«sharq» n a sh r iy o t -m a t baa a k s iy a d o r L ik k o m pa n iy a si bosh tahr ir


Download 124.23 Kb.

bet6/29
Sana17.11.2017
Hajmi124.23 Kb.
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   29
c h a q irib   q o ‘yibsiz.  E n d i,  b ir  iloj  qilib,  q ay tarish   kerak. 
K u n d o s h la rin g iz g a   b ild irm a s d a n  
ish  tu tis h  
kerak. 
X a y riy a tk i,  k u n d o s h in g iz n in g   q iz i  c h a q ir m a b d i.  U 
c h a q irg a n d a ,  y o m o n   b o ia r d i.
—  M en   oMgur,  o ‘sh a  kuni  Z e b ix o n n in g   ovoziga  m ast 
b o ‘lib,  h ec h   n arsan i  o ‘y lay o lm ab m aii-d a!  K u n d o sh im - 
n in g   qiziga:  «Siz  ch a q irsa n g iz m ik a n ,  m e n   c h a q irsa m - 
m ik a n ? »   d e b   m a s la h a t  s o lib m a n -a !  M en i  q arang! 
X ayriyat,  u  qiz  eslilik  qilib:  «M en   b u v im d an   be ruxsat 
m e h m o n   c h a q irm a y m a n .  S iz  k attasiz,  o ‘zingiz  c h a q i- 
ring»,  d ed i...
—  A slini  o ‘y lag an d a ,  u  h a m   esipastlik  qilibdi.  L ekin 
u n in g   bu  esipastligi  —  sizning  foydangiz.
U m rin isab ib i  b ir  ozgina  jim   q o lg ach ,  y an a  k e lin ­
c h a k n in g   q u lo g l iga  egildi:
—  E n d i  siz,  b ir  ish  qilib  to b in g iz  q o ch g a n   b o ‘lasiz-u, 
m en   b o rib ,  E nax o n g a  ay tam a n .  «B oshini  k o ‘tarib   qolsa, 
m en   o ‘zim   x ab a r  q ilam an » ,  d ey m an .  S hu  b ilan   qolib  ke- 
ta d i...  M e h m o n la r  b u g u n -e rta   qaytib  k e tish a r  em ish. 
Z eb ix o n   ju d a   s o ‘fi  o d a m n in g   qizi  e k a n .  O tasi  bir-ikki 
k u n g a  b a z o ‘r   ijozat  b erg an   em ish ...
K e lin c h a k   h a li  h a m   o ‘zig a   k e lm a g a n   e d i,  y an a 
U m rin isa b ib in in g   b o ‘yniga  osildi:
—  Q a n d ay   b o i a r  e k a n ?  Ju d a   x u n u k   b o ‘ladida.  B utun 
q ish lo q q a  g ap  ta rq a la d i...  Bu  k u n d o sh la rim ,  d e n g ,  ta r- 
q a tm a y   q o ‘yish ad im i?  B oshqa  b ir  ilojini  to p sak ,  yaxshi 
boMardi.
K e lin c h a k   U m rin isa b ib in in g   k o ‘zlariga  b ir  oz  tikilib 
turgach:
—  S h u   to p d a   o n a m   n o to b   boMib  ch a q irtirsa ,  xafa 
b o ‘lm as  edim !  —  dedi.
—  BoMmasa,  o n a n g iz n i  kasal  qilaylik.  U  sizni  ja d a l-
45

latib  ch a q irtirsin .  Siz  u zr  aytib,  j o ‘n ay  b erin g ...  S h u   s h a ­
harlik  q izlar  k etg u n c h a   o n a n g iz n ik id a   tu rg an in g iz  h am  
yaxshi.
—  B uni  q an d a y   q ilam iz?
—  Bu  oso n .  M en   h o z ir  p a ra n jim n i  y o p in ib ,  siz- 
larnikiga  j o ‘n a y m a n .  H a m m a   g ap n i  o n an g izg a  uqtirib, 
te z d a n   q a y ta m a n .  O rq a m d a n   d u m m a -d u m   o d a m   keladi, 
siz  k eta  berasiz.  K ech  payt  m e n   o ‘zim   kirib,  E nax o n g a 
aytib  q o ‘y am an .
K e lin ch a k   bu  m aslah atg a  ta m o m   qoyil  b o ‘lgan  edi. 
U m rin isab ib in in g   k o ‘z la rid a n   o bpdi:
—  Bu  yaxshiligingizni  b ir  u m r  u n u tm a y m a n ,  x o la ,- 
d ed i.  —  Q izin g izn i,  x u d o   x o h lasa,  o ‘zim   to ‘y  qilib,  o ‘zim  
uzatam an!  Siz  d arro v   j o ‘nang!  A n a ,  m isto v o q d a  n o n , 
lik o p c h a d a   m ayiz  b o r,  n o n d a n ,  m ay izd a n   olib,  y o ‘lga 
lushing!  T e z   boMing,  jo n   xola!
U m rin isab ib i  irg‘ib  o ‘m id a n   tu rd i,  n o n   b ilan   m a - 
yizning  h a m m a sin i  ro lm o lch asig a  tugib,  uydan  chiqdi. 
U ning  u y d an   c h iq ib ,  o ‘z  hovlisiga  to m o n   k etayotganini 
k elin ch ak   esh ik   o ld id a  k u za tib   turd i.
T a sh q a rid a   k u n d o sh la rd a n   biri  U m rin isa b ib id a n   n im a 
q ilib   y u rg a n in i  s o ‘ra g an   b o i s a   k e ra k ,  u  k ic h k in a  
d a ric h a n i  o c h ib ,  b ir o y o g in i  o ‘z  hovlisiga  q o ‘y a rk a n ,  b a ­
lan d   ovoz  bilan:
—  S u lto n x o n   ertaga  m e h m o n   c h a q irtirm o q c h i  e k a n , 
shunga  q arash ib   be ray,  d eb  ch iq ib   edim !  —  dedi.
Bu  b a la n d   va  keskin  ovoz  S u lto n x o n n in g   q u lo g ig a  
ju d a   xush  y o q a r  ed i...
*  
*  
*
A shulachi  q izn in g   o ‘zlarinikiga  m e h m o n   b o i i b   kela- 
jag in i  e sh itg a n d a n   beri  m in g b o sh in in g   o ‘rta n c h i  xotin i 
P o sh sh ax o n   ju d a   xursan d   edi.  F a q a t  e rin in g   shaharga 
k e tib , 
b e d a ra k  
y o ‘q o lg a n ig a  
a c h in a r d i, 
S h a h a rd a  
b o ‘lm asd an   shu  yerda  b o ‘Isa,  b ir  ish  qilib,  sh a h a rlik   q iz ­
ning  ovozini  unga  esh ittirish   va  shu  y o ‘l  b ilan   k u n d o sh - 
ning  ustiga  k u n d o sh   k eltirish  qiyin  em asligini  yaxshi  b i- 
lardi.  E rin in g   xotinbozligi  esa  b ir  unga  em as,  b u tu n   d u n - 
yoga  m a 'lu m   edi.  Z eb in i  b ir  ish  q ilib  m in g b o sh ig a  olib 
berish  u stid a  o ‘zin in g   b u ru n g i  d u sh m a n i,  y a 'n i  k a tta
46

k u n d o sh i  X a d ic h a x o n   b ila n   ittifo q   b o sh la sh d a n   h am  
to rtin m a s id i.  S h u n in g   u c h u n   b o ‘lsa  k e ra k ,  b u g u n g i 
n o n u s h ta n i  u n in g   uyida  q ild i,  eng  m a h ra m   sirlarini  ay t- 
g an  b o ‘lib,  u n i  o ‘ziga  m oyil  q ildirishga  u rin d i.
—  E rin g izd a n   shu  c h o q q a c h a   d a ra k   y o ‘q -a ?   —  ded i  u 
kulib  turib.
—  H a ,  erin g iz  sh a h a rd a   q olib  ketdi.  B ilm ad im ,  y an a 
b itta -y a rim ta g a   n azari  tu sh d im ik in ?
—  N a zari a ri  q u rsin   u  kishining?  H adeb  tu sh a   b e ra r 
e k a n -d a ...
—  S iz -b iz  «tush m asin » ,  d eg a n im iz  b ilan   tu sh m ay   q o - 
larm idi?  X udo  o ‘zi  tu sh ad ig an   qilib  yaratg an   e k a n -d a .
—  X u d o v an d i  karim   b u   erk ak larn i  m u n c h a   yaxshi 
k o ‘ra r  e k a n ,  a...
—  0 ‘zim iz d a n   q iy o s-d a ...  O ra m iz d a   erk ak n i  yaxshi 
k o ‘rm ay d ig an   kim   b o r? ..  N o n d a n   oling!  Q iyom ga  q arab  
o ‘tirsan g iz-ch i...
—  N o n   b ilan   qiy o m   h a r  k u n   bor.  B o sh q a  d a rd la rd a n  
gapirishaylik.
—  N o n   b ila n   qiy o m   h a r  k im n ik id a  y o ‘q.  Bu  h am  
b o rn ik id a  b o r.  S h u k u r  qilsak  boMadi...
—  M in g   q a tla   s h u k u r-k u - y a ...  0 ‘z  b o sh in g iz d a n  
o ‘tg a n ,  bilasiz,  k o ‘ngilni  tim ta la g a n   b ir  narsa  bor...
—  M e n in g   k o ‘n g lim   tim ta la n ib - tim ta la n ib ,  a d o  
b o ig a n ,  aylan ay ...  K o ‘n glim dagi  o lo v n in g   q u ru q   kuli 
q o lg an ,  xolos.  E ndi  x u d o n in g  ta q d iri  b ila n ,  m en in g   k u n - 
larim   sizning  boshingizga  tu sh ib d i.  I n s o f  q ilg an d a,  ay ­
lanay,  bu  k u n n i  x u d o   h ec h   b ir  b a n d a sin in g   boshiga 
keltirm asin .  N o n d a n   olib  o ‘tiring...
P o s h s h a x o n  
o ‘z 
k u n d o s h in in g  
bu 
g a p la rid a g i 
a c h c h iq   k esatm alarn i  t o ‘p p a - to ‘g bri  o ‘z  b ag ‘riga  borib 
s a n c h ila d ig a n  
n a y z a la r 
b ilib  
va 
sez ib  
o ‘tira rd i. 
C h in a k a m ,  b ir  z a m o n   o ‘zi  sh u   b e c h o ra   x o tin n in g   u sti­
ga  k u n d o sh   b o i i b   kelib,  u n in g   yuragini  tim ta la g a n ,  uni 
rash к  va  k o ‘rolm aslik 
o lo v larid a  y o n d irg an   edi.  U 
v a q td a   o ‘zi  —  kuldi,  o c h ild i,  q u v o n d i,  gerdayib,  os- 
m o n d a n   q a ra b   q a d a m   b o sd i...  X a d ic h ax o n   esa  ezildi, 
k u y d i,  o ‘rta n d i,  x o ‘r la n ib -x o ‘rla n ib   a c h c h iq -a c h c h iq  
y ig la d i.  F a q a t  hali  b o ‘yida  b o l m a y   tu rib ,  o ‘zining 
p esh o n a sig a  h a m   k u n d o sh   bitdi.  B u tu n   g ‘u ru ri  sindi,
47

gerdayishi  p o y m o l  b o i d i ,   sevinchi  s o ‘nd i,  yuzi  s o ‘ldi, 
lablari  xazon  rangiga  b o ‘yaldi,  u m id la ri  uzildi,  oyoqlari 
z o ‘rg ‘a - z o ‘rg‘a  su d ralib   jila d ig a n   holga  keldi.  S u lto n x o n  
k elg an d an   beri  u n in g   lablari  ikki  tish i  o ra sid a n   ch iq - 
m as,  k o ‘zlari  sal  n arsaga  yosh  olib  y u b o ra r,  k o ‘kragi- 
dagi  d ev lar  irg‘itgan  o g ‘ir  to sh la rd a n   biri  k o ‘n d alan g  
kelib  y o tard i...  D u ru st,  q o rn i  to ‘q ,  u st-b o sh i  jo y id a , 
q av a t-q av at  sarp o ,  o g ‘ir  m e h n a t  y o ‘q ...  Lekin  y o n g i­
nasid a  b o sh q a  b ir  y u ld u z  ch a ra q la b ,  k o ‘zlarin i  q a - 
m ash tirib   tu rg a n d a n   keyin  bu  d a v la tla rd a n   n im a   foy- 
da?
X a d ic h a x o n n in g   bu  h a q li  k e s a tis h la rid a n   keyin 
c h o ‘k kan  o g ‘ir  b ir jim lik   ich id a  faqat  o g ‘izlargina  q u ru q  
n o n n i  c h a y n a sh d a n   c h a lo p la r  e k a n ,  P o sh sh ax o n   bu  n a r- 
salarni  o ‘ylardi.  B ugun  o ‘z in in g   eski  d u sh m a n i  o ld id a 
d u sh m a n n in g   h aq   ek a n in i  iq ro r  qilish,  a lb a tta ,  yengil 
em asidi.  F a q a t  narigi  —  kichik  k u n d o sh ,  m in g b o sh in in g  
kum u sh   k am arid a  eng  a ’lo  naq sh   b o i i b   y o n ib   tu rg a n d a , 
bu  zararsiz  k u n d o sh in g   haqligini  iq ro r  q ilib  va  uning 
siniq  k o ‘nglini  ovlash,  shu  bilan  un i  q o l g a   o lm o q ,  h o zir 
ikkala  x o tin   u c h u n   b a ra v a r  k u n d o sh   b o i g a n   k ich ik  
xotinga  qarshi  o ‘t  o c h m o q   lozim   edi.  B o‘shalgan  piyo- 
lani  c h e rtib ,  u zatark an :
—  A ytganingiz  ro st,  —  d ed i  P o sh sh ax o n ,  —  aytgan 
gap larin g iz  a c h c h iq   b o i s a   h a m k i,  rost.  Bu  t o lg ‘rid a  m en 
sizga  h ec h   narsa  d e y o lm a y m a n ,  ay n iq sa,  m e n   kelganda 
b olalik  ed in g iz  siz...  B ilam an.
K u n d o sh in in g   q o iid a n   sovibroq  q o lgan  b ir  piyola 
ch o y n i  o ld i-d a ,  b ir-b ir  k etin   ik k i-u c h   h o ‘p lab ,  b o ‘sh al- 
gan  piyolani  yan a  q ay tard i.  S o ‘n gra  d av o m   etdi:
—  U   y o g ln i  o ‘ylag an d a,  n a  sizda  ayb  b o r,  na  m en d a. 
Q aysi  b irim iz   b u   o d a m g a   o ‘z im iz   x o h la b   teg ib m iz? 
H a m m a m iz n i  o ta - o n a m iz   b iz d a n   s o ‘r a m a y -n e tm a y  
uzatgan.  B izning  k o ‘z  y o shlarim izga  kim   q a ra g a n ,  d ey ­
siz?
S h u   y erd a  X a d ic h ax o n   e ’tiro z   qildi:
—  Y o‘q ,  u n d a y   d em an g .  M e n ,  o ‘zim   x o hlab  te k k a n - 
m an .  U  v aq td a  kuyovingiz  yosh  ed i,  m u n c h a   k atta  a m a l- 
d o r   em asid i,  n ih o y ati  ellikboshi  edi.  B irinchi  x o tin id a n  
bola  b o lm a g a n   e k a n ,  ik k i-u ch   yil  u m r  q ilish g an larid an
48

keyin  xotin i  o ‘lib  ketgan.  M en i  olgan  vaqtida:  «S en  k o ‘z 
o c h ib   k o ‘rg a n im san » ,  d e rd i...  M en in g   h ec h   b ir  noliy d i- 
g an  yerim   y o ‘q  edi.  T o le im d a n   xafa  em as  e d im ,  bu  o ra - 
d a  m a n a   bu  F azilat  tu g ‘ildi.  B ola  degan  o ta -o n a n i  b ir- 
biriga  b o g ‘laydi...  F azilat  tu g ‘ilg an d an   keyin  m en   ju d a  
xursan d   ed im .  X uddi  o ‘sh a  p ay tlard a  o n a m   o i d i .   O tam  
hajga  ketib,  u  y erd a  qoldi.  S h u n c h a   m u sib atlarn i  q iy n al- 
m a sd an   o ltk azd im .  N im a g a   d esangiz,  u y im d an   k o ‘nglim  
t o ‘q  edi...
S hu  yerga  kelg an d a,  X a d ic h ax o n   ko‘ziga  yosh  oldi, 
sh ap a lo q   gulli  o b irav o n   k o ‘y lagining  u z u n   yengi  bilan 
k o ‘zlarini  artd i.  S o ‘ngra  yoshli  k o ‘zlari  b ilan   ta sh q a rid a - 
gi  so ‘rida  o c h iq -s o c h iq   y o tgan  va  boshiga  o fto b   tu sh ib  
q o lg a n   F a z ila tg a   q a ra d i.  C h o y n a k d a g i  s o ‘nggi  ikki 
h o ‘p lam   c h o y n i  quyib,  b ir  h a m la d a   ichib  b itirib ,  ch o y - 
n ak -p iy o la n i  narigi  y o niga  olib  q o ‘y g an id an   keyin  so ‘zi- 
d a  d av o m   qildi:
—  B u n in g iz   a m a ld o r  b o ‘lg a n d a n   k ey in   a y n id i. 
M ingboshilik  y o m o n   hovliq tird i.  0 ‘z  q ish lo g ‘ini  tash lab , 
bu  yerga  k o ‘ch d i.  Bu  k a tta   hovlini  sotib  oldi.  M an a  bu 
k a tta   im o ra tla rn i  s o ld ird i.  B o g ‘- r o g ‘  q ild i,  y e r-su v  
k o ‘p aytirdi.  K o‘ngli  b o sh q a  savdolarga,  o ‘zga  k o ‘ylarga 
tu s h d i...  B ola  h a m   k o ‘ziga  k o ‘rin m a d i,  x o tin   h a m . 
Y oniga  «haybarak allach ilar»   kirishdi.  X o tin   to p a d ig a n , 
m aslah a t  b e ra d ig a n la r  k o ‘payishdi.  Bir  h afta n in g   ichida 
t o ‘y  qilib,  m e n in g   ustim ga  sizni  keltirib  q o ‘ydi...
S h u   yerga  k elg an d a ,  P o sh sh ax o n   chiday o lm ad i:
—  M en   x o hlab  kelgan  b o ‘lsam   e k a n ...  O yog‘im dan 
b o g ‘lab,  b ir  c h o ‘riday  olib  keldilar.  T u g ‘ilganim ga,  y o sh - 
ligim da  kasal  b o i i b   o l i b   k etm ag a n im g a  o ‘k in a -o ‘kina 
kelganm an.
—  B ilam an ,  aylanay,  b ila m a n ...  U  y o g ln i  s o ‘ra san - 
giz,  b u   ayol  to ifasin in g   k o ‘pi  o ta -o n a n in g   z o ‘ri  bilan  e r- 
ga  tegadi.  S h u n d a y   b o i s a   h a m   siz  m enga  k u n d o sh   b o i ib  
k elg an siz-d a...
—  K elm ay   o ‘la  q o lay   m en!  Sizga  k u n d o sh   b o i ib  
n e c h a   yil,  n e c h a   o yim   ro h a td a   o l d i ?   Sizku  b e sh -o lti  yil 
ro h a t  k o ‘ribsiz,  a rm o n in g iz   y o ‘q...  M en  s h o ‘rlik  b ir  yil 
h am   yay rag an im   y o ‘q ...  Bir  k ec h an in g   ich id a  t o ‘y  ovozi 
c h iq d i-y u ,  ertasi  kuni  n a m o z sh o m d a   S u lto n x o n   kirib
49

k eldi...  OMganim  yaxshi  em asm i  b u   k u n im d a n ?   O tam  
o ‘lg u r  m u n in g   yer-suviga,  davlatiga  q iziq d i,  «yax»1  d eb 
tu rib   oldi.  Bu  d av latlard an   unga  n im a   foyda?..
—  D av lati  q u rsin ,  davlati!..  E n a x o n n in g   kelinbibisiga 
rashkim   keladi...  D avlat  asari  y o ‘q.  R o ‘zg‘o rlari  z o ‘rg‘a 
o ‘tad i.  Q o ‘zic h o q d a y   ikki  bolasi  bor.  Eri  h a m ish a   y o n i­
da...  K u n d o sh   alam i  y o ‘q...
—  N im a sin i  aytasiz...
Ikkovi  h a m  jim   b o ‘ldilar.  Bir  o z d a n   s o ‘ng  g ap n i  yan a 
P o sh sh ax o n   boshladi:
—  M en   c h id o lm a y m a n   aslo,  m e n   ch id o lm ay m an ! 
M en  aslo  c h id o lm a y m a n   bu  alam ga!
S o ‘n gra  ja la n g la b   tevaragiga  q arab   o lg ach ,  d astu rx o n  
u stid an   k u n d o sh ig a  egilib,  dedi:
—  Y an a  b itta n i  olib  b erib,  m a n a   bu  y ash sh a m a g u rn i 
q o n q o ra   q a q s h a ts a m ...  K ib ru   h a v o la rin i  sin d irs a m ... 
s h a sh tin i  q a y ta rsa m ...  H o v liq ish in i  b o ssa m ...  U n d a n  
keyin  sizn in g   d astu rx o n in g iz n i  solib,  q o ‘lingizga  suv 
b e rib ,  q iz in g iz n in g   c h o k la rin i  tik ish ib ,  x iz m a tin g iz n i 
qilib  yotardim !  X o h   ish o n in g ,  x o h   ishonm ang!..
—  S h u   to p d a   siz  alam z ad asiz,  yolg‘o n   aytm aysiz...
K u n d o sh lik   olovlari,  z o ta n ,  s o ‘nib  bitgan  bu  bolalik
x o tin g a  kechagi  d u sh m a n n in g   bu  kungi  x u sh o m ad lari 
sh irin   esh itild i,  S u lto n x o n n in g   ustiga  y an a  biri  kelsa,  d e - 
m ak,  t o ‘rtin ch isi  b o ‘lad i  va  k u n d o sh lik   alam i  yan a  ham  
y iro q lash ad i.  S hu n i  o ‘ylab,  X a d ic h ax o n   kechagi  k u n ­
d o sh in in g   b ugun  y o rd a m   s o ‘rab  uzatgan  q o ‘lini  qabul 
qilishga  y o ‘q  d em as  edi.  F a q a t  P o sh sh ax o n n in g   y an a 
h am   o ch iq ro q   va  an iq ro q   g ap irish in i,  t o ‘g ‘r id a n - to ‘g ‘ri 
birlik  taklifida  boM ishini  k u tard i.  K u n d o sh i  k u td irm ad i:
—  Q ars  ikki  q o ‘ld a n   c h iq a r  ekan!  Ik k a la m iz  b ir 
b o ‘lsak,  S u lto n n i  tu zlay m iz.  U n d a n   keyin  k u n d o sh lik  
alam i,  sizd an   ikki  p o g ‘o n a ,  m e n d a n   b ir  p o g ‘o n a  y iro q ­
lashadi.  Ikkovim iz  h a m   x o tiijam   b o ‘lib,  o p a-sin g il  tu ti- 
n am iz.  S h u   d av latn i,  q a n c h a   k erak ,  o ‘z  q o ‘lim izga  olib, 
o ‘rtad a  b a h a m   k o ‘risham iz.  Y oshligim iz  sh am o lg a  ketib 
boM di... 
E n d i  d a v la td a n   b ir  n a rs a   o lib   q o lay lik . 
Q a rig an im iz d a  asq o tad i...
'« Y o ‘q».
50

X a d ic h a x o n n in g   k u tgan  s o bzlari  shu  edi.  Z o ta n ,  u 
so ‘z la r u n in g  o ‘z  k o 'n g lid ag i  s o ‘zlarn in g  x uddi o ‘zi  e m as- 
m idi?  0 ‘zi  d o im   yolg‘iz  qolgan  v aq tlarid a  d o im   shu 
to ‘g ‘rida  o ‘ylab,  sh u   xil  tila k la rd a  b o ‘lm asm id i??  D e m a k , 
b ugun  ikkala  k u n d o sh n in g   yuragi  b ir  zarb   bilan  uribdi! 
Ikkala  k u n d o sh   b u g u n   b ir-b irla rin i  an g lab ,  b ir-b irlarig a 
q o ‘l  uzatibdilar!  M u n d a n   yaxshi  n im a   bor?  Bir  kishi 
q ilo lm ag a n   ishni  ikki  kishi  qila  oladi.  Ikki  kishi  q ilo lm a - 
g an in i  u ch   kishi  qiladi.  G a p   o ‘sha  u ch   k ishining  b ir-b iri- 
ga  q o ‘l  u z a tib ,  m a sla h a tn i  b ir  qilishida'
—  S o z  b ir  qizni  to ‘g ‘ri  qilsangiz,  hali  h am   y o lq  d e- 
m a y d i  u  fosiq!  0 ‘y la sh a y lik ,  b o ‘lm a sa ...  —  d ed i 
X a d ich ax o n .
K u n d o sh i  b ird a n ig a   o 'r n id a n   tu rib ,  u n in g   y o niga 
o ‘tdi  va,  xuddi  jo n a jo n   o ‘rto q lard a y ,  q o i i n i   yelkasiga 
tash lab ,  b e tla rid a n   o ‘p ib -o ‘pib  oldi.  Bu  o ‘pish  riy o k o r  va 
ald am c h i  o lp ish la rd a n   em asidi.  B alki,  a k sin c h a ,  c h i- 
n ak a m   va  astoydil  edi.  S h u   to p d a   P o sh sh ax o n n in g   b u tu n  
v u ju d in i  k u n d o sh lik   olovi  o ‘rab  o lg an ,  k o lzlari  o lovning 
alangalari  ila  c h a q n a b   y o n m o q d a ,  ikki  yuzi  u n in g   h a ro - 
rati  b ilan   q ip -q izil  c h o ‘q q a  ay lan g an id i...
S h u   osilish  va  o ‘p ish la r  b ilan   o ‘z in in g   astoydilligini 
bild irg an d an   keyin,  P o sh sh ax o n   irg‘ib  o ‘m id a n   tu rd i, 
yugurib  b o rib ,  esh ik   va  d eraza la rn i  q a ra b   k e ld i-d a ,  dedi:
—  0 ‘ylab  o ‘tirish  nega  kerak?  D u n y o n in g   eng  soz 
qizi  o ‘z  o y o g ‘i  b ilan   q ish lo g ‘im izga  kelib  o ‘tirib d i...  U 
q izn in g   o ‘zin i  h a m   m e h m o n   qilib  ch a q irsak ...  tam om !
—  S iz  k im n i  aytayotirsiz?
—  E n a x o n n in g   sh ah a rlik   m e h m o n la rid a n   Z ebixon 
d eg an   ash u lac h isin i...
X a d ic h ax o n   ta n   b erg an d ay   qilib  k u n d o sh ig a  q a ra d i- 
d a,  dedi:
—  T opib siz-a!..  Esingizga  qoyilm an!  U  q izn in g   t a ’rifi- 
ni  m en   h a m   e sh itd im .  Balo  em ish ...
—  S h u n d a y   boN gandan  keyin  b iz n in g   ish im iz  yana 
h am   yengillashadi.  U  qizni  eringizga  m a q ta b   esh itd irad i- 
g a n la r  b iz d a n   b o sh q a   h a m   k o ‘p  to p ila d i.  M en  bilan 
S u lto n n i  m a q ta b   y ed irg a n lar  sh u n d a y   q izn i  ay tm ad i, 
d eysizm i?
T a sh q a rid a n   y o ‘taig an   ovoz  eshitildi.  S o ‘rida  yotgan
51

F azilat  o ‘rn id an   tu rib   k elay o tir  edi.  Ikkalasi  h a m   bu  su h - 
b atn i  shu  jo y d a   uzib,  m a y d a -c h u y d a   ro ‘zg ‘o r   gaplariga 
k o ‘chdilar.
B ir o z d a n   s o ‘ng  b e t-q o ‘lini  yuvib,  F azilat  kirdi.  U  os- 
to n a g a   q ad a m   q o ‘y a r -q o ‘ym as,  onasi:
—  B e t-k o ‘zingni  y u vdingm i?  —  d e b   s o ‘radi.
—  Ha!  —  d ed i  qiz.
—  B o lm a s a ,  o ‘c h o q d a   kichik  ch o y n a k d a   c h o y   b o r, 
ola  kir.  N o n u sh ta n g n i  qilasan.
Q iz  ch o y n i  keltirib  q o ‘yib,  d astu rx o n g a  o ‘tir a r - o ‘tir- 
m as,  gap  boshladi:
— 
K e c h a si 
c h a r c h a b  
k e lib , 
u x lab  
q o lib m a n . 
B o‘lm asa,  sizlarni  uyg‘o tib ,  k o ‘rg a n la rim n i  g ap irib   b e ra r 
edim .
—  N im a la rn i  k o ‘rding?  —  d eb   s o ‘radi  onasi.
—  Q an i,  g ap irib   b e rin g -c h i,  —  d ed i  P o shshaxon.
—  N im asin i  aytasiz!  Z eb ix o n   d eg an   b ir  a sh u lac h i  ke- 
libdi,  ov o zin i  esh itsan g iz,  m ast  boMasiz!
B u lar  ikkalasi  b ir-b irla rig a   q a ra s h ib ,  m iy ig ‘la rid a  
kulib  q o ‘ydilar.
—  Y an a  k im la rn i  k o ‘rding?
—  Z eb ix o n   b ilan   kelgan  b o sh q a  q izlar  h am   b iri-b iri- 
d a n   yaxshi,  b iri-b irid a n   soz,  b iri-b irid a n   o c h iq ,  b iri-b iri- 
d an  q u v n o q ...
O n asi,  «pix-x»  e tib ,  kulib  y u b o rd i  va  e sh itila r-e sh itil- 
m as  qilib:
—  P o g ‘o n a n i  y an a  h am   n ariga  c h o ‘zsak  b o ‘lar  ekan! 
—  dedi.
—  N im a   d eb   y o tirsan ,  oyi?  —  d eb  s o ‘radi  qiz.
—  H e c h ,  —  d ed i  on asi.  —  0 ‘z im c h a   b ir  narsa  d ed im . 
S en  esh itm ay   q o ‘ya  qol...
Bu  h az iln i  o ‘rta n c h i  x o tin   ang lag an   va  q u v o n ib   kulish 
bilan  m u q o b a la   qilgan  edi.
—  M e h m o n d o rc h ilik   q a n a q a   b o ‘ldi?  —  d eb  so ‘radi 
onasi.
—  H a ,  d astu rx o n d a n   keling,  —  dedi  P o shshaxon.
—  K a m b a g ‘a ln in g   d a s tu rx o n i  n im a   b o ‘lard i?  N o n , 
patir,  m ayiz, o ‘rik q o q i... savzi q iy o m ...  O xirida zig‘iry o g ‘i 
palov...  b itta -y a rim ta  g o ‘sh t  u ch  rasa b o r,  b o ‘lm asa  y o ‘q...
—  V oy,  o i a   qolsin!  —  ded i  P o shshaxon.
52

—  H a-ya!  —  d ed i  q izn in g   onasi.
—  D a stu rx o n g a   k im   q a ra b d i,  d ey siz?  —  d e d i 
F azilat.  —  H a m m a n in g   a q li-h u sh i  o ‘y in d a,  ash u lad a , 
q izlard a,  haligi  Z e b ix o n d a   b o ‘ldi.  T o   yig ‘in   tu g alg u n ch a 
h ec h   k im   jilm a d i.  H e c h   k im n in g   jilgisi  kelm adi.  Y arim  
k e c h a d a n   keyin  q ay tib   keldik.  Biz  k elg an d a ,  h am m an g iz 
d o n g   q o tib   uxlagan  edingiz...
—  D a stu rx o n i  m u n c h a   y o m o n   e k a n ,  sen  c h a q irm a b - 
s a n - d a ,  m e h m o n la rn i.  B iz  b u   y e rd a   q iy o m a t  q ilib  
k u za ta rd ik ...
—  S h u n i  ayting-a!  —  d ed i  P o shshaxon.
—  M en   sizd an   s o ‘roqsiz  ch a q irish g a  b o tin o lm a d im . 


Do'stlaringiz bilan baham:
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   29


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2017
ma'muriyatiga murojaat qiling