«sharq» n a sh r iy o t -m a t baa a k s iy a d o r L ik k o m pa n iy a si bosh tahr ir


Download 124.23 Kb.

bet27/29
Sana17.11.2017
Hajmi124.23 Kb.
1   ...   21   22   23   24   25   26   27   28   29
t a ’sirsiz  q o lm ag an   edi.  K echasi  ich ilg an   b ir  yarim   shisha 
aro q   u n in g   m iyasini  ta ro z i  to sh id ay   o g ‘irlash tirib ,  bir 
n afasd a  k o ‘zlarin i  y u m d irg an   b o is a - d a ,  to n g   y o rish ar- 
y o rish m a s  y a n a   b e z o v ta lik   b ila n   u y g ‘o n ish ig a   sabab 
b o i d i .   K o ‘z in i  o ch g a n   v aq tid a  b o sh i  xuddi  pressga  tu sh - 
g a n   to y p a x ta d e k   y o rilg u d e k   b o ‘lib  o g ‘rird i.  Z o ‘rg‘a- 
z o ‘rg‘a  qayrilib  yoniga  qaradi:  sevim li  b u lb u li,  so ch larin i 
t o ‘zd irib ,  sh irin   u y q u d a  ro h a t  q ilm o q d a   edi!  « N im a   qil- 
sam ?  U y g ‘o tsa m m i?   Yo  uyqusiga  xalal  b erm asam m i?»  
d eb  o ‘yladi  m ing b o sh i.  F a q a t  b o sh id a  o ‘tirg an   alvasti 
y o ‘g ‘o n   b o ltasin i  q o ‘liga  o lib ,  e n d i  o ‘tin   yorishga  k irish - 
g a n id a n   c h o r - n o c h o r   q ich q irish g a  m ajb u r  boMdi:
—  T u r,  hay!  T u r,  d eym an!  —  Bu  m in g b o sh in in g   o ‘z 
sevim lisini  b irin c h i  m a rta   senlashi.  —  Q o tib   qolibdi 
b a c h c h a g ‘a rd i  qizi!  —  Z eb in i  tu rtd i.  —  T u r,  d ey m an , 
tur!!
253

Z ebi  k o ‘zini  o c h ib ,  d a rh o l  esh ik   to m o n g a   qaradi:
—  K im   u  ch a q irg an ?
—  M e n m a n ,  m en .  T u r o ‘rningdan!  —  d ed i  m ingboshi 
u n in g   yelka  to m o n id a n .  —  T u r,  kechagi  a ro q d a n   olib 
ber!
—  Sizga  n im a   b o ‘ldi?
—  K eyin  b ilasan.  B o ‘l,  aro q d i  b e r  tezroq.
Bir  k a tta   piyolaga  c h o c h   q ilib  toM dirgandan  keyin  bir 
sh im irish d a  ichib  b o ‘ldi.
—  A h,  xud o g a  shukur!  —  d ed i.  —  Y o tib   uxlay  ber. 
H ali  vaqt  erta.
0 ‘zi  o g ‘irlik  b ilan   o ‘rn id a n   tu rib ,  tash q arig a  chiqdi. 
T a s h q a rid a   jo n   asa ri  y o ‘q.  H a m m a   u y q u d a .  Y angi 
yoq q an   q o r  oyoq  o stlarid a  g h rc h illa m a   etik   singari  ovoz 
be rib  y o tard i.  D arv o za  d aric h asi  o chiq:  d e m a k ,  y igitlar­
n ing  n am o zx o n i  0 ‘lm as  o ta   n am o zg a  c h iq q a n .  S o ‘riga 
b o rib   o ‘tirm o q c h i  b o ‘ldi:  s o ‘rid ag i  y ig ‘is h tirilm a g a n  
p alo slar  q alin   q o r  o stid a  q o lganlar.  T o ‘sh a k c h a   ustidagi 
d u m alo q   bolish  —  tep asi  q o r,  ikki  y o n i  q u ru q   —  c h a la 
b o ‘yalgan  tu x u m   singari  c h u c h m a l  va  g ‘alati  k o ‘rinardi. 
A yvo n d ag i  g ila m g a   c h iq ib   o ‘tirib ,  b o s h in i  c h a y q a b  
k o ‘rdi.  O g ‘rig ‘i  ta rq a lg a n ,  y e n g illa sh g a n d a y   boN gan, 
lekin  m iyaga  o ‘ylarni  t o ‘playdigan  h o ld a   em asdi.  0 ‘ylar 
b u lu t  ustiga  m ingashgan  b u lu td a y   m u jm al  va  rangsiz  ed i- 
lar.  G ila m g a   u za n ib ,  b oshini  q o ‘llari  ustiga  q o ‘ydi:  b e- 
m ah al  q ish n in g   sovuq  to n g id a  sh am o llab   uyquga  k etm o q  
istardi.  B o ‘lm adi.  U y q u   k elm adi.  K o ‘z larin in g   ust  p ar- 
dasi  y u m ilsa -d a ,  ich  p ard asi  y u m ilm o q   istam as  edi. 
G o ‘yo  b ir  b o ‘lak  g o ‘s h t  b o sh in in g   o ld ig a   —  x u d d i 
p e sh o n a   tepasiga  kelib  olib,  bilakdagi  to m ird a y   b iru sh ta 
lo 'm sh ib   tu rard i.  « N im a  boMdi  m enga?»  d eb  o ‘y la m o q - 
chi  b o ‘ldi  m ingboshi:  shu  u c h   s o ‘zni  m iyasiga  to ‘play  o l­
m adi.  U c h a la   so ‘z  b o sh in i  u ch  b u rc h ig a  tarq a lib ,  h a r 
to m o n d a n   p o y m a -p o y   o v o z  berd i:  «B o‘ld i...  n im a ... 
m enga?...»  0 ‘rn id a n   tu rib ,  k a tta k o n   c h o rsisin i  suvga 
b o tird i,  s o ‘n gra  n a rid a n -b e ri  siqib  olib  b oshiga  bosdi  va 
shu  b o ‘y ich a  kasal  o d a m d a y   o ‘ngtab  yotib,  uyquga  ketdi.
H a k im jo n   kelib  uyg‘o tg a n d a ,  soat  11  ga  y aq in lash g an  
edi.  0 ‘rn id a n   tu rm a sd a n o q   y o tg an   jo y id a   u c h ta - to ‘rtta 
q a la m p ir  solin g an   a c h c h iq   s h o ‘rvadan  yarim   kosa  ichdi.
254

U stiga  k a tta   k o ‘rpa  ta sh la d ila r,  yotib  terla d i.  S h u n d a n  
keyin  m iyasi joyiga  kelganday  b o i i b   o ‘rn id a n   tu rd i.
—  M iry o q u b   a k a m d a n   xat  b o r,  —  d ed i  H a k im jo n .
—  K im   olib  keldi?
—  B oshqa  q o g ‘o z la r  b ilan   birga  sh a h a rd a n   y u b o rib d i­
lar.
—  N im a   d ebdi?
—  0 ‘qib  b e ra   qolay.
H a k im jo n   o ‘qiy   b o sh lad i.  B o sh id a  u z u n d a n -u z o q  
du o y u   sa lo m la r  —  h a m m a g a   a lo h id a -a lo h id a ,  n o m m a - 
n o m ...
—  0 ‘ta  b e r,  —  d ed i  m ingboshi.
—  U n d a n   keyin  y o ‘ldagi  sarguzashtlar...
—  0 ‘ta   ber...
—  U n d a n   keyin  Q rim n in g   to g ‘lari,  d en g izla rin in g  
t a ’rifi.  B ir  n e c h a   bet...
—  0 ‘ta   b er...  L aq m a  boMmay  o is in !  Q a c h o n   kelishi- 
ni  ay tm ay d im i?
—  Y o ‘q ,  —  d ed i  H a k im jo n .  X a tn i  e n d i  H a k im jo n   o ‘z 
ic h id a   o ‘qiy  bosh lad i.
—  H aligi  m a n ja la q i  to ‘g ‘risida  h e c h   g ap  y o ‘qm i?
—  Y o ‘q.  B ir  jo y d a   «juda  x u rsa n d m a n ,  ayshim   jo y i­
d a»,  debdi.
—  U n in g   ayshi jo y id a   b o ‘lm ag an   vaqti y o ‘q ...  M en in g  
u y im   kuydi  bu  yerda!  0 ‘ta   ber!
—  M a n a   m u n d a   b ir  gapi  bor.  «A garda  b iro n ta   nozik 
ish  c h iq ib   qo lsa  va  h a m   h o k im   t o 'r a   b ilan   xilvatda 
g ap lash m a k n i  ta q o z o   qilinsa,  h a m m a   gapni  Z u n n u n b o y  
o rq a li  noyib  t o ‘ra n in g   o g ‘ach alarig a  aytilsin.  In sh o o llo , 
h a r   q a n d a y   m u s h k u l  is h la r  h a m   h a y riy a t  sa ra n jo m  
topqay».
—  S h u n isi  k erak   edi  bizga.  Y an a  qaytib  o ‘qi!  H a,  b al- 
li,  e n d i  qayerga  tu sh g an i  b o rm i,  y o ‘qm i?
—  H a ,  adresi  bor.
—  B o im a s a ,  tezlik   b ilan   te le g ra m m a   j o ‘n at.  «Tez 
yetib  kelm asan g   b o ‘lm aydi»,  degin.  U q d in g m i?
—  X o ‘p ,  x o ‘ja y in .  M en g a  q aran g ,  d o d h o .  X atn in g  
b o sh id a  g ‘alati  b ir  g ap  b o r,  siz  q u n t  qilm ay   o ‘tdingiz.
—  X o ‘sh ,  x o ‘sh?  Q ani?
—  M a n a   m u n i  eshiting:  «Janobi  h u rm a tlik   o ta x o n i-
255

m iz,  q ib lag o h im iz,  m illatn in g   otasi  va  ta ra q q iy p a rv a r 
m u lla  A kbarali  afan d i  m in g b o sh i  d o d h o   h a z ra tla rig a  
k o ‘p - k o ‘p  salo m d an   s o ‘ngra  a n d o g 1  m a ’lum   va  ravshan 
bo  Igaykim ...  v.h.».
—  N im a   balo?  Jin n i  boM dim i?  Y o‘q  yerdagi  b e m a ’ni 
so ‘zlar...
—  B ilasizm i,  x o ‘ja y in ,  bu  s o ‘z la r  h am m asi  ja d id la r 
ay ta d ig a n   s o ‘zlar.  A b d is a m a t  m in g b o sh ig a   S a m a r- 
q a n d d a n   b ir ja d id   m u ftin in g   y ozgan  xatini  k o T ib   edim . 
0 ‘sh a n d a   h am   « m illatn in g   otasi,  taraq q iy p arv ar...»   degan 
g ap lar  b o r  edi...
—  N im a   d eg an i  u?
H a k im jo n   bu  b e m a ’ni  savolga  ja v o b   b erm a slik n i  ep 
k o ‘rdi.  S h u   u c h u n   k altag in a  qilib:
—  0 ‘zim   ham   h a y ro n m a n ,  b ilm a y m a n ,  —  d eb  q o ‘ya 
qoldi.
—  Ishqilib,  bizni  A b d isam atg a  ten g lash tirib d i,  degin. 
M iry o q u b d an   kelgan  o q ib a t  sh u   b o ‘lib d i-d a...
S hu  to p d a   m in g b o sh in in g   y u zid a  yosh  b o lalarn in g  
arazlashi  singari  b ir  n arsa  boridi.  H a k im jo n   m u n i  darrov 
p ay q ad i.  U  avval  b ilin a r-b ilin m a s   qilib  k u ld i,  keyin 
o vozida  b ir  nav  e rm a k   asarin i  b o so lm ag an   h o ld a   m in g ­
boshiga  «nasihat»  qildi:
—  Y o ‘q,  x o ‘ja y in ,  u n d a y   d em an g .  M iry o q u b   a k a m - 
ning  sizd an   b o sh q a  h e c h   kim i  y o ‘q.  Sizga  h ec h   q a c h o n  
ignadek  y o m o n lik n i  ravo  k o ‘rm aydi.
—  M en   ravo  k o ‘ra m a n m i,  b o ‘lm asa?  —  d ed i  m in g ­
boshi.
S hu  to p d a   u n in g   k o ‘n g lid an   « M en in g   k im im   b o r  u n ­
d an   boshqa»,  degan  alam lik   b ir  fikr  o ‘td i.  M in g b o sh i  bu 
og‘ir  su h b atn i  y o p m o q c h i  e d i,  shu  u c h u n   d arro v   s o ‘zni 
b o sh q a  to m o n g a   burdi:
—  X o ‘sh ,  b o la la r  k elishdim i?
—  Y o ‘q ,  x o ‘jay in .
—  N im a ,  n im a ?   S hu  v aq tg ac h a  k elm ad im i?  Q u m ariq  
q an c h a lik   y o ‘l  ekan ?  X u fto n d a   o d a m   j o ‘n a tg a n   edik.
—  B ilm ad im ,  x o ‘jay in .
X uddi  shu  p ay td a,  yangi  y ig itlard an   biri  arvoh  o tn i  oq 
k o ‘pikka  tu sh irib ,  c h o p g a n ic h a   yetib  keldi.  D arvozani 
o c h g u n c h a   b o ‘lm ay   o td a n   o ‘zin i  tash lab ,  rangi  o ‘ch g an
256

va  h allo slag an   h o ld a   m in g b o sh in in g   q arsh isig a  kelib 
to ‘xtadi.
—  N im a   gap?  M u n c h a   hovliqding?
—  Ish  y o m o n ,  x o 'jay in .  Ish  y o m o n ...
Yigit  s o ‘zlay  bilm asdi.
—  0 ‘tir,  d am in g n i  rostla!  B itta -b itta   gapir!
M ingboshi  o ‘zi  h a m   ikki  q u lo g ln i  d ikkaytirdi.  Yigitga
b ir  p iyola  c h o y   b erd ila r,  ich d i,  nafasini  rostladi.  S o ‘ngra 
b irin -b irin   s o ‘zlab  berdi.
*  
*  
*
M in g b o sh in in g   kechasi  jo 'n a tg a n   ikki  yigiti  bu  qish- 
lo q d an   c h iq m a y   tu rib ,  u  q ish lo q d a  y an a  to ‘p o lo n   b o sh ­
la n d i.  T o ‘p o lo n n i  q a m o q d a   y o tg a n   Y o d g o rx o ‘ja n in g  
b a rz a n g id a y   ikki  o ‘g ‘li  b ila n   narig i  —  k a lta k la n g a n  
U m a ra lib o y n in g   b ir  o ‘g 'li  b o sh lay d ilar:  keyingi  b oy- 
v a c h c h a n in g   qoMida  k ich k in ag in a  o p p o q   «S m it-vesson» 
to 'p p o n c h a s i  b o l a d i .  B ular  avval  Y o d g o rx o ‘ja n i  q a m o q ­
d a n   q u tq a rib ,  keyin  U m aralib o y n i  k altak lag a n la rn in g  
boshligN  h iso b lan m ish   M a m a tu rd in i  o tib   oN dirm oqchi 
b o ‘ladilar.  M am a tu rd in in g   o ‘zi  U m aralib o y g a  yigirm a  yil 
q aro l  b o ig a n   kishi.
T o ‘xtasin  b o y v ac h ch a  q o ‘lidagi  o p p o q   t o ‘p p o n c h a n i 
y altiratib   q o ro n g ‘idagi  g u z a r  o ld id a n   o ‘ta r   e k a n ,  ovozini 
b em alo l  q o ‘yib  yubordi:
—  0 ‘z  x o ‘jay in ig a,  n o n -tu z in i  ichgan  kishisiga  q o ‘l 
k o ‘ta rg a n  
o d a m  
q a n d a y  
o d a m  
b o ‘la d i?  
— 
d eb 
s o ‘z la n a d i.—  U n d a y   o d a m n i  tirik  q o ‘yish  yaram aydi. 
U n i  tirik   q o bysak,  b o sh q a la r  h am   sh u n g a  ergashadigan 
b o ia d i.
A k a -u k a   b o y v a c h c h a la r  h a m   bu  fikrni  m a 'q u l  to p a d i- 
la r  va  m a rd la rc h a   q ad a m   q o 'y ib ,  g u z a r oldiga  —  m a c h it- 
ga  o ‘tad ilar.  Bu  v a q td a   g u z a rd a   oq  alan g a  qilishib  o ‘tir- 
g a n   b ir-ik k i  yigit  d a rro v   b o rib ,  e sh itg a n   g a p la rin i 
M a m a tu rd ig a   aytadi.  M a m a tu rd i  q o ra   sin c h a lo g ‘i  bilan 
o ‘n g q u lo g 'in i  b ir  kavlab  o lg ach , ju ld u r g u p p isin i  yelkasi- 
ga  tash lab ,  u y idan  c h iq ib   ketadi:  b ir  o z d a n   keyin  ular 
h a m   b e s h - o ‘n   kishi  b o 'lish ib ,  ko^prik  o ld id a  —  baqqol 
d o ‘k o n in in g   ayvonchasiga  to 'p la n a d ila r.  Bu  v a q td a   b i­
rin c h i  q o r  q o ‘sh in in in g   ilg‘o rlari  bu  yerga  yetib  kelib,
9
  -
 
4 8 3 0
 
2 5 7

b ir - b ir   q a to r   c h iz ila   b o s h la y d ila r.  A c h c h iq   izg ‘irin  
ch ild irm asin i  q o ‘liga  o lib ,  g ‘ijbangni  q izitad i...
—  M en   h ec h   kim ga  te g m o q c h i  e m a sm a n ,  —  deydi 
M am atu rd i.  —  M a c h itd a   g ap  bosh lag an   kim   b o ‘ldi? 
0 ‘shalar!  0 ‘zlari  « xotintaloq»,  d eb   so ‘k in m asa,  biz  q o ‘l 
k o ‘tarm a s  edik.
—  H a ,  a lb a tta ,  —  dedi  yigitlar.
—  Biz  e n d i  h a m   q o ‘l  k o ‘tarm a y m iz.  Q o ‘l  k o ‘tarib  
kelsalar,  alb a tta , jo n   b o ric h a   to rtish am iz .
P ak an a  T o ‘xtash  k o ‘p ch ilik n in g   fikriga  q o ‘shilm aydi:
—  U la r  q o ‘l  k o ‘ta rg a n d a n   keyin  q o ‘l  k o ‘tarsa k ,  kech 
q o lam iz,  o g ‘ay n ilar,  —  d ed i  u.  —  O rq a la rid a n   quvib 
borib ,  b ird an ig a  so ld irm asak   b o ‘lm aydi!  Ha!
E rali  sem izn in g  juv o zk ash   bolasi  T o ‘x tash n in g   fikrini 
q u w a tla y d i:
—  B ostirg an d an   bosgan  yaxshi,  albatta!
— Y o ‘q,  se n la r  tu sh u n m a y sa n ,  —  d ed i  M a m a tu rd i.— 
«O g‘zi  qiyshiq  b o ‘lsa  h a m   b o y n in g  o ‘g ‘li  gapirsin»,  degan 
g ap  bor.  K im   k u ch lik ?  Puli  b o r  ku ch lik .  P odsh o lik , 
a m a ld o rlik ,  yarim   p o d sh o   —  h a m m a si  puli  b o m in g  
o g 'z ig a  qaraydi.
—  «P u li  b o rn in g   gap i  o ‘n g,  p u li  y o ‘q n in g   g ap i 
to ‘n g » ,—  deydi  y an a  bittasi.
—  H a ,  b arak alla.  Biz o ld in   q o ‘l  k o ‘tarsak ,  bu  n o m a rd  
am ald o rla rin g   b u tu n   q ish lo q n i  o tu v   q ilish d a n   h a m   to y - 
m aydi.  0 ‘zlari  b ir  n im a   d eb  kelishsa,  biz  o ‘sh an g a  q arab  
m u o m a la   qilaylik.
—  H a ,  h a,  t o ‘g ‘ri,  —  d ed i  q ish lo q   yigitlari.
Bir  oz  o ‘tg a n d a n   keyin  M a m a tu rd i  b o sh in i  k o ‘tard i:
—  M enga  q a ra ,  bolalar!  U n in g   qasdi  m en d a.  M en 
o ‘zim   o lish am an .  S e n la r  ara la sh m a sa n g   h a m   b o ia d i. 
S en lard a  qasdi  y o ‘q.
Y igitlar  h am m asi  b ir  o g 'iz d a n :
—  Y o‘q!  —  d eb   q ich q ira d i.  —  Biz  senga  q o ‘l  te - 
gizdirm aym iz!
Bu  o ra d a   u c h a la   b o y v a c h c h a   q a m o q d ag i  « b echora»ni 
q u tq arib   olish  u c h u n   q a n c h a   z o ‘r   b erib ,  h ec h   narsa 
c h iq a ra   o lm ay d ila r.  M in g b o sh in in g   sin a sh ta   yigiti  q a ttiq  
tu ra d i,  m iltiq   q o ‘n d o g ‘ini  o ‘z  k o ‘ksiga  q a d a b   tu rib  
q ich q irad i:
258

—  Y aqin  kelg an in g n i  o tam an !  M in g b o sh id an   b u y ru q  
k elg u n c h a   h e c h   k im n i  yaqin  k eltirm ay m an .
U n in g   yonidagi  yigitda  h a m   ov  m iltig i  b o ‘lg an id an  
bo y   b olalari  q o ‘rqadilar:  t o ‘p p o n c h a n i  q o ‘yniga  solib 
tu rib   q a h ra m o n   b o y v ac h ch a  a c h c h iq -a c h c h iq   s o ‘kinadi: 
b u   b ila n   u la r  u chovi  te z -te z   q ad a m   q o ‘yib,  m a c h itd a n  
c h iq ib   k etad ilar.  M a c h itn in g   c h a p   biqin id ag i  to r  k o ‘ch a 
b ilan   d alag a  c h iq ib ,  u n d a n   suv  b o ‘ylab  t o lp p a - to ‘g ‘ri 
M a m a tu rd in in g   uyiga  b o ra d ila r.  U   yerda  M a m a tu rd i 
b o ‘lm ag an id an   « biror  jo y d a   b erk in ib   y o tg an d ir» ,  deb 
u y n in g   h a r  to m o n in i  q id ira  bo sh lay d ilar.  M am a tu rd in in g  
g angib  q o lgan  xotini  « k o 'c h a g a   ch iq ib   ketdi»,  gu zard ag i- 
lar  «falon»  desa  h a m   q u lo q   so lm ad ila r.  X o tin   b e c h o ra  
b o y v a c h c h a n in g   qoMida  o p p o q   t o ‘p p o n c h a n i  k o ‘rg an d an  
keyin  q o ‘rq ib ,  k o ‘c h a g a   c h iq ib   k e ta d i  va  o v o z in in g  
b o ric h a   b aq irib   «dod»  d e m o q q a   boshlaydi.
X o tin in in g   fary o d in i  e sh itg a n d a n   keyin  M am atu rd i 
ish n in g   nim alig in i  d arro v   p ayqaydi,  y igitlar  bilan  birga 
o ‘z  uyiga  q a ra b   yugu rad i.  «H ay,  hay!  H ay,  hay!  Bu  n im a 
gap?»  d eb  esh ik d an   kirgan  h a m o n   b o y v ac h ch a  ayvon  o l­
d id a n   y u g u rib   k e lib ,  u n g a   q a r a ta   o ‘q  u z a d i.  0 ‘q 
M a m a tu rd in in g   c h a p   yelkasiga  tegib,  u n i  y a ra d o r  qiladi, 
u   y o q d a n   p a k a n a   T o ‘xtash  yetib  b o rib ,  k altag in a  b ir  ta - 
y o q   b ila n   b o y v a c h c h a n in g   q o ‘liga  u ra d i,  t o ‘p p o n c h a  
ik k i-u c h   q a d a m   n ariga  b o rib   tu sh a d i,  narigi  ikki  b o y ­
v a c h c h a   b u larg a  q arab   to sh   otishga  kirishadilar.  S h u n d ay  
q ilib,  ikki  o ra d a   y a n a   u ru sh   b o sh lan ib ,  n a tija d a   ak a -u k a  
b o y v a c h c h a la rn in g  biri  o ‘ladi:  biri  o z ro q   k altak  yeg an d an  
keyin  q o c h ib   q u tu la d i,  t o ‘p p o n c h a li  b o y v a c h c h a   esa 
to ‘p p o n c h a sid a n   voz  k ec h ib ,  q o ro n g ‘ida  b ir jo y g a  b erk i- 
n ad i.  Q o n   k o ‘p  k etg an lig id an   M a m a tu rd i  h a m   yiqilib  q o - 
ladi.  U n in g   x o tin i  e rta   q a c h o n   o ‘z id a n   k etg an   b o ‘ladi.
M a c h itd a  
esa 
h u jra n in g  
d a r p a rd a s in i 
a g ‘d a rib  
tash q arig a  c h iq q a n   Y o d g o rx o ‘ja   ikki  yigitga  s o ‘z  b erm a y  
c h iq ib   k e tm o q c h i  b o ‘ladi:  y igitlar  q o r  b ilan   n am lan g a n  
y e rd a   u  b ilan   a n c h a   o lish g an d an   keyin  q o ‘l-o y o g ‘ini 
b o g ‘lab ,  y an a  hujraga  k iritib  q o ‘yadilar.  S h u n d a n   keyin 
ikki  yigit  y etib   b o rib ,  m in g b o sh in in g  b u y ru g ‘ini  e sh ittira - 
di.  B oy  q o ‘l-o y o g ‘i  b o ‘s h a lg a n d a n   k ey in   y ig itla rn i 
m asxara  qilib  kuladi:  ju d a   b o ‘lm a g ‘u r  g a p la r  b ilan   h a q o -
259

rat  qilib  s o ‘kadi:  « H a m m an g iz n i  o ttirib   y u b o rm asa m , 
n o m im n i  b o sh q a  q o by am an » ,  d eb  q ich q ira d i.  Y igitlar  in - 
d a m a y   tu ra   b erad ilar.  F aq at  yengilgina  kulib  q o ‘yadilar. 
Yangi  y igitlarning  biri  q attiq ro q   kulib  y u b o rg a n d an   keyin 
boy  tu rib   u n g a  yo p ish ad i  —  u rm o q   q asd id a  b o ‘lsa  kerak. 
S h u n d a n   keyin  sin ash ta  yigitning  m a n   qilganiga  q a ra - 
m asd an ,  m in g b o sh in in g   yangi  yigitlari  u n in g   o ‘zini  a n - 
ch a g in a  kaltaklab  tash lay d ilar.
B utun  shu  h a n g o m a la r b o ‘lgan  v a q td a   q ish lo q n in g   b ir 
a m in   va  ikki  ellik b o sh isid an   h ec h   biri  k o ‘rin m ay d i:  u lar 
m in g b o sh i  k e ta r -k e tm a s ,  u y la rig a   k irib   y a sh irin g a n  
b o la d ila r...
*  
*  
*
M ingboshi  b u tu n la y   gangib  q o ld i.  N im a   q ilishini  bil- 
m aydi.  K im d an   m aslah at  s o ‘rashga  h ay ro n   b o ia d i.  Shu 
tirra n c h a   H a k im jo n d a n   m aslah a t  s o ‘ray  b ersa,  u  nim a 
xayollarga  b o rad i?  H olbuki,  bu  Q u m a riq   voqeasi  un i  ikki 
o ‘t  o ra sig a   ta sh la b   q o ‘ydi:  b ir  to m o n d a   haq lig i  o c h iq  
k o ‘rinib  tu rg an   fu q aro ,  xalq;  b ir  to m o n d a   —  puli  k o ‘p, 
o b r o ii k  k a tta  boylar.  M in g b o sh in in g  o ‘zi  u c h u n ,  sh u  to p ­
d a,  fu q aro   q o ‘rq in c h   em as:  m ing b o sh i  n im a   d esa ,  «yo‘q» 
d em ay d i  fuqaro.  B oylar  b o ‘Isa  n a  fuqaro n i  b ir  ch aq ag a 
oladi  (m u n isi-k u ,  m ay li-y a),  n a  m in g b o sh in i  (m a n a ,  m u - 
nisiga c h id a b  boMmaydi!).  O c h iq d a n -o c h iq  s o ‘k adi,  h a q o - 
rat  qiladi, xalq o ld id a  «seni u q ild im ,  bu qildim !» d eb  b aq i- 
radi.  M ingboshiga  q o lsa,  ikkala  boyni  S ibirga j o ‘n atard i. 
L ekin bu  b o ‘ladigan  ish em as.  F u q a ro  q a n c h a  haqli  b o ‘lsa 
h a m ,  sh ah ard ag i  k a tta la r puli  b o rn in g   tarafin i  o la d i,  unga 
o z o r  b erm a y d i.  E ndi  m u n d a n   keyin  b o y lar  h a m   tek   tu r- 
m aydi:  b o r-y o ‘g ‘ini  ad v okatga  b erib ,  k a tta k o n   ariz alarn i 
yozd irad i:  k a tta   noyibga,  u y ezd   h o k im ig a ,  y arim   p o d ­
sh o g ach a  ariza y u b o ra d i.  Ishqilib,  m in g b o sh in in g   b oshini 
yem ay  q o ‘y m aydi...  Q an i  e n d i,  M iry o q u b   b o ‘lsa!  A lb atta, 
b ir tad b irin i  q ilardi.  Q o ‘ym asdi.
«A ttang,  —  deydi  m ingboshi  o ‘z - o ‘ziga.  —  Q ishloq 
o d am lari  chakki  qilibdi.  K e ch an in g   o ‘zid a  ikkala  boyni 
oMdirib y u borishsa  yaxshi  boMardi.  Ayb  m en g a  tu sh m a si- 
di:  c h u n k i  m en   u  yerda  y o ‘q  ed im .  J u d a   soz  b o i a r d i. 
A ttang,  attan g ...»
260

N im a   q ilish in i  b ilm a sd an   ichkariga  kirib,  tash q arig a 
c h iq ib ,  hovliga  o ‘tib ,  k o ‘c h a d a   aylan ib ,  kech  k irg u n ch a 
xayol  surib  yurdi.  K ech   k irg an id a n   keyin  Z eb in in g   y o n i­
ga  kirib,  k echagi  o v q at  b ilan   birga  b ir sh ish a  a ro q n i  ichib 
o ldi.  S o ‘n gra  t o ‘sh ak k a  y o n b o sh lab   o ‘zin in g   q o ‘pol  va 
x u n u k   ovozi  b ilan   tu rli-tu m a n ,  alm ay i-aljay i  q o ‘sh iq larn i 
aytishga  b o sh lad i...
U c h a la   x o tin   d a h liz   eshigi  o ld id a   t o ‘x tash ib ,  ashulani 
e s h ita r  va  ag ‘a n a b -a g ‘a n a b   k u lard ilar.  F a q a t,  b irgina 
P o s h s h a x o n n in g   k o ‘z la rid a   Z e b in in g   t o ‘y id a n   b u ru n  
b o ‘lgani  singari  o ‘tk ir  b ir jid d iy a t  k o ‘rin ard i.  Bu  jid d iy a t 
ichidagi  o g ‘ir  iz tiro b la m in g   k o ‘zlarda  aks  etg a n   k o ‘la- 
galari  edi.  U n in g   shu  to p d ag i  k o ‘zlariga  tikilib  qarag an  
kishi  q o ‘rqib  ketadi.  F a q a t  h a r  biri  o ‘z  k u n in i  o ‘zich a 
k o ‘ray o tg an   k u n d o sh la r  u  k o ‘z la m in g   q o ‘rq in ch   ifodala- 
ridan  b ex a b ar  ed ilar...  «U   yenggan,  y u tg an ,  o sh ig ‘i  olchi 
k elg an ,  d e g a n in i  boN dirgan  k u n d o sh   e m asm i?  N im a  
g ‘am i  b o ‘lsin?..»  K u n d o sh la r  sh u n d a y   o ‘ylaydi.
L ekin  h aq iq a td a ...
H a q iq a td a   esa  m ing b o sh i  x o tin la ri  o ra sid a   eng  jo n li 
va eng  esligi  boMgan  bu ju v o n   S u lto n x o n g a  q arsh i  o ch g a n  
k u ra sh in in g   n atijasid an   n o ro z i  ed i.  Z eb i  k elm asd a n   b u ­
ru n   q a n d a y   z o ‘r  b e rib   o ‘y lag an   b o   Isa,  e n d i  u n d a n  
k o ‘p ro q   xayol  su radi.  U n in g   xayoli  d ary o la rd ay   b u   ju - 
v o n n i  allaq ay larg a  o q izib   olib  k etad i.  U sh lab   b o ‘lsa  ekan 


Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   21   22   23   24   25   26   27   28   29


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2017
ma'muriyatiga murojaat qiling