«sharq» n a sh r iy o t -m a t baa a k s iy a d o r L ik k o m pa n iy a si bosh tahr ir


Download 124.23 Kb.
Pdf просмотр
bet29/29
Sana17.11.2017
Hajmi124.23 Kb.
1   ...   21   22   23   24   25   26   27   28   29
—  Kofir!
—  N asoro!
—  M ardud!
K o ‘c h a   d arv o zalari  ta q a -ta q   b erk itilg ach ,  hovuzn in g  
q alin   m u zin i  tesh d ilar:  s o ‘ngra  so T in i  y a la n g 'o c h   qilib 
k o ‘ta rg a n la ric h a   hov u zg a  tash lad ilar.  S oT m ing  ta n i  shu 
to p d a   A rab isto n   to g ‘larin in g   sarato n d ag i  to sh larid ay   qi- 
zib  y o n ard i.  U n g a   xush  yoqdi  bu ja z o ...  Suv  ich id a jin n i- 
larday  n a ’ra  solib  b aq ira rd i.  M u rid la r  ku lish ib   q arardilar.
—  Bas  endi!  —  d ed i  e sh o n   ich k arid an .  —  E ndi  ozroq 
xipchin!
S oT ini  h o v u zd a n   c h iq a rib   olib,  in g ich k a  n ovda  bilan 
g av ro n la d ila r.  Y a lan g ‘o c h   va  n a m   b ad a n ig a   te k k a n   behi 
sa v a c h o ‘p  «chirs,  chirs!»  e ta   ovoz  ch iq arard i.  Z a rb la r- 
n in g   sa n o g ‘i  a n c h a g a   y e tg ac h ,  soT i  b ir  m a rta   q a ttiq   far- 
yod  k o ‘ta rd i,  shu  b ilan   h u sh id an   ketib,  m u rid la r  q o ‘liga 
yiqildi...
U n d a n   keyin  k u n i  b o ‘yi  karaxt  b o ‘lib  yotdi.  K echasi 
isitm a  b o sh lan d i.  Ic h k a rid a n   c h iq q a n   b ir  kosa  q ay n o q
293

s h o ‘rv a n i  m u rid n in g   yuziga  irg ‘itd i.  S h u n d a n   keyin 
m u rid la r y an a  k altak lad ilar.  F a q a t  o ‘zi  isitm a  bilan  yonib 
tu rg an   o d a m   k altak   zarb in i  sezm ad i.  U  k altak lar  u n g a 
uqalash d ay   tuyulgan  edi.  E rta   b ila n   o ‘ziga  keldi,  isitm asi 
ta rq a lg a n  edi.  H o rg ‘in  k o ‘zlarin i  o c h d i,  k altak lan g a n  y er- 
larin in g   ac h ish g a n in i  sezdi.  Q a m ish   sa v a c h o ‘p n i  kuydirib 
kulini  b o g 'la d ila r,  o ro m   o lg an d ay   boMdi.  F a q a t  bu  o ro m  
u x lam agan  k o ‘z larin in g   o ‘tk ir  ta la b id a n   o ‘zga  em asidi. 
U xlab  ketdi.
Ikki  k u n d a n   s o ‘ng,  u  m u sich ad e k   y u v o s l/v a   m ulo y im  
boMgan  edi.  T ash q arig a  c h iq ib   y u rd i;  m u rid larg a  kulib 
q arad i.  F a q a t  gapga ja v o b   b erm a d i.  X ayoli  b o sh q a jo y d a , 
b o sh in i  ch a y q ar,  k u lim sirag an   k o ‘zlari  b ilan   m u rid larg a 
tik ilard i.  E shonga  aytdilar:  «haydab  y u boraylikm i?»  d eb 
soT adilar.
—  Y ura  tu rsin .  E ndi  o ‘zi  bilib  k etad i,  —  d ed i  u,  ku l­
di.
Y an a  u ch   k u n d a n   s o ‘ng ju m a   kuni  e rta   b ila n   n a m o z - 
ga  tu rg an   m u rid la r  esh o n n in g   x o n a q o d a   o ‘lib  y o tg an in i 
k o ‘rdilar.  S oqollari  y u lin g an ,  to m o g 'id a   c h u q u r  b a rm o q  
izlari  b o rid i.  X o n a q o n in g   b ir  b u rc h id a   k ic h k in a g in a  
jo v o n c h a d a   esh o n n in g   eng  az iz  kito b lari  sa q la n g ‘u ch i 
e d i;  jo  v o n   o c h ilg a n ,  k ito b la r  h a m   o c h ilib -s o c h ilib  
y o tard ilar.  0 ‘sh a  y e rd a n   b ir  n e c h a   u ch   so ‘m lik  va  b esh 
s o ‘m lik  q o g ‘o z  pul  to p ib   oldilar;  u la r  h am   soch ilib   y o tar- 
di.
—  H a m   jo n ig a ,  h a m   m o lig a   q asd   q ilg a n   e k a n , 
b a c h c h a g ‘ar!  —  dedi  b ir  m urid.
B o sh q a la r  h a m ,  b o s h la rin i  te b r a tib ,  b u   fikrga 
q o ‘shildilar.
S oT id an   d a ra k   y o ‘q  edi.
*  
*  
*
Q u rb o n b ib i  jin n i  b o ‘lib  p aran jisiz  va  y irtiq   kiyim lar 
bilan  esh o n n ik ig a  kelgan  v aq tid a  un i  zan jirg a  b o g ‘laydi- 
gan  o d a m   h a m   to p ilm a d i.  E sh o n n in g   k a tta   x o tin i  rah  mi 
k elg an id an   m u rid larg a  b u y u rd i;  u la r  jin n i  x o tin n i  tu tib , 
ichkaridagi  k atta  tolga  b o g ‘ladilar.  Q u rb o n b ib i  b ir  nafas
294

tin m a s d a n ,  o ‘zich a  s o ‘z la n a r,  kim   y o niga  b o rsa,  Z eb in i 
m a q ta b   g ap irar,  u n in g   d u to r  c h a lish i,  ash u la  aytishi, 
c h o k   tik ish i,  t o ‘p p i  b o sish larin i  h ik o y a  q ilar,  y u rish -tu - 
rishlari,  q a d d i-q o m a ti,  b o ‘ylari,  k o ‘zlari  va  q o sh larin in g  
chiroyliligini  aytib,  h a r   k im d a n   « Q ani,  m e n in g   Z ebim ? 
Q a n i,  Z e b o n a m ? »   d eb  s o ‘rar;  s h u n d a n   s o ‘n g  h o ‘ngrak 
o tib ,  yig‘lab  y u b o ra r  edi.
Q ish  ch iq ish g a  y a q in   allaq a n d ay   q arin d o sh lari  kelib, 
u n i  o lib   k etd ilar.  Q a rilar,  d o m la la r,  p a rix o n ,  az ay im x o n , 
d u o x o n   va  b o sh q alarg a  pu l  b erib   o ‘q itd ila r,  k o ‘c h irtird i- 
lar,  d a m   so ld ird ila r,  foydasi  b o ‘lm adi.  H a m o n   o ‘sha 
e sh o n n ik id ag i  singari  h a r  kim ga  q izin i  m a q ta b   gapirar; 
s o ‘n g ra   h o ‘n g ra k   o tib ,  a c h c h iq - a c h c h iq   y ig ‘la g a c h , 
«Y oriltosh»  kuyida  o ‘zi  to ‘q igan  b ay tlarin i  o ‘qirdi:
Z e b i,  Z e b i,  Z e b o n a ,
M e n   k o ‘y in g d a  dev o n a.
S en i  so ld i  o ‘z   o ta n g  
M e n   b o ‘lay in   sa d a g ‘ang!
Z a h a r   q ilib  o sh in g n i,
P irim   у ed i  boshingni!
Z e b i,  Z eb i  Z eb o n a m !
Q a y d a   q o ld in g ,  d ilb a rim ? ..
2 9 5

C h O ‘L P O N N IN G   «KEChA  VA  K U N D U Z» 
R O M A N I  T O ‘G ‘R IS ID A
...T u n   hali  q o p -q o ra   etak la rin i  to rtib   u lg u rm a sd a n , 
k o ‘kda  T o n g   yu ld u zi  p o rlab   y ubordi.  K o ‘p la r  b u   y u l- 
d u zn i  C h o ‘lp o n   d eb  atash a d i.  U  o ltin   kipriklari  osha 
c h o r  atro fg a  sehrli  n u rla rin i  so c h a r  e k a n ,  se k in -a sta   tu n ­
n in g   m u z   q a tla m la ri  e rib ,  lo n g   y o rish a   b o sh la d i. 
C hoM pon  x u d d i  «U yg‘o n ,  bolam »  q o ‘shig‘ini  a y tib ,  bu 
b ep o y o n   o la m n i  uyg‘o ta y o tg a n d e k   edi.
E h tim o l,  F itrat  A b d u lh am id   S u la y m o n   o ‘g ‘li  u c h u n  
taxallus  ta n la g a n id a ,  a n a   sh u   su b h id a m   m an za rasi va  u n ­
d a n   o lg an   b ir  o la m   q u v o n c h in i  «C hoM pon»  s o ‘ziga 
sin g d irm o q ch i  boM gandir.  E h tim o l,  u  yosh  s h o im in g   ke- 
lajakda  o ‘z  asarlari  b ilan   m u d ro q   xalqini  T o n g   yulduzi 
singari  uyg‘o tish i  va  XX  a sr  o ‘zbek  m a d a n iy a ti  o sm o n id a  
C hoM pon  singari  p o rlo q   y u lduz  boMib  n u r   so ch ish in i 
o rzu   qilgandir.  A gar  F itrat  a n a   sh u n d a y   p okiza  o rz u   va 
n iy atlar  b ila n   A b d u lh am id g a  «nurli»  b ir  tax allu sn i  h ad y a 
etgan  boMsa,  C hoM pon  b u tu n   um ri  m o b a y n id a   u sto z n in g  
a n a   sh u   yuksak  ish o n c h in i  o q lashga  h a ra k a t  qildi.
C hoM ponni  b u g u n   o ‘zbek  xalqi  yaxshi  biladi.  U 
n afaq at  o ‘z  y u rtid a ,  balki  b u tu n   tu rk iy   o la m d a   h a m  
m a s h h u rd ir.  S h u n in g   u c h u n   h a m   u n in g  
1897-yili 
A n d ijo n d a,  S u la y m o n   b az zo z  oilasida  d u n y o g a  kelga- 
nini  aytish  sh art  em as.  U n in g   o ta -b o b o si  0 ‘sh  vilo y ati- 
ga  qarash li  Y o rq ish lo q d a  y ash ag an in i  h am ,  o tasin in g  
R asvo  taxallusi  bilan  b a ‘z a n - b a ‘za n   hajviy  g ‘az a lla r 
bitib  yurg an in i  h a m ,  o ‘zin in g   dastlabki  m a 'lu m o tin i 
m ad ra sad a  o lg an in i  h a m   h a m m a   biladi.  U n in g   shu 
m ad ra sad a  tahsil  k o ‘rgan  k ezlarid a  T u rk iy a d a n   kelgan 
va  tu rk iy   xalqlarni  b irlash tirish   g ‘o y alarin i  ta rq a tish  
u c h u n   S h arq iy   T u rk isto n g a  b o ra y o tg a n   b ir  yigit  b ilan
296

tan ish g an lig i  h a m d a   shu  yigit  t a ’sirida  ad a b iy   va  siyosiy 
faoliyatga  q iziq a  boshlag an lig in i  h a m   aytishga  hojat 
y o ‘q.  C h o ‘lp o n   h a y o tin in g   bu  sahifasini  bilgan  k ito b - 
xo n   u n in g   m u d arrislik   istiqboliga  lo qayd  q arag an i  va 
k o ‘ngliga  tu sh g an   ja d id c h ilik   u c h q u n in in g   alan g a lan a 
b o sh lag an i  o rq a sid a   1913— 1914 -y illa rd a   T o sh k e n tg a  
k a tta   n iy atlar  b ilan   k elg an id a n   h a m   x a b a rd o r,  albatta. 
Ijo d in i  x u d d i  shu  y erd a  va  sh u   y illard a  b o sh lag an i  h am  
h e c h   kim ga  sir  em as.
F a q a t  shu  y erd a,  e h tim o l,  b a ’zi  b ir  m uxlislar  e ’tib o ri- 
ga  tu s h m a g a n   b ir  n u q ta   b o r.  Bu  s h u n d a n   ib o ra tk i, 
C h o ‘lp o n   q o ‘liga  e n d ig in a   q a la m   o lg a n   k e z la rd a  
T u rk iy ad ag i  tah sil  y illa rid an   keyin  o ‘z  vatan ig a  qaytgan 
F itra t  za m o n a v iy   tu rk  ad a b iy o ti  va  u n in g   z a b ard a st vakil- 
lari  t a ’sirid a  yangi  ijtim o iy   g ‘o y a la r  b ilan   y o lg ‘rilgan  va 
a n ’anaviy  o ‘zbek  s h e ’riyatiga  yangi  nafas  olib  kirayotgan 
a s a rla ri  b ila n   C h o ‘lp o n   sin g a ri  y o s h la rn in g   d u n y o - 
q a ra s h id a   in q ilo b iy   o ‘z g a rish la r  so d ir  e ta y o tg a n   edi. 
Boyagi  tu rk   y ig itd an   s o ‘ng  F itra t  asarlari  b ilan   g ‘o y ib o n a 
u ch ra sh u v   C hoM ponning  —  yosh  y o zu v c h in in g   basirat 
k o ‘zlarin i  o c h ib   yubordi.
C hoM pon  k ey in ch a lik   M o sk v ad a,  rus  b iro d ari  V.  Y an 
b ilan   su h b a td a   o ‘z  h a y o tin in g   a n a   sh u   k ezlarini  eslab, 
b u n d a y   degan:  « 0 ‘s h a n d a   biz,  yosh  o ‘zbek  y o zu v ch ilari- 
n in g   h am m asi  F itra t  t a ’sirid a  ed ik ,  u   o ‘zbek  s h e ’r   tu zi- 
lish in in g   islo h o tch isi  sifatida  eski  arab iy -fo rsiy  sh ak llar va 
sh a b lo n la rd a n   xoli  boMib,  jo n li,  real  xalq  tilid a  yoza 
bo sh lag an   edi».
E h tim o l,  V.  Y an  C hoM pon  s o ‘zlarin i  o ‘z  k u n d alik la- 
rid a  q ay d   e ta r  e k a n ,  u la m i  o z m i-k o ‘p m i  j o ‘n lan tirg an   va 
ilg‘ay  olm aganligi  o rq a sid a ,  u n in g   ay rim   m u h im   fikrlari- 
ni  tu sh irib   q o ld irg an d ir.  Z e ro ,  F itra tn in g   t a ’siri,  y u q o ri- 
da  ay tib   oM ilganidan  k o ‘ra,  a n c h a g in a   te ra n   va  k atta 
boMgan.  0 ‘zbek ja d id c h ilik   h a ra k a tin in g   m a ’lu m   m a ’n o ­
d a  d astu ri  boMgan  « M u n o zara»   va  «Sayyohi  hin d i»   a sa r­
lari  b ila n   F itra t  C hoM pon  singari  y o sh lar  ong in i  toM qin- 
lan tirib   y u b o rd i.  S hu  p ay tg ac h a  xalq  va  ja m iy a t  h ay o ti-
297

d a n   u z o q -u z o q la rd a   suzib  b o ra y o tg a n   ad ab iy o t  kem asi 
F itrat  tufayli  « q ad rd o n   q irg ‘oqlar»  sari  y aq in lash a  b o sh ­
ladi;  bu  hoi  —  xalq  va ja m iy a t  h a y o tin in g   real  m u a m m o - 
lariga  y aq in lash ish   ad ab iy o tn in g   tili  va  shakliy  q u rilish in i 
m u tla q o   y an g ilash n i  ta q o z o   etdi.
F itrat  b oshlab  b ergan  a n a   sh u   ja ra y o n   yosh  ijo d k o r- 
la m i  o ‘z  «girdobi»ga  to rta r  e k a n ,  kishilarga  va  ja m iy a t 
h a y o tin i 
o ‘z g a rtirish  
lo z im  
e k a n lig in i 
tu s h u n g a n  
C h o ‘lp o n   « Q u rb o n i  ja h o la t»   va  « D o ‘x tu r   M u h a m - 
m adyor»  singari  h ik o y alarin i  yozdi.  A gar  b u   h ik o y alar- 
ning  b irin ch isid a  u  10-yillardagi  0 ‘z b e k isto n n i  m illiy j a ­
h o la t  avj  olgan  voqelik  sifatid a  k o ‘rsatgan  b o ‘lsa,  ik k in - 
ch isid a  0 ‘zbek isto n d ag i  m illiy  uyg‘o n ish   q ald irg ‘o ch lari 
o b ra zin i  ad ab iy o tim izg a,  F itra td a n   keyin,  ik k in ch i  b o ‘lib 
olib  kirdi.
H o z irg in a  o ‘qib   ch iq q a n in g iz   « K ech a  va  ku n d u z»   ro - 
m a n id a   x a lq n in g   g ‘a fla t  u y q u sid a   y o tg a n   b ir   h o la ti 
R azzoq  s o ‘fi,  Q u rb o n b ib i  va,  a lb a tta ,  Z eb i  obrazlari 
orq ali  y o rq in  tasv ir etilgan.  Bu  —  o ‘zbek ja d id la ri  h a ra k a t 
eta  bosh lag an   davrdagi  m a n z a ra .  J a d id la r a n a   sh u   n oxush 
m a n z a ra n i  o ‘zgartirish,  Z eb i  fojiasining  b o sh q a   ta k ro r- 
lanm asligi  u c h u n   u n in g ,  R azzo q   so T ila rn in g   k o ‘zin i 
tirn a b   b o ‘lsa -d a   o c h ish n i  o ‘zlariga  vazifa  qilib  q o ‘ydilar. 
Ja d id   m ak tab lari  p ay d o   b o ‘ldi.  Ja d id   m a tb u o ti,  ja d id  
ad ab iy o ti  va  ja d id   te a tri  vujudga  keldi.  T u rli-tu m a n  
y o ‘llar  bilan  kish ilar  ong in i  o ‘zgartirishga,  x alq n in g   b asi­
rat  k o ‘zlarin i  o ch ish g a  kirishildi.  A na  sh u n d a y  q u tlu g ‘  va 
xayrli  ish lar  C hoM ponning  faol  ishtirokisiz  k ec h m a d i.  U  
o ‘zin in g   v atan   va  m illatga  bagM shlangan  nurli  iste’d o d i 
bilan  0 ‘zbek isto n d ag i  va  u m u m a n   tu rk iy   o lam d ag i  m il­
liy  uyg‘o n ish   ishiga  u lk an   u lu sh   q o ‘shdi.
C h o i p o n ,  o ‘z  tab iatig a  k o ‘ra,  m u lo y im ,  k a m ta rin , 
o lija n o b ,  o ‘z g a la r  d a rd i  b ila n   y a sh o v c h i  in s o n   e d i. 
U n in g   b u n d a y   g o ‘zal  insoniy  fazilatlari  s h e ’rlarid a  h a m , 
h ik o y alarid a  h a m   b alqib  k o ‘rin ad i.  A m m o   C hoM pon  s in ­
gari  k ish ila rn in g   e n g   m u h im   fazilati  s h u n d a k i,  u la r 
xalqning  b ir  zarrasi  sifatida  o m m a   ichiga  singib  ketm ay ,
298

u n i  —  tarix n in g   b e p o y o n   o ‘rm o n la rid a   te n tira b   yurgan 
x alqni  qay erg a  va  qaysi  y o ‘llar  b ilan   olib  b o rish n i  a w a l-  
d a n   his  eta  va  k o ‘ra  bilad ilar.  A gar  C h o d p o n n in g   20-yil- 
larg a ch a  y ozgan,  h a tto   2 0 -y illard a  h a m   u n in g   q a la m id a n  
t o ‘kilgan  asarlarga  n a z a r  tash lasak ,  y o zu v c h in in g   a n iq - 
tay in   g ‘oyaviy  m aq sad i,  o ‘z  xalqini  yetak lab   b o rm o q ch i 
b o ‘lg a n   m an zili  « m an a  m en»  d eb  k o ‘rinib  tu ra d i.  Bu, 
xalqni  m u sta m la k a c h ilik   k ish an larid a n   o zo d   etib ,  uning 
ru h ig a  erk in lik   baxsh  etish ,  T englik,  M illiy  M ustaqillik 
va  T ara q q iy o t  b ay ro q la ri  h ilp irab   tu rg a n   m a n z illa r  sari 
eltishdir.
C h o M p o n ,  d a sta v v a l,  s h o ird ir.  U n in g   « G o ‘zal», 
«B inafsha»,  «S irlard an » ,  « K o ‘ngil»,  «A m alning  o ‘lim i» 
singari  s h e ’rlarid ag i  g o ‘zal  in so n iy   tu y g ‘u  va  k e c h in m a la r 
tasviri  o ‘ziga  xos  va  p o rlo q d ir.  A m m o   C hoM pon  m u s- 
ta m la k a   x alq in in g   shoiri  edi.  S h u n in g   u c h u n   h a m   uning 
s o z id a n   ta ra lg a n   k u y la r  q afasd ag i  b u lb u l  x o n ish in i 
k o ‘p ro q   eslatadi.  U   o ‘z  x alq in in g   o y oqlaridagi  k ish an - 
larni  p a rc h a la b   ta sh la sh n i  o rz u   qildi.  A m m o   bu  k ish an - 
larn i  u n in g   o ‘zid an   b o sh q a  h e c h   k im n in g   p arch alash i 
m u m k in   em as.  S h u n in g   u c h u n   h a m   «B uzilgan  oMkaga», 
«X alq»,  «V ijdon  erki»  singari  s h e ’rlarid a  u n dagi  allaqa- 
c h o n   s o ‘n ib   u lg u rg an   k u rash   tu y g ‘usiga  yangi  h ay o t 
nafasin i  p u rk a m o q c h i  boMdi.  S h u   m a q sad d a  y an a  talay - 
g in a   h ik o y alar  yozib,  u n in g   q ay  ah v o ld a  y ash a y o tg a n in i, 
x u d d i 
k o ‘z g u d a g id e k  
k o ‘rsa tish g a  
u rin d i. 
«O ydin 
k ec h alard a » ,  « Q o r  q o ‘y n id a  lola»,  « N o w o y   qiz»  singari 
h ik o y a la rid a   h a q q o n iy   ta s v irla n g a n   v o q e a la r  o ‘sha 
«Q u rb o n i  ja h o la t» d a   ilk  b o r  q alam g a  o lin g a n   m avzu n in g  
y an g i-y an g i  q irra la rid ir.  Bu  «qirralar»  b ilan   izchil  ta n ish - 
g an  k ito b x o n   o ‘zbek  xalqi  y ash a y o tg a n   sh a ro itn ig in a  
e m a s,  ayni  p a y td a   u n in g   o n g in i  h a m   o ‘zgartirish  lozim , 
d eg an   h u k m g a  kelishi  ta y in   edi.
« K ech a  va  ku n d u z»   ro m a n i  a n a   shu  h ik o y alard an  
o ‘s ib -u n ib   chiqdi.
Bu  a sa r  q o g ‘ozg a  tu sh a   b o sh lag an   k ez la rd a  o ‘zbek 
ad a b iy o tid a   A b d u lla  Q o d iriy n in g   ikki  ro m a n id a n   boMak
299

yirik  b ad iiy   asa r  b o im a g a n .  D astlabki  o ‘zbek  ro m an la ri 
b o ‘lm ish  « 0 ‘tg a n   kunlar»  va  « M e h ro b d a n   ch a y o n » n i 
y aratish d a  esa  A b d u lla  Q o d iriy   S h arq   rom annavisligi 
tajrib asid an ,  a w a lo ,  J o ‘rji  Z a y d o n   asa rla rid a n   badiiy 
saboq  oldi.  C hoM pon  q alam k a sh   d o ‘s tid an   farqli  oMaroq 
nafaq at  S h arq ,  balki  G ‘a rb   rom annavisligi  m a k ta b id a n  
ham   yaxshi  x a b a rd o r  va  bu  paytga  q a d a r  h o z irc h a   ismi 
n o m a ’lu m   b o ‘lib  q o la y o tg a n   in g liz  y o z u v c h isin in g  
«Rasuliy»  (« M a g ‘o ra la r  su lto n i» ),  N .  G o g o ln in g   «Ivan 
Ivanovich  bilan  Ivan  N ik ifo ro v ich   o ‘rtasidagi  n izo lar 
h ik o y ati» ,  L.  A n d re y e v n in g   «O silgan  y e tti  k ish in in g  
hikoyasi»  d eg an   qissalarini,  I.  T u rg e n ev ,  A.  C h exov, 
M.  G o rk iy   h ikoyalarini  o lzbek  tiliga  o ‘girgan  edi.  G ‘arb  
ad a b iy o ti,  c h u n o n c h i,  ro m an n a v islig i  b ila n   ta n ish ish  
C hoM pon  q a rsh isid a   b a d iiy   ijo d n in g   y an g i  u fq la rin i 
o ch d i.
«K echa»da  ikki  b adiiy  c h iz iq   v o q ea la rn i  o ‘z a ro   gu- 
ru h la s h tirib   tu ra d i.  A g a r  b irin c h i  c h iz iq n i  Z e b i  — 
Q u rb o n b ib i  —  R azzoq  soTi  —  E sh o n   b o b o   o b ra zlarin in g  
h arak ati  b ilan   bogMiq  v o q e a la r  tashkil  etsa,  ikkinchi  c h i- 
ziq n in g   m ark a zid a  M iry o q u b   o b ra zi  tu ra d i.  U  o ‘z  nav- 
b a tid a  b u   syujet  chizigMga  A kbarali  m ing b o sh i  —  noyib — 
M ariya  (M a ry a m )  o b ra zlarin i  to rta d i.  A sar  so ‘n gida  esa 
bu  b ir-b irig a  zid,  m usbat  va  m an fiy   q im m a tla rg a   ega  h a r 
ikkala  ch iziq   (sim )n in g   Z ebi  va  A kbarali  m ing b o sh i  bilan 
tu g allan g an   u ch i  qisq a  m u d d a tg a   tu ta sh ib ,  m u q a rra r 
halo k at  yuz  berad i:  m ingboshi  k a tta   x o tin la ri  Z eb i  u c h u n  
q azigan  «choh»ga  tu sh ib g in a  q o lm ay ,  Z eb in i  h a m   o ‘z o r- 
tid a n   to rtad i.
S hu  ta rz d a   ikki  syujet  chizigM  tu rli  jo y la rd a   elek tr 
tokiga  u lan g an   ikki  sim d ay ,  asa r  v o q ealari  o sh a   to rtila 
borib ,  p iro v ard id a  o ‘z a ro ,  k u tilm a g a n d a ,  u ch rash ish i  b i­
lan  p o rt lash  y uz  b eradi.  L ekin  bu  p o rtla sh   n atijasid a  h a r 
ikkala  ch iz iq   b arav ar  talo fa t  k o T m ay d i.  A gar  A kb arali- 
ning  m ingb o sh ilik   lav o zim in i  n o y ib n in g   x o tin b o z   xiz- 
m a tk o ri  Z u n n u n   e g a lla sa ,  e rlik   h a q - h u q u q ig a   esa 
b o sh q a la r  a lla q a c h o n   d a 'v o g a r  edilar.  Lekin  Z ebi  b o sh i-
300

ga  tu sh g an   falo k at  tufayli  u  m an su b   b o ‘lgan  c h iziq n in g  
b a rc h a   n u q talari  —  Q u rvonbibi  h a m ,  R azzo q   s o ‘fi  h am , 
e sh o n   b o b o   h a m   y o n ib ,  kul  b o ‘ladi.
C h o ‘lp o n   O k ty ab r  o ‘zgarishi  arafasid a  0 ‘z b ek isto n d a 
vujudga  kelgan  tarixiy  sh a ro it  va  «sinf»lar  nisb atin i  shu 
ikki  syujet  c h iz ig ‘ining  tasviri  orq ali  k o ‘rsatib  bergan. 
M a ish iy   v o q e a la r  silsilasi  b ila n   b o s h la n g a n   ro m a n , 
p iro v a rd id a , 
X X   a s rn in g  
1 0 -y illa rid a   y a sh a y o tg a n  
0 ‘z b e k isto n n in g   ijtim oiy-siyosiy  m a n z a ra la rin i  yaqqol 
m u jassam lan tiru v ch i  asa r  darajasiga  k o ‘tarilgan.
U sh b u  ro m a n n in g  dastlab k i  b o b lari  1935-yilda  «Sovet 
adabiy o ti»   ju rn a lin in g   1-so n id a  e ’lo n   q ilindi.  Bu  faktga 
aso slan ib ,  biz  asarn i  1934-yilda  yozib  tu g allan g an ,  deb 
q a t’iy  ay ta  o lam iz.  A dabiy  ta n q id n in g   «zam baraklar»i 
o ‘zin i  n ish o n g a  olib  tu rg a n in i  bilgan  C h o ‘lp o n   ro m an  
qoM yozm asining  Y o z u v ch ila r  u y u sh m asid a  m u h o k a m a  
q ilin ish in i  q an c h a lik   istam asin ,  rasm iy ad abiy ja m o a tc h i- 
lik  bu  ishga  b o sh   q o ‘sh m ad i.  M u h o k a m a   u c h u n   ro m an  
o ‘q ilad ig an   boN ganda,  b o r - y o ‘g ‘i  11  kishi  q atn ash d i. 
Ik k in ch i  safar  u la rd a n   atigi  7  tasi  ish tiro k   etd i.  U c h in c h i 
q ism n in g   o ‘qilishiga  esa  4 —5  k ish id an   boshqasi  kelm adi. 
H a tto   u y u sh m a  rah b arlari  h a m   C h o ip o n n in g   ro m an i  b i­
la n   q iziq m ad ilar.  Q ala m k a sh   h a m k a sb la r  va  m u n a q q id - 
lar  h a m   u lu g ‘  safdoshlariga  qiyo  boq ish n i  istam adilar. 
R o m a n   1 9 3 6 -y iln in g   o x irid a ,  k a tta   q iy in c h ilik la rd a n  
keyin,  n a sh r etild i.  Lekin  u  k ito b   d o ‘k o n larid a  tu rib   q o l- 
m ad i.  S h u n g a  q a ra m a y ,  1937-yilning  avgustiga,  ChoM- 
p o n   hibsga  o lin g u n g a  q a d a r,  m atb u o l  bu  a sa r  h aqida 
o g ‘iz  o c h m a d i.
C h o ‘lp o n n in g   b a d iiy   n iy a tig a   k o ‘ra,  a y tib   o ‘til- 
g a n id e k ,  ro m a n n in g   ikkinchi  qism i  «K unduz»  d eb  a ta - 
lishi  lozim   edi.  L ekin  bu  q ism n in g   taq d iri  to ‘g ‘risida an iq  
m a ’lu m o t  y o ‘q.  A yrim   kish ilar  b ergan  xabarlarga  k o ‘ra, 
m u a llif bu  q ism n i  yozib  tu g atg an ,  h a tto   u  hibsga  olin g an  
p ay td a  asa r  grankasi  (b o sm a  v araq alari)  tay y o r  b o ‘lgan. 
R o m a n  
1 9 8 7 -y ild a 
« S h a rq  
y u ld u z i»  
ta h ririy a ti 
to m o n id a n   c h o p   etilay o tg an   k ez la rd a,  shu  g ra n k an in g
301

S a m a rq a n d d a   istiq o m at  q ilu v ch i  q a n d a y d ir  b ir  k ishining 
q o ‘lida  saq lan ay o tg an i  h a q id a   « m ish -m ish » lar  tarq ald i. 
A bdulla  O rip o v   esa  X itoy  safarid an   q ay tg a n id a n   keyin 
u ru m c h ilik   Y olqin  A b d u sh u k u rn in g   « K u n d u z » n i  o ‘q i- 
ganligi  va  bu  asa rn in g   ay rim   lavhalari  h o z ir  h a m   uning 
x otirasida  o m o n   saq lan ay o tg an lig i  h a q id a   d a ra k   berdi. 
Lekin  na  u n in g   o ‘zi,  n a  b o sh q a  b iro r  kim sa  Y olqin 
A b d u sh u k u r  b ila n   u c h ra s h ib ,  « K u n d u z » n in g   keyingi 
ta q d iri  b ila n   q iz iq m a d i.  B izn in g   h a m   b u   b o ra d a g i 
h a rak atlarim iz  oxiriga  y etm ad i.
A m m o ,  b o rd i-y u   C h o ‘lp o n   « K u n d u z » n i  y o zg an  
ta q d ird a ,  u n d a   k im la r  va  q a n d a y   tasv irlan g an   b o ia r d i?  
B izningcha,  asa rn in g   bu  q ism id a   y o z u v c h in in g ,  b irin c h i- 
d an ,  yetti  yilga  Sibirga  surgun  q ilin g an   Z eb i,  ik k in ch i- 
d a n ,  Q rim d a   rus  x o tin i  M ariya  b ilan   istiro h a t  qilay o tg an  
M iry o q u b   o b razlari  va  u la r  b ilan   b o g ‘liq  yangi  syujet 
ch iziq larin i  d av o m   e ttirm a sd a n   iloji  y o ‘q.  H a r  h o ld a  
«Sibir  m aktabi»da  c h in iq q a n   va,  e h tim o l,  yangi  oila  q u r- 
g an  Z e b in in g ,  b ir  to m o n d a n ,  S h a ra fid d in   X o ‘ja y e v , 
ikkinchi  to m o n d a n ,  Q rim d a  « T a iju m o n » n in g   m u h a rriri 
«Ism oil  boboy»  t a ’sirid a  m a ‘rifatlash g an ,  ja d id la sh g a n , 
xalq   m a n fa a tig a   q a y ish a   b o sh la g a n  
M iry o q u b n in g  
« K unduz»  sahifalariga  yangi  q iyofada  kirib  kelishi  tab iiy - 
dir.  H a k im jo n n in g   M iry o q u b   to ‘g ‘risidagi  so ‘zlarin i  es- 
lang:  «U   a g a r h aq   y o i n i   to p sa   b o rm i,  n o y o b   o d a m   b o ‘la- 
di!»  d eg an   edi  u.  Bu  s o ‘z la r  d ilo g iy an in g   ikkinchi  qis- 
m idagi  M iry o q u b   o braziga  o c h q ic h   b o ‘lib  x iz m a t  etishi 
m u m k in .  A gar  M iry o q u b   o b ra zin in g   a n a   sh u   m antigN dan 
kelib  c h iq s a k ,  p o e z d d a   S h a ra fid d in   X o ‘ja e v   b ila n  
u c h ra s h u v d a n   k ey in   M iry o q u b d a   b o s h la n g a n   « n o - 
yoblashish»  ja ra y o n i  Q rim d a ,  Ism oil  G a sp rin sk iy   bilan 
u ch rash u v   tufayli  d avom   etish i  va  M ariy a n in g   h am   bu 
jara y o n g a  hissa  q o ‘shishi  h ec h   g ap  em as.  S irasini  ay tg an - 
d a,  C h o ‘lp o n n in g   M iry o q u b   b ila n   M ariy a n i  Q rim g a 
« etak la b  
b o rish i» n in g  
sab a b i 
h a m  
u la rn i 
Ism o il 
G asp rin sk iy   b ilan   u ch rash tirish d ir.
X ullas,  a n a   sh u   ikki  asosiy  q a h ra m o n n in g   keyingi
302

h a y o ti  va  faoliyati  tasviri  « K u n d u z » n in g   m ark a zid a  tu - 
rishi  m u m k in   va  lo zim   edi.
L ekin  bu  fikrlar,  a lb a tta ,  b izn in g   tax m in im iz.  A slida 
esa  b izn in g   qoM im izda  ro m a n n in g   dastlabki  qism igina 
b o r,  xolos!  A gar  shu  q ism d a  tasvir  etilgan  badiiy  v oqelik- 
d a n   kelib  c h iq sak ,  u n d a   C h o ‘lp o n   a y tm o q c h i  b o ig a n  
yaxlit  fikr,  k a tta   g ‘o ya  b o r  va  b u   g ‘o ya  a sa rd a  o ‘zining 
y o rq in   b ad iiy   ifodasini  to p g an .
R o m a n d a   n a fa q a t  rus  im p eriy asin in g ,  balki  shu  im - 
p eriya  tufayli  y ash a sh d a  d av o m   etg an   feodal  tu z u m n in g  
h a m   in q iro z  h o la tid a   ekanligi  tasv ir  etilg an .  R azzo q  
soT iki  yolg‘iz  qizini  baxti  q a ro   q ilish  hisobiga  k o ‘zini 
o c h g a n   va  sig‘ingani  e sh o n   bob o g a  q arshi  q o ‘l  k o ‘targan 
e k a n ,  d e m a k ,  bu  c h irig a n   h a y o t  ta rz in i,  ijtim o iy   tu z u m - 
ni  ta g -to m iri  b ilan   o ‘zgartirish  lozim .  A na  shu  fik r-g ‘oya 
a s a rd a   ta s v irla n g a n   d a h s h a tli  v o q e a la r  silsilasi  o sh a  
y o rq in   y u ld u z  o ‘laro q   n u r  so ch ib   tu rad i.
C h o N p o n n in g   —  T o n g   y u ld u zin in g   b u n d a y   h a y o t- 
baxsh  g ‘o y an i  o lg ‘a  surishi  tasodifiy  em as.  Z e ro ,  u   c h in  
m a ’n o d a   T o n g   y u ld u zid ir.
Naim  KARIMOV,
filologiya  fan lari 
d o k to ri,  p ro fe sso r

«Asr  oshgan  a s a rla r >
C H O ‘LPON
KECHA VA  KUNDUZ
Roman.  Birinchi  kitob
T oshkent 
«Sharq»  nashriyot-m atbaa 
aksiyadorlik  kom paniyasi 
Bosh  tahririyati 
2004
M uharrirlar: 
B.Eshpo'latov,  D.lsmoilova 
M usawir: 
M .Sam oylov 
Texnik  muharrir: 
L.Xijova 
Sahifalovchi: 
T O g a y  
Musahhihlar: 
J.Toirova,  M .H ojimetova
Terisliga berildi 
21
.
04
.
2003

Bosishga  ruxsat etildi 
0 6
.
11
.
2003

Bichimi 
84
х
1081
/
з
2. 
«Tayms» garniturasi.  Ofset bosma.  Shartli bosma  tabog'i 
15
,
96

Nashriyot  hisob  tabog'i 
18
,
6

Adadi 
10000
 
nusxa.  Buyurtma  №  
4830

Bahosi  kelishilgan asosda.
«Sharq»  nashriyot-matbaa 
aksiyadorlik  kompaniyasi  bosmaxonasi,
700083,  Toshkent  shahri,  Buyuk  Turon  ko‘chasi,  41.



Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   21   22   23   24   25   26   27   28   29


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2019
ma'muriyatiga murojaat qiling