«sharq» n a sh r iy o t -m a t baa a k s iy a d o r L ik k o m pa n iy a si bosh tahr ir


Download 124.23 Kb.

bet25/29
Sana17.11.2017
Hajmi124.23 Kb.
1   ...   21   22   23   24   25   26   27   28   29
g a n la rid a n ,  o z o d   b o ‘lishiga  y aq in   M isr  o h a n g id a   salovat 
o ‘q ig a n la rid a n ,  un i  esh itg an   o d a m   yig‘lam ay   o ‘to lm a - 
g a n id a n ,  h a tto ...  h a tto   garchi  u  m a k tab n in g   d o m lasi  b o - 
la la rg a   «Y er  m u d a v v a r,  y a ’ni  b a m iso li  s o q q a   yoki 
y o n g ‘o q   va  yoki  tarv u z  —  d u m a lo q » ,  d eg an   b o 1 Isa  h a m , 
b u   d a ’v o n in g   sh aria ti  M u stafo g a  u n c h a   x ilo f  k elm a- 
g a n id a n ,  y a ’n i,  e sh o n   S o ‘fi  O llo y o r,  A m ir  N a v o iy , 
M av lo n o   F u zu liy ,  esh o n i  H a z in iy   ab y o tlarid a  falakning 
g a rd ish i,  y a ’ni  aylan ish i  x u su sid a  k o ‘p  s o ‘zlag a n id an  
g ap ird i.  B osh  qizib,  g ap q o z o n i  q a y n a g a n d a n   so ‘ng  d o m -
237

lam iz  aljiy  b o sh lad ilar.  G a p la r  p o y m a -p o y   kela  boshladi. 
U n d a n   keyin  q av m n in g   n am o zg a  k am   yurganiga,  boy- 
la m in g   zak o t  va  sad a q a  x ususida  sh aria t  a m rid a n   c h e t- 
lashganlariga,  q ish lo q   o d am lari  o ra sid a   «xam r»,  y a ’ni 
aro q   ich ad ig a n la rn in g   k o ‘payganiga  o ‘td i...  H e c h   kim ni 
qo ld irm ay ,  so ‘ka  bosh lad i.  E ndi  bu  m h o n iy   g ra m o fo n n i 
to ‘xtatish  q iyin  edi.  D o m la   koyisa  y onidagisi,  a lb atta, 
xursan d   b o la r d i.  D o m la n in g   o ‘tk ir  tillarid an   faqat  ellik ­
bo sh ilar  bilan  a m in la rg in a   q u tu lib   qoldilar.
D o m la  so ‘zni  ta m o m   q ilg a n d a n   keyin  o d a m la r  yan a 
o ‘rin larid a n   tu ra   bo sh lag an   ed ilark i,  a y v o n n in g   ic h id a n  
U m aralib o y n in g   x irq iro q   ovozi  k o ‘tarildi.
—  D o m la   yaxshi  aytdilar!  Balli  dom laga!  —  d ed i 
boy.  —  B e n am o z la rn in g   k aso fatid an   h a m m a y o q   q im - 
m atch ilik   b o ‘lib  ketayotir!
—  X o tin b o zn in g   k a so fa tid a n -c h i,  x o tin b o z n in g ?   — 
dedi  birov  p astd an .
—  Boybuva  o ‘z  q ilm ish larid a n   h am   g ap irsin   jindak! 
Eshitaylik!  —  d ed i  y an a  birov.
Boy  a c h c h ig 'la n d i.  S a f o ra la b   ayvon  q irg ‘o g ‘iga  keldi.
—  Kim   u  m en g a  t a ’n a  qilgan?  Q aysi  b e n a m o z ?   —  d e ­
di  u.
0 ‘zi  q altirard i.  Jav o b   b o ‘lm adi.
—  Im o m   d o m la n in g  q o ‘llariga  d a rra   o lib   b e ra m iz   e n ­
di,  b en a m o z la rn in g   ja z o sin i  beradi!  —  d e d i  ic h k a rid a n  
tash q arig a  ch iq ay o tg a n   Y od g o rx o ‘ja.
—  S u d x o ‘rd a n  g ap  eshiting!  S u d x o ‘rdan!  —  d ed i  p ast- 
dagilard an   biri.
—  Pul  m eniki!  K im ga  q a n d a y   sh a rt  b ilan   b e rsa m — 
ixtiyor o ‘zim da!  Senga  n im a ,  o ‘g ‘ri?  —  d ed i  Y o d g o rx o ‘ja.
—  0 ‘zin g   o ‘g ‘ri,  h a m m a n i  o ‘g ‘ri  d eb   bilasan!
—  N im a ,  n im a?
—  H ovliqm a!
—  B ilasizm i,  taq sir,  —  dedi  U m aralib o y ,  —  h a m m a  
balo  a m a ld o rla rim iz n in g   y o m o n lig id a.  —  M in g b o sh im iz 
A k b a rali  b o ‘lsa,  p e s h o n a s in i  b ir  u m r  sajd a  k o ‘rgan 
boM m asa,  x o tin la ri  b u z u q   b o ‘lsa,  o ‘zi  p iy an ista,  b u zu q  
o d am   b o ‘lsa!  B o sh q alard an   koyib  b o ‘lad im i?
—  H a y ,  U m a ra lib o y ,  u n d a y   d em an g !  —  d e d i 
im o m .—  M u lla A kbarali  d o d h o g a   til  teg izm an g .  U  kishi-
238

d a n   fu q a ro   h e c h   q an d a y   b ir  y o m o n lik   k o ‘rgan  em as. 
U n c h a -m u n c h a   ch ak k i  yurish lari  bo  Isa,  a m a ld o r  h am  
p o d sh o d ay   gap ,  p o d sh o larg a  b u y u rad i  o ‘zi...
—  M en  m u lla A b d isam atg a h ec h   n arsa d e m a y m a n ,  — 
d e d i  U m aralib o y .
—  M ulla  A b d isam at  boMsa  h a m m a  jo n   deydi!  —  dedi 
Y o d g o rx o ‘ja.
—  M u lla  A b d isam atd e k   a m a ld o r  y o ‘q!  —  d eb  davom  
e td i 
U m a ra lib o y . 
— 
A k b a ra li  o d a m m i?  
S ip o m i?  
A m a ld o rm i?   U n in g   o ‘rn id a   m e n   b o ‘lsam ,  g uzardagi 
sam o v arla rn i  ta q a - ta q   b e rk itd ira rd im .  H a m m a   b e n a m o z  
sh u   yerga  yig‘iladi.  N a m o z   o ‘qim a.ganni  y o zd a  d a r- 
ra la ta rd im ,  q ish d a  —  m u z   tesh ib ,  suvga  p ish ard im .
—  S h u n in g   u c h u n   x u d o   senga  am al  b erm a y d i-d a!  — 
d ed i  birov  p astd an .
—  T u y ag a  q a n o t  b ersa,  qaysi  im o ra t  sog‘  q o lad i?  — 
d e d i  kal  H asan.
H a m m a   kulib  y ubordi.
U m a ra lib o y   y an a  d av o m   qildi:
—  M en   a m a ld o r  b o ‘lsam ,  sh u   q ish lo q d a n   b e s h - to ‘rt- 
ta   y alan g o y o q n i  Sibirga  h a y d a ta rd im .
—  H abbarakalla!  —  d ed i  Y o d g o rx o ‘ja.
—  Biz  Sibirga  k etard ik ,  se n la r  q olib  —  b itta n g   q ish ­
lo q d a  sog‘  x o tin   q o ld irm asid in g ,  b itta n g   —  y u zn i  m ingga 
berarding!
—  Y urt  o b o d   b o 'la rd i!
—  B ittan g   Q u m a riq n in g   suvini  o ‘z  yerin g d an   ch iq a r- 
m asding.  B ittan g   K a tta   a riq d a n   q ish lo q   o d am larig a  b ir 
to m c h i  h a m   suv  b erm a sid in g .  X ayriyat.  A m a ld o r  em as- 
san!
—  B o ‘la m a n   am aldor!
—  K o ‘ramiz!
—  K o ‘ramiz!!
U m aralib o y   qizib  ketdi:
—  K o ‘rasan!  K o ‘rsa ta m a n   sen   x o tin   taloqlarga!
P astd ag ilam in g   h am m asi  d eyarlik  n a ’ra   soldi:
—  K im   x o tin   taloq?!!
0 ‘n lab   kishi  m u sh tin i  tu g u m la b   ayvonga  yugurdi. 
B aqirishlar,  do d v o y lar,  fa ry o d lar  k o 'ta rild i.  O g i r   m u sh t- 
larn in g   o g 'ir  zarb alari  eshitildi.  B utun  qavm   b ir-b irig a
239

kirishib  ketdi...  A m in  o sm o n g a  q a ra tib   b ir-ik k i  m a rta  
to ‘p p o n c h a d a n   o ‘q  c h iq a rd i.  U n g a  q arag an   va  ah a m iy a t 
bergan  boMmadi.  Bir yigit  rosa  m o ‘ljallab  tu rib ,  a m in n in g  
qoMiga  m u sh tlag an   e d i,  to ‘p p o n c h a si  qoMidan  tushdi. 
U n i  b o sh q a  b ir  yigit  olib  y o niga  so ld i,  y o nidagilarga 
q arab   m a g ‘ru r-m a g ‘rur...  kuldi.  M u n i  k o ‘rgan  ikki  ellik- 
boshi  o ‘zini  d arvozaga  urib  q o c h d i.  M ac h it  ay voni  o l- 
didagi  eski  c h irik   p a n ja ra n in g   s h a r a q -s h u ru q   sinishi 
k o ‘c h a n in g   u  yuzida  c h o ‘ziq  b ir  aksi  sado  b erdi.
Bir  o z d a n   s o ‘ng  b u tu n   q ish lo q   isyon  h o la tid a   edi.
*  
*  
*
M ingboshi  bu  y o q q a  yigit  o rtd irish   t o ‘g ‘risida  b u y - 
ru q n in g   a m in   va  e llik b o sh ila r  to m o n id a n   n e c h u k   b aja- 
rilg an i 
x u su sid a  
ra sm iy  
m a ’lu m o t 
k u tib  
o ‘tird i. 
Q ish lo q la m i  aylan g an   v aq tid a  a m in   va  ellik b o sh ila m in g  
b a ’zilariga  u  y an a  eslatib  o ‘tg an   edi.  H a k im jo n d a n   te z - 
tez  s o ‘rab  tu rard i.  U   bu  ishni  m u m k in   q a d a r  tez  va  h a m - 
m ad an   o ld in   b itk azib ,  o ‘zi  sh ah a rg a  tu sh m o q c h i,  hokim  
to ‘raga  arz   qilib  o ‘z  sa d o q a tin i  k o ‘rsa tm o q c h i  boMardi. 
Ikkinchi  to m o n d a n ,  H a sa n   ab ziy n in g   vasvasalik  fikrlari 
h am   un i  hali  ta rk   etm ag a n   ed ilar.  Bu  jih a tn i  o ‘ylagan 
v aq tid a  u  o ‘zin in g   q ishloq  aylan ib   k elish id an   xursan d  
boMardi...
« 0 ‘z im n i  k o ‘rsa td im !  X o ‘p  y ax sh ilab   k o ‘rsatdim ! 
A b d isa m a tn in g   qishlogM dan  o t  q o ‘yib  o ‘tish   nasib  
boMmasa  h a m ,  shu  a y lan ish im n in g   o ‘zi  ch ak k i  b o im a d i. 
A bdisam at  esh itg an d ir,  e sh ittirm a y   q o ‘yad im i  o d am lar? 
Y uragi  o ‘rtan sin   b a c h c h a g ^ rn in g !..»
F a q a t  a m in   va  ellik b o sh ila r  jo y la rig a   q a y tg a n d a n  
s o ‘ng  nafaslarini  ichlariga  solib  o ‘tira   b erd ilar.  K o ‘plari 
k o ‘ch ag a  h a m   c h iq m a y   q o ‘ydi.  U la r  o d a m la rg a   q an d a y  
qilib  yangi  pul  soligfini  gapirishga  h ay ro n   edilar.  O ra d an  
b ir  h afta  o ‘td i.  H e ch   b ir  a m in   va  ellikboshi  bu  to ‘g ‘rid a 
h ech  b ir  kim ga  o g ‘iz  o c h g a n i  y o ‘q.
M ingboshi  tajan g lan a  boshladi.
—  M irza,  bu  z a n g ‘arla rin g   esid an   c h iq a rd im i?   Yo 
im o n i  u c h ib ,  in d ay o lm ay   tu ra d im i?   B ir-ikkitasiga  far- 
m oyish  yozib,  o t  choptir!
—  X o ‘p,  taqsir!
240

Y igitlar  fa rm o y ish n i  k o ‘tarib   y o ‘rta  ketdilar.
Ic h k arid a  b u tu n   ish lar  m in g b o sh in in g   istag an ich a  hal 
b o ‘lgan  edi.  Ilgari  d u to r  ch a lib ,  «N etay x o n »   kuyida 
sayraydigan  sh a h a r  b u lb u li,  k ey in ch a  sek in -se k in   q o ‘lga 
q o ‘na  b o sh lab ,  S u lto n x o n   tash q arig a  y o ‘l  solgan  kechasi 
b ir  o z  ijirg‘a n ib   boMsa  h a m   o ‘zini  m ingboshi  d o d h o n in g  
ixtiyorlariga  to p sh ird i...
T o p sh irm a y   n im a   qilsin?  B oshqa  iloji  b o rm id i?  Q ani 
u  iloj?  U   h a m   shu  oMkadagi  m in g la rc h a ,  n e c h a   o ‘n  m ing, 
y u z  
m in g la rc h a   a y a n c h  
q u lla rn in g   b iri 
e m a sm i?  
S av d o g arla r  b ila n   liq  t o ‘la  qu l  b o z o rid a   so tila d ig a n  
k an izak   h ec h   b ir  ta d b ir  b ilan   so tilish d an   o ‘zin i  q u tq a ro l- 
m aydi.  M u n in g   u c h u n   o ‘ziga  o ‘xshash  k an izak larn in g  
k o ‘p  b o ‘lishi,  u   k o ‘p n in g   b ir  b u tu n   b o ‘lishi,  b ir  b u tu n - 
n in g   savlatli  h u ju m la rig a,  y a ’ni  o ‘lim ga  tay y o r  b o ‘lishi 
kerak.  O ta -o n a la ri  to m o n id a n   q ari  ch o llarg a  sotilgan 
q izlar  o zm id i?  Q aysi  biri  q arsh ilik   qilib,  ep lay   olgan? 
Q aysi  biri  hiyla  b ilan   q u tu lib   ketgan?  U n d a y la r  to ‘g ‘risi- 
d a  xalq  o g ‘zid a   b itta -y a rim ta   d o sto n   h a m   y o ‘q.  Xalq 
taq d irg a  ta n   b e rg a n la rd a n   g ap irad i.  K o ‘p ch ilik k a  quloq 
solsangiz,  q u tu rg a n la rn in g   c h o r - n o c h o r   y u m sh ag an in i, 
o siy la rn in g   b o ‘y su n g a n in i,  te lb a la rg a   es  k irg a n in i, 
olo v larn in g   p asayganini,  a la n g a larn in g   s o 'n g a n in i,  far- 
y o d la m in g   b o ‘g ‘ilg an in i,  d o d -fa ry o d la rn in g  b o ‘g ‘izlardan 
berig a  c h iq o lm a sd a n   erig an in i  ay tad i,  ay tark an   yo  k o ‘zi- 
d a n   b ir-ik k i  to m c h i  a n 'a n a v iy   y osh  c h iq a r a d i,  yo 
boM masa,  m a ’n ilik  q ilib  b o sh in i  chayqaydi.
Z eb i  o tasin in g   x u n u k   fe ’lini  biladi.  O tasi  sh a h a rd a n  
p iyoda  kelgan  edi.  O p p o q   soqoli  b ilan   k o ‘z  yoshlarini 
to ‘kib  yigMadi.  «Q izim ,  —  d e d i,  —  m c n i  m u n a q a   sh a r­
m a n d a   q ilad ig an   boMsang,  ilo h im ,  b o ‘yning  tagingda 
q o lsin ...  M u ro d in g g a  yetm ag in ...»   M u n d ay   qargM shlar- 
ning  o rtiq   d a ra ja d a   q o ‘rq in ch   e k a n in i  h a r  o g ‘izd an   eshi- 
ta -e s h ita   o ‘sgan:  «erga  te k k u n c h a ,  x u d o d a n   keyin,  o ta - 
o n a   keladi»  d eg an   ta lq in la r o stid a  k atta  boMgan  ojiz,  iro- 
dasiz,  a y a n c h   va  yak k ab o sh   b ir  qiz  u c h u n ,  R azzo q  
soT iday  o d a m n in g   o m o n siz   n azarlari  o stid a  yetilgan  bir 
n o tav o n   m axluq  u c h u n   haligi  xilda  q a rg ‘ish larn in g   ruhiy 
ta ’siri  boMmasi  m u m k in m i?
M u n in g   ustiga,  Z ebi  o n asin i  h a d d a n   o rtiq   yaxshi
241

k o ‘ra d i,  bu  k o kngli  q a ttiq   o ta n in g   d ard in i  m u sh tip a r  h a m  
kam   to rtg an   em as...  U   b e c h o ra   hali  h a m   sh ah arg a  qaytib 
ketolm aydi.  B ir  siqim   ro ‘zg‘o r   sovrilib  b itm a d im ik in ?  
O n a   s h o ‘rlik  h a r   k u n   yig ‘la y d i,  k o ‘z  y o sh i  q ilad i: 
«A ylanay,  q izim ,  m en g a  ra h m in g   kelsin,  —  deydi.  — 
M en   senga  o n a lik   m e h rim n i  q o ‘yib  k a tta   q ilg an m an , 
b o sh q a  g u n o h im   y o ‘q.  S eni  su y m ag an   kishiga  b ergan 
b o ‘lsa,  o ta n g   b erd i...  M en   b ir  n arsa  d eb  ep lay   o la m a n - 
m i,  qalay?  0 ‘zing  b ilasan.  O tan g   te p a   t o ‘n in i  teskari 
kiyib  kelibdi.  M ingboshi  d o d h o   o ld id a   m u n a q a   s h a rm a n ­
d a  qiladigan  b o ‘Isa,  qiz  h a m   kerak  em as  m en g a,  sen   h a m  
k erak  em assa n   deydi.  A ylanay,  b o lam .  M en   o ta n g d a n  
q o ‘rq a m a n ...  S h ah arg a  b o ro lm a y m a n .  Bu  y erd a  h a m  
q o lo lm a y m a n ...  H e c h   b o ‘lm asa  m en g a  ra h m in g   kelsin, 
b olam .  Jo n   b o la m ,  k o ‘z  bolam !»  H a r  ku n   b o sh q a c h a ro q  
sh ak ld a  ta k ro r  q ilin g an   u  so ‘z la r  ta ’sirsiz  q o lm a y d i,  a l­
b atta.  A yniqsa,  y u m sh o q   k o ‘ngilli  qiz  bolaga...
0 ‘zi  h a m   o ‘ylaydi:  « M en ,  —  d ey d i  Z e b i,  —  yakka 
b o sh im  b ila n  q arsh ilik  qilib ep lay  o la m a n m i?   U   — devday 
b ir erk ak  b o ‘Isa,  m e n  b ir siq im  jo n iv o r qiz b o ‘lsam ?  O n a m  
b e c h o ra   sh ah a rg a  k eto lm ay ,  jo n in i  q o ii g a   olib,  h a r   k u n , 
h a r  k ec h a  q u lo g ‘im   o stid a  y ig ia b   tu rsa?  Ikki  k u n d o sh im  
k e c h a -k u n d u z   m en g a  q arab   kulib,  m e n i  erk alatib ,  silab- 
siypab  m u o m a la   qilgani  b ilan   k e c h a -k u n d u z   m en g a  dey- 
d ig an i  shu:  « M u n a q a   q ilm a n g ,  aylanay!»  M in g b o sh in i 
m e n d a n  u z o q   tu tish   u c h u n  jo n   olib, jo n  b erib   u rin ish i k e­
rak  b o ‘lgan  S u lto n x o n   k elg an id a n   b eri  h a r  ku n   q u lo g ‘im - 
ga  egilib  —  ik k ala  k u n d o s h im n in g   g a p in i  q a y ta ra d i... 
b ilo lm ay   qold im !  U m rin isa b ib in i  c h iq a rm a y   q o ‘y d ilar, 
qiziga h a m  y o ‘l  y o ‘q.  E n a x o n   h a m  k a m  c h iq a d i, c h iq q a n - 
d a   h a m   sh u   k u n d o s h la rn in g   g a p in i  q a y ta ra d i.  Y o lg ‘iz 
jo n im   b ila n   h e c h   n a rsa   q ilo lm a y d ig a n g a   o 'x s h a y m a n , 
taq d irg a ta n  b e ra m a n  shekilli. V oy,  x u d o y im ,  o ‘zing ta sh - 
lag an in g d an   keyin b o sh q a  c h o ra   borm i?»
S h u n d a y   qilib,  qiz  b e c h o ra   taq d irig a  ta n   berish g a 
ja z m   q ilg an id an   keyin,  o m o n siz   ta q d irn in g   so ‘nib  tu rg a n  
jo m id a n   o ‘zini  m ast  b o ‘lgan d ay   xayol  qilib,  o ‘zi  x o h la- 
m agan  va  o ‘zi  q o ‘rq q a n   zavqqa  toldi.
0 ‘sh a  sh u m lik   k u n d a   to   k e c h g ach a  Z ebi  n e c h a   m a r­
ta   tish in i-tish ig a   bosib  g ‘ijindi,  o y o g ‘i  b ilan   y e r  dep sab
242

o ‘zin i  z o ‘rlad i,  o q sh o m   c h o g ‘i  k o 'n g lid ag i  iztiro b lam i 
d u to r   q illa rig a   va  N e ta y x o n   y a lla la rig a   to p s h ird i. 
O rtiq c h a   qiy n alm aslik   u c h u n   b u tu n   o q sh o m   ichi  fo n a r 
y o q m a d i,  ta sh q a rid a n   tu sh g an   z a if  y o ru g ‘d a   —  m in g ­
boshiga  qayrilib  q a ra m a sd a n   —  d u to rin i  ch a lib ,  yallasini 
q ila  b erdi.  K elin  b o ‘lib  kelgan  k u n d a n   b eri  o ‘n ta c h a  
q alin   k o ‘rp a d a n   ib o rat  h ash a m a tli  y o to q   uy n in g  o ‘rtasida 
h a r  ku n   kuyov  qayliqni  k u tard i.  M ingboshi  h a r  kungi 
o d a tin i  qilib  kirgan  h a m o n   y ec h in ib   y o tg an ,  ustiga  k atta 
ch o y sh a b n i  tash lab   o ‘zi  sevgan  y allalarin i  tin g la rd i.  Itlik 
q ilm aslik k a  v a’d a  b ergan  bu  o d a m ,  b ilm a d im ,  kim d an  
xijolat  to rtib ,  v a ’d asin i  b u zishga  u rin m a g a n   edi.  Bu 
o q sh o m   h a m   sehrli  yallani  esh itib   uxlab  k etarm an » ,  deb 
o ‘ylardi.  Z ebi  a w a l  ash u lan i  to ‘x tatdi.  U n d a n   keyin 
ta sh q a rid a   h a m m a   ux lag ach ,  b ird an ig a  d u to rin i  irgNtdi. 
«B ir  n arsa b o ‘ldim i?»  d eb  o ‘ylab  b o sh in i  k o ‘ta rg a n   m in g ­
b o sh i  yoniga  salgina  q a ltira n ib   Z eb in in g   kirib  kelayot- 
g an in i  k o ‘rdi.  Q iz  u n in g   o ch ilg an   q u c h o q larig a  b ir  q u l- 
day  e ’tiro zsiz  kirib  keldi...  E rtasi  kuni  u n c h a   ijirg‘a n m a - 
d i.  U n d a n   keyin  ta b ia t  o ‘z  ishini  qildi.  M am lak a tn in g  
q iz g ‘in  q u y o sh id a   te z   y e tilg a n   ta n   b e c h o ra   q iz n in g  
m a ’yus  k o ‘nglini  o ‘z  iliq  q u c h o g 'ig a   oldi.
E rta b ilan   ikkala  k a tta   k u n d o sh   q a h q a h a  solib b u   yosh 
k u n d o sh n i  o lq ish lad ilar.  U la r  o ‘z  q a h q a h a la ri  b ilan   n ari- 
gi  k u n d o s h n i  —  S u lto n x o n n i  b o ‘g ‘m o q   ista rd ila r. 
H o lb u k i,  u  h a r  k ec h a  d ey arlik   m irza n in g   q o ‘y n id a  sao- 
d a td a n   b o ‘g ‘ilard i...  U  haligi  yuksak  q a h q a h a n i  esh it- 
g ac h ,  u n in g   m a ‘nisini  angladi:  y ugurib  Z eb in in g   yoniga 
kird i,  h a m m a g a   b ird a n   salom   b e rg a c h ,  Z eb ig a  osildi:  uni 
ham   —  xuddi  m irza  kabi  —  b u tu n   hirsi  b ilan   q u c h o q la b , 
c h o ‘l p -c h o ‘lp  o ‘pdi:  bu  b ilan   ikkala  k a tta   k u n d o sh g a  d e- 
m o q ch i  b o ‘ldiki:
«Siz  q a n c h a   sevinsangiz,  m e n   sizd an   o rtiq ro q   sevina- 
m an!  S iz —  q u ru q   v a h im a n i  q u c h o q la b   sevinasiz,  m e n   — 
tirik  va jo n i  b o r  o d a m n i  q u c h o q la b   yayray m an .  K im   a h - 
m oq!  K im   ahm oq?!»
S u lto n x o n   b e c h o ra   k u n d o s h la rin i  « ah m o q »   d eb  
o ‘ylaydi.  H o lb u k i,  u  siqiq  m u h itd a ,  u  kishanli  ja m iy a td a  
va  u  « m a m n u   o ‘lka»da  y ash o v c h ila rn m g   h am m asi  b ir- 
birini  ald ash g a,  b ir-b irin i  «ahm oq»  qilib  qo ld irish g a  u ri-
243

naydi  va  o ‘zi  m uvaffaq  b o ‘Igach,  b o sh q a  h a m m a n i  « ah­
m oq»  sanaydi.  Y ashash  u c h u n   kurash  b o ra y o tg a n   b o ‘lsa, 
o d a td a   k u ch   b ilan   y en g o lm ag a n   o d a m la r hiyla  b ilan   y e n - 
gadilar:  bu  ju d a   tabiiy  narsa.  A yniqsa,  x o tin n i  q u ld a n  
b a tta r  x o ‘rlovchi  m u h itd a   x o tin   c h o r - n o c h o r   h iylaning 
ustozi  b o ‘ladi.  X o tin n in g   ikki  qoMiga  k ish an  solib,  k o ‘ch a 
d arv o zasin i  ta s h q a rid a n   q u lflab ,  d o ‘k o n ig a  k etad ig a n  
savdogar  h a m m a d a n   o rtiq   a h m o q   boM ganini  an g lam a y - 
di...
XVI
Y ig itlam i  farm oyish  b ilan   am in larn ik ig a  j o ‘n a tg a n - 
d an   so ‘ng  m in g b o sh i  d o d h o   ichkariga  kirdi.  S o ‘ng  v aq t- 
larda  fe ‘li  ju d a   o ‘n glanib  q o lg a n id a n   h a m m a   x otinlariga 
b ir-b ir  tegishib,  g ap  tash lab   o ‘td i.  S o ‘ngra  Z eb in in g   uyi- 
ga  kirdi.  Z eb i  tash q arid a y d i.  O nasi  x o tirjam   boMib,  s h a ­
harga  qaytib  ketgan  edi.  X a d ic h ax o n   hovliga  c h o p d i  va 
Z eb in i  aytib  keldi.  «U yga  kiring,  ay lan ay ,  erin g iz  kirib 
ketdilar».  Z ebi  kuldi,  X a d ic h ax o n   h a m   kuldi:  bu  k u lish ­
n in g   m a ’n o sin i  fa q a t  k u n d o s h   a h li  o ‘zi  a n g la y d i... 
M ingboshi  Z ebi  k irg u n ch a ,  d u to rn i  olib  c h e rtib   boqdi. 
C h iq m a d i.  « S h o p -s h a lo p g a   o ‘rg a n g a n   qoM  d u to rg a  
y ararm idi?»  d e d i  o ‘z - o ‘ziga,  shu  b ilan   o ‘zini  y u p atg an  
boMdi.
Z ebi  kirib,  m ayda  yoM lardan  b itta sin i  oldi.  D u to rn in g  
ov o zig a  e n d ig in a   o ‘z  o v o z in i  q o ‘s h a m a n ,  d e g a n d a , 
ta sh q a rid a n   m in g b o sh in i  ch a q ird ila r.  Bu  Q u m a riq   m a- 
ch itid ag i  t o ‘p o lo n   xususida  kelgan  b irin c h i  x ab a r  edi.
Y arim   soat  h a m   oM m asdan,  m ingboshi  eski  yigitlar- 
d a n   ikkisini,  y a n g ila rd a n   t o ‘rttasin i  o lib ,  Q u m a riq q a  
q a ra ta   o t  q o ‘ydi.
M ac h itd a g i  v o q ea n i  o t  c h o p ib   kelib  m in g b o sh ig a 
x ab a r  b erg an   va  u n in g   y o n id a   o t  y o ‘rtd irib   b o ra y o tg a n  
o d a m   t o ‘p p o n c h a   v o q ea sid a n   s o ‘ng  m a c h itd a n   q o ch g a n  
ikki  ellik b o sh in in g   biri  —  Q osim   laylak  ed i.  BoMgan  v o ­
q ean i  o y o q   u stid a  tu rib   m ingboshiga  an g latd i  va  ah v o ln i 
ju d a   v ah im alik   q ilib  k o ‘rsatdi.  U n in g   ay tish ich a,  « m in g ­
boshi  yetib  b o rg u n c h a   q ish lo q n in g   qariy b   yarm i  qirilib 
bitadi».  YoMga  c h iq q a n d a n   s o ‘ng  m in g b o sh ig a  sam an
244

y o ‘rg‘asiga  y e to lm a sd a n   h an sira b   yo  rtay o tg a n   y o ‘g ‘o n  
q o ra   b iy asin i  t o ‘x to v siz  q a m c h ila b ,  m in g b o sh i  «gap 
yedirishga»  u rin d i.  B oylarning  ik k o v id an   h a m   Q osim  
laylak  d ilg ir  edi.  P o d sh o lik n in g   p attalik   soliqlari,  y a’ni 
o ‘lp o n   va  tu tu n   p u llarin i  h a m m a d a n   k ech  t o ‘laydigan, 
am m o   q orovul  p u li  va  kap san   kabi  p attasiz  so liq la m i  sira 
to ‘la m a sd a n ,  ellikboshi  va  a m in la rg a   o ‘shq irib   m u o m ila 
q ilad ig an   bu  p u lz o ‘rla r  y o lg 'iz   Q osim   laylakka  em as, 
b o sh q a  ellikboshi  va  a m in la rg a   h a m   u n c h a   y oqm asidilar. 
Y olg‘iz  ellikboshi  va  am in larg a g in a  em as,  u n d a n   k a tta - 
ro q la r  h a m   «berganni»  y o q tirad i-d a !
F u rsa tn in g   ju d a   q u lay   kelganligidan  Q osim   laylak 
im k o n   b o ric h a   foyd alan ib   q o lm o q c h i  b o ‘ldi.
—  M ingboshi  d o d h o ,  o tlarg a  jin d a k   d a m   bersak,  oq 
k o ‘p ik k a  tu sh ib   ketdi jo n iv o rlar!  Sizga  b ir-ik k i  o g ‘iz  za ru r 
g a p im   b o r  edi.
M ingboshi  sam an   y o ‘rgla n in g   b o sh in i  to rtib ,  o rq a ­
siga  q ay rild i,  y igitlar  q o lgan  ed ilar,  faqat  u la r  h am   o t- 
larn in g   b o sh la rin i  to rta   tu sh d ilar.
—  U y a lm asd a n   k a tta   x o lan g d ay   b iyani  m in ib   yurga- 


Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   21   22   23   24   25   26   27   28   29


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2017
ma'muriyatiga murojaat qiling