«sharq» n a sh r iy o t -m a t baa a k s iy a d o r L ik k o m pa n iy a si bosh tahr ir


Download 124.23 Kb.
Pdf просмотр
bet26/29
Sana17.11.2017
Hajmi124.23 Kb.
1   ...   21   22   23   24   25   26   27   28   29
nin g n i  q a ra ,  Laylak!  —  d ed i  m ingboshi.
—  M e n in g   q a s h q a   y o ‘rg‘a m   u y d a   q o ld i,  ta q sir. 
M a c h itd a n   c h iq ib   uyga  b o ro lm a d im :  fursat  b o im a d i. 
G u z a rd a   b itta   shu  o t  b o r  e k a n ,  m in ib   c h o p a   berdim .
—  B arakalla,  Laylak!  P o dsholikka  sh u n a q a   xizm at 
qilsang,  m a rta b a n g   o sh ad i.
—  S h u n isig a  ham   sh u k u r,  taqsir.
—  Q a n i,  g ap in g n i  gapir.
—  S hu  U m aralib o y   b ilan   Y o d g o ix o ‘ja n i  ay tam a n . 
B ugungi  fasodga  ham   o ‘sh a la r  sabab  b o ‘ldi.  P attalik   soliq 
c h iq sa ,  h a m m a d a n   keyin  to l a y d i .  P a tta siz   so liq la m i 
h ec h   b o ‘yniga  o lm ay d i.  B orib  s o ‘rasang,  o ‘sh q irib   b e ra ­
di.  Q o ‘rq a san   o d a m ...  S h u   b u g u n   h a m   d o m la   im o m d a n  
k eyin  biri  q o ‘yib,  biri  y u rtn i  terg ad i,  n a m o z   o ‘q im ag an - 
larni  s o ‘kdi.  0 ‘zlari  o ‘qisa  e k a n   kosh k i...  Y urt  ju d a  
y o m o n   k o ‘radi  u  ikkovini.  Q ish lo q n in g   to ‘rtd a n   b ir  hissa 
yeri  o ‘sh alarn ik i,  ikkala  ariq n in g   suvini  h a m   o ‘sh alar 
ic h a d i,  h e c h   kim ga  b erm ay d i.  H a m m a   u la rd a n   q o ‘rqadi. 
0 ‘zim iz  h a m   u n c h a -m u n c h a   yaxshi  g apirib  tu rm asak , 
s h a h a rd a n   k a tta la r  c h iq q a n d a ,  u stim iz d a n   arz   qiladilar.
245

Q osim   laylak  b ir-ik k i  y o ‘ta ld i,  orq asig a  q arab   oldi: 
so ‘ngra  yan a  s o ‘zida  d av o m   etdi:
—  S h u n c h a   xalq  o ld id a  sizday  o d a m g a   til  tegizishdi...
M ingboshi  o tin in g   b o sh in i  y an a  to rta   tu rib ,  s o ‘radi:
—  N im a,  n im a ?   M enga  til  tegizdi?  N im a la r  deydi 
xo tin talo q ?
S h u n d a n   k ey in   Q o sim   lay lak   ik k a la   m in g b o sh i 
to ‘g ‘risidagi  fikrini,  biriga  besh  q o ‘shib,  ay tib   b erdi. 
M ingboshi  q ish lo q q a  kelgan  kuni  k o ‘p rik   u stid a  U m a r ­
aliboyning  d o m la   im o m g a  aytgan  so ‘zlari  h a m   m in g ­
boshiga  t o ‘kis-tugal  yetkazildi.  Bu  u z u n q u lo q   h e c h   b ir 
sh o h id   y o ‘q   y erd a  aytilgan  u  so ‘zlarn i  q ay d a n   e s h it­
g an d ir,  b ilm a d im ,  m ingboshiga  e sh ittirg a n   v a q td a   yarim  
hijjasini  h a m   g ‘alat  qilgani  y o ‘q.  S h u n d a y   qilib.  A kbarali 
m ingboshi  isyon  ch iq a rg a n   Q u m ariq   q ish lo q q a   tay y o r 
fikrlar,  h o z ir  n iy atlar  b ilan   kirib  bordi.
B u lar  q ish lo q q a  borib   k irg an d a ,  o fto b   keng  d a la la r 
u stid an   o ‘z  uyiga  to m o n   y o ‘l  solgan  edi.  H ali  a n c h a   b a - 
la n d d a   b o i s a   h a m   u n in g   k a m o lid a n   zavoli  y a q in ro q  
ek an i  k o ‘rinib  tu rard i.  S a m a n   y o ‘rg‘a  g u z a m in g   o ‘rtasida 
to ‘xtadi.  Y ugurib  kelib  y u g an in i  u sh lad ilar.  M ingboshi 
irg‘ib  tu sh d i.  G u z a rd a g ila r  h am m asi  o y o q q a   qalq d ilar. 
M a c h itd a   o d a m   k o ‘r in m a d i,  fa q a t  n a m o z x o n la rn in g  
h am m asi  g u z a r  o ld id a   to ‘p lan g an   ed ilar.  U la r  o ra sid a 
haligi  ikkala  b o y   y o ‘q ,  b u la r  h am m asi  —  su p an in g   p asti- 
d a  n a m o z   o ‘qigan  va  «xotintaloq»  d eb  s o ‘kilgan  d e h q o n - 
lar,  c h o ra k o rla r,  q a ro lla r  edi.
M in g b o sh i  o ‘ng  to m o n d a g i  o z o d a ro q   sa m o v a rg a  
ch iq ib ,  o ‘zi  u c h u n   to ‘sh alg an   t o ‘sh ak k a  o ‘tirm a sd a n ,  gi- 
lam n in g   b ir  c h e tid a   o ‘tird i  va  ch ilim   b u y u rd i.  C h ilim n i 
ju d a   u zo q   to rtib   c h e k k a n d a n   keyin,  sargfim til  tu tu n in i 
o g ‘zid a n   sovurib  tu rib ,  o ‘tirg an larg a  x ito b   qildi:
—  N im a   n o m a 'q u lc h ilik   q ilib  q o ‘y ding,  b a c h c h a g ‘a r- 
lar?
H a m m a  jim   qoldi.  U  y er-b u   y e rd a n   b ir-ik k ita   y o ‘tal 
ovozi  eshitildi.
—  Q a n i,  g apirib  b e r  m enga.  N im a   n o m a ’q ulchilik 
qilding?
Y an a  o ‘sh a  o g ‘ir jim lik   b u zilm ad i.  S o ‘n g ra  m ingboshi 
Q osim   laylakka  yuzlandi:
246

—  Q a n i,  Laylak,  sen  g ap ir,  boMmasa!
—  M e n ,  taq sir,  p o d sh o lik n in g   o d a m i  boMsam.  N im a  
d eb  g a p ira m a n ?   Y urt  o ‘zi  g apirsin.  H a q iq a t  m a ’lum  
b o ‘ladi.
H a m m a   gapni  y o ‘ld a   g ap irib   boMgan  Q osim   laylak- 
n in g   yurt  o ld id a   g ap irib ,  jav o b g ar  boM ishdan  o ‘zin i  olib 
q o ch a y o tg a n lig i  m aM um  edi.
—  BoMmasa  g apiringlar.  N e g a  jim   tu ra sa n la r?   M en 
h a q iq a tn i  bilay,  d eb  keldim .
N ih o y a t,  boyga  q a ra b   m u sh t  к о   ta rg a n la rd a n   biri 
o ‘rn id a n   tu rd i.  K o ‘zlarid a  g ‘azab  u c h q u n la ri  c h a q n a sa - 
d a,  h arak atlari  ogMr  va  bep arv o   edi.
—  «X otin talo q » ,  d em asa lar,  h ec h   kim   teg m as  edi 
u larga.  H a m m a m iz n i  b ird a n   x o tin ta lo q ,  d eb  y ubordi, 
taqsir.
—  0 ‘zi  xotintaloq!  —  d e d i  m ingboshi.
M in g b o sh id a n   b u   xil ja v o b n i  k u tm ag an   o lo m o n g a  jo n
kirdi.  H a r  qaysi  h a r  ta ra fd a n   q ich q irib   gap ira  boshladi.
—  B ittan g   gapir!  B ittang!  H a m m a n g   b arav ar  shovqin 
q ilasan ,  g ap  u q u b   boMadimi!  B itta -b itta   kelib  gapir.
B oshqa  birisi  tu rib   keldi.
—  « S e n la r  n a m o z   o ‘q im a y sa n » ,  d e y d i,  ta q sir. 
« B e n a m o z sa n » , 
d e y d i, 
ta q sir. 
N im a   u  p o d sh o lik  
q o ‘ygan  raism i  yo  im o m m i?  T erg asa  im o m   d o m la   te r- 
gasin.
Y a n a  biri  turd i.
—  0 ‘zi  n a m o z   o ‘qiydim i  d en g ,  taqsir.  Ju m a g a   kelsa 
k eladi,  k elm asa  y o ‘q.  Ikkala  hayit  n am o zin i  o ‘qiydi,  m u - 
nisi  ro st,  lekin.
—  Bittasi  oM gudek  x o tin b o z.  U n in g   d astid an   x o tin - 
larim iz,  o n a -sin g illa rim iz   k o ‘c h a d a n   oM olm aydi.  0 ‘tgan 
xo tin g a  g ap   tashlaydi.  U y at  g ap larn i  gapirad i...
—  Bittasi  sudga  pul  b erad i.  B o sh q alar  b irn i  birga 
bersa,  bu  b irn i  beshga,  o ‘nga  b erad i.  Q ish lo q   o d a m in in g  
uyi  kuyib  k etd i,  taqsir!
—  H a m m a   y erla r  a sta-sek in   o ‘shalarga  o ‘tib   ketayo- 
tib d i.  Q oM im izda  y e r  q o lm a d i,  h a m m a m iz   c h o ra k o r 
boMib  qo ld ik .  Ish latib -ish latib   h e c h   narsa  b erm ay d i.  Bir 
s o ‘m   q arzim iz n i  o ‘n  s o ‘m   qilib  k o ‘rsatib,  bizga  ko‘n ad i- 
g an  h a q n i  olib  q o la  beradi.
247

—  Bir  d aftari  b o r,  o ‘zi  yozib,  o ‘zi  o ‘c h ira d i.  Biz  bil- 
m asak,  taq sir...  « M u n c h a   q arzin g   b o r,  m u n c h a si  tegdi, 
m u n ch asi  qoldi»,  deydi.  Biz  q a y d a n   bilaylik?
—  B o‘y n im iz  q a rz d a n   ch iq m ay d i.
—  « P o d sh o lik   vaynaga  c h a q ira rm ish » ,  d eb   eshitdik. 
T ez ro q   c h a q ira   qo lsa,  h a m m a m iz   k etard ik .  Jo n im iz d a n  
to ‘ydik,  taqsir.
O rq asid a  o ‘tirganlarga  q arad i.  U la r b arch asi  b ir o voz- 
d a n   tasd iq   qildilar:
—  S h u n d ay ,  taqsir.  J o n d a n   to ‘yib  ketdik.
—  H a m m a m iz   b o la -c h a q a lik   b o ‘lsak...  N e c h ta d a n  
yosh  j o ‘ja la rim iz   b o r...  Biz  o ‘zim iz  o c h -y a la n g ‘o c h   o ‘ta  
b eram iz:  yosh  bola  un i  bilm aydi:  «non»  d ey d i,  «osh» 
deydi...
—  K e c h a -k u n d u z   ishlab,  q o rn in g   to 'y m a s a ,  b u   q a n ­
d ay  za m o n   b o ‘ldi?
M ingboshi  q ichqirdi:
—  G a p irib   b o ‘ldingm i  h a m m a n g ?
—  B izda  ayb  y o ‘q,  taqsir!  —  d ed i  birisi.
—  B izda  ayb  y o ‘q!  —  d eb  q ich q ird i  o lo m o n .
S hu  v a q td a   halloslab  y u g u rg a n ic h a  U m a r  a m in   kelib 
qoldi.
—  H a ,  U m a r,  q a e rd a   qolding?  —  d e d i  m ingboshi.
—  A ssalom u  alay k u m ,  taqsir!  X ush  kelibsiz.  M en  shu 
t o ‘p o lo n   b ila n   o v o ra   b o ‘lib  y u rib m a n .  T o ‘p o lo n d a  
to 'p p o n c h a m n i  y o ‘q o tib   e d im ,  sh u n i  to p ib   old im .
—  B oylar  q an i?
—  Biri  b e h u sh   boMib  uyida  y otibdi.  Biri  q o ‘li  sin g an - 
ga  o ‘xshaydi.  B oshi  yorilibdi.  Y an a  b ittasi  b ir  joyga 
bekingan  b o ‘Isa  kerak.  D aragi  y o ‘q...
—  0 ‘sh a  ikkalasi  q ish lo q d a   q o lad ig an   b o ‘lsa,  biz 
q ish lo q n i  tash lab   ketam iz!  —  d ed i  birov.
—  R ost  aytasan!  —  d eb  q ich q ird i  o lo m o n .
M ingboshi  n im a   q ilishini  va  n im a   dey ish in i  bilm asdi.
N ih o y a t,  q aro rin i  berdi:
—  O lo m o n   ta rq a lsin .  H a m m a   u y -u y ig a   k e tsin . 
T irikligini  qilsin.  A ybd o rlarn i  biz 
0
‘zim iz  to p ib ,  jazo sin i 
beram iz.
U n in g   s o ‘zlarin i  a m in   h a m   b a la n d   o v o z  b ilan   ta k ro r 
qildi.
248

—  Ishqilib,  in so f b ila n   tergalsin!  Y u rtd a  ayb  y o ‘q!
— Y u rt  o g ‘iz o c h m a y  tu rib ,  U m a ra lib o y  s o ‘z boshladi.
—  H a m m a m iz n i  h a q o ra t  qildi.
—  M ingboshi  to g ‘a n in g   o ‘zin i  h a m   h a q o ra t  qildi, 
z a n g ‘ar!
A m in  b o rib ,  sh u   so ‘ng  s o ‘z n i  aytgan  o d am g a  d o ‘q  q il­
di:
—  J im   tu r,  ablah!  U n a q a   g ap larn i  gapirm a!
Y a n a  o ‘z a ro   g ‘u d ra sh ib -g ‘u d ra sh ib   to ‘p la n g a n la r  ta r- 
qalib  ketdilar.  U la r  k etg ac h ,  m ingboshi  m a c h itg a   bo rib , 
v o q ea jo y larin i  k o ‘rdi:  im o m   d o m la n i  to p d irib   kelib,  vo- 
q e a   t o ‘g ‘risida  batafsil  m a ’lu m o t  oldi.  Im o m   q o ‘rq- 
q a n id a n m i  yo  b o sh q a  b ir  xayol  b ila n m i,  b o i g a n   voq ean i 
ay n a n   g ap irib   b erdi.  O rtiq c h a   yolg‘o n   q o ‘sh m a d i,  h ech 
k im n i  q o ra la m a d i,  h ec h   kim n i  y o q lam ad i  h a m .  M a i u -  
m o t  o lin g a n d a n   keyin  d o m lag a  jav o b   berildi.  E ndi  ikki 
ellik b o sh i,  b ir  a m in   va  b ir  m ingboshi  m aslah a t  u c h u n  
m a c h it  ayvoniga  ch iq ib   e d ila r,  ta sh q a rid a n   Y o d g o rx o ‘ja  
kirib  keldi.  M in g b o sh i  q arag ali  u lg u rm ay   tu rib ,  boy 
shovqin  soldi.
—  M ingboshi  y o tad i  to ‘rtta   x o tin n i  olib!  Bu  yerda 
y alan g o y o q lar,  b o sh k esa rlar,  o ‘g ‘rilarn in g   d astid an   h ech 
kim ga  ku n   y o ‘q!  Bu  q an d a y   z a m o n   b o ‘ldi?
M in g b o sh i  su p a  q irg ‘o g 4 d a   t o ‘xtadi.
—  S h o v q in   sol m ay  gapiring.  Q u lo g ‘im iz  bor.
—  B izning  boM usim izda  q u lo g i  b o r  o d a m la r  qolgani 
y o lq   o ‘zi!  E ndi  y er-su v im iz n i  so tib ,  b o sh q a  taraflarga 
k etm asa k   boMmaydi.
—  N im a   b o ‘ldi  sizga,  Y o d g o rx o ‘ja?  N e g a  y o tig 'i  bilan 
g apirm aysiz?  —  d ed i  am in .
—  S en   g a p irm a ,  x o tin talo q !  S e n d a n   k a tta ro g ‘idan 
h a m   q o ‘rq m a y m a n   men!
—  N im a ,  n im a ?   —  d e d i  m ingboshi.  —  S en   q u tu rib - 
san ,  Y odgor!  Senga  o d a m   m u o m ilasin i  qilib  boN m as 
e k a n   o ‘zi.  Y urt  bilib  qilganga  o ‘xshaydi...
—  V o y -d o -o d !..  —  d eb  q ich q ird i  Y o d g o rx o ‘ja.  — 
V o y -d o - o d  
A k b a ra lin in g  
d a stid a n ! 
A y tm a d im m i! 
H a m m a   o ‘g ‘ri,  b o sh k esa r,  y alan g o y o q la rn in g   b oshida 
A kbarali  o ‘zi  turadi!  K ech alari  yigitlari  b ilan   b o sm a  q ila ­
di.  Y igitlari  h am m asi  b o sm a c h i,  o ‘g ‘ri..
249

—  O lib  b o r b a c h c h a g ‘arni!  Q a m a b   q o ‘y!  —  d eb  b a q ir- 
di  m ingboshi;  ja h lid a n   o ‘z  qoN larini  ch im ch ilard i.
H e c h   k im   q im irlam ad i.
—  Q a m a tib   k o ‘rc h i,  qani!  Q a m a tib   k o ‘rchi!  N im a   q i- 
lar  ek an m an !  0 ‘g ‘ri,  bosm achi!..
—  H o y ,  b o lalar,  senga  aytam an!  —  d eb  q ich q ird i 
m ingboshi.  —  O lib  b o r bu  b o sm a c h in i,  q a m a b   q o ‘y o ‘sha 
hujraga!
D a rv o z a   o ld id ag i  y ig itla rd a n   u c h ta si  k elib   boyga 
yopishdilar.  B oy  u larn in g   u ch a la sig a  h a m   so ‘z  b e rm a s- 
d a n ,  o g ‘zid a n   t o ‘xtovsiz  «kufur»  sovurardi.  K eyin  b o sh q a 
yigitlar  h a m   yopishib,  un i  o ‘rtaga  oldilar:  z o ‘r   b ilan  
so T in in g   hujrasiga  olib  kirib,  u stid an   q u lf  soldilar.  Bu 
v a q td a   m a c h itd a   darv o za  oldiga  y an a  o d a m la r  to ‘p la n a  
boshlagan  edi.  M ingboshi  o ‘zin in g   eski,  sin o q ta   yigitla- 
rid an   b irin i  esh ik   oldiga  q o ‘ydi:  yangi  y ig itlard an   ikkisini 
u n in g   y o rd a m ig a   b e rd i.  S o ‘n g ra  s in o q ta   y ig itn in g  
q u lo g ig a   egilib,  b ir o z  t a ’lim o t  b e rg an id an   keyin  guzarga 
ch iq ib ,  otiga  o tla n d i.  O t  tizg in in i  u sh lab   tu rg an   am in g a 
ikki  o g iz g in a   s o ‘z  dedi:
—  Y urt  h a m   tin c h id i,  b o y lar  h a m   tin c h id i.  M u n d a n  
keyin  ikkovi  h a m   n o m a ’q u lch ilik   qilm ay d i.  Y urtga  h a m  
n asih at  qil:  o ‘z  boshiga  ish  tu tm a sin .  K erak  b o ‘lsa,  bizga 
arz  qilsin.  0 ‘zim iz  ad a b in i  beram iz!
S h u n d a n   keyin  o tn in g   b o sh in i  b u rib ,  yigitlari  b ilan  
birga  o ‘z  q ish lo g ‘iga  qaytib  ketdi.
Q o r o n g i  tu sh g an ,  y o ‘ln in g   ikki  to m o n id a   —  q u ru q  
g ‘o ‘z a p o y a si  q o lg a n ,  b a ’zi  jo y la rd a   g ‘o ‘z a p o y a si  h a m  
y u lin ib   y a la n g ‘o c h la n g a n   y e rla r  e n d i  b irin c h i  q o rn in g  
sovuq  ta m o sin i  k utib y o tard ilar.  K elishda  b iru sh ta  c h o p ib  
kelib  oq  k o ‘p ik k a  tu sh g an   o tla r  b u   qisq a  t o ‘x talish d a j i n ­
d ak   d a m   olgan  b o ‘lsa la r-d a ,  y an a  o ‘sh a  xilda  te z  yurishga 
to b la ri  y o ‘q  ed i.  U n c h a - m u n c h a g a   c h a rc h a m a y d ig a n  
sam an   y o ‘rg‘a  q a m c h in in g   yeli  bilan  o y o q larin i  b id ra t- 
m o q q a  b o sh lag an d a ,  m ingboshi  o ‘zi  u n in g   b o sh in i  to rtib  
q o ‘yardi.  Y ig itlarning  o tlari,  bari  bir,  q a m c h i  za rb i  bilan 
ham   sh o sh ilm o q c h i  em asd ilar.  Y igitlar  m in g b o sh ig a  m a- 
lol  kelm aslik  u c h u n   o h ista g in a  g ‘ingshib  a sh u la  b o sh la d i­
lar.  N o zik   z a m o n ,  q o ro n g ‘i  k e c h a ,  sovuq  h av o ,  keng  d a - 
lada  bu  xirgoyi  n eg ad ir m in g b o sh ig a y oqib  ketdi.
250

—  Н а ,  yigitlar,  ovozin g n i  коЧ ага  tush!
Y igitlar  b ir  yerga  g ‘u ju m   b o ‘lib  olib,  ash u lan i  b ir 
y o ‘sin d a  c h o ‘zib  y u b o rd ilar.  O tla r  h a m   ash u la n in g   zar- 
biga  o y o q   tash lab ,  o h is ta -o h is ta   b o rard ilar.
Bu  c h o p ib   kelish  va  h ad e m a y   y an a  o tg a  o tla n ib   uyga 
q a y tish n in g   b e m a 'n ilig in i  m in g b o sh i  o ‘zi  h a m   anglagan 
edi.
« B u tu n   b ir  q ish lo q   q o ‘zg ‘o lo n   k o ‘ta rd i,  —  d e b   o ‘yla- 
di  u.  —  B ir  o d a m n i  c h a la   o ‘lik  q ilib   ta s h la d ila r. 
M a c h itn in g   p an jaralari  sindi.  Y an a  birisi  q o c h ib   q u tu l- 
m asa,  u  h a m   o ‘la rd i  yo  m ayib  b o ‘lardi.  Y igit-y alan g   c h i- 
n a k a m   q u tu rg a n   edi.  Bu,  h az ila k am   g ap  em as.  Q ish lo q - 
ning  ikki  ellikboshi,  b ir  a m in i  h ec h   narsa  q ilo lm a sd a n , 
m enga  o d a m   y u b o rib d ilar.  A p il-ta p il  kiyinib,  otga  o t ­
la n ib ,  y e tti-s a k k iz   y ig itim   b ila n   k e ld im . 
K e lish im  
c h a k a n a   b o im a d i!   F a q a t  n atijad a?  N a tija   n im a   b o ‘ldi? 
N im a g a   erish d im !  N im a   q ild im ?   N im a n i  b ajard im ? 
Y ig it-y alan g n in g   arzin i  e sh itd im   (m in g b o sh i,  negadir, 
e n d i  y u rt  degisi  kelm ay d i).  Y od g o rx o ‘ja   o ‘sh q irib   kelib 
e d i,  q a m a tib   q o ‘y d im .  J in d a k   h o v u rid a n   tu sh m a sa  
b o ‘lm a y d i. 
0 ‘z 
q ilm ish ig a  
p u s h a y m o n  
b o ‘ld im i, 
y o ‘q m i  —  u n i  b ilm a y m a n ,  a m m o - le k in   b u g u n -e rta  
ch iq ib   ketishiga  q a ttiq   ishonib  tu rg an in i  yaxshi  b ilam an . 
Q a m o q d a n   ch iq sa,  m enga  y o m o n   osiladi.  Iloji  boMsa, 
y arim   p o d sh o g a c h a   b o ra d i.  Q o ‘ym aydi  lekin!  B itta  o g ‘zi 
k a tta   boyga  k u c h im   y e tm a g a n d a n   key in  bu  s h o p -sh a lo p - 
ni  neg a  ta q d im   e td i?   A ,  puli  tu sh k u r-ey !  A m a ld a n   h am  
k u c h lik   ek a n -a!..  R o st-d a ,  Y od g o rx o ‘ja n in g   o q ib ati  n im a  
b o iis h in i  m e n   b ila m a n m i?   S h u n d a y   k atta  m ingboshi? 
Y o ‘q ,  bilm aym an!  U ni  shu  h o ld a  k o ‘p  saqlab  b o ‘lm aydi, 
erta g a   e rta   b ilan   yo  ko n v o y   bilan  sh ah arg a j o ‘n a tila d i,  yo 
c h iq a rib   y u b o rilad i.  B oshqa  y o ‘l  y o ‘q!  S hu  y o ‘llarning 
qaysi  biri  m a ’qu l?  Q aysi  biri  ep   keladi?  Q aysi  b irin i  qil- 
sam ,  o ‘zim ga  xayriyat  b o ‘lad i?  B ilm aym an!  H a y ro n - 
m a n ...  S hu  to p d a   M iry o q u b   ju v o n m a rg   b o ‘lsaydi.  Bir 
o g ‘iz  g ap  b ila n   m a ’qul  m aslah a tn i  to p ib   b erard i:  « Q o ‘y 
h a m   b u tu n ,  b o ‘ri  h a m   t o ‘q»  b o ‘lardi.  X otin  dard ig a  q o l- 
m ay   o ‘lsin,  betavfiq!  B itta  g ‘ay rid in   to p ib ,  n e c h a   oylik 
yo  Iga  ketibdi-ya!..»
O tla r oMchovli  q a d a m   tash lab   va  b o sh larin i jirk a -jirk a
251

ilgari  b o sark an ,  yigitlarn in g   go h   k o ‘ta rib ,  g o b   pasay ad i- 
g an   m u n g li  a s h u la la ri  o s tid a   m in g b o sh i  d o d h o n in g  
m iyasi  shu  xil  fikrlar  b ilan   tash v ish lan ard i.  M ingboshi 
o ‘zining  M iry o q u b siz  h e c h   n arsaga  y a ram ag an in i  u m rid a 
b irin ch i  m a rta   o ‘z - o ‘ziga  iq ro r  qildi.  T o ‘g ‘risi  —  qilishga 
m ajb u r  b o ‘ldi.  M ingboshi  q a n c h a   o ‘ylasa  h a m   m a ’qul  b ir 
m aslah at  to p a   olm ad i.  M iyasi  c h a rc h a d i.  Boshi  yengilgi- 
na  o g ‘riganday,  k o ‘zlari  tin g a n d a y   b o ‘ldi.  «X ayr,  q o ‘y,  — 
d ed i  y a n a   o ‘z ig a - o ‘zi.  —  U yga  b o ra y lik -c h i.  H e ch  
boMmasa,  H a k im jo n d a n   m aslah at  s o ‘rarm an » .
S o ‘n gra  yigitlarga  yuzlandi:
—  Q a n i,  yigitlar,  s h o ‘x roq  a sh u la d a n   b o ‘lsin!  J a n o z a  
bosib  ketdi  h a m m ay o q n i.
Y igitlar  kuldilar.  YoMda  u c h ra g a n   k ic h k in a   b ir  q ish - 
lo q d a n   c h iq q a c h ,  sh o ‘x  ash u la  b o sh lan d i.  U n g a c h a   qish 
n afasining  sovuq  va  seijah l  sh am o li  q o ‘zg"aldi,  u n in g   ig- 
n alari  yuz  va  qu lo q larg a  a c h itib -a c h itib   sa n c h ila rd i.  Q o r 
u c h q u n la ri  kelib  g o h -g o h   y u z la m i  c h im c h ila rd i.  B ir  o z- 
d an   s o ‘ng  sam an   y o ‘rg‘a n in g   oyoq  b id ratg a n in i  k o ‘rib, 
y igitlar  h a m   q a m c h ig a   z o ‘r   b e rd ila r va  el  uyquga  y o tg an - 
d a,  o ‘z  qishloqlariga  kirib  b o rd ilar.  H ayal  o ‘tm a y ,  yigit- 
lard a n   ikkitasi  c h a rc h a m a g a n   o tla rd a n   ikkitasini  olib, 
y an a  Q u m a riq q a  j o ‘n a d ila r,  Y o d g o rx o ‘ja n i  b o ‘sh atib   y u - 
b orishga  fa rm o n   b erilgan  edi.  S u lto n x o n n i  o ‘z  h u jrasid a 
q o ld irib ,  n eg a d ir  h a litd a n   q ish lik  p o ‘stin in i  ustiga  tash lab  
va  u y q u sira g a n   sin g a ri  d o v d ira n ib   h o v lig a  c h iq q a n  
H a k im jo n   ikki  yigitni  u  y o q q a j o ‘n atg ach :
—  C h a k k i  q ilib   q o ‘y ib siz,  x o ‘ja y in !  —  d e d i.  — 
B ilm ad im ,  bu  ish in g izn in g   o q ib ati  n im a   b o ia r k a n ?
—  N im a   b o ‘lsa  b o ‘lar!  —  d ed i  m in g b o sh i.  —  O lsa 
am alin i  o la d i-d a .  J o n n i  o larm id i?  S h u n c h a   yil  x izm at 
q ilg an m an .
—  M u n d a y   n o z ik   v aq td a  x izm atg a  q a ra m a y d i,  x o ’- 
jayin.
M in g b o sh in in g  ja h li  chiqdi:
—  U y q u d a n   q o lib san ,  m irza! — d ed i  u.  — T u r, jo y in g - 
ga  kirib yot!  E rta  b ila n  gaplash  m e n   bilan.  Y uvuqsiz!..
0 ‘zi  h am   ta p p a -ta p p a   q a d a m   tash lab ,  ich k arig a  yura 
boshladi.  M ingboshi  bu  u z u n   su h b a tn i  m u n d a y   c h o ‘rt 
kesib  ichkariga  y o ‘l  solganiga  ic h d a n   xursand  b o ‘lgan
2 5 2

m irza  o ‘z  uyiga  kirgan  v a q tid a ,  m ingboshi  d o d h o n in g  
x o tin i  yuragini  ch a n g allab   o ‘tirard i.
—  Q o ‘rq m an g ,  —  d ed i  H a k im jo n   un i  p o ‘stin i  orasiga 
o lib,  —  siz  o ‘z  uyingizda  o ‘tiribsiz...
Bu  k ec h a  H a k im jo n   q a n c h a   k a m   uxlagan  b o ‘lsa, 
m in g b o sh i  u n d a n   h a m   kam   uxladi.  Y arim   k e c h ad a  k atta 
x o tin in i  uy g ‘o tib ,  jin d a k   g o ‘sht  q o v u rtird i.  Bir  shisha 
a ro q   b ilan   un i  y eg a n d an   keyin  y an a  b ir  shisha  aro q n i 
y arim   qildi  va  sh u n d a n   s o ‘ng  o c h   bo  riday  u v lab-uvlab 
uyquga  ketdi.
XVII
K e c h a si 
ta s h q a rig a  
b ir 
q a ric h  
q o r  
tu sh d i. 
D e ra z a la rn in g   o y n ak lari  p a n ja ra   g u lch in   singari  g ‘alati- 
g ‘a lati  n a q s h la r  b ila n   b e z a n d ila r.  Jip s  y o p ilm ay d ig an  
e sh ik larn in g   ikki  q a n o ti  o ra sid a n   sovuq  q o rn in g   zaharli 
izg‘irini  kirib,  u y la m in g   to k c h a la rin i  ay la n m o q q a ,  u n in g  
sovuq  «huv-huv»lari  shift  o ra la rid a n   e sh itilm o q q a   b o sh ­
ladi.  Q a ld irg ‘o c h n in g   tash la n d iq   u y asidan  chig irtk an ik i 
singari  ingichka  h u sh tak   ovozi  ch iq ard i:  izgMrin  b erk in ib  
olib,  s h o ‘xlik  q ilay o tg an g a  o ‘xshaydi!
H a k im jo n n in g   uyqu sirag an   k o ‘zlarin i  u q alab   tu rib  
k ec h a  y a rm id a   q ilgan  vah im asi  m in g b o sh in in g   o ‘ziga 



Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   21   22   23   24   25   26   27   28   29


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2019
ma'muriyatiga murojaat qiling