib , 
ja r o h a td a n   ich a k   q o v u z lo g ‘i  c h iq ib   qo lg an in i  k o ‘rdi.  V e rto ly o td a   b e ­
m o r   A Q B   k ritik  h o la td a   tu s h ib   ketgani  u c h u n   v e n a g a   su y u q iik la r
www.ziyouz.com kutubxonasi

q u y ild i,  q o n   -   500  m l,  p o lig ly u k in   —  1000  m l  kasalxonaga  k e l- 
tirilg a n d a   ah v o li  o ‘t a   o g 'ir,  o q a rg a n ,  p u ls  1  d a q iq a d a   140  ta ,  a r a n g  
sezilad i,  A Q B   4 0 /2 0   m m .sim .u st.,  q o n   z ic h lig i  1,030,  H b  38  g/1, 
H t  20.
1.  D iag n o z  q o ‘ying  va  a so slan g ,  tib b iy   s a ra la s h   o ‘tkazing.
2.  Q o n   y o ‘q o tish   h ajm in i  a n iq la n g ,  tra n s fu z io n   te rap iy a  h a jm in i 
aso slan g ,  tra n sfu z io n   v o sita la rn i,  u n i  y u b o rish   y o ‘li  va  tezligini  ta n -  
lang.