«sharq» n a sh r iy o t -m a t baa a k s iy a d o r L ik k o m pa n iy a si bosh tahr ir


Download 124.23 Kb.
Pdf ko'rish
bet2/29
Sana17.11.2017
Hajmi124.23 Kb.
#20283
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   29
n a lik d a n ,  y a’ni  m a k r  va  firib d an   xoli  em as.  E rin in g  
x o tin -x alaj  o ld id a   g ap irm ag an ig a  u n c h a   xafa  b o im a s a  
h am ,  lekin  o ‘z  halol  xotini  o ld id a   g ap irm a g an ig a  kuyadi 
va  shu  kuyish  o rq a sid a   firib  y o i i   b ila n   so ‘fin i  g ap irtira d i; 
b a ’zid a  tillarin i  b u rro   q ild irib   say ratad i.  B uning  u c h u n  
soT m ing  a c h c h ig in i  k eltirad ig an   em as,  u n in g   b ir  oz 
g ‘ashini  q o ‘zg‘a ta tu rg a n   b ir g ap  aytib  q o ‘yadi.  A n a  s h u n ­
d a  x o tin -x alaj  o ld id a  o g i z   o c h ib   til  q ald ira tish n i  so T id an  
k o ‘ring!  B ay-bay-bay!
—  E sh o n   b o b o m   sizd an   d ilg ir  e m ish la r,  —  deydi  b ir 
ku n   Q u rb o n b ib i  soTiga.
S o T m in g   to sh d ay   q a ttiq   va  b u y u m d e k   h arak atsiz  yuzi 
bird an ig a  tu rli-tu m a n   o ‘zg arish lar va  h arak atlarg a ja v lo n - 
go h   b o ia d i:
—  N im a   d ed in g ,  F itn a ?   N eg a  dilgir  b o iib d ila r ?
—  N a z ir  qilgan  kokilini  kestirishga  kelgan  b ir  bolaga 
x u sh o m ad   qilibsiz...
S hu  bas!  E n d i,  b izn in g  soT i  so ‘zga  usta  b ir xatibga  ay - 
lanadi.
—  Ishq  ikki  xil  b o ‘lad i,  F itn a .  T u sh u n m a y   gapirm a! 
Ishqi  m a ’jo z iy ,  ishqi  haqiqiy...
Q u rb o n b ib i  bu  s o ‘zlarga  tu sh u n m a g a n lig id a n   erin i 
sayratib  q o ‘yib,  o ‘zi  d arro v   zerik ad i.  S h u   u c h u n   u:
—  H a ,  sh u n d ay m i?  M en  b ilm a b m a n .  O m im a n -d a ,  — 
deb  te z ro q   q o c h ish   h arak atig a  tushadi.
12

X o tin i  b u rilib   k elg an id a n   keyin  soTi  h a m   s o ‘zdan 
t o ‘xtaydi.
S h u n d a y   qilib,  s o ‘fi  jo y i  kelganda  va  g ‘ashiga  tegil- 
g a n d a ,  —  g o ‘rda  ham   g ap irad i.  H a m   g ap irg a n d a  q a n ­
day!
U y id a  v aq tid a  R azzo q   soT i  yo  a riq   b o ‘yidagi  k o ‘k at- 
larn i  yulib,  yo  esh ik   va  d arv o zalarn in g   b o ‘shalib  qolgan 
za n jirla rin i  m a h k a m la b ,  yoki  ho v lid a  o ‘tin   q irq ib ,  yo 
boM m asa  —  ikki  q o ‘li  o rq a sid a ,  d a m   ichkariga  kirib,  dam  
ta s h q a rig a   c h iq ib ,  d a m   h o v lig a  o ‘tib ,  la b la rin i  ari 
c h a q q a n   o d a m d a y   o g ‘iz  o c h m a sd a n ,  in d am asd a n   yura 
b erad i...  Y oz  faslida,  k o ‘p ro q   k u n d u zi  uxlaydi,  k e c h a la - 
ri,  lo n g   o tg u n c h a ,  o ‘zi  y o lg ‘iz,  b a la n d   o v o z   b ila n  
«O blohu!»  ay tib ,  o ‘z  oilasini  va  q o ‘n i- q o ‘sh n in i  ux lat- 
m aydi.  E sh o n   b o b o   boN m agan  k u n lari  salqin  x o n a q o d a  
ju d a   m a z a   q ilib  uxlaydi,  deydilar.  B a’zida  b o sh q a   m u rid - 
la r  u n i  k o ‘r p a - to ‘shagi  b ilan   hovuzga  ta sh la r  ekan lar. 
U y d a  b o ‘lsa,  un i  —  x o n a q o   singari  —  salqin  qild irib ,  u n ­
d a n   keyin  c h o ‘ziladi  va  p e sh in d a n   keyin  uyquga  k etgan 
b o i s a ,   s h o m g a   b o rib   z o ‘rg ‘a   tu ra d i:  s h u n d a   h am  
Q u rv o n b ib in in g   q ich q irish lari  b ila n ...  N a m o z g a r,  aksari, 
uyquga  q u rb o n   b o i a d i ,  shu  o rq a d a   o ‘z  x o tin id a n   k o ‘p 
ta ’n a la r  h a m   esh itad i.  A m m o   b u   xususda  tili  qisiq,  in - 
d ay o lm ay d i...
Q ish  faslida  b o is a ,  kechasi  uxlaydi.  «B ir  siqim   kun 
b o r,  uxlab o ik a z s a m ,  Q a sh q a rd a n   ham   o lis  qish  k ec h asi- 
ni  q a n d a y   o ik a z a m a n ?   U yqu  —  u m rn in g   tanobi!»  deydi; 
bu  b u y u k   falsafa  loyiq  va  m u n o sib   kishilarga  aytiladi. 
B ech o ra  o ila  a ’zo lari,  u m u m a n ,  x o tin -x alaj  b u   uyqu  fal- 
safasini  b ilish d a n   m ahrum !
S h a h a rd a   b o is a ,  o ‘z  u y id an   b o sh q a   jo y d a   b ir  kech a 
h a m   y o tm ay d i.  E sh o n   b o b o n in g   qaysi  b ir  to ‘y id a,  lo n g  
o tish g a  y a q in ,  uyiga  kelib  y o tgan  ek a n ...  S h a h a rd a n  
tash q arig a  yurishi  kam .  F a q a t  e sh o n   b o b o   b ilan   birga 
(fa q a t  o ‘sh a  kishi  b ilan!)  t o ‘ylarg a,  k a tta   ziy o fa tla r, 
q o v u n   va  m eva  sayillariga  b o ra d i.  U n d a ,  a lb a tta ,  b esh - 
t o ‘rt  k u n   uyidagi  k o ‘r p a - to ‘shagi  sovuydi.  Q u rb o n b ib i- 
n in g   so ‘z ich a ,  «dam   o ladi»,  Z eb in in g   t a ’rifich a,  «yayray- 
di».  B ir  m a rta   qaysi  b ir to ‘y b ir haftag a  c h o ‘zilib  ketgach, 
o ltin c h i  k u n i  b izn in g   s o ‘fi  e sh o n d a n   so ‘ra m a y   q o ch ib
13

kelgan!  0 ‘sh a n d a   e sh o n   b o b o   b ir  n e c h a   v aq tg ac h a  s o ‘fi- 
d an   dilgir  b o ‘lib  yurganlar.
S hu  m u n o sab at  b ilan   Q u rb o n b ib i y an a  b ir m a rta   oldi:
—  H a s t1 esh o n   b ilan   birga  b o rib ,  u  kishi  tufayli  sh u n - 
c h a   iz z a t-ik ro m   k o ‘rib,  n o z - n e ’m atg a  sero b   b o ‘lib...  hast 
e sh o n d a n   b u ru n   q o c h ib   kelganingiz  nim asi?  S h a h a rd a  
o ch ilm ag an   d o ‘k oningiz  yo  to ‘xtab  q o lgan  objuvozingiz 
borm id i?
SoTi  y a n a   past  to ifa  o ld id a   m u b o ra k   o g ‘z in i  o c h ib , 
aziz  tilini  q a ld ira tm o q q a   m ajb u r  b o ‘ldi.
—  B adbaxt  F itna!  Q o ‘y asa n m i,  q o ‘y m ay san m i,  axir? 
«H ubbil  v a ta n i  m in a l-im o n » ,  d e g a n la r  —  «vatanni  sevish 
im o n d an » ,  axir!  B ilm asang  b e k o r-d a ,  V a tan i  y o ‘q  — 
d u n y o d a   lo ‘li,  xolos.  M en i  b e v a ta n ,  d eb  bildingm i?
S o ‘fi  b ir  o z  qizib  h a m   ketdi:
—  Bu  ho v li-jo y   o ta n g d a n   qo lg an i  u c h u n   o ‘zim niki 
dey san m i  yo?  U n d a y   desang,  b o sh p u t  o lib ,  o ‘rusvoyning 
religa2  tu sh ib ,  «hayt!»  d e b ...  M ak k a tu llo g a  j o ‘n ab   q o la- 
man!  H ovling  b o sh in g d an   q o lsin ,  F itna!
Bu  safar Q u rb o n b ib i  y alin ib -y o lv o rib  z o ‘rg‘a tin c h itd i.
C h in a k a m ,  s o ‘fida  hajga  b o rish   niyati  kuchli.  H a r yili 
javraydi.  B ir-ikki  m a rta   p a sp o rt  h am   oldi.  F a q a t,  n im a 
u c h u n d ir,  o y o g ‘ini  o ‘z  sh a h rin in g   tu p ro g ‘id an   u za  o l- 
m aydi.
Bu  t o ‘g ‘rida  h a m   —  «vatanni  sevish  im o n d a n » ,  d eb   — 
«vatani»dan  k ec h ib   k eto lm ay d im i?  H a r  qalay,  b ir  siri 
bor.
U n in g   m a ’lum   b ir  kasbi,  h u n a ri  y o ‘q.  N a   sav d o -so tiq  
qiladi,  na  d e h q o n c h ilik k a   u rin a d i,  n a  k o s ib -h u n a rm a n d - 
lik  p eshasini  tu ta d i.  S hu  b ilan   birga,  d astu rx o n i  n o n siz, 
q o z o n i  issiqsiz  qo lm ay d i...
Q aysi  b ir  yil  olis  b ir  q ish lo q d a n   o ‘gay  akasi  kelib, 
u c h - to ‘rt  ku n   q o ‘n ib   k etgan  edi.  U   h a m   o ‘ziga  o ‘xshagan 
m o ‘m in -m u su lm o n g in a   c h o l  boM ganidan  ju d a   to p ish d i- 
lar.  H a r  ku n   x o n aq o g a  birga  b o rard ilar.
—  S o ‘fi,  b ir  kasb  p esh asin i  tu tm a y   o ‘tib  k e ta y o tir- 
siz-a ?  —  d ed i  u n g a  akasi  x o n aq o g a  k eta  turib.
' H a s t   —  « h a z ra ti»   s o ‘z in in g   ay tilish i
1  « R eis»   s o 'z id a n   o lin g a n ,  p o e z d   d e m a k d ir .
14

—  E -e ,  —  d ed i  s o ‘fi  c h o ‘zib  va  o ‘zid a n   x u rsa n d   b ir 
k ulim sirash   b ilan   kulim siradi:  —  m e n in g   d av latim   h ech 
k im d a  y o ‘q ,  aka!  E sh o n   b o b o   x u d o y im n in g   sevgan  quli, 
n o z u   n e ’m a t  t o ‘rt  ta ra fd a n   suvday  o q ib   tu ra d i.  D aryo 
b o ‘y id am izu   c h a n q a y m iz m i?   G ‘alati  ekansiz!
S hu  kulim sirash   b ila n   y an a  b ir  o z  b o rg a n d a n   keyin, 
bu  safar jid d iy ro q   qilib,  dedi:
—  A h liy am iz  h a m   u ch c h ig a  c h iq q a n   ch e v ar,  xudoga 
sh u k u r.  O jizam iz  h a m   d o ‘ppi  tik ish g a  «farang»  b o ‘lib 
chiqdi!  R o lzg‘o rn in g   k o ‘p -k a m la rin i  o ‘zlari  bitirish ad i. 
M en   b o h u z u r ta sb ih im n i  ay lan tirib   y o tsam   b o ‘la  beradi!
S o T m in g   o ‘sh a  akasi  o ‘tg an   yil  k u za k d a  y an a  keldi. 
A m m o   bu  safar  jid d iy   b ir  m asalani  k o ‘tarib   kelgan  edi. 
B ir-ik k i  k u n   m e h m o n   b o ig a n d a n   s o ‘ng  g ap  o chdi:
— 
S o T i, 
o ‘z in g iz  
« v a ta n » , 
«vatan »  
d e y s iz -u , 
v atan in g izn i  bilm aysiz.
SoTi  sh u   «bilm aysiz»  d e g a n   n arsag a  tu to q ib   ketdi:
—  N e g a  b ilm as  e k a n m a n ,  aka!  Bilib  g ap irsangiz-chi!
—  Jah lin g iz  ch iq m asin .  Bilib  g ap ira y o tirm a n .  V a ta - 
n ingiz  —  o ta -o n a n g iz   o ‘tg a n ,  o ‘z  k in d ig in g izd an   qo n  
t o ‘kilgan,  o ta -o n a   arvoyiga  sh am   yoq ilad ig an   jo y   e m as- 
m i?
S oT i  jim   qoldi.  H a tto ,  k o ‘zlariga  yosh  kelganday 
b o ‘ldi.
—  N im a g a   in d am ay siz?  —  d e b   so ‘rad i  akasi.
—  H aq  gapga  n im a   d ey m a n ?   Q iziqsiz...
—  B o ‘lm asa,  v atan in g iz  —  o ‘sha  o ‘z im izn in g   qishloq.
—  H a ,  o ‘sh a  qish lo q ...
Ikkovi  h a m   b ir  nafas  jim   qolishdi.  SoTi  m isvagini 
q in id a n   c h iq a rib   y an a  sek in g in a  solib  q o ‘ydi.  C h o l  tiz z a ­
siga  tu sh g an   x azo n   b arg in i  so p id a n   u sh lab   p ild ira ta rk a n , 
dedi:
—  M en   sizni  o ‘sh a  q ish lo q q a  o lib   k etay ,  d e b   keldim . 
S iz,  axir,  m e n   b ilan   b ir  sh ap a lo q   y erni  talash ib ,  shu 
t o ‘g ‘rid a   n a ri-b e ri  b o ‘lishib,  shu  tufayli  sh ah a rg a  kelib 
q o lgan  edingiz...
SoTi  x o ‘rsin g an id an   ovozi  q altirab ,  dedi:
—  Eski  g ap larn i  q o ‘zib  n im a   qilasiz?  B o‘la r ish  b o ‘lib 
o ‘td i...  Y eri  h a m   q u rsin ,  m erosi  h a m ...
—  Y o ‘q,  soTi!  U n d a y   dem ang!
15

A kaning  b u   s o ‘zi  keskin  ovoz  b ila n ,  q o ‘m o n d a   singari 
aytilgan  edi.  SoTi  b o sh in i  k o ‘ta rib ,  ak a sin in g   yuziga  t i ­
kilib  q o ld i,  akasi  d av o m   etdi:
—  Y e rd an   aziz  h ec h   narsa  y o ‘q!  O ta m iz   ra h m a tlik , 
b o b o larim iz,  u n d a n   n arid a g ila r  —  h am m asi  b ir  sh ap a lo q  
y erd an   rizq in i  c h iq a rib   kelg an ...  R ostm i?
S o ‘fi  e sh itila r-e sh itilm a s  qilib:
—  R o st...  —  dedi.
—  Siz  nega  y erd an   q o chasiz?
S o ‘fi  bu  to ‘g ‘ri  savolga  b o sh q a ja v o b   ep la y   olm ad i.
—  Y er  q an i  m enga?  —  d ed i.  —  B ir  sh a p a lo q   yeringiz 
b o r, 
0
‘zingizga  y etm ay d i...
A kasi  dadil  ja v o b   berd i;  jav o b g a  b o sh la rk a n ,  u n in g  
yuzlari  kulg an ,  tish siz  —  k em tik   o g ‘zi  sev in ch   bilan 
o ch ilg an   edi:
—  S o yning  narigi  yuzidagi  d o ‘n g n i  sek in -se k in   olib 
tash lab ,  y e r  q ild im .  Y a n a  b ir  sh ap a lo q   suvlik  y e r  b o ‘ldi. 
E n d i,  o d a m d a n u   d a stm o y a d a n   q iy n alay o tirm an ...
—  N im a   qilay?  —  d ed i  s o ‘fi,  ovozi  ju d a   past  edi.  — 
Q o ‘lim d a n   n im a   keladi?
A kasi  b u   safar jiddiylashdi:
—  S h a h a m i  tashlang!
S o ‘fi  ak a sin in g   s o ‘zin i  b o ‘lib,  a lla n im a   d e m o q c h i 
b o ‘lgan  edi,  u  q o ‘ym adi:
—  Siz  shoshm ang!  G a p n i  eshiting!
SoTi jim   b o ‘ldi.  S o ‘n gra  akasi  d a v o m   etdi:
—  S h a h a rn i  tashlang!  Bu  hovlini  soting!  S h a h a rd a  
hovli-joyni  yaxshi  p u lg a  oladi.  Q ish lo q d a n   k ic h k in a   b ir 
hovli  o la m iz   —  m u n in g  y arim   p uliga  yoki  u c h d a n   biriga. 
Q olganiga  asbob  o lam iz.  0 ‘z  y erim izn in g   y o n i-b e rid a n  
b ir  p a rc h a   y an a  y er  to p a m iz ...  U n i  h a m   o lam iz.  H ali 
b ard am siz ,  b irgalashib  ishlaym iz.  D u ru stm i?
S oTi  in d am asd i;  o q   d o ‘p pisini  b o sh id a n   o lib ,  b u klab 
o ‘y n ard i...
—  Q a n i,  b ir  narsa  deng!
S o ‘fi  h e c h   n arsa  d e m a y ,  o ‘rn id a n   tu rd i.  Y ana  d am in i 
c h iq a rm a sd a n ,  ich k arig a  to m o n   b ir-ik k i  q ad a m   bosdi. 
K eyin  y an a  orqasiga  qayrilib,  dedi:
—  M en   s a lla -to ‘n im n i  kiyib  chiqay.  J u m a n i  x o n a q o ­
d a  o ‘qiym iz.  K e ch   qoldik...
16

A kasi  x o n aq o g a  k etay o tib ,  y an a  sh u   g ap n i  q o ‘zg‘a t-
di:
—  X o ‘p ,  deng.  Q ish lo q q a  ketaylik!  0 ‘lim   —  haq! 
0 ‘lar  v a q td a   b ir-b irim iz d a n   yiro q   tu sh ib ,  b ir-b irim izg a 
ta sh n a   boMib  o ‘lm aylik...
SoTi  b ir  u lo q ch i  toyni  k o ‘rsatdi:
—  Jo n iv o r-e ,  zab  o t  b o lib d im i?   B ay-bay-bay!
Jim lik   c h o ‘kdi.  K eyin  y an a  g ap  b o sh lan d i:
—  N im a   d ed in g iz?  G a p irin g ?   K a m p ir  h a m   jo n   d eb 
tu rib d i...
—  A n a  u ,  U m a ra li  sh ig ‘o vilning  h a m m o m i...  Y uz 
y e tm ish   yil  b o ‘lgan  e m is h ..  H ali  h a m   b ir  g ‘ish ti 
k o ‘ch g a n i  y o ‘q...  Ichiga  kirsang,  jara n g lay d i...
A kasi  o ‘z  g ap in i  y ed iro lm ag a ch   —  Q u rb o n b ib i  bilan 
m aslah a t  qilib  tu rib   —  m asalani  esh o n   bob o g a  arz   qildi.
E sh o n   a w a l:
—  SoTi  o ‘zi  q a n i?   —  d eb  so ‘radi.
S o T m in g   akasi:
—  U y d a  q o ld i...  Sal  tish i  o g T ib d i...  —  dedi.
E sh o n   kuldi:
—  T ishi  o g T ib d im i?  —  dedi.  —  B ay-bay!  T ish  o g ‘rig‘i 
y o m o n   narsa.  B oring,  ayting:  k a p p o n n in g  b u rc h id a g i sar- 
ta ro sh g a   b o rs in ,  o m b ir  so lib ,  d a rro v   o lib   ta sh la y d i. 
T in c h iy d i-q o la d i...  B oring,  o m in   o llo h u   akbar!
S h u   bilan  so T m in g   akasi  n o u m id   b o ‘lib,  q ish lo g ‘iga 
k e td i.  U   o tig a   o tla n ib ,  x a y r - m a ’z u r   q ilg a n d a ,  so T i 
ic h k a rid a   «H ik m at»   o ‘qib  y o tard i.  Lokisini  yuziga  tu tib , 
d arv o za  o ld ig a c h a   Q u rb o n b ib i  c h iq d i.  U z u n   yengi  bilan 
k o ‘z  y o s h la rin i  a rtib ,  q ish lo q i  m e h m o n n i  u z a td i. 
Q u rb o n b ib in in g   y o n g in asid a  tu rib ,  tin iq   ovozi  bilan:  — 
«X ayr  endi!  A d o latx o n   o p a m la r  kelishsin.  T u h fa c h a n i, 
a lb a tta ,  o lib   keling»,  d ey a  sa y rag an   Z e b i,  m e h m o n  
k o ‘z d a n   y o ‘q  b o ‘lg ach ,  o n a sid a n   so 1 radi:
—  N e g a   o ta m   u za tg a n i  ch iq m ad i?
Q u rb o n b ib i  k altag in a ja v o b   berdi:
—  O ta n g n in g   fe ’li  q u rsin ,  bolam !  —  d ed i  va  ichkariga 
burildi.
Q u rb o n b ib in in g   b u n d a n   b o sh q a   ta sh v ish la ri  h am  
yetib  o rta rd i.  M a n a   bu  qish lo q i  m e h m o n n in g   kelishi 
y an a  o rtiq c h a   b ir  tash v ish n i  q o ‘zib  ketdi.  C h in a k a m ,  b e-
V у
  . 
r .c m ld
Ў7Й I

c h o ra   Q u rb o n b ib i  k iy im -k ech a k ,  ay n iq sa,  yolg‘iz  qizn in g  
sepi  xususida  k o ‘p  tashvish  to rta d i.  S h u n d a y   tash v ish lar 
ustida,  u  c h id o lm a y   ketib,  b a ‘z i-b a ‘zid a   soT iga  xarxasha 
ham   qilib  k o ‘radi.  U n d a y   xarxashalarga  so T m in g   sira  to - 
bi  y o ‘q:  «X udo  yetkazadi!»  d eb,  ovozi  b o ric h a   baqirish 
b ilan  jav o b   qiladi.
Q u rb o n b ib i  h a m   o d a m   em asm i  —  ch id o lm ay d i.
Bir  k u n   u  s o ‘zlan ib   berdi:
—  X u d o   y etk az ad i,  albatta!  S h u n d a   h a m   bandasi 
h arak at  qilsa,  q im irla sa  y etk azad i-d a!  X u d o   «sabab»ni 
hal  qilgan  em asm i,  axir?  E sh o n o y im   b ir ku n   E shon  soT i- 
d a n 1  o ‘qib  b erib,  k asb -k o rn in g   farzligini  aytdilar-ku!
Bu  kuyinishlarga  R azzo q   so ‘fi  ja v o b   h am   b erm ad i. 
In d a m a sd a n ,  teskari  b u rilib   oldi.  Q u rb o n b ib i  s o ‘zdan 
to ‘xtam ay ,  balki  ovozini  yan a  h a m   коЧ ага  tu sh g an   ed i, 
so ‘fi  o ‘zining  o d atd ag i  k alta  s o ‘z la rid a n   b itta sin i  aran g  
o g ‘zid a n   c h iq a rd i,  lekin  c h iq arg an g a  y arash a  birakay 
qilib  — ja h l  b ila n ,  b aq irib   ch iq ard i:
—  B o‘ldi,  d e y m a n ,  itvachcha!
*  
*  
*
O ta si  k irib   k e lg a n id a n   k e y in   Z e b in in g   k o ‘n g lid a 
o ‘y n ag a n   iztiro b   va  h a y a jo n la r  R azzo q   so T in in g   « N im a 
bu  qiyom at!»  d e g a n   q iy o m a tid a n   q o ‘rq in c h liro q   edi. 
Sovuq  b ir  so T in in g   n a z d id a ,  b u   q a d a r  v ah im ali  b o ‘lib 
k o ‘rin g a n   o d d iy   va  ta b iiy   b ir  b o la lik   o ‘y ini  q afas 
d a ric h a sin in g   o ch ilish in i  k u tgan  v a q tid a   d a ric h a g a   k at- 
ta k o n   b ir  q u lf  u rilay o tg an in i  k o ‘rgan  b ir  q u sh n in g   iz- 
tiro b id a n   kam   boM arm idi?
Ikkala  q izn in g ,  ay n iq sa,  Z eb in in g   k o ‘nglidagi  iztirob, 
zo tan ,  soT i  k irg a n d a n   s o ‘ng  avj  olishi  k erak  ed i.  C h u n k i, 
q izlar  s h o ‘xlik  va  o ‘yinga  beri lib  k etib ,  h a m m a   n arsan i 
esd a n   ch iq arg an   em asm id ilar?  Q o ro n g ‘i  qish  k u n larid a n  
q o lgan d o g ‘lar, to ‘rt d ev o r o ra sid a y ash a sh d an   kelgan c h i- 
q in d ila r,  o ta la rd a n   o 4 g a n   z u lm la r,  so v ch ilard a n   y etgan 
tash v ish lar  b a rh a m   y e m a g a n m id i?   Y o sh lik n in g   quvvatli 
t o ‘lq in la ri  u la rn in g   b a rc h a sin i  b ir  b a h o r   y o m g ‘iri  kabi 
y uvib  k e tm a g a n m i-d i?   S h u n d a y   o ‘rto q n in g   s h u n d a y
'D in iy   a h lo q   k ito b in in g   m u a llifi  S o ‘fi  O llo y o r n in g   x a lq   o ra s id a g i  ism i.

sh irin   m u o m ilala ri  o ld id a  sh u n d a y   teskari,  sh u n d a y   o ‘ja r  
va  q a y sa r  o ta n in g   b o rlig i  h a m   u n u tilg a n   e m a sm id i?  
U y id an   «B ir  z u m d a   b o rib   kelam an»,  d eb  c h iq q a n   Salti 
h a m  b ergan v a’d asin i,  uyini  va o ta -o n a s in i  u n u tib ,  qoMida 
m ay m o q  va tullagan b ir supurgi bilan q olib ketm aganm idi?
G ‘a fla td a   q o lg a n la rn in g   b o sh ig a  tu sh a d ig a n   tay o q  
y o m o n   zil  k e ta d i,  d ey d ilar.  Bu  ikkala  q iz   o ‘yin  va 
s h o ‘xlik  havasi  b ilan   g la fla td a   edilar.  S o T m in g   o g ‘ir zarbi 
b ilan   o ‘zlariga  k elgach,  o ld ila rid a  z o ‘r   b ir  to g ‘  tu rg an in i 
k o ‘rib,  ixtiyorsiz  c h o ‘c h ib   ketdilar.  Bu  to g ‘d a n   o ‘tish 
kerak  ed i,  h o lb u k i,  bu  to g ‘  —  m u n a q a   yosh  b o la la r  o ‘ta 
o lad ig an   to g ‘lard a n   em asd i.  Ikkalasi  h am   iztiro b n in g   bu 
o g ‘ir  yuk in i  b ir-b irla rin in g   k o ‘z larid a  o ‘q id ilar...
S o T m in g   b a q irish id a n   so ‘ng  b ir  o z  sh o sh ib   tu rg a c h , 
u la r  y u g u rg a n ch a  uyga  k ird ila r  va  o ‘zlarini  eshikli  d e - 
ra zan in g   p an asiga  olib,  R azzo q   soT m ing  h arak atlarin i 
k u z a ta   b o sh la d ila r.  K o ‘zlari  so T id a   b o ‘lsa,  q u lo q la ri 
Q u rb o n b ib in in g   o g ‘z ida  ed i.  U n in g   g ap ira d ig an   gaplari 
u la rn in g   k o ‘ngillarida  tugilgan  o g ‘ir  va  chigal  tu g u n - 
ch a k n i  yo  y ec h ib   yubo rajak ,  yoki  y an a  b a tta ro q   ch ig al- 
lash tirib ,  ikki  yosh  n arsan i  —  y an a  n e c h a   oy!  —  b ir-b iri- 
d an   ajratib   tashlayajakdi.
S oT i  b u la r  uyga  kirib  o lg u n c h a   eshik  o ld id a  b o ‘zarib - 
gezarib   tu rd i.  B ular  uyga  k irg an la rid an   keyin  sallasini 
Q u rb o n b ib ig a  u z a tib ,  ustid ag i  m alla  yaxtagini  o lisd an  
tu rib   kartg a  irg‘itdi  va  o ‘zin in g   o d d iy   ovozi  bilan:
—  Q anjiqlar!  —  d e b   baqirdi.
—  Y osh  n a rsa la r  o ‘y n ash sa ,  n im a   b o ‘libdi?  M u n c h a  
en d i  zabtiga  o ld in g iz?  —  d ed i  Q u rb o n b ib i.
—  G a p irm a ,  eshak!
Q u rb o n b ib i jim   b o ‘ldi.  SoTi  k art  to m o n g a   q a ra b   yur- 
di.  K art  ustiga  d a stu rx o n   yozilib,  b ir  m istovoq  n o n   bilan 
piy o lad a  qiy o m   q o 'y ilg a n   edi.  S oT i  kartg a  ch iq ib   o ‘tir- 
g a n d a n   keyin  Q u rb o n b ib i  o ‘c h o q d a n   c h o y n i  olib  keldi.
S o T m in g   bu  avzoyini  k o T g an d a n   keyin  ikki  qizn in g  
b o rq a d a r  um idi  h a m   uzilib  b o ‘ldi.  Z eb i  bu  um idsizlikni 
yashiro lm ad i:
—  0 ‘y n a sh m ay   o ia y lik ,  e n d i  o ta m   h ec h   qayerga 
c h iq a rm a y d i...
Salti  h a m   o ‘z  tash v ish in i  anglatdi:
19

—  N im a   q ilam iz  en d i?  Siz  b o rm asa n g iz ,  m en   h a m  
b o rm ay m a n ...  E n ax o n   to za  k oyiydi-da.
—  Т ек   o ‘tirg an   b o 'lsa k   k o ‘ngli  y u m sh a rm id ik a n ?   — 
dedi  Z ebi.
Salti  in d a m a d i.  Bir  o z d a n   s o ‘ng  y an a  o ‘zi  ilova  qildi:
—  K o‘ngli  o ‘lsin,  y u m sh ag an   v aq tin i  k o ‘rganim   y o ‘q! 
K a tta -k a tta   x arsan g to sh larn i  soy  b o ‘yiga  d ev lar  tash lash - 
gan,  deydi...  Eng  kattasin i  o ta m n in g   k o ‘kragiga  tash lab  
q o ‘y ib ,  « M a n a   sh u   se n in g   k o ‘ngling!»  d e g a n m ik a n , 
yashsham agurlar!
Bu  g ap  Saltiga  t a ’sir  qildi  shek illi,  «pix-x»  e ta   kulib 
yubordi.
Z e b in in g   m u n g a   c h in a k a m   a c h c h ig ‘i  kelgan  edi, 
qoMini  u za tib ,  o ‘rto g ‘ining  o g lzini  to 'sd i.
—  V oy,  anovi  qizni!  Y an a  besh  b a tta r  qilasiz  ishni!  — 
dedi.
Salti  z o T   b ilan   o ‘zin i  bosib  oldi.  Ikkalasi  y a n a — 
k o ‘zlarin i  m iltillatib   —  c h o l  b ilan   kam p irg a  tikildilar.
B oyadan  beri  eriga  q a ra b   jim   o ‘tirg an   k am p irn in g  
en d i  astag in a  kulim sirashi  bularga  jo n   kirgizdi.  « K o ‘r- 
d in g iz m i? »   d e g a n n i  q ilib   ik k alasi  b ir-b irig a   q a ra b  
olishdi.
C h in a k a m ,  Q u rb o n b ib i,  soT iga  y o q ad ig an   b ir  s o ‘z 
to p g an d ay ,  d ad illik   va  b em alo llik   b ilan   k ulib  tu rib   gap 
boshladi:
—  M en  Z eb in i  b ir joyga j o ‘n a tib   y o tirm a n ...
SoTi  bu  safar b aq irm a sa  h am k i,  d ag ‘al  b ir  ovoz  bilan 

Download 124.23 Kb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   29




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling