«sharq» n a sh r iy o t -m a t baa a k s iy a d o r L ik k o m pa n iy a si bosh tahr ir


Download 124.23 Kb.

bet24/29
Sana17.11.2017
Hajmi124.23 Kb.
1   ...   21   22   23   24   25   26   27   28   29
m e h m o n g a   q arad i.  Bu  q a ra sh d a   h a m   h a y ra t  b o r ed i,  ham  
q o ‘rquv...
—  N eg a  b e rm a sin ?   0 ‘zi  b u y u rib   o ‘tirip ti-k u ?
—  B itta -y a rim ta   esi  p a stro g ‘i  b u y u rg a n d ir,  taqsir.  Esi 
b o rlari  m u n g a  y o ‘l  q o ‘ym aydi!
M in g b o sh i  in d a m a d i.  H a k im jo n   b u tu n   b o r lig i  b ir 
d iq q a tg a   aylan ib ,  ikki  k o ‘zin i  m e h m o n g a   tik k an   edi. 
M e h m o n   d av o m   etdi:
—  M u su lm o n n in g   q o ‘liga  y aro q   b erm ay d i  bu  h u k u - 
m at.  Biz,  m u su lm o n la r,  tu rk   b o lalari,  o ‘zim iz  y a ro q   o l- 
m asak,  d u sh m a n la rim iz   o ‘zi  o ‘z  q o ‘li  b ilan   berm ay d i.
—  K im   d u sh m a n ?   —  d ed i  m ingboshi.
Bu  savolda  e n d i  p o ‘p isa  asari  b o rid i.  M e h m o n   sira 
sh o sh m a sd a n ,  b em alo l  jav o b   berdi:
—  S izn in g  d u sh m a n in g iz n i  a y tay o tg a n im   y o ‘q,  d o d h o  
afan d i.  T u rk -islo m   x alq in in g   d u sh m a n la rin i  ay ta m a n ...
229

—  G e rm o n n i  ay tasa n m i?
H ak im jo n   b ird an ig a  kulib  y u b o rish d an   o ‘zini  z o ‘rg‘a 
to ‘xtatib  qoldi.
—  S h u n d a y ,  taqsir!  G e rm o n n i  a y ta m a n .  T u rk   m illati- 
ga  yarog*  b erib  q o ‘ym aydi  u!  U ,  tu rk   m illatlarin in g  jo n   va 
q o n   dushm ani!
—  U n d a y   b o ‘lsa...  b u tu n   q ish lo q n i  yig‘ib,  q o ‘liga 
b e sh o ta r  b erib ,  G e rm o n   b ilan   u ru sh g an i  j o ‘n a tm o q c h i 
b o ‘lganim ga  n im a   deysan?
M in g b o sh i  b u   s o ‘z la rn i  g ‘u ru r  b ila n   k u lib   tu rib  
so ‘zlardi.
—  N im a   d e rd im ?   U n d a y   qilsangiz,  sizni  «g‘oziy», 
d e rd im ...  Islom   m illati  sizn in g   bu  x izm atin g izn i  h e c h   b ir 
u n u tm a s  edi...
—  M illatin g   b ilan   ishim   y o ‘q.  T u rk in g n i  h a m   bilm ay- 
m a n   m en.  M an a  bu  m irza  ay tad ik i,  q ish lo q d a   jo n id a n  
to ‘ygan  k o ‘p.  S h u la m in g   h a m m a sin i  G e rm o n   uru sh ig a 
j o ‘n atsam   —  oq  p o d sh o n in g   q o ‘li  y u q o ri  keladi,  bu 
q ish lo q la r  yalan g o y o q ,  b e z o rila rn in g   k aso fatid a n   q u tu la - 
di!
—  H ay,  hay!  —  d ed i  m e h m o n .  —  M u n in g   savobiga 
kim   yetsin!  J u d a   z o ‘r   x izm at  q ilasiz,  dodho!  F av q u lo d d a 
b u y u k   xizm at!..
S hu  su h b a td a n   keyin  H a k im jo n d a   m in g b o sh ig a  n is­
b a ta n   b ir  q arash   tu g ‘ildi.  U  q a ra sh d a   ixlos  va  h u rm a td a n  
b o sh q a  h a m m a   narsa  boridi.  Bu  q arash n i  o ‘sh a  kechasi 
m in g b o sh i  y o tg a n i  k irib   k e tg a n d a n   keyin  H a k im jo n  
m e h m o n n in g   o ‘ziga  h a m   b ir  o z  iz h o r  qildi.  M eh m o n  
H a k im jo n n in g   e ’tiro fm i  e sh itg a n d a n   keyin ju d a   o ‘t  olib, 
qizib  gapirdi:
—  B izning  b u tu n   fojiam iz  sh u n d a k i,  —  d ed i  u ,  — 
d o ‘s tim iz  
b ila n  
d u s h m a n im iz n i 
a jra ta  
o lm a y m iz . 
E sh itd in g izm i  u n in g   g a p la rin i?   B izning  d in d o sh im iz , 
m illatd o sh im iz  b o ig a n   T urk iy a  bilan  b ir  safda  u ru sh a - 
y o tgan  G e rm a n iy a   bizga,  biz  T u rk isto n   tu rk larig a  d u s h ­
m a n   em ish...
M e h m o n   b ir  o z  t o ‘xtadi.  P ap iro sin i  q a ttiq -q a ttiq   to r- 
tib ,  o g ‘ir-o g lir  b osh  teb ra td i.
—  B u la r  b a rc h a s i  ilm siz lik   k a so fa ti,  H a k im jo n ! 
N o d o n lik   m ev asi.  Bu  y o ‘g ‘o n   sa lla li,  b o ‘sh   kallali
230

h ay v o n lar,  B uxoroi  sh arifn i  spekulyatsiya  qilib,  islom  
m illatin i  za h arlo v ch i  m ik ro b la r  bizni  sh u   holga  k eltird i- 
lar...  E h...  e h ...  eh!..
A stoydil  kuyib  g ap iray o tg an   m e h m o n   H a k im jo n n in g  
k o ‘zi  uyquga  k etg a n d a n   k ey in g in a  s o ‘z d a n   to ‘xtadi.
Ik k a la si 
s o ‘rig a  jo y  
q ilib  
u z a lg a n  
v a q tla rid a , 
H a k im jo n n in g   y an a  uyqusi  q o ch g a n ,  b irin ch i  x o ‘ro zlar 
u n d a - m u n d a   q ic h q ira   b o sh lag an   edilar.
B u lar  ikkalasi  k o ‘rpaga  u z a lg a n d a n   keyin  h a m   a n - 
c h a g in a   g ap lash ib ,  m in g b o sh id a n ,  u m u m a n   z a m o n n in g  
h a m m a   a m a ld o r la ri,  h u k u m a t  va  id o ra   u su lla rid a n  
shik o y at  qilish d ilar.  M e h m o n   b ir  v a q tla r  noyib  t o ‘ran in g  
M iryoqubga  aytgan  g ap larin i  y an a  k o ‘p ro q   tafsilo t  bilan 
H a k im jo n g a  aytib  b erdi.  0 ‘z  m ing b o sh isin in g   ishlariga 
q a ra b   h a m m a   m in g b o sh ilar  va  u m u m a n   sh u   za m o n  
h o k im iy a ti  t o ‘g ‘risida  k o ‘p  h am   yaxshi  fik rd a  b o ‘lm agan 
H a k im jo n   shu  s u h b a td a n   s o ‘ng  o ‘z in in g   xom   va  ch u - 
valashgan  fikrlarini  p ish itd i,  b ir  o ra g a  yig‘d i,  boshidagi 
fik rlar  b ir  ta rtib   doirasiga  tu sh ib ,  y an g i-y an g i  p ard alarn i 
u n in g   m iy asid an   sid ira  b o sh lag ac h ,  o ‘zid a  allaq a n d ay   bir 
o ‘zgarish  b o ‘lay o tg an in i  o ‘zi  h am   sezdi:  o ‘sh a  k u n d a n  
b o sh lab   u n in g   h a m m a   n arsaga  q arash i  b o sh q a   b o ld i! 
M in g b o sh i  —  b u ru n g i  m in g b o sh i  e m a s,  fa rsax larch a 
y iro q la rd a .  Y a q in la s h ib   k e lg a n d a   h a m   x u d d i  b u n i 
o ‘ld irg an i  k elay o tg a n d ay ...  M iry o q u b .  u n in g   ishbilar- 
m onligi,  epch illig i,  ziyrakligi...  «U   ag ar  h a q   y o i n i   top sa 
b o rm i,  n o yob  o d a m   b o ia d i» .  H a r  b ir  k a tta   sallalik  d o m - 
la  —  b e m o rg a  z a h a r  b eray o tg an   tab ib ...  H a r  b ir  b oshini 
quyi  solgan  e sh o n   —  o d a m la m in g   kissalariga  y ash irin ch a 
q o ‘l  u za tg a n   k is a w u r...  A b d isam at  m ing b o sh i,  —  uni 
o ‘ylag an d a,  H a k im jo n g a jo n   kiradi! 
«U ni  k o ‘rsa  tikilib, 
k o ‘zin i  o lm ay ,  u z o q -u z o q   q arab   tu rsa,  ziy o ra t  qilib  q o ‘li- 
ni  o ‘psa,  n im a  b u y u rsa ,  sh u n i  qilsa!..»
H asa n o v n in g   fikrlari,  ay n iq sa  yangi  o lin ad ig an   yigit- 
lar  t o ‘g ‘risidagi  fikri  m ingboshiga  h a m   t a ’sirsiz  q o lm ag an  
edi.  M in g b o sh i,  H a sa n o v d a n   b ir  o z  q o ‘rq q a n   va  shu 
u c h u n   u n g a  sovuq  q arag an   b o ‘lsa-d a ,  u n in g   o ‘sh a  yigit- 
la r t o ‘g ‘risidagi  fikriga  q arshi  kelm asdi.  U   h am   ichkariga 
kirib,  joyiga  c h o kzilgach,  u  to ‘g ‘rida  a n c h a g in a   o ‘ylab 
yotdi.
231

«B u 
b a c h c h a g ‘a r n in g  
g ap i 
q u rsin ! 
N im a g a  
b o ls a y k in ,  u n in g   g ap larin i  esh itg an d a  o d a m   c h o ‘ch ib  
tu sh ad i.  X u d d i...  o q   p o d sh o n i  s o ‘kib  y u b o ra d ig a n d ay ? 
X uddi  uning  s o ‘k k an in i  birov  esh itib   qolib,  Y odgor 
echki  yo  U m arali  p u c h u q q a   y etk az ad ig an d a y ?  U la r 
b o ‘lsa,  o q iz m a y -to m iz m a y ,  h o k im   t o ‘raga  ch a q a d ig a n - 
day?  Boz  ustiga  u la r  —  «oq  p o d sh o n i  s o ‘kib  tu rg an  
vaq tid a  A kbarali  m ingboshi  «ha,  ha»  d eb  tu rg a n   edi!» 
dey ish d an   h a m   toym aydiganday!  S o ‘ngra  h o k im   t o ‘ra 
c h a q irib  
o lib , 
g ‘a z a b ig a  
o la d ig a n d a y ! 
M in g b o sh i- 
likni  to rtib   olib,  el  k o ‘zid a  ta m o m   sh a rm a n d a   q ilad i- 
gan d ay !  A b d isa m a t  b ila n   Y o d g o r  e c h k i, 
U m a ra li 
p u c h u q la r  yan a  q o ‘sh  karnayi  b ilan   j a r   so lad ig an - 
day!»
—  «L ekin,  b a c h c h a g ‘a r  kofir,  b ir  n arsan i  b ilm a sd an  
aytm aydi.  N im a g a   d esangiz,  u  «zakon»  k ito b in i  k o ‘p 
o ‘qigan,  h a m m a  vaqt  o ‘risning  ic h id a   q ay n ay d i,  o ‘ris  tili- 
ni  suv  qilib  ich ib   y u b o rg a n ...  K a tta la rim iz   o ‘ru s-d a ,  axir! 
0 ‘ris  b o ‘lg an id an   keyin  m u su lm o n g a   y o n   b o sm ay d i.  Bu 
rost!  S h u   y erd a  H a sa n   abziy  bilib  aytadi!  M u su lm o n n in g  
qoMiga  yaxshi  b esh o ta rn i  b erib   q o ‘y arm id i?  Y o ‘q!  A gar 
m e n   o ‘rus  b o i s a m   (a s to g ‘fu ru llo !),  m u s u lm o n n in g  
qoMiga  aslo  y aro g ‘  b erm asidim !  Aslo!  A bziy  rost  aytadi. 
A bziy,  abziy,  abziy!..
M an a  sh u n d a y   o ‘y lar  b ilan   m ing b o sh i  z o ‘rg‘a  uxlab 
ketdi.
E rta   bilan  u y q u d an   uyg‘o n g a c h ,  y an a  o ‘sh a  —  yi­
git  m asalasini  o ‘yladi.  Y ig itlarn in g   u c h ta   yo  o ‘n ta  
b o ‘lishi  m ingboshi  u c h u n   b a ro b a r  edi.  « K o ‘p  b o ‘lsa, 
g ‘alvasi  h am   k o ‘p ro q   b o ‘ladi»,  d eb   o ‘ylardi  u.  F aq at... 
faqat...
—  0 ‘n ta   yaxshi  yigitga  yaxshi  o t,  yaxshi  8 а ф о ,  yaxshi 
y arog‘-a sla h a  b erib,  o ‘z  m a h k u m im n i  b ir  ay lan sa m ,  iloji 
b o ‘lsa,  A b d isam at  tu rad ig a n   q ish lo q d a n   b ir  o t  ch o p tirib  
o ‘tib  q o ‘y sam ...  bas!  S h u n d a n   keyin  k a tta la r  u ch   yigitni 
bittaga  q o ld irsalar  h a m   m ayli  edi!..
Bu  o ‘yning  natijasi  shu  boMdiki,  ertasi  kuniyoq 
qish lo q d an   o d a m   ola  b oshlab  2—3  k u n d a   y e ttita   nav- 
q iro n   yigitni  c h e rtib -c h e rtib   m irsh ab lik k a  q ab u l  qildi. 
U n d a n -b u n d a n   s o ‘rab,  s o ‘ra tib ,  iloji  b o ‘lm ag an d a ...
232

to rtib   olib  b o ‘lsa -d a ,  h a m m a sin i  yaxshi  o tg a  m in d ird i, 
a lla q a y la rd a n   ov  m iltiq la ri  to p ib ,  o ‘n o v in i  y a ro q - 
lan tird i,  u st-b o sh la rin i  tek islad i,  o ‘zi  h a m   eng  yaxshi 
z a r  c h o p o n in i  kiyib,  tilla  k a m a rin i  b o g 1 lab,  u z u n  
q ilic h in i  osib,  sa m a n   y o ‘rg‘ani  m in ib ,  y o ‘lga  chiqdi.
XV
Ikki  kun  b u ru n   Q u m a riq   q is h lo g ig a   y e ttita   yigiti  b i­
lan  m in g b o sh i  kelib  k etgan  edi.  U n in g   bu  kelishi  qiziq 
b o ‘ldi.  H e ch   kim ga  h ec h   narsa  d e m a sd a n ,  t o ‘p p a - to ‘g ‘ri 
m ach itg a  tu sh ib ,  d o m la n i  y o ‘q latd i.  C)‘zlari  x ab a r  topib 
m a c h itg a   kelgan  a m in   va  ellikboshilar  h ay ro n   boMdilar. 
« N im ag a  bizga  h ec h   n arsa  d em ay d i  m ingboshi  do d h o ?»  
d eb   b ir-b irla rid a n   s o ‘rashdilar.
E llik b o s h ila rd a n   b iri  y u g u rg a n ic h a   b o rib   d o m la - 
im om ga  x ab a r  b erdi.  D o m la -im o m   y aq in d ag in a  uy lan - 
g an  y o sh ro q   b ir  m u lla v ach c h a  boM ganligidan  «M ingboshi 
ch a q iray o tir» ,  d e g a ch ,  a n c h a   tashvishga  tu sh d i.  S alla- 
c h o p o n in i  kiyib,  m a c h itg a   to m o n   b o ra rk a n ,  o ‘yladi: 
« N im a  u c h u n   y o 'q la tg a n   b o 1 Isa?»
M in g b o sh in in g   uni  izlatishga  zo h iriy   b ir  sabab  y o 'q  
edi.  S h u n in g   u c h u n   turli  xayollarga  borib   k o ‘rdi:
«T unov  k u n ,  sh ah a rg a  tu sh g a n im d a ,  m u d arris  d o m - 
lan in g   o ‘g ‘illariga  q a ttiq ro q   tegishib  q o ‘y uvdim ...  0 ‘zi 
h a m ,  b a c h c h a g ‘ar,  ipak  sallani  ch a m b a ra k   q ilib  o 'ra b , 
y o m o n   k o ‘zga  ilash ad ig an   b o ‘p ti-da!  U stim d a n   arz   qil- 
g an  b o ‘lsa-ya,  h aro m ib a c h c h a ? »
«Y o...  b u ru n g i  im o m a t  qilgan  jo y im d a   v a h iy 1  y em i 
S a d rid d in   boy  bilan  ch iq ish ib ,  ik k i-u c h   yil  o ‘zim   y o lg 'iz 
ta s a rru f  qilib  ed im .  M a h a lla d a n   b itta -y a rim ta si  sh u n i 
q o ‘zg‘adim ikin».
«Yo  boM m asa,  o ‘tg an   h afta  q o v u n   sayilida  yan g ich a 
m ak tab   o ch g a n   to sh k e n tlik   n o 'g 'o y   d o m lag a  y o ‘liqib 
q o lib ,  a n c h a   q a ttiq   s o ‘kib   e d im .  U n in g   m a k ta b in i 
A b d isa m a t  m in g b o sh i  o c h ib   b e rg a n   e k a n ,  m e n   un i 
b ilm a b m a n ...  Bu  bizn in g   m ingboshiga  A bdisam at  m in g ­
bo sh i  ito b   qilib  y o zd im ik in ?  K eyin  m a k ta b n in g   asl  sohibi
V a h i y   —  v a q f .
233

A bdisam at  m ingboshi  ek a n in i  bilib,  haligi  n o ‘g ‘oy  d o m la  
bilan  m u ro sag a  h am   b o rd im -k u -y a ...  H a r  qalay,  b o sh d a 
ah v o ld an   bex ab ar,  q a ttiq   g ap irib   q o ‘yib  e d im ...  A ttang! 
S hu  tashv ish larg a  A b d u ra h m o n   p o n so d   sabab  b o ‘ldi, 
b a c h c h a g ‘ar!  N o in so fi  BoMmasa,  jim g in a   oMirib  edim . 
K eyin  n o ‘g ‘oy d o m la n in g  o ld id a   o d am larg a  b ir-ik k i  ogMz 
v a’z  qilib,  la ’n ati  ja d id n in g   k o ‘nglini  koMarib  q o ‘y d im - 
k u-ya...».  A lb atta,  d e d im ,  n o ‘g ‘oy  h a m   —  m u su lm o n , 
ah li  s u n n a t,  to sh k e n tlik   h a m   —  m u su lm o n ,  ahli  su n n a t... 
H a m m a m iz   b ir  o d a m .  D unyoviy  ilm la m i  o ‘qish  h am  
sh a ria tim iz d a   b o r,  c h u n o n c h i,  ja n o b i  hasti  p ay g ‘a m - 
b a rim iz   « u tlu b u d ilm u   v a la v k a n a   bissi»,  y a ’n i  « C h in  
m u lk id a,  y a’ni  X ito y d a  boMsa  h a m   ilm   ta la b id a   boMgMl», 
d eganlar.  «Bu  «hadisi  sahih»,  d ed im .  Jad id   d o m la   xu r- 
sand  boMib  ketdi:  « S h u n d ay   haq iq iy   u la m o la r  boMsa, 
m illat  tara q q iy   qiladi»,  dedi.  S h u   «M illat»  d e g a n   s o ‘z  tu - 
fa y lid a n  
y a n a  
jin d ik  
m u n o z a r a  
q ilib  
o lish d ik . 
A b d u ra h m o n   p o n so d   n o ‘g ‘oy  d o m la d a n   «M illatin g iz  n i­
m a?»  d eb   s o ‘rab  q o ld i,  n o ‘g ‘oy  d o m la   a w a l  «Islom   m il­
lati»,  d e d i,  u n d a n   keyin  n e g a d ir  «Islom   va  tu rk   m illati», 
d eb  «turk»  degan  to ifan i  h a m   q o ‘shib  q o ‘ydi.  M en   c h i- 
d ay o lm ad im :  «Y o‘q,  d e d im ,  m u su lm o n   o d a m d a n   «m il­
lating  nim a?»  d eb  s o ‘ralsa,  «M illatim   Ib ro h im   X alillullo» 
d eb jav o b   berishi  vojib.  D in im iz   —  islom ,  m illatim iz  — 
m illati  Ib ro h im   X alillullo.  «Turk»  d eg an   to ifa  0 ‘zgan  ta - 
raflarida  b o r,  o ‘zlari  e la tiy a d a n ,  b izn in g   sartiy ad e k   kasir 
u l-a d a d '  em as,  u n in g   m illatga  h ec h   b ir  d ah li  y o ‘q!»  d e ­
dim .  U n d a n   keyin  hasti  Ib ro h im   X alillullo  to ‘g ‘risida 
xasti  S o‘fi  O llo y o rd an   dalil  keltirdim :
X alillullo  u c h u n   y o n d ird ila r  n o r,
Q a d a m   q o ‘y m a y   o ‘sh al  o ‘t  boMdi  gulzor.
Ja d id   d o m la   tu rib   « Ib ro h im   p ay g ‘a m b a r  —  y ah u d iy - 
lar  payg‘a m b ari,  h a tto   t o ‘rt  k ito b d a n   biriga  h am   ega 
boMgan  em as»,  d ed i.  «T avba,  d e,  eshak!»  d eb  b aq ird im . 
O rtiq c h a   qizib  k etib m an .  K eyin  p u sh ay m o n   boM dim ku- 
ya...  E ndi  foydasi  y o lq.  Afsus!  Afsus!»
' K a s i r   u l - a d a d   —  к  o ‘ p   s o n l i .
234

I m o m   d o m la   k e lg a n d a n   s o 'n g ,  k o ‘p   o ‘tm a s d a n , 
m ingboshi  m a c h itd a n   ch iq d i.  O tiga  o tla n ib   tu rib ,  ellik- 
b o sh i  bilan  b ir-ik k i  o g ‘iz  gap lash d i.  A m in g a  va  b o sh q a 
ellik b o sh ilarg a  sipo  q arash i  b ilan   b ir  q a ra b   q o ‘yib,  yan a 
d a rh o l  y o ‘lga  tu sh d i.  G u z a rd a   o ‘tirg a n   b e sh -o lti  kishi 
h ay ro n   b o ‘lishib,  b ir-b irla rig a  q arash d ila r.  « N im ag a  kel- 
d i-y u ,  n im ag a  d arro v  j o ‘n a b   qoldi?»  degan  savolga javob 
ax tardilar.
—  N im a g a   a m in n i  c h a q irtirm a sd a n ,  im o m   d o m lan i 
ch a q irtira d i?
—  N im ag a  im o m   d o m la   k elar-k elm as, j o ‘n a b   qoladi?
—  N im a g a   bu  safar  yigiti  k o ‘p?
—  N im a g a   q ish lo g ‘iga  q aytib  k e tm a sd a n ,  d ary o   to - 
m o n g a   o ‘td i?
—  N im a g a   g u za rd a  o ‘tirg an larg a  h e c h   narsa  d em ay  
o ‘tdi?
—  N im a g a ?   N im a g a ? ..  N im ag a? ..
D u v -d u v   g ap  ketdi.  H a r  kim   h a r  to rd a n   h a r  xil  ovoz 
c h iq a rd i,  lekin  h ec h   b ir  ovoz  q u lo q q a   y o q m ad i,  «soz 
tu sh m ad i» .  M ac h it  to m o n d a   im o m   k o ‘rin d i.  U n in g  y uzi- 
ga  tikildilar.
—  H o y ,  kal,  saraso n   so ld in g m i?   H ali  o ‘tg a n id a , 
im o m   d o m la n in g   q o sh -q o v o g ‘i  soliq  edi.  E ndi  o ch ila 
tu sh ib d i.  X ayriyat  b o ‘lsa  kerak.
—  S o ‘ray m iz  q o ‘y a m iz -d a ,  jin n i,  —  d ed i  kal.
—  S en  s o ‘ra,  tilla  b o sh ,  senga  aytadi.
—  S o ‘ra y m a n ,  q o v o q   bosh .  S o ‘ray rn an ,  n im a?
Im o m   d o m la   se k in -se k in ,  lekin  ish o n ch li  va  x o tiijam
o y o q   ta sh la b ,  g u z a r  o ‘rtasig a  keldi.  Ikki  to m o n d a n   sa- 
lo m la r  k o ‘tarildi.
—  T aq sir,  c h o y   b o r  ekan!  —  d e d i  kal.  —  Bir  piyola 
tutaylik.
—  Q ulluq!  —  d ed i  d o m la ,  to ‘xtadi.  —  U yga  boray...
—  B ilam iz,  taq sir,  yangi  u y lan g an   o d a m d i  gapga  tu tib  
boM maydi:  m in g b o sh i  d o d h o   n im a   x a b a r  olib  kelgan 
e k a n ,  d eb   so T a m o q c h i  edik.
Im o m   d o m la   kuldi.
—  U y la n g a n d a n   e m a s ,  H a sa n b o y ,  —  d e d i.  — 
B o sh in g la r  q ic h im a g a n d a ,  tilin g la r  q ic h ib   tu rm a s a  
b o ‘lm a y d i-d a ,  a?
235

G u z a rd a n   kulgi  k o ‘tarild i.
—  QichigM ni  bosib  o ‘tin g ,  d e y m iz -d a ,  dom la!  —  d ed i 
kal  H asan.
Y an a  kuldilar.  D o m la  q ip -q iz a rib   ketdi.
—  M ingboshi  d o d h o   y u rtn in g   o m o n -e so n lig in i  s o ‘rab 
o ‘td ila r,  xolos.  B oshqa  gap  ay tm ad ilar.  X o ‘sh ,  m enga 
ja v o b   endi!
D o m la   y an a  yoMiga  tu sh d i.  G u z a r  o d am lari  u n in g  
gapiga  ishonib  y etm ad ilar,  H asan  kal  dedi:
—  B izdek  fu q a ro   y o lg ‘o n   a y tg a n d a ,  ish o n m a g a n  
o d a m   bir-ik k i  m arta  z o ‘raki  y o ‘talib  q o ‘ysin.  A m a ld o r 
bilan  d o m la -im o m   yo  o b ro ‘yi  k a tta   b o y lar  yolg‘o n   aytsa, 
ish o n m ag an   o d a m   kavishini  qoMga  olib  tursin :  «O bg ‘ri 
ketdi»  b o ‘lm ay   iloji  y o ‘q!
Y an a  kuldilar.
N a rid a   k o ‘p rik  b o sh id a  d o m lag a  U m aralib o y   d u c h  
keldi.
—  H a ,  d o m la ,  A kbarali  n im a  dedi?
—  M in g b o sh i  d o d h o   h e c h   n arsa  d e g a n la ri  y o ‘q. 
« J a m o a tn in g   n a m o z g a   y u rish i  q alay?»  d e b   s o ‘ra d i. 
« M a ’nisi  y o ‘q»,  d ed im .  «E llikboshiga  a y ta m a n ,  k o ‘p ro q  
h aydab  beradi».  S hu  xolos.
U m arali  q a h q a h a   solib  kuldi.
—  U m rid a   b ir  m a rta   p esh o n asi  sajda  k o ‘rg an m ik in , 
so ‘ram a d in g iz m i?
—  K atta  o d a m .  M en  n im a   d ey o lam a n .
—  X ayr,  dom la!  —  d ed i  boy.  YoMga  tu sh d i.  K eyin 
orqasiga  qayrilib  kuldi  va  dedi:  —  Z a m o n a n in g   oxir 
b o ‘lgani  sh u -d a ,  taq sir.  B en am o z  rais  b o ‘lib,  n a m o z d a n  
q o lg an n i  tergaydi!
U c h   k u n d a n   keyin  ju m a   n am o zig a  ju d a   k o ‘p   o d a m  
yig‘ildi.  U m u m a n ,  m a c h it  bilan  h ec h   b ir aloqasi  b o ‘lm a- 
g an  kishilar  h a m   q o q   yerga  b e lb o g la rin i  yozib,  faqat 
pesh o n alarig a  y arash a jo y n i  to ‘sh ad ilar,  im o m d a n   b u ru n  
bosh  k o ‘ta rd ila r,  im o m   «ollohu  akbar»  d eb  sajdaga  egil- 
g a n d a ,  b u la r  qiyom ga  k o ‘ta rild ila r...  S aflard a  pix-pix 
k u lish lar  ketdi.  S alo m   b e rila r-b e rilm a s,  y o ‘talg a  z o ‘r 
b erib   o ‘rin la rid a n   tu rg a n   « n a m o z x o n la r» n i  so T in in g , 
yogM anm agan  arav an ik i  sin g a ri,  in g ic h k a   va  g ‘ashga 
teg ad ig an   ovozi  to ‘xtatdi:
236

—  X aloyiq!  Y a q in -y a q in   kelib,  im o m   d o m la n in g  
v a’ziga  q u lo q   solinglar!
X alq  o ra sid a   o ‘tirg a n   a m in   va  ellik b o sh ila r  h am  
u la rn in g   belgilab  q o ‘yilgan  kish ilar  so*fining  s o ‘zlarini 
ilib  oldilar:
—  H a , jam o at!  D o m la n in g   s o ‘zlarin i  eshitish  zarur!
Y u q o rid a  ay v o n n in g   ich k arisid a  o ‘tirg an   d o m la   saf
o ra la b   tash q arig a  ch iq d i.  P an jara  esh ik   o ld id a   to ‘xtab, 
g ap  bosh lad i.
M ingboshi  o ‘sh a  kungi  kelishida,  s h a h a rd a n   b erilgan 
t a ’lim otga  m uv o fiq ,  h a m m a   m a c h itla rd a   t o ‘xtalg an ,  ju -  
m a d a n   s o ‘ng  o d a m la rg a   v a ’z  aytib,  « ularni  tin c h   tiriklik 
b ilan   sh u g 'u lla n ish g a   va  h a r  xil  fitn a-faso d larg a  b eril- 
m aslikka»  c h a q irish   vazifasini  m a c h it  im o m lari  zim m asi- 
ga  y u klab  ketgan  edi.  B izning  d o m la ,  s o ‘z  to p o lm a sd a n  
tu tilib ro q   va  q iy n alib ro q   b o sh la sa -d a ,  k ey in ch a j o ‘nashib 
k e td i,  q a v m in in g   h am m asi  d ey a rlik   savodsiz  q ish lo q  
o d a m la rid a n   ibo rat  b o ig a n ig a   q a ra m a sd a n ,  «balog‘ati 
ara b   va  fasovati  fors»ni  m u m k in   q a d a r  k o ‘p  ish latd i, 
e sh o n   S o ‘figa ju d a   m uxlis  b o ‘lganligidan  u n in g   m a ’nilik 
b a y tla rid a n   a n c h a sin i  h a r  y e r-h a r  yerga  q istirib  o ‘td i.  Bir 
q a n c h a   vaqt  z o ‘r  berib ,  sh ah ard ag i  h o k im   t o ‘ralarn i, 
o ‘z im izn in g   «M ulla  A kbarali  d o d h o » n i,  sh u la r  q a to ri- 
d a  —  g arch i  b o sh q a   m a h k u m n in g   u lu g ‘i  b o ‘lsa-d a  — 
«farosatlik,  h u sh y o r,  d o n is h m a n d ,  saxiy  va  m u ru w a t- 
m and»  h u k u m a td o rla rd a n   m ulla  A b d isam at  m in g b o sh in i 
m a q ta b   o ‘td i.  « N o ‘g ‘o y  d o m la   eshitsin»,  d eb  yangi  z a ­
m o n   m a k ta b la r id a n ,  u n d a   Q u r ’o n n in g   tajv id   b ila n  
m axrajiga  t o ‘g ‘rilab  o ‘q itilish id a n ,  u  m ak tab d a  o ‘qigan 
b o lalarn in g   «S h ariatu   im o n » n i  k a tta la rd a n   y axshiroq  bil- 


Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   21   22   23   24   25   26   27   28   29


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2017
ma'muriyatiga murojaat qiling