«sharq» n a sh r iy o t -m a t baa a k s iy a d o r L ik k o m pa n iy a si bosh tahr ir


Download 124.23 Kb.

bet23/29
Sana17.11.2017
Hajmi124.23 Kb.
1   ...   19   20   21   22   23   24   25   26   ...   29
g inam .
—  Q iro v   h a m   tu sh ib   q oldi  o ‘zi.  Yaxshi  qilasiz,  jo -  
n im n i  qoqay!  —  d e d i  Z ebi.
S hu  «jo n im n i  qoqay»  s o ‘zi  S u lto n x o n n in g   q u lo g ‘iga 
a lla q a n d a y  
s h irin  
e s h itilib  
k e td i. 
Z e b in in g  
c h in  
k o ‘n g ild an   c h iq a rib   aytgan  bu  so ‘zi  u n in g   xitoy  c h in n i- 
d ay  ja ra n g la g a n   ovo zig a  b u rin ib ,  d u to rn in g   «g‘o ‘n g- 
g ‘o ‘ng»i  sin g ari  m ay in   va  y u m sh o q   u n   b e rg a n   edi. 
S u lto n x o n   o lz  k u n d o sh in i  m a h k a m   q u c h o q la b  
o ‘pdi.
U  y o q d a  m ingboshi  s h a h a rd a n  yangi  g a p la r to p ib   kel­
g an  edi.  T a sh q a rid a n   u n in g   so ‘zlan g an i  esh itilg a ch ,  shorn 
c h o g ‘ida  x o tin la r  esh ik   oldiga  bord ilar.
—  S h u n d a y   n o z ik   v a q td a   M iry o q u b   n o in so fn in g  
o ‘y n a g a n i 
k e tg a n in i 
a y tm a y s a n m i‘> 
— 
M in g b o sh i 
H a k im jo n g a  q arab   s o ‘zlardi.  —  Bitta  o ‘rus  x o tin   bilan 
S ev asto p o lg a  k e tib d i...  —  M in g b o sh i  x o x o lab   k u ld i, 
ic h k a rid a  
P o sh sh a x o n  
k o ‘k ra g in i 
g ‘ijim la rd i. 
— 
B ach c h ag ‘ardi  bolasi-yey!  J u d a   ta n n o z   n arsan i  to p ib d i, 
d ey d i.  Ikki  o y g ac h a  o ‘y n a ta rm ish ...  T o T a la rim iz n in g  
q o v o g id a n   q o r  yo g ‘ad i...  Y aqin  borib   b o ‘lm aydi.  H a r b ir 
m ingboshiga  o kn ta d a n ,  h a r  b ir  am in g a  ik k itad an ,  h a r  b ir 
ellikboshiga  b itta d a n   y aro q lik   yigit  b erad ig an   b o ‘lishibdi. 
Y arim   sarfi  —  g 'a z n a d a n ,  yarim   sarfi  yurtdan!  Endi 
o d a m   d arak lash   kerak.  M ingboshi la rga  h o k im   to T a   o ‘zi 
v a ’z  qildi.  « M ah k a m   b o ‘l  ham m ang!  T o g ‘dagi  gap lar 
b o ‘la  k o ‘rm asin»,  dedi.
—  A y tg an c h a,  to g ‘d a  n im a   g ap  boMdi?
—  T o g 'd a   o lo m o n   xuruj  q ilip ti.  Bir  m in g b o sh in i 
o ‘ld irip ti. 
Ikki 
a m in  
z o ‘rgka 
q o c h ib  
q u tu lib d i. 
E llik b o sh ilar  q o ‘rq q a n id a n   o lo m o n g a   q o ‘shilib  ketibdi... 
M ah k a m a larg a  o ‘t  q o ‘yishibdi.  B ir-ikkita  su d x o ‘r  boyni 
d o ‘p poslash ib d i.  B izning  Y odgor  e c h k ila r  h am   eshitib 
q o ‘ysa  b o ‘lardi.  O rtiq c h a   hovliq ad i,  qiztaloqlar!
—  X ayr,  to g ‘d a n   gapirin g ,  x o ‘jayin!
—  B izning  noyib  to ‘ra  150  ta   so ld at  b ilan   chiqib, 
t o ‘p o lo n n i  bosib  keldi.  Ikki  q ish lo q n i  tep tek is  qiliptilar. 
B a ’zi  q is h lo q la rd a   b a ‘zi  b iro v la rn ik ig a   s o ld a tla r  o ‘t 
q o ‘yibdi.  C h o p ish   h a m   b o ‘p ti...  U c h - to ‘rt  y uz  o d a m   q i-
221

rilg an g a  o ‘x sh ay d i.  137  k ish in i  sh a h a rg a   o lib   kelib 
q am ap tilar.  Y aq in d a  k a tta   sud  b o i a d i ,  deydi.  N oyib 
t o ‘ran in g  g apiga q arag an d a ,  sud ju d a   sh o sh ilin c h   b o ia d i-  
ganga  o ‘xshaydi.  Bir  n afasda  h u k m   q ilib  o ta   b e ra d i,  d ey ­
di-ku!  S o ld a tla rd an   ham   to ‘rt-b e sh   kishi  o i i p ti .   Y a ra d o r 
y ig irm atach a  b o r,  deydi.  A y tish larid an ,  o ‘rus  soldatlari 
q ish lo q la rd a  m u su lm o n   ayollariga  h a m   daxl  qilganga 
o ‘xshaydi...  X u n u k   g ap lar  b o r,  ishqilib.
—  Biz  n im a   q ilam iz,  x o ‘jay in ?
—  N im a   qilardik.  Y an a  y e ttita   yigit  qilam iz.  H u sh y o r 
b o ia m iz .  —  M ingboshi  b ir  o z  o ‘ylan d i.  —  E,  bizning 
y u rtlar  tin c h .  F u q a ro la rim iz   h am m asi  yuvosh,  q o ‘yday. 
M en   b o ‘lsam   u la rn in g   o ta x o n im a n ...  Q a ttiq   g ap irm a y - 
m an .  J a b r  q ilm a y m a n ...  N im ag a  t o ‘p o lo n   qilsin?  U xlay 
b er,  bem alol!  M en in g   soyai  d a v la tim d a ,  x o h lasan g ,  b o q - 
q a  ch iq ib   yot!  Ha!
0 ‘zid a n   x u rsa n d ,  k u la -k u la   ichkariga  q arab   yurdi. 
X o tin lar ch e k ild ilar.  U c h - to ‘rt  q ad a m   b o sib ,  y an a  t o ‘x ta- 
di:
—  A y tg an c h a,  A bsam at  y o m o n   xijolat  b o i d i ,   lekin!
—  X o ‘sh ,  x o ‘sh?  —  d e d i  H a k im jo n .
—  H a m m a   m in g b o sh in in g   o ld id a   ho k im   to ‘ra  u n d a n  
koyib  berdi.  U yiga  allaq a n d ay   b ir n o ‘g ‘oy  x o tin n i  oldirib, 
yan g ich a  m a k ta b   o ch g a n   ekan:  erkak  b o lalarg a  h am  
yan g ich a  m a k ta b   o c h m o q c h i  b o i i b ,   T o sh k e n td a n   b ir 
p o ‘rim   m a k ta b d o rn i  c h a q irtirg a n   ek an .  S h u la rn i  aytib 
koyidi.  B ir  n im a   b alo ,  d ed i...  H a ,  yosh  sartlarg a  erg ash - 
m ang,  d ed i...  U la r  yosh  tu rk la rd a n   o ‘rg an g an ,  d ed i.  U 
n im a  degani  b o is a y k in ...  «Yosh  sartlar»i  nim asi?»  «Yosh 
turklar»i  n im asi?  N im a n i  o 'rg a ta d i  ular?  B ilolm adim . 
M iryoqub  b o is a y d i  kovlab  to p a rd i,  betavfiq!  X ayr,  yot 
endi!  R ohat  qil!
Bir  o z d a n   s o ‘ng  k a tta   u y d an   Z eb in in g   b id ra tm a   d u - 
to ri  va  sh irin   ashulasi  esh itild i.  K u n d o sh la r  so ‘rilarga 
ch iq ib   yotdilar.  S u lto n x o n ,  neg ad ir,  uyg‘oq:  uyiga  kir- 
m a sd a n , 
s a h n d a  
— 
ay v o n  
c h e k k a s id a  
o ‘tira rd i. 
N ih o y a t,  h a m m a   uxlab  ketdi.  S h u n d a n   keyin  Z eb in in g  
ashulasi  tin d i.  Y a n a  b ir  o z  keyin  d u to r  to v u sh i  h am  
allan e ch u k   b ird an ig a  uzilib  qoldi.  Bu  uzilish d a  a lla­
q a n d a y   b ir  za rd a  qilish,  b ird an ig a  d u to rn i  irg‘itib  ta sh -
222

lash  b o rid i...  S h u   b ilan   u  k a tta   uyga  h a m   b ir  n afasda 
jim lik   c h o ‘kdi.
Y erga  tu sh g an   u c h - to ‘rtta   x azo n   y ap ro q lari  kuz  ke- 
ch a sin in g   sovuq  shabadasi  b ilan   y er  b e tid a   sh itir-sh itir 
su rin ard ila r.  U z o q -y a q in d a g i  itla rn in g   h u rish i  va  y ap ro q - 
c h a la rn in g   sh itirla sh id a n   b o sh q a   un  q o lm ad i.
S h u n d a n   so ‘ng  S u lto n x o n   sekingina  uyiga  kirdi. 
Y uragi  b ir  o z  o ‘y nagani  u c h u n   b ir  piyola  sovuq  suv 
ichdi.  D e ra z a n in g   b ir  q a n o tin i  o c h iq   q o ld irib ,  eshigi- 
ni  ic h id a n   b e rk itd i  va  q o r o n g ‘i  u y d a  jim ib   y o ‘q 
b o ‘ldi...
K o ‘ziga  uyqu  kelm ag an   H a k im jo n   yarim   k echaga 
y aq in   m irz a x o n a   d eraza sin in g   o h istag in a  ch e rtilg a n in i 
esh itd i.  T a sh q a rid a   o ‘zid a n   b o sh q a   h ec h   k im   y o ‘q  edi: 
m irsh a b la r  —  d arv o zax o n a d a  va  o tx o n a   to m id a   uxlard i- 
lar.  Y uragi  o ‘y n ash in i  a ra n g   bosib,  shu  to b d a   o ‘zid an  
b o sh q a  kim sa  y o ‘qligini  bilgan lig id an   d ad il  yu rib ,  m irza- 
x o naga  ch iq d i  va  to v u sh   c h iq m a sin ,  d eb  eshigini  em as, 
past  supali  d e ra z a n i  o ch d i.
D e ra z a n i  y an a  b erk itib ,  bu  b em ah a l  m e h m o n n in g  
o rq a sid a n   o h ista g in a   o ‘z  hujrasiga  qaytdi:  u y a tc h a n g  
k o ‘zlarin i  y erd an   sira  uzib   o lo lm a sid i.  F a q a t  u  —  y osh  va 
z o riq q a n   x o tin   ch id ay o lm ad i:  o ‘z ic h a   otilg an   o ‘q   singari 
to m o g ‘id an   ixtiyorsiz  otilib   ch iq q a n   kuchli  va  intiq  ovoz 
bilan:
—  B erah m ...  —  d eb   q ich q ird i...
V a  o ‘zin i  u n in g   q u c h o g ‘iga  otdi.
XIV
M in g b o sh i  sh a h a rd a n   tegishli  d a stu rla rn i  olib  q ay t- 
g ac h ,  b o sh q a  h a m m a   m in g b o sh ilar  kabi  to ‘xtovsiz  ishga 
kirishdi.  0 ‘z  q o ‘l  ostidagi  h a m m a   a m in   va  ellikboshilarni 
o ‘z  m ah k am asig a  c h a q irib ,  b ir  kun  e ita d a n   k ec h g ach a 
b e h u d a   in tiz o r  q ilg an d an   keyin,  n ih o y a t,  ay v o n d a  ch o y  
ich ib   o ‘tirib ,  «kengash  m ajlisi»ni  o ch d i.  P o y m a -p o y   va 
b ir-b irig a  
q o v u s h m a g a n  
g a p la r 
b ila n  
« z a m o n a  
a h v o li» d a n ,  to g ‘  v o q e a la rid a n   va  u n in g   n a tija la rid a n  
d a ro m a d   q ilg ach ,  m aq sad g a  o ‘tdi:
—  S h u n a q a ,  yaxshilar,  —  ded i  u,  —  e n d i  m e n in g   uch
223

yigitim ga  y an a  yetti  yigit  q o ‘shildi.  A m in la r  ik k itad an , 
ellik b o sh ilar  b itta d a n   olish ad i.  Y igitlarn in g   h am m asig a 
so ld a t  b e s h o ta ri  b e rila d i. 
O ta d ig a n   a z a m a t 
to p i- 
larm ikin?..
H e ch   kim  ja v o b   b erm a d i.  H a m m a  jim   edi.
—  N e g a  in d am ay sa n la r?  O g‘zingga  paxta  tiq d in g m i 
h am m an g ?  G a p ir,  M atxoliq!
—  Ishqilib...  k a tta la rim iz   b ir  ish  qilsa,  b ilib  q ilad i,  — 
d ed i  M atxoliq  am in .
—  H a ,  a lb atta,  bilib  q ilad i,  —  d e d i  b ir  ellikboshi.
—  Biz  n im a   d erd ik ?  M a ’qu l  m aslah a t,  —  d ed i  yana 
biro v . 
S o ‘n g ra  
y o n id a g ila rg a  
q a ra b , 
s o ‘ra d i: 
— 
S h u n d ay m asm i,  yaxshilar?
—  H a ,  sh u n d a y ,  shunday!  —  d eb  shov q in   soldi  h a r 
kim   h a r jo y d a n .
—  S e n la r  ay tm asa n g la r  h a m   m aslah a t  m a ’qu l,  —  d e ­
di  m ingboshi  ovozini  k o ‘ta ra   tu sh ib .  —  U n i  b ilam an . 
S oldat  b e sh o ta rin i  o ta d ig a n   a z a m a tla r  to p ila d im i,  d eb 
s o ‘raym an.  M u n g a jav o b   ber!
—  Y urt  em asm i,  c h iq ib   q o la r,  —  d ed i  M atxoliq 
am in.
—  B ilm asa  o brg an ar,  —  dedi  b ir  c h e k k a d a   turgan 
H ak im jo n .  —  Ishni  t o ‘x tatish   kerak  em as.  Y igitlarni  ola 
beraylik,  bilm ag an ig a  sh a h a rd a n   o d a m   c h a q irib ,  o ‘rgat- 
d irarm iz.
—  M a ’q u l,  —  ded i  m ingboshi.  K uldi.  —  H a m m a n g - 
ning  aqling  shu  tirra n c h a n in g   a q lic h a   b o ‘lm a d i-y a ,  h ay f 
senlarga.
A m ald o rla r jim   qoldilar.
M ingboshi  d avom   qildi:
—  BoMmasa,  m aslah a t  sh u k i,  h a r  a m in   o ‘ziga  kerakli 
ikki  yigitni  to p ib ,  in d in g a c h a   m en g a  b ildiradi.
—  R o ‘yxatin i  to p sh ira d i,  —  d ed i  H a k im jo n .
—  H a,  r o ‘yxatini  to p sh ira d i,  —  dey a  ta k ro r  qildi 
m ingboshi.  —  M u n d a n   ta sh q a ri,  h a r  a m in   m en g a  h a m  
b itta d a n   yigit  to p ib   b eradi.  Q o lg an in i  o ‘zim   sh u   q ish lo q - 
d an  o la m a n .  U n d a n   keyin  a m in la rn in g   o ‘zlari  q ish lo q - 
m a -q ish lo q   yu rib ,  yu rtg a  esh ittirad i.
M in g b o sh i  t o ‘x ta d i,  s h a m a s in i  k am   tu s h irish g a  
h a ra k a t  qilib,  c h o y n a k d a n   piyolaga  c h o y   q u y a  bosh lad i.
224

O ltirg a n la r  bir-b iro v larig a  qarash d ilar:  « N im a n i  e sh itti- 
ram iz?»  d eg an   sh iv irlash lar  b o sh lan d i.  M in g b o sh i  so^zini 
tu g a tm a g a n   ed i,  H a k im jo n   s o ‘radi:
—  N im a n i  esh ittirad i  b ular?
—  H a,  ay tg an c h a,  —  d ed i  m ing b o sh i,  —  esim d an  
c h iq ip ti:  y igit  o lish n i  e s h ittir a d i,  u n d a n   k ey in   pul 
t o ‘g brisini.
0 ‘tirg a n la r  b ir  sesk an ib   o ldilar.
—  Q a n a q a   p u l,  taqsir?  —  ded i  M atxoliq  am in .
H a m m a n in g   k o ‘zi  u n in g   o g lziga  tikilgan  ed i,  u n d an
k eyin  h a m m a   k o ‘z la r  b ird a n ig a   m in g b o sh i  to m o n g a  
burilib,  u n in g   o g ‘ziga  osildilar.  K o 'p la r  ogNzlari  bilan 
h a m   ting lard ilar.
M ingboshi  kuldi:
—  Q a n a q a   pul  b o ‘lardi!  Y igitlarning  yarim   oyligi 
g ‘a z n a d a n ,  yarm i  y u rtd an .
0 ‘tirg a n la m in g   o g ‘zid an   x o r  b ilan   aytilg an d ay   yaxlit 
va  b esa ran jo m   b ir  o v o z  ch iq d i:  g ‘u-v-v!..  X uddi  «dod-d» 
deg a n d ay ...  Z o 'r   hovlining  keng  sah n ig a  g o ‘riston jim ligi 
c h o ‘k k an   edi.  H a k im jo n   o h ista g in a   b ir  «uh»  to rtib , 
o ‘rn id a n   tu rd i,  ayvon  ustu n ig a  c h ig ‘a n o g ‘i  bilan  bir-ikki 
u rg a ch ,  b itta -b itta   bosib,  ja m o a tg a   y aq in   keldi.  S hu  to p ­
d a  u n in g   ju d a   e h tiy o t  b ilan   —  h ec h   b ir  sh a rp a   c h iq a r- 
m ay  —  bosgan  q a d a m la rin in g   b o lsh an g   sh itirlash i  h am  
o ‘tirg an larg a  m alol  kelgan  kabi  edi.
H a m m a   k o ‘z in i  y erg a  tik ib ,  u z u n   y a k a n d o z n in g  
m a g ‘izi  b ilan   o ‘y nardi...
—  N im a g a   im o n in g   o ‘c h d i  birdan ig a?  —  d eb   q ic h q ir­
di  m ingboshi  hay b atli  o v o z  bilan.
—  Y arim   puli  q a n c h a   b o ‘ladi,  taqsir?  —  d e d i  y an a 
M atxoliq.  —  0 ‘zingizga  berilad ig an   yetti  yigitning  b esh - 
tasiga  h a m   yurt  toM aydim i,  d o d h o ?
—  H a ,  boMmasa  m en   y o n im d a n   t o ‘lay m an m i?  —  d e ­
di  m ingboshi  d ag ‘allik  bilan.
Y an a jim lik   c h o ‘kdi.  M ingboshi  d av o m   etdi:
—  U c h   kun  o ra sid a  yurtga  esh ittirib ,  boMgan  gapni 
m en g a  m a ‘lum   qilasanlar.
—  X o ‘p,  taqsir!  —  d ed i  M atxoliq.
B o sh q alar jim   q o ld ilar.  M ingboshi  q ichqirdi:
—  N eg a  b o sh q a la rin g   in d am ay sa n ?  Q an jiq san   h a m -
8
  -
 
4830
 
2 2 5

mang!  S enlardi  a m in   qilib,  q o ‘lingga  am al  b erg an d an  
xafa  b o ‘ldim -ku!
—  B ekor  qilib  q o ‘ysangiz  h am   tu z u k   edi,  taq sir,  — 
dedi  b ir  am in .
H a m m a   unga  to m o n   o ‘girildi.
—  S eni  b e k o r  q ilm a sd an   b u ru n   o tx o n a g a   q am ab  
k alta k la ta m a n ...  S h o sh m a y   tur!
—  T aq sir,  ta q sir,  taqsir!  —  d eg an   o v o z la r yuksaldi  h ar 
to m o n d a n .
—  B o‘la r  ish  b o ‘ldi,  y axshilar,  —  ded i  M atxoliq 
ja m o a tg a   yuzlanib.  —  Y u rtn in g   k a tta -k a tta sin i  c h a q ira - 
m iz -u ,  «buyruq  shu»  d eb  esh ittiram iz.  B izning  ishim iz 
shu.  Y urt  « y o ‘q»,  d e sa ,  k a tta la rim iz   b iro r  m a sla h a t 
k o ‘rsatar.
—  «Y o‘q»,  d eb  k o ‘rsin  q an i?  —  d e d i  m ingboshi.  — 
O q  p o d sh o n in g   o ‘z  b u y ru g ‘i  bu!  «Y o‘q»,  d eb  k o ‘rsin!
—  S h u   c h o q q a c h a   «y o ‘q»,  d e m a g a n ,  e n d i  h a m  
«yo‘q»,  d e m a s,  —  d ed i  H a k im jo n .
—  R ost  ay tasa n ,  m irza ,  —  d ed i  m in g b o sh i.  U   bu 
s o ‘zn in g   avvalgi  hijjasini  q a lin   qilib  ay tard i.  —  «Y o‘q», 
deydigan  to p ilm ay d i.
—  R ost  aytasiz,  taq sir,  —  d ed i  M atx o liq ,  —  «Y o‘q», 
d em asa kerak.  A m m o -le k in   p o d sh o lik n in g   p a sta rin   b ir  iti 
b o ‘lg a n im d a n   k o ‘rg a n ,  b ilg a n im n i  a y tib   q o ‘y m a sa m , 
b o ‘lm aydi.
—  A yt,  ay tm a ,  degan  o d a m   b o rm i?
H a m m a   M atx o liq q a  tikildi.
—  Y u rtn in g   vajohati  b u z u q ,  taqsir.  G a p   k o T arm ay  
qoldi.  A sad  oyida  r o ‘za tu tg a n   bangiga  o ‘x shaydi,  taq sir... 
E n d i,  yurt  —  k o ‘p ch ilik ,  e h tiy o t  kerak,  d e y m iz -d a .
H a m m a   b ird an ig a  tasdiqladi:
—  R ost,  taq sir,  rost!
—  R ost  b o ‘lsa  ro std ir,  y o lg ‘o n   d eg an   o d a m   y o ‘q. 
A m m o -le k in   «K im   k a tta   —  y u rtm i,  o q   p o d sh o m i?»   deb 
s o ‘ra g a n d a ,  n im a   dey san lar?  Q ani?
H e c h   kim   o g ‘iz  o c h m a d i.  Y an a  M atxoliq  gapirdi:
—  A lb atta,  «oq  podsh o » ,  d ey m iz,  taqsir!
—  U n d a y   b o   Isa,  g ap  ta m o m .  O m in   o llo h u   akbar! 
B ora  b e r  h a m m a n g   o ‘z  ishingga...
E llik b o sh ila r  o T in la rid a n   tu rib ,  u  y o q -b u   y o q q a
226

yoyilgan,  m ingboshi  M atx o liq n i  c h a q irib   oldi.  U n in g   b ir 
qu !o g ‘ini  q o ‘li  b ilan   yaqin  keltirib,  dedi:
— 
A b sa m a tn i 
y iq its a m , 
sen i 
m in g b o sh i 
q ilib  
q o ‘y ardim .  A bjirsan,  b a c h c h a g ‘ar!
M atx o liq   kuldi.
—  Q u llu q ,  ta q s ir,  x iz m a tin g iz n i  q ilsa m ,  b o ‘ldi. 
S h u n g a  x u rsa n d m a n .
M ingboshi  u n in g   b o sh in i  y an a  h a m   o ‘ziga  y aqinroq 
to rtd i:
—  Bu  qish  ich i  n a  b itta   q o v u n im   b o r,  n a  b ir  d o n a  
tarv u zim .  U c h - to ‘rt  arav ag in a  eplag in ,  hissasini  c h iq a - 
rib  b e ra m a n .
—  X o ‘p,  x o ‘ja y in ,  jo n im   bilan.
M atx o liq   u zo q lash a  bosh lag an   ed i,  yan a  chaqirdi:
—  A y tg an c h a,  esim d an   ch iq ib d i.  B ularingga  ayt:  y u rt- 
ni  n am o zg a  k o ‘p ro q   h ay d ab   tu rish sin .  B uyruq  shu!
M atx o liq   h a m m a n i  c h a q irib   olib,  b a la n d   ovoz  bilan 
bu  yangi  b u y ru q n i  h a m   esh ittird i.  S hu  bilan  tarq a lish d i- 
lar.
*  
*  
*
K en g ash   m ajlisin i  o ‘tk a z g a n d a n   keyin  m in g b o sh i 
d a rh o l  o ‘ziga  yigit  to ‘p lashga  kirishdi.  Y etti  kishi  o ‘rniga 
y ig irm a -o ‘ttiz   ta la b g o r  b ir  q ish lo q n in g   o ‘zid a n   chiq d i.
H a k im jo n   m u n i  m ingboshiga  a rz  qilib  tu rib ,  dedi:
—  Ish lar  yaxshi,  taq sir,  y e ttita   desak,  o ‘ttiztasi  kelib 
o ‘tiripti.
H a k im jo n n in g   b irin ch i  ju m la sid a   sezilarlik  d arajad a 
o c h iq   b ir  p ich in g   b o r  edi.  L ekin  u  p ich in g n i  m ingboshi 
d o d h o   payqay o lm ad i.
—  B ekorchi  k o ‘p   q ish lo q d a,  bekorchi!  —  ded i  m in g ­
boshi.
—  Y o‘q ,  x o ‘ja y in .  M en  gap lash ib   k o ‘rdim .  H a m m asi 
c h o rik o r  bo lalar.  « Jo n im iz d a n   to ‘ydik,  b o la -c h a q a m iz  
o c h ...» ,  deydi.
M in g b o sh i  b ird a n ig a   q o ‘po l  b ir  o v o z  b ila n   kulib 
y u b o rd i.  H a k im jo n   b u   n o g a h o n   k u lish n in g   sab a b in i 
b ilo lm ay   h a y ro n   edi.  K eyin  m ingboshi  o ‘zi  anglatdi:
—  J o n id a n   t o ‘ygan  b o ‘lsa  yaxshi!  —  d e d i  u.  — 
J o n id a n   to ‘y g an lar  yaxshi  s o ‘q ish ad i.  O q  p o d sh o   «vay-
227

n a» d a '  q iy n alib   q o lsa,  q ish lo q n in g   h a m m a sin i  yig‘ib 
j o ‘n atam a n !  Ish  yirik,  m irza.
Y an a  o ‘sha  x u n u k   ovoz  b ilan   k u la -k u la   ichkariga 
kirib  ketdi.
H ali  q o ro n g ‘i  tu sh ib ,  palovga  d a stu rx o n   yozilgan  y o ‘q 
ediki,  tash q arig a  b ir  m e h m o n   kirib  keldi.  H a k im jo n   un i 
k u lar  yuz  b ilan ,  sevinib  qarshi  oldi.  B ir  o z  keyin  ich k ari- 
d a n   c h iq q a n   m ingboshi  h am   unga  n isb atan   b ir  q a d a r 
m u lo zim a t  b ilan   m u o m ila  qildi.  Lekin  bu  m u lo z im a t- 
ning  yasam aligi  shu  q a d a r  o c h iq   ed ik i,  m e h m o n n in g  
k o ‘zlari  H a k im jo n n in g   k o ‘zlarin i  to ‘g lri  keltirib  tu rib ,  u 
to ‘g ‘rida  b ir  h im o   qilib  o ‘tdi.  H a k im jo n   h a m   k o ‘z  qorasi 
bilan  m e h m o n d a n   u z r  so ‘radi.  M e h m o n   esa  « m u n in g  
o ‘zi  n im a -y u ,  m u o m ilasi  n im a   b o ‘lardi?»  d eg an   m a ’n o d a  
kulib  q o ‘ydi,  xolos.
Palov  yeyilib  boM gach,  k o ‘k  c h o y n i  ic h ib   o ‘tirib ,  u lar 
uchovi  su h b atg a  tu sh d ila r.  M e h m o n   H asan o v   d eg an   b ir 
ta ta r  yigiti  b o ‘Hb,  q ish lo q   q a rz   sh irk a tla rin in g   in sp ek to ri 
edi.
—  U ru sh d a n   g apiring,  abziy!  U ru sh   n im a   boMyapti?
—  U m sh n i  siz  bilasiz,  m ing b o sh i.  S izdan  esh itay - 
lik,  —  dedi  H asanov.
—  M en  u ru sh n i  q ay d a n   bilay?  G a z it  o ‘q im asam ?
—  Siz,  axir,  b ir boN usning  kattasisiz.
—  E,  kattaligi  qursin!  K erak  b o ‘lsa,  o lin g   sh u   k a tta - 
likni!
M in g b o sh i  b u   s o ‘z la rn i  jid d iy a t  b ila n   a y ta rd i. 
M e h m o n   kuldi:
—  Z erik d in g izm i,  x o ‘ja y in ?   D a rh a q iq a t,  bu  n o zik   z a - 
m o n d a   k a tta   am al  h am   zeriktiradi.
H a k im jo n   o ‘z  x o ‘ja y in in in g   t a ’bi  b ir  o z  o lin g an in i 
p ayqadi  shekilli,  u n in g   y o rd a m ig a  y e tish m o q c h i  b o ‘ldi:
—  C h in a k a m ,  —  d ed i  u ,  —  sh u   z a m o n d a   a m a ld o r 
o d am g a  ju d a   qiy in ...  Siz  bilm aysiz.  M e n ,  m a n a ,  d o im  
x o 'ja y in n in g   q o ‘ltig ‘id a m a n .  Y axshi  b ila m a n .  J u d a  
qiyin...
—  B ilam an,  ju d a   yaxshi  b ila m a n ,  —  ded i  H a sa n o v .— 
A lb atta,  o so n   em as.
1  V   о   у   n   a   —  u ru s h .
228

M ingboshi  hali jim  ed i.  U   q o ‘lidagi b o ‘sh  piyolani ay - 
lan tirib   o ‘y n ard i.  H a k im jo n   d avom   etdi:
—  Z a m o n   n o zik   boM m asa,  m in g b o sh ilarn in g   yigitlari 
o rtd irila rm id i?
—  S h u n d a y   g ap  b o rm i?  —  d eb  s o ‘radi  H asanov.
—  G a p   b o r  em as.  B uyruq  bor.  Biz  o d a m   ch a q ird ik . 
U c h ta   yigitim izga  y e ttita   q o ‘shilad i...
M a n a   sh u   jo y d a   m in g b o sh i  h a m   b ird a n   gapga 
aralashdi:
— 
H a m m a s ig a  
so ld a t 
b e s h o ta ri 
b e r m o q c h i... 
S o ld atlik k a  m ash q   q ild irm o q c h i...  M unga  n im a   deysan?
—  J u d a   soz!  —  d e d i  H a san o v .  P ap iro sin i  u zu n   s o ‘rib 
to rtg a n   h o ld a   o ‘ylab  ketdi.
—  N im asi  soz?  —  d ed i  m ingboshi  q o ‘po l  b ir x itob  b i­
lan.
—  J u d a   so z,  m in g b o sh i  afandi.  F a q a t...  m en   ish o n - 
m a y m a n   m u n g a...
—  N im asig a  ish o n m ay san ?  —  d ed i  m ingboshi  yan a 
o ‘sh a  q o ‘pollik   bilan.
—  B izning  m u s u lm o n -tu rk   yigitlarining  q o ‘liga  rus 
h u k u m a ti 
b e s h o ta r 
m iltiq  
b e rib  
q o ‘y a rm id i?  
H u k u m a tn in g   esi  bor.
M ingboshi  h a y ro n   b o ‘lib  qoldi.  Bu  yetti  uxlab  b ir 
tu sh ig a  k irm ag a n   fikr  edi.  K o ‘zin i  k e n g -k e n g   o ch ib , 


Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   19   20   21   22   23   24   25   26   ...   29


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2017
ma'muriyatiga murojaat qiling