«sharq» n a sh r iy o t -m a t baa a k s iy a d o r L ik k o m pa n iy a si bosh tahr ir


Download 124.23 Kb.
Pdf просмотр
bet13/29
Sana17.11.2017
Hajmi124.23 Kb.
1   ...   9   10   11   12   13   14   15   16   ...   29
day...  unutildi!
P a ra n ja s in i  y o p in d i,  U m rin is a b ib in in g   d a rc h a sig a  
y a q in la s h g a n d a ,  b ird a n   t o ‘x ta d i  va  o rq a sig a   q a y tib , 
X a d ic h a x o n n in g   uyiga  to m o n   y o ‘n ald i
—  M en   o y im la rn ik ig a  k ety ap m a n .  U c h -to ‘rt  ku n   ay ­
lan ib ,  k o ‘n glim ni  yozib  kelay...
X a d ic h a x o n   « h a,  m ay li» ,  d e b   q o ‘ya  q o lsa   n im a  
b o ia r d i?   J u d a   ch id a m a y   ketsa  —  in d a m a sin id i,  b unga 
q a ra b   m iy ig ld a   b ir  kulsinidi  —  shu  h a m   yetib  o rtard i. 
Y o ‘q!  P o sh sh a  afsu n c h in in g   b u   o ‘rg a tm a  iloni  b ir  m arta 
nishini  b o tirib   o lm asa,  b o la d im i?
—  V oy,  bu  n im a   qilganingiz,  S u lto n x o n ?  S h u n d ay  
yaxshi  t o ‘y la r  b o ly a p ti...
Tili  z o ‘rg‘a - z o ‘rg‘a  qaldirab:
—  T o ‘y gacha...  k elam a n ...  —  dey a  oldi  S u lto n x o n .
U m rin is a b ib in in g  
d a r c h a s id a n  
h a tla r - h a tla m a s
h o ‘n g u ra k   o tib ,  yigMab  y u b o rg an   edi.
U   y erd a  k o ‘p   o ‘tirm ad i.  Bir  o z  h asratla rin i  aytib, 
k o ‘nglini  b o ‘sh a tg a n d a n   keyin,  K ich k in a  m ittid a n   foy- 
d a la n is h  
t o ‘g ‘risid a  
b ir-ik k ita  
m a sla h a t 
k o ‘rsa tib , 
o n asin ik ig a  ketdi.  S hu  b o ‘y ic h a   t o ‘y  kuni  h a m   qaytib 
kelgani  y o ‘q.
Y angi  kelin  kelgan  k u n n in g   ertasiga  —  xuddi  n o n u sh - 
ta   c h o g l d a   U m rin isab ib i  yetib  bo rd i.  0 ‘pkasi  o g ‘ziga 
tiq ilib ,  o lg u d a y   hallo slab   tu rib ,  k u tilm ag a n   y u tu q la rd a n
119

gapirdi.  K ich k in a  m ittin in g   k a tta   ishlari,  ay n iq sa  d eraza 
o ld id a  to m o sh a   b ergan  ikki  x o tin n in g  
0
‘y in lari  o ‘lgan 
S u lto n x o n n i  tirgizdi.  U n in g   b eh o llik   va  u y qusizlikdan 
y um ilgan  k o ‘zlarin i  q ay ta  b o sh d a n   o ch ird i.  U m rin isa ­
b ib in in g   b u rish g a n   terili  b a rm o q la rid a   yangi  u z u k la r 
y altirad i!  Ikkalasi  b ir-b irin i  q u c h o q la b ,  s h irin -s h irin  
n a s h ‘aga  b o td ilar.
—  Y o‘q ,  xola,  hali  erta!  E rta   hali...
—  N im a   d e m o q c h isiz ,  aylanay?
—  M a ’rakani  yig‘ishtirishga  h ali  v aq t  erta.
—  N im a   qilaylik,  aylanay?  M en i  u  esh ik k a  q ad a m  
b o stirish m ay d i.  Q izim   kirib  yurib  ed i,  haligi  ikkala  x o tin ­
n in g   ish id an   keyin  o ‘rtadagi  eshikka  q u lf soldilar.
—  Y o ‘q ,  xola!  Y o ‘l  to p ila d i,  to p ish   kerak.
—  X o ‘p,  aylanay,  to p am iz.
—  T o p am iz!..  T o p a m iz ...  to p a m iz ...  to p a m iz ...
A qli  b o sh q a  jo y d a   b o ‘lgani  h o ld a   S u lto n x o n   h ad eb  
shu  b ir  so ‘z n i  tak ro rla rd i.  B irdan  s o ‘rab   qoldi:
—  E n a x o n   qay erd a?  U n i  kirgizishadim i?
—  U   h a m m a v a q t  Z eb in in g   y o n id a.
—  B o ‘lm a sa ,  o ‘s h a   b ila n   g a p la sh in g .  B u g u n o q  
gaplashing.  H o z ir bo rib   gaplashing.
—  H o z ir j o ‘n a y m a n   b o ‘lm asa.
—  M en g a  qarang!
Ikki  q o ‘li  b ila n   U m rin is a b ib in in g   ikki  y elk asig a 
yopishdi.  Y uzini  u n in g   yuziga  y aq in   o lib   bordi.
—  M enga  q aran g ,  xolajon!  E n ax o n   Z eb ig a  d o ‘st. 
C h in a k a m   d o ‘st.  M ingboshiga  x o tin   b o ‘lishini  h e c h   x o h - 
lagan  em as.  H ali  h am   x o h lam ay d i.  Q o ‘rq m asd a n ,  o c h iq  
g aplasha  bering.  G a p d a n   g ap  c h iq a d i.  G a p d a n   m aslah at 
chiqadi!
U m rin isab ib i  k a tta k o n   b elb o g ‘ini  u n -g u ru c h   bilan 
to ‘lg‘azib ,  d arro v   y o ‘lga  chiqdi.
E n ax o n la rn ik ig a  borib   kirg an   v aq tid a  E n ax o n la rn in g  
b u tu n   oilasi  yoyilgan  q o p n in g   teg ra sid a  ju g a ri  u qalab 
o ‘tirard ilar.
—  A ylanay,  E n ax o n .  S hoshilib  tu rib m a n .  Sizga  ikki 
o g ‘iz  g apim   boridi.
Ikkalasi  birga  hovliga o ‘tdilar.  A riq  b o ‘yiga  o ‘tirish g an  
h a m o n   U m rin isab ib i  g ap  boshladi:
120

—  Z e b ix o n n in g   ahvoli  qalay,  aylanay?  J in d a k   gapirib 
b erin g ,  h e c h   n arsa  b ilo lm ay ,  y u ra g im iz  ezilib  ketdi. 
K o ‘z im n in g   q o ra c h o ‘g ‘iday  yaxshi  koVrardim.
—  U n i  yaxshi  k o ‘rm ag an   kim   b o r,  xolajon?  H a m m a  
yaxshi  k o ‘radi.  Y axshi  k o ‘rish  b o sh q a  e k a n u ,  to le  b o sh q a 
e k a n ...
—  N im a sin i  ay tasiz,  aylanay?  Y etti  uxlab,  b ir tushiga 
k irm ag a n   k u n larn i  k o ‘rdi  s h o ‘rlik...
B ir  o z  to ‘x taldi.  R o ‘m o lc h a sin i  ariq q a  solib  h o ‘llan - 
g an  y uzini  b ir  q u r  a rtib   oldi.
—  K uyib  k e td im ,  aylan ay ...  B ir  jo y d a   o ‘tiro lm a y - 
m a n ...  Q izim   B ah rid an   so ‘ra y m a n ,  b ir  o g ‘iz  g ap n i  eplab 
g ap iro lm ay d i.  K e c h a   kech asi  o ‘sh a  yerdaydi.  S haharga 
h a m   birga  b o rib   edi.  G a p   so ‘ra sam ,  xuddi  tili  y o ‘q   so- 
qovday  «i,  i...»  q ilad i,  xolos...  Y uragim   «tars»  e ta  y oril- 
g u n d a y   b o ‘ldi.  S h u n d a n   keyin  bu  yerga  c h o p ib   keldim , 
aylanay.
S o d d a   E n ax o n   bu  yolg‘o n la rn in g   h am m asig a  astoydil 
ish o n ard i.
—  Z eb ix o n   en d i  p ic h a   d u ru st,  —  d ed i  u.  —  K ech a 
kechasi  kuyov  kirishga  y aq in   allak im d an   b ir  y o m o n   gap 
eshitib ...
U   sh o sh ilm a sd a n   h a m m a   b o i g a n   g ap larn i  aytib  b e r­
di.  Bu  g a p la r  h am m asi  U m rin isab ib ig a  m a i u m   b o i s a -  
d a,  e sh itm a g a n   o d a m d a y   b iru sh ta   «voy,  tovba!  V oy,  o i a  
qolay!  V oy,  s h o ‘rlik!  S h u n aq am i?»   d eb  tu rd i.
—  E ndi  h a m m a   h a y ro n ,  x o lajo n ...  B ugun  kech asi  n i­
m a  b o ia r ik in ?   K uyov  k irm ay   tu rib ,  b u   sh u n a q a   qiladi. 
K uyov  k irg an d a  n im a   b o i a r   ekan ?
—  S h u n i  a y ta m a n ,  aylanay!
— 
M e n  
h e c h   c h iq q im   y o ‘q  o ‘s h a   to m o n g a . 
C h iq m a sa k ,  o q ib a td a n   em as.  B izni  d eb   kelib  tu z o q q a  
tu sh d i  s h o ‘rlik.  M en g a  sh u n d a y   k o ‘zlarin i  m o itir a tib  
q arasa,  yuragim   «jig‘g i »   e tib   ketad i...
—  R ost,  ay lan a y ,  rost...  H a m m a   d eg a n la rin g iz  rost...
—  Bu  ishni  q ilgan  k u n d o sh  o ig u r la r ,  e n d i  o ‘zlari  h am  
h ay ro n ...
—  Y a sh sh am ag u rlar...
—  S u lto n x o n   b o i s a ,  u  y o q d a jirta k   ch aly ap ti.
—  Y ash sh am ag u r...
121

—  A zayim xonlarga  k a tta -k a tta   s a r f  q ily ap ti,  dey d i... 
O tasi  b o y   em asm i?  O n a sid a  h a m   b iso t  k attay m ish ...
—  Y ash sh am ag u rlar...
—  B ir  o ‘ylag an d a,  u  b e c h o ra d a   h a m   ayb  y o ‘q.
—  R ost  aytasiz,  aylanay...
—  A na  u  k u n d o sh la rd a   h a m   ayb  y o ‘q.
—  A lb atta,  aylanay...
—  K u n d o sh lik   o ‘zi  b ir  balo.
—  N im a sin i  aytasiz,  aylanay...
E n ax o n   o g ‘ir  b ir  «uh»  to rtib ,  o ‘rn id a n   tu rd i.
—  J in d a k   tu rib   y an a  c h iq ib   b o rm a sa m   b o im a y d i. 
Y uragim   b o ‘lsa  sira  b etlam ay d i.  Bu  k ec h a  n im a   q ilam iz 
e n d i,  b ilm a d im ...
—  N im a   q ilardingiz?  —  ded i  U m rin isab ib i.  —  D o d - 
voyiga  q a ra m a sd a n ,  kuyovga  q o ‘sh a siz -d a ,  aylanay!
—  M en g a  qolsa,  b ir  u m r  q o ‘sh m as  e d im ,  —  d ed i 
E n ax o n .  Y a n a  qaytib jo y ig a  o ‘tirdi.
U m rin isab ib ig a  b o r-y o ‘g ‘i  shu  g ap  k erak   edi.  D a rh o l 
o ‘rn id a n   tu rib ,  ariq n in g   u  yuziga  o ‘td i  va  E n a x o n n in g  
yonginasiga  o ‘tirdi.  U sto zid an   o lg an   t a i im i n i  eslab,  ikki 
q o i i n i   u n in g   yelkasiga  q o ‘ydi  va  b o sh in i  o ‘z  boshiga 
to m o n   to rtib   tu rib ,  k o ‘ziga  m a h k a m   tik ilg an i  h o ld a  
so ‘radi:
—  Z eb ix o n g a  ch in a k a m   d o ‘stm isiz?  Y o ‘q ,  aylanay. 
X u d o y im n i  o ‘rtaga  q o ‘yib  ayting:  asto y d il  d o ‘stm i- 
siz?
—  G u m o n in g iz   h am   b o rm i?  J o n im n i  b erish g a ch a 
borm an!
—  B o‘lm asa,  m en in g   gap im g a  kirib,  Z e b ix o n n in g  
q u lo g ‘iga  s e k in g in a   sh ip s h itib   q o ‘y sangiz:  h a r  k u n  
yolg‘o n d a n   b o ‘lsa  h a m   b ir  so at,  yarim   soat  o ‘z id a n   ketib 
tursa...
U m rin isab ib i  b ird an ig a  ov o zin i  pasaytirdi:
—  B ilasizm i,  aylanay,  b u   kuyov  sh u n d a y   n arsak i,  h a r 
q a n d a y   x o tin   o ‘zi  x o h lab   b o rib   b o ‘yniga  o silm a sa... 
o ‘z ich a  h ec h   narsa  qilolm aydi!  0 ‘zi  h a m   qarib ,  d a rm o n i 
ketib  qo lg an ...  N im a g a   h a d e b   u y lan a  b e ra r ek a n ,  h a y ro n ­
m an.
—  Pul  q u tu rtirad i!  —  d e d i  E naxon.
—  R ost  aytasiz,  aylanay,  d av lat  q u tu rtirad i!
122

U m rin is a b ib i  y a n a   o v o z in i  p ic h irla s h   d arajasig a 
tushirdi:
—  B ilasizm i,  aylanay,  o q   p o sh sh o   yetti  q iro n   bilan 
u rish ay o tg an   em ish ...  H a m m a   fuqarosi  q irilib 
ta m o m  
b o ‘lip ti...  Y u rtid a  o d a m   q o lm a p ti.  B ugun  em as,  ertaga 
m in g b o sh ilarn in g   h a m m a sin i  uru sh g a  olib  k etarm ish ...
—  O g‘zingizga  y o g ‘,  xolajon!
—  R ost  g ap  b u ...  H a k im jo n   ay tip ti...  M in g b o sh in in g  
m irzasi  e m asm i?  T il  biladi  u ...  gazet  o 'q iy d i...
—  Sizga  kim   aytdi?
—  B ir jo y d a n   esh itib   q o ld im .  H a k im jo n   borib   y u ra d i­
gan  jo y d a n .  Siz,  ay lan a y ,  Z ebin isag a  sal  u c h in i  ch iq arib  
q o ‘ysangiz  b o id i .  U   y o g in i  o ‘zi  ep lay d i...  eslik  qiz... 
M in g b o sh i  urish g a  k e td im i,  h a m m a  q u tu la d i  u n in g   d asti- 
d an .  Y ovlashgan  q iro n   ju d a   k attay m ish ...  In d a m a sd an  
kelib  o id ir a d ig a n   o ‘qi  b o rm ish ...  O sm o n d a n   q a n o t  taq ib  
kelib  u rish a rm ish ...  M in g b o sh in g iz  o ‘q   te g m asd a n   tu rib  
y iq ila d ig a n   o d a m ...  « U ru sh g a   b o ra sa n » ,  d e d im i,  t a ­
m o m ...  yuragi  yorilib  o ia d i!
—  Ilo h im ,  aytg an in g iz  kelsin!  —  dedi  E naxon.
S hu  p a y td a   X o lm a tn in g   «ena!»  d e b   c h a q irg a n   ovozi 
eshitildi.
Ikkala  h a m d a rd   o ‘rin larid a n   tu rib ,  ichkariga  to m o n  
yurdilar.
S h u n d a y   qilib,  o ‘sh a  k e c h a d a n   b o sh la b   Z eb in in g  
tu tq a lo g i  h a r  k u n   n a m o z sh o m   p ay tid a  m u n ta z a m   tu - 
ta d ig a n   b o i d i.
X
M ingboshi  ish n in g   bu  ravishga  kirishini  h ec h   b ir  k u t- 
m ag an   edi.  B o sh q a  h a m m a   kishilarday  u  h a m   Z eb in in g  
tu tq a lo q la rin i  «qizning  nozi»,  d eb   b ilar  va  te z d a   o i i b  
ketishiga  ish o n ard i.  S h u   u c h u n   k u n d u z la rin i  ju d a   b e- 
saran jo m lik   b ila n   o i k a z i b ,  k ech  k irg an d a ,  e n tik a -e n tik a  
ic h k a rid a n   sevinchlik  x a b a r  k u tard i.  B esh  k u n g ac h a  h a r 
o q sh o m   b ir  xilda  sovuq  x ab a r  ch iq ib   tu rd i:  «k elin ch ak - 
n in g   tu tq a lo g i  tu tib   q o ld i...»   Bu  besh  k u n   ich id a  m in g ­
b o sh i,  o ‘z  iq ro ric h a ,  besh  yillik  z a h m a t  to rtg a n   edi... 
M a h k a m a   ish larin i  H a k im jo n g a  tash lab   q o ‘ydi,  z o ta n ,
123

t o ‘yga  ikki  ku n   q o lg an d a,  yonidagi  m u h r h a m   H a k im jo n  
kissasiga  tu sh g an d i.  M iry o q u b   —  b ir  jo y d a   b ir  nafas 
o ‘tiro lm a y d ig an   narsa  —  o lti-e tti  k u n d a n   b eri  m ingboshi 
y o n id a n  jilm ay d i.  Jah li  ch iq ib ,  to ‘n in i  teskari  kiy m o q ch i 
b o ig a n   m in g b o sh in i  g ap  b ilan   sovu tad i  va  y o ‘lga  soladi.
—  0 ‘zingiz  aytasizki,  —  d ed i  M iry o q u b ,  —  sizga 
«gah»  d e g a n d a ,  q o ‘lga  q o ‘n a d ig a n   ta y y o rg in a   q u sh  
b o is a ...  M u n a q a   q o l g a   q o ‘n m ay d ig an   y o w o y i  q u sh la m i 
ovlashga  h u n a rin g iz   y o ‘q   e k a n .  S h u n d a y   b o lg a n d a n  
keyin  tish n i  tishga  q o ‘yib,  ch id a sh   kerak,  x o ‘jayin!
—  C h id a b -c h id a b   sh u   yerga  keldim .
—  O bb o -o !  U c h   ku n   o l m a y   tu rib -a!  S h u n c h a   b a r- 
d o sh sizlik m i?  Y o w o y i  q u sh n i  a s ta -se k in   a ld a b -a ld a b  
o ‘rg atadilar.  Q o ‘rqitsangiz,  «piгг!»  etib   u c h ib   ketadi.
—  U c h ib   keta  qolsin!  S h u   to p d a   «bor,  ket!»  degim  
b or.
—  E singiz jo y id a m i,  x o ‘ja y in ?   M en g a  q aran g ...  bu  n i­
m a  gap?  «K et»,  d esangiz, jo n   deydi.  S h am o ld ay   u ch a d i. 
U n g a   sizning  «ket!»  d eg an in g iz  y o w o y i  qushga  qafas 
d aric h asin i  o ch g a n d a y   gap.  K im   a rm o n d a   q o lad i?  U m i?
M in g b o sh i  o ‘ylab  qoldi.  S o ‘n g ra  y u w o s h la n ib ,  dedi:
—  R ost  ay tasan .  Q a rig a n d a   esn in g   h a m   m azasi  k et- 
ganga  o ‘xshaydi...
M iry o q u b   b ilan   X a d ic h ax o n   sh u   besh  k u n   o rasida 
b ir-b irla rid a n   q o ch m ay d ig a n   darajag a  keldilar.  X a d ic h a ­
x o n   u n i  k u n d a   u c h   m a rta   ch a q irsa,  bu  u n i  b esh   m arta 
ch a q irard i.  P ic h ir-p ic h ir g ap ,  p ic h ir-p ic h ir  g ap ...  m asla­
hat!
T u tq a lo q   besh  ku n   b a ta rtib   d av o m   e tg a n id a n   keyin, 
M iry o q u b   m in g b o sh in in g  ju d a   y o m o n   b o l a   b o sh lag an in i 
payqadi.  0 ‘zin in g   ikki  g lld ira k Ji  sariq  fo y tu n in i  oldirdi.
—  Q a n i,  y u rin g ,  x o ‘jayin!  —  dedi.
M in g b o sh in in g   e ’tiro zi  va  b a h o n a la rig a   q a ra m a sd a n ,
y etak lab   o lib   b o rib ,  fo y tu n g a  o l q i z d i   va,  o rq a la rid a  
y a r o g li  o t  q o ro v u l,  e rta la b   y o l g a   tu sh d ilar.
S h a h a rd a   m in g b o sh in i  en g   yaxshi  va  o b o d   sam ovarga 
tushirdi.
—  B oplab  n o n u sh ta   qiling,  x o ‘ja y in ,  c h o y   iching. 
T o m o sh a   qilib  tu rin g .  M e n   te z d a   kelam an!  —  dedi.
Y a n a  fo y tu n g a  o l i r i b   ketdi.
124

M in g b o sh i  q a y m o q la r  va  s h irm o n   n o n la r   b ila n  
n o n u s h ta   q ila rk a n ,  sh ah a rg a  n im a   u c h u n   kelganini  b ilo l- 
m asd an   b o sh i  ay lan a rd i.  0 ‘yladi,  o Lyladi,  oxiri:  «Bir 
q altis  ish  c h iq ib   qolganga  o ‘xshaydi.  B o‘lm asa  b u n c h a  
sh o sh ilin c h   kelm as  edik.  Bu  M iry o q u b   b ir  ishni  o ‘yla- 
m asd an   qilm ay d i» ,  d eg an   q aro rg a  keldi.
S o ‘n g ra  y an a  o ‘y lash d a  d av o m   etdi.
«S hu  q iro n la rn in g   b ir-b iri  b ilan   u rushgani  y o m o n  
b o ‘ldi...  K o ‘p  o d a m   q irild i,  deydi  n oyib  t o ‘ra.  M en in g  
m irza m   S o kolov  h a m   d arak siz  ketdi.  U c h   o y d a n   beri 
daragi  y o ‘q.  Y u rt  h a m ,  sam o v ard ay   a sta -a sta   q ay n ab  
y otibdi.  B ir  to sh a d i  bu!  Y o m o n   to sh ad i  lekin.  O d a m - 
la m in g   yuziga  q a ra sa m ,  o ‘ris-m u su lm o n   h a m m a sin in g  
k o ‘zi  b ejo ...  «yutam an » ,  deydi.  Q im m a tc h ilik   borg an   sari 
avj  olyapti.  S h u n d a y   o q   p o sh sh o n in g   xazinasi  q o q lan ib  
q o ld im ik in ?  O q  p o sh sh o   m e n in g   gapim ga  kirsa,  yurt 
bersa  b erard ik i,  te z ro q   yarash  qilib  o d a m la rn i  tin c h ita rd i. 
A llaqaylardagi  y u rtla rn i,  d eb   b o sh in i  q azo g a  tu ta d im i 
kishi...»
Bu  o ‘y la r m in g b o sh in in g   m iyasiga  b irin c h i  kelayotgan 
o ‘y lar  edi.  U  b u n a q a   n arsalarn i  o ‘ylab  o ‘rgangan  o d a m  
em as.  F a q a t  yurt  o ra sid a   h a r   xil  g a p la r  yuradi.  H a m m a  
a m a ld o rla m i,  sh u   q a to rd a   m in g b o sh ilarn i  h a m   urush g a 
j o ‘n a ta rm ish ,  deydilar.  H a m m a   y u rtn i  p o ezdga  solib, 
G e rm a n iy a g a   q arsh i  h a y d a rm ish ,  degan  g a p la r  eshitiladi. 
Bu  g a p la r  m in g b o sh ig a  t a ’sirsiz  qolm ay d i.  M ingboshi 
h a m   « z a m o n a   oxir»  b o ‘lish ig a  is h o n a d i  e m a sm i?  
« Z a m o n a ,  c h in a k a m   oxirga  yetgan  b o i s a   kerak»,  d eb 
o ‘ylaydi:  « Y o i  o c h iq   b o i s a ,  hajga  k etard im » ,  d eb   q o ‘y a- 
di.  Y a n a  o rq a sid a n :  « Y o i  o c h iq   v aq tid a  q ay d a  edim ? 
T a v fiq n i  h a m   ju d a   k e c h ik ib   b e r a y o tir  x u d o v a n d i 
k arim ...» ,  deydi  o ‘z - o ‘ziga.
0 ‘y lanib  o i i r i b ,   u stu n g a  su y a n g a n ic h a  uxlab  qoldi. 
K o ‘zini  o c h g a n   v a q tid a   M iry o q u b   tepasiga  kelib,  «Q ani, 
y u rin g ,  x o ‘jayin!»  d eb   tu rard i.
Bu  safar  M iry o q u b n in g   o ‘z  fo y tu n i  em as,  kirakash 
izvosh  b ila n   yangi  sh a h a r  q ism id a  b ir  qavatli  esk iro q   b i- 
n o n in g   sh iy p o n li  zin asi  o ld id a   t o ‘x tad ilar.  M ingboshi 
x u rsa n d   b o i i b   kuldi,  bu jo y   u n g a   tan ish   edi.
—  Q a n i,  y u rin g ,  x o ‘jayin!
125

—  Q ish lo q d a  aytsang  b o lm a s m id i?   X uddi  zin asin in g  
tagiga  olib  k elg u n ch a  h e c h   n arsa  dem ay san .
—  M en  sizni  y o m o n   y o ‘lga  b o sh la y m a n m i,  x o ‘- 
jay in ?  —  d e d i  M iry o q u b   va  kuldi.
M ingboshi  h am   m a ’lu m   kulishi  b ila n   kulib,  eski  g a- 
pini  ta k ro r  qildi:
—  O b b o ,  betavfiq-ey!
S h a h a rn in g   b u z u q lik   ila  n o m   c h iq a rg a n   m a s h h u r 
n o m e rla rid a n   b iri  e d i.  B u  n o m e rg a   k ela d ig a n   k ish ila r 
faqat  ayshu  ish rat  u c h u n g in a   to ‘x talard ilar.  S hu  u c h u n   u 
b irx o n a li ay rim  u y lard an   ib o rat boN ib, yarim  q o ro n g ‘i uy- 
c h a la rd a  b ir  kart,  ik k i-u ch   eski  kursi,  b ir o v q at  stoli  va b ir 
jo v o n c h a d a n   b o sh q a   h e c h   n arsa  b o ‘lm asdi.  O d a m n in g  
hayv o n lik   hirslari  avj  olgan  v a q td a   h a r  n a rsa d a n   g o ‘zal 
k o ‘rinadigan  bu  x onalarga  u  h irslard a n   o zo d a  b o ‘lib  k ir- 
g an  o d a m n i  d a ’fatan  belgisiz  b ir  q o ‘rquv  hissi  b o sard i.  U 
xil  h irslard a n   o z o d   b o ‘lish  b ila n   k o ‘p d a  m a q ta n o lm a y d i- 
g an  b izn in g   m in g b o sh id a y   o d a m   h a m   b u ru n   b ir  n e c h a  
m arta  kelgan  v a q tid a   k utilgan  x o tin la r  k irg u n ch a ,  d eraza 
oldiga  borib   —  iflos va  q u ru q   sah n n in g   x u nuk  m a n z a ra si- 
ga  tik ilar va  shu  y e rd a n  te z ro q   c h iq ib   ketgisi  kelardi.
Bu  d a f ’a  m in g b o sh i  x o n a  ichiga  k irg an id a n   keyin  o ‘z 
k o ‘zlariga  ish o n o lm a d i.  X o n a la r  yaxshilab  to z a la n g a n , 
d evorlarga  h a r  xil  g u llarn in g   va  y a la n g ‘o ch   x o tin la rn in g  
su ratlari  osilgan,  d ev o rd a  likkagini  o ‘y n atib ,  k a tta   b ir 
so a t  c h iq illa m o q d a ,  k u n d u z   b o ‘lish ig a  q a r a m a s d a n , 
x u ly o ran g li1  q alp o q   o stid a  y o ru g ‘  fo n a rla r  yonib  tu rad i. 
Q atorasiga  ikki  x o n a,  ikkovini  b ir-b irig a  u laydigan  esh ik - 
lar  k a tta   o c h iq ...  b irin ch i  uy  ik k in ch id an   k en g ro q ,  u n d a  
k atta  b ir stol,  o p p o q   d astu rx o n   y o p ilg an ,  usti  to ‘la  h a r xil 
ovqat,  sh irin lik   va  ichkilik lar...  O v q a tlar  o ra sid a   y asam a 
gullar...  Y erda  ch iro y lik   b ir  gilam .  K u rsilar  —  yangi  va 
to za.  Bir  c h e k k a d a   o y n ali,  k a tta k o n   kiyim  jo v o n i,  u n in g  
k etid a  o p p o q   c h o y sh a b   va  q o ‘sh  p arq u v   bolishli  kart... 
K art  o ld id a  —  y erd a  p o y a n d o z   g ilam ch a.  N arigi  uyda 
o p p o q   ch o y sh a b li  b itta   k art,  q o ‘sh  p arq u v   b o lish ,  b itta  
jo v o n c h a   —  b o sh q a  narsa  y o ‘q.  F a q a t  b u n d a   h am   kart 
o ld id a  p o y a n d o z   g ila m c h a ...  H a r  u y n in g   fo n ari  b o sh q a
1 X u ly o ra n g   —  p u s h tu p a n g .
126

ran g  bersa  h a m ,  ra n g la r h a m m a si  o d a m n in g  hirsini  q itiq - 
lay d ig an   allaq a n d ay   sirli  va  g ‘alati...  D evordagi  y a la n - 
g ‘o c h   x o tin n in g   o p p o q   va  tekis  ta n la ri  d ep sin ib   tu rg a n - 
d ay,  xuddi  jo n i  b o rd a y   jo z ib ...  K ulim siragan  k o ‘zlari 
y u qoriga  to m o n   b ir  o z  kerila  tu sh g an   qilday  ingichka 
q o sh lari...  havas  va  o ‘y n a sh n in g   ch o p arlari!  K o‘k raklari 
o lm a d a y   k ic h k in a   va  tara n g ...
M ingboshi  kirgan  h a m o n   x ursandligini  o c h iq   bildirib 
k uldi  va  M iry o q u b n in g   yelkasiga  q o q ib   tu rib ,  dedi:
—  0 ‘lm a ,  betavfiq!  B oplabsan!
—  K a m a rn i  y ec h in g ,  x o ‘ja y in ,  —  d ed i  M iry o q u b ,  — 
ikkala  uy  sizniki.  H e c h   n arsan i  o ‘ylam ang.  Y eng,  iching, 
k a y f qiling.  Sassiq  so T m in g   nozli  qizi  axir  b ir  ku n   shay- 
to n la sh la rd a n   c h a rc h a y -d i.  Q a c h o n   b o 'Isa   h a m   u  sizniki! 
U n i  o ‘ylam an g   sira,  u n d a n   q o lish m a y d ig a n lar  b o r  bu 
yerda.
S h u   y erd a  m in g b o sh i  sh o d lig id an   boM samikin  o c h il- 
m o q c h i  va  k o ‘nglidagi  b ir  sirni  M iryoqubga  o c h m o q c h i 
b o ‘ldi:
—  B ilasanm i,  M iry o q u b ?  M en   u  qizga  qiz  d eb ,  x otin 
d eb   ta la b g o r  b o ‘lsam   ek an ...
M iry o q u b   k o ‘zlarin i  keng  o c h d i  va  m in g b o sh in in g  
yo niga  kelib  o ‘tirdi.
—  N im a   deysiz,  x o ‘ja y in ?   N im a ,  n im a?  «Eski  o g ‘iz- 
d a n   yangi  s o ‘z?»
—  0 ‘z im   h a m   h a y r o n m a n .  A sh u la sin i  e sh itsa m  
b o ‘ld i,  d e y m a n   o ‘z  k o ‘n g lim d a .  A sh u lasig a,  ovoziga 



Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   9   10   11   12   13   14   15   16   ...   29


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2019
ma'muriyatiga murojaat qiling