«sharq» n a sh r iy o t -m a t baa a k s iy a d o r L ik k o m pa n iy a si bosh tahr ir


Download 124.23 Kb.
Pdf просмотр
bet7/29
Sana17.11.2017
Hajmi124.23 Kb.
1   2   3   4   5   6   7   8   9   10   ...   29
Ikkovim iz  m aslah a t  q ilish d ik ,  ertagi  kunga  S u lto n x o n  
ay am   ch a q irib   keldi.
Ikkala  k u n d o sh n in g   k o ‘zlari  b ird an ig a ,  o ‘g ‘il  k o ‘rga- 
n in i  x ab a r o lg an   o ta n in g   k o ‘zlariday,  ravshan  b ir olov  b i­
lan  ch a ra q la d i.  K o ‘z  h im oyasi  b ilan   b ir-b irla rig a sev in ch - 
li  x a b a r  u za tish ib   o ld ilar.  Ikkalasi  b ir-b irin i  k o ‘z  u c h id a  
q u tlad i.
—  S u lto n x o n   ayang?  —  d eb  s o 1 radi  onasi.
—  H a ,  S u lto n x o n   ayam .
—  M u n c h a   eslik  e k a n   S u lto n x o n   ayang!
—  S h u n g a  h a m   es  kerakm i?  —  d ed i  qiz.
X a d ic h ax o n   k o ‘zlarin i  ayyorlik  b ilan   o ‘y n atib   tu rib ,
k u n d o sh ig a  qaradi:
—  G a p n i  e sh itay o tirsizm i?  —  d ed i.  —  E rtaga  b izn ik i- 
ga  sh a h a rlik   m e h m o n la r  k elish ar  ekan!  S u lto n x o n   oyim  
ch a q irib d ilar.  S u lto n x o n   oy im ...
P o sh sh ax o n   a z ald an   ayy o r  b o ‘lgan  k o ‘zlariga  besh 
b a ro b a r  ravnaq  b erib   tu rib ,  m u q o b a la   qildi:
—  M in g b o sh i  d o d h o n in g   suygulik  x o tin la ri  b o ‘lga- 
n id a n   keyin  n im a   qilsa  t a ’bida!  —  dedi  u.  —  K im   n im a  
d ey a  olard i?  H ad d i  b o rm i,  qalay?..
—  M u n c h a   eslik  e k a n   bu  S u lto n x o n   ayang!  —  d eb 
ta k ro r  q ildi  X a d ic h ax o n .  —  M u n c h a   eslik  ekan!..
Ikki  k u n d o sh   o ‘sh a  ay y o r  k o ‘z la r  b ilan   b ir-b irlarig a 
q arash ib ,  m a ’n o lik -m a ’n o lik   kulishdilar.
Q iz  b e c h o ra ,  bu  k u lish la rn in g   nim aligini  anglay o l- 
m asd an ,  h a y ro n   b o 'lib ,  d a m   onasiga,  d a m   k ichik  buvisi- 
ga  q arard i...
53

*  
*  
*
M a 'lu m   bazm   k ech asin in g   ertasi  k u n i  E n a x o n   bilan 
m e h m o n la ri  qorongM  tu sh g a n d a ,  m e h m o n d o rc h ilik d a n  
q a y tib   k e ld ila r.  M e h m o n   q ilib   c h a q ir g a n   x o n a d o n  
q ish lo q n in g   narigi  ch e k k asid a  y a sh a g an id an   b u la r  a n c h a  
c h a rc h a g a n   e d ila r.  Z e b i  h a m m a d a n   o rq a d a   q o lib , 
qoNidagi  n asib an i  aravakashga  b erib   kirg ach ,  E n a x o n ­
n in g   on asi  o ‘z  qizini  xoli  to p ib ,  Z eb i  to ‘g ‘risidagi  fikrni 
iz h o r  qildi:
—  Bu  Z eb in isa  o ‘rto g ‘ing  to p ilm ay d ig a n   qiz  e k a n , 
b o lam .  B ir  ra h m d il,  b ir  oq  k o ‘ngil,  b ir  ilin ch ak k i,  bu  z a - 
m o n n in g   yo sh -y alan g i  o ra sid a  k am   to p ila d i.  S h u n c h a  
jo y d a n   olib  kelib,  sh u n c h a   k u n d a n   beri  p o y lab   yotgan 
b e c h o ra   aravakash  b o lan i  b o sh q a  q izlarn in g   b ittasi  h am  
esga  o lm a d i,  y o ‘q lam ad i.  D o im   y o ‘q la b ,  x a b a r  olib  tu r- 
g an  Z eb ix o n   b o id i.  0 ‘zin in g   q o ‘shnisi  b o ‘lib  tu rib   S al- 
ta n a tx o n   h a m   sira  y o ‘q lam ad i...
Bu  s o ‘nggi  ju m la n i  k a m p ir  past  b ir  ovoz  b ilan   yarim  
p ich irlab   ay tg an   edi,  E naxon:
—  R ost,  oyi!  —  d ed i.  —  Z eb ix o n   o ‘rto g ‘im   bu  to ‘g ‘ri- 
da  to p ilm ay d ig a n ,  lekin...
Bu  so ‘zlarn i  aytib  tu rib ,  E n ax o n   o ‘zin i  tu to lm a d i  va 
kulib  y ubordi.  K a m p ir  h ay ro n   b o ‘lib:
—  N im a g a   k u lasan?  Y o  b ilm a y  g a p ird im m i?   —  dedi.
—  Y o ‘q ,  —  ded i  E n ax o n   y an a  kulib  tu rib ,  —  ju d a  
bilib  g apirdingiz.  M en   b o sh q a   n arsan i  o ‘ylab  k u lay o tir- 
m an ...
Q o r o n g ld a   p aran ji  y o p in ib   o ‘tirm a sd a n ,  ro ‘m o lin i 
p an a  qilib,  a sta-sek in   kirib  kelayotgan  U m rin isab ib in i 
eng  ilgari  E n ax o n   k o ‘rdi,  y u zlarid a  h a n u z   o ‘sh a  ku lish - 
n in g   alangasi  ila  to v u sh   berg an i  h o ld a ,  un i  qarshi  olgali 
yugurdi.  Z o ta n ,  U m rin isab ib ig a  E n a x o n d a n   b o sh q a  h ech 
k im n in g   d ark o ri  h a m   y o ‘q  edi.  Q izn in g   q o ‘ltig‘iga  kirib:
—  Y uring  bu  y o q q a,  aylanay,  sizga  ikki  o g ‘iz  g apim  
b o r,  —  dedi.
E naxon  un i  ayvonga  ta k lif  qilib,  b ir  p iy o la-y a rim  
piyola  ch o y   ichishga  va  m e h m o n d o rc h ilik d a n   kelgan 
q a tla m a d a n   nasiba  olishga  ch a q irsa  h a m   sira  k o ‘n m a d i. 
Ikkalasi  birga  h o ‘...  narigi,  q o ‘shni  d evoriga  y aq in lash - 
g an larid an   keyin  U m rin isab ib i  q izn i  t o ‘x tatib ,  dedi:
54

—  A ylanay,  q izim ,  bu  g a p n i  sizga  q a n d o q   qilib  esh it- 
tirish g a  h a y ro n m a n .  O raga  tu sh m a y   o ‘layin  m en ...
Bu  m u q a d d im a d a n   keyin  E n a x o n n in g   k o ‘ngli  sovuq 
b ir  n arsa  sezganday  b ezovta  b o ‘la  b o sh lag an   edi.
—  N im a   g ap  o ‘zi?  —  d eb   s o ‘radi  u ,  to v u sh id a  o ch iq  
b ilinib  tu rg a n   b ir  talv asa  bilan.
—  M en i  S u lto n x o n   y u b o rd i...
S h u n i  ay tg an d a n   keyin  U m rin isab ib i  s o ‘z d a n   t o ‘xtab, 
q izn in g   yuziga  q arad i.  Q izn in g   yuzi  q o r o n g id a   u n c h a  
o c h iq   k o ‘rin m a sa   h a m ,  u   haligi  s o ‘z n in g   qizga  q an d ay  
t a ’sir  qilganini  an g la m o q c h i  va  sh u n g a  q a ra b   s o ‘z  y u rit- 
m o q c h i  b o ‘lardi.  Q iz,  y an a  h a m   o rta   tu sh g an   talvasa  b i­
lan,  boyagi  savolni  ta k ro r  qildi:
—  N im a   gap  o ‘zi?
—  S u lto n x o n n in g   onasi  b ird an ig a  y otib  qolibdi...  H ali 
h o z ir  o tliq   o d a m   kelib,  un i  olib  ketdi.  M en   e rta   b ilan d an  
b eri  o ‘sh a la rn ik id a   o sh -su v larig a  q arash ib   yurib  e d im , 
b ird a n   m u n a q a   ho i  b o ‘lib  q o lg a n d a n   keyin  m e n i  ch aq irib  
olib,  «E ndi  m e n   k e ta y o tirm a n ,  n o ilo jm a n ,  tezlik  bilan 
b o rib ,  E n ax o n g a  m en in g   u z rim n i  aytib  q o ‘ying»,  d ed i... 
P ara n jim n i  h a m   y o p in m a sd a n ,  yugurib  sizning  y o n in g iz- 
ga  ch iq d im .
—  E n d i,  ertag a  m e h m o n la rn i  ch a q irish   y o ‘qm i?
—  S u lto n x o n   o 'z i  b o im a g a n d a n   keyin  kim   h am  
ch a q ira d i?   U  hovlida  u n d a n   b o sh q a  o d a m sh a v a n d a   kim  
b o r?  0 ‘zingiz  b ilasiz-k u ,  aylanay...
Bu  sovuq  x a b a r  E n ax o n g a  y o m o n   t a ’sir  qildi.  U  n im a  
d eyishini  b ilm a sd a n ,  o ‘y lanib  qoldi.  Bergan  xabarn in g  
y o m o n   t a ’sirini  k o ‘rgan  U m rin isab ib i  u  ta ’sirni  k am ay tir- 
m o q   u c h u n   s o ‘z  t o ‘qib   k o ‘rdi:
—  0 ‘rto q larin g iz  o m o n -e so n lik   b o ‘lsa,  yan a  k elishar- 
ku.  0 ‘sh a n d a   S u lto n x o n   e rta n in g   hissasini  c h iq a rm a y  
q o ‘y m aydi...  Yaxshi  bo la  u ...  Y o tig ‘i  b ilan   S altan atx o n g a 
aytib  q o ‘ysangiz,  eslik  qiz,  o ‘zi  tu sh u n a d i...
—  G a p n i  c h o ‘z ish   n im a   k e ra k ,  x o la ?   —  d e d i 
E n ax o n .  —  B o i a r   ish  boMibdi,  m en in g   s h o Lr  p e sh o n a m  
ek a n ,  mayli!
—  U n a q a   d e m a n g ,  aylanay!  H ali  y oshsizlar,  talay 
s u h b a tla rn i,  ta la y   b a z m la rn i,  ta la y   t o ‘y -to m o s h a la rn i 
k o ‘rasizlar.  S u lto n x o n n in g   ac h in g a n in i  aytm aysizm i?
55

—  E ndi  a c h in g a n d a n   n im a   foyda!  B o ‘la r  ish  boMib­
di...  M ayli  endi.
—  BoMmasa,  yaxshi  qo lin g ,  m e n   boray.  S u p ralar, 
x a m irla r sh u n d o q   o c h iq -c h o c h iq   qoldi.  B orib  y ig is h tirib  
q o ‘yay.  K u n d o sh lari,  o ‘zingiz  bilasiz,  qayrilib  q a ra sh - 
m aydi...
—  0 ‘tirib   ketardingiz...
E n ax o n n in g   bu  so ‘zlari  lab in in g   u c h id a n   c h iq q a n , 
m u n i  U m rin isab ib i  h a m   pay q ag an   edi.
—  Y axshi  qo lin g ,  boMmasa!  —  d ed i  U m rin isab ib i. 
S o ‘ngra ayvon to m o n g a   b o rib   o ‘tirm a sd a n ,  d e v o r b o ‘ylab 
tezgina  k o ‘z d a n   y o ‘qoldi.
E n ax o n n in g   k e c h a d a n   beri  to rtg a n   rejalari  va  qurg an  
xayollari  buzilgan  edi.  E ndi  sevgili  o ‘rto q la rin i  k o ‘n gilda- 
gidek  x u rsa n d   q ilib  j o ‘n a ta   olm asidi.  H e c h   kim ga  h ec h  
narsa  d e m a sd a n ,  kelinbibisini  c h a q ird i  va  b o ‘lgan  vo- 
q ea n i  u n g a  a n g la td i.  U   h a m   E n a x o n n in g   xafaligiga 
q o ‘shildi,  lekin  b o sh q a  b iro r  iloj  k o ‘rsa tish d an   ojizlik 
qildi.
Ikkalasi  ju d a   u zo q   g ap lash d ilar,  h a r  xil  yoMlarni  ax- 
ta rib ,  h a r  tu rli  m a sla h a tn i  q ilib  k o ‘rd ilar,  h e c h   biri 
e p a q a y g a   k e lm a d i.  O x ird a ,  e rta g a   e r ta   b ila n   h alig i 
xabarni  sekingina  S altan atg a  b ild irad ig an ,  ag ar  m e h m o n ­
lar  o ‘zlari  k etm o q ch i  b o is a la r ,  «yo‘q»  d e m a sd a n ,  ularga 
ijozat  b erad ig an   b o ‘lib,  shu  m a slah a td a  to ‘xtaldilar.
F aq at  erta lab g ac h a  m e h m o n la rg a   h e c h   narsa  d e m a d i- 
lar.  U la r  b o rg a n   jo y la rid a n   c h a rc h a b   kelishib,  oMirgan 
o ‘rin la rid a   s h u n d o q q in a   u z a n ib   q o lg an   edilar.
E rta   b ila n   n o n u s h ta   c h o g ‘ida  E n a x o n n in g   o n a si 
qiziga  qarab:
—  Q izim ,  b u g u n   m e h m o n la rin g n i  S u lto n x o n la r- 
nikiga  olib  c h iq a rsa n -a ?   —  d eb   q olm asinm i!  Bu  savol 
q izn i  h a m ,  k e lin n i  h a m   sh o sh irib   q o ‘y d i,  c h u n k i 
k echagi  x ab a r  hali  h ec h   kim ga  esh ittirilm ag a n   edi.  U n i 
n o n u sh ta d a n   keyin  S alta n a tx o n n in g   o ‘zigagina  iz h o r 
q ilm o q c h i  e m a sm id ila r?   E n d i  bu  so d d a   k a m p ir  u 
«dard»ni  k o ‘pch ilik   o ld id a  o c h ib   q o ‘ydi.  Q iz,  ta l- 
vasasini  berk itish g a  tirishgani  h o ld a ,  kelinbibisiga  q a ra ­
di.  K elinbibisi  b u   q a ra sh n in g   m a ’n o sin i  d a rh o l  an g la- 
di  va  kam p irg a  ja v o b   qaytardi:
56

—  S u lto n x o n la rn ik i  sal  c h u c h m a l  b o ‘lib  tu rib d i... 
E n d i,  m e h m o n la rim iz   q ay e rn i  x o h lasalar,  o ‘sh a  yerga 
olib  b o ra m iz -d a ...  B o‘lm asa,  sh u   y ern in g   o ‘zid a   yan a 
yozilishib  o ‘tiram iz.
K a m p ir  o ‘rinsiz  savo ld an   y an a  to ‘x lam ad i:
—  S u lto n x o n la rn ik i  nega  c h u c h m a l  b o ia d i?
E n ax o n   b ila n   kelin  e n d i  h a q iq a tn i  o c h m o q q a   m ajb u r
ed ilar.  E n ax o n g a  q arab   o lg ach ,  kelin  d av o m   etdi:
—  S u lto n x o n n in g   o n asi  b ird a n   n o to b   b o ‘lib  qolibdi, 
q izin i  k ec h a  o ld irib   ketgan  ek an .  0 ‘zi  u  y o q d a,  q an d ay  
b o ‘lar  ek a n ,  d eb   turib m iz.
S a lta n a t  e n d i  o g ‘iz  o chdi:
—  Biz  arav an i  q o ‘sh tirib  j o ‘n asak  h a m   b o ‘la r  edi.
S h ah arlik   q izlard an   ikkitasi  bu  fikrga  q o ‘shilishdi.
F a q a t  Z e b i  S a lta n a tn in g   y elk asig a  tu rtib ,  q u lo g ‘iga 
sek in g in a  shivirladi:
—  M u n c h a   shoshilasiz?  N im a n g iz   qolibdi  sh ah a rd a? 
N e c h a   y ild an   b ir  kelib  h a m   tu z u k ro q   y o zilm aylikm i?
S h u   v a q td a ,  sa lo m   b e rib , 
m in g b o s h in in g   q izi 
F azilatx o n   kelib  kirdi.  Y o sh lar  un i  o ‘rin la rid a n   turib 
q a rs h i  o ld ila r - d a ,  d a s tu rx o n g a   ta k lif   q ild ila r.  Q iz 
k o ‘n m a d i,  ay v o n n in g   yonginasiga  kelib  t o ‘x ta d i-d a ,  tik 
tu rg an i  h o ld a   dedi:
—  M en   m e h m o n la rn i  aytgali  c h iq d im .  S u lto n x o n  
ay am   o n alari  kasal  b o iib ,  k etib   q o ld ilar.  O yim   bilan 
P o sh sh ax o n   ay am   m e h m o n la rn i  o ‘zlari  c h a q ira d ig a n  
b o ‘lishdi.  B ugun  k e c h q u ru n ,  a lb a tta ,  chiqasizlar!
S o ‘n gra  xayrlashib,  c h iq a   boshladi.
U n i 
to  
k o ‘c h a  
e sh ig ig a c h a  
u z a tib  
c h iq q a n  
E n a x o n n in g   b esa ran jo m   k o ‘ngli  y an a  o ‘rniga  tu sh g an , 
tashvishlik  yuzlariga  sevinch  qizilliklari  yugurgan  edi.
V
A kbarali  m in g b o sh in in g   b elid a  k um ush  k am ari,  y o n i- 
d a  k u m u sh   soph  q ilic h i,  u stid a  z a rb o f c h o p o n i  b o ‘lm asa, 
h ec h   kim   u n i  a m a ld o r  d em ay d i.  O ddiy  kiyim da  k o ‘rg an - 
lar  yo  o d d iy   b ir  q ish lo q   b o y i,  yo  Y ettisuv  b ilan   aloqasi 
b o r  q o ‘y c h i,  yo  b o ‘lm asa,  yaylov  to m o n   b ilan   ish  k o ‘ra- 
d igan  tu y a c h i,  d eb   o ‘ylaydilar.  C h ak k a  suyaklari  tu rtib
57

ch iq q a n ,  p e sh o n a   —  b o ‘yiga  to r,  en ig a  keng  va  h a m  
u z u n -u z u n   u ch   c h u q u r ajinga  ega..  B u ru n   o ‘rta c h a ,  lekin 
q an sh a ri  p ast...  K o ‘z  qisilib ro q   k elgan,  p a rd a   to m irla ri- 
d an   ik k i-u ch tasi  va  h am   ikkala  k o ‘zin in g   b ir  y o n id a  jin -  
d ak   jo y i  h a m m a   vaqt  qizil,  b ir  k o ‘zida  p ic h a   s h a p a g iiq  
asari  h a m   b o r...  I yak  —  keng,  ja g ‘  —  serg o ‘sht.  Ju d a  
siyrak  b o ‘lgan  soqol  iyakning  o ‘rtasigagina  t o ‘p lan ib , 
ec h k in ik i  singari,  pastga  to m o n   sangillab  tu sh g an .  0 ‘zi 
q o ra ro q   x o tin   u c h ra b ,  b ir  c h a n g   solsa,  h e c h   n arsa  q o l- 
maydi!  M o ‘ylov  h am   soqol  singari  siyrak.  U sta   T o ‘x tash - 
ning  «asrdiyd»  d o ‘kati  ikki  k u n d a   b ir  qirib  tu rg an lig id an  
lab  u stid an   k alta  va  tek is  b o ‘lsa  h a m ,  u m u m a n   o ‘zi, 
y a rm id a n   k o ‘pi  yiqitilgan  d a ra x tz o r  singari,  x u n u k   k o ‘ri- 
n ad i,  ikki  u c h id a   o ltita d a n   o ‘n   ikkita  u z u n   qil,  sic h q o n - 
n in g   d u m id a y ,  in g ic h k a   b o ‘lib  p a stg a   c h o ‘z ilg a n ... 
D o ‘k at  b ilan   ikkala  to m o n g a   ikki  m a rta   q o ‘l  tegizilsa,  u 
sich q o n   d u m la rid a n   a sa r  q o lm ay d i,  sh u   b ila n   m o ‘ylov 
m asxaraboz  k ep a ta sid an   c h iq ib ,  o d a m   nusxasiga  kiradi. 
S a n ’atiga  berilgan  usta  T o ‘xtash  ta a ssu f b erilg an   narsani 
yigMshtirib  q o ‘yib,  « san’a t  s a n ’a t  u c h u n »   d eg an   n a z a rd a n  
q arab ...  A kbarali  m ingboshiga  m o ‘ylov  t o ‘g ‘risida  haligi 
taklifni  q ilgan  b o ‘lsa-d a ,  sh u n d a y   k a tta   b ir  a m a ld o r  h a m  
x alqning  t a ’n asid an   q o ‘rqib,  usta  T o ‘x ta sh n in g   taklifini 
rad  qildi.  S h u   bilan  u  m asxara  m o ‘y lovlar  a y a n c h   b ir 
k e p a ta d a   san g illag an ch a  qolib  k etd ilar...  M in g b o sh in i  bu 
b a la n d   d arajalarg a  k o ‘tarib ,  u n in g   vositasi  b ilan   o ‘z  d i- 
m o g ‘larin i  h a m   c h o g ‘  q ilib  tu rad ig a n   sh ah a rd ag i  t o ‘ralar, 
u n in g   ikki  c h a k k a s id a   san g illa b   tu rg a n   u  in g ic h k a  
«kokil»larni  «ikki  osilganlar»,  d eb   p ic h in g   q ilard ilar...  Bu 
so d d a d il 
«sart» 
a m a ld o ri 
m u n in g d e k   p ic h in g la rg a  
tu sh u n m a sa   h a m ,  p ic h in g   qiluvchi  to ‘ra la rn in g   o ‘zlari 
m a s h h u r  rus  a d ib in in    «Y etti  o s ilg a n la ri» d a n   h a m  
so ‘zd a ,  h am   ishda ju d a   yaxshi  x ab a rd o r  ed ilar...
A kbarali  m ingboshi  o ‘zi  y o lg ‘iz  q olib  «vijdoni»  bilan 
q a rsh im a -q a rsh i  kelgan  v aq tlarid a ,  M iry o q u b n in g   u lu g ‘ 
x izm atlarini  in so f b ilan   esga o la r,  u n g a  h a r  t o ‘g ‘rid a  m in - 
n a td o r  boN ganini  o ‘z  «vijdoni»  o ld id a   iq ro r  q ilard i. 
C h in a k a m ,  b u ru n g i  m ingboshiga  yaxshi  b ir  ulo q ch i  o tn i
'L e o n id   A n d re y e v n in g   « Y etti  o s ilg a n la r   q issasi*   n a z a r d a   tu tily a p ti.

bekorga  olib  berg an i  u c h u n   ellikboshilikka  istih q o q   q o - 
zo n g a n id a n   keyin,  rosa  olti  yillik  u m ri  o ‘z  q ish lo g ‘i  bilan 
m in g b o sh in in g   m ah k am a si  o ‘rtasid a  d a fta r  k o ‘tarib ,  ot 
ch o p ish ,  q ish lo q d a n   o d a m   h ay d ab   ch iq ib ,  k a tta   y o ‘lga 
suv  septirish   b ilan   o ‘td i.  Bu  o lti  y ilning  m o b ay n id a  bir 
u lo q ch i  o tn in g   em as,  n e c h a   ulo q ch i  o tla m in g   hissasi 
c h iq arilg a n ,  b u ru n g i  b e s h - to ‘rt  ta n o b   yerga  y an a  b ir 
n e c h a   b e s h - to ‘rt  ta n o b   y er  q o 'sh ilg a n   b o ‘lsa -d a ,  ellik- 
b o sh ilik ,  h a r   q alay ,  m e h n a t,  u rin ish   va  y u g u rib -y o ‘rtish - 
ni  ta la b   q ilad ig an   a m a lla rd a n   ed i...  S hu  c h u n   m ingboshi 
b ir  yil  k uz  faslida  O sta n a q u l  boyning  k a tta   b ir  q o v u n   sa- 
yil  q ild irg an in i  sira  esid an   c h iq a ro lm a y d i,  M iry o q u b   b i­
lan  o ‘sh a   sayilda  u c h ra sh ib   tan ish g an i  u c h u n   sayilni  es- 
d an   ch iq arish g a  «vijdoni»  y o ‘l  q o ‘ym aydi...
Bu  o ra d a   k o ‘p  n a rsa la r  m in g b o sh in in g   x o tirid an   faro - 
m u sh   b o ‘lg an lar...  U ,  fa q at,  q ovun  sayildan  ikki  kun 
keyin  M iry o q u b n in g   uyiga  ikki  arava  q o v u n -ta rv u z   bilan 
ikki  z a m b a r  u z u m ,  ikki  c h o ra k k in a   q ay ro q i  b u g ‘doy 
y u b o rg an in i  eslaydi.  A gar  xo tirasi  y an g lish tirm asa,  sh u n - 
d an   keyin  b iro r  o y   o ‘ta r - o ‘tm a s,  b ir  ku n   e rta   b ilan   k u ­
m u sh   k a m a r  b o g ‘lab  u y d a n   c h iq q a n in i,  u n d a n   b ir  kun 
b u ru n ,  kech asi  darvozasi  o ld id a  sh o n -sh a lo p li  b ir  m ir- 
sh ab n in g   p o y lo q c h i  boMib  c h iq q a n in i  biladi.  M ingboshi 
b o ‘lg an id an   keyin  o z  fu rsatd a  M iry o q u b   tu rg a n   q ish lo q ­
d a n   hozirgi  hovlini  so tib   olib,  u  yerga  k o ‘c h ib   bordi. 
B oshqa  g a p la r  a lla q a c h o n   esid an   c h iq ib   ketgan...
Y u rtn in g   keksa  o d a m la ri  o ‘zaro   s o ‘zlash a rk an ,  bu 
m a m la k a td a   h e c h   b ir  x o n   va  x o n v a c h c h a n in g   m u n c h a  
u z o q   y u rt  s o ‘ra m a g a n in i  s o ‘z la y d ila r.  M a lla x o n la r, 
X u d o y o rla r,  N a srid d in b e k la r y u rt  u stid an   b a h o r  bulutlari 
kabi  kelib  k etg an   edilar.  A kbarali  m in g b o sh i,  m a n a ,  o ‘n 
u ch   yildan  beri  sh u   m asn ad id a  o ‘tira d i,  d avlati,  o b ro ‘si, 
nufu zi  to b o ra   oshsa  o sh ad ik i,  kam im a> di.
—  X u d o   b e rg a n -d a ,  xudo!  —  deyishadi  keksalar.  — 
X u d o y o   «ol,  q u lim » ,  d esa ,  h ec h   g ap  em as.
S h u n d a y d a   b a ‘zi  b ir  yosh-yalanglar:
—  X u d o   h a d e b   sh u n a q a   insofsizlarga  b e ra r  ek an -d a! 
Biz,  b e c h o ralarg a  h am   b ir  narsa  uzatsin ch i!  —  d eb  q o - 
lishadi.
Buni  esh itg an   keksalar  tay o q   k o ‘ta rib ,  y o sh -y alan g
59

ustiga  y u g u rish ad i,  b e c h o ra   y o sh la r  ta y o q d a n   o ‘zlarin i 
olib  q o c h a rk a n ,  b ir-b irla rig a  q arab   p ich in g   otishadi:
—  N im a g a   q o c h a sa n ?   X u d o   senga  h a m   b eray o tir,  o l- 
m aysanm i?..
Y u rtn in g   keksalari  b u tu n   bu  d a v la t,  h u k u m a t  va 
ulugM ikning  —  b ir  o g ‘iz  g ap in i  silliq  va  yoqim li  qilib 
g ap iro lm ay d ig an   so d d a va  to ‘n g  o d a m g a   b ird an ig a  «nasib 
va  r o ‘zi»  b o ‘lib  q o lish id a  M iry o q u b   ak a n in g   k a tta   h u n a ri 
b o r  ek a n in i  yaxshi  bilishadi.  S h u   u c h u n   M iry o q u b   aka 
k o ‘c h a -k u y d a   k o ‘rin g a n d a ,  u n g a   b erila d ig a n   salo m   va 
qilin a d ig a n   t a ’zim lar,  m in g b o sh in ik id an   k am   b o ‘lm aydi. 
F a q a t  shu  qad arisi  b o rk i,  m in g b o sh i  u  y o q -b u   y o q q a  j u ­
d a  kam   y u rad i,  yursa  h am   m irsh ab larin i  orq asig a  e r- 
g ash tirib ,  kechasi  y u rad i;  k u n d u z la ri  b o ‘lsa,  faqat  sh a ­
hardagi  u lu g ‘v o r  c h a q irtirg a n d a ,  z a rb o f  c h o p o n la rin i  ki- 
yib  va  ta tti  sam an n i  y o ‘rg‘a la tib   o ‘tad i.  U n g a   salom  
b erish  va  t a ’zim   q ilish d a n   b ellarg a  o g ‘irlik  kelm aydi: 
c h u n k i  o y d a  bir,  o ‘n  k u n d a   b ir  egilib  q o ‘yish  h ec h   gap 
em as.  A m m o   M iry o q u b   ak a n in g   yurishi  k o ‘p!  U ,  aksari, 
p iyoda  y u rad i,  y u rg a n d a  h a m   n e g a d ir  sho sh ilib   y u rad i. 
« A ssalo m u   a lay k u m !» ,  d e b   d o n a - d o n a   q ilib   sa lo m  
bersan g iz,  sh o sh ilg a n id an   b o ‘lsa  kerak,  «vass...»,  d eb g in a 
q o ‘y ad i. 
S h u   b ila n   b irg a ,  siz  to m o n g a   b o ‘y n in i 
q iyshaytirib, ju d a   k ichiklik  b ilan   alik  o la d i,  d o im   k u lim - 
sirab  tu rg an   k o ‘zlarin i  siz  to m o n g a   q iy ag in a  b ir  tash lab  
o lib,  y o ‘rg‘alag a n ich a  k etad i...  J in q a rc h a d a y   h a m m a v a q t 
va  h a r q ay d a  k o ‘rinib  q o lad ig an   b u   «asl  m ingboshi»ga  sa­
lom   b e rm o q d a n   bellarin g iz  to la d i...
D o ‘k o n id a n   h a r   n a rs a   to p ila d ig a n   b ir  b a q q o lg a  
«farang  baqqol»  d eb  n o m   q o ‘ygan  keksalar  h a r  ish d a 
q o ‘li  b o ‘lgan  bu  o d a m g a   «M iry o q u b   epaqa»  laqabini 
b e rib ,  x a to   q ilm a g a n la r.  0 ‘z la ri  h a m   b u   la q a b n in g  
t o ‘g ‘riligini  o so n g in a  isbot  q iladilar:
—  U   a ralash m ag an   ish  e p a q ag a  kelm aydi...
M in g b o sh in in g   yer-suvi  sh u   q a d a r  k o ‘p k i,  hisobini
o ‘zi  h am   bilm ay d i.  Lekin  x u d o   bu  sevgili  quliga  d av latn i 
ikki  q o ‘llab  u z a tsa -d a ,  farzan d   to ‘g ‘risida  b ir  o z  o ‘ksitib 
q o ‘y g an .  D a rh a q iq a t,  k a tta   x o tin id a n   b o i g a n   q izi 
F a z ila td a n   b o sh q a  u n in g   farzan d i  y o ‘q.  M u n c h a   k atta 
d avlat  kim ga  qo lad i?  Y etti  yot  b eg o n a la rg a,  zu rriyoti
60

y o ‘q  ayollarg am i?..  M ingboshi,  m a n a   shu  am alga  iloj  ax- 
tarib   b o ‘lsa  kerak,  bir-ik k i  yil  ich id a  yosh  x otin  oldi. 
B o ladan  d a ra k   y o ‘q...  S hu  c h u n ,  b a ’zid a,  o ‘zi  yolg‘iz 
qolib,  m eh m o n x o n a g a   b erk in g a n id a  va  h a tto   o ‘z  soya- 
sin in g   h a m   e sh itm o q   e h tim o li  q o lm ag an d a :
—  «Bu  qiz  o ‘lgur  h a m   b o sh q a d a n   b o ‘lm asin...»,  deb 
q o ‘yadi...
M iry o q u b   u n in g   yoshi  a n c h a g a   bo rib   q o lg an d a, 
b u n d a y  
x o tin p a ra s t 
b o ‘lib 
k e tish ig a  
sh u  
fa rz a n d  
x u su sid ag i  n o u m id lik   sa b a b   b o ‘lm a y d im ik a n ?   d eb 
b a ’z i-b a ’zid a   o ‘ylab  q o ‘yadi.  Bir  k u n   noyib  to ‘ra n ik i- 
d a  (u e zd   h o k im in in g   o ^ in b o s a rin ik id a )  ichkilik  qilib 
o ‘tirish g an   e d ila r,  ichkilik  q u y ilm a sd an   o ld in ro q   n o - 
yib n in g   onasi  o ‘z  n evarasini  olib  kirib  qoldi.  U  —  tilla 
so ch li,  tarv u z d ay   d u m a lo q ,  o ‘zi  lo ‘pp ig in a  va  o p p o q  
m o m iq d a y   b ir  bo la  edi.  M in g b o sh i  b o la n i  d a rh o l 
q o ‘liga 
o ld i 
v a, 
o ‘z 
a q id a s ic h a , 
« k o fir» n in g  
va 
«o‘rus»ning  bolasi  ek a n ig a  q a ra m a y ,  m a h k a m   b ag‘riga 
b o sib  
o ‘p d i... 
B ola 
m in g b o s h in in g  
b a s h a ra s id a n  
q o ‘rq q a n   b o ‘lsa  k erak ,  jo n   a c h c h ig ‘ida  yig‘lay  b o sh la ­
g an  ed i...  B olani  olib  ch iq ib   k etd ilar.  S h u n d a n   s o ‘ng 
m ing b o sh i  b ir-b ir  u stu n   quyib  ich a  b erd i,  ic h a   berd i... 
M iry o q u b n in g   im o la ri,  ish o ratlari,  uy  egalariga  esh it- 
tirm a y   qilgan  ta n b e h la ri,  h a tto   d o ‘q lari...  h ec h   bir 
t a ’s ir  q ilm a d i. 
M in g b o sh i  ta m o m   m ast  b o ‘lg ach , 
«B olani  olib  kelinglar»,  d eb   s o ‘radi.  B olaning  onasi  bu 
b a d m a st  o d am g a  o ‘z  to ‘qlisini  b e rm o q   istam as  edi. 
N ih o y a t,  m ingboshi  y alin ib -y o lv o rib   so ‘ra m o q q a   m aj­
b u r  b o ‘ldi.  H a tto   k o ‘zlariga  yosh  o ld i...  S o ‘n gra  n o - 
y ibning  am ri  bilan  b o lan i  uyg‘o tib   keltirdilar.  F aq at  bu 
v a q td a   m ing b o sh i  o ‘zid an   ketib,  divanga  ag ‘an ag an  
edi...
F a rz a n d d a n   va  esd a n   m a h ru m ,  lekin  yer-su v ,  pu l  va 
b o sh q a  boylikka  k o ‘m ilg an   bu  o d a m n in g   b u tu n   borligi 
M iry o q u b n in g   qoMida  edi.  Y erd an   c h iq q a n   h o siln in g  
q a n c h a si  o ‘z  q o ‘liga  kirib,  q an c h asi  M iry o q u b   o m b o rig a 
t o ‘k ilganini  m ing b o sh i  o ‘zi  h e c h   q a c h o n   b ilgan  em as. 
K erak  boM ganda,  m ingboshi  M iry o q u b d an   pul  s o ‘rab 
o la r,  u n ,  g u ru n c h ,  g o ‘sht,  yo g ‘  va  r o ‘zg‘o rn in g   b o sh q a 
k e ra k la rin i  b o ‘lsa  ic h k a rin in g   ta la b ig a   q a ra b   y an a
61

M iryoqub  tayyorlab  b erar,  sh u   u c h u n   jo n n in g   ro h a tid a n  
b o sh q an i  b ilm ag an   m ing b o sh i  u n d a n   narisini  su rish tir- 
m as  edi.
M iry o q u b n in g   to p ish i  y o lg iz   sh u   m ing b o sh i  orqali 
b o ‘lsa,  unga  «epaqa»  n o m in i  q o ‘yish  t o kg ‘ri  b o ‘larm idi? 
M iry o q u b n in g   q ilm a g a n   ishi  y o ‘q lig id a n   sh u   n o m n i 
bergan  edilar.  Q ish lo q d a  ikkita  b aq q o llik ,  b itta   qassoblik 
d o 'k o n i,  g u za rd a  ikkita  sa m o v a r  bor.  B ilgan  o d a m la r  bu 
besh  m uassasadan  to ‘rti  M iry o q u b n in g   kuchi  b ilan   ay- 
langanini  s o ‘zlaydilar.  S h a h a rd a   k a tta   yoMning  b o ‘yiga  — 
q o ‘rgbo n   tash q arisig a  b ir  yangi  p ax ta  zavodi  tu sh d i,  za- 
vodning  k a tta k o n   b ir  p ax ta saroyi  h a m   b o rk i,  p a x ta  terim  
vaqt ida  u c h   taro z i  bilan  p ax ta  oladi.  A n a  o ‘sh a  zavodga 
ham   M iry o q u b n i  sherik,  deydilar.  V o q ean ,  u n in g   ikki 
g ild ira k li  sariq  faytonchasi  va  sariq  y o l rg‘asi  ak sa r  zavod 
o ld id a  bogN angan  boMadi.  S h ah ard ag i  k a tta   b a n k a la rd a n  
birid a  «uchyot  q o ‘m itasi»ning  a ’zosi,  h a fta d a   b ir  m ajlis 
o ‘tk aza d i...  S h u   b ilan   birga,  u n in g   b iro r joyga  c h a q a   soliq 
t o ‘la g a n in i,  b iro r  kasbga  b iro r  m a rta   «qizil  q o g ‘oz» 
(p a te n t)  o lg an in i  h ec h   kim   bilm aydi.
M in g b o sh in in g   b o sh ig a  ne  q o ra   k u n la r  kelm adi! 
Y axshi  a d v o k a tla r  to m o n id a n   b itilg an   g ‘a lati  a riz a la r 
q an d a y   terg o v c h ila rn i  keltirm adi!  Q a n d a y   z o ‘r  t o ‘ra la r 
ch a q irib   s o ‘ram adilar!  H o k im   n e c h a   m a rta la r  g ‘az ab   b i­
lan  ch a q irtirm ad i!  U n d a y   v a q tla rd a   m ingboshi  M iry o ­
q u b n in g   t a ’lim i  bilan  h a m m a   savollarga  «bilm aym an», 
d eb  jav o b   b e ra r  yoki  b iro r  ay b -isn o d   q ilin sa,  to n ib   tu ra  
b erard i.  R asm iy  s o ‘ro q la r  bu  xilda  b o rg a n d a ,  o rq a d a n  
M iryoqub  g lay rirasm iy  y o ‘llar  b ilan   so ‘ro q   b e ra r,  b ir-ik ­
ki  ku n   sh a h a rd a   q o lib ,  q ish lo q q a   q ay tg a n id a ,  m in g ­
b o sh in in g   u stid an   h a r  q an d a y   o g lir  to g 1  ham   ag ‘a n a g an  
b o ‘lard i. 
M in g b o sh i 
qaysi 
b ir  t o ‘ra n ik ig a  
b o rsa , 
M iry o q u b ,  alb a tta ,  b irgalashib  b o ra d i;  «bu  n im ag a  k e­
rak?»  d eb  s o ‘ragan  o d a m   y o ‘q.  A xir,  M iry o q u b   a m a ld o r 
b o ‘lm a sa , 
lo a q a l 
m in g b o sh ig a  
m irz a   yo  tilm o c h  
b o ‘lm asa,  o kzi  o ‘rus  tilini  tu z u k -q u ru q   bilm asa...  nega 
m u n a q a   m in g b o sh in in g   k etid an   elch ib   y u ra rd i?  N ega?
M iry o q u b n in g   k o ‘p  u m ri  m in g b o sh in ik id a   o ‘ta d i, 
o ‘zining  hovlisi  h am   shu  q ish lo q n in g   o ‘z id a -k u ,  lekin 
ch e k k aro q  jo y d a .  K ech alari  u n in g   h ovlisida  bir-ik k i  m ir-
62

sh ab n in g   p o y lo q ch ilik   q ilib  c h iq q a n in i  g ap ira d ila r,  faqat 
m u n i  o ‘z  k o ‘zi b ilan   k o ‘rgan  kishi  y o ‘q ,  b o ‘lsa  h am   o ch ib  
g ap irm a y d i,  y o ...  gapirolm aydi!
*  
*  
*
Bir  k u n   M iry o q u b   noyib  t o ‘ran in g   uyida  edi.  Bu  safar 
o lib   bo rg an   hadyasi  t o ‘raga  n ih o y at  d ara ja d a   yoqib  k e t­
g an   b o ‘lsa  k e ra k ,  t o ‘ra  u n i  u z o q   o lib   o ‘tirib ,  k o ‘p 
n a r s a la rn i  g a p irib   b e rd i.  T o ‘ra n in g   tili  c h a rc h a b , 
M iry o q u b n in g   o g ‘zid a  b irin ch i  esnash  asarlari  k o ‘rin g an  
ediki,  ta sh q a rid a n   b ir  o d a m   kirib  keldi.  Ikki  to m o n  
yoqasiga  tillad a n   b o lg ‘a  surati  o ‘rn a tilg an ,  n o v ch a  b o ‘yli, 
m o sh -b irin c h   so q o lli,  x u sh m o ‘ylov  va  b ir  k o ‘zi  jin d a k  
g ‘ilay d an   kelgan  bu  k u la r  yuzli  o d a m   m a ’r u f   in je n e rla r- 
d a n   edi.  N o y ib  t o ‘ra b ilan   b e ta k a llu f k o ‘rishdi,  M iry o q u b  
b ila n   k o ‘rish ib   o ‘tirm a s d a n ,  t o ‘p p a - t o ‘g bri  s to ln in g  
to ‘g ‘risiga  o ‘tird i  va  y u m sh o q   ku rsin i  b ir  q o ‘li  b ilan   q a t- 
tiq q in a   q im irla tib   k o ‘rg a n d a n   keyin,  avval  bilagidagi  tilla 
soatga  q a ra d i,  s o ‘ngra  «d a-d a»   d eb   c h o ‘zib  q o ‘yib,  kursi- 
ga  o ‘zin i  tashladi.
S h u n d a n   keyin  noyib  t o ‘ra  M iry o q u b   to m o n g a   ish o - 
rat  q ilib  va  yangi  m e h m o n g a   to m o n   burilib:
—  B izn in g   M iry o q u b   b ila n   ta n is h m is iz ,  az iz im ? 
N o y o b   o d am lard an !  —  d e g a ch ,  u  o d a m   o ‘tirg an   o ‘rn id a 
sek in g in a  b osh  silkib  q o ‘ydi.
M iry o q u b   g ‘u ru rin in g   k altak lan ish id an   kelgan  b ir  za- 
h a rx a n d a   b ilan   kuldi,  in jen er  esa  b u ru n g i  k u lar  yuzini 
ham   n o ‘q talab   oldi.  M u n i  n o ib   to ‘ra  yaxshi  payqadi 
shekilli,  M iry o q u b g a  xuddi  m eh rib o n   o ta n in g   sevim li  b o - 
lasiga  q aray d ig an   q arash i  b ilan   iliq  va  m u lo y im   kulib 
qarad i.  M iry o q u b   ham   erk a  o ‘g ‘ildek  m u q o b ala  qildi. 
S h u   b ilan   bu  su h b a tn in g   M iry o q u b   aralash g an   k o ‘rin ish - 
lariga  p a rd a   to rtild i-d a ,  ikkala  b ilim d o n   s o ‘zga  tushdi. 
In je n e r,  bulb u l  singari,  sayray  k etd i,  sayray  ketdi!
M iry o q u b   adv o k at  x alqining  m a h m a d o n a lig in i  bilardi 
bu  o d a m n in g   ad v o k a t  em as,  in jen er  b o ‘lganini  h a m   ajra- 
ta  olard i.  S h u   u c h u n   b o sh d a   u larn in g   to b o ra   q izish ay o t- 
g an   su h b atlarig a  u  h a m   qiziq ib   q arad i.  K ey in c h a  t o ‘ra 
h a m ,  —  m e h m o n d a n   y u q d im i  n im a?  —  tillarin i  bu rro  
q ilib   s o ‘z la sh g a ,  m e h m o n n in g   k o ‘p   d a ’v o la rin i  aksi
63

d a ’v o la r  b ila n   s in d irm o q q a   tu s h ib   k e tg a c h ,  b iz n in g  
M iry o q u b   sek in g in a  q o ‘l  u za tib ,  sto ln in g   b ir c h e tid a   tu r ­
g an  k a tta   b ir  kito b n i  oldi.  K itob  su rat  b ila n   liq  t o ‘la  edi, 
h ech  sh arp a  q ilm a sd an ,  u n i  b itta -b itta   varaq lay   bosh lad i.
T o ‘ra  M iry o q u b n i  u n u td i,  g o ‘yo  u  bu  y e rd a   y o ‘q 
kabi...  In je n e rn in g   o g ‘z id a n ,  b a ’z i- b a ’zid a  sartlarg a  o g ‘ir 
k elad ig a n   s o ‘z la r  c h iq ib   k e tg a n id a g in a ,  t o ‘ra  boyagi 
q arash   b ilan   M iryoqubga  q arab   q o ‘y ar,  lekin  u n d a y   fur- 
satlard a  u n in g   ikki  k o ‘zi  kito b d a  b o ‘lsa  h am   ikki  q u lo g ‘i, 
avrashga  tu sh g an   ilo n d ay ,  d ik k ay g an in i  t o ‘ra  b ilm as  edi.
U zo q   c h o ‘zilgan  bu  su h b a td a   M iry o q u b n in g   q u lo g ‘i 
b ir  m a rta   ju d a   g ‘alati  d ikkaydi,  h a tto   u n in g   q o p -q o ra  
chiroyli  k o ‘zlarid a  allaq a n d ay   sehrli  o lo v lar y ondi.  U n in g  
boshi  h am   k ito b d an   k o ‘tarilib ,  y u zlarid an   yengil  b ir qizil- 
lik  yoyilib  o ‘td i.  0 ‘sh a  jo y d a   sartlarn i  k am sitad ig an   gap 
o ‘tm a g an lig id an   b o ‘lsa  kerak,  t o ‘ra  h am   u z r  so ‘ragan 
q arash   b ilan   M iryoqubga  q a ra m a d i.  Ikkala  su h b atd o sh  
o ‘sh a  jo y d a   M iry o q u b n in g   q u lo q la rin i  d ik k a y tirg a n  
so ‘zlarni  u n g a  va  u  m an su b   b o ‘lgan  xalqqa  aloqasiz  b ir 
n arsa  d e b   q arad ilar,  shekilli,  xuddi  M iry o q u b   shu  yerda 
boM m aganday,  o ‘z  o ra la rid ag in a  o ‘tk azib   y u b o rd ilar...
In je n e r  tu rib   c h iq ib   k e tg a n d a n   k e y in   M iry o q u b  
o lrn id a n   tu rd i  va  ketishga  ijozat  s o ‘radi.  T o ‘ra  u  bilan 
xay rlash ark an ,  in jen ern in g   boyagi  kam sitish lari  u c h u n  
y a n a -ta g ‘in  u z r  so ‘ragan  b o i d i .  M iry o q u b   faqat  kulibgi- 
na  q o ‘ydi,  b o sh q a  h ec h   narsa  d e m a d i.  T o ‘ra  bu  kulishni 
M iry o q u b n in g   x u rsa n d   va  rozi  ek a n ig a  y o ‘ydi  va  k o ‘ngli 
o^rniga  tu sh d i.
F a q a t  M iry o q u b n in g   k o ’ngli  b ir  n e c h a   k u n g a c h a  
o ‘rniga  tu sh g an i  y o ‘q.  Bir  in jen ern in g   (u ,  axir,  noyib 
to ‘ra  singari  k a tta   a m a ld o r  em as!),  n ih o y ati  b ir  in je n e r­
n in g   b ir-ik k i  m a rta   sa rtla rn i  k am sitish i  M iry o q u b n i 
sh u n c h a   b ez o v ta  qildim i?  Y o‘q,  u n a q a   k am sitish lar  h a r 
q a d a m d a   bor!  H am m asig a  b ez o v ta  b o i a  bersa,  M iryoqub 
b e c h o ra   to ‘rt  k u n d a   sil  b o ‘lib  q o lm ay d im i?  Y o ‘q,  y o ‘q! 
K a m sitish lar  o ‘sh a  o n n in g   o ‘zid ay o q   u n u tilg a n ,  o ‘tg an  
yilgi  q o rd e k   erib  y o ‘q  b o ‘lg an ,  b ah o rd ag i  y o m g ir   kabi 
asari  ham   q o lm ag an ...
In je n e r  o ‘sh a  su h b a td a   yangi  —  hali  sir  b o ‘lgan  bir 
xab arn i  aytib  edi:  shu  sh a h a rd a n   b o sh lab   fa lo n -fa lo n  jo y -
6 4

larga  p o ez d   y o i i   tu s h a r  ek an .  Bir  sh irk a t  p lan larin i 
P eterb u rg d ag i  k a tta   m a h k am a la rg a  to p sh irg a n ,  u la r  tas- 
diq  qilishga  v a’d a  berg an lar.  A llaqaysi  b ir  b an k k a  pul 
b e rm o q c h i  b o ‘lgan,  tek sh irish   u c h u n   y a q in   o ra d a   inje- 
n e rla r  c h iq a r  ek an .  Im o ra t  —  b in o   ishlariga  o ‘sha  inje- 
n ern i  ch aq irg an lar.
M iry o q u b   p o e z d n in g   q a y e rlard a n   o ‘tish in i  bilib  olgan 
edi.  0 ‘sh a  su h b a td a   u n in g   q u lo g ‘i  b ir  d ik k ay d i,  ju d a  
ajoyib  dikkaydi,  lekin!  A n a  o ‘sh a n d a   p o e z d n in g   o ‘tish 
jo y larin i  m iyasiga jo y lash tirg an   edi.
O ra d a n   b ir  h afta  o ‘t a r - o ‘tm a s,  bezovtalik  h arak atg a 
va  ishga  aylandi.  Bir  oyga  y e ta r-e tm a s,  o ‘sha  kelajak 
p o ez d   y o ‘li  b o ‘y larid an   M iry o q u b  ju d a   k o ‘p  —  b ir  n ec h a 
y uz  d esa tin   y er  so tib   oldi.  Y erlarn in g   h am m asi  deyarlik 
suvsiz,  n o o b o d ,  ta sh la n d iq   y erla r  edi.  S h u n c h a   k o ‘p  y e r­
ga  q a n c h a   o z  pul  ketdi.  K o ‘p la r  bu  shosh ilish   savdoni 
b ilm a d ila r;  b ilg an lar  M iry o q u b n i  «jinni  boMibdi»,  d ed i- 
lar.
S h irk at  p o ezd   y o ‘li  solishga  ijozat  olib,  tayyorgarlik- 
larga  k irish g an d an   k ey in g in a,  M iry o q u b   qilgan  ishini 
noyib  t o ‘raga  aytdi.
—  Sen  xuddi  b ir  am erik alik k a  o ‘xshaysan,  M iry o ­
qub!  —  ded i  t o ‘ra.  —  L ekin  k o ‘n glingga  o g ‘ir  o lm a, 
ch ak k i  shu  sartiya  ic h id a   tu g ‘ilib  qolgansan!
M iry o q u b   k o lngliga  o g ‘ir  olish   tugul,  bu  gapga  sevin- 
di  balki,  yuzlariga  y an a  o ‘sh a  yengil  qizillik  yugurdi.
Yangi  y o lln in g   allaqaysi  b ir  jo y id a   k o ‘z  ilg‘am as  b ir 
c h o ‘l  b o r  edi.  C h o bl,  q u p -q u ru q   c h o ‘l...  Suv  —  pastd a, 
ch u q u rd a .  A trofdagi  d e h q o n la rd a n   b a ’zilari  u  y erni  ekin 
yeriga  a y la n tirish   u c h u n   tu rli  d a v rla rd a   y ak k a -y ak k a 
u rin ib   k o ‘rgan,  lekin  h a m m a   qilgan  m e h n a tla ri  b ek o r 
ketib,  u  y erd an   xafsalalari  p ir  b o ‘lgandi.  H ali  h a m   u 
c h o ‘lda  u n u m siz   q o lg an   o d a m   m e h n a tin in g   a sa rlari, 
t o ‘g ‘risi,  x a ro b a la r  k o ‘rin a d i:  a riq la r.  e k in ,  p o lla ri, 
m arz alar,  b ir  n e c h a   tu p   q u rig an   tu t  d arax tch ala ri...
M iry o q u b   o z  p u l,  k o ‘p  u stalik  s a rf qilib  o ‘sha  choMni 
o ‘z  nom ig a  o ‘tk azd i.  F a q a t  bu  v aq tlard a  p o ez d   y o ‘lining 
rejalari  to rtila   b o sh lag an lig id an ,  o d a m la r  M iry o q u b n i 
«jinni»  d e m a d ila r,  balki  «bu  —  b ir  n arsan i  bilib  qiladi», 
dedilar.
3
  -
 
4 8 3 0
 
6 5

P o ezd   y o ‘li  solinib  b itm a sd an   tu rib ,  u  choMga  n ec h a 
teg irm o n lik   k a tta   suv  ch iq d i.  A w a lo   o ‘z  c h o ‘n tag in in g , 
qolaversa,  o ta x o n  m in g b o sh in in g  y o rd a m i  bilan  c h o ‘lning 
o ‘rtasid an   k a tta  b ir ariq n i  o ‘tkazib  q o ‘ydi.  S h u n d a n   keyin 
y ersiz  d e h q o n la r g a   c h e k   b o ‘lib  b e ra   b o s h la d i.  K o ‘p 
o ‘tm ay ,  u  y erd a b ir q ishloq  p ay d o   b o ‘ldi  va  suv  ch iq arg an  
o d a m n in g  sh ah ard ag i  o tax o n i  n o m ig a atalib  « P arp i cheki» 
boMdi  (n o y ib  t o ‘ra n in g  n o m i  F y o d o r,  s a rtla r « Р а ф ! t o ‘ra» 
dey d ilar.)  K ey in ch a choM ning b ir ch e tig a   p o ezd  stansiyasi 
tu sh d i,  y o n i-b e rig a   c h o y x o n a la r,  d o 'k o n la r,  saro y la r soli- 
n a  bosh lad i.  P oezd  y o ‘li  o c h ilg a n d a n   keyin  o ‘sh a jo y d a n  
paxta  zavodi  u c h u n   y er  tan lad ilar.  B o lgariyalardan  ibo rat 
u ch  kishilik  b ir shirkat  y an a  o ‘sh a jo y d a n   a n c h a   y e r sotib 
olib,  k a tta k o n   b ir m evalik  b o g ‘  va  z o ‘r  b ir sabzavot  polizi 
vujudga  keltirdi.
H a r  qalay,  p o ezd   o ‘tg a n d a n   keyin,  b ir  n e c h a   yil 
o ra sid a  M iry o q u b n in g   q o ‘lida  ju d a   o z  y e r  q o ld i,  h a m ­
m asi  h a r  kim ga  o ‘tib  ketdi.  M iry o q u b   y erni  u n c h a   sev- 
m aydi,  y er  q o ‘ld an   ch iq sa,  xafa  b o ‘lm aydi.  S h u n c h a   y er 
q o ‘ld an   c h iq q a n   b o ‘lsa,  u n in g   barav arig a  q a n c h a   davlat 
q o ‘lga  k irg an d ir,  m u n i  x u d o   b ilad i-y u   x u d o n in g   sevim li 
b an d asi  q o ra k o ‘z  M iry o q u b   biladi!..
*  
*  
*
M ingboshi  o ‘zin in g   rus  m irzasi  S okolov,  in o q   m ir- 
shabi  M irza b o b o la r  bilan  birga  sam an   y o ‘rg‘a  u stid a  o ‘z 
darvozasiga  kelib  to ‘x tag an d a ,  q o ro n g ‘i  tu sh g an ,  k o ‘c h a - 
d a  o ‘ynovchi  b o lalarn in g   o n a la ri  esh ik   tagiga  ch iq ib , 
« B em ah ald a  bas  endi»,  deya  tergay  bosh lag an   edilar. 
M in g b o sh in in g   o ti  to ‘x ta r - to ‘x tam as,  tash q arid ag i  m ir- 
sh ab lar  y ugurishib  bo rib ,  d arv o zan i  o c h d ila r,  k atta  d a r- 
v o zan in g   b ir  q a n o tid a n   c h iq q a n   in g ich k a  qiytillash  ovozi 
m u a z z in la rn in g   x u n u k   va  q o ‘pol  tovushlariga  q o rish d i... 
Bu  o v o zlar o ra sid a  bolalarig a  q o vushgan  sigirlarning o g ‘ir 
moMashlari  bilan  o n a la rin i  sog‘ingan  b u z o q la rn in g   erka 
m a ’rashlari  m ungli  va  yoqim li  esh itila rd i.  M ingboshi,  o t- 
d a n   tu sh a r-tu sh m a s,  so ‘radi:
—  M iry o q u b   keldim i?
M in g b o sh in in g   m u su lm o n   m irzasi  H a k im jo n   q o i  
qo v u sh tirib   tu rib , ja v o b   berdi:
66

—  H a ,  sh u   y erd a.  M e h m o n x o n a d a   uxlab  yotibdi. 
M in g b o sh i  o ‘zid a n   x u rsa n d ,  kuldi:
—  N o in so fn in g   k ech  k irg an d a  u xlashini  qarang!  Bor, 
uyglo tib   chiq!
Ikki  m irsh ab   m in g b o sh in i  y e c h in tirm o q q a   b o s h ­
ladi.  M ingboshi  hali  h a m   boyagi  k u lish id a  davom  
etardi:
—  O b b o   b etavfiq-ey.  N a m o z sh o m d a   uxlaganini! 
M e h m o n x o n a d a n   k o ‘zlarin i  u q a la y -u q a la y   M iryoqub
ch iq ib   keldi.  U ,  hali  ay v o n d an   tu sh m ay   turib:
—  H o rm a n g ,  x o ‘jayin!  —  d eb  q ich q ird i.
M in g b o sh i  y an a  o ‘sh a  kulish  b ilan   o ‘tirg an  jo y id a   u n ­
ga  to m o n   evrildi:
—  H a ,  x u d o   bexabar!  N im a   bu  b em ah a l  uyqu?? 
N a m o z sh o m   paytida-ya!
—  H a ,  x o ‘ja y in ,  sh u n a q a ...  S izni  k utib  o ‘tirib ,  uxlab 
q o lib m an .
—  Q a c h o n   kelib  eding?
—  K ech  p esh in d a.  S h u n d a n   beri  y o ‘lingizga  k o ‘z 
tu tib   o ‘tirib m a n .
—  Q an i  o ‘tirg an in g ?  U y q u n i  u ribsan-ku!  Q a n i,  n im a 
g ap lar  b o r?  Y angi  g ap lard an   gapir.
—  Y angi  g ap n i  sizd an   esh itam iz.  S h a h a rd a   edingiz. 
K im larn i  k o ‘rdingiz?
—  K im n i  k o ‘ra rd im ?   N o y ib   t o ‘ra n i  k o ‘rdim .
—  N im a   g ap  ek an ?
—  N im a   g ap  b o ‘lardi.  B eriroq  kel!
M in g b o sh in in g  bu  a m ri  b ilan   u n g a  to m o n   b o ra y o tg a n
M iry o q u b   m irsh ab larg a  ish o rat  qildi,  u la r  uzo q lash d ilar. 
S h u n d a n   s o ‘ng  m ing b o sh i  ovozini  p asa y tirib ro q   s o ‘zlay 
boshladi:
—  Q u m a riq n in g   paynovidagi  d e h q o n la r  m en in g   us- 
tim d a n   ariza  b erg an g a  o ‘xshaydi.  A ftidan:  « H a m m a   suv- 
ni  m in g b o sh in in g   yerlari  ic h a d i-y u   bizga  teg m ay   qoladi. 
S h u n a q a   qilib,  n e c h a   yildan  beri  ek in larim iz  q u rib   k eta- 
y otibdi»,  d eb   arz  q ilishganga  o ‘xshaydi.  N oyib  t o ‘ran in g  
s o ‘zid a n   sh u   m a ’lu m   b o ‘ladi...
S hu  yerga  k elg an d a ,  m in g b o sh in in g   q o v o g ‘i  so lin a 
b o sh lag an   ed i,  qisiq  k o ‘z larin in g   te z -te z   yum ilib  p irp i- 
ray o tg an d ay   b o ‘lganini  M iry o q u b   ham   payqadi.
67

—  X o ‘ja y in ,  —  dedi  u,  —  xotirjam   boMib,  b itta -b itta  
g apirib  bering!  H e c h   bokisi  y o ‘q.
M ingboshi  u n in g   bu  s o ‘zlariga  q u n t  q ilm a sd a n ,  z a b t- 
lik  b ir  ovoz  b ilan   so ‘radi:
—  K im ning  ishi  b u?  Q a n i,  ayt-chi!
M iry o q u b   m in g b o sh in in g   h ec h   b ir  s o ‘zini  bird an ig a 
q ay targ an   o d a m   em asd i.  S h u n in g   u c h u n   bu  safar  h am , 
eski  o d a tic h a ,  ay la n m a   y o ‘l  b ilan  ja v o b   berishga  b o sh la ­
di:
—  K im n in g   ishi  b o ‘lsa  h a m   bilm ay   q o ‘ym aym iz. 
Ilgari  noyib t o ‘ra n in g   m u o m ilasin i,  sizga  n im a la r d e g a n i- 
ni  g apirib  bering.
—  Q aysi,  x o tin   ta lo q in in g   ishi,  d e d im   m e n   senga!
M ingboshi  ovozini  b ir o z  k o ‘ta ra   tu sh g an   edi.
—  N o y ib   t o ‘ra n in g   g a p id a n   b ilin a d i  o ‘zi,  —  dedi 
M iryoqub.  —  Siz  boMgan  g a p la m i  aytib  bering!
M ingboshi  y an a  h o v u rid an   tu sh m a g a n   edi.  S h u n d a y  
b o ‘lsa  h a m   o ‘sha  jo h il  ovozi  b ilan   M iry o q u b n in g   sav o l- 
lariga ja v o b   berdi:
—  N oyib  t o ‘ra  aytadi:  m en   seni  yaxshi  b ila m a n ,  d ey - 
di.  S en  fu q a ro n i  yaxshi  k o ‘ra d ig a n   o d a m sa n ,  deydi. 
B asharti,  a riz ad a  bitilgan  g a p la r  rost  b o ‘lganda  h a m   seni 
ayblashga  k o ‘nglim   b o rm ay d i,  d eydi...  y erlaringga  q a ra y ­
digan  m u ta sa d d ila r sh u n d a y  qilsa  q ilishgandir.  0 ‘sh alarn i 
c h a q irib ,  tay in lab   q o ‘y,  sen in g   yeringga  ik k i-u ch   m a rta  
suv  b e rg a n d a ,  b ir-ik k i  m a rta   u la rn ik ig a   h a m   b e rib  
q o ‘ysin.  O d a m la m in g   ek in in i  q u ritib   y uborish  yaxshi 
em as,  deydi.  B ildingm i  e n d i  ariza  b ergan n in g   kim ligini? 
Q an i,  a y t-c h i?
—  Bu  g ap lard an   hali  bilib  b o ‘lm aydi.  B oshqa  g ap la- 
rini  ayting!
—  B oshqa  gap i  y o ‘q.  B o‘lsa  h a m   e sim d a  tu ra d i, 
d eysanm i?
—  0 ‘ylang.  M en   u n in g  h a m m a  g ap in i b ilishim   kerak...
—  B ilsang  b ila q o ‘y:  o ‘sh a  ta ra fla rd a   Y o d g o rx o ‘ja , 
U m aralib o y   d eg an   o b ro ‘yli  o d a m la r  b o r,  deydi;  u larn in g  
h a m   k o ‘p g in a  y er-suvlari  b o r,  yaxshi  em as,  deydi.  Q o ra 
fu q aro   b o ‘lsa  —  ish  b o sh q ay d i,  deydi,  fu q a ro n in g   gapiga 
q u lo q   so lm ay m an ...  A m m o   lekin  y u rtn in g   esli,  o b ro ‘yli 
o d a m la rin i  xafa  q ilm a n g la r,  dey d i...
6 8

—  A n a ,  xolos,  k o ‘rinib  turibdi:  ariza  b erg an larn in g  
b o sh id a  Y o d g o r  ech k i  b ilan   U m a ra li  p u c h u q   tu ra r  ekan! 
N o y ib   to ‘ra  o p -o c h iq   aytib  beribdi.
M ingboshi  kuldi:
—  Esingga  q o y ilm a n ,  betavfiq!  S h u n c h a   esing  b o r-u  
n a m o z   o ‘qim aysan!
—  Sizga  erg ash ib ,  sh u n d a y   boM dim-da!
M ingboshi  e n d i ju d a   yoyilib  kuldi:
—  O b b o ,  b en a m o z -ey !  G a p d a n   to z a   b ergan  senga  x u ­
do!  S haylaysan,  shaylaysan!
Y an a  ov o zin i  pasay tira  tushdi:
—  Y o d g o r e c h k i  b ilan   U m arali  p u c h u q n in g   b ir ad a b i- 
ni  b e rm a sa m ,  k o ‘n glim   tin c h im a y d i.  Bir  ilojini  qil!  Senga 
aytam an!
—  X o ‘p ,  x o ‘jayin!  S h o sh m a n g ,  m e n   yan a  b ir  su rish ti- 
ray.
—  S u rish tirish n in g   n im a   keragi  b o r?  0 ‘sh a la rd a n  
b o sh q a   kim   qiladi?
—  E h tiy o t  sh a rt,  x o ‘jayin!  A dab  b erish  q o ch m ay d i... 
M asa la n in g   tagiga  yetaylik,  balki  b o sh q a   g a p la r  ham  
c h iq ib   q o lar...
M ingboshi  bu  s o ‘z d a n   sh u b h ag a  tushdi:
—  N im a   deding?!  B oshqa  g ap  h a m   ch iq ib   q o lad i, 
d ed in g m i?  Bu  n im a   d eganing?
—  E h tiy o t  sh a rt,  d e y m a n   m en!  E htiyot!  Y axshiroq 
su rish tirsak ,  yaxshi roq  b ila m iz -d a ,  axir!  S izning  ishingiz 
b o ‘lm asin ,  m e n   o ‘z im   ikki  k u n d a   tagiga  yetib,  sizga  arz 
q ilam an .
—  H a ,  m ayli,  surishtir!  S u d ra m a   lekin!  Ha!..
M ingboshi  sh u  jo y d a   o ‘z in in g   M iryoqubga  e ’tim o d in i
k o ‘rsa tm o q   u c h u n   u n in g   yelkasiga  u rib -u rib   q o ‘ydi.
—  B o‘ldi  x o ‘ja y in ,  xotiijam !  —  d e d i  M iryoqub.
Ikkalasi  h a m   jim   b o ‘ldilar.  B ir  o z d a n   s o ‘ng  m in g ­
boshi  m irsh ab larg a  q arab   baqirdi:
—  K im   b o r,  hoy!
H a k im jo n   y ugurib  keldi:
—  B or,  o v q a td a n   x ab a r  ol!  Q o rin   ochdi!
H a k im jo n   yugurib  ichkari  to m o n g a   k etg ach ,  m in g ­
b o sh i  M iry o q u b g a  yuzlandi:
—  Q a n i,  g a p ir  e n d i,  sen  n im a   x ab a r  to p ib   q o ‘yding?
69

M iry o q u b   d a rh o l ja v o b   berdi:
—  T o ‘y.
M ingboshi  bu  b irg in a,  lekin  kutilm ag an   so ‘zga  b ir  oz 
hay ro n   boMdi.
—  T o ‘y?
—  H a ,  to ‘y!
—  N im a   t o ‘y?  K im   to ‘y  qilibdi?
—  M en   to ‘y  q ilm o q c h im a n ...
—  S en?  K im ga?
—  Sizga!
—  A ,  b en a m o z -ey !  M enga?
—  H a ,  sizga.
M ingboshi  b ird a n   g a p n in g   s u r’a tin i  to rtd i:
—  Q o ‘y  e n d i,  b itta -b itta   g ap irib   ber:  n im a   g ap  o ‘zi? 
M iry o q u b   y aq in   o ‘tirib ,  s o ‘zlay  b oshladi:
—  S h a h a rd a   b ir  x u d o   b an d a sin in g   ikkala  du n y o g a 
arziydigan  b ir  qizi  b o r  ekan!
M ingboshi  e rk in -e rk in   kuldi:
—  T avba  d e,  betavfiq!  A stag ‘fu ru llo ,  de!
M iry o q u b   «astag‘furullo»  o ‘rniga  uy at  b ir  so ‘z  aytdi.
M ingboshi  b esh  b a tta r  yoyilib  kuldi.
—  A,  b attol-ey!  O ,  b atto l-ey !  X u d o   urdi  seni!  X u d o  
urdi  endi!..  —  dedi  u.
M iry o q u b   a sta -a sta   d avom   etdi:
—  0 ‘zi  o ‘n  b e s h -o ‘n  o ltid a   e k a n ...  J u d a   yetilgan 
vaqti...
—  U n a q a   y etilg an lar q ish lo q d a   h a m   k o ‘p.
—  U n in g   b o sh q a  b ir  xosiyati  b o r  ek an ...
—  X o ‘sh?
—  Ju d a   yaxshi,  bulbul  singari a sh u la q ilar ek an .  O vozi 
D o vud  p ay g ‘a m b arn ik i  singari,  deydilar...
M ingboshi  y an a  kuldi.
—  «Sallala»,  d e,  betavfiq!  «Sallala»,  de!
—  Q a zo sin i  a y ta m a n   b ir  y o ‘la!  —  d ed i  M iry o q u b , 
so ‘ngra  d av o m   etdi:
—  S hu n i  sizga  o lib   be ray,  d ey m an .
—  O d a m la r  ayta  b erad i.  0 ‘zing  esh itd in g m i  ovozini?
—  Y o ‘q!  M en in g   x o tin im ,  qizim   esh itib ,  h a r  kun 
m aq tash a d i.  H a m m a n in g   o g ‘zid a  shu ...
—  O d a m larg a  ish o n m a ,  d e d im -k u .  B u  o d a m la r  teg ir-
70

m o n c h i  S h a m s id in n i  h a m   yaxshi  q o ‘s h iq c h i,  d eb 
y e r k o ‘kka 
sig ‘d irm a y  
m a q ta y d ila r. 
O v o z in i 
e s h it- 
g an d irsa n ?  E shak  h a n g rasa,  u n d a n   a ’lo...
—  X o ‘jayin!  0 ‘zingiz  b ir  eshitsangiz  edi...
—  B o‘lm aydigan  gapni  gapirm a!
—  N im a g a   b o ‘lm asin?  Q iz  o ‘zi  h o z ir  shu  y erd a,  q ish - 
log‘im izda.  K a tta   x o tin in g izg a  ayting,  m e h m o n   qilib 
ch a q irsin .  E shitasiz...
—  Q ish lo q d a?  K im n ik id a?
—  X o lm atn ik id a.
— 
S h u  
X o lm a tn ik id a ?  
S h u   o ‘z im iz n in g   X o l- 
m a tn ik id a -y a ?   U   b e c h o ra   o c h id a n   o ‘lo lm a y   yuribdi, 
m e h m o n   ch a q irib   n im a   q ila r  ekan ?  B itini  b erib   b o q ad i- 
mi!
—  S h u n in g   u c h u n   siz  c h a q irtirsan g iz,  X o lm at  ham  
xu rsa n d   b o i a d i ,  m e h m o n la ri  h am .
—  U n d a y   b o i s a ,   m e n   k a tta   x o tin im g a   a y ta y in , 
ch a q irtirsin .  E shitaylik...
M iry o q u b n in g   q u lo g ig a   egildi
—  K a tta n in g   rashki  k elm as-a ?  —  dedi.
—  E ng k ich ig id an   b o sh q a  h e c h   qaysisining  rashki  kel­
m aydi.  H a r  qalay,  k a tta   x o tin in g iz  esliroq.
—  Y o ‘g ‘asa,  —  d ed i  m ingboshi  o ‘rn id a n   turib:  —  m en 
b ir  ichkariga  kirib  ch iq ay .  O v q a td a n   shu  c h o q q a c h a  
d arak   b o im a d i.  Sen  o i i r a t u r ,   ketib  qolm a!
Ichkariga  to m o n   asta  bosib  y u ra  bosh lad i.  H ali  h am , 
boyagi  o d a tic h a ,  x u rsa n d   b o i i b   k u lar  va  birushta:
—  O bbo,  betavfiq-ey!..  —  d eb  s o ‘zlan ard i.
M ingboshi  ichkariga  kirib,  k a tta   x o tin in i  c h a q irg a n -
d a,  m e h m o n la r  P o sh sh ax o n n in g   u y id a  se rta k a llu f  b ir 
d astu rx o n   u stid a  edilar.  D a stu rx o n   solib  x izm at  qilish - 
m o q   u c h u n   c h iq q a n   U m rin isab ib in i  b ir  n a rsad an   g u - 
m o n la n ib   P o s h s h a x o n   q u v ib   c h iq a rg a n :  u  Z e b in in g  
b oshiga  kelajak  fa lo k atn i  u n g a  yoki  u n in g   yaqin  o ‘rto q - 
la rig a   q a n d a y   q ilib   a y tish in i  b ilm a s d a n ,  o ‘z  uyida 
p a rv o n a   singari  ay lan ard i.  P o sh sh ax o n   b ilan   X a d ic h a ­
x o n n in g   boshlari  o sm o n d a .  S u lto n x o n n in g   k a tta ,  d aran g - 
lag an   uylari  b o ‘m -b o ‘sh ,  o ‘zi  bu  h a n g o m a la rd a n   xa- 
barsiz,  d u to rc h i  q iz la r  h a litd a n   d a stu rx o n   yig‘ilm ay tu rib , 
d u to r  so z la m o q d a   ed ilar...
71

M in g b o sh in in g   c h a q irig ‘iga  b ird a n   ikkala  x o tin   «lab- 
bay!»  d eb  yugurdi.  F a q a t  m ing b o sh i  k a tta   x o tin ig a  im o 
qilib:
—  B ittang  kel!  —  dedi.
P o sh s h a x o n   o rq a g a   q a y td i,  le k in   b u   s u h b a td a n  
k o ‘ngil  u z o lm asd a n ,  y aq in   b ir jo y g a  b erk in ib   tu rd i...
M ingboshi  o d a td a   x o tin la rg a  k alta  g ap irar,  u la r  b ilan  
ezilib  o ‘tirish n i  o ‘z  erkaklik  s h a ’n ig a  sig‘d iro lm as  edi...
—  X o lm a tn ik ig a   k elg an   s h a h a rlik   m e h m o n la rn i 
ch a q irtirib ,  yaxshi  b ir  ziyofat  qilin g lar,  —  d ed i  u.  — 
S h a h a rd a n   kelib,  X o lm a tn in g   q u ru q   n o n in i  yeb  ketsa, 
yaxshi  emas!
S o ‘n gra  X a d ic h a x o n n in g   ja v o b   b erish in i  kutib  o ‘tir- 
m asdanoq:
—  O vqating  n im a   b o ‘ldi?  —  d eb  s o ‘radi.  —  Jadallat! 
Q o rin   och!
X a d ich ax o n   m ulo y im   k ulim siradi:
—  M e h m o n la r b izn ik id a,  sh u   u c h u n   o v q atim iz  b u gun 
k ec h ro q   boNadi.  M en  sizlarga  n o n -c h o y   c h iq a ra m a n .
M ingboshi  m e h m o n la rn in g   o ‘z  uyida  e k a n in i  eshitib, 
hay ro n   boNdi:
—  M e h m o n la r  shu  y erda?  Q a c h o n   kelishdi?
—  N a m o z sh o m g a   yaqin.
—  Y axshi,  yaxshi.
Bir  o z d a n   s o ‘ng  y an a  ta k ro r  qildi:
—  Y axshi.  Y axshi...
S o ‘n gra  b irdan:
—  A shulachisi  b o rm i,  y o bq m i?  —  d eb  so ‘radi.
—  B or,  —  d ed i  X a d ich ax o n .
—  A shula  q ilg an d a,  m en i  chaqirtir!  D u ru stm i?  —  shu 
so ‘zni  ay tg ach ,  x o tin in in g   ja v o b   b erish in i  k u tm a sd a n o q , 
b u rilib ,  tash q arig a  to m o n   yurdi.
B utun  u m rla rid a   deyarlik  b u n d a y   se rta k a llu f ziyofatni 
k o ‘rm ag an   yosh  q iz la r takallu fg a  y arash a  b etakalluflik  b i­
la n ,  o ‘lg u d ek   q u tu rib ,  o ‘y in -k u lg i  q ild ila r.  H o rib - 
c h a rc h a b ,  z o ‘rg‘a - z o ‘rg‘a  oyoq  tash lab   q o ‘shx o n alarig a 
qaytgan  v aq tlarid a ,  yarim   k e c h ad an   a n c h a   o ‘tib  qolgan 
edi.  U y d a  q o lgan  ikki  k am pirga  —  sa h a r  tu rib ,  arav an i 
q o ‘sh tirish g a  b u y u rd ila r-d a ,  o ‘zlari  k o ‘z larin i  y u m a r- 
y u m m as,  o g ‘ir  uyquga  ketdilar.  B ular  y o sh lik n in g   b e p a r-
72

vo  q u c h o g i d a ,  m a ’su m   g o ‘d a k la rd a y ,  h a r   n a rsa d a n  
xabarsiz,  t o ‘lib -to sh ib   u x lark an ,  s o ‘ri  to m o n   ikki  k am - 
p irn in g   tashvishli  b ir u n  b ila n ,  allan e g a b esa ran jo m   b o ‘lib 
p ich irlash g an i  eshitilard i.
U la rn in g   biri  o ‘z im iz  bilgan  U m rin isab ib i  boN ib,  se­
v im li  Z e b in in g   y o sh   u m rig a   q a s d la n g a n   y o m o n la r 
to ‘g ‘risida  g ap irard i...
*  
*  
*
T o n g   y o rish m asd an   y o ‘lga  tu sh ib ,  q ish lo q d an   ch iq a r- 
c h iq m a s  ash u lan i  b a la n d   q o ‘ygan  Z ebi  n e c h a   yillik  g ‘a m - 
tash v ish lard a n   t o ‘rt-b e sh   kun  ich id a  o rtig ‘i  bilan  yozilib 
k elark an ,  o ‘z  o rq a sid a  o ‘y n ayotgan  o ‘y in lard a n   xabarsiz 
edi.  K echasi  U m rin isa b ib id a n   Z ebi  t o ‘g‘risidagi  tash v ish ­
li 
x a b a rn i 
e s h itg a n id a n  
k e y in  
E n a x o n n in g  
o n asi 
m e h m o n la r  jav d ish g an   v aq td a  S a lta n a tn i  b ir  chekaga 
c h a q ir ib , 
haligi 
x u su sd a  
o g o h la n tirg a n  
b o ‘ls a -d a , 
S a lta n a t  b u   q a d a r   y o y ilib   va  q u v n a b   b o ra y o tg a n  
o ‘rto g ‘ini  xafa  qilm aslik  u c h u n   unga  h ec h   narsa  d e - 
m aslikni  ep   k o ‘rdi.  S a lta n a t  u  t o ‘g ‘rida  bu  yosh  qizga gap 
o c h ib ,  u n in g   y o ru g 6  t a ’bini  xira  q ilm a sd an ,  o ‘z  onasi 
o rq ali  Z eb in in g   o n asig a  esh itd irib   q o ‘y m o q ch i  b o ia r d i. 
M in g b o sh in ik id a  ju d a   se rta k a llu f  ziyofat  yegan  bu  yosh 
q iz  ziyofat  b ergan  ju v o n la rd a n   ju d a   m in n a td o r  b o ‘lm oq 
b ilan   birga,  sh u n d ay   q ari  va  n ih o y at  d a ra ja d a   x u n u k  
o d a m g a ,  yan a  k u n d o sh   ustiga,  tu sh ib   qolg an lari  u c h u n  
ularga  c h in   k o ‘n g ild an   ac h in a rd i.  S a lta n a t  bilan  birga 
Z eb in in g   o ‘zi  va  b o sh q a  h a m m a   q iz la r  m in g b o sh in in g  
d avlati  va  o b ro ‘si  to ‘g brisida  q a n c h a   m aq to v   eshitgan 
b o ‘lsalar,  u n in g   b ad b a sh ara lik d a  h am   tengsiz  b o ‘lgani 
to ‘g ‘risida  o ‘s h a n c h a   v ah im ali  s o ‘z la m i  tinglagan  edilar. 
Q iz la rd a n   h ec h   biri  m ingboshi  x o tin la rin in g   davlatiga 
q iz iq m a g a n ,  u larn in g   to lelarig a  k o bz  o la y tirm a g a n ,  u 
d a v la tla r  t o ‘g ‘risida  o ‘z a ro   gap  o c h ilg a n d a ,  o c h iq   jirk a - 
nish  b ila n ,  «D avlati  b o sh id an   qolsin!»  dey a  qich q irg an  
edi.  S a lta n a t  q izlarn in g   ash u lalarig a  q o ‘sh ilm a sd an ,  o ‘z 
o ldiga  o g ‘ir-o g ‘ir  o ‘ylab  b o ra rk a n ,  o ‘zin i  xayolida  —  b ir 
nafas  u c h u n   m in g b o sh i  x o tin la rid a n   b irin in g   o ‘rniga 
q o ‘yib  q arad i...  U stid a  g o ‘yo  x o n atlas  k o ‘ylak,  X itoy  to - 
v ard an   k a lta c h a ,  to z a   b eq asam   kam zu l,  q im m a tb a h o
73

sh o h i  ro ‘m o l,  am irk o n   k av ish -m ah si...  K eng  hovlida, 
daran g lag an   a y v o n lar va  s o ‘lu m   uy lard a,  o d a m n i  chiroyli 
qilib  k o ‘rsatad ig an   q alin   to sh o y n a k la rn in g   q arsh isid a... 
T illa  b ila k -u z u k la r,  y o q u t  k o ‘zli  u z u k la r,  x in a  bilan 
c h o ‘g ‘d ay  lovullab  tu rg an   b a rm o q la r,  su rm ali  k o ‘zlar... 
X o n tax ta  u stid a  anvoyi  n o z - n e ’m a t,  tu rli-tu m a n   m ev a- 
ch ev a...  T u rg a n   sari  y u m sh arib ,  pish a  b o ra d ig a n   va  p ish - 
g an  v aq tid a  o g ‘izga  solsa,  eriydigan  n o k lar...  Q u vaning 
yirik  d o n a li  va  n o rd o n   a n o rla ri...  H aligi  n o k n in g   eng 
to ‘lganini  olish  u c h u n   d astu rx o n g a  q o ‘l  u z a ta r  ek an , 
q o ‘lini  b o sh q a  b ir  q o ‘l  kelib  u sh lay d i...  U n in g   h a m   qizlik 
havaslari  uyg‘o n a d i,  yuraklari  m u lo y im   va  yoqim li  b ir 
talvasa  b ilan   d u k -d u k   u ra   boshlaydi:  ikki  yuzi  d astu rx o n  
ustidagi  a n o r   singari  q ip -q izil  b o ia d i...  E n d i  u  o ‘zin in g  
«m ingboshi  xotini»  b o ig a n in i  u n u tg a n ,  y oshlikka  xos 
keng  xayol  q u c h o g id a   b o sh q a  o lam larg a  o ‘tg a n   edi. 
U n in g   qarsh isid a  o ‘tk ir  va  serhavas  k o ‘zlarin i  o ‘y n atib , 
yosh  b ir  yigit  tu rg a n   kabi  b o ia r d i...  Bu  q o i ,   alb a tta , 
o ‘sha  yigitning  o ch   va  q a y n o q   q o ila r id a n   o ‘zga  em asd i... 
nih o y at,  yosh  qiz  yosh  yigitga  to m o n   a stag in a  qayriladi 
va  qayrilgan  h a m o n   o ‘zid a n   ketib  q ich q irad i:
—  M ingboshi!!!
M u n in g   h o lid an   b e x a b a r  ash u la  qilishib  bo ray o tg an  
q izlar  bu  q ic h q iriq n i  esh itg ac h ,  c h o ‘c h ib   tu sh d ilar.
—  Voy,  n im a   b o i d i   sizga,  S a lta n a tx o n ?   —  ded i  Z ebi.
Q iz la r  S a lta n a tn i  o ‘rta g a   o ld ila r.  U   esa  ikki  q o i i
k o ‘ksida,  rangi o kc h g a n ,  o ‘zini Z e b in in g   q u c h o g ig a  ta s h ­
ladi.  S o ‘ngra a sta -se k in  k o ‘zini o c h g a c h ,  h a m m a g a  b ir-b ir 
q arab  oldi;  u n in g  bu  q arash larid a o g i r  b ir h o r g in lik  b o ri- 
di...  K eyin  k o ‘zlari  Z ebiga  tik ild i,  en d i  u  k o ‘z lard a  aybini 
yashirgan  b ir g u n o h k o rn in g   q arash lari  telm irard i.
—  N im a   b o i d i   sizga,  S a lta n a tx o n ?   —  d e d i  y an a  Z ebi.
S a lta n a tx o n   ja v o b   o ‘m ig a   q o i l a r i n i   k en g   o c h ib ,
Z ebiga  tash lan d i  va:
—  Z ebixon!  Jo n im   Z ebixon!!  —  deya  uni  m ah k am  
q u c h o g ig a   oldi...
Q izlar  h a y ro n ,  h a m m a sin in g   k o ‘zi  ularda.
S a lta n a tn in g   «m ing b o sh i..,»   dey a  q ich q irish i  b ilan  
b a ro b a r  arav an i  t o ‘xtatg an   O im a s jo n   o t  u stid a  orqasiga 
qayrilib  —  q a n d a y   h o d isa  b o ig a n in i  a n g la y o lm a sd a n —
74

tan g riq o sh   n azarlari  b ilan   qizlarga  tik ilg an   ed i.  Ikki  q iz ­
n in g   b ir-b iri  b ilan   q u c h o q la sh ib ,  «aylanay,  o ‘rgilay»  qi- 
lishlari  h ali-b e ri  tu g alm ay d ig an   boN gandan  keyin  yelk a- 
sini  q o q ib ,  y an a  o ld in g a  o ‘g irildi  va  astag in a  « c h o ‘x»  deb 
o tin i  q a m c h ila d i.  S o ‘n gra,  u  k ic h k in a   b ir  a n h o rn in g  
k ech ig id an   k e c h a rk a n ,  o tin i  sug‘orish g a  t o ‘x tagan  v a q ti­
d a  Z eb i  b ilan   b irga  S a lta n a t  h am   sh a ra q -sh a ra q   gapga 
tu sh g a n   edi.
S h ah arg a  k irg an d a n   keyin  q iz la r  o ‘z  uylariga  yaqin 
jo y la rd a   b itta -b itta   tu sh a   b o sh lad ilar,  shu  bilan  safar 
o x irid a  0 4 m a s jo n n in g   Z e b id a n   b o sh q a  yoMchisi  q o lm a - 
d i.  K o ‘n g illa rid ag i  ajib   h isla rn i  b ir-b irig a   b ild irm o q  
u c h u n   hali  fursat  to p o lm a sd a n   e n tik k a n   bu  ikki  yosh  e n ­
di  o ‘n - o ‘n  besh  m in u t  xoli  fursat  to p g a n la rid a ,  o rtiq c h a  
talvasaga  tu sh g an   yuraklari  d a stid a n   n im a   deyishlarini 
b ilo lm ay   e n tik a rd ila r...  U n isi  h a m ,  b u n isi  h a m   b ir  o g ‘iz 
g ap  ay to lm ad i.  Ikki  yosh  k o ‘n gilning  sh u   to p d a   k ich k i- 
n a g in a   b ir  tilagi  b o i s a ,   h a m   —  b ir-ik k i  m a h a lla   o ig a c h , 
y etilad ig an   h o v lin in g   y an a  b ir  n e c h a   m a h a lla   nariga 
c h o ‘z ilis h i,  yo  b o i m a s a ,   k e k sa la r  a y tg a n d e k ,  «yer 
ta n o b i» n in g   p ic h a g in a   c h o ‘zilm ay  tu rish i  edi.  H o lb u k i, 
sh ah a rg a,  o ‘ziga  o sh n a  jo y larg a ,  o ‘z  o tx o n asi  b o r yerlarga 
k elganini  pay q ag an   va  q o rn i  o ch q a y   tu sh g an   o t,  o sh iq - 
m a ’sh u q n in g   k o ‘ngil  tila k la rid a n   bex ab ar,  q a d a m in i  il- 
d a m la ta r,  «yerning  tan o b i»   o ‘z id a n - o ‘zi  to rtilib   b o ra rd i...
A rava  Z e b ila r  m asjidi  oldiga  y etg an d a ,  R azzoq  s o ‘fi 
b ir  n e c h a   kishi  b ilan   birga,  b o sh q a   b ir  arav ad a  qarshi 
to m o n g a   o ‘tib  ketdi.
—  O ta m   b iro r jo y g a  k etay o tg an g a  o ‘xshaydi,  —  d ed i 
Z ebi  q u v o n g a n in i  yashirolm ay.
—  Y iro q ro q   safarga  o ‘xshaydi.  O q  y o i   bersin!  —  d e ­
di  O im a s jo n   va  y u m sh o q q in a   kuldi.
S h u   c h o g ‘d a   Z e b in in g   k o ‘n g lid a n   o g i r   b ir  to g ‘ 
k o ‘c h g a n   edi.
VI
S a lta n a tn in g   onasi  Z ebi  t o ‘g ‘risidagi  tash v ish n i  u n in g  
o n asig a  astag in a  esh ittirib   k etg a n id a n   keyin,  b ir  kun 
o ‘tib ,  R azzo q   s o ‘fi  q ish lo q d a n   keldi.
75

U  esh ik d an   k ira r-k irm a s,  to ‘y  t o ‘q q izin i  xotiniga 
uzatib:
—  Q izing  q a n i?   —  dey a  s o ‘radi.
Bu  sh o sh ilin c h   savol  s h o ‘rlik  o n a n in g   b ag ‘riga  tik o n - 
dek  b o td i.  R angi  d arro v   o lin d i...
—  N im a g a   in d am ay sa n ,  hay,  F itn a ?   N im a   b o ‘ldi 
senga?  —  dedi  s o ‘fi.  X o tin in in g   b u   ahvoliga  u  h a m   q u n t 
qilgan  edi.
Q u rvonbibi  tu tilib ,  z o ‘rg ‘a - z o ‘rg‘a  g ap  epladi:
—  S hu  y erd a...  shu  y erd a...  qizingiz...
U ch  boMib  aytilgan  shu  ikki  o g ‘iz  so ‘zd a  h a m   b e- 
saran jo m   b ir ja d a llik   b o rid i.  E rin in g   b iro r  n arsa  dey ish i- 
ni  k u tm a sd a n ,  b e c h o ra   x o tin   boyagi  b e sa ran jo m lik   bilan 
q ato rasig a  u ch   savolni  ch izib   tashladi:
—  N im ay d i?  N im a g a   so ‘raysiz?  C h a q irib   beraym i?
B ir-b ir  k etin   va  shosh ilish   b ilan   b erilg an   bu  u ch   savol
b ir  o n a n in g   q alb id a  yolg‘iz  bolasiga  q a n d a y   z o ‘r  m u h a b - 
bat  saq lan g a n in i  R azz o q   so T id ay   b ir  o d a m g a   h a m   k e- 
ra g ic h a  k o ‘rsa ta  o lg an   edi.  U  y asa m a  b o ‘lsa  h am k i 
k u lim sira g an d ay   b o ‘ldi.
— 
Q iz im  
b o ‘la d i-y u  
s o ‘r a m a y m a n m i?  
Q iziq  
ek a n san ...  U yga jo y  qil, jin d a k   o ro m   olay.  T o ‘yga  borgan 
o d a m   u y q u d an   qo lad i...
Q u rvonbibi  en d i  o ‘ziga  kela  boshladi.
—  K im   to ‘y  qilibdi?
—  B adavlat  b ir  o d a m .  K a tta   o sh   to rtib d i,  lekin!  H ast 
esh o n im izn i  ch a q irg a n   e k a n ,  h a m m a m iz   birga  b o rd ik ... 
Q iy o m at  s u h b a tla r1  b o ‘ldi!
L ekin  o n a n in g   k o ‘ngli  hali  h a m   tin c h im a g a n   edi:
—  Z eb in i  nim ag a  s o ‘rab   edin g iz?  —  d e d i  yana.
E ndi  bu  safar  so ‘fin in g   a c h c h ig ‘i  keldi  va  birdaniga:
—  0 ‘z  q izim n i  s o ‘ray  o lm ay m an m i!  —  d eb  b aqirdi.
—  H a ,  b o ‘p ti...  b o ‘p ti..  B aqirm ay q o ‘ya  qoling!  —  d e ­
di  k a m p ir  va  sh o sh ilg a n ich a  uyga  kirib  ketdi.
H ovlida  —  h o v u z  b o ‘y id a  k ash tasin i  tikib  o ‘tirg an  
Z ebi  o ta sin in g   k elg an in i  p ay q a m a g an   edi.  F a q a t  bu 
so ‘nggi  baqirish  u n in g   q u lo g ‘iga  alay n a  bo rib   y etd i,  h a t- 
to   «o‘z  q izim n i..,»   d eg an i  ju d a   a n iq   esh itild i.  S h u n d a n
'E s h o n la m in g   z ik r   m ajlisi.
76

s o 'n g   k o ‘ngli  b ez o v ta  b o ‘lib,  d a rh o l  o ‘rn id a n   tu rd i.  U   bu 
yoqqa  c h iq q a n   v aq tid a  c h o l-k a m p ir  u y d a  e d ila r,  sh u n in g  
u c h u n   u  astag in a  so ‘rich ag a  b o rib   o ’tird i  va,  ikki  k o ‘zi 
uyn in g   eshigida,  b ilin m ag a n   b ir  ko  ngil  qoraligi  bilan 
o n asin in g   ch iq ish in i  k u ta   b o sh lad i...
U yga  kirib,  esh ik larn i  b e rk itd irg a n d a n   keyin  R azzoq 
so ‘fi  so ‘z  ochdi:
—  Z ebi  q a c h o n   keldi?
—  S iz  k etg an   kuni...
—  Ikki  kunga  d e b   k etgan  narsa  n e c h a   ku n   yurd i,  bi- 
lasanm i?
—  E sh o n o y im   q o ‘y m ab d ilar...
—  E shonoyim !..  M en d a m i  ixtiyor,  e sh o n   o y im d am i?
—  0 ‘zingiz,  axir,  «M ayli,  esh o n o y im n in g   ra ‘ylariga 
qarasin » ,  d em ab m id in g iz?
—  E,  r a ’ylari  q u rsin ,  ra ’ylari!  Yosh  b o lan i  b ir  h afta  — 
o ‘n   k u n   saqlaydim i?
K a m p ir  n im a  deyish n i  b ilo lm ay   qoldi.  K echagina  b u - 
tu n   ixtiyorni  esh o n o y im g a  b erib  q o ‘yib,  b ugun  e s h o n ­
o y im n in g   ta b a rru k   ra ’ylarini  h a m   so ‘kib  o ‘tirg an   bu jo h il 
soT iga  n im a   d eb   b o ‘lad i?  H a r  n im a   b o ‘lganda  h a m ,  b o - 
lasini  k o ‘rish  o ‘z  zim m asiga  tu sh g an   k a m p ir  g ap  to p ib  
ja v o b   q ilm o q q a   m ajb u r  edi.
—  S h u n c h a   v a q td a n   beri  uyda  o ‘tira   b erib   yuragi 
siq ilg a n d an   keyin,  yosh  narsa,  u c h - to ‘rt  ku n   y ay ram ay d i- 
m i?  0 ‘zingiz  k o ‘c h a d a n   kirm aysiz-ku!
—  M en d a y   b o ‘lganda,  yuraversin!  —  d eb   b aq ird i 



Do'stlaringiz bilan baham:
1   2   3   4   5   6   7   8   9   10   ...   29


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2019
ma'muriyatiga murojaat qiling