«sharq» n a sh r iy o t -m a t baa a k s iy a d o r L ik k o m pa n iy a si bosh tahr ir


Download 124.23 Kb.
Pdf просмотр
bet17/29
Sana17.11.2017
Hajmi124.23 Kb.
1   ...   13   14   15   16   17   18   19   20   ...   29
—  U n d a y   d e m a n g .  B aribir,  m e n   b ila m a n .  B izning 
to ‘ra  h a m   ju d a   xafa.  X o n im   b o ‘lsalar  te z -te z   «R usiyaga 
k o ‘c h ib   k etsakm ikan?»  d eb  q o ‘yadi.  «Sen  h a m   k etasa n - 
m i?»  d eb  soT aydi.  U la r  d u n y o n in g   h a m m a   h o lu   ahvoli- 
ni  bilib  tu ra d ig a n   o d a m la r,  b ir  n arsan i  sez ish g a n d ir-d a, 
m e n   b u   y e rd a   h a r  xil  o ^ ru slar  b ila n   g a p la s h a m a n . 
H a m m asi  h a r  n arsa  deydi.  0 ‘ylab  k o ‘rsangiz,  h a m m a si- 
n in g   gapi  bor:  «B ir b a lo   boM adiganga  o ‘xshaydi».
M iry o q u b   b o sh in i  k o btardi.
—  0 ‘ru slar  sh u n a q a   d ey d im i?  Q a n i,  gap ir,  y a n a   nim a 
deyishadi?
—  A y td im -k u ,  h a m m a   h a r xil  gapiradi.  L ekin g ap n in g  
tagi  b ir  jo y d a n   b o rib   ch iq ad i:  «B ir  balo  b o la d ig a n g a  
o ‘xshaydi».  N im a   b a lo   e k a n ,  b izn in g   aq lim iz  yetm aydi. 
H a r  qalay,  b ir  balosi  bor.
M iry o q u b   a h v o ld a n   b u   d a ra ja   x a b a rd o r  b o i g a n  
o d a m d a n   sir y ash irish n i  lozim   k o ‘rm adi:
—  R ost  a y ta sa n ,  —  d ed i.  —  T o 'r a   m en g a  k o ‘p 
g ap larn i  aytdi.  B iri-b irid an   vah im alik ...  U n in g   gaplarini 
esh itib ,  m e n   o ‘z - o ‘zim ga  « Z a m o n a   o x ir  b o ‘pti.  Q iyom at 
y aq in   shekilli»,  d e d im ...
—  S h u n in g   u c h u n   m e n   sizni  c h a q irib   edim .
151

Z u n n u n   M iry o q u b n in g   y o n ginasiga  o ‘tirdi.
—  M en  q irq q a  b o rib   q o ld im .  H a lig ac h a  b itta   b o sh im  
ikkita  b o ‘lgani y o ‘q.  K eng  k o ‘rp a d a   yolg‘iz  o ‘zim   q altirab  
y o ta m a n ...  M en in g   h a m   o rz u -h a v a sim   bor.  U y lan sa m , 
b o la -c h a q a   k o ‘rsam ,  d ey m an .
—  Ju d a   yaxshi.  0 ‘zingga  loyiq  b ir  qiz  to p ila d i,  a lb a t-
ta.
—  Q iz  tay y o r...  q ish lo q d a  m e n in g   b ir  x o lam   b o r, 
o ‘sh a  d arak   solib  to p g a n   ek an .  E ndi  q istab   yotibdi.
—  U y lan a  b er,  n im asi  b o r?  T a ra d d u d in g n i  qila  ber, 
to ‘yni  b irgalashib  o ‘tkazam iz.
—  M en  x o ‘ja y in n in g   o ld id a n   b ir o ‘tib   q o ‘y sam m ik an , 
deb  edim .
—  T o ‘g ‘ri,  sen in g   o ta x o n in g   b o ‘lib  qoldi.  S o ‘raganing 
yaxshi.
—  S h u n i  ay tam a n .
Z u n n u n   kuldi.  M iryoqubga  to m o n   y an a  h a m   y aq in - 
roq  burildi.
—  S h u   t o ‘g ‘rid a  x o ‘ja y in   b ilan   g ap lash ib   bersangiz, 
deb  ed im ...
—  0 ‘zin g -c h i?
—  0 ‘z im ...  b etlay o lm ay m an .
—  N eg a?  A yta  ber.
—  Siz  aytsan g iz,  dey m an .
—  Y axshi,  m e n   aytay.
M iry o q u b   b ird a n   su h b atd o sh ig a  to m o n   burildi:
—  X o n im   b ilan   q alaysan?
—  J u d a   qalin...
—  B o‘lm asa,  u n g a  ayt,  eriga  o ‘zi  aytadi.
Z u n n u n   kulib  y uborib,  o ‘m id a n   tu rd i,  ikki  q o ‘lini 
c h a k k a sig a   q o ‘y ib ,  s u h b a td o s h id a n   b e s h - o lti  q a d a m  
yiroqlashdi.  U n g a  o rq a sin i  o ‘g u rg a n   h o ld a   quyigaroq 
etilgan  b o sh in i  q a ttiq -q a ttiq   ch a y q a b ,  so ‘n gra  b ird an ig a 
yugurib  M iry o q u b n in g   yoniga  keldi.  H a m o n  qizarib   kuli- 
shini  d avom   ettirg an i  h o ld a ,  M iry o q u b g a  egilib,  dedi:
—  Siz  bilm aysiz,  x o ‘jayin!
—  A lb atta,  b ilm a y m a n .  S en in g   k o ‘n glingni  m e n   qay- 
d a n   bilay?  G apir!
M iry o q u b n in g   bu  s o ‘zlarid a  b ir oz  q attiq lik   asari  b o ri­
di.  U ,  g ‘o lib a n ,  o ‘ziga  te n g   b o ‘lm ag an   b ir  kishi  b ilan   o r-
152

tiq c h a  
b a c h k a n a la n is h n i 
ista m a s 
e d i. 
V a h o la n k i, 
Z u n n u n n in g  qiliq lari  b ac h k an alik k a  q a ra b   ketdi.  Z u n n u n  
su h b a td o sh in in g   ovozidagi  o ‘zgarishni  p ayqadi  va  d arh o l 
u n in g   y o niga  o ‘tirdi.
—  H a m m a   b alo   x o n im d a-d a !  —  d ed i  u.
M iry o q u b n in g   k o ‘zlari  olaydi.  Y an a  su h b atd o sh ig a
to m o n   burildi.
—  N im a la r  dey ay o tirsan ?
—  X o n im   boM m asalar,  e rta   q a c h o n   u y lan ib   o lard im , 
aka!
—  O b b o   x u d o   urdi!  —  ded i  M iry o q u b ,  irg‘ib  o ‘rn id an  
tu rd i.  B o sh in i  c h a y q a d i:  ik k ala  q o ‘lin i  Z u n n u n n in g  
yelkasiga  q o ‘ydi.  —  N im a   b a lo ,  senga  k o ‘ngli  tu sh ib   q o l- 
gan m i?
Z u n n u n   z o ‘r   b erib   kulardi.
—  H o y ,  te n ta k ,  g a p ir,  d ey m an !  N im a   b a lo   b o r 
o ‘rtangizda?
Z u n n u n   hali  h a m   kulardi.
S hu  o n d a   b ird an ig a  hovli  to m o n d a n   x o tin   kishining 
ch o rla sh   ovozi  eshitildi:  « Z u n n u n !  Z u n n u n !..»   Bu  xo- 
n im n in g   ovozi  edi.
Z u n n u n   irg‘ib  o ‘rn id a n   tu rd i.
—  T u rin g ,  d arro v   m e n in g   uyim ga  kiring!  C h iro g ‘ni 
y o q m asd an   d e raza  o ld id a n   to m o sh a   qiling...
N afas  o ‘tm a y ,  M iry o q u b   d eraza  o ld id a   o ‘tirib ,  ta sh - 
q a rin i  k u za ta  b o sh lad i.  Z u n n u n   g u lzo r  o ‘rtasidagi  elek- 
trik   fo n a rn i  o ‘c h ird i,  o ‘zi  y u g u rib   o sh x o n a g a   kirdi. 
O sh x o n ad ag i  y o ru g ‘  fo n a m in g   s h u ’lasi  esh ik   tirq ish id a n  
uy  ichiga  tu sh ib   tu ra rd i.  T a sh q a rid a   - -   g u lzo r  to m o n d a  
esa  ola  q o ro n g ‘ilik  h u k m   su rard i.  M iry o q u b n in g   o ‘tk ir 
q u lo q lari  o sh x o n a   to m o n n i  tin g la rk an ,  ikki  k ishining 
p ich irlash ib   g ap lash g an in i  a n iq   esh itd i,  yuragi  objuvoz 
likopiday  u ra   b oshladi:
—  S h o sh m a ,  Z u n n u n ,  sh o sh m a ,  Z u n n u n ,  deym an! 
B u  y erd a  yaxshi  em as...
—  Bu  y erd a  yaxshi  em as,  deysiz...  U yim ga  kirgali 
u nam aysiz.
X o n im   sekin ja v o b   qildi:
—  M e n d a n   un i  kutm a!  U   to ‘g ‘rida  g ap irm a  ham !  — 
S o ‘n gra  ov o zin i  b ir  o z  p astlab   dedi:  —  0 ‘zing  b ir  yaxshi
153

m e n in g   u y im g a   kela  b ila s a n ...  S h o s h m a ,  Z u n n u n ! 
Sursan!  S h o sh m a ,  d e y m a n   senga!  X o lja y in in g   q an i?
—  Bir jo y g a  ketdi.  K ech  k e la m a n ,  d ed i.  Z a r u r  ishi  b o r 
ek an ...
—  Bas,  deym an!  K a rm isa n ?  V aqti  b o r  h a r  narsaning! 
X afa  b o ‘la m a n   bekor!  Y an a  у a rim   k ec h a  —  sa h a rla rd a  
keladi,  desan g -ch i!  O h ,  bu  erlar!..
—  H a ,  k e c h ro q   k e la m a n ,  dedi.
—  B u n ch a  su r b o ld in g ?   M astm isan ,  n im a   b alo ?  Y ur, 
b o q ch a g a  o ‘taylik.  D a rra n d a ...
B irdan  o sh x o n ad ag i  fo n a r  o ‘ch d i.
—  0 ‘chirm a!  Z u n n u n ,  yoqib  q o ‘y, jo n im ...  Y o q ,  d ey ­
m an!
A vval  «choMp»  e tg a n   k u c h li  b ir  o ‘p ish   e sh itild i. 
S o ‘n g ra  fo n a r  y o n d i.  U n d a n   k ey in   oy  q o ro n g ‘isida 
q o ‘ltiqlashgan  ikki  kishi  d e ra z a   o ld id a n   b ir-ik k i  m a rta   u 
y o q -b u   yoqqa  o ‘td ilar.  S o ‘zlari  esh itilm asd i.  Z u n n u n   o ‘z 
h u n a rin i  k o ‘rsa tm o q c h i  b o ‘ldi,  shekilli  x u d d i  d eraza 
q arshisiga  k elg an larid a,  x o n im n i  m a h k a m   q u c h o q la d i- 
d a,  d e ra z a n in g   p astg in a  su p ach asig a  o ‘tq izd i.  M iry o q u b  
ich k arid a  yuragini  h o v u ch lad i:  t o ‘ra n in g   x o tin i  lablarini 
o sh p az  Z u n n u n n in g   lablariga  q o ‘yib,  u n in g   q u c h o g ‘ida 
h an sira rd i...
B iror  m in u td a n   s o ‘ng x o n im   irg‘ib  o ‘m id a n  tu rd i,  shu 
o n d a   o sh x o n a n in g   eshigi  o ch ild i.  S o ‘ngra  o sh x o n an in g  
hovli  to m o n id a g i  eshigi  o ld id a n   x o n im n in g   s o ‘zlagani 
eshitildi:
—  0 ‘z im   a y ta m a n ...  m a n a   shu  v aq tlard a...  o ‘zing  b i- 
la sa n -k u ...
O sh x o n an in g   u  eshigi  h a m   y opildi.  B ir  o z d a n   so ‘ng 
Z u n n u n   kirib,  o ‘z  u y in in g   fo n a rin i  yoqdi.  M iry o q u b n in g  
rangi  o ‘ch g a n   ed i...
—  T o z a   b o ig a n   ekan  b o ig u lik !  —  d ed i  u.  —  H ali  gap 
shu  degin?
—  B ir-ikki  y ild an   beri  ahvol  sh u ...  Q a n i,  yuring,  g u l- 
zorga  chiqaylik.
G u lz o rg a   ch iq ib ,  y an a  skam eykaga  o iir g a c h ,  Z u n n u n  
davom   etdi:
—  M a n a   shu  ahvol.  G a p in i  esh itd in g iz -a ?   B ugun 
x o ‘ja y in n in g   ch iq ib   k etg an in i  b ilm a y   q o ld i,  o ‘zi  uyda
154

y o ‘q   edi.  0 ‘zi  u y d a  b o ‘lsa,  b u n d a y   h o lla rd a ,  x o ‘ja y in d a n  
s o ‘raydi:  « Q a ch o n   kelasan?»  deydi.  «Y ana  yarim   k e c h a - 
s a h a rla rd a  
k e la rm ik a n s a n ?  
K u tib  
o ‘tira y lik m i?  
S am o v arg a  b ir  q o p   k o ‘m ir  tashlaylikm i?»  d eb   o ‘shqirib 
h a m   oladi.  X o ‘ja y in   —  «B ugun  ish  ju d a   m u h im .  G a rn i- 
zon  b o sh lig ‘i  ish tiro k   etad i.  S h u n in g   u c h u n   k ec h   kelsam  
kerak.  S o at  2  d a n   avval  k ela  o lm a sm a n ...  S izlar,  b em alo l 
y o ta   b eringlar»,  deydi.  X o tin id a n   u z r  s o ‘raydi,  bechora! 
U   k etg an   h a m o n   x o n im   m e n i  c h a q irtira d i.  O nasi  o ldida 
b u y ru q   q ila d i:  « X o ‘ja y in in g   k e lg u n c h a   z a ld a   o ‘tir. 
K e lg a n d a   c h iq ib   e sh ik n i  o c h .  S e k in   yur!  B izn in g  
u y q u m izg a  x alaqit  berm a!»  deydi.  «Х о‘р»,  d eb  z a ld a  q o - 
lam an .  Z a ln in g   b ir  yonidagi  eshik  x o n im n in g   uylariga 
o c h ila d i,  b ir  yonidagisi  y o 'la k k a ,  y o ‘la k d a n   —  k o ‘ch a 
eshigiga.  O n asi 
b o ‘lsa,  b o la  b ilan   birg a,  h o ‘...  narigi 
ch ek k ad ag i  u y d a  y o tad i.  U  m a n a  b u  v a q tla rd a   d an g   q otib 
uxlab  qolad i.  B ola  h a m   y uvosh,  m o ‘m in g in a ...  M en   z a l­
d a  q o la m a n .  Z al  b ilan   y o to q   uyi  o ‘rtasidagi  esh ik n in g   b ir 
q a n o ti  o c h iq ...  X ullas,  x o ‘ja y in   c h a n g ‘iroq  c h a lg a n -d a , 
se k in g in a   o ‘r ta   e sh ik n i  y o p ib ,  у о Ч а к к а   c h iq a m a n u , 
u y q u sira b , 
e s n a b , 
p a y p a sla n ib , 
e sh ik n i 
o c h a m a n . 
X o ‘ja y in   ak sari  m ast  k elad i,  h e c h   n arsan i  bilm ay d i. 
H u sh y o r  kelg an d a,  «B or,  e n d i, jo y in g g a  ch iq ib   yot!  Sekin 
y u r,  x o n im n i  uyg‘o tasan .  S hu  c h o q q a c h a   tax talik   p o ld a 
y u rish n i  b ilm ay san .  H o ‘kiz!»  deydi...
M iry o q u b   h a y ra tla r  ic h id a   q o lgan  edi.  S h u n c h a   g ap - 
ni  esh itish g a  vaqti  b o ‘lm asa  h a m   sh o sh ilg an in i  u n u tib , 
d iq q a t  b ilan   q u lo q   soldi  va  b iru sh ta  b o sh in i  ch ayqab 
o ‘tird i.  Bir  o z  o ‘y lanib  tu rg a n id a n   s o ‘ng  b o sh in i  u z u n - 
u z u n   chay q ab :
—  Im p eriy asi  ta g 4 n   h a m   b o tm a sin m i?   —  d ed i  u.  — 
N e c h a   m ing,  n e c h a   lak  fu q a ro n in g  jo n i  sh u la rn in g   q o 4 i- 
d a.  B ularn in g  jo n i  esa  m a n a   sh u n a q a   m a n ja la q ila r  q o 4 i- 
d a  ekan!..
—  N im a   deysiz  e n d i,  M iry o q u b   aka?
—  Q aysi  t o ‘g ‘rida?  S en in g   u y lan ish in g   to ‘g ‘risidam i?
—  H a.
X ayoli  b o sh q a  to m o n d a   b o 4 g a n   M iryoqub:
—  Y axshi,  uylan!  —  d ed i.  —  Q ayliq  olish  yaxshi 
narsa.
155

—  U n i  b ilam an .  X o ‘jay in g a  ay tish   m aslah a tin i  so ‘rab 
y o tirm an .
—  H a ,  u  to ‘g ‘rini  ay tasa n m i?  Y axshi.  0 ‘zim   gaplashib 
b e ra m a n .  Lekin  hali  em as,  bir-ik k i  o y d a n   keyin...
—  U n g a c h a   qish  kelib  q o la d i-d a ?
—  X o tin   d eg an   q ish d a  k erak -d a .  Y ozda  xotin siz  h am  
issiq  o ‘zi...
—  B or  boN ing,  topdingiz!  M en   sizga  ish o n ib   tu ra - 
m a n ,  b o 'lm a sa .
—  E rtagayoq  so ‘rab  b erard im .  T u sh d a n   keyin  x o ‘ja -  
yining  to g ‘  to m o n g a   c h iq ib   k e ta r  ek an .  Ik k i-u c h   kunsiz 
k elo lm ay m an ,  deydi.  U n d a n   keyin  b iro r  h a fta   o ‘tkazib, 
o ‘zim   h a m   Q rim ga  j o ‘n ay m an .  T o ‘yn i  bizsiz  o ‘tk azm a , 
Z u n n u n !
—  H a ,  a lb a tta ,  albatta!  M in g b o sh i  to g ‘a m   b ilan   siz 
ikkovingiz  boN m asangiz,  t o ‘y  tatiy d im i?
—  B o ‘pti.
Z u n n u n   y an a  kuldi.
—  E rtag a  x o ‘ja y in   uyda  b o ‘lm as  ek a n m i?
—  S h u n d a y   dedi.
—  M en g a  q aran g ,  M iry o q u b   aka.
M iry o q u b   burildi.  Z u n n u n   egilib  tu rib ,  s o ‘radi:
—  B izning x o n im   q alaylar?  T o b in g iz  b o rm i  sh u   kishi-
ga?
M iry o q u b   b ird an ig a ja v o b   b erm a d i.  0 ‘y lan ib   qoldi.
—  A yta  berin g ,  aka.  M e n   o ‘z  k ish in g iz m a n ...
—  Q ‘zi  qalay,  d eb   so ‘rasang,  ch ak k i  e m a s,  sem izgina, 
lo ‘p p ig in a,  b ad a n i  o p p o q ,  taro v a tin i  saq lag an ,  a n c h a  
yosh  k o ‘rin ad i...  0 ‘zi  h a m ,  27—28  d a n   n ari  em asd ir?
—  27  d a  b o ‘lsa  kerak.
—  H a ,  m en   a d a sh m a y m a n .  E n d i  «tobingiz  borm i?» 
d eb  s o ‘raysan.  N im a   deyishga  h a y ro n m a n ...  Biz  erk ak  
xalqini  o ‘zin g  b ilasan.  Itm iz!  S h a y to n   h a m m a   vaq t  yelk a- 
m izda...  T izg in n i  d o im   c h a p g a  b u rib   tu ra d i...  L ekin, 
Z u n n u n b o y ,  ikkovingiz  h a m   yetib  o rta siz   b ec h o rag a ...
—  N eg a  ikki  kishi  b o ‘lsin?  B ir  kishi,  xolos...
—  N im a   d e m o q c h isa n ?
—  Eri  —  n o m ig a  er.  U   b o sh q a  x o tin la r  b ilan   y u rad i. 
U n in g   o ‘yn ash lari  k o ‘p.
—  S en   q ay d an   bilasan?
156

—  M en  h a m m a sin i  b ila m a n .  B a’zi  birlarin i  o ‘z  xotini 
h a m   biladi.  U n in g   m enga  b u n c h a   osilishi  h a m   besabab 
em as.  Ikki  kishi  d e m a n g ,  b ir  kishi.  M e n m a n ,  xolos! 
E h tim o l,  ta sh q a rid a   b o ‘lsa...  Y o‘q,  ag ar  b o ‘lsa  sez ard im , 
a lb a tta .  S iz  m e n g a   q a ra n g ,  e rta g a   x o ‘ja y in   u y d a 
b o ‘lm asa,  k ec h la tib   keling.  A llaqaysi  b ir  m ingboshi  to ‘ra - 
ga  b ir  t o ‘q q iz   ilvarsin  y u borgan  ek an .  U c h ta sin i  alo h id a 
tu z la b   q o ‘ydim .  Y axshi  palov  q ila m a n .  X o n im   h am  
b o ia d i.  T o b in g iz  b o ‘lsa,  u  y o g ‘i  o so n ...
M iry o q u b   in d a m a sd a n   o ‘rn id a n   tu rd i.  Y o n id a n   pul 
olib  Z u n n u n g a   u zatdi.
—  Y axshi.  S h o m d a n   keyin  kelam an .  M an a  bu  pulga 
ich k ilik   ol...  K o ‘ram iz.
Z u n n u n  
p u ln i 
o lm o q  
is ta m a s a - d a , 
M iry o q u b  
q o ‘y m ag an id a n   keyin,  noiloj  olib,  stol  ustiga  tash lad i  va 
o ‘sha  m a q ta n c h o q   kulishi  bilan  kulib  turib:
—  E rtaga  k u ta m a n ,  —  dedi.
—  X o ‘p ,  —  d e d i  M iry o q u b .  Y a n a  b o y ag ‘iday  bosh 
ch a y q ab   u y d an   ch iq d i.
N o m e rg a   q ay tib   b o ra rk a n ,  h a m o n   b o sh in i  ch a y q ab  
o ‘z - o ‘ziga  so ‘zlan ard i:
«Im p erisi  ch irib d i...  Y iqilsa  h am   h e c h   kim   ta n k ir q o l- 
m ay d i.  M e n in g   m iy a m d a   sh u   b u g u n   g ‘a la ti  fik rla r 
q o ‘zg‘aldi.  N im alig in i  o ‘zim   h a m   b ilm a y m a n ...  Ilgari 
h ec h   b u n a q a   g a p la r  y o ‘q  edi.  A llak im d an   a lla n im a la m i 
s o ‘ragim ,  bilgim ,  o ‘rgangim   keladi.  B ir  pirni  to p ib   — 
ta riq a t  s o ‘ra sa m m i?   B ir  z a k o n c h in i  to p ib   —  z a k o n  
s o ‘ra sam m i?  Y o  b ir  m u allim n i  to p ib   —  m asala  s o ‘rasam - 
m i?  H a y ro n m a n ...»
« Im p eriy an i  k em aga  o bxshaydi,  d eydi...  Y o ‘q,  k em a, 
deydi,  k em a...  N im alig in i  b ilsam   edi!  Im p eriy a ,  n im a   d e - 
sam ,  o q   p o d sh o n i,  o ‘z in i,  p o g o n in i  k o ‘rsatdi.  O q  p o d - 
sh o n in g   n im alig in i  o ‘zi  aytib  b e rd i,  o ‘zin in g   kim ligini 
o ‘zim   b ila m a n ,  b u g u n   y an a  h a m   o c h iq ro q   b ild im ,  ertaga 
ju d a   ra v sh an   bilsam   kerak ...  E n d i,  yelkasidagi  pogoni 
qoldi.  U   b ir  la tta ,  z a rd a n   tikilgan  b o ‘lsa  h a m k i,  b ir  lat- 
ta...  M ash in ac h i  tikadi.  «E shagiga  y arash a  tushovi»,  d e ­
g an  g ap  b o r.  Egasiga  y arash a  —  p o g o n i...  D e m a k ,  im ­
p eriy a  b o tish g a  boradi».
«Biz  n im a   b o ia m iz ?   F u q a ro   n im a  b o ‘ladi?  B izning
157

to p g a n -tu tg a n la rim iz ,  o rtd irg a n   d av latim iz  n im a   b o i a d i?  
A zbaroyi  x u d o ,  k im d a n   s o ‘rasam ?  S h o sh m a ,  yangi  o sh - 
n a m d a n ,  m e n i  z a n jirsiz   b o g ‘la b   q o ‘y g a n   a y y o rd a n  
so ‘raym an!  U ,  h a r  h o ld a ,  o ‘ru s-k u ...  o ‘q ig a n -k u ,  biladi. 
Y o‘q,  sh o sh m a ,  u  o ‘zi  n im a  b o ‘ladi?  0 ‘zi?  S h u n d a y   k at- 
ta   im periya  b o ta d i-y u ,  u  sog‘  q o lad im i?  N im a ,  azbaroyi 
xudo,  b u   im p eriy a?  K im d an   s o ‘ra y m a n   en d i?   K im dan?!»
*  
*  
*
S o at o ‘n  b irla rd a   n o m e rg a  kelib,  m in g b o sh in in g  y o n i­
ga  kirdi.  U   ikki  x o tin n i  yoniga  olib,  ikkalasin in g   b o ‘y n i- 
ga  b arav ar  q o ‘l  tash lab ,  m u d ra m o q d a   e d i...  K irgan  h a ­
m o n   b a la n d   o v o z  b ilan   q ich q ird i:
—  T u rin g ,  dodho!  X irm o n g a  o ‘t  ketdi!!!
M ingboshi  seskanib  uyg‘o n d i,  irg‘ib  o ‘rn id a n   turd i.
—  Q a y erd a  q o ld in g ,  no in so f?  M en i  yolg‘iz  tash lab ?
—  K im   no in so f?  Ikki  ta n n o z n in g   o ‘rtasid a  o lir ib s iz -  
ku,  y an a  y o lg lz m a n ,  deysiz...
—  Z e rik d im   b u la rin g d a n ...  k o ‘n glim ga  u rd i.  Y ur,  ke- 
taylik!
—  Q u llu q   b o ‘lsin ,  itlik n in g   y o ‘q o lish i!  X u d o g a  
sh u k u r,  m ing  q a tla   sh u k u r,  o d a m   b o ‘libsiz.
—  0 ‘tir!  —  d eb   b aq ird i  m ingboshi.
Ikkala  x o tin   c h o ‘c h ib   tu sh d i.  M iry o q u b   yoyilib -y o y i- 
lib  kuldi.
—  Q a y erd a  qolding?
—  N im ag a?
—  Im p eriy ag a  o ‘t  k etgan  ek an .  0 ‘chirish g ali  bo rib  
edim ...
—  N im ag a?
—  Im p eriy ag a...  Im p eriy a...
X o tin la m in g   biri  u n in g   y o n ig a  o ‘tdi.
—  Siz  im periya  d ed in g izm i?  —  d ey a  g ap  bosh lad i 
xotin.  —  B izning  sh a h rim iz d a   « Im p erial»   d e g a n   b ir 
n o m e r b o r  edi.  T o g ‘n in g   sh u n d o q q in a   tep asid a ,  p a std a — 
daryo.  N o m e rn in g   o ld i  —  b o g ‘,  b o g ‘n in g   o ld i  —  pastlik, 
ja r...
—  Im p e riy a   o ‘zi  h a m   j a r   b o ‘y iga  k elib   q o lg a n  
em ish ,  —  d e d i  M iryoqub.
X o tin   u n in g   y o niga  suqilib  kirib:
158

—  N im a   d ed in g iz?  A n g lam ad im ,  —  d ed i  va  q o ‘lini 
M iry o q u b n in g   yelkasiga  tash lad i.  M iry o q u b   u n in g   q o ‘li- 
ni  m ulo y im lik   b ilan   o ‘z  yelk asid an   olib  q o ‘yib,  o ‘m id a n  
tu rd i-d a ,  m ingboshiga  yuzlandi:
—  M e n   k etam an!  Eski  sh a h a rd a   ishim   bor.
—  S hoshm a!  —  d eb   b aq ird i  m ing b o sh i.  —  M en   h am  
b irga  ketam an!
—  Siz  b u g u n c h a   shu  yerga  y o ta   lu rin g .  Q o rn in g iz 
t o ‘q d ir,  alb atta?
—  Q o m im   t o ‘q,  a m m o   ze rik d im .  Q a c h o n   ketam iz?
—  In d in g a   e rta   b ilan ,  sah a r,  x u d o   xohlasa.  Z erik k a n  
b o ‘lsangiz,  erta g a b o sh q a   n o m erg a  k o ‘c h ira m a n .  U  y e r— 
yaxshi.
—  In d in g a   k etad ig a n   b o ‘lsak,  m enga  b ir  d u to r  ch a lib , 
ash u la  a y tad ig a n in i  to p ib   ber.  Bu  —  til  b ilm a sla rin g  bilan 
zerikib  k etd im ...
—  X o ‘p ,  x o ‘ja y in .  E rtag a  k u n d u zi  h am m asi  b o ‘ladi. 
In d in g a c h a   im p eriy an i  b o stiram iz...
—  U   n im a   d eg aning?

  «Itlikni  o ‘ldiram iz!»  d eg a n im ...  Y axshi  tu sh   k o ‘rib 
yotin g ,  x o ‘jayin!  X ayr  e n d i,  xonim lar!
T e z -te z   h a tla b   tash q arig a  ch iq d i.  A yvonga  o ‘tish i  b i­
lan  o ‘z  uyidagi qizil  fo n a rn in g   s h u ’lasi  ko‘rin d i.  « D e m a k , 
m e n in g   uyim da».
E sh ik n i  sek in g in a  o c h d i.  Y osh  x o tin   stul  k e tid a   kitob 
o ‘qib  o ‘tira rd i...  M iry o q u b n i  k o T g ac h ,  o ‘m id a n   tu rib  jo y  
b o ‘s h atd i  va  t o ‘rga  ta k lif  qildi.  M iry o q u b   so d d ag in a 
k o ‘rishib,  t o ‘rga  u n i  o ‘tq a z d i va  o ‘zi  pastga  o ‘tird i.  A w a l 
yosh  x o tin n in g   k o ‘zlariga  qarad i:  h o rg ‘inligi,  u yqusira- 
ganligi  o c h iq   k o ‘rinib  tu ra rd i.  K artga  qarad i:  o d a m   y o t- 
gan i  b ilin m ay d i.  S h u n d a n   s o ‘ng  k o ‘nglida  b ir  sevinch 
q o ‘zg ‘ald i,  b u tu n   b a d a n in i  b ir  zavq  o ‘rab   oldi...  Y ana 
yosh  x o tin g a  tikildi:  u  b ir  b e t  q o lgan  kito b n i  oxiriga 
y etk a z m o q   u c h u n   u rin a rd i.  Bu  d a f ’a  M iry o q u b   xuddi 
o ‘zin in g   n e c h a   yillik  sin o q ta   x o tin in i  k o ‘rg an d ay   b o ‘ldi. 
Bu  x o tin   g o ‘yo  n e c h a   yildan  beri  h a r  ku n   shu  ravishda 
b u n i  k utib  u m r  o ‘tk azg a n ...  Im p eriy a  e sid an   chiqdi. 
X o tin   k ito b n i  b itirg u n c h a ,  eh tiy o t  b ilan g in a  esnab  o ld i­
d a ,  s o ‘n g ra  bu  ish d an   o ‘zi  uyaldi  shekilli,  yuzini  q o ‘li  b i­
lan  to ‘sib  kuldi.  Y u m sh o q q in a   kuldi...  B etlariga  qizil  qo n
159

o q in lari  yugurgan  edi.  M iry o q u b   ham   kuldi  va  sek in g in a 
o ‘rn id a n   tu rd i.
—  X o ‘p,  y o tib   uxla,  b o ‘lm asa,  m e n   Eski  shaharga 
tu sh ib   k etay o tirm an .
—  Y axshi,  b o ra  bering.  B ugun  x o ‘ja y in   esh ik n i  ch e r- 
tib  kelgan  e d i,  «tobim   y o ‘q»,  d eb   k iritm ad im .
—  N im a   deydi?
—  «Bir  sart  b o y v ac h ch a  keldi.  B esh  y u zd an   kam   o l- 
m aysiz.  M aqsadingizga  y etd in g iz...  0 ‘zi  h a m   yosh ,  c h i- 
roylik,  o rig in al...» ,  deydi.  «Y axshi,  in d in g a  kelsin.  T obim  
q o c h ib   tu rib d i,  v a n n a d a   sovuq  o ld irib m a n ...» ,  d ed im . 
«A ttang,  attan g ...» ,  d eb  qaytib  ketdi.
0 ‘zi  x o h lam asd a n ,  b o ‘lib -b o ‘lib,  o d d iy   o v o z  b ilan   bu 
voq ean i  s o ‘zlab  b ergan  x o tin   e n d i  bu  safar  x uddi  yolvo- 
rishga  yaqin  b ir  o v o z  b ilan   dedi:
—  E rtag a  shu  y erd an   k etarm ik a n m iz ?
—  A lb atta,  e rta   b ilan   kelib  o ‘zim   t o ‘g ‘rilaym an.
—  N a rsa la m i  q a n d a y   q ilam iz?
—  N a rsa la rin g   k o ‘pm i?
X o tin   kuldi.
—  Bir  c h a m a d o n ,  xalos.
—  O son  ek an .  E rtala b   shu  uyga  c h iq a rib   q o ‘y alasa n - 
m i?
—  E rtala b   b o ‘lm asa,  kechasi  b ir  ish  qilib  e p la rm a n .
—  U n d a y   b o ‘lsa,  x o tirja m   sen   k iy im in g n i  kiyib 
ch iq av e rasa n ,  tam om !
M iry o q u b   c h iq ib   ketishga  m oN jallay  bosh lad i.
—  Y o ‘q ,  shoshm ang!  —  d ed i  x o tin .  M en  bu  pas- 
p o rtim   bilan  u  y erd a  tu ro lm a sm a n ...
—  O bbo!  —  d ed i  M iry o q u b .  —  H ali  b u   m asala  h am  
b o r  ekan.
—  N im a   qilam iz?  —  d eb   s o ‘radi  xotin.
M iry o q u b   o ‘y lanib  tu rib ,  dedi:
—  Bir  y o i in i  to p a rm iz ...  sh o sh m a.
B ir  o zd a n   s o ‘ng  yuzlari  kulib,  keskinlik  b ilan   dedi:
—  X o tiija m   b o ‘l,  p asp o rt  to p a m a n .  E rtaga  e rta   bilan 
q o ‘lingda  b o ia d i.
—  T a sh a k k u r  etam a n .
M iry o q u b   tash ak k u rg a  jav o b   q ay tarish n i  bilm asdi... 
L ek in   u,  shu  to p d a   n eg a d ir  o ‘zi  h a m   x u rsa n d   b o i i b   al-
160

la n e c h u k   c h a ra q la b   o ch ilib   ketdi.  «M iry o q u b   e p a q a   h a r 
ishni  eplaydi»,  d eg an   xayolga  b o rd im i  yo  b o sh q a  bir 
yoqim li  xayolga  b o rd im i,  h a r  q alay   ta ’b in in g   ch o q lig i- 
d a n   b o ‘lsa  k e ra k , 
y o sh   x o tin n in g   y o n ig a   b o rib , 
p esh o n a sid a n   b ir  o ‘pib  o lm o q c h i  b o ‘ldi.  F a q a t  y an a  d a r ­
rov  o ‘zini  t o ‘xtatd i:  «Y o‘q ,  qizig an   o lo v m iz  ikkovim iz 
h a m ...  Q a n c h a   y iro q   b o is a m ,  sh u n c h a   yaxshi...»,  d ed i 
o ‘z - o ‘ziga.
—  X o ‘p ,  y o t,  o ro m   ol,  b o ‘lm asa  E shikni  ich id an  
b erk itib   yot!
M iry o q u b   o ‘rn id a n   turd i.
—  T ab iiy ,  —  ded i  x o tin ,  u  h a m   sekingina  o ‘m id a n  
tu rib ,  eshik  to m o n g a   yurdi.
M iry o q u b   ayv o n g a  c h iq q a c h ,  ic h k a rid a n   kalitn in g  
sh iriq lag an i  e sh itild i.  «M en   u c h u n   o c h ila d ig a n   eshik 
b o sh q a la r  u c h u n   yopildi!»  d e d i  u  o ‘z - o ‘ziga.  X ursan d , 
k o ‘ngli  o ch ilg an ,  a lla n e c h u k  yengillagan  k o ‘zlari,  yuzlari, 
b u tu n   b o rlig ‘i  b ilan   kulgani  h o ld a   ild a m -ild a m   bosib, 
k o ‘c h a g a  chiqdi.
M u y u lish d a  uxlab  y o tgan  izv o sh ch in i  uyg‘o tib ,  ikki 
o tn i  c h o p tirg a n ic h a   yarim   k e c h a d a ,  noyib  t o ‘ra  m a h k a - 
m asin in g   kotibi  Ig n a ty u k n i  q id irib   ketdi.
*  
*  
*
K e c h a  
k e c h a si 
k o ‘c h a  
esh ig i 
z in a s id a  
a rv o h  
Ig n a ty u k n in g   q u ru q   ch an g alig a  q istirilgan  o ‘n  s o ‘m lik 
q o g ‘o z  o ‘z  vazifasini  b ajargan  edi:  e rta la b   soat  10  da 
m ah k am a g a  kelib  kirgan  M iry o q u b n in g   q o ‘liga  Ignatyuk 
b ir yangi  p asp o rt  u z a td i,  24  y ash a r  Y evdokiya  Z ax a ro v n a 
K o b ilin a  n o m ig a  yozilgan  bu  m u d d atsiz  p asp o rt  yosh 
x o tin n in g   k ec h ag i  tash v ish in i  ta m o m a n   b a r ta r a f   qila 
o lard i.  U   yozlik  kiyim ini  kiyib  ch iq ib ,  t o ‘p p a - to ‘g ‘ri  b i- 
rin ch i  klass  n o m e rg a   bord i  va  o ‘zi  u c h u n   ajratilgan 
k ich k in ag in a  ch iro y lik   va  soz  uyiga  o 'm a s h d i.  Bir  soat 
o 4 a r - o ‘tm a s,  narigi  n o m e rn in g   y o ‘g ‘o n   gavdali,  devsifat, 
u z u n   soqol  x izm atch isi  b ir  q o p   ichiga  solib,  x o tin n in g  
c h a m a d o n in i  k eltirib   b erd i.  U n in g   narigi  n o m erd a g i 
x o n asid a  e n d i  h e c h   n a rsa d a n   xabari  y o ‘q  x izm atch i 
x o tin d a n   b o sh q a  narsa  q o lm a g a n   edi...
M iry o q u b   m in g b o sh in i  h a m   b o sh q a   b ir  n o m erg a
6
  -
 
4 8 3 0
161

k o ‘ch irg a n d a n   keyin,  o ‘z n o m e rin in g   h iso b larin i  ta m o m - 
lab,  n o m e r  egasi  d o ‘stiga  q o ‘l  uzatdi:
—  X ayr  e n d i,  m en   q ish lo q q a j o ‘n a y m a n .
—  X ayr,  M iry o q u b ,  kelib  tu r,  d o ‘stim .  X o tin   qalay?
—  S o ‘ra m a .  B ir-ikki  k u n d a n   keyin  y a n a   k elam a n ...
—  A rziydi...  arziy d i,  ch y o rt  vozm i!  —  d ed i  x o ‘jay in . 
0 ‘zid an   x u rsa n d   b o i i b   kuldi.  S o ‘n g ra  s o ‘radi:  —  Q a n c h a  
berding?
—  Ish in g   n im a?
—  A y ta   b e r... 
h im m a tin g n i  b ila y in , 
d e y m a n . 
K e c h a d a n   b eri  o ‘zi  h a m   sen ik id an   c h iq m ay d i.
—  M e n ik id a n   ch iq m a g a n i  ro st,  faq at  n o to b   o ‘zi...
—  S en   u n i  so vuqqa  o ld irib   q o ‘ygansan.  K e ch a  b ir 
b o y v ac h ch a  kelgan  edi.  « N o to b m a n » ,  d eb  c h iq m a d i.  Sen 
m en g a  k a tta   z a ra r  keltirding.  V ag o n ch i  b o y n in g   o ‘g i i  
ed i...  V a h o b ...  B ilasanm i?  A n a ,  pu l  d eg an   narsa  o ‘s h a n - 
da!  Bir  quchoq!
—  Bu  x o tin   sh u   y e rd a   b o ‘Isa,  v ag o n c h i  b o y v a c h c h a la r 
k o ‘p  k eladi  h ali...  Shoshm a!
—  A lb atta,  albatta!  H a r  h o ld a   q a n c h a   b erd in g ?  Ayt!
—  K o ‘p   em as,  fa q at...  m ing  s o ‘m!
—  M ing  s o ‘m ?  R ostm i?
—  N eg a  yolg‘o n   b o is in ?   M in g   s o ‘m lik   c h e k   b erd im . 
B ankaga  ketdi.
—  C h y o rt  vozm i!  Bir  yarim   m in g d an   osh ib   ketibdi... 
« k etam an » ,  d eb  q o lm asin .
—  P ul  sh irin ...  Q a n c h a   k o ‘p a y sa ,  y a n a   s h u n c h a  
k o ‘paytirgisi  keladi.
—  R ost  aytasan.  Bir  ish  qilib  y an a  b ir-ik k i  h afta  olib 
q o la m a n .  Q o ‘y a m a n m i  m en ?
—  S en   q o ‘ym ay san ,  b ila m a n .  X ayr  endi!
—  Y axshi  bor!
M iry o q u b   o ‘z  d o ‘stin in g   a h m o q lig id a n   kulib,  k o ‘c h a - 
ga  chiq d i.
—  E rtaga  e rta   b ila n   q ish lo q q a  j o ‘n ay m an ,  —  ded i  u 
k o ‘ngli  ilin g an   xotinga.  —  K o ‘p  b o ‘lsa,  besh  k u n   tu rib  
q ay tam a n .  0 ‘sh a  kuni  j o ‘n ab   k etish im iz  kerak.
—  M en  sizga  k o ‘p  ta sh a k k u r  q ila m a n ,  aziz  d o ‘stim . 
Siz  ch in a k a m   aziz  d o ‘stim   boMdingiz.  K eling,  m e n   sizni 
b ir  singil  sifatid a  o ‘pib  q o ‘yay...
162

M iry o q u b   bu  s o ‘z la rn in g   m a ’nisiga  tu s h u n g u n c h a  
yosh  x o tin   kelib  p e sh o n a sid a n   o ‘pd i.  B u  o ‘pish  h a r  q a n ­
d ay  y aram as  h isd an   u z o q   va  eh tiy o tli  b o ‘lsa-d a ,  x otin 
k ish in in g  b u   q a d a r y aq in lash ib   kelishi  M iry o q u b n i  d ir-d ir 
titra sh g a   m ajb u r  qildi.  U n g a   n isb atan   x o tin  ju d a   tin c h   va 
lo q a y d   ed i.  0 ‘p ib   b o ‘lg a n d a n   s o ‘n g,  M iry o q u b n in g  
y o n id a n   u n c h a   u z o q la sh m a sd a n ,  u n in g   q o p -q o r a   va 
b e sa ra n jo m   k o ‘z larig a  tik ilib   tu rg a n   x o tin ,  g ‘o lib a n , 
u n in g   shu  to p d a   k e c h iray o tg an   talv asa la rid an   x ab a rd o r 
em asdi.  M iry o q u b   b ir-ik k i  q ad a m   o rq a g a  c h e k in -d i.
—  Eski  p a sp o rt  q an i?
—  N o m e rd a   qoldi.
—  U   kerak  em asm i?
—  Y o‘q ,  y o ‘q ,  y o ‘q!  Y axshi  b o ‘ldi, ju d a   yaxshi  b o ‘ldi. 
M en  b u tu n   q o ra   k e c h m ish im d a n   q u tu ld im .  R a h m a t  siz­
ga,  m e n ,  b u n d a n   so ‘ng,  M ariy a  S te p a n o v n a   O strova 
e m a sm a n ,  Y evdokiya  Z ax a ro v n a  K o b ilin am an .  X u nuk 
n o m ,  x u n u k   fa m iliy a...  o ‘z im   y o q tirm a y m a n .  L ek in  
m en g a  b u n d a n   n ari  shu  n o m d a n   qadrli  n arsa  b o ‘lm aya- 
jak!  Y o ‘q ,  k ec h irin g iz ,  bu  n o m n i  m en g a  b ergan  kishi,  a l­
b a tta ,  u n d a n   qadrliroq!  R a h m a t  sizga,  aziz  d o ‘stim .
Y a n a  kelib,  M iry o q u b n in g   b ir  q o ‘lin i  ikkala  q o ‘li 
o rasiga  oldi  va  silkitib-silkitib  siqdi.  « Q a n d ay   q izg ‘in  va 
yoqim li  qoMlari!..»
—  R a h m a t,  aziz  d o ‘stim!
«A rzim aydi»,  d eb   q o ‘yishni  b ilm ay d ig an   bu  g o ‘l  «azi- 
at»  b u tu n   vujudi  b ila n   y an a q altiray  bo sh lag an   edi.  T a g ‘in 
ikki  q a d a m   o rq a g a  ch ek ild i.  E shik  o ldiga  yetib  oldilar. 
B uni  pay q ag an   x o tin   orqasiga  qaytdi  va  un i  o ‘tirishga 
ta k lif qildi.
—  Y o ‘q,  m e n   k etam a n .  E shikni  ic h id a n   b erk itib   o ‘tir, 
ta sh q a rig a   c h iq a   k o ‘rm a...  —  d ed i  M iryoqub.
O rqasi  b ilan   esh ik n i  o c h ib   у о Ч акка  ch iq d i.  Eshik 
y a n a   ic h id a n   b erk itild i...  « B oshqalar  u c h u n   yopildi,  m en  
u c h u n g in a   o c h ila d i  b u   eshik!»  d eb   o 'y la d i  M iryoqub 
yan a.  0 ‘zid a   y o ‘q   x u rsa n d   y u g u rg a n i-c h a   zin a d a n   tu sh a 
bosh lad i.
Ic h k a rid a   o ‘z  ixtiyori  bilan  q a m a lg a n   yosh ju v o n n in g  
k o ‘zlari  shu  to p d a   sevinch  yoshlari  bilan  hoN langan  edi...
163

*  
*  
*
—  K eling,  M iry o q u b   aka.  K echikib  qoldin g iz?
—  H a,  ertaga  erta lab   q ish lo q q a  j o ‘n ay m iz.  Ishlarni 
bitirish im   kerak  edi.
O sh x o n ad a n   uyga 
0
‘td ilar.  Z u n n u n n in g   uyi ju d a   c h i- 
royli  q ilin ib   yig‘ishtirilgan  edi.  Y erd a  k a tta   yangi  gilam , 
d ev o rla rd a  su ra tlar,  o ‘rtad a  k atta  stol,  o p p o q   d a stu rx o n , 
stol  t o ‘la  n o z - n e ’m a t,  ich k ilik ...  D e ra z a d a   ch iro y lik  
t o ‘rp a rd alar.  Stol  tevaragi  t o ‘la  kursi.
—  U y in g n i  ta n ib   b o im a y d i,  Z u n n u n .
Z u n n u n   o ‘sh a  b u ru n g i  kulishi  b ilan   kuldi.
—  H a m m asi  x o n im n in g   ishlari...
—  B o im a s a ,  sen  uy lan ib   n im a   qilasan?
—  B o la -c h a q a ,  ro ‘zg ‘o r   k o ‘rgim   keladi.
—  Bolasi  y o ‘q la r bolaga  q iziq ad i.  Lekin  b o la n in g   «ba­
lo»  b o ig a n i  h a m   bor...
—  Y o ‘q ,  M iry o q u b   aka.  M en   b o lan i  yaxshi  k o ‘ram an!
—  X o ‘p.  M en  k u ro rtd a n   kelay,  d arro v   t o ‘yingni  q i­
lam iz.
—  T ez ro q   keling  ishqilib...
—  Q a n i,  h ec h   kim   y o ‘q -k u ?
—  K elishadi.  X o n im   kelad ilar...
—  B oshqa?
—  B oshqa  y o ‘q.  X o ‘ja y in   j o ‘n ab   ketdi.  U n i  h am  
c h a q irib   e d im ,  u z r  ay td i.  «B izn in g   k ic h k in a g in a   b ir 
h a y itc h a m iz   b o r,  x o ‘ja y in ,  M iry o q u b   a k a m la r  keladilar», 
d ed im ;  « M en in g   o ‘rn im g a  x o n im   b o rib ,  b ir  p iyola  c h o - 
yingni  ichib,  M iry o q u b   b ilan   g ap lash ib   keladi»,  d ed i. 
X o n im g a  m en in g   o ‘z  o ld im d a   tay in lad i.  X o n im ,  m en 
sizga  a y tsa m , 
e rin in g   o ld id a  
n o z   q ilg a n  
b o ‘ld i. 
P esh o n asin i  u q alab ,  b o ‘sh ash g a n   b o i i b ,   «B oshim   o g ‘rib 
tu rib d i...» ,  deydi.  «B oshing  o g ‘risa,  p ira m id o n   ich ib , jin -  
d ak  uxla,  k ec h g ach a  yozilib  ketasan.  Z u n n u n n i  o ‘ksit- 
ma!»  d ed i  x o ‘ja y in .  B o im a s a ,  u n d a n   ilgari  x o n im   bilan 
gaplashib,  gapni  b ir jo y g a  q o ‘y g an m iz...
—  S h o sh m a ,  —  d ed i  M iry o q u b ,  —  seni  u   yaxshi 
k o ‘rad i...  seniki  b o i i b   qolgan.  M en   n im a   q ila m a n   bu 
yerda?
—  Q iziq  ek an siz,  M iry o q u b   aka.  M en i  sevsa,  erim  
d eb  sevarm idi?  Y o  m e n   o ‘sh a  b ilan   u m r  o ik a z a rm id im ?
164

S h u n c h a lik   g a p -d a ...  erm a k ...  A na,  kelayotir.  J in d a k   kayf 
q ilg an d an   keyin  y o niga  o ‘tib ,  d a d il-d a d il  tegisha  bering. 
Bu  kech a  m e n   bu  y erd a  y o ‘qm an!  T u zu k m i?  —  dedi 
Z u n n u n .
C h o p ib   c h iq ib   ketdi.  X o n im ,  u n in g   bolasin i  k o ‘ta r- 
gani  h o ld a   onasi  kirib  keldilar.  D e raza ,  esh ik larn in g  
oh istag in a  ta ra q la b   y o pilgani  eshitildi.
H a m m a la ri  Z u n n u n n i  q u tla d ila r  va  stol  atro fig a  
o ‘tirib ,  u n in g   sog‘lig‘iga  q a d a h   k o ‘tard ilar.  X o ‘jay in n in g  
y o ‘qligiga  a c h in d ila r.  « U n d a y   o lija n o b   va  k o ‘n gilchan 
k ishining  bu  z a m o n d a   kam y o b   ek an in i»   so ‘zlab  o btdilar. 
X o n im   ikki  g a p n in g   b irid a  o ‘z  oilasi  a ’zo larin in g   o d am  
bolalarig a  m e h rib o n   va  ulfat  boN ganini  qayd  etib   o ‘tdilar.
X o n im   hirsli  va  m aylli  k o ‘zlarin i  su z a -su z a  Z u n n u n g a  
q a ra b   olib:
—  Biz  h a m m a m iz   Z u n n u n n i  yaxshi  k o ‘ra m iz ,  —  d e ­
di.  —  Bu  b izn in g   o ila d a   en g   qad rli  kishi.  B izning  hov- 
lim izga  kelgan  v a q tid a   12— 13  y ash a r  b o la  ek an .  E n d i, 
m a n a ,  k a p -k a tta   kishi  b o ‘ldi.  Y a q in d a   uylab  q o ‘y m o q - 
ch im iz ...  S h u n d a y -a ,  Z u n n u n ,  azizim ?
Z u n n u n   u yalib  qizardi.
—  V alya,  u y altirm a  Z u n n u n n i,  —  d ed i  onasi.
Z u n n u n   te z -te z   ichkilik  q uyib,  ularn i  ichishga  q istar-
di.
X o n im   stol  ustidagi  b ir ch iro y lik   sh ish an i  M iryoqubga 
k o ‘rsatib:
—  Eng  sevgan  lik y o rim ,  —  dedi.  —  M ast  b o ‘lgu n ch a 
ich a  b e ra m a n ...  J u d a   nafis  narsa.
—  A taylab  siz  u c h u n   oldim !  —  ded i  Z u n n u n .
—  Z u n n u n   m en in g   zavqim ni  yaxshi  biladi...
X o n im   k a tta   b ir  sir  ay tg an d ay   qilib,  to g 1  voqeasini
aytdi:
— 
B ila siz m i, 
b iz 
b u n d a  
ic h ish ib  
o 'tirib m iz . 
X u rsa n d m iz .  Y axshi  d o 's tla r  t o ‘p lan ish g an m iz.  F edya 
sh o ‘rlik  n im a   h o ld ay k in ?  B ilasizm i,  y uz  ellikta  so ld at  b i­
la n ,  to 'p - to 'p x o n a la r   b ilan   ketdi.  T o g 6  o d a m la ri  ju d a  
m erg an   keladi.  M en in g   F ed y am ,  siz  bilm aysiz,  ju d a  
do vyurak  narsa.  S o ld a tla rd a n   o ld in d a   o ‘zi  c h o p ib   keta- 
di...  q ilic h in i  sug'urib!  B irorta  sartiya  qirgNz  m ergani  otib 
q o ‘y m asin ,  d eb   q o T q a m a n .  X otya  s a illa r  un i  yaxshi
165

k o ‘rish ad i...  0 ‘zingiz  bilasiz,  tiln i ju d a   yaxshi  b ilad i.  S art 
k ito b larin i  o ‘qiydi.  S a rtc h a   yozadi.  S a rtla r  u n i  « Р а ф ! 
to ‘ra»  deyishadi...  B ilasizm i,  u  o ‘zi  h a m   sartlarn i  ju d a  
yaxshi  k o ‘radi.  Y uvosh,  q o ‘yday  xalq,  deydi.  Q a n c h a  ja b r 
k o ‘rsa,  q iynalsa  h a m   «xudo»  d e b   tu ra   b e ra d i,  deydi. 
S artlarn in g   shu  d in d o rlig in i,  ay n iq sa,  yaxshi  k o ‘radi...
Z u n n u n   x o ‘ja y in n in g   sog  ligiga  k o ‘tard i.  Q a d a h la r- 
n in g   ja r a n g la s h id a n   m u k a m m a l  b ir  s im fo n iy a   h o sil 
b o id i.
—  Ilo h im ,  e s o n - o m o n   q a y tib   k e lsin ...  Ilo h im . 
Y uragim   uzilib  k etay o tir...  B ilasizm i,  s a rtla r  h a m   en d i 
aynib  q o lish d i.  K o ‘p  ichkilik  ich ish ad i.  M astlik  qilish a- 
di.  Y angi  sh a h a r  b u z u q x o n a la rid a   b ir-b irig a  p ic h o q   sol- 
ganlari  k o ‘p  b o i a r   e k a n .  M ast  b o ‘lib  qo lsa,  sart  ju d a  
y o m o n   yovvoyi  b o ‘la rm is h ...  Q a n i,  k o ‘ta rin g ,  M ir­
yo qub,  sartlarn in g   sog‘ligiga...
Ic h d ila r.  X o n im   b ir  o z  aljiy  bosh lad i.
B iro r  soat  o ‘tg ach ,  x o n im n in g   onasi  o ‘rn id a n   tu rd i.
—  Bola  uxlab  q o ld i,  e n d i  m e n   ketay.  Y axshi  q o lin g - 
lar!  —  dedi.
X o n im   h a m   turdi:
—  E ndi  m e n   h a m   boray.  K u n d u z i  k o ‘p  yurib   c h a r- 
c h a b m a n ...  K e ch ir,  Z u n n u n !
Z u n n u n   «yo‘q ,  y o ‘q»  d eg an   m a ’n o d a   q o ‘lini  ch a y p i- 
di:  —  Sizga  jav o b   y o ‘q ,  xonim !  S iz  x o ‘ja y in   to m o n id a n  
vakilsiz.  0 ‘tirasiz  b ir  oz.  H ali  k o ‘p   g ap lash a m iz .  E rtaga 
k u n d u zi  uxlarsiz.
—  H a ,  sh u n d ay   b o ‘lsin!  —  d ed i  M iryoqub.
K a m p ir  qizga  yuzlandi:
—  S en  o ‘tir,  V alya,  gap lash ib   b o ra rsan .  V aqt  hali  e r ­
ta ,  uyga  b o rg a n in g   b ilan   uyqung  kelm aydi.  0 ‘zin g   yolg‘iz 
zerikasan.
—  X ayr,  m ayli,  —  d ed i  x o n im ,  —  b o ‘lm asa,  besh 
m in u tg a  ruxsat  beringlar.  U y larn i  b erk itib ,  esh ik larn i 
q arab   kelay.
C h iq d ilar.
—  B u n ch a  sergap  e k a n   b u   x o tin ?  —  d ed i  M iry o ­
qub.  —  G ra m a fo n -a !
—  E ndi  bild in g izm i?  Ju d a   o c h iq k o ‘ngil  narsa.  Ic h ib  
qizig an d a n   keyin  o ‘zi  h a m   o ch ilib   ketd i...
166

M iry o q u b g a  yaqin  keldi:
—  U y n i  b erk itib   k elam a n ,  d ed im i  —  b o ‘ldi?  E ndi 
h a m m a   g ap  o ‘zingizda!
M iry o q u b   h a m   aro q   q u w a ti  b ilan   q izish a  boshlagan 
edi...
X o n im   kelib  kirib,  u y n in g   k alitin i  d e ra z a   to k c h a si- 
ga  q o ‘y g an d a ,  ikkala  erk ak   un i  c h a p a k   b ilan   o lq ish - 
ladilar.
Y a n a  ich ish   b o sh lan d i.  M astlik  avj  o lard i.  X o n im   b ir 
t o ‘x ta m a y   g ap ira rd i.  M iry o q u b   o ‘ziga  ta n ish   « im p e- 
riya»ni  y an a  n e c h a   m a rta   eshitdi.  F a q a t  en d i  u n d a n  
o so n ro q   b o ‘lgan  g ap n i  h a m   anglaydigan  h o ld a   em asdi. 
K o ‘zlari  c h o ‘q q a  ay lan g an d i.  X o n im n in g   k o ‘zlari  esa 
suzilib  yu m ila  bosh lag an   edilar.  F a q a t  ayy o r  Z u n n u n  
b o sh q a la rn i  k o ‘p ro q   ich irib ,  o ‘zi  k a m ro q   ich ar,  h u sh y o r- 
ligini  q o ‘ld a n   berm asidi.
—  T u rin g  
0
‘rn in g iz d a n ,  M iry o q u b   aka!  —  d ed i  u.  — 
X o n im n n ig   y o nlariga  o ‘ting.  Z erik m a sin lar...
M iry o q u b   b ir  o z  d o v d iran ib   x o n im n in g   yoniga  o ‘tdi.
—  M u m k in m i,  xo n im ?
X o n im   k o ‘zi  bilan  y o n id a n  jo y   k o ‘rsatdi!
—  P ojalyusta...
M iry o q u b   o ltir a r - o ‘tirm a s  q o i i n i   x o n im n in g   yelkasi­
ga  tash lad i.  X o n im   o g ‘irlash g an   b o sh in i  b u rib ,  m ast 
k o ‘zlari  b ilan   esh ik   to m o n g a   q arad i.  Z u n n u n   u y d a  e m a s­
di.  S h u n d a n   s o ‘ng  y an a  M iry o q u b   to m o n ig a   burilib, 
q o ‘lini  u n in g   yelkasiga  tash lad i.  Y an a  ich d ilar...  X o n im , 
h a m o n   s o ‘zlardi.  F a q a t  so ‘z lari,  to m c h ila b   to m iz ila y o t- 
g an  d o ri  singari,  b itta -b itta   to ‘kilib  b o ra rd i.  X o n im   t a ­
m o m   m ast  b o ig a n   k o ‘zlari  b ilan   g o h -g o h   eshik  to m o n g a  
q arar.  Z u n n u n n in g   kirishini  k u tard i.  Z u n n u n   kirm adi. 
Y an a  ich d ilar...  Y an a  ich d ilar...
M iry o q u b   sh arp a  sezib  k o ‘zini  o c h g a n  v aq tid a,  xo n im  
o y n a   q arsh isid a  so ch larin i  tu z a tm o q d a   edi.  M iryoqub 
0
‘rn id a n   tu rm o q c h i  b o i i b   y o stiq d an   b o sh in i  k o ia r d i. 
X o n im   d arro v   orq asig a  burilib  un i  k o ‘rgach ...  qizarib 
kuldi.
—  S h o sh m a y   tu r,  M iry o q u b ,  az iz im ,  —  d ed i.  —  M en 
c h iq ib   ketay,  s o ‘n gra  tu ra rsa n .  Q a ra m a   m en g a...
S o ‘ngra  sek in   kelib,  kartg a  o i ir d i:
167

—  E n d i  m e n   uyga  boray.  K o ‘p  ichib  q o ‘yibm iz, 
b o sh im   o g ‘rib  y o tir...  —  dey a  labini  M iry o q u b g a  u z a t­
di.
—  K o ‘rishib  tu ray lik ,  —  d e d i  M iryoqub.
X o n im   och ilib   kuldi:
—  Jo n im   b ilan ...  —  d e d i  esh ik d an   c h iq a   tu rib .
M iry o q u b   kiyinib  tash q arig a  c h iq q a n   v aq tid a  to n g
yorishib  kelardi.  O sh x o n a d a n   Z u n n u n n in g   b esaran jo m  
x u rrag i, 
y iro q la rd a n  
x o ‘ro z la rn in g  
c h o ‘z ib - c h o ‘zib 
c h a q irish la ri,  hovli  to m o n d a n   o c h ila y o tg a n   esh ik n in g  
sharpasi  esh itilard i...
H a m m a   u y q u d a...
*  
*  
*
M iry o q u b   k o ‘c h a g a  ch iq d i.  D o im   b ir-ik k ita   izvosh 
t o ‘xtaydigan joyga  —  u ez d   m ah k a m a sin in g   narigi  m u y u l- 
ishiga  bo rd i.  0 ‘n d a n   o rtiq   izv o sh ch ilarn in g   q a to r-q a to r 
c h iz ilib   tu rg a n la rin i  k o ‘rd i.  T o ‘g ‘ri  b itta sig a   c h iq d i. 
Izvoshchi  u n g a  to m o n   burilib:
—  T u sh in g ,  ak a ,  biz  b a n d m iz ,  —  dedi.
N a rid a n   rus  m irsh ab   q ichqirdi:
—  K im   u?  T u sh   aravadan!
M iry o q u b   izvoshdan  tu sh d i.  H a y ro n   b o ‘lib  u  y o q -b u  
y o q q a  q arad i.  M irsh ab   yetib  kelib,  izvosh  fo n a rin in g  
m azasiz  yorugMda  u n in g   yuziga  q arad i.  T a n ig a n   b o ‘lsa 
kerak,  sizlab  gapirdi:
—  Bu  y e rd a   tu rm a n g ,  aka.  B u  iz v o s h la r  b a n d . 
Y a ra d o r  so ld atlarn i  lazaretga  olib  borishadi.
M iry o q u b   b o sh in i  ch a y q ay -c h ay q ay ,  Eski  sh ah a rg a  — 
h a m m o m g a   to m o n   p iyoda  y o ‘l  soldi.  B oshi  o g irla s h g a n , 
garan g ,  qovoqlari  to sh d ay   q o tib   k etgan,  tizza la ri  o ‘z- 
o ‘zid an   bukilib  b o ra rd i.  li n in g   m iyasida  y an a  ikkita 
M iry o q u b   p a y d o   b o ‘ldi:  biri  —  terg o v c h i,  y an a  biri  — 
javobgar.
Eski  sh a h a r  b ilan   Y angi  sh a h a rn in g   orasi  y iro q   edi. 
U yu sh g an   m ajolsiz  va  b o ‘sh an g   o y o q larin i  su d ra b ,  eng 
y aq in   h a m m o m g a   yetib  b o rg u n c h a   to n g   o tib ,  k o ‘c h a - 
k o ‘yda  o d a m la r  o ‘rm ala sh a  b o sh lad ilar.  L ekin  q a n c h a  
ezilgan  b o ‘lsa  h a m   M iry o q u b   y o ‘ln in g   uzoq lig in i  sez- 
m adi.  C h u n k i  m iyasi  ajib  b ir  q u w a t  b ilan   h arak atg a
168

kelgan  va  zo lim   terg o v ch i  b o rg a n   sari  za b tin i  oshirib 
tergardi:
—  «X o‘sh ,  M iry o q u b ,  kayfing  qalay?»
—  «Joyida...  K ayfim  joyid a...» .
—  «Yolg‘o n   g a p irm a ,  M iry o q u b .  S en   tergovchi  q o sh i- 
d asa n .  Biz  k o ‘nglingda  y o zilg an lam i  b arala  o ‘qib  tu rib - 
m iz.  V eksildan  yo  y er  vasiq asid an   sen   q an d a y   kopiya 
o lsan g ,  biz  h a m   sen in g   k o ‘n glin g d an   o ‘sh a n a q a   kopiya 
o lg a n m iz .  S h u n in g   u c h u n   ro stin i  ay ta   b e rsa n g ,  o ‘z 
hayriyating.  Bari  bir,  b izn i  yolg‘o n   gapga  ish o n tiro l- 
m aysan.  X o ‘sh,  gapir:  kayfing  qalay?».
—  «K ayfim   u n c h a  jo y id a   em as...»
—  « H a b b arak a lla ,  gapir,  gapir!»
—  « T a ‘b im   k ir,  k o ‘n g lim   a y n ig a n ,  a lla n a rs a d a n  
jirk a n g a n   kabim an ...»
—  «A llan arsad an m i?  Y o  allak im d an m i?»
—  «B ilolm adim ».
—  «Y axshiroq  o ‘yla.  A llak im d an   b o ‘lm asin?»
—  «A llakim dan  desam   h am   b o ‘ladi.  L ekin  kim ligini 
b ilo lm ay m an » .
—  «B ilm asang  biz  y o rd a m la sh a m iz .  M en g a  q ara, 
k im d a n   jirk a n a sa n ?   M iry o q u b d a n   em asm i?  N e g a  in - 
d am ay sa n ?  N e g a  d arn in g   c h iq m a y   ketdi?  Biz  t o ‘g ‘ri  ay t- 
g an  e k a n m iz ,  b o ‘lm asa?  S hund ay m i?»
—  « T o ‘g ‘ri  ay td in g iz,  M iry o q u b d an   jirk a n a m a n ...»
—  « H a q q in g   b o r,  h a q q in g  bor!  M iry o q u b ,  q a n c h a   b a - 
lan d p arv o z  b o ‘lgani  b ilan ,  o ‘z  b o ‘y id a n   o rtiq   k o ‘ta rilo l- 
m aydi.  C h u n k i,  u  b ir  it!  O lc h o q   va  a y a n ch   b ir  it!  U  o ‘z- 
o ‘zin i  go h   arslo n   rangiga,  go h   q o p lo n   rangiga,  go h   sher 
va  go h   e r  b o ‘yoqlarig a  b o ‘y ab  k o ‘rsatadi.  F aq at  o h ak k a 
ag ‘a n a b ,  k a p ta rla r  orasiga  k irg ach ,  y an a  o ‘z  ovozi  bilan 
«g‘o -o g ‘,  g ‘o -o g ‘!»  d eb  y u b o rg an   g o ‘ng  q arg ‘a  singari 
u n in g   asil  itligi  b a ra la   k o ‘rinib  tu ra d i.  D o im   k o brinib  tu ­
ra d i.  M iry o q u b   A k b arali  m in g b o sh in i  h a q ir  k o ‘ra d i, 
x o ‘rla y d i, 
u n in g  
itla n is h id a n  
k u la d i. 
U y a lm a y d i 
M iry o q u b ,  x ijo la tid a n   y etti  q a t  y e r  ostiga  kirib  k etm aydi. 
A ...  un i  y er  h a m   o ‘z in in g   m a h ra m   q o ‘y n ig a  olish d an  
to rtin a d i,  chekinadi!..»
—  «M en   o ‘zim n i  tergovchi  o ld id a   d eb  bilib,  faqat, 
savollarga jav o b   berish g a  tay y o rla n g an   ed im .  E ndi  k o ‘ra - 
m a n k i,  o ‘sha  terg o v c h in in g   o ‘zi  q o ra lo v c h i  sifatid a  ch iq a
169

boshladi.  M e n   n im a   q ild im   en d i?   Q aysi  biriga  n im a   d e ­
dim ?»
—  «Sen  jim   tu r,  M iryoqub!  Biz  k erak   b o ‘lganda, 
so ‘ro q   s o ‘raym iz,  kerak  boN ganda  q o ra la sh   n u tq i  b ilan  
o ‘rtaga  c h iq a m iz .  S en  c h id a b   tu r,  M iryoqub!  Senga 
M iryoqubni  him o y a  qilishga  y o ‘l  q o ‘yiladi.  S en ,  h ali  so ‘z 
o lasan ,  gap irasan .  S hoshilm a!  S hoshm a!  V a q tin i,  so atin i 
kut!  H a r  n a rsa n in g   vaqti  bor!!!»
—  «M en   b u n d a y   tergovchi  va  b u n d a y   q o ra lo v c h ig a 
jav o b   berm aslik k a  o ‘zim n i  haqli  sanaym an!»
—  « N im a  d ed in g ,  q a h ra m o n   M iry o q u b ?  H ali  te r ­
govchi  bilan  q o ralo v ch ig a  e ’tiro zin g ,  n o ro zilig in g   h am  
b o rm i?  Sabab?»
—  « K o ‘p  o d a m la r,  o t  bilan  x ac h irn i  ajra ta  o lm ay d ilar. 
B unga  h ec h   narsa  d eb  b o im a y d i.  Bu  m u m k in ,  c h u n k i 
u la r  b ir-b irla rig a  o ‘xshab  ketadilar».
—  «X o‘sh ,  x o ‘sh?  Q a n i,  gapir-chi!»
—  «A m m o  ot  b ilan   esh ak n i  a jra tm a y d ig a n   o d a m la r 
ad o la t  m an sab ig a  o ‘tirib,  b iro v n i  te rg a m a sin   va  q o ra la - 
m asinlar.  B unga  u la m in g   haq lari  y o ‘q!»
—  X o ‘sh ,  M iry o q u b ,  gapir!  Bu  xilda  g ap irish in g   bizga 
yo q ad i...  X o ‘sh,  n im a   d e m o q   istaysan?»
—  «A kbarali  m in g b o sh i  b ila n   te n g la sh tirilu v im g a , 
h a tto   u  b ilan   —  q ay  d ara ja d a   b o ‘lsa  h a m   m u q o y asa  q i- 
lin u v im g a  q a ttiq   n o ro z ilik   b ild ira m a n !  H a q o ra t  b u , 
so ‘ro q   em as!..»
—  « K o ‘n glingni  t o ‘q  tu t,  azizim :  M iry o q u b   bilan 
A kbarali  m ing b o sh i  o ‘rtasida  y er  b ilan   o sm o n   q a d a r  farq 
borligiga  biz  q a ttiq   ishonam iz!  A kbarali  b o sh q a   o d a m . 
M iry o q u b   b u tu n la y   b o sh q a c h a   o d am ...»
—  «Bu  iz o h d a n   s o ‘ng  m e n   q o n iq d im .  S o ‘ro g ‘ingizda 
d avom   etingiz!»
—  «Sen  q o n iq q a n   b o ls a n g ,  u  —  o ‘z  ishing.  Q o n i- 
quvingda  b o ‘l!  A m m o   biz  hali  q o n iq q a n im iz   y o ‘q».
—  «Y a’ni?»
—  «Biz  A kbarali  m in g b o sh in i  M iry o q u b d an   k o ‘ra 
o d a m ro q   d eb  bilam iz...»
—  « N im a ,  nim a?!»  —  M iry o q u b n in g   nafasi  b o ‘g ‘ziga 
kelib  tiqildi.
—  «A fsuslar  b o ls in k i,  bu  —  shunday!»
170

—  « N eg a  sh u n d a y   b o ‘ladi!  Nega!»  —  M iry o q u b   sh e r- 
d ay   o ‘kirardi.
« M iry o q u b !  S en   sh u   k e c h a n i  q a y d a   va  k im n in g  
q o ‘y n id a   o ‘tkazding?»
« M iry o q u b   tu tilib   qoldi.  Q iza rd i, b o ‘z a rd i...  q o c h m o q  
istardi.  0 ‘z id a n - o ‘zi  q o c h ib   k etm o q clii  boM ardi...  Y o ‘q, 
kishi  o ‘zid a n   yiroqlasholm aydi!
—  « G a p ir,  M iryoqub!  K o ‘n glin g d an   o lin g an   kopiya 
k o ‘z  o ld im iz d a ...  G a p irg a n in g ,  iq ro r  q ilg an in g   yaxshi!»
—  «...  M en   bu  k ec h an i  noyib  t o ‘ra n in g   hovlisida 
o ‘tk a z d im ...  U n in g   o s h p a z i  Z u n n u n   ak a  ziy o fa tg a 
c h a q irib   edi».
—  «S hu  xolosm i?  Yo  y an a  borm i?»
—  «S hu  xolos...  e rta la b   m a h k a m a   oldiga  c h iq sam , 
to g ‘  to m o n d a n   y a ra d o r  sa ld a tla r  kelganini  aytdilar...»
—  «R a h m a t,  M iryoqub!  S h u   x ab a m i  biz  hali  e sh itish ­
ga  u lg u rg an im iz  y o kq  ed i...  R a h m a t  senga.  F a q a t,  sen 
bizga  aytib  ber:  k ec h an i  k im n in g   q o ‘y n id a   o ‘tkazding?»
— 
« M e n  
a n g la y o lm a d im ... 
T o n g   y o ris h g a n d a , 
u y q u d a n   k o ‘zim n i  o c h sa m ...  0 ‘zim   k a rtd a y d im ,  yaqi- 
n im d a   noyib  t o ‘ra n in g   xotin i  tu rg a n   edi.  K echasi  k o ‘p 
ichgan  ed ik ,  n im a   b o ‘lganini  b ilm a y m a n ...»
—  «Sen  d e m o q c h i  b o ‘lasanki,  u  ish lar  h am m asi  ixti- 
yorsiz  b o ‘ldi,  sen  o ‘zing  istaganing  y o ‘q.  S hundaym i?»
—  «Shunday!»
—  «Seni  —  q ilic h   y alan g ‘o ch lag a n   m irsh ab lar  o ‘rab 
kelib,  o ‘sh a  x o tin n in g   q o ‘yniga  tash lab   y u b o rd ilarm i? 
B echora  M iryoqub!  S enga  ja b r   boMibdi.  Z in d o n g a   ta sh - 
lab d ilar  seni!  S hundaym i?!»
—  «Y o‘q!  0 ‘zim   —  o ‘z  o y o g ‘im  bilan  k eld im ...  0 ‘zim  
istab  o tild im   u  x o tin n in g   q u c h o g ‘iga!»
—  «Ich k ilik   olish  u c h u n   pul  ham   berding?»
—  «Berdim !»
—  «X otin  kiyinib  ch iq ib   k e ta rk a n ,  « K o ‘rishib  tu ra y ­
lik»,  d eg an   kim   edi?  B ilm aysanm i?»
—  «M en   edim ».
—  «X o tin   « Jo n im   bilan»  d e g a n d a ,  sevingan  kim   edi?»
—  «M en   edim ».
—  «M iryoqub!  A dolat  tilid a   shu  fe ’lni  «bosqinchilik» 
d eb   t a 'r i f  q ilad ila r;  «o‘zga  k ishining  x o tin ig a  bo sq in ch ilik
171

qilish!»  A kbarali  m ingboshi  b u tu n   u m rid a   sh u n d a y   bir 
ish  qilg an m i?  B ilm aysanm i!?»
—  « Q ilm agan  b o i s a   kerak.  B ilm aym an...»
—  «B arakalla!  A kbarali  m ingboshi  senga  kim   boMa- 
di?!»
—  «O taxon.  V a lin e ’m at...»
—  « 0 ‘sh an in g   o rq a sid a  k a tta   davlatga  erish d in g m i? 
K o ‘n glin g d an   o lin g an   kopiya  qoM im izda,  gapir!»
—  «E rishdim ».
—  «X o‘p.  P o sh sh ax o n   d eg an   n o m n i  esh itg an m isan ?»
—  B ilm aym an.  Y o‘q!»
—  «Y axshilab  o ‘yla.  J u d a   yaxshi  bilasan!»
—  « H a ,  bilam an!»
—  «K im   u?»
—  «A kbarali  m in g b o sh in in g ,  a g a r  y an g lish m asam , 
ikkinchi  xotini».
—  «T o‘g ‘ri  ay tasan .  E ndi  se n d a n   e sh itm o q c h im iz :  u 
h am   biro v n in g   x o tin i  ed i,  u n in g  eri,  o ‘z  iq ro rin g c h a ,  h a t­
to   o tax o n in g ,  v a lin e ’m atin g   ed i.  U n i  nega  y o ’ld a n   u r­
di ng?»
—  «Siz  m en g a  tu h m a t  qilasiz!  M en   u n i  y o ‘ld a n   u r- 
g a n im   y o ‘q!»
—  Q izim ay   gapir.  Biz  sen g a  q u lo q   b eram iz.  N e c h u k  
sen  un i  y o ‘ld an   u rm ad in g ?  S en   b ila n   o ‘y n ash ib   y u r- 
gan id an   to n asan m i?»
—  « T o n m ay m an .  H a q iq a td a   m en i  y o ‘ld an   u rg a n   u 
o ‘zi  boMdi...»
—  «N echik?»
—  «R uxsat  etsan g iz ,  m e n   b irin c h i  v o q e a n i  aytib 
bersam ».
—  «Bizga  h a q iq a tn i  bilish  kerak.  B o‘lgan  g a p n i  aytib 
ber!»
M iry o q u b   b ir-ik k i  y o ‘ta ld i,  u  y o q -b u   y o q q a  q a ra b   o l­
di,  so ‘n gra  s o ‘zga  boshladi:
« ...M in g b o sh in in g   b o sh q a  h a m m a   x o tin la ri  kabi,  u 
h a m   m en in g   o ilam   b ila n   b o rish -k e lish   qilib  yurardi. 
0 ‘z im iz n in g   sa rtiy a   rasm i  b o ‘y ic h a ,  h a r   b ir  z a ru ra t 
k o ‘rilg an d a,  d astu rx o n   qilib  kelib,  b ir-b irla rin i  y o ‘qlab 
tu rard ila r.
172

B u n d an ,  c h a m a la b   ay tg an d a ,  t o lrt-b e sh   oy b u ru n ,  e r­
ta   b a h o r  fasli  ed i,  shekilli,  x o tin im   m enga  —  «M ingboshi 
d o d h o n in g   ikkinchi  x o tin la ri  P o sh sh ax o n   b u n c h a   yaxshi 
ju v o n   ekan!  Bizga  sh u n d a y   m e h rib o n k i,  sira  q o ‘ya  q o - 
ling.  T e z -te z   d a stu rx o n   qilib  keladi.  0 ‘tirib ,  gaplashib, 
b a ’zi  k u n lari  y otib  ketadi»,  d ed i.  M en  «M ingboshi  d o d ­
h o  bu b e c h o ra g a  ja v r qildi.  Y osh  narsa,  eri  h ec h   x ab a r o l- 
m a s a ... 
z e rik ib  
s iq ilg a n id a n  
k e la d i- d a » ,— 
d e d im . 
X o tin im   bu  fik rim n i  t o ‘g ‘ri  topdi.
Bir  k u n   kech  payt  —  sh o m g a  y a q in ,  b o sh id a   d a s tu r­
x o n ,  d a rv o z a d a n   k irib   k eld i. 
M e n   ta s h q a r id a   — 
m e h m o n x o n a   ic h id a   b o ‘lg a n im d a n   te z g in a   d e ra z a g a  
y aq in   kelib  q a ra d im .  P ara n jisid an  va  y u rish id an   bild im k i, 
o ‘sh a  edi.  M en  kavish im n i  kiyib,  tash q arig a  c h iq q u n im - 
c h a ,  u  ichkariga  o ‘tib   k etd i.  O rq a sid an   d u m m a -d u m  
kirdim .  Ic h k arid a  h ec h   kim   y o ‘q  edi.  U  y o q -b u   y oqni 
q aradi.
—  V oy,  h e c h   kim   y o ‘q-ku!  B ular  qayerga  ketishib 
q o ld ila r  e k a n ?  —  dedi.
—  B o lalarin i  olib  o n asin ik ig a  k etd i,  —  d e d im   m en.
—  V oy,  o ‘la  q o lay ,  sizm isiz?  M en   b ilm a b m a n ,  b ir 
b o rib ,  gap lash ib   yotib  kelay,  d e b m a n .  E sizgina...
T ash q a rig a  to m o n   c h iq a   bosh lad i.  M e n   h a m   o rq a m - 
ga  b u rilib ,  u n d a n   b u ru n r o q ,  ta s h q a rig a   c h iq d im   va 
ay v o n c h a  o ld id a   t o ‘x tad im .  U   h a m   tash q arig a  chiqib, 
devorga  yaqin  b ir jo y d a   to ‘xtadi.
—  E siz g in a ...  G a p la s h ib   y o tib   k elay ,  d e b   kelib 
e d im ,—  d ed i  yan a.  —  Z e rik d im ...  A y tg an c h a,  q a c h o n  
k elishadi?  E n d iy o q   kelishib  q o lm asm ik a n ?
—  K elsa,  ertag a  k e c h q u ru n   keladi.  U n d a n   b u ru n   kel­
m aydi.
—  Q a c h o n   ketib  edi?
—  K e ch a  k ec h q u ru n ...
—  Tovba!  B ilm ab m a n ...  a tta n g ...  Y a n a  q aytib,  o ‘sha 
o ‘yga  b o ra m a n   e k a n -d a .  0 ‘la  qolsin...
U   y o q -b u   y o q q a  q aradi.
—  V oy,  o ‘la  q o lay ,  qorongN   tu sh ib   qoldi.  E ndi  q a n - 
d o q   q ilib  uyga  k e ta m a n   e k a n ?  Y olg‘iz  o ‘zim   q o ‘rqib 
o ‘la m a n ...
—  M e n   b irga  o lib   b o rib   q o ‘ysam   b o 'lm a y d im i?
173

—  Voy!  K o ‘c h a - k o ‘y da  k o ‘rg a n la r  n im a   deydi?
S h u n d a n   k e y in   b u   x o tin n in g   t o ‘g ‘ri  n iy a t  b ila n
m en in g   uyim g a  kelganiga  g u m o n sira b   q o ld im .  S hu  g u - 
m o n   m en g a  d ad illik   b erdi.  E ndi  g ap  b o sh lay m an ,  deb 
ed im ,  u  o ‘zi  s o ‘rab  qoldi:
—  0 ‘zingiz  yolg‘iz  qold in g izm i?
—  Q a n d o q   qilaylik?..
—  B ech o ra...  Y olg‘izlik  qursin!  0 ‘zingiz  bilasiz,  b o - 
sh im d an   o ‘tgani  u c h u n   ay tam a n .
—  D a stu rx o n in g izd a  n im a   bor?
—  J in d a k   m a n ti  qilib  kelib  edim .
Bu  x o tin n in g   b ir  g ‘arazi  borligiga  borg an   sari  ish o n - 
c h im   o rtd i.  M en   h a m   o ‘zlaringga  o ‘xshagan  o d a m m a n ... 
itligim   q o ‘zg‘aldi.
—  M an tig a  ju d a   ustasizlar...  b ila m a n .  A ttan g   biz 
yeyolm as  e k a n m iz -d a ,  —  d e d im   m en .
—  N im a g a   yeyolm aysiz?  M an g ,  m e h m o n x o n a n g iz g a  
olib  kirib  yeng.  O sh  b o ‘lsin!  Sizga  d eb  p ish irg an m an ...
D a stu rx o n n i  olay  d eb  u n g a  to m o n   b o ra   b o sh lad im . 
B irdan:
—  Voy  o ‘Ia  qolay!  —  dedi.  —  D arv o zan g iz  k a p -k a tta  
ochiq!  K o ‘c h a d a n   o ‘tg a n la r  g a p lash g a n im izn i  s h u n d o q ­
q in a   k o ‘rish ib   tu rib d i.  B erk itib   q o ‘y san g iz  b o i m a y -  
dim i?
H o lb u k i,  u n i  d a rv o zan in g   b ir  q a n o ti  t o ‘sib  tu ra r, 
k o ‘c h a d a n   o ‘tg a n la r  fa q a t  m e n ig in a   k o ‘ra  o la rd ila r. 
B u n d an   ta sh q a ri,  o ‘sh a  p ay td a  k o ‘c h a d a n   h a m   h ec h   kim  
o ‘tgani  y o ‘q.  M en   k o ‘rib  tu rib m an .
S h u   g a p ,  sh u   m u o m ila ,  sh u   h im o la rd a n   k ey in  
m a q o m ig a   y a ra s h a   ja v o b   q ilm a s a m ... 
yo  fa ris h ta  
b o ‘lard im ,  yo  jin n i!  D a rv o zan in g   narigi  q a n o tin i  h am  
y o p ib ,  ic h id a n   z a n jirla b   q o ‘y d im .  S h a y to n n in g   h am  
q o ‘lidan  k elm aydigan  b ir  kulish  b ilan   kuldi:
—  V oy,  o i a   qolay,  q am alib   q o ld im -k u ...  —  dedi.
B oshidan  d a stu rx o n n i  old im .
—  Q a n i,  yuring,  —  d e d im ,  —  c h a rc h a g a n d irsiz ... j i n ­
d ak  d a m   oling.  O v q atn i  birgalashib  yeylik.  U n d a n   keyin 
b iro r  m aslah a t  to p ilib   q o lar...
B ir-ikki  q ad a m   bosib,  t o ‘xtadi.
—  H ay,  sh o sh m an g .  0 ‘zingiz  yolg‘izm isiz?
174

—  H a ,  yolg‘izm an.
—  R o std a n -a ?
—  N o n   ursin!
—  Q a rg ‘a n m a n g ...  y o m o n   b o ‘ladi.  Y olg‘iz  b o ‘lsangiz, 
sizga  b ir-ik k i  g ap im   h a m   b o r  ed i...  O la x o n in g iz d a n   d o d  
d e m o q c h i  e d im ...
D adil  bosib  o rq a m d a n   kirdi.  M e h m o n x o n a d a   c h iro g 1 
y o q ilm a g an ,  q o ro n g ‘i  edi.  E sh ik d an   kirg ach ,  to ‘xtadi.
D a stu rx o n n i  to k c h a g a   q o 'y ib :
—  Q a n i,  o ‘tiring!  —  ded im .
—  V oy,  o ‘la  qolay!  E sh ig in g iz ,  d e ra z a n g iz   k a tta  
o c h iq ...  o ‘tirib   b o ‘lad im i  b u   yerda?
D arro v   b o rib   d eraza n i  b erk itd im .  M e h m o n x o n a   esh i- 
g in i  h a m   ic h id a n   zanjirladim .
C h iro g ‘n i  yoqib  e d im ,  y a n a   qichqirdi:
—  X o tin in g iz  x o tin   em as  ekan!  —  dedi.  —  D e raza  d e ­
g an  p ard asiz  b o ‘lad im i?  S h u n d a y   k o ‘rin ib   tu rib d i...
D e raza g a  p a rd a   t o ‘sdim .
—  M a n a ,  e n d i  o ‘tiring!
—  M a n a   e n d i...  E n d i...  en d i...
S h u   s o ‘z n i  c h o ‘z ib - c h o ‘z ib   u c h   m a rta   q a y ta rd i, 
s o ‘n gra  birdaniga:
—  Siz  o ‘z  ak am siz-ku!  —  d ed i.  —  S iz d an   q o ch ib  
o ‘tira m a n m i?
T o z a   p aran jisin i  iflos  obrezg a  irg ‘itdi.
E rtasi  k u n i  tu sh g a  yaqin  d astu rx o n n i  k o ‘tarib ,  m en in g  
m e h m o n x o n a m d a n   ch iq ib   ketdi».
—  « P o sh sh ax o n n in g   m e n   b ila n   b irin c h i  u chrashuvi 
shu  xilda  b o ‘ldi.  M en   boMgan  g ap n i  gapirdim ».
—  «Bu  h ik o y ad a  yolg‘o n i  y o ‘q.  Biz  unga  ish o n am iz. 
B iz...»
B u  «biz»  s o ‘zi  terg o v n in g   b o sh id a n   b eri  ju d a   k o ‘p 
ta k ro rla n d i.  Bu  ho i  natijasid a  M iry o q u b   o ‘zin i  ch in a k a m  
sud  so ‘ro g ‘i  o ld id a   t o ‘x tag an d a y   seza  bosh lad i.  U n in g  
h u m o r  b ilan   kuyib  yon g an   m iyasi,  shoshilish  p o ez d n in g  
o ‘tx o n asid ay ,  tez  va,  soat  m ex an iz m id ay ,  m u n ta z a m   ish- 
lardi.  Sud  o ld id a   t o ‘x taganiga  o ‘zi  ish o n g an   va  sudning 
h a r  h o ld a   o ‘ziga  h ayrixoh  k ish ila rd an ,  y a’ni  badavlat 
o d a m la rd a n   ib o ra t  b o ‘lg a n in i  b ilg an   M iry o q u b   e n d i
175

d a d illa n d i,  b a r  b ir  savolga  o c h iq   va  o ‘z ic h a   t o ‘g ‘ri 
jav o b lar  b e ra   bosh lad i.  B adav latlar  sudi  b u n g a   y o m o n  
k o ‘z  b ila n   q a ra m a slig i  m a ’lu m ,  n e g a k im   b a d a v la t 
o d a m la r  q a n c h a   k o ‘p  davlatga  ega  b o ‘lsalar  h a m   yan a 
p u l-d a v la t  d e g a n   n arsaga  loqayd  q aray o lm ay d ila r.  Pul 
degan  narsa  M iry o q u b d a  oz  em as.  H ali  bu  terg o v c h ila r- 
d a  b a r  b ir  b a n d a d a   boM adigan  « m uhabbat»  (m u llajirin g  
m u h ab b ati)  y o ‘q,  d eb   kim   ayta  o ladi?
—  «Biz  P o sh sh ax o n   v o q ea sid a ,  sh u   b irin c h i  k o ‘ri- 
shuvning  h o zirla n ish i  va  yuzaga  ch iq ish i  u stid a  seni  ayb- 
lam aym iz.  X uddi  shu  b ir  p a rc h a   v o q ea d a  sen in g   aybing 
y o ‘q!  A m m o -le k in   biz  P o sh sh ax o n n i  h a m   a y b lam o q c h i 
e m asm iz.  U   sh u n d ay   qilishga  m ajb u r  edi.  B oshqa  ilojini 
to p o lm a y   u  yosh  ju v o n ...  senga  kelm asa,  b o sh q a  birovga 
b o ra r  edi.  H o lb u k i,  senga  kelish  o so n ro q ...  Bu  y e rd a   ayb 
b o sh lich a  m in g b o sh ig a  tu sh ad i.  S h u   b ilan   b irga  P o s h ­
sh ax o n   ish id a  biz  seni  b u tu n la y   a y b la m a sd a n   o ‘to l- 
m aym iz...»
—  « N im a ,  nim a?»
—  « T in ch   b o ‘l,  M iryoqub!  A vvalo,  sen  m ingboshiga, 
u n in g   m a sh ru ’  xotiniga  xiy o n at  q ilgan  b o ‘lm asan g ,  h a r 
h o ld a,  o ‘z  xo tin in g g a  x iy o n at  q ilg an san ...
—  «B u  foniy  d u n y o d a   o ‘z  x o tin ig a  x iy o n at  qilm agan 
erkak  b o rm i  o ‘zi?  B izning  sartiy a  o ‘rtasid a  o ‘z  x o tin i, 
h a tto   ik k i-u c h   xotin i  ustiga  «bola»  asra g a n la r  kam m i? 
X otin im g a  xiy o n at  —  b irin c h i  em as,  m inginchi!..  K o ‘n g- 
lim n in g   kopiyasini  y ax sh iro q   o ‘qingiz!»
—  «Y axshi,  u jih a tg a   h a m   k o ‘z  yum aylik.  U   to ‘g ‘rida 
h e c h   b irim iz n in g   p e s h o n a m iz   o q   e m a s ... 
F a q a t, 
P o s h s h a x o n n i  o ‘s h a   n o m a s h r u ’  m u n o s a b a t  y o i i d a n  
t o ‘x ta tib   q o lis h ,  u n g a ,  m in g b o s h id a n   c h iq ib   k e tib , 
b o sh q a  —  o ‘zi  te n g   b ir  erga  tegib,  ro h a t  yashov  im k o n i- 
ni  b erish  sen in g   q o ‘lin g d an   k elard i...  S en  sh u n i  q ilm a - 
ding!  Sen...»
—  « S h o sh m a n g ,  taq sir,  shoshm ang!  N e c h ik   m en in g  
q o ‘lim d a n   kelardi?»
—  «B izning  savollarim izga  k a lta -k a lta   va  t o ‘g ‘ri jav o b  
bersang,  m asala  o ‘z - o ‘zid a n   o ch ilad i.  B u tu n   d u n y o d a  
m ingboshiga  gapi  o ‘ta d ig a n   b ir  kishi  b o i s a ,  u  h a m   sen - 
san ,  d eb  o ‘ylaym iz  biz.  T o ‘g ‘rim i?»
176

—  « T o ‘g ‘ri!»
—  « P o sh sh ax o n   b ir  o d a m   orq ali  m ingboshiga  yolvor- 
di:  « M en g a ja v o b   berin g ,  b o sh q a   e r  qilay.  H ali  y o sh m an , 
k o ‘n g lim d a  o rz u -h a v a sla rim   bor.  Q o lg an   u m rim   x azo n  
b o ‘lm asin!»  dedi.  0 ‘sh a  o d a m   sh u   gapni  m ingboshiga 
esh ittirg a n d a ,  sen  h a m   b o r  eding.  Y o lg 'o n m i?»
—  «Rost!»
—  « 0 ‘sh a n d a   m in g b o sh i  n im a   dedi?»
—  «E sim da  y o ‘q!»
—  « K o ‘n glingda  yozilgan  g ap larn i  eshit  b o ‘lm asa: 
m in g b o sh i ju d a   keskin ja v o b   berdi:  « M enga  x o tin   b o ‘lgan 
kishi  b o sh q a  birovga  h a m   x o tin   b o ‘lsa,  m en   el-x alq  
o ra sid a   q a n d a y   b o sh im n i  k o lta rib   y u ra m a n ?   M ening 
q o ‘lim ga  tu sh ib d i,  taq d irg a  ta n   b erib  o ‘tirsin.  M e n d a n  
ja v o b   y o ‘q!  M e n d a n   b e ja v o b   k e tib   k o ‘rsin ,  q an i?»  
Jav o b in i  tu g a ta r-tu g a tm a s  kelgan  o d a m n i  h ay d a b  c h iq a r- 
di.  Y olg‘on m i?»
—  «Rost!»
—  «Sen  o ‘sh a n d a   b iro r  o g ‘iz  b ir  narsa  ded in g m i? 
D esan g ,  m ingboshi  k o ‘n arm idi?»
—  « D e m a d im ,  e h tim o l  k o ‘n ardi...»
—  «N ega  dem ading?»
—  «O ch iq   ayta  beraym i?»
—  «Albatta!»
—  « P o sh sh ax o n   b ilan   ta n ish g a n im d a n   keyin  m en   uni 
m in g b o sh id a n   ch iq m aslik k a  k o ‘n d irg an   ed im ...»
—  «A lbatta,  lo aq al  h a fta d a   b ir  m a rta   k o ‘rishib  tu ra r 
edingiz.  U   se n d a n   x u rsa n d   edi.  F a q a t  sen  n im a   u c h u n  
u n i  m in g b o sh id a n   ch iq m aslik k a  k o ‘ndird in g ?  M aqsad in g  
n im a   edi?»
—  « O ta x o n im n in g   k o ‘p  u z o q   y ash a y o lm a slig in i 
yaxshi  b ilard im .  Y uragida  kasali  b o r...  S o‘ng  v aq tlard a 
q iy n alib ro q   nafas  o ladi...»
—  «B ilam iz,  bilam iz.  S o ‘zingni  kalta  qil!»
—  «Q azo  yetib  o ‘la  qo lsa,  P o sh sh ax o n g a  u y la n m o q - 
c h i  e d im ...  c h u n k i,  m in g b o s h id a n   te g a d ig a n   m e ro s 
ch a k a n a   b o ‘lm asidi...»
—  «Y axshi,  ju d a   yaxshi...  K a tta  m erosga  ega  b o i is h -  
ni  h a m m a m iz   h am   istaym iz...  Bu  m a sh ru ’  niyat.  F a q a t 
m in g b o s h in in g   u  k a tta   d a v la tig a ,  h a r   h o ld a ,  b esh
177

m e ro s x o ‘r   b o r.  B irg in a  P o sh sh a x o n g a   te k k a n i  sen i 
q a n o a t  q ild irarm id i?  S e n ,  axir,  o ‘zing  h a m   badav lat 
odam san!»
—  « M en in g   h ec h   b ir  kasbim   boM masa,  sav d o -so tiq  
qilm asam ,  qizil  q o g ‘o z  olgan  b oN m asam ...  o zg in a  y er- 
suv  bilan  n e c h ik   badav lat  boMayin?»
—  «B izni  ald ay o lm ay sa n ,  M iryoqub!  Biz  seni  nih o y at 
darajad a  h u rm a t  q ilam iz.  B ugun  h u zu rim izg a  o lib   kelib 
so ‘ro q   qilg an im iz  u c h u n   se n d a n   k ec h irim   s o ‘ra sh g ach a 
b o ra m iz .  S en  —  b izn in g   o la m im iz d a   u lk an   k ish ila r- 
d a n sa n .  O lrislar senga  o ‘x sh ag an larn i  k ito b la rd a  m a q ta y - 
dilar.  S en in g   h a m m a   h u n a rin g ,  yeng  ich id a  ish  k o ‘rib, 
sh u n c h a   pul  to p ish in g d a.  S en  zavod  p a rra k la rin i  a y lan ti- 
ra y o tg a n   k ish isa n .  F a q a t  b ir  jo y g a   b ir  c h a q a   so liq  
t o ‘lam aysan.  S h u n d a y  boM gandan  keyin,  sen d a y  u lu g ‘  b ir 
o d a m   b ir  ishni  c h u q u r  o ‘y lam asd a n   qilm ay d i.  H aligi 
m asalada  bizga  haq iq iy   p lan in g n i  aytib  ber!»
—  « ...N im a   d esa m ?  H a y ro n m a n ...  B oringki,  m in g ­
b o sh i  o ‘lish ig a  y a q in   u n in g   P o s h s h a x o n d a n   b o s h q a  
m ero sx o ‘ri  qolm asligi  kerak  edi.  Y o  boM m asa,  v asiy atn o - 
m a  b o ‘y ich a  h a m m a   narsa  o ‘sh a n in g   n o m ig a  yozilardi...»
—  «Biz  ish o n am izk i,  bu  narsa  sen in g   q o ‘lin g d an   k e­
lardi!  Y axshi,  P o sh sh ax o n   m asalasida  biz  seni  ayb lash d an  
voz  kechdik.  B izning  o la m d a   sh u n d a y   d ad il  n iy atlarn i 
q o ra la sh   em as,  o q lash   kerak!»
—  «R ahm at!  E ndi  m enga  ruxsatm i?»
—  «Y o‘q.  Jin d a k   shoshm a!  Biz  seni  noyib  t o ‘ra n in g  
xotini  t o ‘g ‘risida  ch in a k a m ig a   ay b lam o q ch im iz!  Biz...»
—  «Y o‘q,  taqsir!  P o sh sh ax o n   m asalasida  m en i  o q la - 
g an  m a h k a m a   bu  m asalad a  q o ra la y o lm a y d i.  M a n tiq   d e ­
g an  narsa  bor...»
—  «X o‘sh,  gapir!»
—  « P o sh sh ax o n   m asalasida  x iy o n atim   k a tta   edi,  h am  
m ingboshiga,  h a m   u n in g   t o ‘rt  m e ro sx o ‘riga...  U n u t- 
m a n g iz k i,  sh u   t o ‘rt  kish i  ic h id a   F a z ila to y   sin g ari 
b alo g ‘atga  yetm ag an   qiz  b o la,  u m r  b o ‘yi  m ingboshiga 
x izm at  qilib  o ‘tg an   X a d ic h ax o n   b o r...  Bu  k a tta   xiyonat 
edi!  Bu  ishda  m en i  oqladingizm i?»
—  «Oqladik!»
—  « U n d a y   b o ‘lsa  ikkinchi  ish  t o ‘g ‘risida  b ir  em as,
178

m in g   m a rta   o q la sh in g iz   kerak!  N e g a   d e sa n g iz ,  im - 
p e riy a —  o q   p o d sh o d a n ,  noyib  to ‘ra d a n   va  u n in g   pog o - 
n id a n   ib o ra t  ek an .  S h u n c h a   m ing  fu q a ro n in g   va  h a m   biz 
singari  b eb iza t  b e c h o ra la rn in g   ixtiyori,  o ‘zingiz  bilasizki, 
noyib  to ‘rad a,  y a ’ni  «pogon»  eg alarid a,  u larn in g   b u tu n  
in o n -ix tiy o r i  e sa   —  x o tin la ri  q o i i d a   b o ‘la r  e k a n . 
P o sh sh ax o n   —  k atta  m ero sg a  ega  b o iis h   u c h u n   b ir qurol 
e d i,  m e ro s   —  d a v la t  d e m a k ,  d a v la t—  pu l  d e m a k . 
Im p e riy a   —  «pogon»  d e m a k ,  «pogon»  sh u n d a y   narsaki, 
d o im   «pul,  pul!»  d eb  tu rad i.  K o‘p la r  u n in g   so ‘raganini, 
y a ’ni  p u ln i  b e ra d ila r,  q ay tib   h e c h   n arsa  o lm ay d ila r. 
H o lb u k i,  ish  b ilgan  kishi  p o g o n   «pul»  d eg a n d a  besh  so ‘m 
b e rib ,  u n i  —  o ‘sh a p o g o n   y o rd a m i  bilan  —  besh  yuz  so ‘m 
qilib  o lad i.  M en   sh u n a q a   ishlarga  o ‘z im n i  ep c h il,  deb 
b ila m a n ...  K e ch a  kech asi  noyib  t o ‘ra  x o tin in in g   m ast 
lablariga  q o ‘n d irilg an   m ast  o ‘p ish n in g   yolg‘iz  b irgina 
m a ’nosi  b o r  edi:  pul!  T aq sirla r,  m e n   noyib  t o ‘ra n in g   x o ­
tin i  b ilan   ayshu  ish rat  q ilm a d im ,  o ‘lay  agar!  U ,  bizn in g  
ish  ustidagi  b irin ch i  u ch rash u v im iz ,  o ‘z  tilim izd a  aytsak, 
b irin ch i  «bay  o ch ish im iz»   edi!..»
S h u   s o ‘zla rd a n   s o ‘ng  boyagi  tergovchi  va  so ‘ro q c h ila r 
g o ‘yo o ‘z - o ‘zlarid an   erib ,  y o ‘q  boM dilar  S ud  zali  b o ‘shab 
qoldi.  M iry o q u b   k o ‘zini  o chdi:
H a m m o m   m iy o n   x o n asin in g   y o n   g u m b a z la rid a n   biri. 
X o d im g arn in g   b o ‘z  lungisi  ta n g a   d ag ‘a l-d a g ‘al  u rin ad i... 
B oshida  m u sh td a y   q a ttiq   lu n g i-y o stiq c h a...  Y o n id a  b ir 
ch o y n a k   k o ‘k c h o y ...  M iyada  sud  m ajlisi,  noyib  to ‘ra  xo­
tin i,  n o m e rd a   kutib  y o tgan  m oviy  k o ‘zli  dilbar...
A llaqayda  m u n g li,  has ra th   b ir  ash u la  ovozi  h a m m o m  
aksi  sadosi  b ilan   ja ra n g la b   eshitiladi:



Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   13   14   15   16   17   18   19   20   ...   29


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2019
ma'muriyatiga murojaat qiling