«sharq» n a sh r iy o t -m a t baa a k s iy a d o r L ik k o m pa n iy a si bosh tahr ir


Download 124.23 Kb.

bet10/29
Sana17.11.2017
Hajmi124.23 Kb.
1   ...   6   7   8   9   10   11   12   13   ...   29
B uni  o ‘q itd irib   e sh itg a n d a n   keyin  m ingboshi  ju d a  
x u rsa n d   b o ‘ldi.  E n d i  t o ‘y  bu  to m o n d a   b o sh lan d i.  Endi 
b u n in g   karnayi  d u n y o n i  buzajak,  narigilarniki  b o ‘g ‘ulajak 
ed i.  E ndi  y etti  kishvar,  yetti  iq lim d a  A kbarali  m in g ­
b o sh in in g   q an d a y   yaxshi  a m a ld o r  b o 'lg a n in i  bilajaklardi. 
O q  p o d sh o h   boM sinu,  yetm ish   ikki  to ifan in g   tilini  b ilad i- 
g an  tilm o c h la ri  b o ‘lm asin!  U   tilm o c h la r  to m o n id a n   ta r- 
jim a   q ilin ib   b e rilg a n d an   keyin,  bu  m ak tu b n i  oq  p o d sh o h  
a lb atta,  o ‘q itib   esh itajak ...  balki  o ‘zi o ‘qiyajak...  balki  o ‘zi 
g az etn in g   tiliga  tu sh u n sa ...  q o ‘l  o stid a  sh u n c h a   toifa 
y ashaydigan  b ir  p o d sh o h   o ‘z  fu q aro larin in g   tilin i  bilsa 
ajab m i?  M ulla  R ivojiddin  o ‘zi  ajab  b ir  x u sh ta h rir  odam ! 
Y ozishini  k o ‘ring:  suvday  ravon!  H a m m a   u q ad i,  h a m m a  
anglaydi!  O q  p o d sh o h   nega  an g lam a sin ?  S h u n d a n   keyin 
P eterb u rg d an   T o sh k e n tg a   —  yarim   p o d sh o h g a  te le g ra m - 
m a  kelsa:  « M en in g   sh u n d a y   yaxshi  a m a ld o rim   b o r  e k a n , 
q ad rig a  yetib,  h o l-a h v o lid a n   x ab ard o r  b o ‘lib  tu rib sa n - 
mi?»  A na,  sh u n d a n   keyin,  T o sh k e n td a n   c h o p ib   k e la d i­
g an  k a tta   to ‘ra la rn i  ayting!  U   v aq td a  sh ah a rd ag i  hokim
95

va  p ristu p   to ‘ra la r A kbarali  m in g b o sh ig a  «сhas»  («chest») 
b erad ig an   b o ‘ladi!  U n d a   narig ilar  m ing b o sh i  em as,  kech 
kuzdagi  ch iv in d an   h a m   b a tta r  b o ‘lib  qolishadi!..
Bu  safar  g azetn i  b a g ‘riga  bosib,  sh u   xil  sh irin   xayol- 
larga  b o tg an   m ingboshi  irg‘ib  tu rib ,  q arsh isid a  o ‘tirg an  
M iryoqubni  q u c h o q la sh   va  b u tu n   d av latin i  u n g a   tu tib  
y u b o ris h d a n   o ‘z in i  z o ‘rg ‘a  t o ‘x ta tib   q o ld i.  B u n d ay  
od am g a  q a n c h a   qilsa  va  q a n c h a   bersa  oz.
S h u n d ay   b ir  xursan d lik   ic h id a   suzgan  m ingboshiga 
M iry o q u b n in g   yan a  b o sh q a  arzlari  b o r  ed ik im ,  u la r  h am  
ah a m iy a t jih a tid a n   gazetdagi  m a k tu b d a n   sira  q o lish m a si- 
di.
—  X o ‘ja y in ,  k o ‘n glingiz  o ‘rniga  tu sh d i,  shekilli?  — 
d ed i  u  b ir  tu rli  g ‘u ru r  b ila n ,  lekin  bu  s o ‘z la r  o rtiq c h a  
«m oylanish»  va  x u sh o m a d d a n   yiroq  edi.
M ingboshi  boyagi  kayfni  t o ‘la  aks  ettirib ,  ja v o b   qildi:
—  N im a sin i  aytasan!
—  B o im a s a ,  n ary o g bini  eshiting.
—  N a ry o g ‘ini?
M in g b o sh in in g   k o ‘ngliga  d a rh o l  iztiro b   tu sh ib   u lg u r- 
gan  edi.  S h u n d ay   yaxshi  b ir  x ab a rd an   keyinga  q o ldirilgan 
arz,  alb a tta ,  x ayriyatdan  g ap irm a y d i.  A gar  yaxshi  gap 
b o ‘lsa,  M iry o q u b   un i  gazetdagi  m a k tu b d a n   b u ru n   a y t­
m asm idi?  «X o‘ja y in n in g   b esa ran jo m   k o ‘n glini  tin c h ita y , 
u n d a n   keyin  y o tig ‘i  b ilan   bu  xab arn i  esh itd iray » ,  degan 
b o is a - c h i? !   Y o 'q ,  a m a li  h a m   q u rs in ,  o b r o lsi  ham ! 
M ingbosh ilik n in g  sh o p -sh a lo p i  o g ‘ir b o ‘lm asa  h a m ,  o ‘zi- 
ga  y arash a  o g ‘ir  tashvishlari  b o r...  K atta  o d a m   b o ‘lish 
ham   qiyin!..
M in g b o s h in in g   haligi  s o ‘ng  sa v o lid a   b u tu n   sh u  
iztiro b lam in g   m a z m u n i  b o r edi.  «E paqa»  laqabini  tash iy - 
digan  tulki  u  savolning  o stid a  y o tgan  b e h u d a   tash v ish - 
larni  d arh o l  pay q ad i.  S hu  u c h u n   darrov:
—  Bugun  sizning  t o ‘yingiz!  —  d eb  q o ‘ydi.
Va  s o ‘zid a   d avom   etdi.
M asala  Q u m a riq   p ay n o v id an   suv  ich ad ig a n la rn in g  
h okim ga  b ergan  arizalari  xususida  edi.  A riza  b e rg a n la r- 
ning  b o sh id a  k im la r  tu rg a n in i  o ‘tg a n   safar  n o y ib n in g  
m ingboshiga  aytgan  so ‘z larid an   an g lab   olgan  M iryoqub 
Q u m a riq n in g   eta k la rig a c h a   b o rib   kelib,  h a m m a   gapni
96

bilganini  va  tegishli  tad b irla rn i  o ‘tk azib   kelganini  g apirdi. 
A riz a   e g a la rin in g   a d a b in i  b e rish   v azifasi  u n in g   o ‘z 
b o ‘yniga  y u k latilg an lig id an ,  haligi  «o‘tk azilg an   tadbirlar» 
b ilan   u  o ‘sh a  vazifasini  h a m   bajarib   kelgan  edi.
—  Y axshi.  A riza  b e rg a n la r Y o d g o r  ech k i  b ila n   U m a r- 
ali  p u c h u q   ek a n .  A n iq   bilibsan.  X o ‘sh,  e n d i,  q an i  g ap ir- 
c h i,  u la r  xususiga  n im a   ta d b ir  qilding?
M iry o q u b   kuldi:
—  N im a   ta d b ir  q ild in g ,  deysizm i?
—  H a ,  n im a   ta d b ir  q ild in g ,  d ey m an .
M in g b o sh i  b u tu n   d iq q a tin i  sh u   n u q ta g a   t o ‘p lab , 
M iry o q u b g a  to m o n   b ir  o z  egila  tu sh g an   edi.  M iry o q u b  
k u lish id a  d av o m   etib:
—  B olalarga  tay in lab   k eldim :  pastdagi  yerlarga  h a m  
u n c h a -m u n c h a   suv  b erib  tu rin g la r,  d edim .
M ingboshi  yan a  ovozini  k o ‘ta ra   tushdi:
—  S hu  a d a b   b erg an in g   b o id im i?
—  A dab  b erg an im   boM masa,  sh u n d a y   q ila rm id im , 
q alay?  —  d eb  M iry o q u b   y an a  kuldi.
—  N e c h u k   y a ’ni?
—  I n s o f   h a m   k erak   a x ir,  x o ‘jay in !  S iz n in g   y er- 
larin g izn i  su g ‘o rib   boN gandan  keyin  suvni  y an a  Q u m a - 
riqqa  o c h ib   q o ‘ysa  b o ‘ladi.  A n c h a   suv  o rta d i.  H e c h   kim  
d o d   d em ay d i.  A yb  c h o ra k o r  b o lalard a.  S izn in g   o b ro ‘- 
yingizga  ta y a n ib ,  bep arv o lik   qilganlar.
—  N im ag a?
—  N im a g a   b o ‘lardi.  U la r yerlarni  sug‘o rib   b o ig a n d a n  
k ey in   Q u m a riq q a   y a n a   q a y tib   suv  o c h m a s   e k a n la r. 
S h u n c h a   suv  yondagi  eski  ariq la rg a,  p astliklarga  tushib, 
e k in siz   y e rla rn i  k o ‘lla tib   y o ta r  e k a n . 
P a std a g ila r 
o ‘zla ric h a   kelib,  suvni  o ch g a n i  q o ‘rq ish a r  ek an .  M irob 
b o i s a ,  o g i z   o ch o lm ay d i.
—  O rtiq c h a   suv  b o i s a ,   m ayli  b ersin ,  —  d e d i  m in g ­
boshi.  —  H e ch   narsa  d e m a y m a n .  L ekin  haligi  ikkovining 
a d a b in i  b erish   kerak  ed i.  N im a g a   m en in g   u stim d a n   ariza 
tashlaydi?
—  A d a b in i  b erish  kerak  b o i s a ,  tu tib   olib  uram izm i? 
Y o  k o ‘p ch ilik   o ld id a   x o ‘rlab  so ‘k am izm i?  Y o  b o im a s a ...
M ingboshi  M iry o q u b n in g   o g ‘zid a n   s o ‘zini  uzib  oldi:
—  H a r  n im a   qilam iz!  —  d eb  b aq ird i.  S o ‘n gra  ovozini
4
  -
 
4 8 3 0
97

pasaytira  tu sh ib   ilova  qildi:  —  M e n   ikkalasini  ch a q irtirib  
olib,  M irzab o b o g a  b e rish d a n   h a m   to y m ay m an !
—  Bir  m a rta   h o k im g a  ariz a   b erg an   o d a m la rn i  urib 
b o ‘lm aydi.  K eyin  u la r  h o k im g a  y an a  q a y ta   arz  qilsalar, 
yo  b o im a s a ,  h o k im n in g   u stid an   arz  qilsalar,  y o m o n  
b o ia d i.  A d v o k a tlarn in g   arizasin i  bilasiz-ku!
M in g b o sh i  in d a y o lm a y   q o ld i.  N a fasi  ic h id a   edi. 
F a q a t  o ‘z  fu q a ro la rid a n   ikkita  boyga  k u ch i  yetm ag an ig a 
h e c h   ch id ay o lm asd i.  Y o ‘g ‘o n   o yoqlaridagi  z o ‘r - z o ‘r   k a- 
vishlari  b ila n   b ezovta  b o i i b   y e r  d ep sin ard i.
M iry o q u b   bu  h o ln i  k o ‘rg a n id a n   keyin  un i  tin c h it- 
m o q ch i  b o i d i ,   m ingboshiga  ju d a   ta n ish   b o ig a n   k u lim ­
sirash  b ilan   u n in g   y o niga  o i d i   va  d u s h m a n   esh itsa 
ish o n ad ig an   b ir  ovoz  bilan:
—  U la rn in g   ad a b in i  d e h q o n la rn in g   o ‘zlari  b erish a - 
di!  —  dedi.
S o ‘ngra  m in g b o sh in in g   h ay ro n   b o i i b   o ‘ziga tik ilg an i- 
ni  k o ‘rgach,  Q u m a riq d a   k o ‘rib  k elgan  d a sisa la m i  s o ‘zlab 
b erdi.  U n in g   s o ‘zid a n   an g lash ilard ik im ,  Q u m a riq q a   b o r ­
g an  vaq tid a  u  yerga  suv  y etm ay   a la m z a d a   b o i i b   yurgan 
o z  y erli  k a m b a g ‘a lla rd a n   bilagi  y o ‘g ‘o n   u c h   y ig itn i 
ch a q irib ,  u la m in g   yerlariga  suv  teg m aslik d a  m in g b o sh i­
ning  h ec h   b ir  aybi  y o ‘q ligini,  h a m m a   ayb  Y o d g o r  ech k i 
bilan  U m a ra li  p u c h u q d a   e k a n in i  s o ‘zlagan.  Y igitlar  b u ­
n in g   sababini  s o ‘ragan  v aq tid a  M iry o q u b   u larn i  S ad a- 
qayrag‘o ch   degan  joyga  olib  b o rib ,  e k in larn i  k o ‘rsatgan. 
C h in a k a m   o ‘sha  jo y d a   m in g b o sh in in g   b ir  sh a p a lo q q in a  
yeri  b o ‘lib,  soya jo y d a   q olib  k etg an lig id an ,  g bo ‘za la ri  u n - 
c h a   o ‘sm ag an ,  k o ‘p  chig itlari  c h iq m a y   q o lgan  e k a n .  U 
y e rn in g   y o n -v e rid a g i  k o ‘p  y e rla r  U m a r a lib o y   b ila n  
Y od g o rx o ‘ja g a   q a ra r  ek an .  U la m in g   y erlari  m in g b o sh i­
ning  p ay n o v id an   suvni  ju d a   b em alo l  ich g an lari  u c h u n  
ek in n in g   k o ‘rinishi  n isb atan   yaxshi  b o ‘lgan.  A n a  o ‘sha 
ek in larn i  yigitlarga  k o ‘rsatib  tu rib ,  « M an a ,  k o ‘ring  en d i, 
k im n in g   yeri  k o ‘p  ic h a r  e k a n   suvni!»  degan.  S h u n d ay o q  
yigitlar  m u sh tla rin i  tu g im lab ,  b o y larn in g   yerlari  to m o n g a  
o ‘q talg an lar,  « H ap   siznim i!..»  d eg an lar.  S h u n d a n   keyin, 
M iry o q u b   yigitlarni  o ‘tirish g a  d a ’vat  qilib,  ularg a  b ir 
yashirin  g ap  a y tm o q c h i  boM ganini  s o ‘zlagan.  U la r  y u rak - 
lariga  talvasa  tu sh ib   va  lablari  q a ltira b ,  u n in g   o g ‘ziga  ti-

kilgach,  sirni  h ec h   kim ga  aytm asliklari  to ‘g brisida  u lar- 
d an   q a ttiq   v a ’d a  o lgan;  u n d a n   keyin  U m aralib o y   bilan 
Y o d g o rx o ‘ja   to m o n id a n   h o k im g a  berilgan  ariz a d a n   gap 
o ch g a n .  M iry o q u b n in g   g a p id a n   y igitlar  an g lag a n lark im , 
U m a ra lib o y   bilan  Y o d g o rx o ‘ja   y a q in d a   h o k im   t o ‘raga 
a riz a   b e rg a n la r  va  u  ariz ad a  o ‘z  yerlarin i  n e c h a   y ildan 
beri  suvsiz  q o lay o tg an in i,  Q u m ariq d a g i  suvning  faqat 
m ingboshiga  qarash li  y erla r  b ilan   b o sh q a  b a ’zi  b iro v lar­
n in g   yerlarin i  sug‘o rg a n in i,  b u la rn in g   yerlariga  h ec h   b ir 
suv  o sh m a g a n in i  y o z g a n la r...  S h u   g ap n i  esh itg an d a n  
s o ‘ng  yigitlarn in g   biri  irg ‘ib  o lrn id a n   tu rg an   va  m u sh tin i 
tu g im lag an i  h o ld a   « 0 ‘zim   tu tib   olib  u ra m a n ,  z a n g ‘ar- 
larni!»...  dey a  o ‘sh q irg an ...  S o ‘n gra  M iry o q u b   tu rib ,  b u n ­
d ay  degan:  «M ingboshi  d o d h o   b o ‘shag an   suvn in g   siz 
to m o n g a   oqishiga  qarshi  em as.  L ekin  o ‘sh a  ikkoviga 
o ‘ch a k ish ib ,  pastga  suv  bergisi  k elm aydi,  «CVshalarning 
yeri  ich ad ig an   b o ‘lsa,  h a m m a n ik i  q u rib   ketgani  yaxshi», 
deydi.  B aribir,  pastga  suv  berg an im iz  bilan  sizga  suv 
teg m ay d i,  h a m m a   suvni  u lar  ikkisi  to ‘sib  oladi!»  Bu  s o ‘z 
y igitlarn in g   yaralariga  tu z q a la m p ir  boMib  tu sh g an ;  u lar 
u ch alasi  b ir  o g ‘izd an   «M ingboshi  d o d h o   suvni  pastga 
o ‘tk aza  b ersin ,  u la r b ilan   o ‘zim iz gaplasham iz!»  d eganlar. 
M iry o q u b  
u la rn in g  
o ‘z 
o ld ila rid a  
m in g b o s h in in g  
c h o rik o rla rin i  c h a q irib ,  b o ‘shalgan  suvni  pastga  o ‘tk az- 
m o q q a   b u y ru q   bergan.
M ingboshi  M iry o q u b n in g   bu  a rz in i,  e rta k   tinglagan 
yosh  b o lad ay ,  b u yuk  b ir  zavq  va  n a s h ’a  bilan  tin g la m o q - 
d a  va  e rta -in d in   ikkala  b o y n in g   b oshiga  tu sh ad ig an   h a n - 
g o m alarn i  k o ‘z  oldiga  k eltirm o q d a  edi.  U n in g   fikricha, 
o ‘sgan  bolaga  eski  kiyim i  to r  kelganday,  M iryoqubga 
h a m   e n d i  «epaqa»  laqabi  kam lik  q ilardi.  U n g a  b o sh q a  bir 
m u n o sib   laqab  to p ish   lozim   k elard ik im ,  u n d a y   laqabni 
e n d i  bu  q ish lo q   o d a m la ri  to p o lm a sd ila r,  b u n in g   u c h u n  
A m ir  N a v o iy   y o k i  M a v lo n o   J o m iy ,  yo  b o ‘lm a sa , 
S h o m a sh ra b n in g   tirilib  kelishi  d a r k e r edi.
M ingboshi  Q u m a riq d a   chov rilg an   u  g ‘alati  n ay ran g lar 
va  u  n ay ran g larn in g   ustasi  to ‘g ‘risida  sh u n d ay   sh irin  
o ‘ylarga  k etgan,  M iry o q u b   esa  m in g b o sh in in g   xursandlik 
va  k ay f  b ilan   m ast  b o ‘lgan  yuzlariga  tikilgan  b ir  p ay td a 
ic h k a rid a n   b ir  to v o q   t o ‘la  m a n ti  c h iq ib ,  d astu rx o n n in g
99

o ‘r ta s id a n   jo y   o ld i.  M iry o q u b   b u   d a r g o h d a   te z - te z  
k o ‘rinib  tu ra d ig a n   bu  serq atiq ,  sem iz  va  y o g ‘liq  m a n ti- 
larga  q a d rd o n   d o ‘stini  k o ‘rg an d ay   sh irin   b ir  k a y f  bilan 
tikildi,  s o ‘ngra  k o ‘zlarin i  to v o q d a n   k o ‘ta rib ,  m in g b o sh i­
n ing  yuzlariga  q arag ac h ,  sh u   to p d a   to v o q d ag i  m a n ti  b i­
lan  to v o q q a  to m o n   egilgan  y uz  o ‘rta sid a   h e c h   q an d a y  
farq  k o ‘rm adi:  ikkalasi  h a m   sh u   q a d a r  yo g ‘liq  edi!
M in g b o sh i  q o ‘l  y u v ish n i  u n u tib ,  « o lin g -o lin g » g a  
q a ra m a sd a n ,  b esh  panjasin i  b a ro b a r b o tirib ,  to v o q q a   h u - 
ju m   b o sh lag an in i  k o ‘rg a n id a n   keyin,  M iry o q u b   irg‘ib 
o ‘rn id a n   tu rd i-d a ,  q o ‘l  c h a y q a m o q   u c h u n   a riq   to m o n g a  
yugurdi.  L ekin  m ingboshi  d o d h o n in g   a jd a r  k ep a ta li  ish - 
tah asin i  b ir  o z  to ‘x ta tm o q   lozim   edi;  sh u n in g   u c h u n  
M iry o q u b   u n in g   aq lin i  o ‘g ‘irlam o q   m a q sa d id a   q ich iq  
m asalad an   g ap  ochdi:
—  T o ‘yni  n im a   qild ik ,  x o ‘ja y in ?   —  d e d i  u   qoMini 
ch a y q ab   turib.
M ingboshi  b o sh in i  to v o q d a n   koM arm ay,  o g ‘zid a  b ir 
m a n ti,  qoMida  ik k in ch i  m a n ti  b ila n   sh o sh ilib  ja v o b   qildi:
—  0 ‘zing  bilasan!  M en   q ay d a n   bilay!
M iry o q u b   m in g b o sh in in g   b u   ja v o b id a n   shu  to p d a  
u n in g   m a n tid a n   b o sh q a  h e c h   b ir  m asala  b ilan   m ash g ‘ul 
boM olm asligini  ang lad i.  C h in a k a m ,  u  qoMini  ch a y q ab  
d astu rx o n   b oshiga  k elg an id a,  to v o q   y arim lay   d eg an   edi. 
S hu  u c h u n   u la r  ikkalasi  h a m   b ir  o z g in a   jim   q o lish n i  ep 
k o ‘rdilar.  A yniqsa,  m in g b o sh i,  o g ‘ziga  p ax ta  tiq q a n   kabi, 
jid d iy   sukutga  to lm ish d i...
T o v o q n in g   u  y e r-b u   y erid a  u c h - to ‘rtta   q atiq siz  m a n ti 
q o lg ach ,  m ing b o sh i  d o d h o   to v o q d a n   b o sh in i  koMardi. 
F aq at  ikki  k o ‘zi  va  qoM ining  moMjali  to v o q d a   edi.
—  H a ,  x o ‘ja y in ,  —  ded i  M iry o q u b ,  —  boM dingizm i?
—  BoMdim  hisob!  Q an i  ol  sen   ham !  —  ded i  m in g ­
boshi  va  o ‘z  oldidagi  yolgMz  m a n tig a   qoM  u z a t-d i... 
U n g a c h a   M iry o q u b   h a m   o ‘z  to m o n id a g i  m a n tila rn i  b ir 
joyga  to ‘p lab  olgan  edi!
T o v o q   b o ‘sh alib ,  o ‘rta d a n   koM arildi,  u n in g   o ‘rniga 
k atta  ch o y n a k d a   c h o y   keldi.  S h u n d a n   k eyingina  m in g ­
b o sh in in g  g a p -s o ‘zga  k o ‘c h m a k   istagani  maMum  boMdi.
—  Q a n i,  q iz d a n   g a p ir  e n d i,  betavfiq!  —  d ed i  u.  — 
O tasi  n im a   d ep ti?
1 0 0

—  Siz  ilgari  q izn in g   o ‘zid an   g a p iiib   bering.  Q alay, 
ovozi  m a ’qul  b o ‘ldim i?
—  S o ‘rab  n im a   q ilasan?  Senga  b u tu n   av liy o -a n b iy o - 
larni  shafe  k eltirib   a y ta m a n k i,  o ‘sh a  q iz   m en g a  nasib 
b o ‘lsa,  u n d a n   key in  x o tin   o lish n i  bas  qilam an!
—  H e c h   kim ni  shafe  k eltirm ay   tu ra   tu rin g   hali. 
K eyingi  ikkitasini  o lg an   v aq tin g izd a  h a m ,  h a r  safar  «bas 
endi!  S h u   —  oxirgisi!»  d erd in g iz .  B o 4 m ay d ig an   v a ’- 
d a la m i  til  u ch ig a  k eltirm an g ,  ic h k a rid a   tu ra   tu rsin ... 
V aqti  k elg an d a ,  v a ’d a  b e rm a sd a n   h a m   b itta g a  tay an ib  
qolsan g iz  b o ‘laveradi...
—  Ish o n m a g a n in g n i  q a ra ,  b en am o z!  M en   astoydil 
g a p ira y o tirm a n .  X u d o   b itta ,  s o ‘z  bitta!
—  H o ‘h - h o ‘!..  H ali  shu  darajag a  b o rib   qold in g izm i? 
B o‘lgan  ekan!
—  N im a sin i  ay tasa n .  U   kelsa,  u c h o v id a n   h a m   k ec h - 
m o q c h im a n .  U c h o v ig a  qayrilib  q aram ay ,  d e y m a n ...  b o r- 
y o ‘g kim n i  o ‘sh an g a  be ray,  d e y m a n ...
—  Sizga  n im a   b o ‘ld i,  x o ‘ja y in ?   A qlingiz jo y id a m i?   Yo 
y o ‘qm i?
M ingboshi  k o ‘z la rid a   allaq a n d ay   b ir  iztiro b   b o r  edi. 
U n in g   o g ‘z id a n   c h iq q a n   s o ‘z la r,  tild a g in a   ay tila d ig a n  
so ‘z larga o ‘xsham asd i.  M iry o q u b  b u tu n   u m rid a  k o ‘rilm a - 
g an  bu  ho i  q arsh isid a  sh o sh ib  qoldi.  Y a n a  b ir  n e c h a   m a r- 
ta   b o sh in i  egib,  « h o ‘h - h o ‘- h o ‘h - h o ‘»  dey a ta k ro r qildi.
O rag a  jim lik   c h o ‘kdi.  F a q a t  M iry o q u b n in g   c h u q u r 
o ‘yga  ketib,  to rta - to r ta   c h o y   ich g an i  esh itila rd i.  M in g ­
bo sh i  q o ‘lidagi  c h o y n i  h e c h   b ir  lu zu m siz  a y lan tirib , 
so v u tm o q   b ila n   o v o ra  edi.
—  H o ‘h - h o ‘!  —  d ed i  y an a  M iry o q u b .  —  O tasi  q u rg ‘u r 
y aq in   k elm ay d i-k u .
—  A?  —  d e d i  m ing b o sh i.  C h o y n i  yerga  q o ‘yib,  b u tu n  
vujudi  b ilan   M iry o q u b g a  tikildi.
—  SoTisi  q u rg u r y o m o n   ta q v o d o r  ek a n ,  x o ‘jay in .
—  N im a   d ep ti?
—  A yta  be ray m i?
M ingboshi  q ich q ird i:
—  A ytm ay  n im a   qilasan!  Y a shirarm iding?
—  U m rid a   p esh o n a si  sajda  k o ‘rm ag an   o d am g a  qiz 
b e ra m a n m i?   —  d ep ti...
1 0 1

M ingboshi  n e g a d ir  « q ah -q ah »   solib  kuldi:
—  T o z a   avliyo  e k a n -k u ,  —  d ed i.  —  B en am o zg a  qiz 
b erm as  ek a n m i?   A ,  avliyosi  tushkur-ey!
—  U n d a n   keyin,  betavfiq,  b u z u q   y u ra d ig a n ,  d e p ti...
M ingboshi  y an a  « q ah -q ah »   soldi:
—  S en  b ilan   yurib ,  sh u n d a y   b o ‘ld im ,  betavfiq!  E pla 
en d i  o ‘zing.  M en   b ir  ish  qilib  o la m a n   qizni!  M en g a 
berm ay   k im ga  b erad i?
S h u   c h o q q a c h a   z o ‘r   b erib  a lla n a rsa la m i  o ‘y lam o q - 
da  b o ‘lgan  M iry o q u b   y an a  c h o ‘n ta g id a n   so atin i  olib 
qaradi:
—  H o ‘h - h o ‘,  —  d ed i,  —  o ‘n   ikkiga  y aq in lash ib   q o lib - 
di.  M en   k etd im ,  x o ‘jay in .
0 ‘rn id a n   turd i.
—  S h o sh m a ,  —  d e d i  m in g b o sh i,  u  h a m   o ‘rn id a n   tu r- 
gan  edi.  —  M aslah a t  n im a   b o ‘ldi?  O tasi  b erm a y d i,  d eb 
k eta  b e ra m a n m i?
M iry o q u b  
kavishini  kiyib,  sallasini  b oshiga  q o ‘n - 
dirg ac h ,  m ingboshiga  yaqin lash d i.
—  X o tiija m   b o ‘ling,  x o ‘jayin!  —  d ed i.  O vo zid a jid d iy - 
lik,  keskinlik  va  o ‘ziga  ish o n c h   t o ‘lib  y o tard i.  —  O tasini 
u n a ta m iz ,  qiz  sizniki  b o ‘ladi.  M en  o ‘zim   b a ja ra m a n   bu 
ishni.
M ingboshi  u n in g   orq asig a  b ir-ik k i  m a rta   urib  q o ‘yib:
—  S en g a  ish o n a m a n ,  sen g a ,  y o iv o r s im ,  y o ‘lvor- 
sim!  —  dedi.
M in g b o sh i,  k ec h an in g   c h u q u r jim lig id a   k a tta k o n   k av­
ishini  taq illa tib ,  esn a y -esn ay ,  ichkariga  kirib  b o ra rk a n , 
M iry o q u b   M irza b o b o n i  y o niga  olib,  darv o za  d a rc h a si- 
d a n   k o ‘c h a g a  c h iq q a n   va  q ish lo q   itla rin in g   to ‘p o lo n  
«vov»lari  o ‘rtasid a  k eta  tu rib ,  jo h il  so T in in g   qaysarligini 
sindirish  u c h u n   tu rli-tu m a n   ta d b irla r  ax tarard i...
V III
R azzo q  so T in in g   uyid ag ilar  «m ingboshi»  d eg an   s o ‘zni 
u n u tay o zg a n   edilar.  M ingboshi  t o ‘g ‘risidagi  d o v ru q   b ir 
xil  daydi  sh am o llard a y   t o ‘sa td a n   kelib  q o lg an ,  so ‘ngra 
soT ining  m a ‘lu m   s o ‘z la rid a n   keyin  b u tu n la y  jim ib   ketgan 
edi.  Q u rb o n b ib i  y an a  q o ‘n i-q o ‘sh n isid a n   ish  o lib ,  k o ‘rp a
102

qavishga  o ‘tird i.  Z eb i  b o ‘lsa,  hovuz  b o ‘yiga  t o ‘sh ak ch an i 
solib,  kashtasiga  b erildi.  O im a s jo n   h a r  o ‘tg a n id a ,  d e- 
yarlik  soT ining  b a la n d   devoriga  osilib,  x ip ch in   sin d irad i- 
gan  b o ‘ld i...  E n d i  k ash tach i  q iz   «voy,  o ‘la  qolay!»  deb 
ich k arig a  q o c h m a s,  fa q at  b etiga  ro 1 m ol ini  p a rd a   qilib,  ik- 
ki  beti  c h o ‘g ‘d a y  y o n g a n i  h o ld a ,  kulim siragan  k o ‘zlari  ila 
haligi  p a rd a n in g   y o n id a n   m o ‘ralardi...
S a ra to n   yaq in lash g an g a  o ‘xshaydi.  O fto b   ta n d u rin i 
q izita  tu sh d i.  K ech ag in a  k o ‘k lard a  q a n o t  q o q ib   o ‘y n ash - 
d a n   tu g an m as  lazzat  olgan  q u sh la r  e n d i  d arax tlarn in g  
q u yuq  k o ‘lan k ali  sh o x larid a  o ‘tirib  o lib ,  issiqdan  jo n  
saqlaylar.  K o ‘c h a - k o ‘ydan  b iro rta   o tliq   yo  arav a  o ‘tg u n - 
d ay  b o i s a ,  d u n y o -d u n y o   c h a n g   k o ‘tarilad i...  O d a m lar, 
jo n v o rla rg in a   em as,  d o v -d a ra x tla r,  jo n siz   m ax lu q o t  h am  
e n tik ib ,  b o ‘g ‘ilib  nafas  olgan  kabi.
S
0
T
1
  h a m   d ay d ish d an   tiyildi.  N e c h a   k u n d a n   b eri  su h - 


Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   6   7   8   9   10   11   12   13   ...   29


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2017
ma'muriyatiga murojaat qiling