«sharq» n a sh r iy o t -m a t baa a k s iy a d o r L ik k o m pa n iy a si bosh tahr ir


Download 124.23 Kb.
Pdf просмотр
bet15/29
Sana17.11.2017
Hajmi124.23 Kb.
1   ...   11   12   13   14   15   16   17   18   ...   29
g o ‘sh t  —  b o ‘rtm a ,  k ich k in a  va  m a ’n osiz  k o ‘zlarga  ega 
b ir  m axluq!  P ishillab  nafas  o la d i,  x u rrak   to rtib   uxlaydi! 
A na,  u  h a m   uy g ‘o n d i,  jo y id a n   tu rm a sd a n ,  b o sh in i  b ir  oz 
k o ‘tard i.  K uldi.  B u n ch a  x u n u k   kuladi!  Ikk ita  tilla  tishi 
o ‘c h a y o tg a n   c h o ‘q q a   o ‘x sh ay d i.  J u d a   siy rak   b o ‘lgan 
so ch lari  c h a la   o ‘rilgan  e k in z o r  kabi...
« N e c h u k   m e n   b u tu n   b ir  k ec h an i  shu  bilan  o ‘tkaza 
o ld im ?..»   d ed i  x o tin   o ‘z - o ‘ziga,  yan a  lab larin i  tishladi.
—  B eriroq  kelchi!  —  dedi  erkak.
X o tin   q o n   c h iq a r d ara ja d a   sh id d a t b ilan   lablarini tish - 
lagani  h o ld a ,  o ‘ylab  o ‘tirm a sd a n ,  q o ‘m o n d a g a   ito at  q il­
g an  so ld atd ay ,  kartg a  y aq in   bordi.
—  Egil  b ir  oz!
X o tin   egildi.
—  C h ak k i  em as!  —  d ed i  erk ak ,  x u rsa n d   boMib  kuldi. 
S o ‘n gra  q o ‘li  b ilan   d e ra z a   to k ch asig a  ish o rat  qilib:
1 B o s m a   ay illi  s h im   —  ta s m a li  (p o d ty a jk a li)   s h u m .
135

—  A na,  chek!  —  dedi.  Y an a  b o sh in i  yostiq q a  q o ‘ydi.
X otin  tezg in a  ch e k n i  olib,  x ay rla sh m a sd an o q   uydan
chiqdi.
0 ‘z  uyiga  k elg an id an   s o ‘ng  d a rh o l  o y n ag a  q a ra d i,  o ‘z 
aftid an   q o ‘rqib  k e td im i,  b ilm a d im   —  o ‘zin i  kartga  ta sh - 
lab,  h o ‘n g u r - h o ‘n g u r  yig ‘lash g a  tu s h d i...  U c h   yuz 
s o ‘m lik  c h e k   q o i i d a n   tu sh ib ,  allaq a y la rd a  t o ‘n tarilib  
yotardi...
S hu  u c h u n   M iry o q u b g a  b o sh q a   « x aridorlar»  kabi 
qarayolm asligini  bu  yosh  x otin  o ‘zi  h a m   bildi.  «B u,  h ec h  
b o ‘lm a sa ,  o lg a n   m o lin i  q a d rla y   o la d ig a n   sa v d o g a r 
m u o m ilasin i  q ild i-k u ,  —  d eb   o ‘yladi  u.  —  X o tin   kishiga 
n o zik   tarb iy a li  b ir  fra n su z   kabi  y a q in la sh a   b ild i-k u ! 
K o sh k i  h a m m a   x a r id o r  s h u n d a y   b o ‘Isa!»  B u  x o tin  
o ‘z ich a  h aq li,  alb atta.  Q u llarin i  u rm asd a n   yaxshi  gapirib 
ish la ta d ig a n ,  u rg a n la r  k u n d a   o ‘n  b esh   so at  ishlatsa, 
yaxshi  g ap irib   k u n d a   yigirm a  so at  ish latad ig an   x o ‘ja la r 
h a m   b o ia d i- k u ...
—  0 ‘tir!  —  d e d i  M iry o q u b   sensirab.  F o n a rn i  yan a 
yoqdi.  S to ln in g   past  to m o n ig a   o ‘zi  o ‘tirib ,  t o ‘r   to m o - 
n id an   u n g a jo y   k o ‘rsatdi.
0 ‘tird ilar.  X o tin   o ‘z  «vazifa»sini  yaxshi  bilgan lig id an , 
shu  to p d a   g ap  em as,  «ish»  k u tard i  va  bu  tah q irla n ish n in g  
sababini  anglay o lm asd i...  « H a r  q an d a y   o rginal  tip  b o ‘lsa 
h a m ,  m aqsadi  belgili.  Bu  jo y d a   o ‘zga  m aq sad   b o ‘lishi 
m u m k in   em as!»  d eb  o ‘ylardi  u.  M iry o q u b   b o ‘lsa,  n im a 
deyishga  h ay ro n   b o ‘lib ,  b o sh i  q o tib   o ‘tira rd i.  Bu  o d a m  
xalq  o ra s id a   z a k o n c h i  h iso b la n g a n i  b ila n   rus  tilin i 
m aqsad  an g lata rlik   bilm ay d i.  Q arsh isid a  —  O siyo  b ilan  
yaq in d a  tan ish g an   b ir  n o zik   rus  x o tin ,  O siyo  b ilan   yaxshi 
ta n ish g a n d a   h a m   sart  tilini  o ‘rg anishga  ta n a ffu r q ilad im i? 
Z o h ird a   b u   narsaga  d a lo la t  q ilad ig an   h ec h   b ir  asa r  y o ‘q! 
«Bu  x o tin ,  m en   b ilan   fra n su z c h a   g ap lash sa  g ap lash ad ik i, 
sa r tc h a   b ir  s o ‘z  h a m   b ilm a y d i» ,  d e d i  o ‘z - o ‘ziga 
M iryoqub...  H o lb u k i,  ay tad ig an   a n c h a   s o ‘zlar,  s o ‘ray- 
digan  a n c h a  gap lari  bor.  Bu  xotinga  b o sh q a   shu  xil  x o tin ­
larga  q arag an   singari  q arayolm asligiga  u n in g   o ‘zi  h am   is­
h o n ib   qolg an .  B oshida  b o sh q a c h a   p la n la r  ay lan ad i...
N ih o y a t,  sh irin   m ay d an   b ir  q a d a h c h a g a   toMdirib, 
u n in g   oldiga  q o ‘ydi.  0 ‘zi  yarim   q a d a h   aro q   quydi.
136

—  Ich!  —  d e d i  M iry o q u b   y an a  sen sira sh id a  d avom  
etib.
B irin ch i  m a rta   sen sira g an id a,  n eg a d ir  q u n t  qilm agan 
xotin  bu  safar  h ayrat  aralash   ranjib  q o ‘ydi.  «Bu  osiyoli 
h a m   «sen»  b ilan   boshladi»,  d ed i  o ‘z - o ‘ziga.  C h o ‘qishtirib 
ichdilar.  M iry o q u b   e n d i  b ir  ish  q ilib  m aq sad in i  an g latish - 
ga  bel  b o g ia d i.  R uschaga  sira  o 'x sh a m a g a n   b ir  til  b ilan , 
k o ‘p ro q   q o ‘llariga  va  y u z -k o ‘zlarga  z o ‘r  berib ,  m aqsadini 
an g latish g a  k irish d i.  X o tin   q o tib -q o tib   k u lar,  yuzlari 
c h o lg ld ay  y o n ib   q iz a ra r,  M iry o q u b n in g   qistovi  bilan 
sh irin   m ay d an   b ir  o z  b ir  o z  h o ‘p lab   q o ‘yib,  s o ‘z  tin g la r- 
di.  S o ‘z la r b o sh d a   M iry o q u b n in g   g 'a la ti  savollaridan  ib o ­
rat  b o ‘ldi:
—  Q a c h o n   j o ‘nay san ?  —  ded i  u.
Bu  b irin ch i  aytilgan  so ‘z  edi.
X o tin  
a n g la m a d i. 
B o sh in i 
c h a y q a d i. 
S o ‘n gra 
M iry o q u b   q o ‘l  ish o ratlari  b ilan   birga  haligi  so ‘zni  yana 
ta k ro r  qildi.
—  Q ayerga?  —  dedi  xotin.
—  M en   b ilm a y m a n .  0 ‘zing  bilasan.
Bu  narsa  x o tin n i  b u tu n la y   g an g ratib   q o ‘ydi.  « N im a 
d e m o q c h i  bu  sevim li  aziat?»  M iry o q u b   m aq sad in i  angla- 
to lm a sd a n ,  savolni  b o sh q a c h a   q ilib  berdi:
—  Bir  y arim   m ingga  y etd im i?  Yo  hali  h am   sakkiz 
yuzm i?
X otin  tu s h u n d i,  u  sh o sh ib   q o ld i.  « N im a la r  deydi  bu 
g ‘alati  az ia t?  M en g a  b ir yarim   m ing  so ‘m  pul  kerakligini, 
h o z ir  fa q at  sakkiz  yuz  s o ‘m   yig‘ilganini  q ay d a n   biladi? 
M u a m m o ,  m u am m o !..»
B o ra -b o ra   k erak li  s o 'z la r   o s o n ro q   to p ila d ig a n , 
b o sh q a c h a ro q   s o ‘z la r  b ilan   aytilgan  m a v h u m la r  h am   ikki 
to m o n g a   an g lash ilad ig an ,  q o ‘l  va  y u z -k o ‘z  harak atlari 
k o ‘zga  ta n is h   k o ‘r in a d ig a n   b o ‘lib  q o ld i.  X o tin n in g  
yoqim li  ja ra n g la b   ch iq a d ig a n   quv n o q   ovozi  M iry o q u b ­
n in g   ta n la rig a   igna  b o tg a n d a y   b o ta r,  lekin  nih o y at  d a ra ­
ja d a   kayfm i  k eltirard i.
M iry o q u b   n o m e r  x o ‘ja y in in in g   uyida  b erg an   q aro rin i 
m u sta h k a m la d i,  y a ’ni  bu  ju v o n n i  o ‘zi  b ilan   birga,  b ir- 
ikki  oy  o ‘y n a tib ,  kelish  u c h u n   Q rim g a  olib  k etad ig an  
boMdi.  Q rim d a n   s o ‘ng  qoMiga  ikki  m in g   s o ‘m   pul  be rad i
137

va  m u m k in   b o ‘lsa,  P etro g ra d g ach a  o lib   b o rib   q o ‘yadi. 
U n d a n   n a ri  b u   x o tin   h alig i  p u ln in g   k u c h i  b ila n  
G e rm a n iy a g a   (d u sh m a n   m am lakatiga!)  q o c h a d i  va  u n d a  
badavlat  akasiga  q o v u sh ad i.  Bu  sirla m i  u  M iryoqubga 
« k o ‘n g lin in g   y a q in lig id a n »   a y td i  va  —  « sirla rn in g  
och ilish i  u n in g   h alokatiga  sabab  b o ‘lishini»  h a m   qayd 
qilib  o ‘tdi.  M iry o q u b   d eraza  to k c h a sid a n   eski  b ir  kulgili 
ju m a ln i  olib,  u n d a n   tu y a  su ra tin i  to p d i  va  «T uya  k o ‘r- 
d in g m i?  Y o ‘q!»  d eg an   c h u c h m a l  m aq o ln i  an g la tm o q c h i 
b o ‘ldi  shekilli:
—  K o ‘rd in g m i?   Y o ‘q!  —  d e d i  x o tin g a .  Bu  s o ‘z 
ru sc h ad a  «Videl?  N et?»   sh ak lid a  ch iq q a n lig id a n   xotin:
—  K o‘rg a n m a n   (videla)!  —  d eb ja v o b   b erdi.
X otin  u n in g  jo n   kuydirib  g ap irg an   g apini  an g lam a g an  
edi.  M iry o q u b   q izid i,  b a rm o g ‘i  b ilan   tu y a   su ra tin i  bir 
n ec h a  m a rta   tu rtib ,  y an a  o ‘sha  savolni  tak ro rla d i.  X otin 
bu  d a f  a:
—  H a,  h a,  k o ‘rib  tu rib m a n   (viju),  k o ‘rib  tu rib m an !  — 
d eb jav o b   berdi.
M iry o q u b   tajan g   b o ‘lib  o T n id a n   tu rd i,  tezg in a  x o tin ­
n ing  yoniga  o ‘tib ,  tu y a  su ra tin i  y an a  q a ttiq ro q   tu rtib  
k o ‘rsatdi,  barm ogN ni  o g ‘ziga  q o ‘y d i,  b ir  o z  shu  k o ‘y ich a 
jim   qo lg ach ,  y an a  o ‘sha  savolni  tak ro rlad i.
X otin  M iry o q u b n in g   shu  q a d a r  z o ‘r   berishlari  ila 
m a q o ln in g   m a z m u n in i  a n g la y o lm a sa -d a ,  u n in g   n im a   d e ­
m o q ch i  b o 'lg a n in i  anglagan  edi:  «Ayyor,  lek in ,  bu  a z i­
at! 
—  d e b   o ‘yladi  u.  —  D e m a k ,  sirni  h e c h   kim ga  ay t- 
m aydi.  T uya  kabi  d o im   jim   qoladi».  S h u   u c h u n   o ‘tirg an  
jo y id a   b o sh in i  k o ‘ta rib   M iry o q u b g a   q a ra d i,  k o ‘zlari 
o ‘y nagan  va  m ulo y im   kulgan  holda:
—  T u sh u n d im ,  tu sh u n d im .  R ah m at  sizga!  —  dedi.
Shu  bilan  M iry o q u b   h am   tin c h la n ib ,  yan a  o ‘z joyiga
o ‘tirdi.
Bu  x o tin   o ‘zi  yosh  b o ‘lsa  h a m   esi  jo y id a   edi.  K o ‘p 
erk ak lam in g   shirin  tillari...  b irin c h i  y o to q q a c h a   q ald ira - 
g a n in i,  y o to q d a n   tu ra r-tu rm a s   yuzlari  b u rish ib ,  haligi 
tiln in g  
ak sig a 
a y la n a  
b o s h la s h in i 
yaxshi 
b ila rd i. 
G im n a z iy a n in g   s o ‘ng  sinfini  b itiro lm a y   q o lg an   b u   qiz 
g im n aziy ad a  fran su z  tilin i  tu z u k -q u ru q   o ‘rg an ib ,  h a n - 
d a sa n i  d u ru s tg in a   o ‘z la s h tirib   c h iq m a g a n   b o ‘ls a -d a .
138

ishqiy  ro m a n la m i  k o ‘p  o ‘qigan  edi.  A rsib ash y ev n in g 1 
ta ra q la g a n   d av rla rid a  o ‘rto q lari  bilan  b irga  b u tu n   kech a 
ux lam ay ,  o ‘sh a  «sevim li»  yozu v ch in i  o ‘q ir  va  k ech alari 
p o y tax tn in g   keng  p a rk la rid a  h a r  b ir  u c h ra g a n   erk ak n i  b ir 
«oshiq»  xayol  qilib,  h a r   b ir  —  o n a   suti  o g ‘z id an   k e tm a - 
gan  te n ta k   g im n azistn i  b ir  «ozitqi»  d eb  b ilard i...  «Bu 
y a n a   ta g ‘in,  yovvoyi  b ir  aziat...  B u ning  gapi,  v a’dasi  b o r- 
m i?  E rtag a  u n u tad i!  E rtag ay o q   o ‘zin in g   q irq ta   (!)  x o tin - 
d an   ib o rat  ichk arisig a  ( o ‘z ich a  aytsak,  «garem iga»)  kira- 
d i-k eta d i!  T o p ib   boM adim i  u n i  n o m i  y o bq  va  n o m eri 
y o ‘q,  b ir-b irig a   o ‘xshagan  ilan g -p ilan g   k o ‘ch a la rd a? »   deb 
o ‘ylard i  x o tin .  B ir  o z d a n   s o ‘ng  b u   iikrga  o ‘zi  q arshi 
boMardi:  « B u n in g   m aq sad i  k art  b o ‘lsa,  a n a   —  k art, 
m e n   —  am rig a  h o z ir,  n im a   u c h u n   s o ‘z  q ilad i-y u ,  «ish» 
q ilm a y d im i?  Y o‘q ,  b u   b o sh q a  erk ak larg a  o ‘xsham aydi!» 
S h u n d a y   b o ‘lsa  h a m   q o ‘ld a   b ir  d astak   boMishi  kerak. 
X o tin   o ‘yladi  va  dedi:
—  S izn in g  b u   yaxshi  gap larin g iz  m e n i  q o n d ird i.  F a q a t 
bu  g a p la rn in g   ertag a  e rta   b ila n o q   kul  boMib  uchm asligi 
u c h u n   b iro rta   d astak   b o rm i?
—  D a sta k m i?  B ilm ad im ...  S iz  к о   rsating,  m e n   yo 
«xo‘p»,  yo  «yo‘q»  d ey m an ?
—  G a p la rin g iz   rost  b o ‘lsa,  m en i  ish o n tirg u n c h a ... 
m e n g a   tegm aysiz!
—  B o sh q alarn in g   h a m   tegm asligi  sh arti  bilan!
X o tin   « M in g   b ir  k echa»dagi  zo lim   h u k m d o rla rg a
o ‘xshagan  bu  «m u taasib   m u su lm o n » n in g   sh u   q o ‘ygan 
sh a rtid a n   shu  to p d a   ju d a   rozi  edi.  F a q a t  b u   jo y d a ,  bu 
b in o d a   u  s h a rtn i  bajarish   m u m k in   em as.
S h u   u c h u n   u   ertasi  kuni  —  M iry o q u b   hisobiga  —  sh a ­
h a rn in g   en g   a ’lo   n o m erig a  k o ‘c h a d ig a n   b o ‘ldi.  M iry o q u b  
q a ttiq   v a’d a   o ld i,  o ‘zi  h a m   q a ttiq   v a‘d a  berd i.  Bir  h afta - 
ga  q o lm ay ,  j o ‘n ab   k etishga ja z m   qildilar.
*  
*  
*
K ech   kirgan  edi.  K o ‘c h a   fo n a rlari  y o q ila  bo sh lag an , 
uylariga  q ay tay o tg a n   izv o sh ch ilar  c h a rc h a g a n   o tlarin i
' A r s i b a s h y e v   M .  ( 1 8 7 8 — 1927)  —  X X   a s r   b o s h la r id a   a x lo q iy   b u z u q lik  
ta s h v iq   e tilg a n   a s a rla ri  b ila n   m a s h h u r   b o ‘lg a n   r u s   y o z u v c h is i.
139

e rin ib g in a   q a m c h ila r d ila r,  o tla r   h a m   q u ru q   a ra v a n i 
sh o sh m asd an   asta-sek in   g ‘ild iratard ilar...  M iry o q u b   b it­
ta -b itta   q ad a m   bosib,  noyib  t o ‘ra n in g   uyiga  to m o n   yurdi. 
U n in g   m iyasida  allaq a n d ay   b esa ran jo m   fik rlar  ay lan ard i.
« M iryoqub  —  b u ru n g i  M iry o q u b   em as,  nega  b u   q a d a r 
sek in   y u ra d i?   U n in g   sh u   c h o q q a c h a   s a n a b   q a d a m  
bosganini  k o ‘rgan  o d a m   b o rm i  d u n y o d a ?   N im a   b o ‘ldi 
o ‘zi  u n g a?  0 ‘zi  h a m   h ayron!  A k b arali  m in g b o sh id a 
boNgan  itlik  b u n d a   y o ‘q m id i?  Bu  q u tu rm a g a n m i?   Bu 
suvdan  h a m   m u lo y im ,  su td an   h a m   o q ,  c h u m o lid a n   h am  
beo z o r,  m u sic h a d a n   h a m   s o ‘fim i?»
«Y o‘q!  Bu  h a m   A kbaraliga  o ‘x shagan  m in g la rc h a   it- 
larn in g  biri!  F aq at  bu  b ilan   A kbarali  m ingboshi  o ‘rtasid a- 
gi  farq  shuki,  bu  o ‘zini  u n d a n   y u q o ri  o lad i.  S h u   y u q o ri- 
lik  hissi,  shu  g ‘u ru r  —  u n in g   o ‘z id a n   itlikni  t o ‘sib  tu ra d i, 
o ‘ziga  k o ‘rsatm ay d i,  u n in g   o ‘zin i  aldaydi...»
«Y o‘q!  Bu  b ilan   A kbarali  o ‘rtasid a  to g ‘  q a d a r  farq 
bor!  A na,  P etro g ra d d an   kelgan  m oviy  k o ‘zli  d ilb a r  bunga 
guvoh!  M iry o q u b ,  A kbaraliga  q a ra g a n d a ,  farishta!  Buni 
P e tro g ra d  
g o ‘zali 
h a m  
tili 
b ila n  
ta s d iq  
q ila d i. 
M iry o q u b d a  itlik  y o ‘q!...  BoMmasa,  shu  to p d a   h ec h   narsa 
qo lm ad i...  H am m asin i  an a  u  m oviy  k o ‘zli  g o ‘za ln in g   bi- 
linm as  k u ch i  yulib  ta sh la d i,  ta g -to m iri  b ilan   yulib  ta sh la ­
di!..»
«Yulib  ta sh la d im i?   T a g -to m iri  b ilan   y u la  o ld im i? 
Y o‘q!  B ekor gap!  N e c h a   y illa rd an   beri  ildiz  yoygan,  shox 
ta rq a tg a n ,  q u lo c h la b   o ‘sgan  n arsan i  b ir  q a ra sh d a   y u lad i- 
g an  
k u c h  
y o ‘q 
va 
to p ilm a y d i! 
U n in g  
ild iz la ri 
M iry o q u b n in g  b a d a n id a   hali ju d a   kuchli!  A na  o ‘sh a  kuch 
em asm ik i,  un i  k etayotgan  y o ‘lid a  b ird an ig a  t o ‘xtatdi. 
T o ‘xtagan  jo y id a   b ir  uyn in g   zinasiga  o ‘tirish g a  m ajb u r 
qildi.  «Itlik»  b osh  k o ‘tarib   kelardi...»
« N im a  b eh u d a g arc h ilik   b u?  M a sh h u r  b ir  n o m e rd a  
m a ’lum   «kasb»  b ilan   sh u g ‘u llan ad ig an   b ir x o tin g a  y o ‘liq- 
di.  O ri  rost:  bu  o ‘sha  joy d ag i  o ‘zi  singari  xotin larg a 
o ‘xsham asdi.  B o sh q ach a  k o ‘rin ard i.  Y osh,  taro v a tli  va 
to za  edi.  N im a   b o ‘pti?  H a r q a n c h a   ta n n o z   boNsa  h a m   — 
y an a  o ‘sh a  jo y n in g   o ‘sh a n a q a   x o tin i.  B uning  uyiga  nega 
kirdi?  N e g a  kirgani  m a ’lum .  Bu  kelg an d a,  y ech in g an  
k o ‘yi  m u n in g   k artid a  yotishi  —  nega  kirg an in i  k o ‘rsatib
140

tu ra d i.  O c h iq   k o ‘z  b ilan   o ‘y lag an d a ,  b u n g a   n im a   qilish 
kerak?  Belgili,  b o rib  eshikni  o c h ib   kirib,  fo n a rn i  o ‘ch irib , 
in d a m a sd a n   kartga  to rtish ...  U   o ‘zi  h am   e rta   b ila n d a n  
b eri  sh u n i  k utib  o ‘tirm ay d im i?  S hu  u c h u n   y u v in ib -ta ra n - 
m ad im i?  U   —  L ayli,  bu  M a jn u n m id ik i,  «oh,  oh»  deb 
to g ‘-to sh la rd a ,  v ahshiy  h ay v o n lar  bilan  ulfat  b o ‘lib  yura 
bersa?  T o g ‘-to sh   q an i?  Bu  —  sh ah a r...  M ad an iy lash g an , 
«evropalashgan»  sh ah a r.  H a r  b u rc h a k d a n   —  h a r  m in u td a  
b ir  ta n n o z   b u rilad i  va  suzgun  k o ‘zlari  b ilan   yegunday 
b o ‘lib  o d a m g a   qaraydi!  S h u   z a m o n d a   m ajn u n   b o ia m a n  
d eg a n la rn i  o ig a n la r id a n   keyin  tu g ‘  k o ‘ta rib   m o z o r  qil- 
m ay d ilar.  «Jinni  e d i,  o ‘lib  qolibdi»,  d e y d ila r  va  b ir  kulib 
q o ‘yib,  o ‘tav erad ilar;  o ‘ligi  h a m   k o ‘c h a la rd a   q o lib   ketadi. 
0 ‘ligini  itla r  yesa,  egasi  x u rsa n d   b o ia d i .  B ek o r  ch irib , 
sasib  y o tg a n d a n   k o ‘ra...»
Itlik n in g   shu  xilda osiy o ‘ylari  b ilan   M iryoqub  q an d a y  
q ilib  o ‘rn id a n   tu rg a n in i  va  n o m e r  z in a sid a n   shoshilib 
y u q o rig a   c h iq a y o tg a n in i  o ‘zi  b ilm a y   q o ld i.  Y u z la ri, 
k o ‘zlari  kulardi  va  b u   kulish  q o n d irilm a g a n   nafsn in g   b ir­
d an ig a  xuruj  qiladigan  s h o ‘x liklaridan  o ‘zga  em asdi.  O bz 
xonasiga  yaqin  y etg an ,  d e ra z a d a n   y u p q a  t o ‘r  p a rd a   orqali 
ayvonga  tu sh ib   tu rg an   m u lo y im   s h u ’lani  k o ‘rg anidan 
keyin  n eg a d ir  yuragi  o ‘y n ab ,  q a d a m   bosishini  b ird an ig a 
susaytirdi.  Itlik   fikrlari  y an a  o rq a g a  tisarila  bo sh lag an  
kabi  b o ‘ldi.  E shik  oldiga  y etg ach ,  q abzaga  q o ‘l  u z a to l- 
m a sd a n ,  t o ‘xtald i...  Ic h k a rid a n   yosh  x o tin n in g   shirali  bir 
ovoz  b ilan   o h istag in a  ay tay o tg an   ash u lasi  esh itila rd i.  Bu 
x o tin n in g   g ap irg a n id a  ja ra n g la b   ch iq ad ig a n   sh irin   ovozi 
e n d i  ash u la  a y ta rk a n ,  c h o lg ‘u  to rid a y   d arro v   k o ‘ngilga 
t a ‘sir  qildi.
«Bu  q a n d a y   ovoz?  «Itlik»  asari  b o rm i  sh u   ovozda? 
S h u  
o v o z  
b ila n  
k a ra v o tg a  
c h a q ir ib  
b o ‘la d im i?  
0 ‘x sh am ay d i-k u   sira!  Boyagi  b ir  tu sh   ed i...  b ir  bosiriq 
kelib  k e c h d i...  U   o g ‘ir  b o sin q ira sh d a n   uyg‘o n m o q   u c h u n  
sh u   q u s h c h a n in g   say rash ig a  eh tiy o j  b o r  ekan!  A n a , 
sayrayotir!  0 ‘zi  b ilgan,  o ‘zi  ta n ig a n ,  o ‘ziga  y o q q a n   ovoz! 
0 ‘ziga  y o q q an i  u c h u n   v a ’d a  b erib ,  v a’d a  olgan!..»
«H ay,  ket!  K et,  sh ay to n i  m a l’un!  M en  A kbarali  e m a s­
m an!  M en in g   k u m u sh   k a m a rim ,  p o d sh o h lik   m u h rim  
y o ‘q!  M e n   —  M iry o q u b m a n ,  M iryoqub!..»
141

«H ay,  M iryoqub!  P ism iq  M iryoqub!  A y y o r  M iryoqub! 
Tulki  M iryoqub!  S h a y to n   M iryoqub!  N a fsin in g   b an d a si, 
bu zu q ,  sh a rm a n d a   M iryoqub!  U m rin g d a   b ir  m a rta   salgi- 
n a,  p ich ag in a ,  q itta k k in a   itlikni  tash lash ,  o d a m   b o iis h  
fursati  to p ilib d i-y u ,  sh u n d a   h a m   m a g ‘ru r b o ‘y n in g n i jin -  
d a k k in a   egging  k elm ay d im i?  S h u n d a   h a m -a !  S en   it 
boMsang,  sh o sh m a ,  itlik  qilishga  hali  ulgurasan!  Itlik  — 
to p ila d ig a n   narsa.  Pul  b o ‘lsa  —  boMdi!  P ul  h a r  q ay d a  h a r 
q a n c h a ,  h a r  q a n d a y   itlikni  am rin g g a  o m a d a   q ilib  b era 
oladi.  P uling  b o ‘lsa,  b u tu n   u m rin g n i  itlik larn in g  b ir-b iri­
ga  ulanib  ketgan  zanjiriga  ay lan tirish   h ec h   g ap  em as!..»
« E ttin c h i  sen ik i,  axir!  Seniki!  S e n d a n   b o sh q ag a  y o ‘q 
en d i  u  m u lo y im   m axluq!  S eniki  u  xotin!  H e c h   b o ‘lm a- 
g a n d a ,  shu  b itta n i  fo h ish a  kabi  ta s a rru f  qilm a!  H ech  
b o ‘lm asa,  u n in g   k o ‘nglini  o ‘ldirm a!  U m id in i  sin d irm a.  U 
senga  o d a m ,  d eb  q aray d i,  «xaridor»  d e g a n   fikrini  ta sh la ­
d i,  ta s h la ta   o ld in g .  O v o z in i  e s h ita s a n m i?   B u  o v o z 
c h o ‘n tag id a  puli  b o r  x arid o rn i  k u tgan  b u z u q   x o tin n in g  
o ‘z  y o zm ish in i  q a rg ‘ab  ay tad ig an   alam lik   ashulasidagi 
ovoz  em as!  Bu  o v o z  b u zu q lig id an   zavq  o lad ig an   x o tin ­
ning  a y n im a   q o ‘sh ig ‘i  em as!  B u,  o q sh o m   c h o g ‘i  kuyovi- 
ni  k utib  yotg an ,  yosh  k e lin c h a k n in g   m a ’sum   ashulasi! 
Sevganiga  q o v u sh g an   yosh  m ax lu q n in g   sev in ch   q o ‘shig‘i! 
Ju fti  uyasiga  q a y tg a n   o n a   q u s h n in g   s h u k ro n a   kuyi! 
M iryoqub!  M iryoqub!  M iryoqub!..»
M iry o q u b   ikkita  edi:  biri  q o c h d i,  biri  q u v lad i,  shu 
q o ch ish   va  quvalash  s u r’ati  bilan  noyib  to ‘ra n in g   uyiga 
yetib  b o rib ,  jingM roqning  tu g m asin i  bosgan  v aq tid a... 
c h o ‘z ib -c h o ‘zib ,  h a n sira b -h a n sira b   nafas  o lard i...
*  
*  
*
U y  bekasi  —  x o n im   y o ‘q   ed ilar.  K a tta  zald a  n o y ib - 
n in g   o ‘zi  ovqat  stoli  k etid a  c h o y   ich ib   va  gazet  k o ‘rib 
o ‘tirard i.
—  H a ,  keld in g m i,  M iry o q u b ?  M arh am at!
—  K eldim ,  to ‘ra.  Qalaysiz!  O m o n m isiz ?  B o la-ch a q a?
—  S h u k u r.  Y o m o n   em as.  Q a n i,  o ‘tir!  M a n a ,  ch o y , 
m a rh a m a t  qilib  o ‘zin g   quyib  ich.  N o n d a n   ol.  M an a , 
saryog6,  n o n g a  q o ‘shib  ye.  K o n fe t,  sh irin   k u lch a...  b u la r- 
d a n   ol.  0 ‘z  uying,  taklifni  k utm a.
142

—  Q u llu q ,  t o ‘ra,  —  d ed i  M iry o q u b   o ‘tira rk a n .  — 
0 ‘zim   q uyib  ic h a m a n .  Y angi  g aplar,  yangi  x ab a rlard a n  
g apirib  berin g   bizga.  K a tta k o n   g a z e tla m i  o ‘qiysiz...
T o ‘ra  k o ‘zid a n   tilla  o ynagini  o lib ,  stol  ustiga  q o ‘ydi 
va  o ‘z  tizzasi  b ilan   stol  o lrtasid a  yoyilib  y o tg an   gazetaga 
q arab ,  dedi:
—  K a tta   g az etlard a  k a tta   x ab a rlar  b o r,  b ir-b irid a n  
y o m o n ...
M iry o q u b   kursin i  y aq in ro q   jild ird i,  ch iro y li  b ir  c h i- 
n a y o q q a ’  sam o v ard an   q u y u q q in a   c h o y   quyg ach ,  c h i- 



Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   11   12   13   14   15   16   17   18   ...   29


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2019
ma'muriyatiga murojaat qiling