«sharq» n a sh r iy o t -m a t baa a k s iy a d o r L ik k o m pa n iy a si bosh tahr ir


Download 124.23 Kb.

bet28/29
Sana17.11.2017
Hajmi124.23 Kb.
1   ...   21   22   23   24   25   26   27   28   29
xayol la rn in g   uchini!
« N im a   b o ‘ldi?  Z eb ix o n n i  keltirdik:  q a n c h a   q iy in ch i- 
lik la rd a n   s o ‘n g  u n in g   q ay sa rlig in i  sin d irib ,  q o ‘z id ay  
y u m sh o q -y u v o sh   va  m u lo y im   qilib,  m ingboshiga  to p - 
shirdik.  M ingboshi  e n d i  u n d a n   xursand:  Z e b ix o n n in g  
h a m   xafa  b o ‘lgani  m a ’lu m   em as.
N e g a   xafa  b o ‘lsin?  M ingboshi  o ‘zi  qari  b o ‘lsa  ham  
q u w a ti jo y id a:  u  o ‘zi  b ir xo tin g a  q a n o a t  qiladigan  b o ‘Isa, 
x o tin   kishi,  a lb a tta ,  q a n o a t  qiladi.  U n d a n   keyin,  «Yosh 
x otin  q ari  erk ak n i  y ash a rtirad i» ,  d eg an   g a p la r  bor:  q ari- 
g an d a  u y lan ad ig a n   e rk a k la r  shu  h ik m a tg a   am al  qilar 
em ish .  M ingboshiga  teg m ag an i  b ilan   Z eb ix o n n in g   baxti 
k u larm id i?  M a ’lum   em as.  M ingboshi  qari  b o ‘lsa,  u ning 
o ‘rniga  m u tlo q   yosh  b ir yigit  kelishiga  kim   kafolat  b e ra r­
di,  deysiz?  Z eb ix o n n in g   otasi  q izin in g   n oziga  qaray d ig an
261

kishim i?  Y o ‘q,  aslo  y o ‘q!  M in g b o sh i  b ilan   o ralari  tu z a l- 
g a n d a n   keyin  m u n i  Z e b ix o n n in g   o ‘zi  iq ro r  q ilm a d im i? 
Bir  kuni  k u n d o sh larig a  n im a   d ed i  u?  «O v,  —  d e d i,  —  qiz 
b o lan in g   p esh o n asi  qursin!  0 ‘zi  x o h lab   erga  tega  o la rm i­
di?  M en i  o ta m   sh u   q ari  o d am g a  b e rd i,  d eb  koyiym an: 
m u n g a  b erm a sa  kim ga  b erard i?  0 ‘zim   suygan  yigitga  b e - 
ra rm id i,  qalay?  T an tilig i  tu tib   k etg an d a ,  esh o n b o b o g a 
b erib  y u b o ra rd i...  U   m u n d a n   b esh  b attar!  X o ‘sh ,  m in g ­
b o sh in in g   o ‘zi,  o d a m la r  ay tg an d ay ,  ju d a   x u n u k   va  b a d - 
b ash a ra  o d a m m i?   A lb atta,  k o ‘p  e rk a k la rd a n   x u n u k ro q ... 
0 ‘lgudek  q o ‘p o l...  A m m o -le k in   d u n y o d a  
u n d a n   ham  
x u n u k ,  u n d a n   h a m   q o ‘p o l  e rk a k la r  b o r-k u !  M u n g a  
b erm a salar,  o ‘sh alard an   birig a  h a m   b erm a s  ed ilar,  d eb 
kim   ay ta  o lad i?  H e c h   kim!»
P o sh sh o x o n n in g   o ‘tk ir  o ‘yi,  o ‘rg im ch a k   in id a y   h a r 
to m o n g a   yoyilib,  m iyasini  g ‘ov latd i.  T in im   y o ‘q  u  o ‘ylar- 
dan!
« S u lto n x o n n in g   o ‘rn in i  Z eb ix o n   egalladi.  M ingboshi 
Z e b ix o n n in g  uyiga  b u tu n la y   к ар а  tikib  oldi.  U   u y d an   goh 
yosh  k elin n in g   qu v n o q   va  b o la la rc h a   kulish i,  g o h   qari 
k u y o v n in g   x u rs a n d   q iy q iris h la ri,  g o h   b o ‘lsa,  y an g i 
qay liq n in g   y o ‘rg‘a  zarbli  d u to ri  b ilan   sh irin   va  sh irin lik  
o v o z i, 
g o h  
b o ‘lsa, 
y an g i 
k e ltirilg a n  
g ra m o fo n d a  
N e ta y x o n n in g   q ic h iq   yallalari  esh itila d i...  A na,  turm u sh ! 
A na,  kuyov-qayliq!  P o sh sh ax o n   b ilan   S u lto n x o n   qayliq 
b o ‘libdim i?  Z eb ix o n g a  elch i  q o ‘yib  y u rilg an   v aq tlard a 
m ingboshi  b ir s o ‘z  d eg an   em asm id i:  « S h u n i  q o ‘lga  k eltir- 
sam ,  b o r-y o ‘g ‘im ni  tu ta m a n .  B o r-y o ‘g ‘im   sh u n ik i  b o i a ­
di.  B ittagina  b o la  t u g i b   bersa,  m e ro sx o ‘rim   b o ia d i. 
B oshqalarga  h ec h   narsa  y o ‘q!»  Y a q in d a  h a m   H a k im - 
jo n g a   a y tg a n   em ish :  « M e n   e n d i  to p d im   b a x tim n i. 
H a m m a y o g im   sh u n ik i.  B o shqalarga  b e s h - to ‘rt  ta n o b  
y erni  tirik lig im d a  o i k a z i b   b erib,  q o lgan  d av latim n i  b a ta - 
m o m   sh u n g a  q o ld iram an » .  M in g b o sh in in g   k a tta   d av lati- 
d an   k a tta   m ero s  kutgani  u c h u n g in a   q o ra   k o ‘zli  M iry o q u b  
P o sh sh ax o n n i  q u c h o g ig a   o lg an   e m asm id i?  O ra d a   v a 'd a  
b erish lar  b o i g a n   e m asm id i?  M iry o q u b d ay   q o ra   va  c h i- 
royli  k o ‘zli,  ta n ijo n i  sog‘,  o ‘zi  b a rd a m ,  b a z m c h i,  ay sh -u  
ish ratn i  h a m m a   vaq t  sh irin   su h b at  b ilan   bosh lay d ig an , 
o z o d a   va  sh irin   s o ‘zli  erk ak n i  q an d a y   to p ib   b o ia d i?
262

M in g b o s h in in g  
h a m m a   d a v la ti  q o lm a g a n d a   h a m , 
k o ‘p ro q   qism i  P o sh sh ax o n g a  q o lg an d a,  M iry o q u b   y an a 
quchogN ni  o c h ib   k elard ik u -y a.  B ir  o ‘ris  x o tin   b ilan   al- 
laq ay o q q a  k etg an   em ish .  Bu  erk ak   xalqi  sh u n a q a   itm ijoz 
boMadi.  B ittaga  ilashsa  e rg ash ib   k e ta v e ra d i...  M ayli, 
o ‘y n ab   keladi.  M in g b o sh in in g   k a tta   davlati  tin c h   q o ‘ya- 
di,  deysizm i?»
P o sh sh ax o n n in g   k u ch li  o ‘ylari  sh am o ld ay   u c h a d i,  b a- 
la n d -p a s tn i  ay lan a d i.  Q an i  e n d i  u larn i  tu tib   b o ‘lsa!
«M iryoqubga  v a ’d a  q ilin g an   k a tta   d avlat  y aq in   o ‘rta - 
d a  Z eb ix o n g a  te g a d u rg ‘o n g a   o ‘xshaydi.  M ingboshi,  axir, 
h a m m a   x o tin la rid a n   qari.  S o ‘ng  v aq tlard a  a ro q q a   y o m o n  
b erildi.  Bu  xilda  ich a  bersa,  b irid a  b o ‘lm asa,  b irid a  y u ra - 
gi  kuyib  o ‘ladi.  0 ‘lim i  h a m   y aq in   e n d i  uning!  Y urt  b e- 
sa ra n jo m ...  M ing b o sh ig a  em as,  u n d a n   k a tta ro g ‘iga  h am  
s o ‘z  b erm a y d i.  Q u m a riq d a g i  to ‘p o lo n   m in g b o sh in in g  
oshiga  z a h a r  q o ‘shib  q o ‘yd i,  o ‘tira r  jo y in i  to p o lm a y d i. 
M ingboshi  bu  k etish d a  oM m aganda  h a m   yo  b e k o r  boMa­
d i,  yo  b o sh q a.  AchchigM  kelsa,  «vayna >ga  k etib   qo lad i... 
B o rd i-y u ,  b ir  k u n   e rta   b ilan   m ingboshi  jo n   taslim   qildi. 
D avlati  n im a   boMadi?  D avlati  qursin!  H a m m a n i  yeb  ado 
q ilad ig an g a  o ‘xshaydi.  Ilgari  t o ‘rt  kishi  o ‘rtasid ay d i,  en d i 
b esh  kishi  o ‘rtasiga  tu sh d i.  Ilgari  h e c h   boM m asa,  h a r 
kim ga  o ‘z  hissasi  tu sh a d i,  d eg an   u m id   b oridi:  e n d i  u ch 
x o tin g a  b ir  h o v u c h d a n   yer,  q o lg an   h am m asi  Z ebixonga. 
D u n y o d a   o ‘z  oyogMga  o ‘zi  b o lta   ch o p a d ig a n   a h m o q   ham  
boM adimi?»
O ynaga  qaray d i  P o sh sh ax o n :  « M an a ,  m an a,  o ‘sha 
ahm oq!»  d ey d i,  yigMashga  h o zirla n g an   ovozi  b ilan   q a h - 
q a h   solib  kuladi.
P o sh sh ax o n n in g   ja h lig a   te k k a n   y a n a   b ir  narsa  — 
S u lto n x o n n in g   beparvoligi!  S hu  bep arv o lik ,  sh u   o ‘y n ab - 
kulib  y u rish lar  P o sh sh ax o n n i  sil  q ilad i,  sil!
« N im a   boMdi  bu  ju v o n g a ?   E rta d a n -k e c h g a c h a   k u n - 
d o sh lari  b ilan   o ‘y n a sh a d i,  g ap ira d i,  ash u la  qiladi,  kuladi, 
k u ld irad i,  teg ish ad i,  hazil  qiladi,  q itiq lay d i,  q o c h a d i, 
q uvlaydi,  q uvlashadi.  Q o r  y o q q a n id a n   beri  q ish lo q n in g  
y arim  x o tin -q iz la ri  b ilan   q o r o tish ib   c h iq d i...  U c h ta  b ilan  
« q o r  xati»  o ‘y n a b   y u td i...  N im a   balo   boMdi  bu  juvonga! 
K ech  kirsa,  x u fto n d ay o q   o ‘zi  uyiga ch e k ilib ,  eshikni  ichi-
263

dan  b erk itib   oladi:  to n g   o tg u n c h a   d o m -d a ra k siz   y o kq 
b o ‘lib  singib  k etad i...  Eng  ash a d d iy   d u sh m a n i  Z ebixon 
edi:  eng  yaqin  o^rtog6!  Z eb ix o n   b o ‘lib  qoldi.  Ikkalasi  sir- 
dosh ,  m ah ra m ...»
Bir  z a m o n   S u lto n x o n n in g   b o sh id an   o ‘tg an   uyqusiz 
k ec h a la r en d i  P o sh sh ax o n n in g   k o ‘zini  y u m d irm ay d i.  H a r 
kuni  sh o m d a n   to rtib ,  a z o n g a c h a   y o tgan  jo y id a   u  y o q -b u  
y o q q a  ag ‘a n a b   o ‘y  o ‘ylaydi.  K o ‘p  o ‘ylash  n atijasida, 
S u lto n x o n  
0
‘zin in g   m a ’lu m   q a ro rin i  b erib   d a rh o l  ishga 
kirishgan  edi,  e n d i  P o sh sh ax o n   h a m ,  o ‘z in in g   q o ‘rq in ch  
q aro rin i  b erd i  va  ishga  bosh lad i.  « E n d i  b ir  o ‘q  bilan  ikki 
q u sh n i  ag ‘d arish   kerak».
*  
*  
*
P o sh s h a x o n n in g   q a ro ri  q a n d a y   q o ‘rq in c h   b o 'ls a , 
u n in g   bajarilishi  shu  q a d a r  tez  va  o so n   b o ‘ldi:  b aq q o ld an  
y a sh irin c h a   old irilg an   k u ch a la  k ich k in ag in a  d e k c h a d a   er- 
ta d a n -k e c h g a c h a   q ay n ad i:  e rta la b   u n in g   suvi  b ir  ch o y - 
n ak k a  solin ib ,  Z eb in in g   uyiga  olib  kirilishga  m o ‘ljallan- 
d i...  Bu  v a q td a   m in g b o sh in in g   q o lg an   u c h a la   xotin i 
D ad ab o y   b a q q o ln in g   k a tta   qizinikiga  ziyofatga  chiqib 
ketgan  edilar.  M ingboshi  esa  sh o sh ilin c h   s u r’a td a   s h a ­
harga  c h a q irilg a n ,  yashirib  boN m aslik  d arajad a  b e sa ra n - 
jo m lik   va  talv asa  k o ‘rsa tg a n   h o ld a   e rta la b   sh a h a rg a  
j o ‘nab  ketgan  edi.  P o sh sh ax o n n in g   uyida  a lla q a n d a y   b ir 
q arin d o sh i  o ‘tirg an lig id an   k u n d o sh lari  un i  q istam ad ilar. 
X a d ic h a x o n   k elib   u n i  ta s h q a rig a   c h a q ir ib   o lg a n   va 
« M e h m o n in g izn i  j o ‘n a tg a n d a n   keyin  ch iq in g .  K e ch g a­
c h a   o ‘y n ash ib   o ‘tiram iz» ,  d eg an   edi.
S h u n d ay   qilib,  o ‘zi  yolg‘iz  q o lgan  P o sh sh ax o n   b e ­
m alol  Z eb in in g   uyiga  kirdi...  T o k c h a d a   b ir  k ich k in a 
ch o y n a k d a   « tabarruk»  suv  b o r  e d i,  u  suvga  R azzoq 
so ‘fin in g   iltim osi  b ila n   esh o n n in g   o ‘zi  d u o   o bqib   d am  
solgan,  un i  ich g an d a n   so ‘ng  tez  fu rsa td a  Z eb i  h o m ila d o r 
b o ‘lib,  bo la  tu g is h i  kerak  edi.  C h o y n ak d ag i  «tabarruk» 
suvni  h o i   obrezga  t o ‘kib  tash lab ,  o ‘rn ig a  o ‘z  ch o y - 
n ag id ag i  su v n i  t o i d i r d i .   T a m o m .  « Z eb i  k e c h q u ru n  
ch iq ib   suvdan  ic h a d i-d a ,  til  to rtm a y   o i a d i .   T o ‘rtin ch i 
x o tin n in g   u c h in c h id a n   b o s h q a   k u n d o s h i  b o i a d i m i?  
M u n i  yosh  bo la  h am   biladi...»
264

U y d an   to ‘p p a - to ‘g ‘ri  b a q q o ln in g   qizinikiga  chiq d i. 
A n c h a g a c h a   k u n d o sh lari  va  o ‘rtoqlari  bilan  g aplashib, 
o ‘y n ash ib ,  kulishib  o 'tird i.  0 ‘zi  z a h a r  b eray o tg an   k u n - 
d o sh in i  b ir  q u c h o q la b   o ‘p ti...  Z eb in in g   o 'p ish la ri  issiq 
va  astoydil  b o ‘lsa  h am ,  P o sh sh ax o n   n eg a d ir  h alitd an  
un i  oMikning  sovugan  lab larid an   o lg an d ay   b o ‘lar  va 
n ish ab   suvga  tegib  tu rg an   m aysa  u c h id a y   yengilgina 
q a ltira rd i.  Q a h q a h a la r  bilan  d u n y o n i  boshiga  k o ‘targan 
v aq tlarid a  h a m   o ‘z  qoM ining  b eix tiy o r  k o ‘kragiga  borib 
q o lg an in i  p ay q a r,  allaq a n d ay   sovuq  b ir  tu m a n   p ar- 
ch a sin in g   k o ‘k ragida  ivirsib,  u  y e r-h u   yerga  qadalib 
y u rg a n in i  s e z a rd i.  S h u   q a d a lg a n   n arsan i  c h iq a rib  
y u b o rm o q   u c h u n   o ‘zin i  z o ‘rlab  b o 'ls a   h a m ,  bir-ik k i 
m a rta   q a ttiq -q a ttiq   y o ‘tald i.  F aqat  bu  y o ‘tal  uning 
o g 'z id a n   e m a s,  a lla q a n d a y   y e tti  yot  b e g o n a la rn in g  
o g ‘z id a n   c h iq d i,  bu  y o ‘tal  ovozidagi  oriy at  shu  q a d a r 
o c h iq   ed ik i,  y o ‘ta ld a n   s o ‘ng  P o sh sh ax o n   yan a  k o ‘ksi- 
ni  gM jimlashga  m ajb u r  b o ‘ldi.
—  N im a   b o ‘ldi  jo n im ,  sizga?  S h a m o lla b -n e tib  
q o ld in g iz m i?  —  d eb   s o ‘radi  Z ebi.
Z eb in in g   sh u   m e h rib o n ,  shu  so d d a,  sh u   b o lalarch a 
m a ’su m   k o ‘z la rid a   sam im iy a td an   bosliqa  h ec h   q an d a y  
m a ’n o   b o ‘lm a sa -d a ,  P o sh sh ax o n   u n d a   quyidagi  so ‘zlarni 
o ‘qidi:  «B ir  m en i  o ‘ldirganing  b ilan   m aqsadingga  y eto - 
larm id in g ?  B ekor  m en in g   yosh  jo n im n i  ju v o n m a rg   qil- 
g an in g   qoladi».
S h u n d a n   k ey in ,  haligi  tu m a n   p a rc h a si  k o ‘krak 
teg ra sid a  o t  q o ‘yib,  c h o p q illay   boshladi.  B utun  a ’z o i- 
b a d a n id a n   y alm o g ‘iz  k am p irn in g   m u zd ek   sovuq  qoNlari 
o 'rm a la g a n d a y   b o 'la rd i.  Y osh  ju v o n n in g   rangi 
o ‘c h - 
di.
K u n d o sh la ri  u n in g   tegrasini  oldilar:
—  N im a   b o ‘ldi,  P o sh sh ax o n ,  sizga?
—  Sovuq  o ld irib m a n ,  shekilli...
—  C h iq ib   yo tin g ,  b o ‘lm asa.
O vqatga  h am   q a ra m a sd a n ,  uyiga  c h iq ib   ketdi.  S hu 
b o ‘y ich a  ertasi  k u n i  h a m   b oshini  k o ‘ta ro lm a d i...
265

XVIII
—  A kbarali,  sen  sh u n d a y   b ir  ish  qilib san k i,  —  d ed i 
n oyib  to ‘ra,  —  e n d i  m u n d a n   nari  m en   seni  h im o y a  q ilo l- 
m asm an.
M ingboshi  n im a   d eyishini  b ilm a sd an   yerga  q arab  
jim g in a   o ‘tirardi.
N oyib  t o ‘ra  d av o m   etdi:
—  Ikkala  b o y   b ir  b o ‘lib  eng  yaxshi  ad v o k atg a  ikki 
q u lo ch   ariza  yo zd irish ib ,  t o ‘p p a - to ‘g ‘ri  h o k im   t o ‘raga 
tu tib d ilar.  H o k im   t o ‘ra  telefo n   b e rd i,  m e n d a n   b ir  oz 
koyidi.  A rizani  k o ‘rd im .  Y o m o n   n a rsa la r b o r u n d a ...  Seni 
en d i  h ec h   kim   h im o y a  q ilo lm as,  d eb  q o ‘rq a m a n ...
M ingboshi  b eix tiy o r  b o sh in i  k o ‘ta rib ,  noyib  to ‘raga 
q arad i,  so ‘ngra  y an a  b u ru n g id a n   k o ‘ra  p a stro q   engash ib , 
am irk o n   etig in in g   b ukilgan  b o ld irlarig a  tikildi.
N o y ib   d av o m   etdi:
—  H o z ir,  sen  k elm asd a n   b ir  o z  b u ru n ,  b ir  o d a m n i 
Q u m a riq q a   y u b o rd im .  U c h a stk a   pristavi  h am   o ‘sh a  y e r­
da.  M a c h itd a   ikki  boyga  qarshi  m u sh t  k o ‘ta rib   c h iq q a n - 
larning  h a m m a sin i  q a m o q q a   o lad i.  B oshqa  c h o ra   y o ‘q. 
I m o m   d o m lag a  b izn in g   n o m im iz d a n   ra h m a t  aytishga 
b u y u rd im .  J u d a   yaxshi  s o ‘z  qilg an ,  deydilar.
M ingboshi  ch id ay o lm ad i:
—  T a q sir  to ‘ra,  m en   h a y ro n m a n :  haligi  q a m o q q a   o li- 
n ad ig an la rd a  z a rra c h a   g u n o h   y o ‘q -k u .  Bu  q a n d a y   boMa­
di?  A gar  o ‘zingiz  o ‘sh a  y erd a  boM sangiz,  ikkala  boyni 
o tard in g iz...
—  B ilam an ,  —  d ed i  n oyib,  —  ju d a   yaxshi  b ilam an . 
U n a q a   m in g ta   a riz a d a n   se n in g   b ir  o g ‘iz  s o ‘z ingga 
k o ‘p ro q   e ’tib o r  q ila m a n .  B oylarning  q u tu rg a n i  ro st,  su - 
rishtirib  k o ‘rd im .  U la r  o ‘z  q ilm ish larin in g  ja z o sin i  to rt- 
g an lar...
M ingboshi  dad illan d i:
—  U n d a y   b o ‘lsa,  m u n d a y   a d o la tlik   p o d sh o   vaq tid a 
o c h iq d a n -o c h iq   n o h a q lik   qilishga  q a n d a y   y o ‘l  q o ‘yiladi?
N o y ib   kuldi:
—  S o d d asan ,  A kbarali.  P o d sh o lik   h a m m a   v aq t  y u rt- 
ning  o b ro ‘ylik  o d a m la rin i  h im o y a  qiladi.  O b ro ‘y  d avlat 
b ila n   to p ila d i,  m u n i  b ilasan .  U n d a n   k ey in ,  q ish lo q
266

o d a m la rin in g   sh u n a q a   o ‘z b o sh im c h a   h arak atlarig a  y o ‘l 
q o ‘yib  b ersak ,  o z  vaqt  ic h id a   q ish lo q d a n   q o ‘l  yuvishim iz 
k erak   boMadi.  S en   x o m san   siyosatga...
—  M en   b ir  o m i  o d a m m a n ,  —  d ed i  m in g b o sh i,  — 
siyo satin g izn i  b ilm a y m a n .  Q oM im dan  k elg an ic h a  p o d - 
sh o lik k a  x izm at  q ilib  keldim .  S h u n c h a   za m o n   q ilgan xiz- 
m a tim n i  n az arg a  o lm asm ik in ?
—  M en   h a m   sh u n i  o ‘y lay m an .  A kbar,  sen   h o z irc h a  
b oraver.  M e n   h o k im   t o ‘ra n in g   o ld id a  seni  o z b o ‘Isa  h am  
h im o y a   q ilib   k o ‘ra m a n .  BoM masa,  sen in g   o ‘rn in g g a 
b o sh q a  o d a m   q o ‘yarm iz.  D a v latin g   k a tta ,  yeb  y o ta   b e- 
rasan .  0 ‘zing  h a m   q arib   qolding.
—  M ayli,  ta q sir,  —  d ed i  m ing b o sh i  b ir  o z  yengil  to r ­
tib ,  —  a m a ld a n   tu sh irin g iz ,  m ayli.  Q arig an   v aq tim d a 
so ‘roq  b erib   yurishga  nafsim   q o ‘ym aydi...
—  M en g a qo lsa,  senga teg m as e d im , A kbar.  Ish  ho k im  
t o ‘rad a.  H o k im  t o ‘rani yoMga solish qiyin boMadi,  unga b ir 
n arsa  d eg an i  q o ‘rq a m a n ...  c h u n k i,  ish ju d a   x u nuk.  X ayr, 
b o ra v e r,  iloji  boMsa,  o ‘sha  ikkala  k o ‘p p a k   b ilan   o ‘zing 
b itish.  B alki, a riz a n in g b e o q ib a t q o ld irilish in i so ‘rab, ariza 
b erarlar.  M iry o q u b  boMsaydi,  senga  o son  boM ardi...
S h u   b ilan   m ing b o sh i  k o ‘ngli  buzilib   m ah k am a d an  
c h iq d i.  M in g b o sh ilik d an   b e k o r  qilsalar,  u n c h a   qayg‘u r- 
m as  ed i;  m u n g a  o ‘z  nafsini  b ir  ish  qilib  k o ‘n d ira  olardi. 
L ekin  «A kbarali  m ingboshi  a m a lid a n   b e k o r boMibdi»,  d e ­
g an   x u n u k   g ap n i  haligi  ikki  boy  b ilan   A b d isam at  k ap tarr 
la m in g   q a n o tig a   ilib,  s h a m o ln in g   qoMtigMga  q istirib, 
yom gM rning  to m c h isig a   jo y la b ,  b u lu tn in g   q o ‘yniga  solib 
u c h ira d i;  h a r  b ir  u ch g a n   q a rg ‘a  sh u n i  aytib  qagMllaydi, 
shu  b ilan   ikki  ku n   ic h id a   u  shum li  x a b a r  y er  y uzini  ay ­
lan ib ,  M ak k a tillo g ach a  yetib  b o ra d i.  U   y erd a  m in g ­
b o sh in in g   eski  k u sh an d asi  N a srid d in   b a q iro q   K a’bayi 
sh arifn in g   b a la n d   to m ig a  c h iq ib ,  arab   tilida  ay y u h a n n o s 
to rta d i...  U n d a n   k o ‘ra  oMgani  yaxshi  em asm i?
Z u n n u n   bilan  birga  noyib  t o ‘ra n in g   uyi  o ldidagi  p a st- 
g in a  sk am eykaga  oM irdilar.
—  M en   h a m   e sh itd im ,  o ta ,  x u n u k  g ap  boMibdi,  —  d e ­
di  Z u n n u n .
—  Y o m o n   boMdi  b u   ish,  sh u   sab a b d an   sen in g   y o n in g - 
ga  keldim .  Y a q in d a   M iry o q u b   ak a n g d an   xat  kelib  edi.
267

«B a’zi  b ir  n o zik   ish la m i  Z u n n u n   b ilan   gap lash in g lar,  u 
o ‘zi  noyib  t o ‘ra n in g   bekasiga  aytib  to ‘g ‘rilaydi»,  degan 
ek an .  S h u n g a  kelib  edim .
—  Jo n im   b ila n ,  ota!  M iry o q u b   ak a m   ay tm asa  h am  
qilib  b e ra m a n .  B em alol  b u y u ra  bering.
—  H a m m a   g ap  ho k im   to ‘ra d a ,  deydi.  H a y ro n m a n . 
Века  bilan  g a p la sh g in -c h i,  n im a   m aslah a t  b e ra r  ekan.
—  Siz  Eski  sh ah a rg a  tu sh ib ,  k e c h g ach a  b ir  aylanib 
keling.  M en  bek a  b ilan   gap lash ib   q o ‘y a m a n .  K ech   pay ti- 
d a jav o b in i  ay tam a n .  S h u n g a  q a ra b   ish  qilasiz.
M ingboshi  o ‘sh a  k u n n i  z o ‘rg‘a  o ‘tq azd i.  N a m o z g a r 
b o ‘lm asd an   tu rib   Z u n n u n n in g   o ld id a   edi.
—  K atta  pul  kerak  e m ish ,  —  d e d i  Z u n n u n   b irdaniga.
M ingboshi  h a m   u stid an   to g 1  tu sh g a n d a y   yengil  nafas
oldi.
—  Pul  b ilan   b itad ig an   b o ‘lsa,  m ayli.  Pul  to p ilad i.
M in g b o sh in in g   yengil  nafas  o lg an in i  k o ‘rib,  Z u n n u n
h am   o c h ila  tu sh d i,  u n in g   k o ‘z larid a  b u ru n g i  a n d ish a   q o l­
m agan  edi.
—  B ekam iz  b u n d a y   d edilar:  « H o k im   t o ‘ra n in g   xotini 
b ilan   o ‘zim   gap lash ib   k o ‘ra m a n ,  ish  q altis,  b ir  narsa 
c h iq a d im i,  y o ‘q m i  —  o ld in d a n   a y to lm a y m a n .  H a r  qalay, 
b ir  m ing,  b ir  yarim   m ing  pul  kerak»,  deydilar.  « 0 ‘zim ga 
b o ‘lsa,  A kbarali  q a d rd o n   o d a m ,  ish  e p la n a d ig a n   b o ‘lsa, 
key in ch a  b ir  narsa  qilar»,  deydi.  «A m m o,  d ey d i,  ish ju d a  
nozik,  b ir  narsa  c h iq a rib   b o ‘larm ik in ,  y o ‘q m ik in —  h ay­
ro n m an » ,  deydi.  «P ulni  olib  kela  b ersin  yotib  q o lg u n c h a  
o tib   q o lay lik » ,  d e y d i.  « A m m o   m e n g a   is h o n ib   o ‘zi 
harak atsiz  yurm asin » ,  deydi.
—  Q u llu q ,  Z u n n u n ,  q u llu q   senga.  Bu  ish  —  tu z a l- 
m aydiganga  o ‘xshaydi.  X ayr,  m ayli,  e r ta -in d in   p ulni 
ep lab   olib  kelayin.  Bir  u rin ib   k o ‘raylik.  C h iq sa -c h iq a r, 
ch iq m asa  o tasin in g   g o ‘riga...
—  Ichk arig a  kiraylik,  o ta .  B itta -y a rim ta   c h o y   qilay.
—  Y o ‘q,  Z u n n u n ,  to m o g ‘im d a n   h e c h   narsa  o ‘tm ay d i.
M ingboshi  Z u n n u n   b ilan   x ay rla sh m a sd an o q   o ‘rn id an
tu rib   ketdi.  U  y erdan  c h iq ib ,  o d d iy   b ir  m ayxonaga  kirdi. 
Bir  shisha  a ro q n i  jin d e k   k abob  bilan  ich ib   oldi.  S o ‘ngra 
m iyasi  x am ird ay   k o ‘p c h ib ,  o t  u stid a  qiyshay a-q iy sh ay a 
o rq a sid a   ikki  yigiti  bilan  q ish lo q q a j o ‘nadi...
268

*  
*  
*
U yd ag ilar  a lla q a c h o n   y o tgan  edilar.  D o v d ira g an ch a 
q o q ilib -y iq ilib   Z eb in in g   uyiga  kirib  b o rd i.  M iyasi  h ec h  
n arsa  an g lam a sd i,  sh u n d a y   boMsa  h a m   erta g a   yo  indinga 
b ir  ish  qilib  loaqal  u c h   m ing  s o ‘m   pu l  to p ish g a ja z m   q il­
di.  M u n in g   u c h u n   h e c h   q a n d a y   ta d b ird a n   c h e k in m a y a - 
ja k   edi.
—  T u r,  hay!  —  d ed i  Z ebiga.
Z ebi  y o tgan jo y id a n   tu rib ,  fo n a rn i  b a la n d la td i.
—  D a stu rx o n n i  yoz!  Y egulik  n arsang  b o rm i?
—  H a ,  kosada  osh  bor.
—  B er b u y o q q a.
Z eb i  erin in g   m ast  ekan lig in i  b ilsa -d a ,  u n in g   o v o z id a ­
gi  b u   g ‘ayritab iiy   q o ‘rslik  va  q attiq lik k a  h ay ro n   boMdi, 
b o sh in i  k o ‘ta rib ,  unga  tik ild i,  «o‘zim i.  b o shqam i?»  d e - 
gan d ay ...
—  N im a g a   m enga  q aray san ?  Y o  m astm isa n ,  sin - 
ta lo q ? —  d e d i  m ingboshi.
Z e b i 
in d a m a s d a n  
d a s tu rx o n n i 
y o y ib , 
o sh n i 
q o ‘ydi.
—  O c h   m uni!  —  M ingboshi  y o n id a n   b ir  sh ish a  aroq 
olib  uzatdi.
—  M en   o c h ish n i  b ilm a y m a n ,  —  d ed i  Z eb i,  k o ‘z 
yoshlari  qavog‘iga  kelib  tizilgan  edi.
—  M en in g   x o tin im   boMib  aro q   o c h ish n i  bilm ay san - 
m i?  —  d ed i  m in g b o sh i,  xoxolab  kuldi.  —  O brgan!  M ana, 
q a ra b   tur!  —  S h ish a n in g   tagiga  y o ‘g ‘o n   sh a p a lo g ‘i  bilan 
ikki  m a rta   u rd i,  p o ‘kak  sac h rab   c h iq ib ,  shiftga  tegdi, 
so ‘n gra  u  y erd an   sac h rab ,  to k ch ad a g i  k atta  jo m g a   kelib 
tu sh d i,  « jar-r-ra n g » ...  etd i  jo m .
—  H a - h a - a ! ..—  d e d i  m in g b o sh i.  —  J o m la rin g n i 
ja ra n g la td im ,  sintaloq!
B ir-b ir  k etin   ikki  piyolani  to ‘latib   ic h d i,  yengi  bilan 
o g ‘zin i  artd i.  S o ‘ngra  b ir  piyolani  c h o c h   q ilib  Z ebiga 
uzatdi:
—  M a ,  ich!  O d a m   b o ‘lasan!
—  V oy,  o ‘la  qolay!  A roq  ic h a m a n m i?   Q o ‘ying,  g ap ir- 
m ang!
—  O d a m   boM asan,  deym an!  01!  O-ol!!!
269

Z ebi  orqasiga  ch ek ilib   yig‘lab  y ubordi.
—  Q o ‘y,  m ayli,  ic h m asa n g   ic h m a ,  —  d e d i  m in g ­
b o sh i.—  0 ‘zim   icham an!
B ir  sh ish an i  ta m o m   qilib,  yuvuqsiz  q o ‘li  b ilan   oshga 
c h a n g   soldi.  O sh n in g   yarm i  b arm o q la ri  o ra sid a n   d a stu r- 
xonga,  k o ‘rp a -to ‘sh ak k a,  o ‘zin in g   liboslariga  to ‘kilardi. 
Z ebi  devorga  suyanib  bu  q o ‘rq in c h   kuyovni  to m o s h a   q i­
lardi...
M ingboshi  o g 'z id a   t o ‘la  o sh   bilan:  « N e ta y x o n ,  ay - 
lanay,  y o d im g a  tu s h d i-е ...»   d eb   xirgoyi  qildi.  O shli  o g ‘iz 
b ilan   b o sh lan g an   xirgoyi  to m o q q a   tiq ild i,  m ingboshi 
q alqib  ketdi  va  o g ‘zidagi  o sh n i  kosaga  p u rk a b   y an a  o sh ­
ga  q o ‘l  u za td i.  Z eb in in g   k o ‘ngli  ay n id i,  shekilli,  sekingi- 
n a  tisarila-tisarila  dah lizg a  ch iq d i.  D a h liz d a   b ir  piyola 
sovuq  suv  ich d i.  Y uragi  ku y g an i  b o silm a d i  sh ek illi, 
y an a  q u y m o q c h i  b o i d i .  Suv  y o ‘q  edi.  Bir  q a n o ti  o c h iq  
esh ik d an   uyga  q arad i.  M ingboshi  y an a  b itta   sh ish an i 
o c h ib ,  piy o lag a  t o ‘ld ira y o tg a n   e d i...  Z eb i  ta sh q a rig a  
ch iq ib ,  to z a   q o r  b ilan   q o ‘lin i  yuvdi,  to z a   q o m i  yuzlariga 
surk ad i,  jin d a k   yedi.  A n c h a   sh am o llab   va  yengillab  k ir­
g an  v aq tid a,  m ingboshi  d a stu rx o n   y o n id a   ag ‘n ab  uchib 
q o lgan  edi.  U n i  q o ‘zg ‘a tib   o ‘tirm a s d a n ,  d a stu rx o n n i 
sekingina  y ig ls h tirib   o ld i-d a ,  b ir  ch e k k ag a  b ir  yostiqni 
tash lad i,  ustiga  b ir  t o ‘sh a k c h a n i  y o p in d i,  fo n a rn i  p astla- 
d i,  shu  bilan  uyquga  yotdi.  O ra d a   q a n c h a   uxlag an d ir, 
o ‘zi  h a m   b ilm a y d i,  b e s a ra n jo m   b ir  q ic h q iriq   b ila n  
uyg‘o ndi:
—  Suv!  Suv!  —  d eb  q ich q ira rd i  m ingboshi.
Z e b i  u y q u sira b   k e lib ,  y a n a   fo n a rn i  b a la n d la td i. 
U n g a ch a  m in g b o sh in in g   q o ‘rq in c h   ovozi  y an a  k o ‘tarila 
tushdi:
—  S in ta lo q d i  qizi,  suv,  deym an!  Suv!  Y uragim   kuyib 
k etdi...  Y onib  ketdi!..  Suv!  Suv!!!
Z ebi  sh o sh ib   q o ld i,  te z   bo rib   ch o y n a k d ag i  ta b a rru k  
suvni  q o l ig a   oldi  va  —  h ec h   narsa  o ‘ylashga  fursat 
y o ‘q —  d a rh o l  m ingboshiga  u za td i...
M ingboshi  ch o y n a k d ag i  suvni  b ir  sh im irish d a   ta m o m  
qildi.  Z ebi  e n d i  u n in g   tin c h ib   uyquga  ketish in i  k u tard i. 
Y oniga  y u m sh o q   b o lish la rd a n   ikkitasini  q o ‘ydi,  ustiga
270

k ich k in ag in a  b ir t o ‘sh ak n i  y opdi.  M ingboshi  h a m   tin c h ib  
q o lg an d ay   b o ‘ldi.
Z eb in in g   kipriklari  e n d i  b ir-b irig a  te k k a n d a ,  m in g ­
b oshi  b ird an ig a  d a h sh a tli  b ir  to v u sh   ch iq ard i.  0 ‘rn id an  
tu rib   k am arlarin i,  to ‘n larin i  ap il-ta p il  yech ish g a  b o sh la ­
di.  Z eb i  b u tu n   bu  h a ra k a tla rn i  boyagi  singari  m astlik 
a sa rlari,  d eb  o ‘yladi.  U n in g   k a m a r  va  to ‘n larin i  b ir-b ir 
o lib ,  q o z iq q a   ildi,  ikkalasi  u c h u n   solin g an   jo y n i  tu z a t- 
di  —  erin i  sek in g in a  o lib   b o rib   y o tq izm o q ch i  b o ia r d i...
M in g b o s h in in g   k o ‘z la ri  c h a n o g l d a n   c h iq ib   k e ta  
b o sh lad i.  U   e n d i  k o ‘ylak larin i  yirtib,  k o ‘ksini,  to m o q - 
larin i  tin ta la y   b o sh lad i...  B or  k u ch i  b ilan   z o ‘r  b erib  nafas 
o lishga  tirish ard i.  S o ‘ngra  b u z u q   ovoz  bilan  z o ‘rg‘a- 
z o ‘rg ‘a:
—  B o‘g ‘m a,  b o ‘g ‘m a   m eni!..  —  d eb  q ich q ird i.
B ir-ik k ita  q a d a m   bosib,  dev o rd ag i  jav o n g a  suyandi, 
b ir  nafas  tin c h   q o lg ach ,  y an a  b o ‘g ‘ziga  q o ‘l  u za tib ,  e tla - 
rini  c h o ‘zdi.  K o‘ksiga  m u sh tla d i.  U n d a n   keyin  b ir  q o 'li- 
ni  y u q o ri  k o ‘ta rib ,  b oshiga  q o ‘ydi.  K o ‘z ida  ik k i-u ch  
to m c h i  y irik -y irik   yosh  k o ‘ringan  edi.  G ‘a lati,  yuvosh, 
m u lo y im ,  b e o z o r va  a y a n c h   n a z a r b ilan   Z eb ig a  q arad i  va 
ikkala  q o l i n i   q o ‘yib  y u b o rib ,  b o sh in i  b ir  to m o n g a   shilq 
e tib   ta s h la d i-d a ,  o ‘zi  h a m   dev o rg a  su y k a n a -su y k a n a  
sek in g in a  yerga  o ‘tird i,  b ir  nafas  o ‘tirg a n d a n   keyin  b ir 
tarafg a  qiyshayib,  o h istag in a  yonginasiga  yiqildi  va  shu 
b o ‘y ic h a   q im irla m ay   qo ld i...
N afasi  ichiga  tu sh g an i  h o ld a   devorga  o rq a sin i  b erib 
b u tu n   bu  fojiani  k u za ta y o tg an   Z ebi  b o ig a n   ishni  an g la- 
d im i,  y o ‘q m i  —  h a rh o ld a ,  qish  k u n id a ,  y u g u rg an ich a 
k o ‘y lak ch a n   tash q arig a  ch iq d i  va  ixtiyorsiz  faryod  soldi.
K u n d o sh lari  h a m   b irin -b irin   uyg‘o n ib   c h iq d ila r  va 
m in g b o sh in in g   keng  ich k arisid a  azo n g a  yaqin  to ‘rt  x o tin ­
n in g   a z an i  bildirgan  y i g l  ovozi  k o la r ild i.
U la r   o ra s id a   o ‘q  o tib   m o l ja lig a   te g iz o lm a g a n  
P o sh sh a x o n   h a m   b o rid i.  K im   b ilad i.  m in g b o sh in in g  
o li m ig a   y ig la y d im i  u  ju v o n ,  yo  M iry o q u b n in g   b evafo- 
ligiga,  yo  b o im a s a   h a y f ketgan  kuchalaga...
271

X I X
K u n d o sh lik   o rq a sid a  y uz  b ergan  bu  jin o y a t  z a m o n - 
ning  nozikligi  o rq a sid a  olovga  ta sh lan g a n  jiz z a d e k   boMdi. 
K ich k in ag in a  uyezd  sh a h rin in g   k ich k in a  va  to r  m iyali 
am ald o rla ri  —  ham m asi  ask a rd a n   yetishgan  « az am at- 
lar»  —  kelish m ag an   b ir  taso d ifn in g   to ‘rt  c h a q ag a  a rz im a - 
g an  bu  q u rb o n in i  z a m o n n in g   z o ‘r  q a h ra m o n i  darajasiga 
k o btarib   y u b o rd ilar.  S hu  b ilan   u la r  yangi  fa th   etilgan 
o ‘lkada  va  y angigina  b o 'y su n g a n   «vahshiy»  xalq  o rasida 
ju d a   yaxshi  va  ziyrak  siyosat  yurgizib,  o ‘sh a xalq  o ra sid a n  
sh u n d ay   eslik  va  tad b irlik ,  to j-u   taxtga  n isb atan   sh u n d ay  
sodiq  va  astoydil  m a ’m u r  y etish tirg an lik la rin i  o ‘zlarid an  
y u q o ri  a m a ld o rla rg a   k o ‘rsa tm o q   istard ilar.  B ularn in g  
sh u n c h a   y illa r  z o ‘r  b erib  z o ‘rg ‘a - z o ‘rg ‘a   y etish tirg an  
ziyrak  d avlat  o d a m la rin i  m u n a q a   o so n g in a  (k u c h a la   b i­
lan!)  oN dirib  k eta  bersalar,  o 'lk a d a   tu tilg an   siy o satn in g  va 
ham   u  siyosatni  am alg a  o sh iru v c h ila rn in g   b ir  chaq alik  
o b r o ‘si 
q o la d im i?  
A y n iq sa 
y erli 
x alq  
o ‘rta sid a ?  
S iyosatning  obro^sizligi  n im a  d em ak ?  Id o ra   usulining 
o b ro ‘sizligi  em asm i?  H in d isto n g a   q o 's h n i  va  darvoza 
b o ig a n   b ir  m u stam lak ad ag i  siyosatga  to ‘kis-tugal  o b ro ‘ 
t a ’m in   etilg an   b o ii s h i  kerak.  Y o ‘qsa  n a tija   y o m o n . 
Q o ‘rqinch!!!
M an a  sh u   v a h im a   va  ta sh v ish la r  b ilan   liq  t o i i b  
T o sh k cn tg a  to m o n   q a n o t  q o q q a n   d e p e sh a la r  (rasm iy 
teleg ram m a lar)  v o q ea n in g   u c h in c h i  k u n id a  T o sh k e n td a n  
O i k a   harb iy   su d in in g   sayyor  h a y ’atin i  u ch irib   keldi. 
S o‘ro q n in g   o ‘zi  esa  su d n in g   yetib  k elish id an   h am   tez 
o i d i .   « M u n d ay   sh o sh ilin c h   sud  u ru sh   m a y d o n la rid a  
b o im a s a ,  b o sh q a  jo y d a   b o iis h ig a   aq lim   yetm aydi!»  d eb 
pich in g   qilib  g apirdi  tilm o ch ...
Bu  o d a m   eskidan  beri  su d la rd a   ishlab,  m u tta h a m lik - 
ka  g u v o h n o m a   olgan  q a d rd o n   tu lk ilard an   em as,  neg ad ir 
c h e td a n ,  xolis  kishilar o ra sid a n   ch a q irilg a n   edi.  U ni  sh a- 
h a r  o d a m la ri,  ayniqsa,  yerli  xalq  kam   tan iy d i.  N ih o y a ti, 
p o c h ta d a   ishlovchi  ( o ‘zi  yerli  x alq d an   yetishib  qolgan!) 
pastro q   b ir  m a 'm u r...
A m m o   z a k u n c h i...  Z a k u n c h i  —  b o sh q a  odam !  Bu
272

o d a m ,  y o ‘q,  bu  zot  T u rk isto n   oN kasining  qaysi  b ir  olis 
jo y id a   (Z a k a sp iy d a   e m a sm ik a n ? )  d a v la t  x az in a sin in g  
k o ‘p g in a  p u lin i  yeb  q o ‘ygan  askariy  b ir  t o ‘ra.  A gar 
h aq iq iy   q o n u n la rg a   am al  q ilin g a n d a ,  un i  yo  o tish ,  yo 
u m rlik   surgun  q ilish  sh art  edi.  F a q a t  u  o ‘zi  ju d a   issiq 
m a m la k a td a   yashasa  h a m ,  b o sh id a  q a lin -q a lin   so y ab o n - 
lari  b o r  e k a n ,  u la r  o ‘z  kish ilarin i  b u tu n la y   kuydirib  ta sh - 
lashga  y o ‘l  q o ‘y m ag an la r.  U la m in g   so y alarid a  bu  zot 
askariy  ru tb a la rid a n g in a   ajrab,  kissasi  k o ‘p  h a m   q o q la n - 
m a sd a n ,  oN kaning  u  c h e k k a sid a n   bu  ehek k asig a  «sur­
gun»  boMib,  o ‘z  istagi  bilan  «surgun»  boNib  kelgan  va 
m u n d a ...  xususiy  z a k u n c h ilik   kasbiga  kirishgan.  D avlatni 
ald ab   o ‘rin latg an   kishi  b o sh q a la m i  ald ab  
0
‘rin la to lm a y - 
d im i?  T ajrib a  —  z o ‘r,  d avlat  —  o ‘zi!  Bu  o d a m n in g  
c h o ‘p q a tla ri ju d a   k o ‘p.  0 ‘z - o ‘zini  h u rm a tla y  b ilgan  h ech 
b ir za k u n c h i  to m o n id a n   o lin m a y d irg a n   h a m m a   « g u m o n - 
lik  ishlar»ni  sh u   kishi  o la d i  va  k o ‘p in c h a   y u tib   ch iq ad i. 
X ullas,  m u stam la k a  o ‘lk asin in g   n o d o n   yerlilari  o ra sid a 
uyezd  m iqyosiga  y arash a  ish  k o ‘rad ig an   k ich k in ag in a  b ir 
P le v ak o 1.
M ah a lliy   terg o v c h in in g   «tergov  p rotokoli»  b ilan   h a r­
biy  sud  p ro k u ro rin in g   ay b lash   q o g ‘o z i  z a k u n c h in in g  
q o ‘liga  to p sh irilg a n   v a q td a ,  u  b o sh q a   k a tta   b ir  ishni  olish 
to ‘g ‘risida  o ‘ziga  o ‘x shagan  b ir  kishi  b ila n   gaplashib 
o ‘tirg an   edi.  K im   e k a n   u  —  «o‘ziga  o 'x sh a g an »   kishi? 
S h a h a rd a   b o ‘lsin,  u y ez d d a  b o ‘lsin,  un i  ta n im a g a n   o d a m  
y o ‘q,  o ‘zi  y erlilard an .  Yerli  xalq  u n i  —  «O brezqora»  deb 
atay d i.  0 ‘rta  b o ‘yli,  q o p q o ra   ta n li  arv o h ,  q o tm a   b ir 
kishi...  Bu  za k u n ch i  —  ru sla rd a n   c h iq q a n   «advokat» 
b o ‘lsa,  O b re z q o ra   —  y erli  x a lq la rd a n   c h iq q a n   « ad ­
vokat»...  Q aysi  b ir  sud  m ajlisida  «yolg‘o n   guvoh»ga  h o jat 
k o ‘rilsa,  O b re z q o ra   tayyor.  U n in g   bu  xislati  h am   h a m ­
m aga  o tn in g   q ash q asid ay   m a ’lu m .  K a tta -k a tta   q o zilar, 
bo y lar,  o b ro ‘lik  o d a m la r  sh u   O b re z q o ra   b ilan   olishib... 
yer  b ilan   yakson  boMishgan!  M u n i  h a m   h a m m a   biladi. 
S h u   u c h u n   h a m m a   q o ‘rq a d i...  «Bu  O b re z q o ra   «bosm a»2
1  R u s iy a d a   in q ilo b d a n   b u r u n   d o n g i  c h iq q a n   a d v o k a t.
2  B o s m a c h ilik ,  b a n d itlik .
10
  -
 
4 8 3 0
 
2 7 3

q ilis h d a n   h a m   to y m ay d i!»   d e b   g a p iris h a d i  s h a h a r 
o d am lari.
S h u n d a y   az iz  b ir  c h o ‘p q a t  «xizm at  haqi»  besh  m ing 
s o ‘m larga  y etib   b o ra d ig a n   b ir  «ish»  to p ib   kelib,  shu 
t o ‘g ‘rid a  q a y m o q la sh ib   o ‘tirg a n d a ,  a lla q a n d a y   harb iy  
su d n in g   befoyda  ishiga  vaq t  s a r f qilish  —  za k u n ch ig a  a n ­
c h a   o g ‘ir  keldi.  K elgan  q o g ‘o zlarg a  u stid a n g in a   b ir  k o ‘z 
yugurtirib   o ld i-d a ,  b ir  ch e k k ag a  tash lab   q o ‘ydi.  U la r  o ‘z 
m u n d a rija la rid a   zik r  etilgan  shaxslar  singari,  to   s o ‘roq 
k u n ig ach a ,  y o ‘q la n m a sd a n   va  esga  o lin m a sd a n   ta s h ­
lan d iq   h o ld a   q olib  k etd ilar.  S o ‘ro q   k u n ig ach a  za k u n ch i 
ularn i  x o tirlab   q o ‘yishga  h a m   fursat  to p o lm a d i.  K ich k in a 
s h a h a rn in g   k ic h k in a   P le v ak o sid a  ik k ita g in a   q o g ‘o z n i 
k o ‘rib  ch iq ish g a  fursat  to p ilm a y d im i?   V okzal  q arsh isid a- 
gi  k o lc h a d a   b ir  salq in   tak y a  b o r,  u n i  e rta d a n -k e c h g a c h a  
s h u n d a   o ‘tirib ,  O b re zq o ra  b ila n   q im o r  o ‘y n ay d i,  d e y d i­
lar. 
D e m a k , 
fu rsa ti 
e m a s, 
h a fsa la si 
b o ‘lm a g a n . 
A rziydigan  ish  b o ‘lsa,  hafsala  h a m   to p ila rd i-k u y a .
S o ‘ro q   kuni  e rta   b ilan   haligi  ikki  « y etim ch a» n i  to p ib  
o ld i  va  n o n u s h ta   c h o g ‘ida  a lla n e c h u k   b ir  ixlossizlik  b ilan  
tezg in a  k o ‘rib  c h iq d i.  Bu  ish  shu  q a d a r  tez  bajarildiki, 
n o n u s h ta   d astu rx o n ig a  za k u n ch i  kelib  o ‘tirm a s d a n   b u ­
ru n  roq  quyilgan  b ir  stak an   ch o y   ikkala  q o g ‘o z  o ‘qib 
c h iq ilg a n d a n   keyin  h a m   so v u n ib   y e tm a g a n   e d i,  shu 
u c h u n   u n in g   so v u n ish in i  y an a  b ir  o z  k u tish g a  t o ‘g ‘ri  k e l­
di.  Ikkala  q o g ‘o z n in g   m a z m u n i  h a m ,  z a k u n c h ig a   x uddi 
g o ‘d a k la r  falsafasidek  tu y u ld i.  Q o g ‘o z la m i  o ‘qib   tu rib  
h a m d a   u la rn i  o ‘q ib   b o ‘lg a n id a n   k e y in   a d v o k a tn in g  
c h o ‘ziq  yuzlariga  b ir  kulgi  yoyildi,  u n in g   m o sh b irin c h  
m o ‘ylovlarini  ikki  to m o n g a   k erib  y u b o rg an   b u   kulish d a 
c h in a k a m   o ta n in g   b o la d a n   kulganiga  o ‘x sh ag an   b ir  narsa 
boridi...
A m m o   p ro to k o lg a  sovuq  q a ra sh d a   fa q at  z a k u n c h in i- 
gin a  ayblash  m u m k in .  Y ozuv  m ash in asi  b o ‘lm ag an   te r- 
govchi  m ah k a m a sin in g   m irzasi  b e c h o ra   p ro to k o ln i  ju d a  
z o ‘r   d iq q a t  va  hafsala  b ila n   k o ‘c h irg a n .  O ri  ro st,  yerli 
x alq n in g   n o m la rin i  y o zish d a  u  h a m   ch a la sav o d   b o la la r­
n in g   ishini  q ilad i,  y a ’ni  «A kbarali»  d eg an   s o ‘zni  b ir jo y ­
d a  «U m arali» ,  yan a  b ir jo y d a   A m ir  o ‘g ‘li»,  y a n a   b ir jo y -
274

d a  « Q a m b a r  vali»  d eb   y u b o ra d i...  Z o ta n ,  b u n in g   n im a 
ah a m iy a ti  h a m   b o r?  T il  k elm agan  narsaga  q a la m   q an d ay  
kelsin?  «Akbar»  boMdi  n im a ,  « Q a m b a r•>  b o ‘ldi  n im a   — 
b a rib ir  e m asm i?  Bir  sa rtn in g   nom i!
In s o f  q ilish  kerak:  p ro to k o l  n ih o y a td a   ch iro y lik   xat 
b ilan   yozilgan.  Q o g 'o z   b e tid a   xuddi  p o e z d n in g   izlari- 
d ay   te p -te k is   ketadi.  H a m m a d a n   h a m   «d»  va  «b»  harf- 
larin i  k o ‘ring!  H a y ro n   qolasiz!  Q a y erd a  «d»  u c h ra sa , 
q u y ru g ‘i  c h a p g a   q a y rilg a n ;  q a y e rd a   «b»  u c h ra s a , 
quyrugN   o 'n g g a   qayrilgan.  Ikkovining  h a m   quyrugN   b a - 
la n d d a ;  ikkovining  h a m   quyrugM  k u lch a  b o ‘lgan  ilo n - 
d ay  b u ra lib -b u ra lib   yotadi!  P ro to k o l  em as,  tom osha! 
T om osha!..
U n d a   m a n a   bu  n a rsa la r  bor:
B o‘lib  o ‘tg an   v o q ea,  oM dirilganning  kim ligi,  uning 
R usiya  davlatiga  sa d o q a t  b ilan   qilgan  k o ‘p  yillik  x izm at- 
la ri,  id o ra   ish la rid a   k o T sa tg a n   ziyrakligi  va  ustaligi 
batafsil  b ay o n   q ilin a d i;  oN diruvchi  ay o ln in g   kim ligi  esa 
b ir  n e c h a   o g ‘iz  s o ‘z  b ilan   aytib  o ‘tilad i.  G u v o h la r  (m in g ­
b o sh in in g  u c h   x o tin i)  b ir o g ‘izd an   o ‘zlarin in g   ara la sh m a - 
g an lik larin i  so ‘zlab ,  « Z e b in isax o n d a n   b o sh q a   h e c h   kim  
q ilm aydi»,  deydilar.  X olis  ta riq a sid a   so ‘ralgan  q o ‘n i- 
q o ‘s h n ila r  b u n d a y   d e y d ila r:  « M in g b o sh in in g   b o sh q a  
x o tin la ri  k o ‘n ib   q o lgan  ed ilar;  Z eb in isax o n   b o ‘lsa  a n c h a ­
g a c h a   m in g b o sh in i  xafa  qilib,  x o tin   boMgusi  kelm ay, 
o ‘zin i  kasallikka  solib  yurdi.  S o lnggi  v a q tla rd a   m ingboshi 
b ilan   u m r  qilishga  k o ‘n g an d e k   b o ‘lib  ed i;  b ir  n e c h a   kun 
yaxshigina  y ash ad ilar.  Bu  keyingi  m u o m ila la r,  bizn in g  
fik rim izch a ,  k o ‘z  b o ‘yash  u c h u n   q ilingan  b o ‘lsa  kerak. 
E n d i  b ilsa k ,  q iz   oM g u m in g   g ‘a ra z i  b o s h q a   e k a n » . 
M in g b o sh in in g   ik k in ch i  xotini  P o sh sh ax o n   o ‘sh a  vo- 
q e a d a n   b ir  ku n   b u ru n   sh am o l  o ld irib   q o ‘yib,  n o to b   y o t­
g an   ek an ;  tergovni  u n in g   y o tgan  y erida  o ‘tk azishga  m aj- 
b u riy at  koT ilgan.
A y b d o rn in g   o ‘ziga  b erilg an   savollar va  u n in g  javoblari 
sh u n d a y   z o ‘r   p ro to k o ld a   h a m m a d a n   o z  jo y   o lad i.  S hu 
q a d a r  o z k i,  m irz a n in g   q a la m   u c h in i  siyohga  b o tirib  
o ‘tirishiga  arzim ay d i.  T ergovchi  b e c h o ra   sh u n g a  h am  
u m r s a r f q ilg a n -d a ,  s h o ‘rlik!
2 7 5

B o r-y o ‘g ‘i  ikkita  savol,  ikkita  jav o b .  S avollar  k alta- 
k alta, ja v o b   u n d a n   h a m   kalta:
—  M ingboshiga  suvni  kim   berd i?
—  M en  berdim .
—  D e m a k ,  m in g b o sh in i  oM dirgan  —  siz?
—  Y o‘q...
«Ayblash  q o g ‘ozi»  esa  p ro to k o ld a n   b ir  y u tim ,  y a ’ni 
shu  q a d a r  kalta!  U n d a ,  p ro to k o ld ag i  m a 'lu m o tn in g   x u - 
losasi:  m in g b o sh in in g   ziyrakligi  va  tadb irk o rlig ig a  old 
k a lta -k a lta ,  lekin  ku ch lik   va  h ay b atlik   iboralar.  S o ‘ngra 
talab:  « F alo n ch i  falon  m o d d a   b ilan   falon  ja z o g a   m u s- 
tah iq d ir» .  Xullas:  q o n   hidi!.
Sud  m ajlisiga  yarim   so at  q o lg a n d a ,  za k u n c h i  keldi. 
Sud  b o ‘lad ig an   b in o n in g   b o q c h a sid a   tik k a  tu rib   a y b d o r 
bilan  gap lash d i.  Bu  gap lash u v   h a m   k altag in a  savol-javob- 
d an   ibo rat  b o ‘ldi.  Bu  d a F a   sav o llarn in g   ad a d i  ikkidan 
beshga  chiqdi:
—  M ingboshiga  suvni  kim   berdi?
—  M en  berdim .
—  Suv  ch o y n a k d a   ek a n ;  ch o y n a k   kim niki  edi?
—  M eniki  edi.
—  Ic h id a  q an d a y   suv  borligini  bilarm id in g iz?
—  B ilardim .
—  C h o y n ak d ag i  suv  zah arlik   ek an ;  d e m a k ,  eringizga 
z a h a rn i  siz  bergansiz?
—  C h o y n a k d a   z a h a r  borligini  b ilm a d im .  E rim n i  m en  
o ‘ld irg an im   y o ‘q...
Z a k u n c h i  yelkasini  q o q ib ,  yiroqlashdi.
V o q ean in g   yuz  b erg an ig a  b ir  n e c h a   k u n g in a  b o ‘ldi. 
Bu  t o kg bridagi  d o v ru g ‘  hali  sh ah a rg a  eshitilgani  y o kq. 
B itta-y arim ta  sh a h a r  o d am lari  esh itg an   boN salar  ham  
Z eb in in g   o ta -o n a s i  bu  g ap lard an   b ex a b ar boM salar  kerak. 
U la r  hali  qizlariga  m ingboshi  d o d h o d a n   avlod  tilab, 
esh o n b o b o n in g   tab arru k   n afaslarid an   y an a  ta b a rru k   suv 
h o zirlab   q o ‘yg an d ilar...  Ju m a n i  o ‘tk azib ,  c h o ln in g   o ‘zi 
b ir  borib   h a m   kelar...  U m id   kattadir!  B asharti  u lar  bilgan 
b o ‘lsalar  h am ,  za k u n ch i  solish  yoki  b ir  jo y g a  arz   qilib 
bosh  urish n i  na  ch o l  biladi  va  n a  kam pir!  G a p n in g  
k altasi,  u la r  « o ‘rus  m a h k a m a la rig a   b o rib ,  b ir  n arsa
276

ch iq aro lm a y d ila r» .  J u d a   ch id a m a y   ketsa,  R azzoq  soTi 
t o kp p a - to ‘g lri  e sh o n b o b o n in g   yonlarig a  b o ra d i;  o ‘zini 
k o ‘tarib   u rib   yig‘laydi...  Shu!
Z ebi  b o ‘lsa,  o ‘sh a  z a h a rla n ish   h o d isasid an   b eri  d o im  
karaxt  b ir  h o ld a  boMardi;  u n in g   m iyasi  b ird an   falajga 
yoM iqqan  kabi  edi.  U  b u tu n   b ir  s o ‘ro q ,  terg o v ,  konvoy, 
sud  va  z a k u n c h ila rg a   ajib  b ir  loqaydlik  bilan  —  xuddi 
jo n siz   o d a m d a y   q arar;  n im a la r  d ey ish n i,  o ‘zin i  n ech ik  
m u d o fa a   q ilish n i,  n im a   d eb  g ap  q ay tarish n i  o ‘ylam asidi. 
U n in g   m iyasida,  m iyasin in g   h am   allaqaysi  olis  b ir  b u r- 
ch a g id a   xira  va  tu m a n li  b ir  fikr;  u  fikr sh u n c h a   olisda  va 
x ira k i, 
u n in g   n im a lig in i 
a n g la y o lm a y d i  b e c h o ra ... 
M iyasini  tu g u m la b  ju d a   z o ‘r  b ergan v a q td a   u  tu m a n li  fikr 
m a n a   bu  k ep atag a  kirg an d ay   b o ‘ladi:  «M en   o ‘ldirganim  
y o ‘q...  Bu  a n iq ...  M en i  q o ‘yib  y u b o ra d ila r...  Y a n a  o ‘sha 
y erg a  q a y ta m a n m i? ..  N im a   k eragi  b o r...  O y im -c h i?  
O y im n in g   y o niga  q a y ta m a n ...  E rim   o ‘lib  q o ld i,  d ay ­
m a n ...  Y ig‘laym an...»
Sud  m ajlisi  b o ‘lad ig an   keng  z a ld a  sh a m o lla r  uchib 
o ‘y n ard i.  Q a to r -q a to r  ch izilg an   V ena  kursilari  haftalik 
u y q u larid a n   hali  h am   u y  o n m ag an   edilar.  E ng  oldingi 
q a to rd a   h o k im ,  n oyib,  g a rn iz o n   boshlig  i,  p olitsiya  b o sh - 
lig‘i,  p o p ;  u c h in c h i  q ato rd ag i  eng  c h e k k a  kursid a  o p p o q  
va  z o ‘r  sallali  c h o l  —  jo m e   m a c h itn in g   in g ich k a  ovozli 
im o m i  o ‘tira rd i.  Bir  to m o n d a   —  z a k u n c h i,  b ir  to m o n - 
da  —  tilm o c h ;  b o sh q a  h ec h   kim   y o ‘q.
Z eb i  ikki  k o n v o y n in g   y a la n g ‘o ch   qilich i  o ‘rtasida 
zalga  kirib  keldi;  u stid a  q o ra   b a rq u t  p aran ji,  q o ra 
c h im m a t,  o y o g ‘ida  q o ra   am irk o n   m ah si-k av ish   bilan 
sud  q arshisiga  kelib  to ‘xtadi.  Bu  o m o n siz   su d d an   va 
bu  y altirag an   y alan g ‘o ch   q ilic h la rd a n   k o ‘ra  u n in g   o ‘sha 
q o ra   qiyofasi  q o ‘rq in c h   edi:  o ‘rta  asrlardagi  Ispaniya 
inkvizitsiya  m ah k a m a la rin in g   q o ra   aboli  va  sirli  kar- 
d in a lla rig a   o ‘x s h a rd i... 
P o p   q a ra d i,  b o sh in i  c h a y - 
q ad i;  d o m la   q a ra d i,  «asta furullo»  o ‘qib,  soq o lin i  sil- 
kitdi.
S ud  raisi,  n ih o y at,  tilm o c h g a   yuzlandi:
—  A ytingiz,  ay b d o r  yuzini  o ch sin .
T ilm o c h   bu  b u y ru q n i  Z eb ig a  tu sh u n tirib   berdi.
2 7 7

—  V oy,  o ‘la  qolay!  S h u n c h a   n o m a h ra m n in g   o ld id a  
y u z im n i  o c h a m a n m i?   U n d a n   k o ‘ra  o ‘lg an im   yaxshi 
em asm i?
Bu  s o ‘z  ta rjim a   qilib  b erilg ach ,  p astd ag ilarn in g   h a m - 
m asi  deyarlik,  sud  h a y ’a tid a n   b ir  n e c h a   kishi  yengilgina 
kulib  o ldilar.  U la rd a n   ikki  kishi  ayrildi:  b irin ch isi  —  ni- 
h o y a td a   sem iz  va  y o ‘g ‘o n   gavdali  g a rn iz o n   b o sh lig ‘i;  bu 
o d a m ,  to v u q n in g   q aq a g ‘lashiga  yaqin  b ir  to v u sh   bilan 
ovozi  b o ric h a   va  b ird an ig a  q a h q a h   soldi.  H a m m a   u n g a 
to m o n   o ‘girildi.  S ud  raisi  c h in q iro q   c h a ld i.  G a rn iz o n  
b o sh lig ‘i  yonidagi  ro ‘m o lc h a sin i  olib,  y u z -k o ‘zlarin i  a rta  
b o sh la d i...  Ikkin ch isi  —  im o m   d o m la ;  bu  kishi  o ‘zlari- 
n in g   ingichka  —  h u sh tak   singari  o vozlari  b ila n ,  ixtiyorsiz 
« m asha-ollo!..»  d eb   y u b o rd ilar.  H a m m a   u  kishiga  to m o n  
evrilgach,  q ip -q iz a rib   va  h a m ...  q o ‘rqib  b o sh larin i  quyi 
soldilar.
—  Siz  bu  ayolga  tu sh u n tirib   aytingiz;  yuzini  o ch m asa 
b o ‘lm aydi.  S u d n in g   qoidasi  shu.  P aran ji  o stid a  ay b d o r- 
d a n   b o sh q a  k ishining  h o z ir  b o ‘lishiga  y o ‘l  q o ‘ym aslik 
u c h u n   biz  u n in g   yuzini  o ch tirish g a  m ajburm iz.  A ytingiz, 
q arsh ilik d an   foyda  y o ‘q!
Z ebi  xuddi  o ‘y in d a  sherigiga  a c h c h iq   q ilgan  bolad ay  
teskari  burilib  oldi.  U   in d a m a y   tu rg an lig id an   sud  raisi 
y an a  s o ‘z  oldi:
—  Y axshilab  tu sh u n tirin g iz ,  y u zin i  o c h m a sa ,  sud 
m ajlisini  o lib   b o ro lm ay m an .
—  O lib  b o rm a sa   m ayliga...  —  d ed i  Z ebi.  —  B ilganini 
qilsin!
T ilm o c h   o ‘zi  kulib,  q ip -q iz a rib   tu rib ,  ta rjim a   qildi.
S ud  raisi  ov o zin i  k o ‘ta ra   tushdi:
—  H a rb iy   su d   m a sx a ra m i  b u   k ish ig a?  A y tin g iz, 
yaxshilik  b ilan   o ch sin lar.  B o‘lm asa  k u c h   b ilan   o c h ti- 
ram iz!
—  V oy,  s h o ‘rim!  S h u n c h a   e rk a k   o ‘tirsa-ya!  0 ‘lganim  
m ing  m a rta   yaxshiroq!
S o ‘n gra  ovozini  p a s a ^ irib ro q   tirkadi:
—  O ta m n in g   p irid ay   k a p -k a tta   sallalik  d o m la   o ‘tirib - 
d ilar.  Q a n d ay   y u zim   b ila n   q aray m an ?..
278

S u d   raisi  e n d i  bu  safar  m u lo y im   gapirdi:
—  A ytingiz,  sud  to m o n g a   q a ra b ,  do m lag a  orq asin i 
o ‘girib  tursin!
Z ebi  y an a  in d a m a d i.  D o m la   o ‘tirg;m   jo y id a n   b ir  oz 
k o ‘ta rila   tushib:
—  H e c h q isi  y o ‘q ,  qizim !  —  d ed i.  —  M e n   q a ra m a y - 
m an!
—  M a n a   b u la r-c h i?   —  d e d i  Z ebi.  S ud  h a y ’atini 
k o ‘rsatdi.
E ndi  b u   safar d o m la   o ‘m id a n   tu rib   tilm o c h g a   y u z la n ­
di:
—  E sh o n i  m irzo!  M en g a  ijozat  berilsa,  sh u   ayolga  ik­
ki  o g ‘iz  n a sih a t  qilsam .
—  M a rh a m a t,  taqsir!
D o m la   Z eb in in g   y o niga  bo rib ,  n a sih atg a  boshladi. 
Z eb i,  b o rg a n   sari  susayib  b o ‘lsa -d a ,  d o m la n in g   h a r  b ir 
so ‘ziga  jav o b   q a y ta ra rd i.  O x ird a ,  d o m la   o ‘z  d in d o sh - 
lari  o ‘rtasid a  m a sh h u r  b o ‘lgan  b ir  e 'tiq o d   m asalasini 
o ch d i:
—  K o fir  b ilan   itn in g   farqi  y o ‘q.  Itd a n   q o ch m ay siz m i? 
S h u n d a y   b o ‘lsa,  k o fird a n   h a m   q o c h m a sa n g iz   b o ‘ladi.  Bu 
joiz.
D o m la   sh u n d a y  jo y d a   bu  xil  g a p la rn i  g a p irish d a n  j u ­
d a  q o ‘rqadi.  S h u n in g   u c h u n   b o sh d a  b o sh q a  s o ‘z la r  bilan 
Z eb ig a  ta ’sir  qilishga  u rin d i.  U   u rin ish la rd a n   te z ro q   b ir 
n atija  c h iq m a g a n d a n   keyin  m ajlis  a h lin i  m a h ta l  qilib 
q o ‘ym aslik  u c h u n   b u   m asalan i  o c h ish g a  m a jb u r  b o ‘ldi. 
M ajbur!..  S h u   u c h u n  s o ‘ngi  so ‘zlarn i ju d a   past  ovoz  bilan 
ay tg an   edi.
Z ebi  unadi:
—  B o ‘lm asa,  siz  o ‘zingiz  n a riro q q a   b o rib   o ‘tiring!
—  X o ‘p ,  q izim ,  x o ‘p,  —  d ed i  d o m la .  T o ‘rt-b e sh   q a - 
to r   o rq a g a   b o rib   o ‘tirdi.
H a m m a n in g   k o ‘zi  d o m la d a   e k a n ,  Z ebi  c h im m a tin i 
y u z id a n   o ld i  va  sudga  to m o n   evrilgan  h o ld a  b ir  q o ‘lini 
y an a  yuziga  p a rd a   qildi.
—  M a n a ,  q ila  qol  s o ‘ro g ‘ingni!
H o z ir  b o ‘lg an lar  o ‘rtasid a  «bu  so d d a  m u su lm o n   q izi-
279

ni  uyaltirm aslik   u ch u n »   k o ‘zin i  b o sh q a  to m o n g a   bu rib  
o ‘tirg a n la r  b ilan   birga  ikki  k o ‘zin i  u n d a n   u zm ag a n   va  al- 
la n im a la r  d eb  o ‘z ich a  s o ‘zla n ib ,  lab larin i  te z - te z   q im ir- 
latg an lar  h a m   b o r  edi...
A y b d o rn in g   kim ligi  s u ris h tirilg a c h ,  su d   d a rh o l 
o ‘rn id a n   tu rib ,  a y b n o m a n i  o ‘qidi.  U n d a n   keyin  yan a 
kalta  sav o l-jav o b lar  ketdi.  Bu  d a f a   u larn in g   ad a d i  o rta  
tushdi:
—  A y b n o m an i  esh itd in g iz m i?
—  H a...
—  M ingboshi  suvni  o ‘zi  s o ‘radim i?
—  H a ,  o ‘zi  so ‘radi...
—  M astm id i?
—  K o ‘p   aro q   ichib  edi.
—  S uvni  kim   b erdi?
—  M en  b erd im .
—  C h o y n a k d a m id i?
—  H a...
—  M a n a   bu  c h o y n a k m i?
—  H a...
—  K im n in g   ch o y n a g i  bu?
—  M eniki.
—  S iznikim i?
—  H a ,  m en ik i.
—  Ic h id a   q a n d a y   suv  borlig in i  b ilarm id in g iz?
—  B ilardim .
—  Q a n a q a   suvidi?
—  Irim   suvidi.
—  K im ga  q ilin g a n   irim .
—  M enga...
—  N im a   u c h u n   irim   q ild irard in g iz?
—  F a rz a n d   b o ‘lsin,  d eb ...
P astd a  o ‘tirg a n la m in g   d o m la d a n   b o sh q a la ri,  s o ‘ngra 
su d   h a y ’a tid a n   b ir-ik k i  k ish i,  z a k u n c h i  va  tilm o c h  
yengilgina  kulib  q o ‘ydilar.
—  N eg a  u   suvni  m ingboshiga  berd in g iz?
—  J u d a   ta s h n a   b o ‘lib  s o ‘ra g an   e d i,  sh u n d o q q in a  
to k c h a d a n   olib  uzatd im .
280

—  C h o y n a k d a   z a h a r  b orligini  bilarm id in g iz?
Z eb i  kuldi.
—  Q iziq  ek a n san   ( o ‘rusni  sizlab  boM m aydi),  m en  
q a y e rd a n   bilay?
—  D e m a k ,  erin g izn i  o ‘zingiz  oM dirdingiz?
Z ebi  q a ttiq ro q   va  c h o ‘zib ro q  ja v o b   berdi:
—  Y o ‘- o ‘- q L   0 ‘lib m a n m i  o ‘z  erim n i  o ‘ldirib.
U n in g   b u   s o ‘nggi  ja v o b id a n   q iz   b o la n in g   o ‘z
o ‘rto g ‘iga  o ‘zin i  o q la b   g ap ira d ig an   so d d a   g aplaridagi 
g u n o h siz  o h a n g   b o rid i:  V oy,  o ‘la  q o lin g ,  m e n   sh u n a q a  
d erm id im ?»
Z eb i  sud  raisin in g   b o la  em asligini  q a n d a y   bilsin?  Shu 
y e rd a   o ‘tirg an   sh u n c h a   e rk a k n in g   o y d ay   ravshan  b ir 
n arsan i  an g lam a slik larin i  q ay d a n   bilsin?  « 0 ‘ru s-m u su l- 
m o n   b o ‘lib  sh u n c h a   o d a m   o ‘tirib d i,  axir.  M ingboshini 
oM dirgan  Z ebi  em asligini  h am m asi  biladi.  Bilib  turib 
y an a  q ay tala b   s o ‘ray  berg an i  qiziq!  Y o  o ‘sm o q ch ilab  
s o ‘rarm ikin?»
S ud  raisi  g a p irm o q c h i  boMib  o ‘m id a n   tu rg an   v aqtda 
Z ebi  —  «A na,  s o ‘ro q   ta m o m   boMdi.  E ndi  u y im n i  q a n d o q  
q ilib  to p ib   b o ra m a n ?»   d eb   o ‘yladi.
—  0 ‘tirin g ,  —  d e d i  sud  raisi  Z ebiga
S ek in g in a  va  e h tiy o t  b ila n g in a   oMirdi.  S ud  raisi  s o ‘z 
oldi;
—  V oqea  sh u   q a d a r  o c h iq ,  m asala  shu  q a d a r  rav sh an - 
ki,  m e n in g c h a ,  m ajlisni  d avom   ettirish g a  h a m   h o jat  y o ‘q. 
A y b d o r o ‘zi  h a r  b ir  savolga  b ergan javobi  b ilan  jin o y a tin i 
iq ro r  qildi.  S h u n d a y  boM gach,  biz  h u k m   c h iq a rish   u c h u n  
ich k arig a  kira  b ersak ,  d ey m an .
S ud  m ajlisda  faqat  aybdorga  berilgan  savollar,  s o ‘ngra 
tergov  p ro to k o li  b ilan   h u k m n o m a n in g   eng  kerak  jo y lari 
ta rjim a   q ilin ar;  b o sh q a  s o ‘z la r  o ‘ru sc h a  ketard i.  Shu 
u c h u n   til  b ilm a g an   Z ebi  oMirgan  jo y id a   g ap irg an   to ‘ra - 
n ing  y uz  h a ra k a tla rin i  to m o sh a   qila  bosh lad i.
S ud  raisi  p ro k u ro rg a   qaradi:
—  Siz  n im a   deysiz,  zo ti  m u h ta ra m ?
P ro k u ro r  o ‘rn id a n   tu rib ,  ikki  qoMini  stolga  q o ‘y d i-d a , 
yarim   en g a sh ib   tu rib ,  dedi:
281

—  M en  bu  taklifga  q arsh i  e m a sm a n .  A lb a tta ,  m en in g  
bu  m asala d a b o sh q a   m u lo h a z a la rim   bor.  M en  u ru sh   vaq- 
tin in g   n o z ik   p a y tla rid a   b o ‘lgan  b u   o ‘ld irish g a  o d d iy  
o ‘ldirish  kabi  q aray o lm ay m an .  0 ‘ldirilgan  o d a m   R usiya 
davlatiga  va  p o d sh o g a  sad o q a ti  b ilan   tan ilg an   o d a m   edi. 
U n i  «yosh  sart»  m axfiylari,  ay n iq sa,  u la rn in g   d u sh m a n i- 
m iz  b o ‘lgan  T u rk iy a  b ilan   fikran  b o g ‘lan ish g an   u n su rlari 
y o m o n   k o ‘rard ilar.  M e n   bu  «sodda»  va  «guvohsiz»  sart 
a y o lin in g   sh u n d a y   u n su rla r  qoMida  o ‘y in c h o q   b o ‘lm a- 
g a n id a n   a m in   e m a sm a n ...  Biz  sart  xalqiga  a lla n e c h u k  
b eparvolik  b ila n   q a ra b   o ‘rg an g an m iz;  q o ‘yday  «yuvosh 
ular!»  d ey m iz.  A lb a tta ,  u la rn in g   m a m la k a tla rin i  q o n  
t o ‘kib  o lg an   fo tih la r sifatida  bu  q a ra sh im iz   b ir  nav  to ‘g ‘ri 
h am   b o ‘la  biladi.  F aq at  bizga  e n d i  b u   n o to ‘g ‘ri  q arash n i 
tash lash   kerak!  T urk iy ad ag i  1908-yil  in q ilo b i,  o ‘z im iz d a - 
gi  sh u m lik   —  b esh in c h i  yil  to ‘p o lo n i,  E ro n d a g i  s o ‘nggi 
m ash ru tiy at  h arak atlari  sa rtla m in g   k o ‘zin i  o c h a y o tir... 
Z o h ird a   rus  m a d an iy a tig a  yop ish ib   kelgan  O v ro ‘p a  q i- 
yofali  ja d id la r,  aksari  k u la r  yuzli  yosh  sav d o g arlard an  
ib o rat  b o ‘lgan  «yosh  sart»  k adrlari  —  im p eriy ag a  qarshi 
tish  q ay rash d a  T urk iy a  ittih o d c h ila rid a n   q o lish m a y la r... 
D u ru st,  sart x alq in in g   k o ‘p chiligi  m u a z z a m   d av latim izg a, 
sevim li  p o d sh o h im iz g a   so d iq ...  Eslik,  tajrib a  k o ‘rgan  k a t- 
ta   sav d o g a rlar;  q is h lo q n in g   o b r o ‘li  b o y la ri;  a y n iq sa , 
u la m o   toifasi  «yosh  sa rt» la m in g   n u fu z in i  qirq ish   u c h u n  
z o ‘r   b e rm o q d a la r;  b u la rn i  b ila m a n .  L e k in   h a d d a n  
tash q ari  e h tiy o t  b ila n ,  sergaklik  b ilan   ish  o lib   b o rm asa k , 
b ir  ku n   em as,  b ir  ku n   haligi  k o ‘p ch ilik n in g   «yosh  sartlar» 
b a y ro g ‘i  o stid a   b o sh   k o ‘ta ris h i  ju d a   m u m k in   n arsa. 
0 ‘zingiz  bilasiz,  d e k a b ristla r  xuruji  c h o g id a   d avlat  va 
d av latc h ilik k a,  p o d sh o   va  V a ta n g a  q arsh i  b o ‘lgan  u n ­
su rla r  b u y u k   P y o trn in g   u lu g ‘  sh a h rid a   b irg in a  m ay d o n n i 
z o ‘rg‘a  to ‘lg‘azgan  edilar;  1906-yilda  o ‘sh a  xilda  bo g ‘o - 
vot  m a y d o n la rin in g   s o n i-sa n o g ‘i  b o ‘lm ad i.  H o lb u k i,  biz 
y aq in d ag in a  e sh o n   to ‘p o lo n i  b o ‘lib  o ‘tg a n  jo y d a n   u n c h a  
o lisd a  e m a sm iz ...  U  v a q td a   m u h ta ra m   m u tta fiq im iz  
A ngliya  biz  b ilan   tegishgan  b o ‘lsa,  e n d i  d u sh m a n im iz  
G e rm a n iy a   va  u n in g   q o ‘g ‘irc h o g ‘i  b o ig a n   T u rk iy a  biz
282

b ila n   u n a q a   h azillash ib   o ‘tirm ay d i.  M u n i  bilish  kerak! 
K e ch ag in a  b o ‘lib  o ‘tg a n   to g ‘  v o q ealari,  Q u m a riq   h o d i- 
salari  n a z a rim iz d a n   q o c h m a sin ,  taqsirlar!
M a n a   sh u   n u q ta la rd a n   q a ra b ,  m e n   b u   «soddadil», 
«yuvosh» va  «gunohsiz»  sart  qiziga  eng  oliy ja z o   talab   qil- 
m o q c h i  b o ‘lam an .  M o d o m ik i,  m asala  o ‘zi  bu  q a d a r 
ravshan  va  ay b d o rn in g   o ‘zi  o ‘z  o g ‘zi  bilan  iq ro r  qilib 
tu rib d i,  m ayli,  m u z o k a ra   o c h ib   o ‘tirm a sa k   h a m   b o ‘ladi. 
M en   o ‘z  fikrim ni  m u h ta ra m   sud  h a y 'a tig a   arz  qilib, 
m asala n in g  b u  to m o n ig a   h a m   d iq q a t  q ilin m o g ‘ini  so ‘ray- 
m an.
Z a k u n c h i,  su d   ra isin in g   m u ro ja a tin i  k u tm a sd a n o q  
o ‘m id a n   tu rg a n   edi:
—  M en   h a m   so ‘z  ay tish d an   voz  k echam an!  —  ded i  u, 
y an a  d a rh o l  joyiga  o ‘tirdi.
S ud  h a y ’a ti  o ‘m id a n   tu rib ,  ich k arig a  chekildi.
«A na,  —  d eb  o ‘yladi  Z e b i,  —  o ‘zim   aytgan.  H a m m a  
g ap  oyday  ra v sh an ...  E ndi  u y im n i  to p ib   k e ta la rm ik in - 
m an?»
C h o ra k   so at  o ‘tm a sd a n ,  h u k m n o m a n i  esh ittird ilar. 
U n d a   b u   ish n in g   aso san   siyosiy  b ir  ra n g d an   xoli  em asli- 
gi  iq ro r  q ilin m o q   b ilan   birga,  bu  so ‘ro q q a   t o ‘g lrid a n - 
t o ‘g ‘ri  aloqasi  b o ‘lm ag an lig i,  ishning  u   jih a tin i  alo h id a 
te k s h irib ,  lo z im   k o ‘rilg a n i  ta q d ird a ,  q a y ta d a n   ish 
q o ‘zg ‘a tm o q   tegishli  m a h k a m a la rn in g   vazifasi  ekanligi; 
e n d i  bu  o ‘ldirish   hodisasi  to ‘g ‘risiga  k elg an d a ,  m asala­
n in g   ju d a   a n iq  
a n g la sh ilg a n lig i, 
a y b d o rn in g   o ‘zi 
to m o n id a n   n e c h a   m a rta la r  iq ro r  q ilin g a n i,  sh u   u c h u n  
g u voh jalb ig a  va  m u zo k arag a  lozim   k o ‘rilm aganligi  ayti- 
ladi.
U n d a n   keyin:  «A ybdorning q ilgan g u n o h i  o g ‘ir b o ‘lib, 
hozirgi  u ru sh   v aq tid a  va  n o zik   s h a ro itla r  ich id a  d avlat 
o d am ig a  qasd  qilgani  u c h u n   falon  m o d d a la r  b o ‘y ich a 
oliy  ja z o g a   h u k m   q ilish  kerak  b o ‘lsada,  bovujud  0 ‘lka 
h arb iy   su d in in g   sayyor  h a y ’ati  ay b d o rn in g   m adan iy atsiz 
yerli  xalq  ayoli  e k a n in i,  o ‘zin in g   y osh  va  tu rm u sh d a  
tajribasizligini  va  h a m   h a m m a   g u n o h la rin i  n o m u s  b ilan  
iq ro r  q ilib  b o ‘yniga  o lg an in i  n a z a rd a   tu tib ,  fa lo n ,  falon
283

m o d d a la r  b o ‘y ich a  yetti  yil  surgunga  h u k m   qildi.  Bu 
hukm   u stid an   tegishli jo y larg a  shik o y at  q ilish  m u m k in » , 
deyiladi.
T ilm o c h   h u k m n o m a n i  to ‘rt  o g ‘izgina  q ilib  esh ittird i:
—  A y b d o r  Z eb in isa  R azzo q   so ‘fi  qizi  H arb iy   su d n in g  
hukm i  bilan  y etti  yil  S ib ir q ilindingiz.  N o ro z i  b o ‘lib  ariza 
b ersan g iz  m u m k in .
H u k m n o m a   o ‘q ilib   b ita r-b itm a s ,  z a ld a g ila r  c h iq a  
b oshlagan  edilar.  0 ‘qilib  ta m o m   boM gach,  sud  raisining 
ish o rati  b ila n ,  qilich  y a la n g ‘o ch lag a n   k o n v o y lar  yan a 
boyagi  tax litd a  Z eb in i  olib  ch iq ib   ketishdi.  S h u n d a n  
keyin  sud  h a y 'a ti  h am   c h iq ib   ketdi.  Z a ld a   faqat  tilm o c h , 
z a k u n c h i;  u n d a n   keyin  n im a   u c h u n   o ‘z in in g   bu  yerga 
c h a q irilg a n in i  b ilm a g a n   im o m   d o m la   q o lg a n   e d i. 
T ilm o c h   d o m la   im o m n in g   y o niga  keldi:
—  T aq sir,  siz jin d a k   sa b r  qiling.  M en   h o z ir  k elam a n , 
u n d a n   keyin  gaplasham iz.
D o m la   yuragini  qoNiga  o lib ,  rangi  o ‘ch g a n ,  lablari 
b ir  o z  q altirag a n i  h o ld a...  sud  zalid a  qoldi.  Z a k u n c h i 
tilm o c h n i  olib  tash q arig a  —  Z eb in in g   y o niga  c h iq d i, 
Z ebi  c h im m a t  o stid a   h o ‘n g u r - h o ‘n g u r  yig ‘la m o q d a  
edi.
Z a k u n c h i  s o ‘radi:
—  N im a   deysiz?  A riza  yozib  b eray m i?
Z ebi  x o ‘rsingan  ovoz  b ilan   yig‘lab  tu rib ,  u z u q -u z u q  
jav o b   qildi.
—  K im ga?
—  Y uqoriga.
—  U n d a ...  n im a  boN adi?
—  N im a   boN aridi:  e h tim o l,  y a n a   so ‘roq  b o ‘ladi;  ishni 
q ay tad a n   k o ‘radilar.
—  K im ...  k o ‘radi?  S h u la r...  k o ‘radim i?
—  B oshqa  sud  k o ‘radi.
—  B aribir...  o p -o c h iq   tu rg an   n arsan i...  b u la r  tu sh u n - 
m ay d i-y u ,  u la r  tu sh u n a rm id i?
—  A riza  yozib  beraym i?
—  Q o ‘yaqol!..  M en  u c h u n ...  o vora  b o ‘lib  o ‘tirm a...
Z a k u n c h i  k u lu m sirab   tilm o c h g a   q a ra d i,  u  yelkasini
284

q o q d i.  Z a k u n c h i  b o q c h a   d arv o zasid an   ch iq ib   ketm ak  
u c h u n   o ‘sha  to m o n g a   q a ra b   yurdi.
—  H a y ,  s h o s h m a ,  —  d e d i  Z e b i.  —  S h a h a rd a ... 
S h a h a rd a ...  o ta -o n a m ...  b o r...  k o ‘rsa ta im ik in ?
—  A vaxtaga  o lib   b o rg a n d a n   keyin  k o ‘rsatadi.
Z a k u n c h i  d arv o zag a  q a ra b   ketdi.  T ilm o c h   u   bilan
xayrlash g ach ,  y a n a   d o m la n in g   y o niga  kirdi.
—  E sh o n i  m irza ,  —  d e d i  d o m la   im o m   un i  b e sa ra n - 
jo m lik   bilan  q arsh i  o lib ,  —  m en i  n im ag a c h a q irg a n   e k a n - 
lar?
T ilm o c h   kuldi:
—  S izni,  ta q sir,  sud  sadri  ch a q irtirg an   edi.  B asharti 
q asa m   b erish  lozim   b o ‘lib  qo lsa,  m u su lm o n   shariatiga 
m uvofiq  qasam   b erish   u c h u n .
—  Q asam   b e rm a d ila r-k u ?
—  L ozim   boM m adi,  taqsir.  Ayol  o ‘zi  iqror...
D o m la   a n g la y o lm a d i,  sh e k illi,  m irz a n in g   s o ‘nggi
s o ‘zin i  savol  sh ak lid a  qaytardi:
—  O lzi  iqror?!
T ilm o c h   y an a  kuldi:
—  H a ,  o ‘zi  iq ro r...  E sh itm a d in g iz m i?
—  O lzi  iq ro r  em as,  in k o r  q ild i,  sh ek illi-k u ?
—  D a m in g iz n i c h iq a rm a n g ,  taqsir.  B u  n o zik   m asala...
—  H a ,  a lb a tta ,  a lb atta...
—  E n d i,  taq sir,  sud  raisining  sizd an   iltim osi  bor: 
o ‘zingiz  esh itd in g iz ,  bu  ayol  R azzoq  so ‘fi  d eg an   o d a m - 
n in g   qizi,  o ‘z  eriga  z a h a r  berg an .  Eri  xizm ati  singgan 
m in g b o sh ilard an   ek an .  P ro k u ro r  o tib   o id ir ils in ,  degan 
e d i,  sud  qabul  q ilm a sd a n ,  y etti  yilga  Sibirga  kesdi.  E rtaga 
ju m a d a n   keyin  m a c h itd a   ikki  o g ‘iz  g ap irib   q o ‘ysangiz, 
dedilar.
—  N im a   t o ‘g ‘rid a,  m irza?
—  Y a’ni  oq  p o d sh o n in g   sodiq  o d am larig a  kim   q o ‘l 
k o ‘ta rsa ,  o q ib ati  m a n a   sh u n d a y   b o ‘lad i,  d eg an   m az- 
m u n d a ...
—  X o ‘p,  e sh o n   m irza ,  x o ‘p.  A lb atta,  a y ta m a n ,  a lb a t­
ta.  E ndi  m en g a  ruxsatm ikin?
D o m la n in g   bu  savolida  xuddi  g u n o h   qilgan  o d a m n in g
285

o c h iq   bezovtaligi  sezilardi:  « M en i  q am am a sm ik in ?»   d e - 
gand ay ...  T ilm o c h   m u n i  payqadi  shekilli,  q u ru q   va  sovuq 
jav o b   berdi:
—  B ora  bering.
D o m la ,  m a k ta b id a n   «ozod»  b o ‘lgan  eski  m a k ta b   b o - 
lalari  singari,  o ‘zini  eshikka  urdi  va  o ‘sh a  o n d a   k o ‘zdan 
y o ‘q  b o ‘ldi.  T ilm o c h   kuldi:  «im o n   y o ‘q  taq sirim d a» ,  d e ­
di  o ‘z - o ‘ziga.  S o ‘n g ra  b itta -b itta   q a d a m   bosib  eshikka 
to m o n   b o ra rk an ,  ay lan ib  orq asig a  q arad i;  keng zal  b o ‘m - 
b o ‘sh,  xuddi  y e tim c h a d e k   k o ‘rin ad i.  S u d d a n   s o ‘ng  u 
y o q -b u   y o q d a  tartib siz q o lib   k etg an   kursilar,  b o z o rc h ila r- 
ning  k arv o n saro y d a  b o g ‘lagan  o tlari  sin g ari,  b ir-b irla rig a 
teskari  evrilganlar...  K o ‘k  yopiqli  u z u n   stol  u stid a  sud  a ’- 
z o la rid a n   b irin in g   k o ‘zo y n ak   q u tich asi  q olib  ketg an ;  zal 
o ‘rtasidagi  o g ‘zi  o c h iq   p e c h d a n   o 'tin n in g   ch a rsilla b   y o n - 
gani  eshitiladi.
T ilm o c h   y an a  o ld in g a  yurd i  va  b o sh in i  ch a y q ay - 
chayqay.
—  B ezobraziye,  b ezo b raziy e!1  —  d eb  so ‘zlandi.
XX
J u m a   n a m o z id a n   so ‘ng  tash q arid a g i  ja m o a t  duv  eta 
o ‘m id a n   tu rd i  va  fo tih an i  k u tm a sd a n ,  o ‘z  ishiga  ketdi. 
A yvondagilar  ham   u larga  q o ‘shildilar.  U n d a -m u n d a   yak- 
k a-y arim   k ish ilarn in g   b o ‘y n ilarin i  quyi  egib-egib,  fo ti­
h an i  kutg an lik lari  k o T ilard i.  N a m o z   d u o si,  u n d a n   so ‘ng 
« duoyi  xolis»  o ‘tg a c h ,  ay v o n   b ila n   ta s h q a ri  to m o n  
b o ‘sh ad i;  x o n a q o   ic h id a n   h a m   y o ‘ta la -y o ‘ta la   b ir  n ec h a 
kishi  ch iq ib   ketdi.  U la r  h a m   ch iq ib   b itg a c h ,  im o m   tu rib , 
so ‘z  bosh lad i.  U m u m a n ,  ja m o a t  o ld id a   g ap irish n i  sev- 
m aydigan  o ‘z in in g   im o m lik   vazifasiga  h a m   ju d a   rasm iy 
ravishda  qaray d ig an ;  u y idan  jo m e g a   kelib,  jo m e d a n   uyi- 
ga  q a y tg u n c h a   sa lo m -a lik d a n   b o sh q ag a  o g ‘iz  o c h m a y d i- 
g a n ,  o n d a - s o n d a   y an g i  k e lin c h a k d a y   m u lo y im   va 
yu m sh o q   y o ‘ta lib   q o ‘y ad ig an ,  in g ich k a  ovozli  d o m la
1  S h a r m a n d a lik ,  s h a r m a n d a lik .
286

im o m   b ir  n e c h a   o g ‘iz  s o ‘z  qilib,  sud  raisining  iltim osini 
ra sm a n   o ‘rniga  q o ‘ydi  va  q aytib  joyiga  o ‘tird i.  S h u n d a n  
k e y in   x o n a q o d a g ila r  a s ta - s e k in   c h iq a   b o s h la d ila r. 
H a m m a   c h iq ib   boM gandan  s o ‘ng,  b ir-ik k i  m a rta   in g ich ­
ka  y o ‘talib   d o m la   h a m   o ‘m id a n   tu rd i  va  eshikka  to m o n  
yurdi.  X o n a q o   ic h i  yarim   q o ro n g ‘i  edi.  E sh ik   o ld id a 
q o ro n g ‘ilik d an   b ird an ig a  b ir  ovoz  keldi:
—  T aq sir,  arzim   b o r  ed i...
S o ‘ylovchisi  q o ro n g ‘id a  q olib  k o ‘zga  k o ‘rin m ag a n - 
ligi  u c h u n   d o m la   bu  k u tilm ag a n   s h a rp a d a n   c h o ‘chib 
tushdi:
—  A stagT urullo!  —  d ed i  d o m la   sho sh ilib   va  orqasiga 
tisarilib ,  q o ‘lini  k o ‘ksiga  olib  bordi.
Q o ro n g ‘idagi  o d a m   y o riq q a   c h iq ib   k elib ,  s o ‘zid a  
d av o m   qildi:
—  K e ch irin g ,  taq sir.  A kbarali  m in g b o sh in i  qaysi  x o ti- 
ni  o ‘ldiribdi?
—  Q a n a q a   o d am siz? A w a l  b ir y o ‘ta lib ,  з Ь а ф а   q ilsan - 
giz  b o ‘lm ay d im i?  H ay v o n   ekansiz-ku!
—  K e ch irin g ,  ta q sir,  b ilm a b m a n .
—  B ilm ab m a n ...  Q a c h o n g a c h a   bilm aysizlar,  axir?
—  K e ch irin g ,  taq sir,  ayb  m e n d a .  A kbarali  m in g ­
b o sh in in g   to ‘r tta   x o tin i  bor.  B itta  x o tin i  m e n in g   ojizam  
b o ‘ladi.  S h u n g a  so T o v d im ,  taqsir.
D o m la   o ‘zin i  t o ‘x tatd i  va  b itta -b itta   bosib  u   o d a m ­
n in g   y o n ig a  keldi,  «е  aftin g   qursin!»  d eg an   m a ’n o d a   u 
o d a m g a   q arad i.  S o ‘ngra  dedi:
—  N o m in i  u n u tib m a n ...  Q o ra   p a ra n jisi  b o rid i... 
V allohi  a ’la m ,  o tasin in g   n o m i...  b ir  narsaki  soT i...  ha, 
R azz o q   soT i...  R azz o q   s o ‘fi...
S o T m in g   n o m in i  b ir  n e c h a   m a rta   ta k ro rla b ,  x o n aq o  
esh ig id an   ch iq d i.  R a z z o q  s o ‘fi  esa  rangi  o ‘c h g a n   va q alti- 
ragan  h o ld a   esh ik k a  su y a n g a n ic h a   qoldi.
N ih o y a t,  o ‘ziga  kelib,  m a c h itd a n   c h iq q a c h ,  uyiga 
h a m   x a b a r  b e rm a sd a n ,  o ‘tk in c h i  b ir  aravaga  y arim   s o ‘m  
b erib ,  q ish lo q q a   j o ‘n ad i.  U   y e rd a   H a k im jo n d a n   b o sh q a 
h ec h   k im   y o ‘q  edi.  H a k im jo n   b o ‘lgan  voq ean i  an g latd i 
va  Z eb in in g   terg o v c h ila r  va  d o k to rla r  kelgan  k u n n in g
287

o ‘zid ay o q   sh ah a rg a  olib  ketilganligini  s o ‘zladi.  S ud  h u k - 
m id an   H a k im jo n   h a m   b e x a b a r  edi.
—  N im a   q ila m a n   e n d i  m en ?  —  d eb   so ‘radi  s o ‘fi.
U n in g   o v o zid a  ojizlik  va  a la m z a d a lik d a n   kelgan  b ir
q altirash   b o rid i.  0 ‘lgudek  a y a n c h   q a ltira sh ...  H ak im jo n  
soT iga  tikildi.  B urungi  so T id a n ,  y a q in d a g in a   kelib  b ir 
h afta  y otib  ketgan  so T id an   a sa r  y o lq.  U n in g   ran g i,  m a ­
c h itn in g   jay d ari  sh a m id e k ,  sap sa riq ...  g o 'y o   k asaldan 
y aq in d ag in a  b osh  k o ‘targ a n .  F a q a t  H a k im jo n   sipolikni 
qoMdan  b erm a y ,  o g ‘ir  va  keskin  jav o b   qildi:
—  N im a   q ilard in g iz?  U  y er,  bu  yerga  arz   qilib 
k o ‘ring.  Bu  n o zik   z a m o n d a   arz  q ilish d a n   b iro n   natija 
c h iq a rm ik in ?   N e v la y -d a.  B ir  su d n in g   h u k m in i  y u q o - 
riroq  b ir  sud  b u za  o la d i-k u -y a .  Z a m o n   n o zik ,  ish  nozik; 
sh u n d a n   q o ‘rqam an!
S o T m in g   u n d a n   keyingi  s o ‘zi  H a k im jo n n i  b u tu n la y  
sh o sh irib   q o ‘ydi:
—  0 ‘rusga  h a m   qiyin,  —  ded i  soT i.  —  U n d a y   usta 
a m a ld o rn i  en d i  C h in - M o c h in d a n   to p ib   k elm asa ,  bu 
y u rtla rd a   to p ilm as...
H a k im jo n ,  h ay ro n   b o ‘lg a n id a n ,  q o 'lin i  yoqasiga  olib 
bord i  va  «soTi  g a p ira y o tirm i,  yo  b o sh q am i?»   d eg a n d ay  
qilib,  y an a  so T in in g   yuziga  tik ild i.  D a rh a q iq a t,  soT ining 
o ‘rnida  u n in g   k o ‘lagasi  yo  arv o h i  singari  b ir  n a rsa   k o ‘ri- 
n ard i.  H a k im jo n   bu  d a f ’a  soT iga  a c h in g a n   b o ‘lsa-d a, 
jav o b   b e rish d a   o ‘sh a  sipolik  yoMini  b u zm ad i.
—  O d a m   tay in   boMgan.  In d in g a  kelib  m an sab ig a 
o ‘tirad i.
—  0 ‘rusga  o d a m   q a h a t  em as  e k a n   b o ‘lm asa,  —  dedi 
y an a  soTi.
S h u n d a n   k e y in g in a ,  H a k im jo n ,  so T in in g   n im a la r 
g ap ira y o tg an id an   o ‘zi  b e x a b a r  boN ganini  pay q ad i.  S oT i 
dav o m   etdi:
—  K im   u  kishi?
M a n a   bu  savol  H a k im jo n n i  y an a  sh o sh irib   q o ‘ydi. 
« R o st  a y td im i  b u   o d a m   y o   m e n i  m a y m u n   q ilib  
o ‘y n atad im i?»   d eb   o ‘yladi  u,  sh u   sab a b d an   q o ‘rsroq  va 
je rk ib ro q  ja v o b   berdi.
288

—  Siz  tanim aysiz!  Z u n n u n b o y   degan!  O ld in   N oyib 
to ‘ra n in g   x iz m a tid a   b o 'lg a n   kishi!
—  T ad b irlik   e k a n   b o ‘lm asa,  —  ded i  y a n a   soTi.
H a k im jo n   soT iga  e n d i  o c h iq   b ir  jirk a n ish   bilan
q arad i.  S oT i  esa  yig‘iga  o ‘x shagan  b ir  kulim sirash   b i­
lan  u n d a n   k o bzini  olm asd i.  Y osh  >igit  c h id a y o lm a d i, 
s h e k illi,  te z - te z   b o sib   ic h k a ri  e sh ik   o ld ig a   b o rib  
q ich q ird i:
—  F azilatxon!  M e h m o n g a   d a stu rx o n   chiqaringlar!
Ic h k a rid a n   ja v o b   b o i i s h i n i   k u tm a s d a n ,  h a q o ra t
k o lrgan  kishiday,  ta p p a -ta p p a   bosib  k o ‘c h a g a   ch iq ib   k et­
di.
F azilat  ic h k a rid a n   b ir  m is  to v o q d a   n o n   b ilan   m ayiz 
k o ‘ta rib   c h iq q a n d a ,  ta sh q a rid a   na  H a k im jo n   b o rid i  va  na 
s o ‘fi!
*  
*  
*
S o T m in g   arz  qilib  b o ra d ig a n   b ird a n -b ir  m ah k am asi 
y an a  e sh o n b o b o n in g   x o n aq o lari  edi.  D a stu rx o n n i  k u t­
m a sd a n   d a rh o l  y o ‘lga  c h iq d i  va  yarim   y o ‘lni  arava  b i­
lan  b o sib ,  t o ‘p p a - to ‘g ‘ri  x o n aq o g a  b o rd i.  E sh o n   y o bq 
edi.  « T o ‘yga  k etdi»,  ded ilar.  K utib  o ‘tirdi  va  o ‘yga  to l- 
di:
«E sh o n   b o b o   n im a   qilsin?  U  kishi  za k u n c h i  ed i- 
m iki,  ariz a   b itib   bersa?  0 ‘rus  tilin i  b ilarm id ik i,  a m a l- 
d o rla r,  s u d la r  b ilan   ch iq ish sa?  B ash arti,  zak u n ch ig a, 
a m a ld o rg a ,  sudga  b o rilad ig an   b o ‘lsa,  h am m asig a  pul 
kerak,  m o ‘m a y -m o ‘m a y   pul  kerak,  m e n d a   u n a q a   pul 
y o ‘q.  Z e b in in g   o rq a sid a   e n d i  q o i g a   pul  tu sh a rm ik in , 
d eb   u m id   q ilard im ;  e n d ig in a   kaftim   q ic h ish a   b o sh la ­
g an  ed i.  Bu  h o d isa  k aftim n in g   q ic h ig ‘ini  v a q tid a n   il- 
gari  bosib  q o ‘ydi...
E sh o n   b o b o   x o tiija m ,  b ir  c h a q a   h a m   b erm a y d ila r.  U  
kish i,  a lb a tta ,  b e ra m a n   d e sa la r-k u ,  q o ‘llarid an   keladi; 
h a r  qalay  k a tta   z a k u n c h in in g   ish tah asin i  q o n d irad ig a n  
d u n y o lari  b o r.  F a q a t  n e  c h o ra k i,  u  kishi  b erib   o ‘rg a n m a - 
g a n la r,  o lib   o ‘rg an g an lar;  « 0 ‘rgangan  k o ‘ngul  o ‘rtansa 
q o ‘ym as»,  deydi.  U  kishini  berishga  o ‘rgatish  qiyin!  U
289

kishi  sh u n c h a   badav lat  b o ‘lib  tu rib ,  esh ik d an   g ad o y   k ir- 
sa,  q o ‘liga  q aray d i,  «nazri  y o ‘q m ikin?»  deb.
Bu  xab arn i  q izn in g   s h o ‘rlik  o n asig a  esh ittirish   kerak 
hali!  M en in g   k o ‘nglim   to sh -m e tin !  F a q a t  o n a n in g   yolg‘iz 
bolasiga  b o ‘lgan  m eh ri  sh u n d a y   k u ch lik   n arsak i,  u n d a q a  
to sh -m e tin la rg a   q arshi  o ‘z  to s h -m e tin in i  irg‘itad i;  balki 
b ir  irg‘itish d a  p a rc h a -p a rc h a   qilib  tash lay d i...  Y o‘q ,  bu 
k ec h a  uyga  borib   b o ‘lm as.  Bu  k ec h an i  shu  y e rd a   tu n a y - 
m an .  E shon  b o b o m g a  arz   qilib,  m aslah a t  so ‘ra y m a n .  Bir 
narsa  d e r,  axir...  U n d a y   d esa m ,  ikki  k u n d a n   beri  uyga 
q a y tg a n im   y o ‘q. 
U y d a n  
« ju m ag a  b o ra m a n » ,  d eb  
c h iq q a n m a n .  K a m p ir  n im a   o ‘ylaydi?  H aligi  sh u m   xabar 
q u lo g lg a   kirg u n d ay   b o ‘lsa,  tu rg a n   jo y id a   q o tib   q o lm ay - 
dim i?  Y o ‘q,  borib   k o ‘nglini  k o ‘ta ra y ...  Y o‘q!  H a r  n im a 
b o ‘lsa  h a m ,  e sh o n   b o b o m   kelsinlar.  B ir  o g ‘iz  aytib  o ‘tay, 
n im a   d e r  ekanlar».
N ih o y a t, 
e s h o n b o b o  
k e ld ila r. 
K a y flari 
c h o g ‘, 
n a s h ’alari  b a la n d ,  o v o zlarid a  allaq a n d ay   b ir  s h o ‘xlik 
bor.  «T o‘y d a  q im iz  ich g an g a  o ‘x sh ay d ilar,  —  d eb 
o ‘yladi  s o ‘fi.  —  K o ‘p  ichsa,  u  h a m   o d a m n i  ay n i- 
ta rm ish .  Q ish d a   q im iz   n im a   q ila d i?   H a y ro n m a n ... 
X ayr,  o ‘zlari  biladilar».
E sh o n   b u   v o q ea n i  eshitgan  ed i;  lekin  u n g a  o ‘z  m uridi 
R azzo q   so T in in g   aralash g an in i  bilm asidi.  S o ‘fi  k o ‘zlarida 
m arv arid  d o n a la rid a y  y irik -y irik  y o sh la r k o T in g a n i h o ld a , 
b ilg an ich a aytib berd i.  P ir kulib tu rib   (kulib turib!) esh itd i. 
Bu  n a s h ’a lik   k u lish ,  b u   kayfi  c h o g ‘lik ,  b u   o v o zd a g i 
s h o ‘xlik  h e c h   n a ri-b e ri  b o ‘lm a d i.  S o T i  v o q e a n in g   eng 
q o ‘rq u n c h   jo y larin i  aytib  b erg an   v aq tid a  h a m   esh o n n in g  
y u z -k o ‘zlarid a  h a m o n   o ‘sh a  s h o ‘x  va  o ‘y n o q   kulish  jil- 
v alan ard i.  «M en  to sh g a g a p ira y o tib m a n , shek illin » , degan 
o ‘yni  o ‘ylab  o ld i  soTi:  o rq a sid a n   d arro v   istig T o r  aytdi... 
S o ‘zini  b itirg ach ,  S o ‘fi  esh o n n in g   o g ‘ziga  tik ild i  va  «m u - 
b o ra k »   s o ‘z la rig a   m u n ta z ir   b o ‘lib  q o ld i.  E sh o n n in g  
sh o ‘xligi  y an a  o rta  tu sh g an   edi.
X o n a q o   k u y la rin in g   en g   s h o ‘x in i  o lib ,  b o s h in i 
to ‘lg‘a y - to ‘lg‘ay,  b u tu n   vujudi  b ilan   silk in a -silk in a  kuyla- 
di:
290

F o n iy   d u n y o   b e -e sh   k u n d ir,  b e -e s h   k u n d ir,  h o -o v , 
S o T ilik   a h d i-in   sin d u r,  a h d in   sin d u r,  h o -o v .
B illur  q a d a - a h la r   b irla  m a y   sungil,  s o q e -e ,
X o n a q o   q a r o - o   tu n d u r,  q a r o - o   tu n d u r ,  h o -o v ...
S o T in in g   k o ‘zlari  olayib  ketdi;  b u   —  m u rid n in g   piri- 
ga  b irin c h i  m a rta   k o ‘z  o laytirishi  edi.
—  T aq sir,  b iro n   m aslah a t...
—  M aslah at?  —  d e d i  e sh o n ,  xoxolab  kuldi.  —  O d am  
o l d i r g a n   b o la n in g   o tasig a  q a n d a y   m a sla h a t  boN adi, 
soT i?  B olasining  yoniga  n im a   u c h u n   o tasin i j o ‘n atm ay d i 
b u   a h m o q   о ‘rus?  A d o lat  b o rm i  kofirda?!
S o T in in g   tan larig a  b ird an ig a  o ‘t  tu ta sh g a n d a y   b o ‘ldi. 
B u tu n   v u ju d i  q iz ig a n   ta n d ir d a y   to b ig a   k e lg a n   ed i. 
Q o il a r i  ixtiyorsiz  b ala n d g a   k o ‘ta rik ii,  m u sh tla ri  o ‘z- 
o ‘z ic h a   tu g u m la n d i...  Bu  m u sh t  p ir r in g   b oshiga  tu sh - 
m o q c h i  edi.  F a q a t  q arsh id ag i  kim ?  Fir!  Eshon!  E shon! 
E sh onbobo!  Y o ‘q ,  u n g a   q o ‘l  k o ‘ta rib   b o ‘lm aydi!  Y a n a b ir 
o n d a   soTi  suvday  suyuldi,  q o rd a y   erid i,  oriy at  oyoqlari 
b ilan   o m o n a t  yerni  bosib,  tash q arig a  ch iq d i...
U yga  bo rib ,  in d a m a sd a n   y o to q q a   c h o ‘zildi;  k a m p ir- 
n in g   savollariga jav o b   b erm a d i.  «Y ana  fe ’li  aynibdi  c h o l­
ning!»  d eb  o ‘yladi  k am p ir.  U  b e c h o ra   hali  v o q ea d an  
xabarsiz  edi.
E rta  b ilan   n o n u s h ta   c h o g i d a   b u tu n   b o ig a n   voqeani 
y o tig ‘i  b ilan   k am p irg a  ay tg a n id a n   keyin  soT i  k ec h a  p i n ­
n in g   b oshiga  tu sh m o q   u c h u n   k o ‘ta rilg a n   m u sh tn in g   bu 
k u n   o ‘z  b oshiga  tu sh a y o tg a n in i  k o ‘rdi.  U   m u sh t  shu 
q a d a r  d a h s h a tli  e d ik i,  « k e c h a n in g   o ‘z id a   o ‘z  joyiga 
tu sh irsa m   b o ‘la r  ek an » ,  d eb   o ‘yladi  soT i,  a c h c h ig ld a n  
m u sh tin i  tish la d i.  P iy o la d ag i  c h o y m   y arim   q o ld i rib, 
k o ‘c h a g a  c h iq q a n   v aq tid a  soT i  o ‘z - o ‘zini  tan iy o lm a y  
qoldi.  O y o q lari  xuddi  to v u t  k o ‘ta rib   b o ra y o tg a n   m u su l- 
m o n n in g   o y o g ld a y   b ir-b irig a  tegm asidi.  B arm oqlari  biri 
och ilib ,  biri  y u m ila r,  ic h id a n   kuchli  b ir  ovoz  to l q in i  
ch iq ib   k elib ,  k o ‘c h a   o ‘rta sid a   to m o g ‘iga  y o p ish a rd i. 
S alo m   b e rg a n la r  aliksiz,  so T ash g a n la r  javobsiz  qoldilar. 
U n in g   y a q in id a n   o ‘tg a n la r  m u tlo q   tu rtild ila r,  d astu rx o n
291

ko‘targ a n   x o tin la r  h am m asi  d eyarlik  q a rg ‘ab  o ‘tdilar. 
« Jin n im i,  n im a   balo?»  d eg an   o v o zlar esh itild i,  bu  o v o zlar 
soT ining  q u lo g ‘iga  «K im   jin n i?   0 ‘rusm i  yo  o ‘zlarim i?» 
degan  sh ak ld a  borib   kirdi.  A rav ak ash la rn in g   « p o ‘sht, 
p o ‘sht»  d eg a n   ovozlari  —  «о‘1а,  o ‘l!»  d eg an   kabi,  t a ’na 
shaklida  esh itild i  va x uddi  yelkasi  o ld id a   to ‘xtagan  o tn in g  
k o ‘pikli  tu m s h u g ig a   q a ra b   tu rib ,  «o‘zlari  o ‘lsin,  o ‘zlari!» 
deb  so ‘z la n d i,  arav ak a sh la r  arav alarin i  u n in g   y o n id an  
sekingina  b u rib   o ‘ta r   edilar.  B ozor  o ‘rtasid a  b ir  nonvoy 
o b in o n   savatini  tu td i,  soT i  ixtiyorsiz  q o ‘l  u za tib ,  ikkita 
n o n n i  o ld i,  s o ‘n gra  b ir  nafas  o ‘tm a y ,  n o n n i  y an a  savatga 
q o ‘ygach,  n o n voyga  q a ra b   kuldi:  «M en   o la m a n   h a m ,  b e ­
ra m a n   h a m ,  u  kishi  fa q at  o lish n i  biladilar!»  d e d i,  yan a 
y o ‘lga  tushdi.
S h u n d a n   keyin  y urishini  sek in latd i:  o g ‘ir-o g ‘ir  o ‘y 
surardi:
«X udo,  xudo  boNib  tu rib   —  h a m   o lad i,  h a m   b erad i, 
y o ‘q -a ,  u  ilgari  jo n   b e ra d i,  keyin  jo n   o lad i.  Y er,  yer 
boNib  tu rib   ilgari  rizq  b erad i,  keyin  jo n   oladi.  O lgan  b e - 
radi-da!  S en  n im a sa n ,  p irim ,  sen?  X u d o d a n   z o ‘rm isan ? 
Y erdan  k u ch lim isa n ?  O lasan   —  b erm a y san .  O lasa n   — 
berm aysan...»
X o n a q o d a  n a m o z d a n   keyin  «sukut»ga  ketib,  m u d - 
rab  o ‘tirg an   esh o n n i  R azzoq  so T in in g   te lb a   h ay q irish - 
lari  uyg‘o tib   y ubordi.  E shon  seskanib  ketdi.  K o ‘zini 
o c h ib ,  u  y o q -b u   y o q q a  q a ra g u n c h a   boM m asdan,  esh ik ­
d an   b a la n d   ovoz  b ilan   s o ‘zla n ib ,  R azzo q   soT i  kirib 
keldi.  O g‘zid a n   k o ‘pik  so ch ib ,  b o sh larin i  jerk ib -je rk ib  
s o ‘zlanardi:
—  X udoy  x u d o   b o ‘lib  tu rib   a w a l  jo n   b erad i,  u n d a n  
keyin  oladi.  S en  k im san?  X u d o d a n   z o 'rm is a n ,  taqsir?
—  Bay-bay!  T ilin g   kesilsin,  badbaxt!  Kofir!
S oT i  o ‘sha  xilda  g a p irg a n ic h a   p irn in g   boshiga  kelib 
to ‘xtadi.
—  Y er  jo n id a n   —  ilgari  b erad i,  keyin  oladi.  Y erdan 
ham   k u ch lim isa n ,  taqsir?
—  N im a   boNdi  senga,  soTi?  J in n i  boN dingm i?
—  0 ‘zlari jin n i,  taq sir,  o ‘zlari!  E shaklari jin n i,  itlari!..
2 9 2

—  H ay,  kim   b o r?  B olalar!  —  d eb   q ich q ird i  esh o n , 
o ‘rn id a n   tu rib   o rq a g a  tisarilib:
—  Q o c h m a ,  taqsir!  H o v u ch in g n i  och!  M en   gadoy 
b o ‘lsa m  
h a m  
x u rju n im n in g  
ikki 
k o ‘zi 
t o ‘la d ir... 
S e n d a q a la rn i  n e c h a   yil  boqish g a  y aray m an ...
—  Bolalar!  —  d eb  b aq ird i  y an a  esh o n .  0 ‘zi  tisarilib - 
tisarilib  b o rib ,  x o n a q o n in g   b ir  b u rc h ig a  qisilgan  edi.
—  Q o ‘rq u tm a n g ,  taq sir,  b e c h o ra   m uridingizni.  M en 
n im a   q ild im   sizga?
SoTi  b ird an ig a  yig‘lay  bosh lad i.  T a sh q a rid a n   m u rid la r 
yugurib  kelishdilar.
—  Q ay d a  q o ld in g   h a m m a n g ?   C h a q ira   b erib  to m o g ‘im 
q irildi.  O lib  c h iq   bu jin n in i!  Suvga  pish!
M u rid la r  h am m asi  soT iga  yopishdilar.
—  T e g m a   m enga!  —  d eb  b o ‘kirdi  so ‘fi.  —  M en   o krus 
su d id an   q o c h ib   q u tilg an   kishi  b o l a m a n .  E sh o n in g n i  sog‘ 
q o ‘y a m a n m i  m e n ?   A?
M u rid la r  istig‘fo r  ay tib   soT ini  q a rg ‘adilar.
—  T ilin g   q u rsin ,  tilin g   uzilsin!


Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   21   22   23   24   25   26   27   28   29


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2017
ma'muriyatiga murojaat qiling