«sharq» n a sh r iy o t -m a t baa a k s iy a d o r L ik k o m pa n iy a si bosh tahr ir


Download 124.23 Kb.

bet1/29
Sana17.11.2017
Hajmi124.23 Kb.
  1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   29

OSHGAN
fiSBLA R
«SHARQ»  N A SH  R IY O T -M A T  BAA 
A K S IY A D O R L IK   K O M PA N IY A SI 
BOSH  TAHR IR 1Y ATI 
T O S H K E N T   -   2004

ASR  OSHGAN  ASARLAR
Roman.  Birinchi  kitob
« S H A R Q »   N A S H  R IY O T -M A T  BAA 
A K S IY A D O R L IK   K O M P A N IY A S I 
B O S H   T A H R IR IY A T I 
T O S H K E N T   -   2004

T a h r i r   h a y ’ a t i :
Bobur  A L IM O V   (h a y ’at  raisi),  Said  A H M A D ,  A hror 
A H M E D O V   (h a y ’a t  raisi  о 'rinbosari),  N a im   K A R IM O V , 
T ohir  M A LIK ,  M urodjon  M A N S U R ,  O m on  M U X T O R , 
U m arali  N O R M A T O V ,  A nvar  O B ID JO N O V ,  S h u h rat 
RIZAYeV,  N osir  F O Z IL O V ,  S hukur  X O LM lR ZA Y eV , 
Islom   S h O G ‘U L O M O V , 
Ibodulla  ShO Y M A R D O N O V , 
B arnobek  E S h P O ‘LATOV  ( h a y ’at  kotibi),  0 ‘tkir  H O S hl- 
MOV.
C h   -   98 
ChoMpon.
K ech a  va  k u n d u z.  R o m an .  B irinchi  kitob.  /« A sr  osh- 
g an  asarlar»  tu r k u m i//  T a h rir  h a ’yati:  B o b u r  A lim ov  va 
b o s h q ./.  —  Т .:  «S harq»,  2004.—  304  b.
BBK  84.  (5U )  6
n o m id u '^ i 
; 
I’z b e k i s t o u  /•  •<
,  . • 
.
-
» 0  
©   « S h arq »   n a s h r iy o t- m a tb a a   a k s iy a d o rlik   k o m p a n iy a s i 
B o sh   ta h r ir iy a ti,  2 0 04.

Hamal keldi,  amal keldi.
Xalq  maqoli.
I
Н аг  yil  b ir  kelad ig an   b a h o r  sevinchi  y an a  k o ‘ngil- 
larni  q itiq lay   bosh lad i.  Y an a  ta b ia tn in g   d ild irag an   ta n la - 
riga  iliq  q o n   yugurdi...
T o lla rn in g   к о ьт - к о ‘к  so ch p o p u k lari  q izlarn in g   m ay- 
d a  o ‘rilgan  k okillariday  selkillab  tu sh m o q q a   boshladi. 
M u z  ta g id a   loyqalan ib   o q q a n   suvlarn in g   g lam li  yuzlari 
kuldi,  o ‘zlari  h o rg bin -h o rg ‘in  o q salard a,  b o ‘shalgan  qul 
singari  erk in lik   n a sh 'a sin i  k e m ira -k e m ira   ilgari  bosadilar. 
S im yog‘o c h la rn in g   u c h la rid a   y ak k a -y ak k a  q u sh la r  k o ‘ri- 
n a  bosh lad i.  B irinchi  k o ‘ringan  k o ‘k lam   q u sh i  b irin ch i 
yorilgan  b o d ro q   n a s h ’asini  b erad i.  B u ltu r  ekilib,  k o ‘p 
q o sh larin i  q o ra y tirg a n   o ‘sm a  ildizidan  yan a  b osh  k o ‘tarib  
c h iq d i...  M u lo y im   q o ‘lla rd a   ivib,  suvga  a y la n g a n d a n  
keyin  g o ‘zal  k o ‘zlarn in g   su p asid a  y o n b o sh lash n i  m u n c h a  
y ax sh i  k o ‘r a r   e k a n   b u   k o lkat!  E rk a k la rn in g   gu llik  
d o ‘p p isig a  te g m a y ,  y a la n g   a y o lla r  b ila n ,  u la rn in g  
so c h la ri,  gajaklari  va  ro ‘m ol  p o p u k lari  b ilan   h azillashib 
o ‘y n a g a n   sa lq in   s h a b a d a ...  k o bk la m   n a s h ’asi  b ila n  
s h o bxlik  qiladi.
H ay o t  nega  bu  q a d a r  g o ‘zal  va  sh irin   b o ‘ladi  b a h o r-
da?
*  
*  
*
Z e b i 
(Z e b in is a )n in g   q ish   ic h i  siq ilib ,  za n g la b  
c h iq q a n ,  k o ‘ngli  b a h o rn in g   iliq  hovuri  b ilan   o c h ila   tu sh - 
g an ;  e n d i,  ustiga  poxol  to ‘shalgan  arav ad a  b o 'lsa   h am , 
allaqaylarga,  d a la -q irla rg a   c h iq ib   yayrashni  tusay   bosh la- 
g an   edi.  Q ish  ichi  h a m   keti  u zilm ag an   so v ch ilar  b ir- 
ikki  h a fta d a n   beri  kelish d an   to 'x ta g a n la r,  e n d i  tash q ari
5

esh ik n in g   «g‘iyt»  etish i  —  b ir-ik k i  ay o ln in g   astag in a 
bosib,  paran jisin i  su d ra b   kirib  kelishiga  d a lo la t  qilm as, 
hali  en d ig in a  o ‘n  beshga  q a d a m   q o ‘ygan  b u   y osh  qizn in g  
g o ‘d ak   k o ‘nglini  u n c h a   c h o ‘c h itm a s  edi.
K o ‘k  terish   b a h o n a si  b ila n   b ir-ik k i  m a rta   keng  hov- 
lilarga,  sh a h a r  ich id a  b o ‘lsa  h a m k i,  d a la -tu z la rg a   ch iq ib  
k elganidan  beri  k o ‘ngli  q irla rn i,  d a la la rn i,  ishqilib  olis- 
olis jo y la m i  y an a  k o ‘p ro q   tu say   b o sh lag an   edi.
O tasi  b o m d o d d a n   k irm ag an ,  o n asi  sigir  sog‘ish  bilan 
o v o ra ,  o ‘zi  k ic h k in a   sa h n n i  su p u rib   tu rg a n   v a q tid a  
ta s h q a ri 
e sh ik n in g   b e s a ra n jo m  
o c h ilis h i 
Z e b in in g  
k o ‘nglini  b ir  q u r  seskantirib  oldi.  Bir  q o ‘lida  supurgisi, 
b ir  q o ‘li  tizzasida  —  yerga  egilgan  k o ‘yi  esh ik   to m o n g a  
tikilib  qoldi.  O tasin in g   o d atd ag i  to m o q   qirish  va  y o ‘ta - 
lishlar b ila n ,  k a tta   esh ik n in g  o g ‘ir za n jirin i  s h a ra q -sh u ru q  
qilib  tu sh irib ,  n am o z g a   ch iq ib   ketganiga  hali  k o ‘p  o ‘tm a - 
g an  ed i.  H a lo l-h a ro m n i  k o ‘p   h a m   farq  q ilm a y tu rg an   bu 
o d a m n in g   a v ro d d a   o ‘tirish  o d a tla ri,  h a tto   h a m m a d a n  
keyin  qolib,  m a c h it  sh a m la rin i  puflab  ch iq ish   rasm lari 
b o ‘lardi.
A y tgandek,  esh ik d an   sho sh ilib   kirib  kelgan  —  yoshgi- 
n a,  o ‘zi  tengi  b ir  q izch a  b o ‘ldi.  H ali  tu z u k -q u ru q   o d a m  
q ato rig a  kirib  y etm ag a n   bu  q iz c h a n i  k a tta   x o tin la rn in g  
oriyat  paranjisiga  b u rk a g an lar,  p a ra n jin in g   u z u n   etak lari 
katta  b ir  tu g u n d e k   u n in g   q o ‘ltig ‘ini  t o ‘lg‘a z ard i...
0 ‘ra n g an   qiz  ichkari  esh ik d an   h a tla r-h a tla m a s   p a ra n - 
jin i  irg‘itdi  va  o ‘zin in g   bolalik   ru h i  b ila n   y u g u rg a n ic h a 
b o rib   Z e b in i  q u c h o q la d i. 
Ik k a la si  q u v o n a - q u v o n a  
k o ‘rishdilar.  S upurgi  y etgan  jo y id a n   narig a  o ‘tm a sd a n  
y erga  y o n b o s h la d i...  Ik k a la   y o sh   —  y u zlari  k u lg a n , 
k o ‘ngillari  yozilgan  —  qoM tiqlashib  ayvonga  b o rd ila r  va 
Z e b in in g   o ta si  tu rib   k e tg a n   s o ‘rin in g   c h e k k a sig a  
o ^ irish d ila r.
Salti  (S a lta n a t)  e rta   sah a rd a  m u n a q a   halloslab  ke- 
lishining  sababini  hali  aytgani  y o ‘q  edi,  u la r  k o ‘rishgan 
h a m o n ,  y osh  q izlarn in g   o ‘z  o ra la rid a   o ‘ta tu rg a n   m a h ra m  
gaplarini  gaplashib,  tik ay o tg an   k a sh ta la ri,  piltaga  kirgan 
d o ‘p pilari  t o ‘g ‘risida  b ir-b irla rig a  k a lta -k a lta   m a ’lu m o t 
b erishgan  edilar.  S alti  e n d i  g ap  o chdi:
—  E rta   sah a rlab   c h o p g a n im   bek o rg a  em as...
6

—  M e n   h a m   se z g a n m a n ...  Y uragim   b ir  q u r  seskanib 
h a m   oldi...
—  N im a g a ,  o ‘rto q jo n ?
—  0 ‘zingiz  bilgan  so v ch ilar b a lo si-d a ...  Q ish  ichi  keti 
u zilm adi.
—  M e n a m   b e z g a n m a n ,  jo n im   q aq a ...  sh u n in g   u c h u n  
b ir  q ish lo q q a  c h iq ib   k elsam m ik an ,  d eb   e d im ...
—  N im a sin i  aytasiz...  A riqdagi  suv  h a m   m u zn in g  
ta g id a n   c h iq d i-k u .
Z eb in in g   y u zin i,  sh u   to p d a ,  b u tu n   qish  ichi  to ‘p lan ib  
q o lg an   h o rg ‘in lik n in g  asarlari  egallagan edi.  U n in g   ikkala 
yu zi,  ay n iq sa,  k o ‘rp a n in g   k a tta -k a tta   qavig‘iga  tikilgan 
a n d is h a lik   k o ‘z la ri  h o v u r  b o sg a n   o y n a k n in g   b e tig a  
o ‘xsh ard i.  A k sin ch a ,  S altin in g   yuzlari  c h a ra q la g a n   yul- 
d u zd a y ,  se rn a s h ’a,  q u v n o q   va  h a r  q a n d a y   a n d ish a d a n  
yiro q   b o ‘lib,  k o ‘n glining  c h u q u r  b u rc h a k la rid a n   chiqib 
k elgan  sev in ch   to ‘lq in la rin i  aks  e ttira rd i.  S h u   u c h u n   u 
Z eb in in g   so ‘ng  so ‘zlaridagi  o g ‘ir  m a ’yuslikni  p ayqay  o l- 
m a d i.  U n in g   k o ‘z lari  Z e b id a   b o ‘lsa  h a m ,  n a z a rla ri 
b o sh q a  y o q lard a  edi.
—  E n a x o n n i  b ilasiz-a ?  Y oyilm a  soydagi  o ‘rto g ‘im 
b o r-k u ?
Z eb i  b o sh in i  k o ‘tarib ,  o ‘rto g ‘iga  q a ra d i,  sh u   qarash 
u n in g   n e c h ik d ir  E n a x o n n i  eslo lm ay   tu rg a n in i  k o lrsatardi. 
S o ‘n g ra  S alti  t a ’r if qildi:
—  0 ‘tg a n   k uz  biznikiga  m e h m o n   b o 'lib   k elishdiku  — 
kelinbibisi  b ilan   birga?  0 ‘sh a n d a   nech a  m a rta   kishi  yu- 
b o rib   c h a q irtird im ,  b o rm a d in g iz ,  o ta n g iz   ja v o b   b e rm a - 
di...
Z ebi  b osh  teb ra td i:
—  H a ,  ha...  b ild im ,  b ild im .  0 ‘zin i  k o ‘rganim   y o ‘q- 
ku,  esh itib   b ilam an .
—  A n a   o ‘sh a  qiz  o ‘sh a  safar  k elg an id a  m e n i  aytib 
ketib  edi.  B ah o rlash ib  b ir b o rib   k elam a n .  d eb   yurib   edim . 
Y a q in d a  y a n a   aytib  y u b o rib d i.  S h u n g a  te n g - to ‘shlarim  
b ilan   b ir b o rib   k e lm o q c h im a n .  S izni  h a m   olib  b o ra m a n ...
—  Q a c h o n ?
Z eb in in g   b u   k alta  savolidan  S alti  k o ‘p  n arsan i  an g la- 
di.  Bu  savol  Z eb in in g   iloji  b o ‘lsa  shu  ku n   paranjisini 
q o ‘liga  olib  (y o p in ib   h a m   o ‘tirm asd an !),  shu  y erdan
7

u zo q lash m o q   u c h u n   ta lp in g a n in i  k o ‘rsatard i.  S hu  u c h u n  
Salti:
—  M en   sizni  olib  ketgali  k eld im ,  aylanay!  —  dedi.
Va  ikki  yosh  b o la   nih o y asiz  q u v o n c h la r  ich id a  y an a
b ir-b irlarig a  c h irm a sh d ila r...
*  
*  
*
O d a td a   o n a n in g   k o ‘ngli  y u m sh o q   b o ‘ladi.  Z eb in in g  
o nasi  —  Q u rb o n b ib i  S altid a n   haligi  c h a q iriq n i  e sh itg a n - 
d a n   keyin  d a rh o l  rozilik  berdi:
—  M ayli,  o ‘y n a b ,  yozilib  kelinglar.  Q ish  ichi  y u ra k - 
laring  g ‘ash  b o ‘lg an d ir...  Y osh  n a rsa la r,  —  dedi.  Z ebi 
o n a sin in g   b erad ig an   ja v o b in i  ilgaridan  b ilard i.  Bu  o n a  
q izin in g   sa o d a tid a n   b o sh q a  n arsan i  b ilm a y d irg an   o n a la r- 
d a n   edi.  D u n y o d a   q an d a y   yaxshilik  va  xayriyatlik  b o ‘lsa, 
h a m m a sin i  shu  b irg in a  qizi  u c h u n   ista r  va  o rz u   q ilardi. 
L ekin...
O n a n in g   rozilik  so ‘zlariga  b u   b irg in a  «lekin»  elch ib  
k elg an id a n ,  b e c h o ra   q iz la r  sevinish  t o ‘lq in la rin i  y an a  b ir 
q u r  k o ‘tarish g a  fursat  to p o lm a d ila r.
H a m m a  jim   qoldi.  H a r  kim   o ‘z o ld id a   b ir n arsa  to p ib  
sh u n g a  k o ‘z  tik k an   va  u  n arsad a  Z eb i  —  o ‘z  o tasin i, 
Q u rv o n b ib i  —  o ‘z  e rin i,  S alti  —  q o v o g id a n   d o im   q o r 
yo g ‘ib  tu rg a n   sovuq  b ir  soT ini  k o ‘rardi.
Bu  b u lu tli  h av o n i  o c h m o q   faq at  o n a n in g   vazifasi
edi:
—  O tasi  b o m d o d d a n   kirsin,  —  d ed i  u  Saltiga q a ra b ,— 
m e n   o ‘z im   y o tig ‘i  bilan  ay tib   k o ‘ray,  y o ‘q   d em as,  — 
so ‘n gra  Z eb ig a  yuzlandi:  —  S e n ,  q izim ,  uyga  jo y   qil, 
o ‘r to g ‘in g n i  o ‘tq iz ,  d a stu rx o n   sol.  B iz,  o ta n g   b ila n , 
c h o y n i  s o ‘rid a  ichib,  haligi  g ap n i  g ap lash am iz.
Ikk ala  qiz  h a m   o g ‘iz  o c h m a y   jim   qo lish d i.  C h u n k i 
R azz o q   s o ‘fin in g   m ijozini  u la rn in g   ikkalasi  h a m   yaxshi 
b ilardi.  SoT iga  eng  m a ’qu l  b ir  m asalan i  b o i s a   h am  
u q tirib   ro ziligini  o lm o q   u c h u n   yo  o ‘z in in g   p iri,  yoki  k a t­
ta   b ir  davlatga  ega  b o ‘lish  k erak   edi.  U   o d a m   o ‘z  ten g la- 
rid a n   h e c h   b irin in g   h e c h   q a c h o n   h e c h   b ir  g a p in i 
tinglagan  em asd i.  A yo llard an   m a sla h a t,  ay n iq sa,  o ‘z  x o - 
tin id a n   b ir  ta k lif esh itm o q   u c h u n   R azzo q   so T in in g   q ay ta 
b o sh d a n   b u n y o d g a  kelishi  kerak  b o ‘lard i...

S h u n in g   u c h u n   Z eb i  k o ‘zlari  an d ish a   bilan  kengayib 
o ch ilg an i  h o ld a   in d a m a sd a n  jo y la m i  yig‘a  boshladi.
U  o ‘rin la rn i  yig‘ish tirib ,  n o n u s h ta  jo y larin i  tayyorlab 
b o lg a n d a n   s o ‘ng  o ‘c h o q   b o sh id a  c h o y n a k la rg a  ch o y  
tash lark an :
—  O ta m d a n   d a ra k   y o ‘q -k u ?   —  d eb  so ‘radi  o n asid an .
Q u rb o n b ib i  b ir  k o ‘c h a   eshig ig a,  b ir  y o n b o sh d a g i
d a ra x tla r  o ra sid a n   k o ‘tarilib   k elayotgan  quyoshga,  b ir 
o ‘c h o q b o sh id ag i  qiziga  q a ra g a n d a n   keyin:
—  B ilm ad im ,  avrod  c h o ‘zilib ro q   k etd im ik in ?  Sen 
c h o y n i  jin d e k   q o ‘yib  tu rib ,  c h a la   q o ld irg an   y erlaringni 
s u p ira tu r,  kelib  q o la r,  —  dedi.
Z eb i  sh u   to p d a   y an a  q aytib  q o ‘liga  supurgi  o lish n i  is- 
ta m a s a -d a ,  o ‘rto g ‘in in g   «bu  q iz   en a sin in g   gapiga  kirm as 
e k a n » ,  d e g a n   o ‘yga  b o ris h in i  o ‘y la b ,  in d a m a s d a n  
su p u rg in i  q o ‘liga  o ld i  va  b ir  q o ‘lini  b ir  tizzasiga  q o ‘yib, 
sa h n   b e tin i  su p u ra   bosh lad i.  Z eb in in g   ch o y   d a m la b   ke- 
lishini  kutib,  u y d a  —  d a stu rx o n   b o sh id a  o ‘tirg an   Salti 
ik k a la   q a n o ti  o c h iq   tu rg a n   e sh ik   o rq a li  b u   h o ln i 
k o ‘rg a n id a n   keyin  o ‘rn id a n   tu rib ,  o ‘rto g ‘in in g   yoniga 
c h iq d i.  Z ebi  u n i  u z r  aytib  q arsh i  oldi:
—  0 ‘rto q jo n ,  —  d e d i,  —  o ta m   a v ro d d a   o ‘tirib   qoldi, 
shek illi,  sh u n a q a   o d a ti  bor.  E n d iy o q   kirib  kelsa  kerak. 
X afa  b o ‘lm an g -a ?
Bu  s o ‘nggi  k alta  ju m la n in g   aytilishidagi  sam im iy at 
b ir-b iri  b ila n   y aq in   o ‘rto q   tu tish g a n   yosh  qizlard ag in a 
b o ‘lad i.  «X afa  b o ‘lm an g -a ?»   d eb  tu rg an   v aq tid a  Z eb in in g  
y u zin i  k o ‘rish  kerak  ed i,  b ir q o ‘lid a  su p u rg i,  b ir  q o ‘li  tiz ­
zasid a,  supurgi  h a m   y erd an   uzib  o lin g a n   em as,  faqat 
b o sh   y u q o ri k o ‘tarilg an u   b u tu n  vujud  S altin in g   ixtiyorida! 
K o ‘ngil,  o rz u ,  sevgi,  sev in ch ...  b u la r  h am m asi  Saltiga 
to m o n   u c h a d i,  u n g a  to m o n   o tila d i,  uni  o ‘rab,  un i  ay lan - 
tirib ,  un i  q u chadi!  Z eb in in g   yuzlaridagi  —  oyday  tin iq   va 
q u y o sh d ay   y o ru g ‘  b u   h o la t  m o d d iy   h a q iq a tla r  q a d a r 
o c h iq   k o ‘rin ard i.
0 ‘rto g ‘ining  bu  sam im iy a tin i  Salti  h a m   k o ‘z  bilan 
k o ‘rib g in a   e m a s ,  k o ‘ngil  b ila n   sez ib   a n g la g a n   ed i. 
S h u n in g   u c h u n   u  Z e b in in g  s o ‘ziga ja v o b   h a m   b erib  o ‘tir- 
m a sd a n ,  b ird an ig a  u n in g   q o ‘lidagi  supurgiga  yopishdi. 
0 ‘z  k o ‘n glida,  su p u rg in i  o lib ,  b ir  oz  su p u rish ib   bersa,
9

haligi  sam im iy atg a  y arash a  ja v o b   b ergan  boMardi.  Z ebi 
supurgini  q o ‘ld an   o ld ird i,  lekin  o ‘rto g ‘i  su p u ra   b o sh la - 
g an d a n   s o ‘ng:
—  V oy,  bu  nim asi!  Q o ‘ying,  o ‘zim   su p u ra m a n !  —  deb 
y an a  supurgiga  yopishdi.  Salti  b e rm a d i,  bu  o lm o q   istadi; 
S alti  q o c h d i,  bu  q uvladi;  sh u n d a y   qilib,  sa h n n i  sup u rish  
o ‘rniga  bu  ikki  o ‘rto q   b u tu n   hovlini  b o sh larig a  k o ‘tarib , 
sh o v q in lar  va  q iy q irish la r  b ila n   d u n y o n i  b u z ib ,  b ir-b irla - 
rini  quvlashib  ketdilar...
0 ‘z  u y in in g   q a b risto n la r  q a d a r  jim jit,  x o n a q o h la r 
q a d a r  u n siz,  o ‘z  k o ‘ngli  q a d a r  tu n d   va  x o ‘m raygan 
b o ‘lishini  istagan  R azzoq  soT i  x uddi  sh u   o la - to ‘p o lo n  
ustiga  kirib  keldi!
E sh ik d an   k ira r-k irm a s  o v o zin in g   b o rich a :
—  Bu  n im a   qiyom at!!!  —  d eb   sh o v q in   solishi  ikkala 
yosh  q izn i,  c h a q m o q   te k k a n   d arax td ay ,  tu rg a n   jo y larid a 
q o tirib   q o ‘ydi.  Y o ‘qsa,  soT i  erin in g   d in d o r  xotin i  b o ‘lgan 
Q u rvonbibi  h a m   «bas  endi!»  d e b   o z m u n c h a   q ic h q irm a - 
g an  ed i...  A gar  bu  sovuq  soT i  kirib  kelgan  b o ‘lm asa,  ikki 
yosh  q izn in g   qish  b o ‘yi  t o ‘p lan g an   k o ‘ngil  g ‘ashliklari  b ir 
oz  sh o ‘xlik  b ilan   a n c h a   yozilgan  boMardi.  Z o ta n ,  u la r­
ning  o ‘zlarini  u n u ta r  d a ra ja d a   b ir-b irla ri  b ilan   bu  xilda 
o ‘ynashuvlari  o ‘sh a  g ‘a m -g ‘a sh la r  p u ijin a sin in g   b o ‘sh a- 
lish i,  s iq in tila r  o q im in in g   t o ‘g ‘o n in i  b u z ib ,  o ld in g a  
to m o n   y o ‘l  so lish   e m a s m id i?   B u n d a y   te lb a la r c h a  
k o ‘p irib -to sh u v la rn i  to ‘x ta tm o q   u c h u n   h am ,  a lb a tta ,  te l­
b a la rc h a   h ay q irish lar,  c h a q m o q   q a d a r  quvvatli  za rb lar 
lozim   b o 1 lardi.
*  
*  
*
R azzo q   so T id a  u n d a y   q u w a t  o rtig ‘i  b ilan   bor.  Bu 
o d a m , 
ja d id n a m o  
b ir 
h a m s h a h r in in g  
d e g a n id e k , 
«ko‘rgazm aga  q o ‘y ilatu rg an   a n tiq a   m ax lu q lard a n   edi». 
A ytishlaricha,  un i  o n a   q o rn id a n   s ih a t-sa lo m a t  tu sh irtir- 
g an  va  b irin ch i  d a f ’a  y o ‘rgaklagan  k a m p ir  hazilkashligi 
va  s h o ‘xligi  b ilan   x o tin -x alaj  o ‘rtasid a  d o n g   ch iq arg an  
H a m ro   en a y m ish .  B olani  y o ‘rg aklaganidan  keyin  hali  u 
q a d a r  o d a m   kepatasiga  k irm agan  yuzlariga  tikilgan  va 
m a n a   bu  so ‘z la r  b ilan   erk alatg an m ish :
—  A ylanay,  m e h m o n ,  k im d an   xafa  boMib  tu sh d in g iz?
10

K im   o z o r  b erd i  sizga?  Ayting!  Q o vog‘ ingizni  o ch sa n g iz - 
chi!  Y o ru g 1  d u n y o g a  keldingiz!  S h u k u r  qiling!  Sevining! 
M u n d o q   b ir  kuling!  K ulim sirang!  Iljay in g L
0 ‘sh a n d a   k u lm ag an   R a z z o q   s o ‘fi  u n d a n   keyin  h am  
k u lm ay   o ‘td i.  K ulish  b ila n  y ig ia s h   o ra sid a  k a tta   farq bor. 
K ulish  b ila n   k u lm asd an   te k k in a   jid d iy a t  saq lab   tu rish  
o ra sid a  h a m   a n c h a g in a   m asofa  bor.  S h u   u c h u n   R azzoq 
so T m in g   k u lish larin i  kulish,  d eb  b o ‘lm aydi.
K u lm asd an   c h id a b   b o im a y d ig a n   m a q o m la rd a   u  h a m  
k u lad i,  lekin  u  kulish  —  kasal  o d a m n in g   k u lishiday  o g ‘ir, 
b ir  xil  so v u q   h a z illa rd a y   m alo l  k e ltiru v c h i,  y o lg ‘o n  
x u sh o m a d la rd a y   k o ‘ngilga  u ru v c h i  b o ‘lard i.  B ir  ku n  
Z eb in in g  ju d a  jid d iy   b ir  c h e h ra   bilan:
—  O ta m   k u lm a s  e k a n -d a !  —  d e g a n in i  e sh itib , 
Q u rb o n b ib i  koyib  b erg an   ed i.  S hu  h a q iq a tn i  aytgani 
u c h u n   q iz id a n   a la y n a -o s h k o r  k oyingan  Q u rv o n b ib i,  bu 
h a q iq a tn i  o ‘zi  o ‘z  k o ‘nglida  n e c h a   m a rta   tak ro rla g an  
b o ‘lsaykin?..  Til  b ilan   b iro v n in g   aybini  ay tish   o so n ,  o ‘z 
tili  b ilan   o ‘z  aybini  a y ta d ig a n la r  ju d a   k am ,  Q urvonbibi 
h a r  q a n c h a   so ‘zga  ep c h il  x o tin   b o i s a   h a m ,  un i  bu  k am - 
la r  o rasiga  q o ‘shib  b o im a y d i.
Q u rb o n b ib i  s o ‘zga  q a n c h a   ep c h il  b o i s a ,  R azzo q   s o ‘fl 
shu  q a d a r  k am g ap ,  in d a m a s,  d a m in i  ichiga  solgan,  ziq n a 
o d a m  ed i. T ash q a ri o la m d a ,  y a ’ni  o ‘z h o vlisidan ta sh q a ri- 
d a  u n in g   d o im iy   va  b ir-d a n b ir  vazifasi:  o ‘zid a n   u lu g ‘  va 
k u c h lila r  g apirsa  —  « h o w a - h o w a » ,  d e m a k ,  o ‘zid a n   past 
va  k u ch sizla r g ap irsa —  «yo‘q , y o ‘q»,  d eg an   m a ’n id a  bosh 
c h a y q a sh   b o ia r d i.  U y id a   v aq tid a  u n in g   o g ‘zid a n   o d am  
b o lalari  o ‘rtasid a  y u ra tu rg an   tu z u k ,  m a   nilik va  «gap»  d e - 
sa b o ia d ig a n  b ir s o ‘z c h iq m a s edi.  U m u m a n ,  so T in in g  bu 
b o b d a   o ‘ziga  k o ‘ra  asoli  b ir  m aslagi  bor:  u  o ‘zi  m aq tan ib  
ay tg an id ay ,  x o tin -x alaj  o ld id a  o g i z  o c h ib  til  q ald ira tish n i 
ravo  k o ‘rm aydi.  «B u  til,  —  deydi  so ‘fi,  —  d o im  x u d o n in g  
zikri  b ila n   q ald ira y d i.  Bu  o g i z   h a m m a   v aq t  x u d o n in g  
zikriga  o ch ilad i.  O g i z   b ilan   til  —  b a n d a n in g  jism id a   eng 
aziz va ta b a rru k  a ’zolar.  U la rn i x o tin   kishiday past  m axluq 
o ld id a   x o r q ilin a d im i?  B o im a s a ,  h aq   ta o lo n in g   b an d alari 
it b ila n  h a m  g ap lash a bersin! Y o ‘q,  x o tin  kishiga ju d a  z a ru r 
g ap   a y tila d i,  u   to ifa   b ila n   z a ru ra t  y u z a sid a n g in a   g a p - 
lashiladi.  Vassalom!»
и

0 ‘zb ek d a  ax ir  h a r  b ir  erk ak   o ‘z  x o tin in i  —  o ‘z  halol 
ju ftin i  qizi  yo  o ‘g ‘lining  n o m i  b ilan   ata b   c h a q ira d i.  0 ‘z 
x o tin in in g   ism ini  aytib  c h a q irish   yaram ay d i.  X o tin in in g  
ism i  M ary am ,  q izin in g   ism i  X a d ic h a  b o ‘lsa,  m o ‘m in - 
m u su lm o n :  —  s h a rm u -h a y o   y u zasid an   b o ‘lsa m ik a n ? - 
x o tin in i  «X adicha»  d eb  c h a q ira d i.  A ksar  o n a -b o la   b a - 
ravar  «labbay!»  deydi;  sh u n d a y -d a ,  o ilan in g   h aq iq iy   egasi 
b o ‘lgan  ota:  « K a tta n g n i  a y ta m a n ,  k attangni!»  deydi. 
H a tto   sh u n d a   h a m   « M ary am n i» ,  d e m a y -d i...
B izning  soT i  m o ‘m in -m u s u lm o n n in g   bu  urfiga  ham  
a m a l  q ilm a y d i,  u  o ‘z  halol  ju fti  Q u rv o n b ib in i  h a m m a  
v a q t  « F itn a »   d eb   c h a q ira d i:  « F itn a ,  sa lla m n i  ber!», 
« F itn a ,  qiz  oM guring  q an i?» ,  F itn a ,  p u ld a n   uzat!»
Q u rb o n b ib i,  s o ‘figa  a c h c h iq   q ilib  b o ‘lsam i  yo  o ‘zi- 
ning  yaratilish  h a m rid a   shu  narsa  b o rm i,  h a r  qalay  fit- 


Do'stlaringiz bilan baham:
  1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   29


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2017
ma'muriyatiga murojaat qiling