S. o r I f j o n o V elektromagnitizm


M asala.  F o y d a li  q u w a ti   3


Download 48 Kb.
Pdf ko'rish
bet8/29
Sana11.10.2017
Hajmi48 Kb.
#17606
1   ...   4   5   6   7   8   9   10   11   ...   29

M asala. 
F o y d a li  q u w a ti  
3
k W  v a  F I K   90%   boM gan  e le k tr  
d v ig a te li  k u c h la n is h   2 2 0 K b o M g an  e le k tr  z a n jirig a   u la n g a n .  E le k tr  
d v ig a te ln in g   a k tiv   q a rs h ilig in i  v a  u n d a n   o ‘ta y o tg a n   to k   k u c h in i 
to p in g .
Y echim .  D v ig a te ln in g   e le k tr  q u w a ti  P  =  N / rj   =  I U,   b u n d a n : 
/  =  N /
t
]U = 15.15A  (1 3 .1 0 )  fo rm u la g a   к о ‘ra:  R = { \ - r j ) U / l   =  1 .4 5 a
S a v o l  va  m a s a la la r
13.1.  K uchlanish  nim a?-d egan  savolga  talaba  «tokning  qarshilikka 
qo'paytm asi» deb javob berdi. Javob to ‘g‘rimi?
13.2.  E lektr b o ‘yicha birinchi m iqdoriy qonunlarni  sanab bering.
13.3.  0 ‘tkazuvchanlik koefFitsiyentining birligi  nima?
13.4.  Mis sim ning ko'ndalang  kesimi  l /и/и2,  uzunligi  10 m.  U zunligi 
va qarshiligi huddi shunday boMadigan ebonit sterjenning  massasi qanday 
boMishi kerak?
1 4 - § .   E Y u K .  K irx g o fT   q o id a la r i
E le k tro te x n ik a ,  ra d io te x n ik a   —  te x n ik   f a n la r  boM ib,  u la r d a  
m u ra k k a b   e le k tr   z a n jir la r  tu z ila d i.  Z a n j i r   e le m e n tla r i  fiz ik a d a  
o ‘rg a n ila d ig a n   o ‘tk a z g ic h ,  k o n d e n s a to r ,  in d u k tiv lik ,  e le k tr  y u r i-  
tu v c h i  k u c h   va  b o s h q a  e le m e n tla r d a n   ib o ra t  boM adi.  B u   e le m e n t-  
la m in g  h a r  b irin i  b ilg a n  h o ld a ,  b u n d a y  z a n jir la rd a n   q a n d a y  to k la r 
oM ishini  h is o b la s h   z a ru ra ti  tugM ladi.  O m   q o n u n in i  o ‘tg a n d a   b u  
h a q d a   a y rim   ta v s iy a la r  b e rild i.  L e k in   u la r   h a y o td a   u c h r a y d ig a n  
m u ra k k a b   z a n jir la r   u c h u n   y etarli  e m a s .
X IX  a s r n e m is  fizigi  G u s ta v   K irx g o f fiz ik a n in g   tu rli  s o h a la r id a  
ta rix d a   q o la d ig a n   is h la r  q ilg a n .  B u   b oM im da  K irx g o fn in g   e le k tr  
z a n jir la rin i  h is o b la s h g a   d o ir  ik k i  q o id a s i  b ila n  ta n is h a m iz .

Z a n jird a   u c h  v a u n d a n  o rtiq   o ‘tk a z g ic h la r k esish ad ig an   n u q ta ­
la r  tu g u n la r   d e b   a ta la d i.  T u g u n la r  o ra s id a   tu rli  e le k tr  e le m e n tla r  
jo y la s h a d i.  K irx g o f  q o id a la rin i  q o 'lla s h   u c h u n   z a n jirg a   d a s tla b  
b e lg ila sh la r  k iritila d i:
• Z a n jirn in g  tu rli  e le m e n tla r id a n  o 'ta y o tg a n  to k la rn in g  y o ‘n a - 
lishi v a q iy m a tla rin i belgilab c h iq ilad i  (b u n d a  y o 'n a lish n i x ato  belgi- 
la s h d a n  q o 'r q m a n g ,  n a tija v iy  to k  m a n fiy  s o n  b ilan   c h iq sa ,  to k n in g  
h aq iq iy  y o ‘nalishi belgilanganga n isb a ta n  teskari ekanligini bild iradi).
•  Y o p iq  k o n tu r la m i  a y la n ib   c h iq is h  y o ‘n a lis h i  b e lg ila b   c h iq i­
la d i  (s o a t stre lk a si  b o ‘y lab  b e lg ila sh  tav siy a  e tila d i).
T u g u n la m in g  b irin i y o p iq  sirt  b ilan  o ‘raylik.  Z a ry a d n in g  s a q la ­
n is h   q o n u n ig a   k o ‘ra   s ta ts io n a r   (b a rq a ro r )  to k la r   u c h u n   y o p iq  
sirt o rq a li to k  k u c h i n o lg a  te n g  b o ‘lish i k erak. T u g u n g a  to k la r b u tu n  
sirt  b o ‘y la b   e m a s ,  z a n jir   e le m e n tla r i  b o ‘y lab   k ira d i,  u la r n in g  
y o ‘n a lis h in i  h is o b g a   o lib ,  k ira y o tg a n   to k la rn i  te n g lik n in g   b ir 
to m o n ig a ,  c h iq a y o tg a n   to k la rn i  te n g lik n in g   ik k in c h i  to m o n ig a  
y o z a m iz .  M a s a la n ,  1 4 .1 -ra s m d a g i  a  tu g u n   u c h u n :
te n g lik  o 'r i n l i   b o ‘lad i.  K irx g o fn in g  u s h b u   birinch i  qoidasi z a r y a d ­
la rn in g   s a q la n is h   q o n u n id a n   k e lib   c h iq a d i.  B u  q o id a g a   a s o s a n  
to k la r n in g   q i y m a t la r i d a n   b o g ‘lo v c h i  te n g l a m a l a r   tu z ib   o lis h  
m u m k in .  K irx g o fn in g   b irin c h i  q o id a s in i  fa q a t  b ir  tu g u n g a   e m a s , 
b ir  n e c h a   tu g u n la m i,  z a n jir n in g   ih tiy o riy   q is m in i  o 'r a b   tu ru v c h i 
y o p iq  sirtg a h a m  q o ‘llasa b o ‘ladi.
K irx g o fn in g   ik k in c h i  q o id asi  s ta ts io n a r  to k la r  u c h u n   e le k tr
m a y d o n  sirk u ly atsiy asi  j>EdJ  =  0  n o lg a  te n g lig id a n   kelib c h iq a d i.
( 1 4 .1 )
1
E ; r
I n t e g r a l n i   z a n j i r n i n g   b i r   e l e -  
m e n tig a   ta a llu q li  q is m i  s h u   e le - 
m e n td a g i  t/k u c h la n is h n i  ( p o te n ­
s ia lla r   f a r q in i)   b e r a d i.  M u s b a t 
z a ry a d   e le k tr  m a y d o n i  t a ’s irid a  
( m a y d o n   b o ‘y lab)  h a r a k a tla n s a ,
EdT  > 0  b o ‘la d i,  b u n d a  z a ry a d la r 
p o te n sia li k a tta  s o h a d a n  po ten siali

k ic h ik ro q   boM gan  s o h a   to m o n   h a r a k a tla n a d i  v a 
a
U  <  0  boM adi, 
b u n i  4 -§   d a   m u h o k a m a   q ilin g a n   ed i.  0 ‘tk a z g ic h la rd a   to k n in g  
y o ‘n a lis h i  e le k tr  m a y d o n   y o ‘n a lis h i  b ila n   m o s   k e la d i,  b u   O m  
q o n u n in in g  differensial  s h a k lid a   { j   =  <
j
E )   y aq q o l  ifo d a la n g a n .  S h u  
b ilan  b irg a to k  o ‘tk azg ic h  b o ‘ylab o q q a n  sari  za ry ad larn in g  p o ten siali 
k am ay ib  b o ra d i  (b u n i su v n in g  p astg a o ‘q ish ig a o ‘x sh a tish  m u m k in ).
E le k tr   z a n jir la rd a   t o k   o 'ti s h i   u c h u n   z a ry a d la rn i  h a r a k a tg a  
k e ltira d ig a n ,  z a ry a d la rg a   e n e rg iy a   (p o te n s ia l)  b e r a d ig a n   m a n b a  
boM ishi  k erak .  Z a n jird a g i  b u n d a y  e le m e n t  e le k tr  y u ritu v c h i  k u c h  
(E Y u K )  yoki  to k  m a n b a i  d e b  a ta la d i,  va  o d a td a ,  £  b ila n  b elg ilan ad i.
E Y u K  h a ra k a td a g i  z a ry a d la rn in g  p o te n sia lin i  k o ‘ta r ib  b e ru v c h i 
e le m e n t  v a z ifa sin i  b a ja r a d i.  B u n d a y   v a z ifa n i  e le k tr  x u s u siy a tig a  
ega boM m agan k u c h la rg in a  b ajarishi  m u m k in .  E le k tr g e n e ra to rla rid a  
m a g n it  k u c h la r ,  g a lv a n ik   e le m e n tla rd a g i  k im y o v iy   k u c h l a r   e le k - 
tr o d la r d a n   b irin i  m u s b a t,  ik k in c h is in i  m a n fiy   z a ry a d la y d i.  E le k - 
tr o d la r   ta s h q i  o ‘tk a z g ic h .b ila n   b irla s h tirilsa ,  m u s b a t  e le k tr o d d a n  
m a n fiy  elektro d g a y o ‘n alg an  to k  o ‘tad i.  S h u  p a y td a  g alv an ik  e le m e n t 
ic h id a g i  to k   y o ‘n a lis h in i  k o ‘rsa k ,  u n in g   y o ‘n a lis h i  g ‘ay ri  o d d iy , 
m an fiy  e lek tro d d an  m u s b a t elek tro d g a to m o n  y o 'n a lg a n in i k o ‘ram iz. 
s h u n in g  u c h u n  E Y u K  ic h id a   E d i  <  0  boM adi.
S h u n d a y   q ilib   o ‘tk a z g ic h la rd a g i  k u c h la n is h la r  b ila n   E Y u K
la m in g   j i E d l   in te g ra lg a   h issasi  tu rli  is h o ra g a   eg a  e k a n .  M u s b a t 
/
ifo d alar b ilan  ishlash u c h u n  u lar tenglikning turli to m o n la rig a yoziladi:
X е ,  = £ £ / „ .  
(1 4 2 )

n
B u te n g lik  K irx g o fn in g  ik k in c h i qoidasi d eb  atala d i.  Yopiq konturdagi 
e le k tr y u ritu v c h i k u c h la r  y ig  ‘indisi bu k o n tu rd a g i p o te n sia l tu sh ish la r 
y ig 'in d isig a   teng.  B u  te n g lik n in g   m a ’n o s i  q u y id a g ic h a :  k o n tu r  
b o ‘y ic h a   h a ra k a tla n a y o tg a n  z a ry a d la r m a n b a la rd a n  q a n c h a  en erg iy a 
o lsa ,  k o n tu m in g   b o s h q a   (p a ssiv )  e le m e n tla r id a   s h u n c h a   e n e rg iy a  
y o ‘q o ta d i.
K o ‘rib  tu rib m iz k i,  K irx g o fn in g   ikki  q o id asi  e le k tr m a y d o n n in g  
f u n d a m e n ta l  x o s s a la rig a   ta y a n a r   e k a n .
R e a l  z a n ji r la r d a   to k   m a n b a l a r i   k o n t u r n i   a y la n ib   c h i q i s h  
y o ‘n a lis h ig a   n is b a ta n   tu r lic h a  jo y la s h is h i  m u m k in :  m a n b a   to k n i

u s h b u   y o 'n a lis h d a   o ‘tis h ig a   h issa   q o 's h s a ,  u n in g   E Y u K   m u s b a t 
is h o ra   b ila n ,  aks  h o ld a   m a n fiy   is h o ra   b ilan   h is o b g a  o lin a d i  (oxirgi 
h o i  z a ry a d la n a y o g a n  a k k u m ly a to rla rd a   ro 'y  b erad i).  Z a n jir elem en ti 
o 't k a z g ic h d a n   ib o ra t  boMsa,  O m   q o n u n ig a   k o ‘ra   U   =  IR ,  k o n ­
d e n s a to r   u c h u n   U  =  q / C   T o k n in g   y o ‘n a lis h i  k o n tu rn i  a y la n ib  
c h iq is h   y o ‘n a lis h i  b ila n   m o s  kelsa,  k u c h la n is h   II  =  I R   m u s b a t 
is h o ra  b ila n ,  aks h o ld a  m a n fiy  ish o ra  b ilan  h iso b g a o lin a d i.
E n g   s o d d a   h o ld a ,  z a n jir  to k   m a n b a i  va  ta s h q i  q a r s h ilik d a n  
ib o ra t  b o ‘Isa,  K irx g o fn in g   (1 4 .2 )  q o id asi  q u y id a g i  te n g lik k a   o lib  
k eladi:
E  =  IR. 
(14.3)
T o k   m a n b a in in g  ic h k i  q arsh ilig i  (1 4.3 )  te n g lik n in g  o ‘ng to m o n id a  
h iso b g a  olin ish i  kerak.  (14.3)  tenglik yo p iq  z a n jir u c h u n   O m  q o n u n i 
d eb   h a m  atalad i. T o k  m a n b a in in g  ichki qarshiligi ish tiro k id ag i h a d n i 
c h a p   ta ra fg a   o 'tk a z s a k :
E -  Ir =  IR.
B u   ifo d a   m a n b a   q u tb la rid a g i  k u c h la n is h n i  ikki  u s u ld a   h is o b la s h  
im k o n in i b e ra d i.
Konturlardagi toklar usulini 
y u q o rid a  k o ‘rilgan za n jirg a q o £llash 
ja r a y o n id a   o 'r g a n a m iz .  S ta ts io n a r  to k la r  d o im o   y o p iq   k o n tu rla r 
b o ‘y la b   o ‘tis h in i  h iso b g a   o lib ,  o ‘rg a n ila y o tg a n   m u ra k k a b  z a n jir d a  
b ir   n e c h a   y o p iq   k o n tu r   ta n la n ib ,  h a r   b ir  y o p iq   k o n tu r   b o ‘y lab  
a y rim  a y la n m a  to k  o ‘ta d i  d e b  h is o b la n a d i.  M a s a la n ,  k o 'r ila y o tg a n  
z a n ji r d a   e n g   t a s h q i  y o p iq   k o n t u r   b o ‘y la b   7M  to k   o ‘t a d i ,  b u
k o n tu rn in g  t o ‘liq  q arsh ilig i  Rl{  =  r +  Л,  +  R2  ga  te n g d ir.  B u  k o n tu r- 
d a n   ta s h q a r i  ikki  k ic h ik   k o n tu rla rn i  ta n la y m iz ,  u la rd a g i  y o p iq  
to k la rn in g  q iy m a tla ri  I22 v a   / 33,  b u  k o n tu rla m in g  t o ‘liq  q arsh ilik lari 
R22  =  R{ + Rs  +  R3  va  R23  =  R2  + 
+  R5  boM adi  (1 4 .2 -ra s m ) .  Bu 
ta n la n g a n   k o n tu r la m in g   b a ’zi  q is m la ri  fa q a t  a y r im   k o n tu r g a  
te g is h lid ir.  to k   m a n b a id a n   fa q a t  I n ,  to k   o ‘ta d i,  R3  q a r s h ilik d a n  
fa q a t  I27,  tok,  R4  q a r s h ilik d a n   fa q a t  733  to k   o ‘ta d i.  0 ‘rg a n ila y o tg a n
z a n jir d a  
Қ ,   R2, 
R3  q arsh ilik lard an   oM adigan  y a n a   b ir  k o n tu r 
tu zish   m u m k in ,  le k in   u n in g   b a r c h a   q ism la ri  b o s h q a   k o n tu rla rg a  
h a m  teg ish li boMadi,  b u  t o ‘rtin c h i k o n tu rn in g  o ‘ziga xos e le m e n tla ri

boM m aydi.  M a te m a tik  jih a td a n  b u t o ‘r- 
ti n c h i  k o n tu r   u c h u n   y o z ilg a n   te n g la ­
m a   q o lg a n  u c h   te n g la m a  b ila n  c h iz iq li 
bogMiq  boM adi.  S h u n in g   u c h u n   z a n -  
j i r d a g i   u c h   n o m a ’lu m   t o k k a   m o s  
ra v is h d a   u c h   k o n tu r   b ila n   c h e k la n is h  
m u m k in ,  va s h u n g a  m o s  u c h  te n g la m a  
h o sil  q ilin a d i.
A jra tib   o lin g a n   k o n tu r la r  u c h u n   K irx g o fn in g   ik k in c h i  q o id a -  
sig a  a s o s a n   te n g la m a  y o z ila d i.  B u n d a  k o n tu r n in g   a y rim   e le m e n t-  
la rid a n   b o s h q a   to k la r  h a m   o ‘tis h in i,  u l a m i n g   y o ‘n a lis h i  u s h b u  
k o n tu r  to k i bilan  m o s kelish i, y o k i teskari  boM ishini h iso b g a   o lin a d i. 
M a s a la n ,  7?,  q a rs h ilik d a g i  p o te n s ia l  tu s h is h   (7M  + 122)Қ   g a ,  R j 
q arsh ilik d ag i p o te n sia l  tu sh ish   ( / ,,  + 733 )R2  ga te n g  boMadi.  S h u n d a y  
qilib  b irin c h i v a b o sh q a  k o n tu r la r  u c h u n  te n g la m a  y o z a m iz :
E  =  7  n  7?n  + I 22R[  +  7
3 3
T?
2
,
0  =  l u R {  +  I 22R n   - 7 337?5,
0  =  7n 7?2  -  7
2 2
Л
5
  +  7зз^зз-
(1 4 .4 )
N a tija d a  u sh b u  u su ld a  te n g la m a la r so n i n o m a  ’lum   to k la r  son ig a 
ten g  bo ‘la d i va  ten g la m a la r so n i en g  k ic h ik  bo ‘ladi.  B u s is te m a n in g  
y e c h im la r i  d e te r m in a n tla r   m e to d i  b ila n   to p ila d i:
A| /  A> 
722  - д 2/ д ,
/ 3 3
R\
Ri
E
Ri
7
? 2
Л 
=
Ri
r
22
-R s

Д
1
 
-
0
R u
-R s
r
2
-Rb
R
33
0
-R s
7?зз
-  
e
( 7?227?33  -   Л2 j ,
 и 

Rn
0  -
r
5
О 
7?зз
-   - E ( R 2R5  + 7?,7?33) ,
(1 4 .5 )
7? I, 
7?, 
E
-  -E  ( Rl Rs  + R 2 R22).

S h u n d a y   q ilib   z a n jird a g i  to k la r   u c h u n   te n g la m a la r  s is te m a s i 
va  s is te m a n in g  u m u m iy  y e c h im la r i  to p ild i.
Z a n jird a g i 
q a rs h ilik   o rq a li  o ‘ta y o tg a n   to k n i  ta h lil  q ila y lik . 
B u q arsh ilik  o rq ali  / 22— 733  to k  o ‘tad i.  Q a n d a y  s h a ro itd a   bu to k  n o lg a  
te n g lig in i  a n iq la y lik .  (1 4 .5 )  y e c h im la rg a   a s o s a n   д 2  va  д 3  la rn i 
te n g la b ,  te n g   ifo d a la rn i  q is q a rtirg a n d a n   s o ‘n g ,  R5  q a rs h ilik d a g i 
to k  n o lg a  te n g  boMishi  u c h u n
Rl / R 2  =  R2 / R 4 
(1 4 .6 )
m u n o s a b a t b ajarilish i  z a ru rlig in i  a n iq ia y m iz .  Bu s h a r t b a ja rilg a n d a  
z a n jir n in g   ikki  tu g u n la rid a   p o te n s ia lla r ten g  boMadi  va  R5  q a rs h ilik  
o rq a li  to k  o q m a y d i.
Uinston  ko‘prigida 
Rs  q a r s h ilik   o 'r n id a   s e z g ir  g a lv a n o m e tr  
o ‘m a tila d i va za n jirn in g  y elk ala rid an  biriga o 'm a tilg a n  o ‘zg a ru v c h a n  
q a rsh ilik  y o rd a m id a  g a lv a n o m e tr  toki  n o lg a  a y la n is h ig a  e r is h ila d i. 
K o ‘p rik n in g  y elk ala rid ag i b o s h q a  q arsh ilik lar m a 'lu m   boMsa,  (14.5) 
n is b a t  y o r d a m id a   t o 'r t i n c h i   —  nom aM u m   q a rs h ilik n in g   q iy m a ti 
k atta aniqlikda oM chanadi.
Y a n a   b ir  m iso l t a ’riq a s id a   1 4 .3 -ra s m d a g i e le k tr z a n jim i k o 'r ib  
c h iq a y lik .  B e rilg a n   z a n jir d a   I n  to k li  c h a p   k o n tu r  va  /22  to k li  o ‘ng 
k o n tu m i  ta n la b   o lay lik .  K irx g o fn in g   ik k in c h i  q o id a s ig a   k o ‘ra  h a r  
b ir  k o n tu rd a   e le k tr y u ritu v c h i  k u c h la r yigM ndisi  p o te n s ia l tu s h is h -  
la r yigM ndisiga  teng:
E,  + E2  =  (Л,  +  R2  +  Л5) / п  -  R j l 22  =  Л ц /ц   -  Л5/ 22,
- E S 

E
4
  = 
(R i
 + 
R
4
+ R
5
)
1
2 7
 

R$h
 
1
  = 
R
2 2
1
22
 
-  
R b h \- 
B u  y erd a R n va R21 ikki  k o n tu rn in g  toMiq qarshiligi.  Ikkala te n g la m a d a  
k o n tu rla r u c h u n  u m u m iy  boM gan  Rs q a rsh ilik d a n   ikkala  k o n tu rn in g  
to k la ri  o ‘tis h i  h iso b g a   o lin d i,  u la r  o ‘za ro  tesk ari  y o ‘n a lg a n i  u c h u n  
te n g la m a la r g a  tu rli  is h o ra   b ila n   y o z ild i.  Ikki  te n g la m a d a g i  E Y u K  
u c h u n   q u la y   b e lg ila s h la r  k iritib ,  te n g la m a la rn i  k o ‘c h ira m iz :
Л1А1  -   ^5^22  =  Е ц , 
Е ц = Е
1
+ Е 2 , 
( \
a i
\
- R s h i
  +  
R j i 1
22
  -
  E 22> 
E 22  =   - E 5  - E 4 .
T e n g la m a la r   s is te m a s in i,  m a s a la n ,  d e te rm in a n tla r  u su li  b ilan  
y ec h ib ,  z a n jird a g i  to k la r to p ila d i.  A g a r b u  z a n jirg a  y o p iq   k o n tu r la r  
u s u li  q o M la n ilm a g a n d a ,  z a n jir d a  u c h   nom aM u m   to k   k iritilib ,  u c h  
te n g la m a   h o sil  q ilin a r ed i.

D o im iy   t o k   q o n u n la r i  k o ‘p la b  
a m a liy  m a sa la la rd a  ah a m iy a tli b o ‘lgan 
q o n u n la rd ir.  M a s a la la r to 'p la m id a  bu 
b o 'lim g a   ta a llu q li  k o 'p la b   m a s a la la r
to p ila d i.  U la r n i  y e c h ib   e le k tr  to k la ri  zr,
h a q i d a   b i l i m l a r n i   m u s t a h k a m la s h  
k e ra k .
14.3-rasm.
Savol va  masalalar
14.1.  Kirxgofning birinchi qoidasi qaysi elektr qonuniga asoslanadi?
14.2.  Kirxgofning  ikkinchi qoidasi qaysi  qonunga asoslanadi?
14.3.  K onturlardagi toklar m etodi n im adan   iborat?
14.4.  (14.8) tenglam alar sistemasini determ inantlar usuli bilan yeching.
5
•  O m   qonuni:  J   =  &Ё,  I   = U /  R.
 Qarshilikning o ‘tkazgich o ich am larig a bog'liqligi:  R   =  p i  /  S.
  E lektr tokning  q uw ati:    =  U I, 
  =  ]Ё .
 Joul  -  Lens  qonuni:    =  I 2R t, 
p  =  p  j 2t.
• Elektr dvigatelning mexanik q u w a ti v a FIK:
Muhim formulalar
• Tok zichligi va tok kuchi:
j   = p u ,  I   =  j  jd S .
N   =  U I - I 2R, 
77
 

1
-  —  .
• K irxgofning birinchi qoidasi  (am aliy shakli):
/' 
n
• K irxgofning ikkinchi qoidasi:
Z
e
,  =  Z
u
„.

TOKNING  MAGNIT  MAYDONI
15-§.  Magnitlar
M a g n itla r  b ila n   o 'q u v c h ila r   fiz ik a   fa n in i  o ‘rg a n is h d a n   a w a l , 
m a k ta b g a  b o rm a s d a n   a w a l   ta n is h is h a d i.  Y o sh  b o la la r m a g n itla rn i 
o 'z la rin in g   e n g   sev im li  o 'y in c h o q la r i  s ifa tid a   s a q la s h a d i,  b o s h q a  
b o la la rn in g   h a v a s in i  k e ltiris h a d i.  M a g n itla r  b ila n   b o la la r  s o a tla b  
o 'y n a sh i  m u m k in .  B o lalar em as, o lim la r h a m  m ag n itlarg a v aq tlarin i 
ay a sh m a y d i.  T a r ix d a n   m a ’lu m   b o 'l is h ic h a ,  Isa a k   N y u to n   q o ‘lid a  
ta b iiy  m a g n it  o 'm a tilg a n   u z u k  ta q ib  y u r a r  e k a n ,  b u  m a g n it  o 'z id a n
50  (ellik)  m a r ta   o g ‘irro q   te m im i  k o 'ta r is h i  m u m k in   ekan!
T ab iiy  m a g n itla r bilan  o d a m z o d  q a d im d a n  u c h rash g an .  H o z irg i 
z a m o n g a   b u n in g   iz la r ig in a   y e tib   k e lg a n .  E n g   q a d im g i  X ito y  
m a n b a la rid a  ja n g o v o r arav alarg a « ja n u b n i k o 'rsa tu v c h i»  q u rilm a la r 
o ‘rn a tilg a n i  h a q id a   a y tib   o ‘tish   m u m k in .  B u   h a q d a   b ir  n e c h a   q a ­
d im g i  y o z m a   y o d g o rlik la r  q o lg a n .  H o z irg i  til  b ila n   a y tg a n d a   — 
k o m p a s   x ito y lik la rg a   3— 3.5  m in g   yil  a w a l   m a ’lu m   b o 'lg a n   e k a n . 
R iv o y atg a  k o ‘ra,  x ito y   im p e ra to r i  X u a n g -T i  u c h   m in g   y ild a n d a  
a w a l ja n g d a  e rish g a n  g ‘alabasiga k o m p as hissa q o ‘shg an ekan.  U n in g  
u sta la ri  y a s a b ,  ja n g o v o r   a ra v a la rg a   o 'r n a t ib   b e rg a n   x a y k a lc h a - 
la m in g  q o ‘llari  d o im o  ja n u b n i  k o ‘rs a ta r e k a n .  B u q u rilm a la r y o rd a ­
m id a   a fso n a v iy   X u a n g -T i  q u y u q   tu m a n d a   c h o 'ld a g i  d u s h m a n ig a  
h u ju m   qilib  m a q sa d ig a  erishgan.
M a g n it  t o s h la r   n o m in i  tu rli  x a lq la r n in g   tilid a   q id irib   to p is h  
m um kin.
K o m p a sn in g  asosiy elem e n ti  -  m a g n it strelk ad a n  iborat.  M a g n it 
strelka Y e m in g   m a g n it  m a y d o n in i sezib,  s h im o l - ja n u b  y o ‘n a lish id a  
jo y la s h a d i.  S tre lk a   s e z g ir b o ‘lish i  u c h u n   u n i  z a m o n a v iy  k o m p a s -  
la rd a   ig n a n in g  u c h ig a  jo y la sh tirila d i.  Q a d im g i k o m p a s la rd a  stre lk a  
(m a g n it)  s u v n in g   s irtid a   s u z ib   y u rg a n ,  y o k i  in g ic h k a   ip g a   o sib  
q o 'y ilg a n .  B u   h o lla r d a   h a m   k o m p a s n in g   sezgirligi  k a tta   b o ‘lg an . 
K o m p a s   ta rix in i  o 'r g a n is h   m a g n e tiz n i  ta rix in i  b ilish   d e m a k d ir.

X ito y  e n sik lo p e d iy a la rig a   к о 'г а ,  e ra m iz d a n  a w a lg i  3— 4 a srla r- 
d a g i  k e m a la r d a   h a m   m a g n it  s tr e lk a la r   boM gan.  L e k in   X ito y  
m u z e y la r id a   b u n d a y  q a d im g i  k o m p a s n i  to p ib   boM m aydi,  u  y e rd a  
fa q a t m in g  yillik k o m p a s n i  k o ‘rish   m u m k in . Y e v ro p a d a  esa m a g n it 
1302 -y ild a k a sh f etilib, b aliqchilarg a  va b o sh q a d en g izch ilarg a h iz m a t 
q ila b o sh lad i.
E p ik u r va u n in g  iz d o s h i  L u k re tsiy  m a g n it h a q id a  s h e ’riy  ta rz d a  
b a y o n   e tis h g a n .  M a g n it  to s h la rn i  o 'z a r o   to r tis h is h in i,  to rtis h ib , 
m a i j o n d e k   o s ilib   tu r is h in i  s o 'z l a r   e k a n ,  L u k re ts iy   m a g n itd a n  
« u ru g 1»  y o k i  to k  c h iq is h in i,  b u  to k  h a v o n in g   o ra sin i  o c h ib ,  b o s h q a  
m a g n itla rg a ,  te m ir la r g a   b o rib   y e tis h in i,  u la rn in g   to rtilis h ig a   yoM 
o c h is h in i ta sv irla y d i. Y o g ‘o c h  k a b i g ‘o v a k  jis m la r d a n   to k  h a v o d a n  
o ‘tg a n d e k   o ‘tib   k e ta d i.  O ltin   e sa  ogMr  boM gani  u c h u n   m a g n itg a  
to rtilm a y d i.  U la r o ra s id a  te m ir -  m a g n itg a  to rtila d i  d e y a   L u k retsiy  
m a g n e tiz m n in g   m o h iy a tin i  tu s h u n tir a d i.  A g a r  « u ru g ‘»  v a  «tok» 
s o 'z la r i n i   m a y d o n   s o ‘zi  b ila n   a lm a s h tirs a k ,  m a g n it  m a y d o n la r  
h a q id a g i  t a s a w u r la r   ik k i  m in g   yil  a w a l   v u ju d g a   k e lg a n   d e y ish  
m u m k in .
M a g n e tiz m  ta rix ig a  d o ir y a n a   k o 'p la b   m aM u m o tla rn i V la d im ir 
K a rse v n in g  « М а г н и т  за  т р и  т ы с я ч и л е т и я »  d e b  n o m la n g a n  ajo y ib  
k ito b id a   to p is h   m u m k in .  K ito b   m u a llif n in g   ro z ilig i  b ila n   in te r -  
n e td a g i  M o s h k o v   k u tu b x o n a s id a   toMiq  o c h ib   q o ‘y ilg a n .
M a g n it h a q id a  P y e r P e re g rin n in g   « M a g n it h a q id a  xatlar» k ito b i 
(1 2 6 9 )  m aM um .  K ito b d a  o ‘s h a  p a y td a   m aM um  boM gan  m aM u m o t- 
la r d a n   ta s h q a r i  m u a llifn in g   o ‘zi  o c h g a n   m a g n it  x o ssalari  h a m  
y o ritilg a n .  K ito b d a   q u y id a g i  m a ’lu m o tla m i  to p is h   m u m k in :
•  M a g n itla r n in g   ikki  tu rd a g i  q u tb la ri  b o r.
•  T u rli  q u t b la r   to r tis h a d i,  b ir   xil  q u tb la r   ita ris h a d i.

•  T e m irla r n i  ta b iiy   m a g n itla r  b ila n   is h q a la b ,  s u n ’iy  m a g n it 
y a sa sh   m u m k in .
•  M a g n it  k u c h la r  suv   va  s h is h a   o rq a li  o ‘tis h i  m u m k in .
•  K o m p a s   h a q id a  m a ’lu m o tla r.
U sh b u   k ito b d a n  b ilim   o lg an  arab  a llo m asi  ib n -R o s h id  fik richa, 
m a g n it  o ‘z  a tro fid a g i  fa z o n i  o ‘z  s h a k lig a   m o s   e g rila y d i,  fa z o n in g  
bu   q ism i  k ey in g i  s o h a n i  e g rila y d i,  va  n ih o y a t  m a g n it  x o ssalari 
te m iig a   borib  yetadi.
L u k re tsiy ,  P e re g rin ,  ib n - R o s h id   a s a rla ri  m a y d o n   h a q id a g i 
ta s a w u r la r   p a y d o   b o ‘lish i  ta rix in i  k o 'r s a ta d i.
1492 -y ili  X ris to fo r  K o lu m b   o ‘z in in g   A m e rik a n i  k a s h f e tg a n  
b irin c h i  b u y u k  sa y o h a tid a  g eo g rafik  parallel b o ‘ylab  h a ra k a t p ay tid a 
m a g n it stre lk a  o g ‘ish in in g  o ‘zg a rish in i  a n iq la y d i.
15 4 4 -y ili  G .G a r tm a n   m a g n it  ogM shni  —  g e o g ra fik   m e rid ia n  
va m a g n it strelk a y o 'n a lis h i  o ra s id a  b u rc h a k  b o rlig in i  an iq lad i.
M a g n e tiz m   h a q id a g i  b u n d a n   k ey in g i  k o 'p la b   m a ’lu m o tla r  
in g liz   o lim i V ily a m   G ilb e r t  n o m i  b ila n   b o g ‘liq.  I s te ’d o d li sh ifo k o r 
boM gan  G ilb e rt  m a g n itla m in g   sogM iqqa  t a ’sirin i  o ‘rg a n a d i.  S h u  
b ila n   b ir g a   h a q i q i y   o lim   s i f a t i d a   m a g n e ti z m   h a q i d a   y a n g i  b i -  
li m l a r n i   o c h a d i.
G ilb e rt to p g a n   b ilim la r G a liley n ik i kabi tajrib a la ig a   asoslang an. 
0 ‘z m ablagM ari  h iso b ig a  18  yil  d a v o m id a  k o ‘p lab   ta jrib a la r q o ‘ygan 
o lim ,  k u z a tis h la r   n a tija la rin i  « M a g n it,  m a g n it  j is m la r   va  u lk a n  
m a g n it— Y e r.  K o 'p la b   ta jrib a la r b ila n  ta s d iq la n g a n  y an g i  fiz io lo - 
giya»  k ito b id a   (1 6 0 0 -y )  y a k u n la y d i.
G ilb e rt  b irin c h i  b o r m a g n it  va  e le k tr h o d is a la rn i  b ir  -  b irid a n  
a jra ta d i.
M a g n itn in g   b ir b o sh ig a   te m ir  te k k iz ilsa ,  u n in g   ik k in c h i  b o s h i 
k u c h liro q   to rtis h in i  k o 'r s a ta d i.  B u n d a n   250  yil  o ‘tg a n d a n   k eyin 
b u   h o d is a  u c h u n   p a te n t  o lish a d i.
G ilb e r t  t e m ir   q iz d ir ils a ,  m a ’lu m   c h e g a r a d a   u n in g   k u c h li 
m a g n it  x o ssa la ri  y o 'q o lis h in i  k o ‘rsa ta d i.  K e y in c h a lik   b u   c h e g a ra  
K y u ri  te m p e r a tu ra s i  d e b   a ta ld i.
U z u n   te m im i  s h im o l- ja n u b   y o ‘n a lis h id a   u z o q   v a q t  ta s h la b  
q o ‘yilsa,  u   m a g n itla n ib   q o la d i.  A g a r  te m irn i  b o lg ‘a  b ila n   u rib  
tu rils a ,  u n in g   m a g n itla n ib   q o lis h i  te z la s h a d i.

T e m ir  k o rp u s g a   o 'r n a tilg a n   m a g n it y a n a d a   k u c h liro q   to r ta d i.
M a g n itn in g  t a ’siri  yorugM ik  k ab i  ta r q a la d i.
M a g n e tit n o m li  m in e r a ld a n   k a tta  s h a r  y a s a tib ,  G ilb e r t u n in g  
m a g n it  m a y d o n i   Y e r n in g   m a g n i t  m a y d o n i g a   o ‘x s h a s h l i g i n i  
k o ‘rs a ta d i.  G ilb e r tg a c h a  m a g n it s tre lk a n in g   h o la ti  q u tb  y u ld u z ig a  
to rtilis h i  b ila n   t u s h u n tir ila r   e d i.  G ilb e rt  Y e rn i  u lk a n   m a g n it  d e b  
a ta y d i,  u n in g   m a g n it  q u tb la rin i,  m a g n it  m e r id ia n n in g   g e o g ra fik  
m e r id ia n d a n  og M sh in i,  K o lu m b   o c h g a n   m a g n it m e r id ia n   ogM shi- 
n in g  g e o g ra fik  p a r a lle l  b o ‘y lab  o ‘z g a rib  b o ris h in i  tu s h u n tir a d i.
1 6 3 5 -y ild a G e llib ra n d  Y e rn in g   m a g n it m a y d o n i  sek in   o ‘zg a rib  
b o ris h in i  a n iq la d i.  1 8 3 5 -y ild a  G o tte n g e n td a   b irin c h i  m a g n it  o b - 
servatoriya o ch d i.
1908-yilda a m e rik a lik  a stro n o m  J.X ey l Q u y o sh  dogM arida k uch li 
m a g n it  m a y d o n   m a v ju d lig in i  k a s h f q ild i.
H o z irg i  k u n d a  m a g n it m a y d o n la r fa q a t te x n ik a d a  e m a s ,  b u tu n  
d u n y o n in g  tu z ilis h id a  h a m  a h a m iy a tli ek an lig i  a n iq la n g a n .  B u n d a y  
h o d isa la r k o sm ik  e le k tro d in a m ik a  fa n id a   o ‘rg an ilad i.
Download 48 Kb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   4   5   6   7   8   9   10   11   ...   29




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling