«sharq» n a sh r iy o t -m a t baa a k s iy a d o r L ik k o m pa n iy a si bosh tahr ir


Download 124.23 Kb.

bet21/29
Sana17.11.2017
Hajmi124.23 Kb.
1   ...   17   18   19   20   21   22   23   24   ...   29
C h ek n i  a w a l  b erd im .  A n g larm ik a n ?  Bir  o z d a n   s o ‘ng 
uyim ni  qulflab,  yoniga  b o ra m a n » .
M  a  r  ya  m.
« Q a n c h a   y ig ‘la sa m ,  s h u n c h a   d a r m o n im   q u riy d i. 
Q rim   sayohati  p e sh o n a m g a   y o zilm ag an   ek an .  Bir  k e c h a - 
ikki  k ec h a  «ket»,  d e g u n c h a   birga  b o ‘la m a n .  M e n d a n  
olad ig an in i  o lad i...  S o ‘ngra  p u ln i  olib  ch iq ib   k etam a n . 
Y ana  b urungi  hulya:  P etro g ra d ,  G e rm a n iy a ...  aka.  F aqat 
u  h u ly ad an   shu  q a d a r  q o ‘rqam anki!
N im a   qilay,  sart  yigiti  yoMdan  urdi.  «Sart  x o tin in g n i 
tashlam a!»  d ed i  shekilli,  ta g ‘in  ziyoli.  Iblis!
M en  q a ro rim n i  b e rd im ,  q a t’iy  q aro r:  m e n   uni  seva- 
m an .  U  m eni  quvayotir.  M ayli,  b ir-ik k i  kun  ta m o m a n  
m en ik i  b o ‘ladi.  Sevgan  o d a m im   b ilan   ikki  q iy o m at  ke- 
chasi  o ‘tk a z g a n m a n ,  d eb   sh u n g a  q u v o n ib   y u rarm an ! 
B o‘ldi!
—  T u x u m   q o v u rm asim i?  M ayli,  bering.  Bir  shisha 
po rtveyn  h a m   q o ‘shib  keltiring!  —  d e d im   x izm atkorga.
O h ,  m ay!  K o ‘n g lim d a   b ir  n a s h ’a  p a y d o   b o ‘ldi. 
N e g a d ir  sev in am a n .  E shikni  c h e rtd ila r.  K im   u?  Jakob!..»
J a k o b .
«K irg an im d a,  kechki  o v q atn i  yeb  b o ‘lgan  ek a n .  M ay 
h a m   ich ib d i.  0 ‘zi  x u rsand!  T u sh u n g a n g a   o ‘x shaydi. 
S h u n d a   h am   sh o sh ilm o q c h i  e m a sm a n .  Ilgari  b ir  o ld id an  
o ‘tib ,  b a ’zi  vazifalam i  b o ‘yniga  q o ‘yish  kerak,  d eb   b ila- 
m an .  T u rib   kelib,  b o ‘y nim ga  osildi.  M astlik  b ilan   ju d a  
qattiq   jin n ila rc h a   osildi.  M en   h a m   m u q o b a la   q ild im ... 
F a q a t  b ir  o z d a n   so ‘n g  qoMini  b o ‘y n im d a n   o lib   q o ‘yib:
—  0 ‘tir,  —  d edim .
—  «M eni  q u v m a,  Jakob!  —  dedi.  —  M en  senga  b ir- 
ikki  kechalik  m e h m o n m a n !  S hu  ikki  k ec h a n in g   ixtiyori 
m enda!  M en   jin la n g a n m a n ,  m e n   o ‘tm a n ,  olo v m an ! 
Q arshi  k elm a  m enga!»
K uldim .
—  M en  senga  x o tin   b o ‘l,  d eb  ta k lif  q ilm o q c h im a n . 
S en  nega  m e h m o n m a n ,  deysan?  Y o  m e n   bilan  birga 
y ashashni  istam ay san m i?
R angi  o ‘c h d i.  K o ‘zlari  y o sh lan d i.  Q a ltiro q   bosdi. 
N afasi  ichiga  tu sh d i.  Y oniga  o ‘tib  e rk a la td im .  S o ‘ngra 
o ‘ziga  keldi.
204

—  O kn g im m i,  tu sh im m i?   —  d ed i.  —  R ost  ay tasan m i? 
Y o  h azilm i?  M u n a q a   h az illar  o d a m n in g   o ‘Iishiga  sabab 
b o ‘ladi,  Jakob!
—  B ila sa n m i,  M a ry a m ,  m e n in g   ikki  q iz im ,  b ir 
o ‘g ‘lim   bor.
—  BoMsin.
—  K a tta   q izim   12  d a,  q o lg an lari  u n d a n   k ichik...
—  J u d a   yaxshi.
—  B olalarn in g   sao d a ti  u c h u n   xo tin g a  ja v o b   berishga 
t o ‘g lri  keladi.  B oshqa  c h o ra   y o ‘q.  Q iz la rn i-k u   berm as, 
o ‘g ‘lim n i  o la m a n - u ,  ta rb iy a sin i  se n g a   to p s h ira m a n . 
N im a   deysan?
«R ost  ay tasan m i» ,  d eg a n n i  qilib,  k o ‘zim ga  qaradi. 
M en   «rost»  d eg an   m a ’n o d a   b osh  teb ra td im .
—  M en   sen ik im an .  N im a   desan g   shu!
Ikki  k ish ilik   jo y   s o ‘ra b ,  sa n a to riy a g a   sh o sh ilish  
te le g ra m m  j o ‘n a td im .  D e raza  yonidagi  keng  va  y u m sh o q  
kursiga  o ‘z im n i  tash lad im .
—  E n d i  m en ik i  boM dingm i,  M ary am ?  —  d edim .
T o tli-to tli  ku lim sirab   kelib,  q a rsh im d a   to ‘xtadi:
—  K o ‘rishgan  k u n im iz d a n   beri!  —  dedi.
0 ‘zi  ju d a   so k in   va  yuvosh  edi.  T e lb a la rc h a   q u tu rish - 
lari  k o ‘rin m asid i.  K o ‘p  in tiz o rlik d a n   s o ‘ng  sevganiga 
q o v u sh ad ig an   h aro ratli  ju v o n g a  o ‘xsham asdi.  N e c h u n d ir 
k o lp d a n   beri  e r  b ilan   yashab  kelgan  b ir  oila  x o tin in in g  
sokinligi  boridi.  Iliq  sokinlik...
—  T u g m an i  bos,  —  d edim .
X izm atc h i  keldi,  so at  11  b o i i b   q o lganiga  q a ra m a s- 
d a n ,  v a n n a n i  qizitishga  b u y u rd im .  N o m e r  xalqi  pulni 
yaxshi  k o ‘radi.  B itta  u c h   s o ‘m likni  olib,  b ir n afasda  h o zir 
q ild i.  M a ry a m n in g   p a rd o z i  u z o q   k e tish in i  b ilg an im  
u c h u n   b e m a lo l  y u v in ib   c h iq d im .  M en   c h iq q u n c h a  
M ary am   kiyinib  b o ‘lgan  edi.
—  S oat  n e c h a ?   —  d eb  s o ‘radim .
—  12  d a n   b ir  o z  o ‘tibdi.
—  Q a n i,  y u r boNmasa!
K o‘zlari  olaydi!
—  Q ayerga?  Y arim   k ec h ad a-y a?
—  Y ura  b er,  sen  m enikisan.
Y a n a  to tli-to tli  kuldi.  M askovda  n o 'g ‘o y larn in g   m a-
205

ch iti  borligini  to sh k e n tlik   y ig itd an   esh itg an   ed im .  U   yigit 
sh u n i  ayta  tu rib   h am  jad id lig in i  qildi:  « K o ‘rd in g izm i,  — 
ded i,  —  d inli  b o ‘lish  libosga  q aram ay d i.  B izning  jo h il 
u la m o   k im n in g   sa lla -c h o p o n i  b o ‘lsa,  m u su lm o n ,  deydi. 
H olbuki,  m u su lm o n lik   kiyim da  em as,  q a lb d a ,  dilda.  R us 
tilida  b o ‘lsa  h am   b esh  v aq t  n a m o zla rin i  tark   q ilm a y tu r- 
g an  m u su lm o n la r  bor.
Y arim   k e c h ad a  biz  —  ikki  telb a  t a ’q ib d a n   q o ch g a n  
o ‘g ‘riday  M askov  k o ‘c h a la rid a   o t  q o ‘yib  ketdik.
Im o m n i  u y g ‘o tib   ch iq d ilar.
—  N ik o h ,  h a z ra t,  —  d e d im ,  n o ‘g ‘o y la r  d o m lalarn i 
« hazrat»,  d e r  ekan lar.
Bir  m en g a,  b ir  unga  qaradi.
—  S iz -k u   m u su lm o n siz,  b ila m a n .  Bu  x o n im   m u su l- 
m o n m i,  y o ‘q m i?  —  d eb   s o ‘radi.
—  H a li-h o z irc h a   y o ‘q.
—  Q a n d ay   b o ‘la r  ek an ?
U y q u li  k o lzlari  b ila n   m e n g a   q a ra d i.  B itta   o ‘n 
so ‘m likni  u zatd im :
—  M u su lm o n c h ilik   —  a sta-sek in lik ,  h a z ra t.  A sta-asta 
y o ‘lga  solib  olam iz.
P uln i  olib,  d o k to rla r  singari  q a ra m a sd a n ,  kissasiga 
soldi:
—  V o q e an ,  —  d ed i  h a z ra t,  —  sh a ria td a   h a m   jav o b  
b o r-k u -y a ...
K o ‘p   o ‘tm a sd a n ,  so T in i  c h a q irib   ch iq d i.  U n i  sh o h id  
qilib  tu rib ,  n ik o h im izn i  o ‘qidi.  SoT iga  h a m   b ir  narsa 
berdik.  S h u   b ilan   m e n in g   n o m im   o^zicha  q o lib ,  yangi 
x o tin im n in g   n o m i  «Bibi  M ary am   O y sh a  qizi»  b o ‘ldi...
O ysha  qizi  b ilan   e r-x o tin   b o ‘lib  uyga  qaytg an   v aq - 
tim izd a ,  soat  ikkiga  y aq in lash ib   kelardi».
M   a  r  ya  m.
«Yo  rabbiy!  N ik o h   o ‘q itib   keld ik ,  nikoh!  M en   ag ar 
b oshim   ay lan ib   yiqilsam ,  h e c h   b ir  taajjub  q ilad ig an   joyi 
y o ‘q.  M u n d a n   b ir  n e c h a   so at  b u ru n   k o ‘z  o ld im d a   o ‘lim - 
d an   b o sh q a   h ec h   narsa  k o ^ in m a s d i.  K o‘zim dagi  tu m a n  
b o sh q a  narsani  k o ‘rsatm as  edi.  H o lb u k i,  hali  yosh  edim  
va  y ash a m o q   istardim !»
E ndi  —  nikoh!  N ik o h li  er!  M a n fu r  b o tq o q d a n   abadiy 
qutulish!
206

F a q a t...  q a n d a y   n ik o h ?  B oshqa  b e g o n a   b ir  d in n in g  
h a d d a n   tash q ari  so d d a  va,  o ‘z  u m m a tla ri  singari,  vahshiy 
n ik o h i...
N a   jilo ,  n a  porloqlik!  N a   savlat,  na  hasham !  H in d  
faqiri  q a d a r so d d a   va  y a la n g ‘o c h ...  0 ‘ch g an   y o n a r  to g ‘lar 
kabi  n u rsiz  va  ziyosiz.  E skirgan  kem a  kabi  ravnaqsiz  va 
ay a n ch ...
Y o ‘q!  Y o ‘q!  Y o ‘q!  Bu,  balki,  h a m m a   u c h u n   —  s h u n ­
day.  A m m o   m e n   u c h u n ...  m en   u c h u n :  u n d a n   issiq,  u n ­
d an   y o ru g ‘,  u n d a n   p o rlo q   va  m u h ta sh a m   n ik o h   y o ‘q! 
E n d i  h a m m a   iz tiro b la r  —  o rq a d a ,  h a m m a   q o ra   k u n la r  — 
o ‘td i.  E n d i  u  —  m en ik i,  o ‘zim niki!»
J a k o b .
« M a n a ,  M a ry a m   e n d i  m en ik i  b o ‘ldi.  0 ‘z im n ik i, 
o ‘z im d a n   b o sh q ag a  tirn o g ‘i  h a m   teg m ay d i.  A n a   u  ayt- 
g a n d e k ,  d u s h m a n n in g   b u   fitn a c h i  q iz in i  q o ‘y n im g a 
o la rk a n ,  u n in g   hali  h e c h   b ir  q o n d irilm a g a n ,  c h a n q o q   va 
q izg ‘in  lablariga  lab larim n i  q o ‘y a rk a n ,  m illatn i,  u n in g  j o ­
hil  o n a la rin i,  b e c h o ra   q iz im ,  singlim   va  o p a la rim n i 
o ‘ylash im   kerak...
O d a m n in g   nafasi  sh u n a q a   o ‘tk irm i?  Bir  x u sh m o ‘ylov 
to sh k e n tlik   t o ‘rt  k u n d a   m e n i  b o sh q a  k o ‘ch a la rg a  burib  
yubordi!  M en   hali  p u x ta ja d id   b o ‘lg an im   y o lq...  Ja d id la r 
t o ‘g ‘risida  g u m o n la rim   y o ‘q   em as.  L ekin  k o ‘nglim   o ‘sha 
to m o n g a   m oyil  b o ‘lib  qoldi.  M en   h a m   en d i  «m illat  o d a m  
boMsin!»  d e y m a n .  « O ta -b o b o la r  y o ‘li  h aq » ,  deyishga  e n ­
di  tilim   b o rm ay d i.  J a d id la rn i  h a m   «b u lar  —  haq!»  deb 
o c h iq   a y to lm a y m a n ...  A m m o   ja d id la rn in g   d eg a n la rin i 
b o sh q a la rn in g   d e g a n la rid a n   k o ‘ra  o s o n ro q   va  tezro q  
a n g la y m a n ... 
Y o 
u la r 
o ‘z la ri 
s h u n a q a  
c h e c h a n  
o d a m la rm ik a n ?   B izning  S h a h o b id d in   d o m la   t o ‘rt  o g ‘iz 
g a p irg u n c h a   o d a m n i  sil  qilib  y u b o rad i  U  g ap irg a n d a  — 
o ‘z  gapiga  o ‘zi  h a m   ishonolm aganda>   g ap ira d i...  H ech 
b ir  t a ’siri  y o kq!
Y o‘q,  b izn in g   m u su lm o n la r  h a m   e n d i  ta rtib ,  n izo m g a 
tu sh m a sa la r  b o ‘lm aydi!
M a ry am n in g   k o ‘zlarid a  g ‘alati  b ir  olov  y o n ad i.  S hu 
to p d a ,  sh u   k o ‘zga  jo n   b ersam   arziydi.  Bir  h a f ta -o ‘n  kun 
b u ru n   n o m e rd a   —  k o ‘p  q a to ri  —  ta s a rru f qilgan  b o ‘lsam , 
b u g u n   q a n d a y   a sa r  q o la rd i?   H e c h   qanday!  A kbarali
207

n e c h ta sin i  ta s a rru f  qildi?  Behisob!  0 ‘zim   h a m   b ehisob 
ta s a rru f  q ilg an m an .  B ugun  b ir  asari  b o rm i?  Y o ‘q!  Q o ‘l 
yuvib  t o ‘kilgan  suvday,  izsiz-asarsiz  o ‘td i-k e td i  h a m ­
m asi...  B u-ch i?  Bu  q a n o a t  o rq a sid a  q o ‘lga  kelgan  davlat! 
B u,  x u s h m o ‘ylov  yigit  a y tg a n d a y ,  m illa t  b o la la rig a  
h aq iq iy   o n a la r  q o zo n ish   y o i i n i   k o ‘rsatadi.  Bu  m illatga 
x izm atn in g   b o sh i,  boshlanishi!..»
M   a  r  ya  m.
«Jakob  fo n a rn i  o ‘c h irg a n   ed i,  m e n   y an a  y o q d im .  Bu 
d a f a   u  h a y ro n   b o ‘ldi:  u n in g   k o ‘z  o ld id a   boyagi  ch ek n i 
m a y d a -m a y d a   qilib  y irtd im .  U   p e s h o n a m d a n   y u m sh o q - 
q in a   b ir o ‘pib  q o ‘ydi.  S h u n d a n   keyin  fo n a r e n d i  bu  kech a 
y o n m ay d ig an   b o ‘lib  o ‘ch d i.  T a sh q a rid a   te lb a   sham ol 
q u tu ra rd i...  M ayli,  q u tu rsin ,  m e n g a   nim a!..»
X III
S u lto n x o n ...
Z e b in in g   m in g b o sh ig a   u n a s h ilg a n in i  e s h itg a n d a n  
keyin  S u lto n x o n   h a r  n a rsad an   u m id in i  u zg an   edi.  0 ‘sha 
k u n n in g   o ‘zid ay o q   m asalan i  k o ‘n d a la n g   qilib  q o ‘ydi.
—  M en  c h iq a m a n   m in gboshidan!  —  d ed i  o nasiga.  — 
B oshqa  erga  teg am a n .  U stim g a  k u n d o sh   kelishiga  to b im  
y o ‘q.
—  Bir  o z  b ard o sh   qil,  qizim .
—  B ardoshi  nim asi?  P o sh sh ax o n   n e c h a   y ild an   beri 
b ard o sh   qilib,  yosh  u m rin i  ch iritd i.  O bsh a  b a d b a sh ara 
kuyovning  yuzini  h a m   besh  oygina  t o ‘yib  k o ‘rgan  emas!
—  0 ‘sh a la r  h a m   q a n o a t  qilib  o ‘tirib d i-k u ,  qizim .
—  U la r  esini  yegan  b o ‘lsalar,  m e n   y eg an im   y o ‘q! 
M en in g  esim   b o r.  U m r d eg an   b ir  keladi.  Y oshlik  h a m   b ir 
keladi.  U la r  h a m   u m rla rin i,  h a m   yoshliklarini  o ‘z  q o ‘llari 
bilan  o ‘tga  ta sh la r  ek a n la r,  m en   ham   shu jin n ilik n i  qilay- 
m i?  M en   yoshm an!
—  N im a   qilaylik  boN m asa?
—  O ta m g a   ayting.  C h iq a rib   olsin.
—  O ta n g   xafa  b o ‘larm ikin?
—  X afa  b o ‘lsa,  c h iq a rib   o lm asa,  m e n d a n   koyim asin. 
S h u n d a y   ish larn i  qilayki,  b oshini  k o ‘ta rib   y u ro lm ay d ig an  
b o ‘lsin!
208

—  H ay,  u n d a y   d e m a ,  qizim .  Y axshi  niyat  qil.
—  N iy atim   yaxshi.  S evm aydigan  e rd a n   ch iq ib   sevadi- 
g aniga  te g a m a n ,  d e y m a n .  N im asi  y o m o n ?   Ikkita  o p a m  
b ir  yaxshi,  o ‘z  tengi  b ilan   u m r  q ilib  o ‘tirib d i-k u .  M ening 
aybim   n im a ?   E rta g a c h a   o ta m d a n   ja v o b   o lib   bering. 
B o‘lm asa,  h a m m a n g iz n i  yerga  q aratam an !
Z a rd a   q ilib  o ‘r n id a n   tu rd i  va  kavishini  n a rid a n   beri 
o y o g ‘iga  ilib,  o n asi  y o n id a n   c h iq a   bosh lad i.  Bu  b ir  d o ‘q 
edi.
—  Jin n i  b o ‘lm a ,  q iz im ,  —  d eb  q ic h q ird i  onasi  orq asi- 
d an .  —  B ugunoq  g a p la sh a m a n   o ta n g   bilan.  T e p a   so ch in g  
tik  b o ‘lm ay  tursin!
—  E rtag a ja v o b   k u tam an!  —  degan  o v o z  keldi  y iro q - 
d an .
Ayb  S a d rid d in   c h o io q n in g   o ‘zid a  edi.  T e v a ra k -a tro f- 
d an   k o ‘p  sovchi  ch iq d i  bu  qizga.  H a m m asin i  qaytardi. 
B a‘zilariga  qiz  o ‘zi  h am   roziydi,  onasi  h a m   y o ‘q  d em as- 
di.  «Y o‘q,  —  d ed i  S adri  c h o i o q ,   —  ikki  q izim n i  qish lo - 
qiga  b erd im ,  b itta sin i  sh ah a rlik k a  b e ra m a n .  J u d a   loyiq, 
q obil  jo y in i  to p ib ,  b ad a v la t,  o b ro ‘lik  o d a m g a   beram an!» 
Q izn in g   yoshi  o ‘n  y e ttid a n   o ‘tg a n d a ,  o n a  tashvishlandi: 
« N im ag a  sh a h a rlik k a   b e ra m a n ,  deysiz?  Q izn in g   yoshi 
o ‘n  sakkizga  ketdi.  B ekor q aritib   q o ‘yasiz!»  B unga  qarshi 
o ‘ja r   c h o ‘loq:  «Avval  q u d a   qilib,  k ey in c h a   o ‘zim   h am  
sh ah arg a  k o ‘c h m o q c h im a n » ,  d eb  jav o b   b erdi.  X ullas, 
u n in g   o ‘jarlig in i  y en g o lm ad ilar.  Q iz  ch iro y lik ,  o p p o q , 
d o ‘n d iq   va  t a ‘rifli  boM ganidan  c h o ‘lo q n in g   bu  k a tta   u m i- 
di  a n c h a   d av o m   e td i.U n in g   bu  a h m o q la rc h a   o ‘jarlig in i 
faq at  m in g b o sh in in g   o b ro ‘si  sin d ira   oldi.  M ingboshiga 
rad   jav o b i  b erib ,  u n in g   q o ‘l  o stid a  tin c h   turolm asligini 
bildi  va  «хо‘р»  d ed i.  M in g b o sh i  t a ‘rifiga  qiziq ib   un i  o l- 
g a n d a n   s o ‘ng,  b ir  k u n   o ‘tm a sd a n ,  o d am larg a  «Q ari  qiz 
ek an » ,  d eb   g ap ird i...  S h u n d a ,  S u lto n x o n   o ta -o n a s in i 
q a rg ‘ab,  q a n c h a   yig‘lagan  edi.
H o z ir  qiz  19  ga  yetayozdi.  C h in a k a m ,  m ingboshi 
yangi  q ayliqni  olib,  m u n i  b u tu n la y   tash lab   y ubordi.  Ja b r 
axir  yosh  narsaga!
X o tin in in g   m a ’qu l  s o ‘zlarin i  q ay ta ro lm a g a n   S adri 
c h o i o q   o ‘z  o ‘rto g ‘i  A b d u lla  sark o rn i  m ingboshiga  vakil 
q ilib  y u b o rd i.  « S h u n c h a   yil  y axshim i,  y o m o n m i  —  xiz-
209

m atlarin i  qildi.  E n d i  yangi  kanizak lari  bor.  M unisiga 
ruxsat  bersalar.  Y oshi  o ‘tm a y   tu rib ,  b ir jo y g a  bersak».
S ad ri 
c h o ‘lo q n in g  
e lc h isig a  
h a m  
m in g b o sh i 
P o s h s h a x o n n in g   o ta si  to m o n id a n   q o ‘y ilg a n   e lc h ig a  
bergan jav o b n i  b erdi.  M u n in g   ustiga  y an a  t a ’n a  h a m   qilib 
q o ‘ydi:  «K im   olard i  en d i  u  k a m p im i? »   S adri  c h o ‘lo q   bu 
jav o b n i  e sh itg an d a n   keyin  alam ig a  c h id o lm a sd a n ,  b ir 
o y o g ‘i  b ilan   d ik an g -d ik a n g   qilsa  h a m ,  tish in i  tishiga 
q o ‘yib  ch id ash g a  m ajb u r  edi.  M ing b o sh ig a  k u c h i  y etad i- 
m i?  S h ah arg a  ariza  berishi  m u m k in :  «A dvokat  yaxshi  pul 
o lib ,  yaxshi  a riz a   y o zib   b e ra d i.  F o y d asi  b o ‘la d im i?  
H a m m a   a m a ld o rn in g   tili  b ir  em asm i?  S h u n c h a   ariza 
b e rg an lar  n im a   qiloldi?  Bu  z o lim n in g   jab rig a  x u d o   o ‘zi 
xat  to rtm a sa ,  b an d a si  nevlaydi!»
K a m p ir  yig‘lab  y ubordi.  Y engi  b ilan   k o ‘z  y o sh in i  a r- 
tarkan:
—  Q izn in g   avzoyi  buzuq!  —  d ed i.  —  M in g b o sh id a n  
ch iq arib   o lm asa,  satan g la r  bilan  d o ‘st  tu tis h a m a n ,  deydi. 
N im a   qild ik   en d i?
—  N im a   qilard in g ?  —  d ed i  S adri  c h o ‘loq  p astgina 
ovoz  bilan.  —  B ardosh  q ilasan ,  c h id ay sa n .  B oshqa  iloji 
y o ‘q.
—  S a ta n g la rn ik ig a   b o rib   d u to r - m u to r g a   ila s h a r- 
m ik an ?  Y osh  narsa...
—  Y otig‘i  bilan  ayt:  m ayli  e n d i,  vaq tin i  c h o q   qilib 
yursa  yura  tu rsin ,  a m m o -le k in   h a d d in i  b ilsin,  h a d d in i...
C h o ‘loq  o ‘rn id a n   turd i.
—  V oy,  o ‘la  qolay!  —  dedi  k am p ir.  —  S h o brim   b o r 
ekan!
O tasi  fo tih a   b erm a sa  h a m ,  yosh ju v o n g a   o ‘z  k o ‘nglini 
b ir  ish  qilib  o v u tm o q d a n   b o sh q a  c h o ra   q o lm ag an   edi.  Bu 
to ‘g ‘rida  u n g a  m aslah at  k o ‘rsatad ig an   m a h ra m   o ‘rto q lari 
b o im a g a n id a n   h a m d a   o p a la ri  biri  u n d a ,  biri  b u n d a  
sochilib,  o ‘z - o ‘zlari  b ilan   o v o ra  boM ganlaridan  ovunish 
y o ‘llarini  q izn in g   o ‘zi  axtarishga  m ajbur.  U n d a n   keyin, 
op alarg a  ish o n ib   b o ‘ladim i.  O pa  —  b a ’zida  d o ‘st,  b a ’zi- 
d a —  d u sh m a n ...  Singil  h a m   shunday!
Ish n i 
a w a l 
o ‘zi 
tu g ‘ilgan 
u y d a  
b o s h la d i. 
M ingboshinikiga  b o rish n i  b ir  y o q q a  tash lab   q o ‘yib,  h a r 
ku n   o ‘rto q larin i  to 'p la r,  o ‘y in -k u lg i,  d u to r,  ash u la  b a z m -
210

lari  q ilardi.  K ey in c h a  u lar b ilan   birga  u y o q -b u   yoqqa  y u - 
ra d ig a n   b o ‘ldi.  B ular  h am m asi  jo n g a   te k k a n d a   o ‘tirib 
yig‘lar,  s o ‘n gra  m in g b o sh in ik ig a  q a ra b   j o ‘n ard i.  U  yerda 
k o ‘p ro q   U m rin isab ib in ik ig a ,  E n ax o n la rn ik ig a  o ‘ta r,  q al- 
lob  b a q q o ln in g   eg izak   q izlari  b ilan   d alala rg a  ch iq ib  
o 'y n a rd i.
Z ebi  kelin b o ‘lib kelib,  b irin ch i  m a n a  sh ay to n lag a n d a, 
y a n a   k u rash   olovi  tu ta sh d i.  U m rin isa b ib in in g   h arak ati  b i­
lan  tu tq a lo q   h a r  ku n   tu ta d ig a n   b o ‘ldi.  B ech o ra  soddadil 
S u lto n x o n   h o v liq m a   U m rin is a b ib in in g   s o ‘zi  b ila n   u 
tu tq a lo q la rg a   a n c h a g a c h a   u m id   h a m   b o g i a b   y u rd i. 
« M in g b o sh i  b ir  ja h li  k e lsa ,  h a y d a b   so la d i  y a sh sh a - 
m agurni!»  d eb  o ‘yladi.  R ashk  olovi  b ir  o z  pasayganda, 
o rq a -o ld in i  h a m   o ‘ylab  k o ‘radi:  «X o‘p ,  u  y ash sh am ag u m i 
h a y d a d i.  Y axshi!  M u n d a n   m e n g a   n im a ?   U n i  h ay d a b , 
m en g a  q ay tarm id i?  Y a n a  b itta n i  oladi.  M e n   y a n a   yetim  
b o ‘lib  yura  b e ra m a n .  M ayli,  o ‘sh a  y a sh sh a m a g u r  bilan 
b o i a   qolsin!»  Bu  in s o f  ov o zin i  b o sh q a  b ir  ovoz  chiqib 
bosadi:  «Bu  ish n i  qilgan  P o sh sh ax o n   b ilan   X adich ax o n . 
M en   u   sh ah a rlik   qiz  b ilan   o lish m a y m a n .  U n g a  adovatim  
y o ‘q.  M e n   n o m u s   k u c h id a n   a n o v i  ik k alasi  b ila n   o li- 
sham an!»  M a n a   shu  ovoz  uni  k o ‘p  k u c h la r s a r f qilib,  b ir 
n e c h a   k u n   Z eb in i  sh a y to n latd irish g a  m ajb u r qildi.
U  h am   b ir  n e c h a   k u n ,  xolos...
C h u n k i  b ir-ik k i  k u n d a n   keyin  o ‘zi  h a m   b u   fikrdan 
q aytib  q o lgan  edi.  Ik k in ch i  to m o n d a n ,  ikkala  k a tta   k u n - 
d o sh n in g   Z eb in i  y u m sh atish   u c h u n   ju d a   q a ttiq   harak at 
q ilay o tg an larin i  esh itd i.  E ndi  U m rin isab ib i  bilan  u n in g  
q izin i  o y o q   b o stirm ay   q o ‘ydilar.  E n ax o n g a  h a m   k atta 
k u n d o s h la r  so v u q   m u o m ila   q ilg a n la r.  U  e n d i  kam  
c h iq a rm ish .  0 ‘zi  yolg‘iz  q o lg an   Z ebi  q a c h o n g a c h a   c h i- 
d ash   b ero lad i?
S h u   b ilan   S u lto n x o n   bu  k u ra sh d a  yengilganiga  o ‘zi- 
o ‘ziga  iq ro r  b o ‘ldi.  E n d i  n im a   q ilish  kerak?  «Y ana  o ‘z 
kayfim ga  qaraym an!»  d ed i  u   o ‘z - o ‘ziga.
Q a n d o q   qilib  «o‘z  kayfiga  q arash»  m asalasi  oson 
m asala  em asidi.  E ndi  u  m asalang  «q an d o q   qilib  yosh 
u m rim d a   o rz u -h a v a s  k o ‘rib  q o la m a n » ,  degan  shaklda 
q o ‘yishga  t o ‘g ‘ri  kelardi.  S atan g larn i  u n c h a   h am  jin i  sev- 
m as  ed i.  U n in g   m iyasida  b o sh d a   c h u c h m a lro q   b o ‘lsa
211

h a m   sa ta n g lik d a n   k o ‘ra  y o m o n ro q   va  m u d h is h ro q  
qad a m la rg a  to rtu v c h i  x ayollar  q o ‘zg ‘aldi...
U c h   k ech a,  tu n i  b o ‘yi  u x lam asd a n ,  b u tu n   xayoliga 
z o ‘r  berib ,  ag ‘n a y -a g ‘n ay  o ‘y lag an d a n   s o ‘ng  q a t’iy  q a ro - 
rini  b erd i...  va  shu  b ilan   tin c h la n ib ,  uyquga  ketdi.  E rtasi 
kuni  p e sh in g ac h a  d a n g   q o tib   uxlag an in i  k o ‘rgan  k am p ir 
h ay ro n   b o ld i:
—  S h u n a q a   h am   uxlaydim i  o d a m   d eg an ?  T u r,  ay- 
lanay,  bo lam .
K o ‘zini  o c h ib ,  b ir  o z  q arab   tu rg a c h ,  o n asin i  q u c h o q ­
ladi:
—  O yi,  o ‘p ing  p esh o n a m d a n !  M enga  in so f kirib  q o l­
di.  E ndi  k u n d o sh la rim n in g   y o niga j o ‘n a y m a n .  U la r bilan 


Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   17   18   19   20   21   22   23   24   ...   29


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2017
ma'muriyatiga murojaat qiling