«sharq» n a sh r iy o t -m a t baa a k s iy a d o r L ik k o m pa n iy a si bosh tahr ir


Download 124.23 Kb.

bet19/29
Sana17.11.2017
Hajmi124.23 Kb.
1   ...   15   16   17   18   19   20   21   22   ...   29
q o lad i?  B alki  m e n d a n   ay n id i?  Balki  b ir  o y d a n ,  b ir  yildan 
s o ‘ng  kelar?  Balki  tez  o ra d a   kelar,  lekin  o ‘ylari  va  niy at- 
lari  o ‘zgarib,  o d d iy   b ir  «xaridor»  kabi  kelar,  b ir  soatga 
k elar,  y arim   soatga  kelar...  S h u n d a y   b o i s a ,  m e n   n im a 
q ila m a n ?   Y an a  o ‘sha  iflos  m u h itg a   q a> ta m a n m i?  Y o bq! 
Y o‘q!  0 ‘lim   u n d a n   yengil...  a n c h a   yengil.
N im a   u c h u n   m e n   u n g a  ish o n d im ?   N im a   u ch u n ? 
N im a   u c h u n   yo t  b ir  o d a m n in g   q u ru q   s o ‘zi  b ilan   b u tu n  
n iy a tla rim ,  q a s d la rim   va  x u ly a la rim d a n  
k e c h d im ?  
Q a n d a y   esi  past  x o tin   e k a n m a n   m en!  Y a n a   q ay tib  
b o tq o q q a   sak ram o q   u c h u n   b a la n d ro q q a   c h iq ib m a n ...
187

B alan d ro q   yerga  ch iq ib   tu rib ,  xuddi  den g izg a  o ‘zini 
tash lay d ig an   h o p itu v c h ila r  kabi,  o ‘zim n i  y an a  o ‘sh a  h a n - 
d aq q a  ta sh la m o q c h i  b o ‘libm an!  B ilm a b m a n ,  o ‘y lam ab - 
m anki,  h a n d a q n in g   ich id a  tu rg a n   v aq tin g d a  o d a m   u n in g  
havosiga  k o ‘n asa n .  F a q a t  b ir  m a rta   u  y e rd a n   ch iq ilg ach , 
o ch iq   va  s o f  havoga  ch iq ilg a c h ,  to g 1  havosi  kabi  to za 
havoli  te p a la rg a   ch iq ilg a c h ...  qaytib  x a n d a q q a   tu sh ib  
b o ‘lad im i?  T e lb a m a n   m en!  Telba!  U  puli  k o ‘p   b ir  sav- 
do g ar ed i,  sh u n i  b ilard im .  N im a   u c h u n   m e n   u n g a   «M ing 
so ‘m ga  c h e k   yozib  b e r,  sh u n d a   ish o n am an !»   d e m a d im ?  
Y ozib  b erard i.  U n d a n   keyin  istar  kelsin,  istar  kelm asin 
edi.  M a n   qoM im da  p u lim   b ila n   y o ‘ld a   b o ‘la rd im ... 
m aqsad  y o ‘lida  b o ‘lard im .  Y ozib  b erm a sa,  sevm aganligi- 
ni  b ilard im ,  u n g a  ish o n m as  e d im ...  a ld a n ish d a n   q u tu - 
lardim .  M en   telba!..
Ikki  k ec h a,  ikki  k u n d u z n in g   q a n d a y   o ‘tg an in i  b il­
m ad im .  C h u n k i  haligi  xilda  fikrlar,  vasvasalar  m en g a  kun 
b e rm a y la r edi.  0 ‘y lard im ,  o ‘y lard im ,  n a  yig’lash im n i  b i­
lard im ,  n a  kulishim ni!  Y o ‘la k d a   eshigim   y o n id a   eh tiy o t 
b ilan   bosilgan  q a d a m la r  esh itila  b o sh lad i.  0 ‘z - o ‘zini 
q a m o q q a   olgan  y osh  va  g o ‘zal  xo tin g a  q iziq u v ch ilar  to - 
pildi,  shekilli.  X izm atc h i  o v q at  k eltirgan  v aq tid a  « N im a ­
ga  c h iq ib   y u rm a y siz ? »   d e d i.  « M e n i  s o ‘ra g a n   kishi 
y o ‘qm i?»  d ed im .  «Y o‘q ,  —  d e d i,—  K im   k e lm o q c h i  edi?» 
« E rim » ,  d e d im ,  jim   b o ‘ld i.  S h u n d a n   s o ‘ng  o y o q  
8Ьафа1аг1  h am   esh itilm a s  b o ‘ldi.
T u sh im m id i,  o ‘n g im m id i?  O h istalik   b ilan   esh ik n in g  
c h e rtilg a n in i  e s h itd im .  U n in g   m e n   b ila n   x a y rla sh ib  
ch iq q a n ig a   faqat  ikki  k ec h a,  ikki  k u n d u z g in a   o ‘tg a n   edi. 
Bu 
c h e rtis h  
x iz m a tc h in in g  
c h e rtish ig a  
o ‘x sh a rd i. 
X izm atch i  b o ‘lsa  kerak,  d eb  s o ‘ra m a sd a n   o c h d im .  U 
kirib  keldi!  O h ,  sh u   aziat!  Biz  k o ‘rish m a d ik ,  n im a  
u c h u n d ir  u  q o ‘l  u z a tm a d i,  m e n   h a m   u n u td im .  S o ‘z  h am  
ay tm ad i.  S oq o v   kabi  kirib  kelib,  q o ‘lidagi  b ile tla rn i 
k o ‘rsatdi.  X izm atc h in i  ch a q irib ,  h iso b la m i  uzdik.  D arh o l 
vokzalga  ch iq d ik .
Ikkim iz  b ir  u y d a  y otibm iz.  K o ‘n gillarim iz  —  bir. 
B a d a n la rim iz   —  b o sh q a .  P o e z d   te z   y u rib   k etay o tir. 
K o ‘zlarim   y u m ild i...  T u sh im m i,  o ‘ngim m i?..»
J a k o b .
188

« T o sh k e n td a n   kechasi  o ‘tg an g a  o ‘xshaym iz.  O d a m n i 
ze rik tirad ig an   q u ru q   c h o ‘lga  kirib  b o ra m iz .  V agonim izda 
yangi  nusxa  T o sh k e n t  t o ‘ppisi  kiygan,  so c h in i,  b ir  e n - 
likkina  o ‘stirg an ,  p o ‘rim   kiyim li  b ir  o d a m   p ay d o   boMdi. 
K altag in a,  ch iro y lik k in a  m o ‘ylovi  b o r...  O q  yuzli.  0 ‘zi 
h a m   chiro y lik .  Ju d a   olifta  q a d a m   q o ‘yadi.  T o sh k e n t 
o d am ig a  o ‘xshaydi.  M askovchi  savd o g arm ik in ?  Y o  za- 
k o n c h im i?   Y o  m a h k a m a la rd a   ishlaydigan  o d a m m i?   H a r 
q alay,  o ‘ris  tiliga  o m il  b o ‘lsa  kerak,  q  lid a  o ‘ris gazetlari 
k o ‘ra m a n .  B izning  x o n a m iz   o ld id a n   b ir  n e c h a   m a rta   u 
y o q -b u   y o q q a   o ‘td i.  S in c h ik la b   q a ra y d i.  B ilm ad im , 
m en g am i,  M ary am g am i?  Q o T q a m a n k i,  k o ‘zlari  M ar- 
yam da!  T o sh k e n t  savdogarlari  olifta  b o ia d i .  O v ro ‘pa 
x o tin la rin i  yaxshi  k o ‘radilar.  E shikni  b erk itib   q o ‘ydim ... 
X o n a   ichi  d im .  M ary am   o ‘ng‘aysizlana  bosh lad i.  E shikni 
q a y ta d a n   o c h ib   q o ‘yishga  m ajb u r  b o ‘ldim .»
M  a  r  ya  m.
«Jakob  m eni  sevadiganga  o ‘xshaydi.  S evm agan  o d a m  
m u n d a y   qilm ay d i.  O h ,  ag ar  rost  b o ‘lsa!
C h iro y lik   b ir  sart  yigiti  b iz n in g   x o n a m iz g a   k o ‘p 
q aray d i.  U n g a  q aray d im i,  m enga?  B ilm ay m an .  M enga 
q arasa  kerak.  C h u n k i  erk ak   erk ak k a  neg a  qarasin!  X otya, 
sartla rd a   erk ak   erk ak n i  sevadigan  o d a t  b o r em ish ...  Qiziq!
Ja k o b c h ik ,  m e n in g   sevim li  Jak o b c h ig im   o c h iq d a n - 
o c h iq   b ez o v ta  b o ‘la  bosh lad i.  E shikni  b ir  q u r  yopdi. 
K eyin  m e n   b ir-ik k i  m arta  o g ‘ir  «uh»  to rtib   e d im ,  o ch ib  
q o ‘ydi.  O h ,  biz  xotin lari  S hu  sart  yigit  te z ro q   g ap  ta sh - 
lasaydi.  Jak o b n i  yaxshilab  sin ard im .  T e z ro q   sinasam , 
k o ‘nglim   o ‘rniga  tushsa.
S h u   u c h u n   y o ‘la k k a   c h iq d im .  O c h iq   d e ra z a n in g  
o rq a sid a   ketsiz c h o ‘l,  y a la n g ‘o ch   sah ro   uzala tu sh ib  y o ta- 
d i...  Q a n d a y   t o ‘ydiru v ch i  yaknavlik!  Y olg‘iz  b o ‘lsam , 
ilin c h ag im   b o ‘lm asa,  zerikib  oM ardim.  T o m o sh a   b o sh - 
landi:  o rq a m d a n   d arro v   Ja k o b   ch iq d i.  Y o n im g a  o ‘tib, 
t o ‘xtadi.
—  H av o   y ax sh i-d a ?  —  dedi.
—  C h ak k i  em as,  —  d e d im ,  kuldim .
Bu  olov  b ilan   o ‘y n ash a y o tg a n   b o la n in g   bep arv o   ku- 
lishi  edi...
S art  y igit  h a m   d e ra z a   o ld id a   ed i.  J a k o b   u n in g
189

to m o n ig a   o ‘tib  t o ‘xtadi.  P o ezd   stan siy ad a  b ir  o z  to ‘xtab, 
j o ‘n ag a n d an   keyin  sart  yigit  y o n im iz d a n   o ‘td i,  bizga 
q o ‘shni  boMgan  d eraza  o ld id a   —  m e n in g   q a to rim d a   t o ‘x- 
tadi.  S h u n d a n   keyin  sek in g in a  Jak o b   h a m   o ‘sh a  to m o n - 
ga  o ‘tdi.
S art  yigit  nega  g ap  tash lam ay d i?  Jan jal  b o ia rm id i?  
B o‘lsin!  Jan jal  q o ‘zg ‘alad i,  y o ta d i,  fa q at  uyg‘o n ib   «hoy», 
d eg an   k o ‘ngil  jav o b   esh itad i:  «Labbay!»  M en g a  shu  k e­
rak.  S art  yigit,  u  h a m   aziat!  X o tin   k o ‘nglini  bilm aydi. 
A c h ch ig ‘im   keldi,  uyga  kirib,  eshikni  yopib  q o ‘ydim .
S h o sh m a ,  shoshm a!  N im a   gap ?  U la r  ikkovi  so ‘zlasha 
bosh lad ilar.  F aq at jan jalg a  o ‘x shagan  yeri  y o ‘q...
Y a n a  a c h c h ig ‘im   keldi.  N u ,  ix!..»
J a k o b .
«X ayriyat,  M aryam ga  em as,  m e n g a   q arag an   ekan. 
M en  bilan  ta n ish m o q c h i  b o ‘lganini  s o ‘zladi.  T an ish ib  
o ld ik .  T o s h k e n tlik   sav d o g a r.  F in la n d iy a g a   b o ra y o tir 
em ish.  U  qaysi  m am lak at?»
M   a  r  ya  m.
«Jakob  sart  yigit  b ilan   q alin lash d i.  E ndi  u   bizn in g  
x o n ad a  k o ‘p  o ‘tira d i.  M en   b ir  c h e k k a -d a .  Y o n im d a  
Jak o b ...  Jak o b c h ik .  U n in g   y o n id a   yigit.  R u sch an i  ju d a  
yaxshi  b ila r  e k a n   b u   yigit.  J a k o b n i  x ijo la t  q ild i. 
« X o tin in g iz  b ila n   ta n ish tirm a y siz m i? »   d e d i,  sh ek illi, 
Jak o b   m en g a  q aradi.  «Bu  kishini  tan iy san m i?»   dedi.  M en 
q a y d a n  
ta n iy m a n ?  
Q iziq! 
Q o ‘lim n i 
u z a td im . 
«S h arafu d d in   X odjayev»,  d ed i.  Q a n d ay   q iyin  ot!  Jak o b , 
Jak o b c h ik ...  Bu  b o sh q a.  0 ‘zi  chiro y lik   n arsa,  lekin».
J a k o b .
« S avollarim ning  jav o b in i  e n d i  to p a d ig a n g a   o ‘xshay- 
m an.  Bu  yigit  ja d id la rn in g   k a tta la rid a n   biri  ek an .  E ndi 
«im periya»ni  s o ‘rab  olay,  d ey m an .  S h u n d a y   g aplarni 
g apiradiki,  k o ‘zim   p iyoladay  b o ‘ldi.  M en  u y q u d a  e k a n ­
m a n ...  g ‘aflat  bosgan  e k a n   bizni.  M illat  d eg an   n arsam iz 
b o r  ek a n ,  biz  —  o m ila r  un i  —  «fuqaro»  d eb  y urganm iz. 
Bu  yigit  « m illat»  d eg an   v aq tid a  allaq a n d ay   shirin  e s h iti­
ladi.
Lekin  «bu  kishi  kim ingiz?»  d eb  s o ‘ragani  y o m o n  
b o ‘ldi.  N im a   d eb  jav o b   berish g a  h ay ro n   b o ‘lard im .  H ali 
ja v o b   to p o lg an im   y o ‘q  edi,  o ‘zi  y o rd a m   qildi:  «ahliy an -
190

gizm i?»  « Н а ,  ahliyam ».  Q utuldim !  U n d a n   keyin  bizn in g  
x o n a g a   k irib   o ‘tirib ,  « A h liy an g iz  b ila n   ta n is h tirib  
q o ‘ym aysizm i?»  dedi.  M en   M ary am d an   «tanishm isan?» 
d eb   s o ‘ra g u n im c h a   b o ‘lm a y d i,  M a iy a m   q o ‘l  u z a tib  
o ‘tirib d i.  K ofirning  qizi!  0 ‘rganib  q o lgansan-a!
X ay r,  m ay li,  m e n   bu  yigitga  ish o n a m a n .  U n in g  
b o sh id a  x o tin   savdosi  borligini  payq ag an im   y o ‘q.  U  o ‘z 
«m illati»  b ilan   ovora.
H a d d id a n   o sh ib   ketsa,  biz,  o d d iy   xalq,  m u sh t  ham  
k o ‘ta ra   beram iz!»
M  a  r ya  m.
«S art  yigiti  b a lo   b o ‘ldi.  Ja k o b   e rta d a n -k e c h g a c h a  
o ‘sh a  b ilan   g ap lash a d i.  M en   h ec h   narsa  an g lam a y m a n . 
0 ‘z  tillarid a  g a z e tla r  o ‘qishadi.  Yigit  o ‘risch a  gazetlarni 
o ‘qib  tu sh u n tira d i.  Bir  to m o n d a n   o lg an d a,  bu  yaxshi, 
Ja k o b n in g   fikri  o ch ilad i.  O d a m   b o ‘ladi.  M adan iy lash ad i.
F a q a t  m e n   un i  —  sh u   y o w o y i  h o lid a  h a m   sevam an, 
shekilli.  Z e rik a   b o sh lad im .  N im a   qilsam ?  K itob  to p ib  
o ‘qiy.
Jak o b n in g   y u zid a  va  k o ‘zid a  o ‘y c h a n lik   aralash   b ir 
tab assu m   p ay d o   b o ‘ldi.  D iq q a t  q ild im :  k o ‘n glida  ajib  b ir 
olov  y o n a   b o sh lag an g a  o ‘xshaydi.  O h ,  yo  rabbiy!  M eni 
sevgan  k o ‘nglidagi  m u h a b b a t  olovi  em asm i?  F a q a t...  u n ­
d ay b o i s a ,  u  ajib  va  sh irin   kulish b ilan   kulgan  k o ‘zlari  n i­
m a  u c h u n   m enga  em as,  b o sh q a y o qlarga,  olislarga  q a ra y ­
di?  B oshqa  sevgining  olovi  e m asm i?  O h ,  yo  rabbiy!  Yo 
rabbiy!..»
J a k o b .
«Bu  yigit  b o sh q a c h a   c h iq d i.  M en  izlagan  p ir  shu 
b o is a - y a .  N im a   u c h u n   m en   shu  v aq tg ac h a  jad id la rn i 
so ‘kib  k elg an m a n ?  A gar ja d id   shu  b o i s a ,  n im ag a  m en ja - 
did   e m a sm a n ,  n im ag a  m ing b o sh i ja d id   em as,  h a m m a  j a ­
did   em as? ..  F a q a t  noyib  t o ‘ra  b o y lard a n   y erlarn i,  za v o d - 
c h ila rd a n   z a v o d la rn i  to rtib   o la d ig a n la rd a n   g ap ird i,  u lar 
h a m  ja d id la rg a   o ‘xshagan  yangi  to ifa  em ish ...  Y o ‘q,  m en  
m u n d a n   eh tiy o t  b ilan   b ir s o ‘rab  k o ‘ra m a n .  0 ‘zi  aytib  b e ­
ra r.
N o y ib   to ‘ra  b ilan   o ‘rtam izd ag i  a lo q a n i,  noyib  to ‘ra - 
ning  m u su lm o n   tiliga  va  xatiga  om il  ek a n in i,  u n in g   «im ­
periya»  t o ‘g ‘risidagi  g ap larin i  g ap irib   b erd im .  U  h am
191

gapirib  k etd i...  g ap ird i...  g ap ird i...  o g ‘z id a n   ajoyib  t a ’sir- 
lik  so ‘z la r t o ‘kiladi.  U   s o ‘z la m in g   h a r  b ir  d o n asi  k o ‘zim - 
d a n   b ir  qav at  p a rd a n i  sidiradi.
O c h ild im ...  U m rim d a   b irin c h i  m a rta   yangi  tan ish g an  
b ir  kishiga  k o ‘ngil,  sirim n i  aytib  b erd im .  M ary am   vo- 
q easin i  m e n d a n   batafsil  e sh itg a n d a n   keyin  k altag in a  b ir 
so ‘z  qildi:
—  Siz  e n d i  b u   x o tin n i  q o i d a n   ch iq arm an g !  Bu,  b iz­
ning  b o sh im iz d a  d a n a k   ch a q ay o tg an   b ir  d u n y o n in g   qizi. 
Biz b u larn i  k o ‘ngild an   y o m o n   k o ‘ram iz.  B ular  —  bizn in g  
d ushm anlar!  F aq at  b u la r  h am m asi,  b u tu n   h o ld a ,  d u sh - 
m an!  Y a k k a -y a k k a   b o ‘lg a n d a ,  o ra la rid a n   d o ‘st  to p a  
olam iz.  Y axshi  d o ‘stla r  to p ila d i.  J u d a   yaxshi  d o ‘stlar...  U 
d o ‘s tla r  b ila n   o g ‘iz  b u ru n   o ‘p is h a r  e k a n ,  u la rn in g  
ch a n g alid an   q a n d o q   qilib  q u tu lish n i  b ir  nafas  h a m   u n u t- 
m aym iz!
Siz  un i  iflos  c h u q u rd a n   to rtib   ch iq arib siz.  U  m u n i 
ta q d ir  e ta d i,  o ‘zin in g   yosh  va  to z a   k o ‘nglini  sizga  tu - 
tad i.  Sizga  q a ra sh la rid a n   an g lay m a n k i,  u n in g   k o ‘ngli 
k o bp d a n   sizniki  boNgan!  S iz  baxtlisiz.  U   h a m   sizni  e n ­
di  siz  u c h u n   yangi  boMgan  b ir  d u n y o g a  olib  kiradi.  Siz 
u n d a   h aq iq iy   o n a la rn i  k o ‘rajaksiz.  M illat  b o lalarin in g  
baxti  h aq iq iy ,  m a d a n iy   o n a la r  q o ‘lida  b o im a s a ,  b iz ­
ning  o q ib atim iz  yom on!  Siz  u n d a n   k o ‘p  narsa  o la   bi- 
lasiz.  S ingillaringiz,  qizlarin g izn i  sh u larg a  o ‘xshab  ta r- 
biya  qilsangiz,  sh u n d ag in a  vazifangizni  b ajargan  b o ‘la- 
siz! 
E sk ila rn in g  
tili 
b ila n : 
« Q o ‘s h o q  
q aringiz!»
d e y m a n ...  Q o ‘shoq  q arin g iz  —  m illatn in g ,  m illat  o n a - 
larin in g   sao d a ti  uchun!...
B izn in g   tilim iz n i  b ila d ig a n   a m a ld o r   o s h n a n g iz  
to'g^risida  kelsak...  B izning  m am lak atim izg a  rus  h u k u - 
m ati  b ir  «m ustam laka»  d eb  qaray d i,  y a ’ni  m a m la k a tla r- 
ning  o ‘gayi  singari...  S h u   u c h u n   bu  yerga  yaxshi  a m a l- 
d o rn i  yubo rm ay d i.  B itta-y arim tasi  a d a sh ib   kelib  q o l- 
m asa...  U la rd a n   bizga  d o ‘st  y o ‘q ...  B izning  d o ‘stim iz  — 
o ‘zim iz.  B izning  d o ‘stim iz  —  m illat!  U la r  m illat  d u sh - 
m an lari...  Biz  ularg a  d u sh m an !  S h u n i  unu tm an g iz!
M am la k a tn in g   tarixi,  adab iy o tig a  oid   q im m a tb a h o  
asarlarn i  tek in g a  b erish   h a m d a   b ir  rus  am ald o rig a  b erish, 
b ilm a d im ,  n im ag a ten g ?  M e n c h a ,  bu  —  m illatga  xiyonat!
192

U n d a y   asa rlarn i  siz  t o ‘plan g iz,  m illiy  k u tu b x o n a  tashkil 
qilaylik.  T o ‘g ‘ri  уоЧ  —  shu!
B izdan  n e c h a   b arav ar  k ich k in a  m illa tla r  m u staq il  b ir 
h u k u m a t  q u rib ,  o ‘z   d a v la tla ri  ila  O v ro ‘p a n in g ,  shu 
m a d a n iy   O v ro ‘p a n in g   m a rk a z id a ,  y a ’n i  kindigi  singari 
jo y d a   yashaydi.  T o sh k e n t  tram v a y in i  o ‘s h a n a q a la r  ay lan - 
tira d i...  B izning  b axtsizligim iz  —  n o d o n lig im izd a ,  xolos. 
M illat  uyg‘o n sin ,  k o ‘zini  o c h sin ,  o ‘q isin,  bilim   olsin, 
m ad an iy   m illa tla r  q ato rig a  kirsin,  s o ‘n gra  u  h a m   o ‘z 
d avlati,  o ‘z  baxti,  o ‘z  sao d a tin i  qu rad i.
M illatn i  uyg‘otish   —  uyg‘o n g a n la m in g  vazifasi.  M an a 
siz:  a n c h a   eslik,  h u sh y o r,  ziyrak  o d a m   k o ‘rinasiz.  Ish  b i- 
lasiz  ek an .  D a v la tin g iz  b o r  ek an .  F aqat  b irg in a  aybingiz 
sh u k i,  z a m o n   a h v o lid a n   x ab a rd o r  em assiz.  G a z e t  o ‘q i- 
m aysiz.  S h u   z a m o n d a   m u n d a n   y o m o n   g u n o h   b o rm i? 
Q a n d a y   yaxshi  g a z e tla r  b o r.  O re n b u rg d a ,  Q o z o n d a , 
U fa d a ,  B o kuda,  A stra x an d a,  ayniqsa  M oskvada,  urush 
b itg a n d a n   keyin  c h e td a n   o ld irib   o ‘qing!  B oqchasaroyga 
b esh   s o ‘m   p u l  y u b o rs a n g iz ,  b ir  y ilg a c h a   h a r   kuni 
«T arjum on»  keladi.  B ilasizm i,  « T aiju m o n »   n im a   deydi?
S h u   y erd a  m e n   u n in g   s o ‘zin i  b o ‘lib,  d e d im ,  ch u n k i 
ju d a   payti  kelgan  edi:
—  B o y larn in g   y er-su v i,  z a v o d c h ila rn in g   zavodlari 
o lin ib ,  y alang  o y o q larg a  b erilsin ,  d e m a y d im i?   S hu n i 
aytib  bersangiz.
—  Siz  so tsialistlarn i  aytasiz,  —  d ed i.  —  B izning 
o ra m iz d a   so tsia listlar  y o ‘q.  Biz  so tsialistlard an   yiroqm iz. 
« T arjum on»  n im a   d eydi?  « T aiju m o n »   —  ja d id   g az etalari- 
n in g   otasi  Ism o il  b o b o y n in g   gazeti.  E n g   eski  gazet... 
«T ilda,  fik rd a,  ish d a  birlik!»  d ey d i,  y a ’ni  biz  m u su l- 
m o n la r,  tu rk   xalqlari,  b ir  til  b ilan   gapiraylik,  b ir  fikrda 
b o ‘laylik,  b ir  ish  qilaylik,  deydi.  M u n d a n   yaxshi  n im a 
b o r?  B oylarning  y erlari,  z a v o d c h ila rn in g   zavodi,  fab- 
rik a c h ila rn in g   fabrikalari  b ilan   b izn in g   ish im iz  y o ‘q.  U 
u larn in g   o ‘z  ishlari.  Biz  o ‘q iydigan  gazet la m in g   h e c h   biri 
u n d a y   d e m a y d i.  U la r  q ay ta:  «B oy  b o ‘l!  Z av o d   sol! 
F ab rik a  och!  B esh  m in g lab ,  o ‘n  m in g lab   ra b o ch iy   ishlat! 
M illiy  sa n o a tn i  rivojlantir!»  deydi.  «Vaqt»  g azetasining 
m u tasad d isi  kim ?  —  R om eyev.  B ilasizm i,  u  kim ?  —  U 
m illio n ch i.  T illa  k o n lari  bor.  J a d id la rd a n   q o ‘rqm ang.
7
  -
 
4830
 
193

M illatni  biling,  ta n in g ,  u n g a  x izm at  qiling.  S h u   b ilan   siz 
ham  jad id siz.  N o m in g iz   tarix   b etlarig a  yoziladi.  K im   pul 
to p m a ,  deydi  sizga?  M a n a ,  m en ;  F in la n d iy a d a   m ag azi- 
nim   b o r,  P eterb u rg d a  m ag az in im   bor:  h a r  yil  y a rm a rk a - 
ga  bo rib   ish  q ila m a n .  F ran siy ad a  L io n ,  G e rm a n iy a d a  
H a m b u rg   sh ah a rlarig a  b o ra m a n .  T eri,  m o ‘y n a,  m ahalliy 
san o a t  m o lla rin i  o 4 k a z a m a n .  D u n y o n in g   p u lin i  to p a - 
m an.  F a q a t  m en in g   o ‘g ‘lim   —  u lo q ch i  o t  m in ib ,  p oy- 
g alard a  y u rm ay d i,  m e n d a n   pul  olib,  q im o r  o ‘y n am ay d i, 
m e n in g   to p g a n im n i  b e so q o lg a ,  fo h ish a g a   b e rm a y d i. 
0 ‘qiydi,  bilim   o la d i,  o d a m   b o ‘ladi,  m a d a n iy a t  kasb  e ta ­
di.  B ir  u k am   —  F in la n d iy a d a   X elsingfors  g im n aziy asi- 
n in g   5 -sin fid a . 
B ir  u k a m  
U fa d a  
m a s h h u r  O liy a 
m adrasasida.  A k a m n in g   b ir  o ‘g ‘li  —  T o sh k e n t  real  m ak - 
tab id a.  0 ‘z  o lg ‘lim   hali  kichik  b o la ,  F in la n d iy a d a ,  m ax- 
sus  m uallim   solib  b e rg a n m a n ,  o lqiydi...
E n d i  b u   ja d id n in g   g a p d a n   t o ‘x ta sh in i  ista m a y  
q o ld im ...
M  a  r  ya  m.
«Jakob  m en i  u n u td i.  U ,  haligi  sa rtn in g   afsuni  ostiga 
tu sh d i.  N im a   q ila m a n   m e n ?   X ayr,  m ayli,  ch id ay m a n . 
M a d a n iy   J a k o b ,  a lb a tta ,  til  b ilm a s,  y o w o y i,  a z ia t 
Ja k o b d a n   yaxshiroq.  U  m en i  h a n d a q d a n   to rtib   c h iq a rd i, 
en d i  m en in g   sababim   b ilan   o ‘zi  h a m   m a d a n iy   o d a m  
b o ‘lib  ketsa,  q a n d a y   yaxshi!
F a q a t, 
z e rik d im . 
K ito b  
o ld im . 
J u rn a l 
o ld im . 
0 ‘q id im ...  (T q iy m a n ...  b o ‘lm aydi.  Y o‘l  u zo q .  Y aknav 
m a n z a ra la r... 
Z e rik is h d a n  
b o ‘g ‘ila m a n . 
J a k o b n in g  
b o ‘yniga  osilib  b o ‘g ‘sam ,  deym an!
N ih o y a t,  b ir  rus  x o tin   b ilan   ta n ish d im .  Eri  T o sh k en t 
sh a h rid a   adv o k at  e k a n .  O n a la rin i  k o ‘rgali  M oskvaga  k e­
tay o tir.  E ndi  m en g a  h a m   so ‘zlash a d ig an   o d a m   to p ilib  
qoldi.  B irin ch i,  ik k in ch i,  u c h in c h i,  va  h.  k.  g ap larim iz... 
sevgi  to ‘g ‘risida  b o ‘ldi!»
J a k o b .
«Qiziq:  g ap  degan  narsa  sh u n c h a   t a ’sirlik  b o T ad im i? 
K ech ag in a  m en   «jadid»  d eg an   so ‘zni  esh itsam ,  belim  
q ay ish ard im .  Y u rtim izn in g   k a tta ,  obroMi,  eslik  o d am lari 
h am m asi  ja d id la rn i  y o q tirm asid i.  «Jadid  —  k o firning 
ashaddiysi»,  derdi  S h a h o b id d in   d o m la.  G a z e t  o ‘qiy  tu r-
194

g an  b itta   m u lla b a c h c h a n i  m ad ra sad an   rasvo  qilib  h ay d a - 
g an   e d i.  S h a h a rd a g i  k a tta   b o y la rim iz   b o ‘lsa,  u la r 
t o ‘g ‘risida  « tirran c h alar» ,  « harom ilar»  d em asa ,  gap iro l- 
m asdi.
M a n a ,  m en   e n d i ja d id n i  k o ‘rib  o ‘tirib m a n .  E rta -k e c h  
gapiga  q u lo q   so la m a n ,  q u lo g ‘im n i  u n in g   o g ‘zid a n   uzib 
o lo lm a y m a n ...  Bir  y o m o n  jo y in i  k o ‘rg an im   y o ‘q.  G a p la ri 
h am m asi  m a ’qul.  B irovning  m o l-m u lk ig a  c h a n g   sola  tu r- 
ganga  o ‘x sh am ay d i...  0 ‘zi  h a m   b ad a v la t  o d a m .  H alol 
kasb  q ilib  pul  to p ish n i,  d u n y o   o rttirish n i  b ilar e k a n ...  Bu 
y o m o n m i?
A gar  ja d id   sh u n d ay   b o ‘lsa,  m en   ham   ja d id m a n ... 
F u rsa tn i  t o ‘g ‘ri  keltirib  turib:
—  Im p eriy a  n im a   d eg a n i?  —  d eb  so 'ra d im .
—  N e g a  so ‘rab  yotibsiz?  —  dedi.
—  0 ‘z in g iz   b ilg an  
a m a ld o r  o s h n a m   b ir  k u n  
« Im p eriy a  b o tib   b o rad i» ,  d e d i,  sh u n d a   ju d a   xafa  boMib 
gapirdi.


Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   15   16   17   18   19   20   21   22   ...   29


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2017
ma'muriyatiga murojaat qiling