«sharq» n a sh r iy o t -m a t baa a k s iy a d o r L ik k o m pa n iy a si bosh tahr ir


Download 124.23 Kb.

bet18/29
Sana17.11.2017
Hajmi124.23 Kb.
1   ...   14   15   16   17   18   19   20   21   ...   29
«...M usulm onning  ishqi  kofirga  tushdi-ey,
Yor,  yorlarim ...»
XI
K un  botish g a  b o ra y o tg a n   v aq td a  «otaxon»  b ilan   «bo- 
laxon»  k a tta   d arv o zad a n   kirib  b o rd ilar.  A yvonda  ag‘n ab 
y o tg an   H a k im jo n   m in g b o sh in i  q o ‘yib  M iryoqubga  arz 
qildi:
179

—  Y u rtd a  h a li-h o z ir  tin ch lik .  U n a q a   z o ‘r  d eg u n d a y  
ish  y o ‘q.  M a y d a -c h u y d a   a riz a la r  k o ‘p,  a lb atta.  U larn in g  
k o ‘pini  o ‘zim   to ‘g ‘rilab  y u b o rd im .  B e sh -to ‘rtta   k a tta ro q  
ariz alar  b o r,  ularn i  o ‘z im c h a   hal  qilishga  b o tin o lm a d im .
Ic h k arid a  ahvol  tu z u k k a   o ‘xshaydi.  Y angi  k elin n in g  
otasi  ikki  k ec h a  yotib,  b ugun  sa h a r j o ‘n ab  ketdi.  Q izi,  af- 
tid a n ,  a n c h a   y u m sh a rg a n ,  shekilli:  k a tta   k u n d o sh lari 
to m o n id a n   h am   h arak at  k atta...  H a r  ku n   q o rila r kelishib, 
«chillayosin»  o ‘qilib  tu ra d i...  X o ‘ja y in   k etg an la rid an   beri 
k elin ch a k   o ‘zi  ham   tin c h ib   qolganga  o ‘xshaydi.  T u tq a lo q  
tu tm a s  em ish .  B ilm ad im ,  x o ‘ja y in   k eld ilar,  y an a  b o sh - 
lan m asa ...  K u n d u z   k u n lari  kulib,  d u to rn i  say ratib ,  ash u - 
lani  b a la n d   q o ‘yarm ishlar.
A y tg a n c h a , 
x o ‘ja y in n in g  
u c h in c h i 
x o tin la ri 
— 
S u lto n x o n   h a m   o ta sin ik id a n   kelib  q o lib d i.  « H a m m a  
baloni  o ‘sh a  qildi»,  d e rd ila r,  o ‘zi  h a m   ju d a   b o ‘g ‘ilib,  n i­
m a   q ilish in i  b ilm a y ,  o ‘tira d ig a n   jo y   to p o lm a y   y u ra r 
ek a n m ish .  E ndi  b ird an ig a ju d a   b o sh q a c h a   b o ‘lib  kelibdi. 
« H a m m a   h ay ro n » ,  deydi.  K a tta  k u n d o sh la ri  u n in g   bu 
xilda  o ‘zgarishiga  sabab  to p o lm a sd a n   h a y ro n   boN ishar 
em ish.  D a rv o zad a n   xuddi  yaqin  o ‘rto g ‘ini  k o ‘rgali  kelgan 
qizday  kulib  va  q u v n ab   kirib,  to ‘p p a - to ‘g ‘ri  kichik  k e lin ­
ning  yoniga  kirgan  em ish .  K ech ag in a  q a rg ‘ab,  so ‘kib 
«o‘ldirsam !»  d eb  yurgan  k u n d o sh in i  o ‘pib ,  q u c h o q la b , 
silab-siypab  b ir  n afasda  ikkalasi  «qalin  d o ‘st»  b o ‘lgan 
em ishlar.  E ndi  kichik  kelin  h a m   te z -te z   « S u lto n x o n  
ayam   qanilar?»  d eb s o ‘rab  tu rarm ish .  Bu  k ich ik   k elin n in g  
kelishi 
o ‘sh a 
S u lto n x o n n in g  
b o s h id a  
b o ‘la y o tg a n  
n a y ra n g la r  e m a sm i?   N e g a   b u   x o tin   b u n d a y   q ila d i?  
H a y ro n m a n ,  M iry o q u b   aka!
—  H a y ro n   b o ‘lm ay   q o ‘ya  qol!  —  d e d i  M iry o q u b .  — 
X otin  k ish in in g   k o ‘nglini  x u d o d a n   b o sh q a  h e c h   kim   bil- 
m aydi.  B irdaniga  b u n d a y   o ‘zgargan  b o ‘lsa,  tag id a  b ir gap 
bor.  Ishqilib  b u n d a n   q o ‘rqqulik!..
—  S hu n g a  h ay ro n m a n -d a !  —  d ed i  yan a  H ak im jo n .
—  M e n   b o sh q a  n arsaga  h a y ro n m a n ,  —  d ed i  M ir­
y o q u b .— 
M en  
H a k im jo n n in g   m in g b o sh i  d o d h o g a  
b esh in ch i  x o tin   boMib  teg m ag an ig a  h a y ro n m a n .
—  T ilin g iz q u rsin ,  M iry o q u b  aka!  S h u   h a m   g ap m i  e n ­
di?
180

—  Q a y e rd a n   b ild in g   b o im a s a   b u n d a y   ik ir-ch ik irn i? 
Bu  h am m asi  x o tin   kishi  b ilad ig an   gaplar.
—  E,  M iry o q u b   aka!  Siz  x o ‘ja y in   bilan  birga  yurasiz 
s h a h a rm a -s h a h a r,  q ish lo q m a -q ish lo q   —  k ay f qilib!  M en 
b o ‘lsam ,  q o q q a n   q o z iq d e k   sh u   jo y d a n   b ir  q a ric h   jilo l- 
m ay m an .  Ish  b o 1 Isa,  h a m   shu  y e rd a m a n ,  ish  boMmasa 
h am .  B o‘sh  vaq tim   k o ‘p...  ze rik a m a n .  0 ‘tg a n -k e tg a n  
x o tin -x alaj,  qiz  b o lalarn i  to ‘x tatib ,  gapga  so lam an .  «Birga 
m ing  q o ‘shib»  u za tish a d i.  A yniqsa,  m en in g   b ir  d o ‘stim  
bor:  U m rin isab ib i  d eg an .  B ah rin in g   о  nasi  b o r-k u ?   K o ‘p 
gapni  o ‘sh a n d a n   esh itd im .
—  Q o ‘y  e n d i,  k e c h q u ru n n in g   m aslah a tin i  qilaylik. 
B ugun  k e c h q u ru n   k u y o v n i  b ir  ish  q ilib   su y g an ig a 
q o v u sh tirm asak   boM maydi.  Ju d a   alangasi  o sm o n g a  chiqib 
ketdi!  0 ‘zi  h am   x u n u k   ish  boMdi.  El  o g ‘ziga  tu sh sa, 
y o m o n   boMadi.
—  A lb atta.  H ali  h a m   u n c h a -m u n c h a   g a p -so ‘z  y o ‘q 
em as.  Y angi  kelin n i  a n c h a   b o ‘sh ash ib   q o lg an ,  deyishadi. 
X a d ic h a  xolam   b ilan   gap lash ib   k o ‘ring.
M iry o q u b   d a rv o z a   o ld ig a   b o rib , 
X a d ic h a x o n n i 
c h a q ir d i.  X a d ic h a x o n n in g   a y tg a n   g a p la ri  H a k im jo n  
b erg an   m a ’lu m o tn in g   ay n i  o ‘zi  edi 
M iry o q u b   kulib 
q o ‘y d i...  M iry o q u b n in g   fik rich a,  e n d i  nozli  kelinga  — 
m in g b o sh in in g   sh a h a rd a   iz h o r  q ilgan  fikrini,  y a’ni  uning 
faqat  d u to r  va  ashulaga  osh iq   boM ganini,  itlik  tu y g ‘ulari 
t o ‘g ‘risig a  k e lg a n d a ,  u la rn i  a sto y d il  n iq ta la s h g a   bel 
bogM aganini  esh ittirilsa ,  balki  qiz  h a m   «yo‘q»  d em asd i, 
b irin c h i  u ch rash u v   tu tq a lo q siz   o ‘tib   olsa,  u n d a n   keyin 
o so n   boMardi.  Bu  m u lo h a z a n i  X a d ic h ax o n g a  eshitirdi. 
B uni  e sh itg a c h ,  X a d ic h ax o n   uzil-kesil  o ‘z  fikrini  bildira 
q o ‘ydi:
—  U n d a y   b o ‘lsa  ish  j o ‘n ,  —  d ed i.  —  H o z ir  kirib 
g a p la sh a m a n .  K e ch g ac h a  xayriyatlik  xabarini  e sh itd irar- 
m an .  S iz  ayvonga,  kuyovning  y o n larig a  boring:  jin d e k  
ovqat  b o rid i,  h o z ir  c h iq a ra m a n .
0 ‘rn id a n   tu rg a c h ,  b ir  k o ‘z in in g   b ir  chekkasi  bilan 
M iry o q u b g a  qaradi:
—  Sizga ja v r  boMdi,  M iryoqub!  —  d ed i.  —  M ingboshi 
d o d h o   xuddi  b ir g o ‘d ak   bola;  siz  —  o n a ...  Siz boM m asan- 
giz,  o c h id a n   o ‘lad i  u  kishi...
181

O v q a td a n   s o ‘ng  b ir-ik k i  c h o y n a k   c h o y   ic h ild i. 
H a k im jo n   b ir-ik k ita   ariza  k o ‘ta rib   kelib,  m in g b o sh id an  
fikr  s o ‘radi.
—  Sira  esing  k irm a d i-d a ,  H akim jon!  —  d ed i  m in g ­
boshi.  —  S hu  to p d a   ariza  q u lo q q a   k irad im i?  Q u io g ‘im — 
ichkarida!  E rtag a ch a  tu ra   tu r,  bir-ik k i  k u n   kechiksa, 
h ech  b alo   boNmas!  J u d a   shoshilsang,  a n a   u   betavfiqdan 
so ‘ray  qol!
X a d ic h a x o n n in g   ch a q irish i  b ilan   esh ik   oldiga  borib 
b ir  n a fa sd a   y a n a   q a y tg a n   M iry o q u b   m in g b o s h in in g  
yelkasiga  q o q d i.  M in g b o sh in in g   ikki  k o ‘zi  u n d a n   u zil- 
m asdi.
—  S u y u n ch i  berin g ,  x o ‘jayin!  B ugun,  m a n a ,  ash u la 
eshitasiz.
—  S hukur-ey!  S hukur-ey!  —  d ed i  kuyov.  —  O g ‘zing- 
ga  q a n tu   novvat!
—  Bilib  q o ‘ying,  x o ‘ja y in ,  —  d ed i  M iry o q u b  jid d iy  b ir 
c h e h ra   bilan:  —  M en g a  b ergan  v a ’d a n g iz   b o ra -a!  D u to r, 
ashula!  Itlikni  ta sh q a rid a   q o ld irib   kirasiz...
S o ‘n gra  ovozini  p asaytirdi  va  m u lo y im   qilib,  dedi:
—  Rost  a y ta m a n ,  x o ‘ja y in .  D a stla b d a n o q   c h o ‘c h itib  
q o ‘y m an g ...  Y osh  narsa.
M iry o q u b   uyiga  ketdi.  M in g b o sh i,  k ech  k irg u n ch a 
o ‘tad ig an   «bir  n e c h a   yillik»  v aq tn i  q isq a rtm o q   u c h u n  
q o ro n g ‘i  m eh m o n x o n a g a   kirib,  k o ‘zini  yum di.
*  
*  
*
M iry o q u b   t o ‘p p a - to ‘g ‘ri  o ‘z  uyiga  b o rib ,  z a ru r  b ir  ish 
bilan  ikki  oylik  safarga  c h iq a y o tg a n in i  ay tg an id a n   keyin, 
x o tin in in g   qoN iga  y etarlik   pul  b erdi.  B a’zi  b ir  g ap larn i 
tayinladi. G u z a rg a  ch iq ib ,  o ‘ziga qarash li  b aq q o lg a uyidan 
xabar olib tu rish   vazifasini  yukladi.  U   yoq bu y o q q a  borib, 
o ‘z in in g   xususiy  ish larin i  to ‘g ‘rilad i.  X u fto n   p a y tla rid a  
m ingboshinikiga  kelib,  ah v o ld an   x a b a r  oldi.  K uyovning 
ich k arid a  e k a n in i,  b irin ch i  k o ‘rishuv  tu tq a lo q siz   o ‘tg a n i- 
n i,  lekin  hali  h o z irc h a   d u to r  va  a sh u la  ovozi  e sh itilm a - 
g anini  aytdilar.  Bu  t o ‘g ‘rid a  h a m   k o lngli  jo y ig a  tushdi. 
H ak im jo n g a  m ingboshi  d o d h o n in g   m an sab ig a  oid   b a ’zi 
ishlarni tay in lag ac h , ertag a e rta  b ilan  y an a sh ah a rg a tu sh ib  
ch iq m o q c h i  boM ganini  aytib,  u  y erd an   chiqdi.
182

Ic h k arid a  xotin i  yig‘lab  o ‘tira rd i.  B olalari  uxlagan 
e d ila r.  T o v o q d ag i  o sh n in g   k o ‘pi  y ey ilm ay   qolganligi 
k o ‘rilardi.  D a stu rx o n   u stid a  g u ru c h   d o n a la ri  k o ‘p   edi. 
D e m a k ,  o s h n i  b o la la r  o ‘z la rig in a   y e g a n la r.  O n a la ri 
y em ag an ...
—  N im a g a   yigMaysan?  —  d ed i  M iryoqub.
—  S h a h a rd a n   b u g u n   keldingiz.  E ndi  ikki  oyga  k eta- 
m a n ,  deysiz...  Y o sh -y o sh   b o lalarin g iz  boM m asa  h am  
m ayliydi...
—  B olalarim ga  yetarli  pul  q o ld ird im .  B aqqolga  ta - 
y inlab  q o ‘ydim ,  n im a   desang,  b erib  tu rad i.  Ikki  oy  u zo q - 
m i?  L ah zad a  o ‘ta d i-k e ta d i.  Ish  boM masa,  y u rm as  ed im , 
ish  b o r,  n o c h o r-n o ilo j  y u ra m a n .  «Ish  q ilm a ,  pul  topm a!» 
d e,  ishni  sen  qil,  p u ln i  sen  to p ,  m en  uyda  oMiray,  jo n  
d e y m a n ...
X o tin i jim   boMdi.  F a q a t  yigMdan  tiy ilm ag an   edi.
—  G u g u rt  ber.  M e h m o n x o n a n in g   chirogM ni  yoqay.
—  M en   sizga  a n a   u  s o ‘riga  jo y   q ilib   q o ‘y dim . 
K etad ig an   k u n in g iz  b o lalarin g iz  bilan  birga  yotin g   endi.
—  S en   o ‘zing  bilasan k i,  m en   ich k arid a  y o to lm a y m a n . 
Ic h k a rid a   y o tsam ,  kechasi  b ilan   k o ‘z im ga  uyqu  kelm ay- 
di.  G u g u rtn i  b e r,  c h iq ib   ta sh q a rid a ,  a y v o n c h a d a   yotay. 
T in c h   u xlasam ,  sa h a r  tu rib ,  j o ‘n ab   k etam a n .
X o tin   g u g u rtn i  u zatdi.
—  T u r,  o ‘rta  eshikni  zan jirlab   ol.
X otin  in d a m a sd a n   o ‘rn id a n   tu rd i  va  u z u n   yengi  bilan 
k o ‘z  yosh larin i  a r ta -a r ta   e rin in g   o rq a sid a n   d arv o zag ach a 
keldi.
— Q a c h o n  uy g ‘o tay ? YoMga n im a la m i tugib q o ‘yay? — 
d eb  s o ‘rad i  x o tin   x o T lik d an   ovozi  tu tilg an   holda.
—  H e ch   narsa  kerak  em as.  0 ‘zim   uyg‘o n a m a n .
0 ‘rta  esh ik  ju d a   o h istalik   b ilan   yopildi.  S o ‘ngra  yana
o ‘sh a n d a y   oh istalik   b ilan   z a n jir  solindi.  U n d a n   keyin, 
ay v o n c h ag a  yetib  q o lgan  M iry o q u b n in g   q u lo q larig a  yan a 
o ‘sh a  to m o n d a n   h o ‘ngrab  yigMagan  b ir  o v o z  esh itild i...
M e h m o n x o n a   e sh ig in i  o c h ib ,  g u g u rtn i  c h a q q a n  
v aq tid a  m e h m o n x o n a n in g   o ‘rtasida  ikki  q u lo c h in i  keng 
y ozib ...  P o sh sh ax o n   turardi!
Bu  d a f ’a  M iry o q u b ,  b ir  to m o n d a n ,  n o m e rd a   qolgan 
o ltin   sochli  d ilb arn i  o ‘ylab,  y an a ,  b ir  to m o n d a n ,  m u d -
183

hish  su d n in g   so ‘ro q larin i  eslab ,  P o sh sh ax o n g a  sovuq 
m u o m a la   qildi.  U n i  hali  vaqt  o ‘tm a s d a n   uyiga  qaytib 
ketishga  qistadi.  N asi h a t  qilgan  b o ‘ldi...
F a q a t  u  n a sih a tla rd a n   h ec h   narsa  ch iq m a d i.  H ay o tid a 
shu  n o m a sh ru   e rd a n   b o sh q a  h e c h   b ir  y u p a n c h i  b o ‘lm a- 
gan  yosh  x o tin   u n in g   b o ‘yniga  m a h k a m   osildi,  sh u   q a d a r 
hirs  bilan  osild ik i,  M iry o q u b   u n in g   irodasiga  b o lyin 
egishga  m ajb u r  b o ‘ldi.
«Bu  foniy  d u n y o d a   m a sh ru   y o ‘l  b ilan   b itad ig an   b iro r 
narsa  b o rm i  o ‘zi»  —  d ed i  M iry o q u b   o ‘z - o ‘ziga.
XII
M iry o q u b   erta lab   u y q u d an   k o ‘zin i  o ch g a n   vaq tid a  al- 
laqaysi  sta n siy a d a n   j o ‘n ag a n   p o e z d   u  iz d a n -b u   izga 
d o ‘qillab  o ‘tm o q q a   edi.  V aqt  hali  e rta   b o ‘lg anligidan  b i­
rin ch i  klass  v ag o n n in g   y u m sh o q   y o ‘lagi  to m o n id a n   h ech 
q an d a y   oyoq  tovushi  esh itilm a d i.  D e m a k   hali  h a m m a  
y o ‘lc h ila r  uyq u d a.  E htiyot  bilan  bosib  o ‘tg a n   b ir  oyoq 
5Ьафа81  b ir  nafasgina  esh itilib ,  s o ‘n gra  u z u n   y o ‘lakning 
ch u q u rlik larig a  b o tib ,  y o ‘q  b o ‘ldi...
P oezd  stansiya  ch e g ara sid a n   o ‘tib ,  ek in   d alala ri  o ra si- 
ga  kirgan  edi.  B ir terilg an   p a x ta la r y an a  c h a m a n -c h a m a n  
o c h ilib   y o tard ilar.  A llaqayda  b ir  sigirning  m u n g ‘ayib 
m a ’rashi  eshitildi.  E shak  m in g an   b ir  y o ‘lchi  stansiyaga 
to m o n   n am la n g a n   tu p ro q   u stid a,  b o la la rn in g   o lm a   p arra 
kegaychalari  singari,  k o ‘zga  ilash ar-ila sh m a s  q im irla rd i- 
lar.  U n d a n   keyin  o rq a la rid a   c h a n g   b u lu tla rin i  q o ld irib , 
o tliq la r  o ‘td ilar.  S o ‘n gra  arav alar,  p iy o d alar,  y an a  eshak, 
yan a  o tla r  b ir-b irin i  t a ’qib  etdi.
E rta  b ila n n in g   sovuq  sh ab ad asi  su r  tu p ro q   c h a n g la ri- 
ni  a sta-sek in   vagon  d erazasi  orq ali  ich k arig a  to m o n   sura 
boshladi.
M iry o q u b   b ir  nafasga  k o ‘zini  y u m d i.  P o e z d   keskin 
burilish  b ilan   ch ap g a  qayrildi,  c h a n g   b u lu tlarig a  k o ‘m il- 
g an  q ishloq  k o ‘chasi  o ‘ng  to m o n d a   q olib  ketdi.  O lisdagi 
to g ia r n in g   nil  rangli  su ra tlari  g av d alan d i.  B alan d -p a st 
d arax tlarn in g   u c h la rid a   h a m d a   keng  d a la n in g   b ir  q ism i- 
d a  ertalab k i  q u y o sh n in g   p arch av a g a  o ‘xshab  yoyilgan 
s h u ’lasi  k o ‘rin d i.  Q a lin   d arax t  o ra la rid ag i  n o m a ’lum
184

q is h lo q la rd a n   k o ‘ta rilg a n   tu tu n   u s tu n la ri  u  jo y la rd a  
o d a m la r y ashaganini  k o ‘rsatard i.  P oezd  c h a p g a  b u rilg an - 
d an   keyin  sovuq  sh am o l  d alala rn in g   xush  yoqadigan 
salq in in i  olib  kelib,  yuzlarga  urd i...
S hu  to p d a   k o ‘z la r  ixtiyorsiz  pastga  qaraydi...
0 ‘z  y o zm ish in i  b eg o n a  b ir  o siyolikning  q o ‘liga  to p - 
shirib  q o ‘ygan  va  m ash ru   n o m i  tash lan ib ,  qalbaki  nom  
berilg an ig a  x u rsa n d   boMgan  m oviy  k o ‘zli  g o ‘zal  yu m sh o q  
o ‘rin d a   silk in a -silk in a  u x lam o q d a  edi.  S h u   k ec h a  ayniqsa 
baxtli  boN ganm i  bu  ju v o n   yoki  sh irin   tu sh larn in g   sehrli 
quchogN da  suzad im i  —  n im a   boNsa  b o ‘lsin—  sh u   to p d a  
m ulo y im   ku lim sirab ,  ju d a   ch iro y lik   uxlaydi.  Bu  uxlash - 
ning  chiroyliligini  M iry o q u b   tu sh u n o lm a y d i,  albatta!
Bu  x o tin   b u tu n   k ec h a  b o ‘yi  ju d a   tin c h   va  xotirjam  
u xlaganga  o ‘xshaydi.  Bir  oyog‘i  tiz z a d a n   quyisi  bukilib, 
s o ‘ric h a d a n   pastga  o silibdi,  b ir  oyog  i  unisini  quvlab 
b o rib   s o ‘r ic h a n in g   q irg ‘o g ‘id a   u x la b   q o lib d i.  U z u n  
k o ‘ylagi  b u tu n   b a d a n in i  k a m -k o ‘stsiz  yopib  tu ra d i.  F a q a t 
b ir  yengi  tirsak k ac h a  sh im arilib   q o lg an ...  O p p o q   qoMlari 
va  bilaklari  o ‘z  y o n id a   —  o ‘z  o n a sin in g   to ‘qlisid ay   —  bir 
c h iro y lik   uxlaydi.  M iry o q u b   u n d a n   k o ‘zin i  o lolm aydi. 
Y u q o rid a n   tu rib ,  shu  b ir  siqim   vujudm   to m o sh a   qiladi. 
« M en ik i,  sh u  g o ‘zal  m ax lu q   m en ik i,  b u tu n   m eniki»,  d e y ­
di  va  q u v o n a d i.  F a q a t  q u lo g ‘i  o stid a  к ар а  tikib  yotgan 
tergovchi  d arro v   o ‘z  borligini  bildiradi:
—  «M iryoqub!  Q aysi  k o ‘zing  bilan  shu  chiro y lik   m a n - 
zaraga  qaray san ?  H a q q in g   b o rm i  unga  bu  xilda  quvonib 
q a ra sh g a ?   S en   b ila n   k o ‘ris h g a n id a n   b e ri,  bu  ju v o n  
b o sh q a  h a r  n arsan i  u n u td i.  B erlindagi  sevim li  akasi  ham  
esiga  kelm aydi.  B ilasanm i,  tu sh id a  h a m   seni  k o ‘ra y o tir u! 
S en  n o n k o ‘m i!  S en   bevafo  d o ‘stini!  S en  u sta  savdogar- 
san ,  b ilam iz ,  h u rm atlay m iz!  S en  p u ln i  o ‘y n a ta sa n ,  pul 
b ilan   o ‘ynashasan!  U  sen in g   q o ‘lin g d an   keladi,  o rtig ‘i  b i­
lan  keladi!  P ul  b ilan   o ‘y n ash sa n g ,  p u ln i  o ‘y n atsang, 
y ax sh i 
b o ‘la rid i. 
S e n  
c h a k k i 
— 
m u n a q a   g o ‘zal 
m a x lu q la rn in g   k o ‘ngli  b ila n   —  o ‘y n a s h a   b o sh la d in g  
G o ‘zal  x o tin la rn in g   k o ‘ngli  jo n o n   piyolaga  o ‘xshaydi, 
sen d e k   q o ‘pol  kish ilar  u n in g  jara n g la g a n in i  esh itm asd an  
tu rib   s in d ira d ila r...  S in g a n d a n   so ‘ng  u la rd a n   a y a n c h  
narsa  q o lm ay d i  dunyoda!»
185

—  «M eni  b e h u d a   ayblaysiz.  M en  un i  iflos  jo y la rd a n  
o ‘g ‘irlab  olib  c h iq d im .  E ndi  h e c h   b ir  h a ro m   q o ‘l,  n o - 
m a h ra m   q o ‘l  teg o lm ay d i  unga!  U   h o z ir  nom u sli  b ir 
e rk ak n in g   no m u sli  x o tin id ay   toza...»
—  «Sen  o ‘z in g -c h i?   S en   o ‘zing?  E n d ig in a  q ilingan 
yangi  g u n o h larin g   bilan?»
—  «Y angi  g u n o h   q ilg a n im   y o ‘q.  H ali  h a m   eski 
g u n o h larim   k etim d an   quv alab   yuribdi.  0 ‘sh alard an   q u tu - 
lay,  d eb  q o c h d im .  Q o c h ib   k e ta y o tirm a n .  Bas  en d i  m u n - 
c h a   ta 'n a » .
—  « H a r,  n im a   desan g ,  d e,  ikki  ku n   a w a l  noyib 
to ‘ra n in g   x o tin i,  b ir  k u n   a w a l  m ing b o sh i  d o d h o n in g   x o ­
tin i  sen in g   q o ‘y n in g d a   edi.  E ndi  b u g u n -e rta   b u   oq 
k o ‘ngil  m ax lu q q a  h a m   c h a n g   so lasan m i?  Q a n d ay   b o tin a  
olasan?»
—  «M en  m u n g a  te g m o q c h i  e m a sm a n ,  teg m ay m an  
h am .  Siz bilm aysiz,  shu  x o tin   b ilan   k o ‘rish g an im d an   beri 
o ‘z - o ‘zim n i  ta n iy   o lm ay   qoldim !»
M iry o q u b n in g   bu  s o ‘zlari  t o ‘g ‘ri  edi.  U ,  c h in a k a m , 
h a m m a   vaqt  bu  x o tin n in g   y o n id a   o ‘tirib ,  u  b ilan   b ir  xo- 
n ad a  y otib  bo rish g a  m ajb u r b o ‘lsa  h am ,  u n g a   q o ‘l  uzatish 
degan  vasvasali  fikr  b ilan   d o im   ku rash ib   kelardi.  Belgisiz 
b ir  jo y d a ,  belgisiz  b ir  z a m o n d a ,  belgisiz  sh a rtla r  ich id a 
u la r  ikkalasi,  o ‘z - o ‘zlarid an   q o ‘shilib  qolishlari  k erak  edi. 
X otin  h am   sh u   xilda  o ‘ylab,  sh u   xilda  tu sh u n g a n i  u c h u n  
o ‘zin i  o n a   q o ‘y n id a   k etay o tg an   kabi  sezardi.  S hu  u c h u n  
b o ‘lsa  kerak,  M iry o q u b n in g   m u m k in   q a d a r  o ‘zini  ch etg a 
to rtish g a  u rin ish larin i  anglayolm asdi.
H ayfki,  u lar  ikkalasi  b ir-b irin in g   tilin i  yaxshi  an g la- 
y o lm ag an lari  u c h u n   y o ‘l  b o ‘yi  o ‘ylab  va  o ‘ylanib  b o rish ­
ga  m ajb u r b o ‘lsa la r-d a ,  h a r kungi  o ‘ylari  va  ish tib o h larin i 
b ir d afta rch a g a yozib  b o rish n i  eslariga  k eltirm ad ilar.  U la r 
ikkovi  b itta d a n   «kun d alik   d aftarch a»   y u ritg an   boMsalar, 
m an a  b u n g a  o ‘xshagan  yaxshigina  sa rg u z a sh tn o m a   hosil 
boMaridi.
J a k o b .
(Xotin  tom onidan  M iryoqubga  berilgan  nom .)
« B ilm ad im ,  bu  p o ez d   m e n i  qayerga  o lib   b o ra d i? 
Q rim g a  d eb  y o ‘lga  c h iq d im .  B iletlar  M o skvagacha.  U 
y erd a  n im a  b o ‘ladi?  U n g a c h a   n im a   b o ‘ladi?  B ilm aym an.
186

B ilm ay m an .  N im a   u c h u n   bu  safarga  c h iq q a n im n i  ham  
b ilm a y m a n ...  Q ish lo q q a  j o ‘n a g a n im d a ,  t o ‘rt-b e sh   kun 
tu ra rm a n ,  d eb   o ‘ylagan  e d im .  Bir  k e c h a   y o td im ,  xolos. 
S a h a r  tu rib ,  haligi  b o ‘ynim ga  osilgan  ilo n n i  ch iq arib  
tash lag a ch ,  ichkariga  kirdim .  X o tin im   ich k arin i  su p u ra - 
y o tgan  edi.  K o ‘ziga  q a ra d im ,  tu n i  b o ‘yi  uxlam agani 
k o ‘rin ard i.  M en  h am   tu n i  b o ‘yi  uxlayolm ay  ch iq d im ... 
Ilo n   kirgan  edi  q o ‘ynim ga!  Ilo n n i  o ‘pgan  h a ro m   lablarim  
b ilan   uxlab  yotgan  b o lalarim n i  o ‘p ay d e b   quyiga  egildim , 
k o ‘nglim   c h id a m a d i.  K o ‘rp a n in g   q irg ‘o g l ini  o ‘p d im . 
X o tin im   k o ‘rib  tu rg an   edi.  «Bu  o d a m   b izd an   k echib  ke- 
tay o tg an g a  o ‘xshaydi.  H a tto   o ‘z  b o lalarin i  h am   o lpkisi 
kelm ay d i» ,  d eb   o ‘y lag an d ir,  t o ‘lib -to sh ib   yig ‘lagandi. 
B e c h o ra   x o tin ,  b ilm a y d ik i,  b o la la rim n i  o ‘p m aslig im  
u larn i  sevgan lig im d an   edi».
M  a   r  ya  m.
( M iryoqub  tom onidan  xotinga  berilgan  nom ;  xotinning 
asl n o m i  M ariya  em asm i?)
«Yo  rabbiy!  Y o  rabbiy!  N im a   bu?  T u sh im m i,  o ‘n g im - 
m i?  Q a y d a m a n ?   N im a   h o ld a m a n ?   K e ch am   nim aydi? 
B u g u n im   n im a?  E rta m d a   n im a   bor?
Ja k o b   n o m e rn in g   eshigini  o c h ib   c h iq ib   ketdi.  M en 
d a rh o l  ic h d a n   qulflab  o ld im .  U n in g   o ‘z  k o ‘ziga  qarab 
loaqal  besh  ku n   o ‘zim n i  q a m o q q a   h u k m   qilgan  edim . 
B esh  k u n d a   b esh  m a rta   k ec h asi  h a m m a   u x lag an id a 
tash q arig a  c h iq ib   kelishni  c h a m a la rd im .  B oshqa  v a q t­
lard a  d o im   u y d a,  d o im   shu  k ich k in a,  sh irin   va  ishonchli 
uyda!  B esh  ku n   ich id a  n im a la r  b o ‘lm as  edi,  deysiz? 
K o ‘n g lim d a  tash v ish larim   y o bq  em asm id i,  balki  kelm ay 


Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   14   15   16   17   18   19   20   21   ...   29


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2017
ma'muriyatiga murojaat qiling