«sharq» n a sh r iy o t -m a t baa a k s iy a d o r L ik k o m pa n iy a si bosh tahr ir


Download 124.23 Kb.
Pdf просмотр
bet16/29
Sana17.11.2017
Hajmi124.23 Kb.
1   ...   12   13   14   15   16   17   18   19   ...   29
n ay o q   lik o p ch asig a  ikkita  k o n fe t  olib  q o ‘ydi.  S o ‘ngra, 
q o ‘y n id an   gazetga  o ‘ralgan  n arsan i  o lib ,  o c h a   boshladi.
—  N im a   u?  —  d e d i  to ‘ra.  —  Boya  m a h k a m a d a   a y t­
g an  narsan g m i?
—  H a,  t o ‘rt  xat  fo rsc h a bayt  e k a n .  S h ah o b id d in   d o m - 
laga  k o ‘rsatib  e d im ,  U m a rx o n   z a m o n id a   q o zi  b o ‘lib 
o ‘tg a n   A d o   d eg an   b ir  s h o im in g   b ay ti,  o ‘z  q o ‘li  bilan 
yozilgan,  deydi.
—  U n d a y   b o ‘lsa,  k o ‘p  h a m   eski  n arsa  em as,  —  dedi 
t o ‘ra  q o ‘ly o z m a n i  o lib   tu rib .  —  L ek in   c h in a k a m  
m av lo n o   A d o n in g   xati  b o ‘lsa,  ta b a rru k   narsa.  R ah m at 
senga,  M iryoqub.
T o ‘ra  y an a  k o ‘z  o y n ag in i  kiydi.
—  « L im u h arririh u ...»   C h iro y lik   x a t ..  M av lo n o   A do 
s h u n c h a   x u sh x a t  e k a n m i?   S h a rq d a ,  islo m   S h a rq id a  
su ratk ash lik   d in   to m o n id a n   m a n   qilingani  u c h u n   rivoj 
to p m a s d a n ,  d in   to m o n id a n   tarvij  etilgan  bu  x atto tlik  
s a n ’a ti  yaxshi  ta ra q q iy   qilgan  edi.  X o ‘p ,  q a n i...  o ‘qib 
k o ‘raylik...
« G u l  rangli  k o ‘z  yoshlari  va  sarg‘aygan  y u zlar  ajib 
g o ‘zal  boM adilar,  x uddi  z a r  yurgizilgan  y o q u t  kabi  g o ‘zal 
b o ‘la d ila r.  S e n   a g a r  b o d o m   s in g a ri  b o s h d a n - o y o q  
k o ‘z d a n   ib o ra t  b o ‘lsan g ,  h e c h   n a rs a   k o ‘ro lm a y sa n , 
a m m o   sevgi  surm asi  ila  o ch ilg an   k o ‘z  ravshan  b o ‘ladi».
T o ‘ra  yerli  x alq n in g   til  va  a d a b iy o tin i ju d a   yaxshi  bi- 
ladigan  m a ’m u rla rd a n   edi.  A yniqsa,  fors  tili  va  a d a b iy o ti­
ni  yaxshi  b ilar,  T u rk isto n   tarixiga  oid   q o   ly o zm a  asarlarni 
h a r  y o ‘l  b ilan   q o ‘lga  tu sh irish g a  tirish ard i.  U n in g   bu
1  C h i n a y o q   —  c h a s h k a ,  lik o p c h a li  k ru jk a .
143

havasini  b ilg an d an   keyin  M iry o q u b   h a r  q a y e rd a n   q o ‘l- 
yozm a  asa rla r  to p ib   k eltiradigan  b o 'ld i.  6 ‘zin in g   yaqin 
oshnasi  b o ‘lgan  S h a h o b id d in   m u d arris  o rq a li  u c h - to ‘rtta 
q im m a tb a h o  
n a r s a la r 
to p ib  
b e rd i. 
N o y ib  
t o ‘ra 
M iry o q u b n in g   bu  x iz m a tla rin i  sira  u n u tm a y d i.  B uni 
M iryoqub  o ‘zi  h am   yaxshi  biladi.  Ikkovi  h a m   b iri-b iri- 
ning  k a tta -k ic h ik   iltim oslari  b o ‘lsa,  q o ‘ld an   kelgan  q a d a r 
bajaradilar.  S h u n in g   u c h u n   sovg‘a -sa lo m ,  tan siq  q o ‘lyoz- 
m a  a s a rla r  va  b a ’z a n   o z - k o ‘p   pu l  x u su sid a   t o ‘ra 
M iryoqubga  m in n a td o r  b o ‘lib  tu ra d i,  a m a ld o rn in g   q o lli- 
d a n   keladigan  b a ’zi  b ir  xil  h im o y at  ishlari  to 'g 'ris id a  
M iryoqub  t o ‘raga  m in n a td o r  boMib  tu ra d i.  Ishqilib  qars 
ikki  qoN dan  ch iq a d i  va  h a m m a   ish  g o ‘zallik  b ilan   bitib 
b o ra d i.  « D u n y o d a   h a m m a   o d a m   b o la la ri  b iz n in g  
ik kim izdek  b o ls a la r ,  d u n y o  ja n n a t  boN ardi»,  d eb  o ‘ylay- 
di  t o ‘ra.  M iry o q u b   h am   sh u n d a y  o ‘ylasa  kerak:  ikkovi  b ir 
jo n ,  b ir ta n   e m asm i,  axir!
—  M av lo n o   A d o n in g   bu  baytiga  h ec h   q ay d a  d u c h  
kelm agan  ek a n m iz .  Bu jih a td a n   h am   bu  y o z m a n in g  q im - 
m ati  bor.
—  B aytning  m a ’nosi  n im a ,  t o ‘ra?
T o ‘ra  tu sh u n tirib   berdi.
—  G o ‘zal  s h e ’r...  U m u m a n ,  U m a rx o n ,  eslik  p o d sh o  
b o ‘lgan  edi.  M u lla  o d a m ,  o ‘zi  h am   shoir.  V azirlari  h am  
sh o ir  edilar.  U n d a n   k eyingilarning  m azasi  boN m adi... 
S h a h o b id d in   m u d arris  b u n in g   m av lo n o   A d o d a n   b o ‘lga- 
nini  q ay d an   bilgan  b o ‘lsa?
—  T ag id a  q o zin in g   m u h ri  b o r,  deydi.  0 ‘sha  m av lo n o  
A do  ek an ...
—  E,  darv o q e  b u n d a   m u h r  h a m   b o r...  sh o sh m a ...  ha, 
m an a,  m an a:  «Q ozi  A b dillatif...  Sayyid  a l-m u slu m in  
A m ir  U m ar» ...  C h in a k a m ,  bu  xat  U m a rx o n   d av rin in g  
asari  ek an i  m a 'lu m   b o ‘ldi.  A m m o   b u n i  yozgan  A do 
b o ‘lm asa  k erak .  M av lo n o   A d o n in g   n o m i  S u lto n x o n  
b o ‘lsa  k e ra k ...  M e n   o ‘q ib   e d im .  A b d illa tif  e m a s. 
S h ah o b id d in   x ato   qilibdi.  S izn in g   d o m lalarin g iz  m u n a q a  
n arsalarni  yaxshi  b ilishm aydi...
—  M en  b ilm a d im ,  to ‘ra.  S h a h o b id d in   m ax su m   s h u n ­
day  dedilar.  M e n   yan a  su rish tirib   y u rib m a n ,  to p sam   olib 
kelib  b e ra m a n .
144

—  H ali  h a m   k o ‘p  q im m a tb a h o   n arsalarn i  b erd in g , 
M iryoqub.  S en in g   m ad an iy a tg a  x izm atin g   k a tta ...  0 ‘tgan 
yil  b ir  tarix   kitobi  b erg an   ed in g ,  u  t o ‘g ‘rida  P e tro - 
g ra d d a g i  k a tta k o n   m a jm u a la rg a   m a q o la la r  y o z d im . 
S en in g   n o m in g n i  h a m   k o ‘rsatd im .  H o z ir  u  k itob  t o ‘g ‘ri- 
sida  A ngliston,  F ara n g isto n   va  L am sa  (n em is)  m am - 
lak atlarid a  k a tta k o n   m ajm u alarg a  k o ‘p   n a rsa la r  yozildi. 
R a h m a t  senga,  M iryoqub!  K a tta   xizm at  qilding.
Ikkovi  h a m   jim   boMishdi.  B ir  o z d a n   so ‘ng  M iryoqub 
gap  o chdi:
—  G a z e t  x ab a rlarid an   g ap irib   b erin g ,  to ‘ra.
T o ‘ra n in g   bu  c h o q q a c h a   kulib  tu rg an   bash arasig a  b ir­
d an ig a  g ‘a m   c h o ‘kdi.  Q ov o q lari  so lin d i,  lablari  bezgak- 
day ,  yengilgina  q altirab   u ch d ilar.  Q o 'ly o z m a n i  stolga 
q o ‘ydi.
—  S h u n a q a ,  d o ‘stim ,  ish lar  y o m o n .  B izning,  ad ad i 
h a m m a n ik id a n   k o ‘p  b o ‘lgan  m u d h ish   o ‘rd u m iz   b ir-b ir 
u stu n   y en g ilay o tir...  Eng  u sta  va  eslik  q o ‘m o n d o n la ri- 
m izn in g  b u tu n   tad b irlari  natijasiz  q o lay o tir...  M u stah k am  
qaV alar  b ir-b ir  ket in  d u sh m a n   q o   liga  о   tm o q d a ,  q a n c h a  
vilo y atlar,  o ‘lkalar,  sh a h a rla rn i  d u sh m a n   egalladi...
—  O q   p o d sh o   q ay e rd alar?  B ir  c h o ra   k o ‘rm aydilarm i? 
H a m m a m iz   sevgan  oq  p o d sh o ...
—  Bu  savolni,  M iry o q u b ,  biz  h a m m a m iz   b ir-b irim iz - 
d an   so ‘raym iz.  H e ch   qaysim iz  ja v o b   to p o lm a y m iz .  0 ‘z- 
o ‘z im iz d a n   so ‘raym iz.  T aja n g la n ib ,  xafa  b o ‘lib,  qizib 
so T ay m iz,  sh o sh ilm a y ,  ta a m m u l  b ilan ,  o ‘ylanib  turib 
s o ‘raym iz.  N a   o ‘z im iz d a n   ja v o b   b o r,  n a  boshqadan! 
Bu  —  m a l’u n   savol.  M iryoqub!
—  U n a q a   d e m a n g ,  to ‘ra...  B iz,  sartiya  xalqi,  x u d o d an  
keyin  o q   p o d sh o g a  ish o n am iz.
—  Ish o n g a n la rin g   yaxshi.  Biz  h am   h a m m a m iz   sizlar 
singari  ish o n am iz,  faqat...  o g ‘zingga  e h tiy o t  b o ‘l...  fa ­
q at...  ish o n ish   b o sh q a,  ish,  am a l,  v o q ea  —  y a n a   boshqa. 
B ir-biriga  zid!  B ilasanm i,  M iry o q u b ,  rus  x alqining  o ‘q i- 
g an lari  o ra sid a  m a ’yuslik  b o r,  o g ‘ir  b ir  m a ’yuslik  bor. 
U la r  b u tu n   bu  baxtsizliklarni  oq  p o d sh o n in g   o ‘zid an  
k o T ad ilar...
—  O q  p o d sh o d a n ?   H ech   b ir  p o d sh o   o ‘z  y u rtin i  yov- 
ga  bergisi  k elad im i?
145

—  S e n la rn in g   x o n larin g   b ilan   b iz la m in g   p o d sh o - 
h im iz   y u rtla rig a   k o ‘p  h a m   a c h in m a y d ila r,  sh ek illi... 
S en larn in g   X ud o y o rx o n in g g a  « 0 ‘ru slar  O q m a c h itn i  olib 
q o ‘ydi»,  d eg an lar.  X u d o y o rx o n   «U  y u rtim   n e c h a   kunlik 
y o ‘lda?»  d eb   s o ‘ra g a n ,  «B ir  o ylik  y o ‘lda»,  d eg a n la r. 
« U n d a y   b o ‘lsa,  m en g a  u n a q a   o lis jo y d ag i  y u rtn in g   k era- 
gi  y o ‘q.  O lsa  ola  bersin!»  d eg a n ...  B izniki  h a m ,  vallohi 
a ’lam ,  u n d a n   qolishm as.
M iry o q u b   n im a   deyishini  b ilm a y   qoldi.  B u n aq a 
siyosatlarga  sira  a ralash m ag an   va  bu  to ‘g ‘rid a  shu 
c h o q q a c h a   h ec h   b ir  b osh  q o tirm a g a n   kishi  b u n d a y  
k a tta   siyosiy  m asala la r  o ld id a   b ird an ig a  sh o sh m asd an  
iloji  h a m   y o ‘q  edi.  Q u ru q   boM m asin,  d eb   gapga  a ra la - 
shib  q o ‘ydi:
—  Ilgari  b ir  oylik  y o ‘l  b o ‘lsa,  e n d i  p o ez d   bilan  u ch 
k un lik   y o ‘l  b o ‘lib  qold i...
—  H av o   kem asi  b ilan   erta g a   u c h   so atlik   y o ‘l  b o ia d i. 
U m u m a n ,  e rta g a   —  m a s o fa n in g   a h a m iy a ti  q o lm a y d i, 
M iry o q u b .  B izn in g   k a tta la rim iz   a s rn in g   s u r’a tin i  a n g - 
la m o q   is ta m a y d ila r.  « S h o sh ilm a sa n g   y e ta sa n »   d e g a n  
m aqol  b o sh im izg a b ir b alo  b o ‘ldi.  G e rm a n iy a   nega  k u c h - 
lik?
—  Siz  bilasiz,  t o ‘ra.
—  M e n ,  a lb a tta ,  b ila m a n ,  se n   h a m   b ilib   q o ‘y. 
G e rm a n iy a   s u r’a t  b ilan   y utadi.  S u r’a t  m a sh in a   b ilan   hosil 
b o i a d i .  G e rm a n iy a   b iz d a n   n e c h a   b a ro b a r  k ichik,  o d am i 
b izn in g   u c h d a n   b irim iz c h a   h a m   kelm aydi!  A m m o   b ir 
q a ric h   yeri  te m ir  y o ls iz ,  to sh   y o ls iz   em as.  B ugun,  ay- 
taylik,  S a m a rq a n d d a   b o lg a n   ask arin i  ertag a  O q m a c h itg a  
olib  b o rib   t o ‘ka  o lad i.  B izn ik ilar b ir  izlik  te m ir  y o ‘l  bilan 
sudralib  b o rg u n c h a   ish  ta m o m   b o ia d i ...  N im ag a  g er- 
m a n la r  F a ra n g isto n d a   q arish lab   old in g a jila d ila r?  C h u n k i 
F ara n g isto n   h a m   G e rm a n iy a   singari  s u r’a t  d eg an   n arsan i 
biladi.  T ex n ik ag a  boy.  B izning  sh a ld ira m a   arav am iz, 
siz n in g  
a n o v i 
d ev sifa t 
a ra v a la rin g iz  
b u tu n - b u tu n  
x alq lam i  u x latad ig an   narsa...
—  C h o ra   n im a ,  t o ‘ra?
—  C h o ra n i  o ‘ylashga  h am   q o ‘rq a m a n ,  M iry o q u b , 
sh o sh m a  b itta d a n   ichib  olaylik.
T o ‘ra  o ‘rn id a n   tu rib ,  jo v o n g a   to m o n   b o ra   boshladi.
146

S h u n d ag i  o y o q   b o sish id a n   M iry o q u b   u n in g   b ir  o z  sh i- 
ra k a y f  e k a n in i 
a n g la d i. 
D e m a k , 
b u  
q a d a r   z o ‘r 
m asala la rn i  h ec h   o ‘ylab  o ‘tirm a sd a n ,  o g ‘iz  yeli  bilan 
ch iq arish i  ichkilik  t a ’siri  b ila n   edi.
—  K el,  ichaylik,  M iry o q u b .  Biz,  ruslar,  a ro q   ich ish n i 
h a m m a d a n   yaxshi  b ilam iz...  S e n la r  h a m   iste’d o d li  xalq 
e k a n sa n ,  b iz d a n   o ‘tk aza  b o sh lad in g ...
C h o ‘q ish tird ilar.  T o ‘ra  a llan a rsan in g   sog‘ligiga  k o ‘- 
ta rd i.  F a q a t  M iry o q u b   « ...so g ‘ligiga»  d e g a n in ig in a  
anglab  qoldi.  S o ‘z n in g   b o sh   q ism i,  g ‘o lib a n ,  ic h d a   a y til­
g an   edi.
—  S en  c h o ra   n im a ,  d eb   s o ‘raysan.  —  dey a  boyagi 
so ‘zin i  d av o m   ettird i  to ‘ra.  —  C h o ra sin i  to p ish d a n   biz, 
am a ld o rla r,  o jizm iz.  D u  rust,  ichim izdagi  d u sh m a n g a , 
q o ra   x a lq q a   q a rs h i  b o ‘lsa  —  ta d b ir   o s o n .  Q o z o q  
o ‘risim iz,  m irsh ab im iz ,  ja n d a rm a m iz ,  ask arim iz  bor... 
fyusht!..  X o rijd an   k elayotgan  yovga biz  ojizm iz,  n im a  qil- 
ish im izn i  bilm ay m iz.  Biz  b ilan   birga  b izn in g   to m o n d a n  
ja n g   m ay d o n ig a  tu sh g an   q iro n la r  h a m   bizga  ish o n m ay  
b o s h la d ila r.  B u  —  y o m o n ,  b u   ju d a   y o m o n   h o i, 
M iry o q u b .  K el,  y an a  b itta   ichaylik...
—  C h o ra n i  a y tm ad in g iz,  to ‘ra.  «C h o rasiz  d a rd   y o ‘q», 
deydi  b izn in g   h ak im lar...  « 0 ‘lim   bilan  ish q d an   b o sh q a 
h a m m a   d a rd n in g   ch o rasi  bor»  deydilar.
—  S afsata  h am m asi,  safsata...  C h o ra n i  b izn in g   ichki 
d u sh m a n la rim iz ,  y a ’ni  in q ilo b iy u n   d eg an   to ifa  k o ‘rsata- 
di.  L ekin  o ‘z ich a  k o ‘rsatad i...
—  Q a n i,  n im a   deydi  u  toifa?
—  P o d sh o n i  h a m   h a y d a ,  a m a ld o rn i  h a m   hayda. 
M irsh ab larn i  y o ‘q o t, ja n d a rm la rn i  o ‘ldir,  u ru sh n i  to ‘x tat, 
b o y lard a n   y er-su v n i,  fa b rik a c h ila rd a n   fab rik alarn i,  za- 
v o d c h ila rd a n   za v o d la m i  to rtib   o lib ,  xalqqa  b e r,  —  deydi. 
U la rn in g   «xalq»  degani  —  q o ra   xalq,  y alan g -o y o q lar... 
Y u rtn i  o ‘s h alar  s o ‘rasin ,  deydi.
M iry o q u b   xoxolab  kuldi.
—  N o m a ’qul  o tn in g   tezag in i  yepti  o ‘shalar!  Savodi 
y o ‘q ,  o m i  b ir  y a la n g o y o q   k e lsin u   s o ‘ra sin   e m ish ... 
B o ylardan  y erni  to rtib   olib,  k am b ag ‘al  e k a r  em ish ... 
K a m b a g ‘al  sh u n c h a   s o ‘kib  u rish san g iz  h a m   yeringizga 
b u n d a y   b ir  hafsala  qilib  ish lam ay d i-y u ...  x o ‘ja y in   b o ‘l-
147

m asa,  ishlar  em ish m i?   0 ‘sh a  u ru sh n i  t o ‘x tatsin ,  degani 
d u ru st...  U ru sh   c h iq q a n d a n   beri  yurt  q im m a tc h ilik   boMib 
ketdi.  0 ‘ziga  y arasha  d avlati,  sav d o -so tig ‘i  b o r o d a m la rn i 
jin   h a m   urg an i  y o ‘q k u -y a ...  q a y ta ,  m o lla rn in g   narxi 
o sh ib ,  b iri  b e sh   b o ‘ldi.  A m m o ,  sh u   q im m a tc h ilik  
b o ‘lgan d an   beri  o d a m la m in g   k o ‘ziga  q arasan g iz,  q o ‘rqib 
ketasiz,  to ‘ra.
—  H a b b arak allo !  B izning  h a m m a   xavfim iz  o ‘sh a 
«ko‘z lar»dan...  U  k o ‘z la r k o ‘p   x u n u k   q aray lar.  U  k o ‘zlar- 
n in g   s o n i-s a n o g ‘i  y o ‘q.  G e r m a n n i  y e n g sa k ,  k o ‘z la r 
y uvoshlanadi.  X udo  saq lasin ,  ag ar  shu  xilda  keta  b e r- 
sak  —  u  k o ‘z la r  bizni  yeb  tash lash i  m u m k in ...
T V r a j im   boMdi.  M iry o q u b   h a m  jim   q o lib ,  u n g a  tik il- 
gan  edi.  T o ‘ra  olis xayollarga  ketib  tu rib ,  b o sh in i  c h a y q a ­
di.  S o ‘n gra b o sh in i  o g ‘ir-o g ‘ir te b ra tib   tu rib ,  dedi:
—  X ullasayn  k alom ,  b u   u lu g ‘  k e m a ...  bu  u lu g ‘  kem a... 
bu  buyuk  «im periya»  d ah sh a tli  t o ‘lq in la r  ic h id a   z u lm a t- 
ga,  belgisizlikka,  y o ‘qlikka  q a ra b   ketay o tir.  U n i  t o ‘x tata 
o lad ig an   va  q u tq a rib   q o lad ig an   h e c h   b ir  k u c h   k o ‘rin - 
m aydi...  Balki,  u n d a y   k u ch   aslida  y o ‘q d ir  o ‘zi...
—  Bir  so ‘z  aytdingiz,  to ‘ra...  « im peri»m i,  n im ay d i?
—  H a ,  im p eriy a,  im periya.
—  U   n im asi,  t o ‘ra?
T o ‘ra  b ir  o z  o ‘ylab  tu rg a c h ,  p o d sh o n in g   d ev o rd ag i 
su ra tin i,  s o ‘ngra  o ‘z in in g  yelkasidagi  p o g o n in i  k o ‘rsatdi.
—  M an a  shu  im periya...
M iry o q u b   h ec h   narsa  an g lam a d i.  S o ‘n gra  t o ‘ra  o g ‘ir 
b ir  nafas  o lg a n d a n   keyin:
—  M en g a  q a ra ,  M iry o q u b ,  —  d e d i,  —  q o ‘y  e n d i  bu 
gaplarni!
—  H a,  q o ‘ying,  t o ‘ra,  o d a m n i  xafa  q ilad ig an   g ap larn i 
g apirm aylik.  « E rtan in g   g ‘a m in i  esh a k   yeydi».  E rtag a  x u ­
d o   p o sh sh o   egam ...
—  H ali  «A kbarali  shu  yerd a» ,  d ed in g .  U ylanganiga 
b ir  h afta  b o ‘lm ay  tu rib   neg a  tu sh d i?  B iro n ta  ish  b ila n - 
m i?
S h u n d a n   keyin  M iry o q u b   o ‘z in in g  g ‘a m x o ‘r   o ta x o n i- 
ga  b u tu n   v o q ea n i  gapirib  berdi:
—  E h -h e ,  hali  sh u n a q a   degin!
—  H a ,  sh u n a q a ,  t o ‘ra.
148

—  A kbarali  ahm oq!  Eshshak!
—  R ost  aytasiz,  to ‘ra,  b ir  o z  esi  p astro q ...
—  S izning  sh aria tin g iz  t o ‘rt  x o tin   olishga  y o ‘l  q o ‘ya- 
di.  Bu  q o n u n ,  aslid a,  ch ak k i  q o n u n   em as...  H a r b ir erkak 
b u n i  bilad i...  F a q a t,  u  b u n d a n   yuz  yil,  ellik  yil  b u ru n   d u ­
ru st  e d i,  z a m o n   k o ‘ta ra rd i.  E n d i  z a m o n la r  b o sh q a , 
M iryoqub.  H o z ir t o ‘rt  x o tin   olib,  t o ‘rt  tash v ish n i  yelkaga 
o rtish n in g   n im a   hojati  b o r.  O d a m   d eg a n i,  a lb a tta ,  b itta - 
ga  q a n o a t  q ilo lm ay d i...  bu  m a ’lum .  L ekin  b u n in g   u c h u n  
u y la n ib  
o ‘tiris h  
k e ra k m i?  
B e k o rc h i 
x a rx a sh a n i 
k o ‘p ay tirib   n im a   qiladi  kishi?
T o ‘ra  ov o zin i  p asa y tira  tushdi:
—  H a y -h av as  u c h u n   m u tlo q   uy lan ib   o ‘tirish  sh art 
e m a s.  S e n   o ‘z im iz n ik is a n ,  se n g a   is h o n ib   a y tg a n d a , 
m en in g   b ir  o sh n a m   bor:  u ru sh g a  ketgan  o fitsern in g   x o ti­
ni.  Y o sh ,  ch iro y li  narsa.  Y a q in d a ,  ziy o fatd a,  b ir savdogar 
b o y n in g   x o tin i  b ilan   ta n ish d im ...  b u   o q sh o m   o ‘shanikiga 
b o rm o q c h im a n ...  o c h iq ,  d ilk ash   n a rsa .  M a n a   xolos! 
A h m o q .  A kbarali  ahm oq!..
—  R ost  aytasiz,  t o ‘ra,  rost.  M a n a ,  m e n   h a m   bittaga 
«qanoat»  q ilib  o ‘ta y o tirm a n -k u ...  h a y -h av aslarim   qolib 
k etay o tg an i  y o ‘q...
—  H a b b arak a lla ,  —  d ed i  to ‘ra.  —  X o tin n in g   b itta , 
ayshing jo y id a ...
K eyin  b a rm o g ‘i  b ilan   «hap  seni»  qilib  turib:
—  S en ,  M iry o q u b ,  y o m o n sa n   lekin...  —  dedi.
M iry o q u b   a w a l  b ir  o z  q iz a rin d i,  s o ‘n gra  k ulim sirab
to ‘raga  q arag ac h ,  ja v o b   berdi:
—  X u d o v a n d i  K a rim n in g   ra h m a t  daryosi  keng,  d e y ­
d ila r,  to ‘ra.  S h u n g a  isho n ib ,  u n c h a -m u n c h a   erk alik  q ila- 
m iz -d a .  U n c h a -m u n c h a ...
—  T o g ‘d a y -to g ‘d ay   g u n o h la r  h a m   u n c h a -m u n c h a  
b o ‘lar  ek an -d a!
M iry o q u b   xoxolab  kuldi:
—  T o g ld a y -to g ‘d ayini  e n d i  sizd an   o 'rg a n a m iz ,  to ‘ra, 
x u d o   x ohlasa...  Siz,  axir,  m u lla  od am siz...
T o ‘ra  h a m   « q ah -q ah »   solib  kuldi.  S o ‘n g ra  devordagi 
soatga  qarad i:  8  d a n   15  m in u t  o ‘tg a n   edi.  0 ‘rn id a n   turd i.
—  S en  o ‘tirib   tu r,  m en   kiyinib  olay.  B irgalashib 
ch iq am iz.
149

T o ‘ra  k iy in ib   c h iq q a n d a n   k e y in   M iry o q u b   h a m  
o ‘rn id an   tu rd i.
—  Q a n i,  y u r  b u y o q q a.  B o q ch a  to m o n d a n   chiqaylik. 
X o n im   k elm ag an ,  k a m p ir  uxlab  q olibdi.  E shikni  berkitib 
olad ig an   kishi  y o ‘q.
A yvonga  ch iq d ilar.  S ah n g a  tu sh g a c h ,  to ‘ra  t o ‘xtadi.
—  M iry o q u b ,  yangi  g ap d a n   x abaring  b o rm i?
—  Y o ‘q ,  to ‘ra.
—  T o g ‘  to m o n d a n   o lo m o n   q o ‘zg‘a lo n   k o ‘ta rib ,  b ir- 
ikkita  am ald o rn ik ig a  o ‘t  q o ‘yibdi.  E rtag a  tu sh d a n   keyin. 
y o n im g a  a sk a r o lib ,  c h iq ib   k etay o tirm an .  B ugun  h a m   o ‘n 
yetti  kishini  u sh lab   keltirdilar.  O lo m o n   q u tu rg a n ,  deydi.
—  Q a c h o n   kelasiz?
—  Ik k i-u c h   ku n   q o lsam   kerak.  S en   A kbaraliga  ay t, 
tezro q  joyiga  borsin.
—  X o ‘p ,  jo n im   bilan.  Biz  h a m   erta g a  c h iq ib   b o - 
rarm iz.
—  H o z ir  h a r  b ir  m ingboshiga  y an a  y e ttid a n   yigit 
berish  m asalasini  k o ‘ta rd ik ,  e h tim o l  y a q in d a   ruxsat  b o ‘lib 
qolsa.
—  Y axshi  b o ‘lardi.
B ularning  ovozini  esh itib ,  o sh x o n a   to m o n d a n   to ‘ra - 
n in g   o sh p azi  Z u n n u n   keldi.  M iry o q u b   b ila n   k o ‘rishdi.
—  M iry o q u b   aka,  c h iq ib   k etay o tirsizm i?  B iznikiga  b ir 
kirib  ch iq in g .  B itta  c h o y   d a m la b   beray.  Sizga  b ir  gapim  
boridi...
M iry o q u b   t o ‘raga  qarad i.
—  J u d a   yaxshi!  Bir  oz  ch o y   ichib,  gap lash ib   b o ra rsan . 
Z u n n u n b o y   zerik k an d ir.
T o ‘ra   k u m u sh   boshli  hassasini  yerga  u ra -u ra   p an jara 
esh ik d an   c h iq ib   ketdi.  B ular  o sh x o n a   to m o n g a   b u ril- 
dilar.
*  
*  
*
Z u n n u n   ak a n in g   uyi  o sh x o n a  b ilan   d o n   o m b o rin in g  
o ‘rtasida  edi.  Bu  b ir  qav atli,  to r   d eraza li,  xom   g ‘ish td an  
yopilgan  b o stirm a la r  esa,  sa h n n in g   t o ‘g ‘risida,  noyib 
to ‘ra n in g   o ‘z  uylari  o ‘m a sh g a n   p ish iq   gNshtli  yaxshi  b i- 
n o n in g   q arsh isid a  b o ‘lin ard i.  Bu  b o stirm a la rn in g   keti 
b o q c h a   va gulzor.  O sh x o n an in g   d erazasi  sah n g a  —  o ld in -
150

ga  q arag an i  h o ld a ,  Z u n n u n   ak a  tu ra d ig a n   uyning  faqat 
b o q c h a   to m o n d a n   b ir  k ic h k in a   d e raza v a eshigi b o rid i.  U 
uyga  o sh x o n a  o rq a li  o ‘tsa  h a m   b o ‘lardi.  O sh x o n ad a n  
h a m   sa h n ,  h a m   b o q c h a   to m o n g a   eshik  o ch ilard i.
Z u n n u n   a k a n in g   u y ig a  k irm a s d a n ,  g u lz o rd a   b ir 
sk am eykaga  o ‘tird ila r.  M iry o q u b   te z ro q   b o rib   o ‘zining 
yangi  y u ld u zin i  y a n a   b ir  k o ‘rm o q c h i  va  o ‘z  boshiga 
y o lg ‘iz  q o ld irilg an   m in g b o sh id a n   h am   x ab a r  o lm o q ch i 
edi.  M ingboshi  b o lad ay   n arsa...  u n i  k o ‘p  h a m   yolg‘iz 
q o ld irib   b o ‘lm aydi.  S h u   u c h u n   M iry o q u b   c h o y   q o 'y m o q  
u c h u n   tu ra y o tg a n   o sh p a z n i  t o ‘xtatdi:
—  Z u n n u n ,  m en   shosh ilib   tu rib m a n .  G a p in g n i  ayt. 
T e z ro q   b o rm a sa m   b o im a y d i.
M iry o q u b n in g   ovo zid a  a lla q a n d a y   b esa ran jo m lik   h am  
y o ‘q  em asidi.  B uni  Z u n n u n   payqadi.
—  N im a   b o ‘ldi  sizga,  M iry o q u b   aka!  O vo zin g izd a  b ir 
bezovtalik  b o r...
—  H e c h   n arsa  boMgani  y o ‘q ,  shosh ilib   tu rib m an .



Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   12   13   14   15   16   17   18   19   ...   29


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2019
ma'muriyatiga murojaat qiling