«sharq» n a sh r iy o t -m a t baa a k s iy a d o r L ik k o m pa n iy a si bosh tahr ir


Download 124.23 Kb.

bet20/29
Sana17.11.2017
Hajmi124.23 Kb.
1   ...   16   17   18   19   20   21   22   23   ...   29
—  U n in g   im periya  degani  o ‘ris  p o d sh o sin in g   q o ‘l  o s- 
tidagi  y urtlar.  U n d a   h a r qaysi  m illatd a n   b o r,  sh u   q a to rd a  
biz  s h o ‘rlik lar  h a m   b o rm iz.  U la r,  u ru sh   m uvaffaqiyatsiz 
bitsa  (sh u   s o ‘zini  tu s h u n o lm a d im ),  o ‘sh a y u rtla rn in g   p a r- 
c h a - p a r c h a   b o ‘lib  b o ‘lin ib   k e tis h id a n   q o ^ q a d ila r . 
R usiyani,  sh u   q u lo c h   y etm as  keng  o ‘lkani,  qilich  kuchi 
b ilan ,  q o z o q   o ‘risning  nayzasi  b ilan   q o ‘rq itib ,  b u tu n   h o ­
lida  q iy o m a tg a c h a   ushlab  q o lm o q   istaydilar.  S og‘in  si- 
girni  kim   istam aydi?  O p p o q ,  sh irin   suti  bor...
—  N im a n in g   suti  b o r?  —  d eb  s o ‘ra d im   m en.
K uldi.
—  S iz-b iz  sog‘in  sigirm iz,  b izn in g   sh irin   su tim iz  bor, 
ru slar  va  b o sh q a  ajn ab iy lar  bizni  em ib   y o tad ilar.  Bir  biz 
em as.  Q a ran g iz;  H in d isto n ,  S harqiy  lu r k i s t o n ,  T u n is, 
Ja z o y ir,  M a g ‘rib is to n ,  y a ’n i  M a ro k a s h ...  M isr  h a m  
A ngliya  q o ‘liga  kirib  b itd i.  E ndi  a sta -a sta   T u rk iy an i 
b o ‘layotirlar.  B u tu n   islom   o la m i,  m u su lm o n   o ik a la r i 
b irm a -b ir  ajn ab iy lar  q o 'lig a   o ‘tay o tir.  Q)arangiz  E ro n n i, 
b ir  to m o n d a n ,  b izn in g   Iv anlar,  b ir  to m o n d a n ,  « M ak k o r 
A lbiyon»  o ‘z  nufuzlari  ostiga  oldilar.
U  g ap ira d i,  g ap irad i.  M en   h a m   hay ro n   boM aman. 
M u n c h a   n o m la rn i  q ay d a n   biladi?  H a m m asi  q a n d o q   qilib
195

esida  tu rad i?  H a m m asin i  o ‘z  k o ‘zi  bilan  k o ‘rg an m i?  Yo 
m eni  laq illa tib ,  o ‘z  ic h id a n   c h iq a rib   a y ta d im i?   H ali 
F in la n d iy a d a  b ir sh a h a rn in g   n o m in i  ay td i,  til  o lg u r n i  b ir 
m u n d a y   en g a  keltirib  aytib  boN m aydi...  H a r  qalay,  bu 
x o tin   m en g a  h ec h   n arsa  b e rm a g a n d a   h a m   ro z im a n . 
K o‘zim n i  t o ‘sib  y o tgan  p ard alarn i  olib  ta sh la d i-k u .
...  F aq at  M aryam   allaqaysi  b ir  uyda  b ir  x o tin   bilan 
tan ish ib   olib,  bizga  o ‘xshagan  su h b at  b o sh lad i.  Bir  x ab a r 
olib  q o ‘yay,  su h b atlarig a  b iro rta   b eg o n a  erk ak   o ra la - 
m ad im ik in ?
—  M en  b ir  x o tin im d a n   x a b a r  o lib   kelay!  —  d ed im . 
Y o n id an  jild im .
B orsam ,  M ary am   kitob  o ‘qib  y o tib d i,  narigi  d iq q at 
b ilan   q u lo q   soladi.  Bir  erk ak   b o r,  yuqori  so ‘rida  uxlab 
y otadi.  X ayr,  m ayli,  ze rik m a sin ,  b e c h o ra   M aryam .
Y an a  ja d id n in g   yoniga  q ay td im .  U ,  b ird an ig a  s o ‘rab 
qoldi:
—  S izning  m u su lm o n   x o tin in g iz  h a m   borm i?!
—  B or...  y o ‘q ,  yanglishdim :  b o r  edi...
—  H a r  h o ld a   m u su lm o n   x o tin   bilan  tu rib   k o ‘rgansiz-
ku?
—  H a...  albatta.
—  E n d i,  m a n a ,  tarb iy a n in g   n im alig in i  o ‘z  tajribangiz 
bilan  bilasiz.  T arbiyasiz,  ongsiz  va  n o d o n   m u su lm o n  
xotin  bilan  tarb iy alik   m ad an iy   o v ro ‘p alikni  solish tirib  
ko‘rasiz.  F arq   y er  b ilan   o sm o n   qadar!  D a rh o l  bilinadi.
—  H ali  h a m   o ‘g ‘lim ni  o ‘ris  m aktabiga  b e ra m a n ,  d eb 
q o ‘ydim .
—  Bu  fikringiz  x ato ,  Ibtid o iy   tarb iy an i  rus  m ak tab la- 
ridan  b o sh lab   b o ‘lm ay d i,  un i  m illiy  m a k ta b la rd a   berish 
kerak.  Ilgari  m illiy  hissini  o ‘stirib,  o ‘z  m illatin i  ta n ig a n - 
d an   keyin  rus  m aktabiga  b erish  kerakki,  h u n a rg a ,  ixtisos- 
ga  tegishli  ilm larn i  o ‘qisin.  (B u   o d a m n in g   g ap larid a  s h u ­
naq a  m en   an g lam ay d ig an   s o ‘z la r  k o ‘p:  u  o ‘zi  o ‘ylam as- 
d a n   g apirib  keta  b eradi.  T e z -te z   t o ‘xtatib  so ‘rashga  m en  
u y a la m a n .  B a’zi  s o ‘z la rn i  a n g la m a s a m -d a ,  h a m m a  
g ap larin i  an g lay m an .  G a z e t  o ‘qiy  b ersam ,  tu sh u n ib   ke- 
ta rm a n ).  U n d a n   keyin  G e rm a n iy a ,  F ran siy a,  A ngliya 
m a m la k a tla rig a ,  h a tto   d u n y o n in g   narigi  ch ek k asid ag i 
A m erikaga  y uborib  o ‘q itish  kerak...
196

—  0 ‘ru slarn in g   o ‘zid a   h a m   ilm   k o ‘p ,  sh ek illi-k u ,  n a - 
riga  y u b o rish   n im ag a  kerak?
—  0 ‘ru slard a  ilm   k o ‘p.  0 ‘ru slar  m u ta ra q q iy   m illat. 
L ekin  u la r  o ‘zlari  h a m   asl  ilm n i  o ‘sh a  > o q d a n   oladilar.
—  S h u n d ay m i?
—  S h u n d ay .  M a n a   bu  u ru sh   tugasin.  F in la n d iy a g a  b ir 
keling.  U n d a n   n ari  b irgalashib  G e rm a n iy a g a   b o ra m iz , 
F ran siy an i  k o ‘ra m iz ,  A ngliyani  to m o sh a   qilib  kelam iz. 
S h u n d a n   keyin  ja d id la rn in g   n im a  d e m o q c h i  b o lg a n in i 
bilasiz...
—  M en   hali  h a m   sizning  gaplaringizga  qoyil  kelib 
o ‘tirib m a n ...
—  Q oyil  kelgan  b o ‘lsangiz,  m illatga  x izm at  qilingiz, 
g ‘a fla td a   q o lg a n   x alq n i  u y g ko tin g iz ,  yangi  m a k ta b la r 
ochingiz!  B olalaringizni  y an g ich a  o ‘qitingiz.
—  A lb atta,  alb atta.  B u n d an   keyin  sh u n d ay   q ilam an  
en d i.  K o ‘zim   o c h ild i...  m en   h a m   tara q q iy   q ilib  q o ld im ... 
M illa tn i  o d a m   qilishga  u rin a m a n   en d i...
—  H abbarakalla!  S iz  A b d isam at  m ingboshi  d eg a n n i 
taniysizm i?
—  0 ‘zim izn in g   A b d isam at  kalm i?  T a n iy m a n .  Q ish - 
lo g ‘i  bizga  yaqin.
—  A n a ,  h aq iq iy   m illat  x o d im i  o ‘sha!  H a m m a   m in g ­
b o sh i  va  a m a ld o rla rim iz   o ‘sh a  o d am g a  o ‘x shasa,  m illat 
te z   tara q q iy   qilardi.
—  Q izlarin i  y an g ich a  o ‘q ita d i,  d eb   e sh ita m a n .
—  Q izlarin i  y an g ich a  o ‘q itish  u c h u n   U fa d an   m axsus 
m u allim a  o ld irg an .  H o z ir  o ‘sh a  m u allim a g a  o ‘z  uyida 
y a n g ic h a   q iz la r  m a k ta b i  o c h ib   b e rm o q c h i  b o ‘libdi. 
Y a q in d a   y u q o rig a  ariz a   b erib ,  «usuli  ja d id »   m aktabi 
o ch ish g a  ruxsat  oldi.  T o sh k e n td a n   biz  m u allim  j o ‘natdik. 
U   o d a m   m illatn in g   otasi.  H a m m a m iz n in g   otam iz!  K o ‘r- 
sangiz,  salo m   ayting.  H a m m a   ja d id n in g   orzusi  o ‘sha 
o d a m n i  b ir  k o ‘rish!
M ary am   c h a q ird i.  B ilm ad im ,  n im a   gap?  Bu  to ‘yilm as 
su h b atn i  boMib  c h o p d im » .
M  a  r  ya  m.
«Q arta  o ‘y n a b - o ‘y n ab   ze rik d im .  Jak o b   m e n d a n   ta - 
m o m   k ech ib   y u b o rd i...  Jo n im d a n   y o m o n   k o T a m a n   u 
m a d a n iy   sartni!  Y er  y u tsin   uni!
197

Q a rta d a n   fol  o c h s a m ,  b ir - b ir   k e tin   «baxtsizlik» 
(n e sch aste)  ch iq ad i.  Q o ‘rqib  q o ld im .  D e m a k ,  m e n in g  
Ja k o b im n i  to rtib   olajaklar!  M a d a n iy a td a n   y o m o n   narsa 
b o rm i  ekan  d u n y o d a ?   H a tto   m ad an iy lash g a n   sart  ham  
e rta d a n -k e c h g a c h a   v ald ira sh d a n   b o ‘sh am as  ek an ...
C h id a y o lm a d im . 
C h a q ird im . 
K e lsa , 
c h in a k a m  
gap lash ib ,  m asalani  hal  q ila m a n .  A n a ,  kelay o tir...  keldi. 
Jakob!!»
J a k o b .
« 0 ‘yga  kelib  kirishim   b ila n ,  Ja k o b ,  —  d eb   b o ‘ynim ga 
o sild i.  E sh ik   o c h iq ,  h a m m a n in g   k o ‘zi  bizda!  A n a , 
h o ‘ngrab  yig‘lay  boshladi!
B o sh im g a  b a lo   b o ‘la d ig a n g a   o ‘x sh ay d i.  M e n in g  
fik rim   h o z ir  b o s h q a   y o q la rd a ,  b o s h q a   k o ‘c h a la rd a . 
M ary am   m u n i  b ilm a y d i...  H a r  q alay ,  silab-siypab  y u p a t- 
d im .  «Biz  o z d a n   s o ‘n g  q aytib  kelib,  tu n i  b o ‘yi  sen   bilan 
gaplashib  o ‘tira m a n » ,  d e d im .  K ulim sirad i...
Y o ‘q,  shu  k u lim sira sh id a n   k ec h ib   k etolm aym an!»
M  a  r  ya  m.
« H ech   narsa  d e y o lm a d im ,  tilim   tu tild i...  B o 'y n ig a 
osilib  yig‘ladim .  E rk a la tib ,  y u p atib ,  v a ’d a  b erib  ketdi».
J a k o b .
« M o sk v a d a   b ir-ik k i  k u n   t o ‘x ta y m iz .  S h u   v a q td a  
M aryam   m asalasini  b ir  yo g ‘liq  qilish  kerak.  S h u n g a ja z m  
q ildim .  U n g a c h a   M ary am n i  y u p atib   b orish  kerak.
M ary am   m asalasi  —  k ich k in a  m asala.  U   o so n   hal 
b o ia d i.  A m m o   m iy am d a  p ay d o   b o i g a n   fik rlar  m eni 
qayerga  olib  b o ra d i?  S h u n g a  h ay ro n m a n » .
M  a  r  ya  m.
« Jak o b ch ik n in g   m en g a  m uo m ilasi  o bzgardi.  Q a n d ay  
baxtlim an!  F a q a t...  «U   m en in g   k im im ,  n im a m ?   U n i  m en  
sevam anm i?»  d eg an   savollar  m iy am n i  tin ta la y d i.  K eyingi 
savolning jav o b in i  o ‘zim   b erish im   kerak.  E ndi  bu  t o ‘g ‘ri- 
d a  q a t’iy  b ir  fikr  ay tad ig an   vaqt  keldi.  S o d d alik   bas  endi! 
B ir  n a rsa   d e y ish im   k erak .  « S e v a m a n m i,  y o ‘q m i?» 
0 ‘zim ga  b erad ig an   jav o b im   M o skvagacha  b erilm agi  lo- 
zim!»
J a k o b .
« O re n b u rg d an   j o ‘n ab  ed ik ,  sh irin   s o ‘zlik  «jadid»  sh a- 
harn i  k o ‘rsatdi.  Q a rad im .  S h a h a r  o rq a d a   q o lg an   ed i...
198

—  Bu  y erd a  b ir  m a d  rasa  b o r.  N o m in i  H usayniya 
deydilar.  U c h   qavat  o v ro ‘p a c h a   im o ra t.  U n d a   ja d id  
ilm lari  o ‘qiladi.  B ilasizm i,  un i  kim   soldirgan?  J a d id ­
larn in g   en g   k a tta   o ta x o n la rid a n   A h m ad b o y   H usainov... 
J u d a   bo y   o d a m   edi.  U suli  ja d id   m ak tab larig a  k o ‘p  pul 
s a rf  qildi.  M illatg a  q ilgan  xizm ati  san o q siz...  B izda 
h a m   sh u n d a y   b o y lar  b o ‘lsa?  A n d ijo n d a   M irk o m ilb o y  
b o r.  E shitg an d irsiz?  M illat  y o ‘liga  b ir  c h a q a   b e rm a y ­
di.  Johil!..»
T e m ir  k o ‘p rik d a n   o ‘tib ,  d a r a x tz o r  ic h ig a   k ird ik . 
0 ‘rm o n   d arax tlari  sarg‘aya  bosh lag an   edi.
—  M en g a  q aran g ,  —  d e d im   m en ,  —  ja d id la r  ham : 
«B oylarning y er-suvi  o lin sin » ,  d e r e m ish -k u ?   Birov  m e n ­
ga  sh u n d a y   d e d i, ju d a   ish o n tirib   aytdi!
—  Y o ‘q ,  y o ‘q!  Aslo.  Ilgari  h a m   aytib  ed im -k u :  ular, 
sotsialistlar.  Ja d id la r  sotsialist  em as.  Aslo!  Aslo!  E ndigina 
A h m a d b o y   H u sa in o v   t o ‘g ‘risid a   g a p ird im .  S h u n d a y  
o d a m  ja d id la rn in g   otasi  san a la d i...
—  U n d a y   b o ‘lsa,  ju d a   yaxshi,  —  d e b   q o ‘y dim   m en.
—  O ri,  ro st, ja d id .  —  Ilgari ja d id la r o ra sid a  h a m   h a li­
gi  ay tg a n in g iz d e к ,  sotsialist  boNib  y u rg a n la r  b o r  edi. 
C h u n o n c h i,  ta ta rla rd a n   A yoz  Ishoqiy.  U  b ir  n e c h a   yil 
b u ru n   b o y la rg a   q a ra b   a y y o h a n n o s   to r ta r d i.  H o z ir 
M o sk v a d a   b o y la rd a n   y o rd a m   o lib ,  g az et  c h iq a ra d i. 
X olisanlillo  m illatga  x izm at  qilad i...  M oskvaga b orsangiz, 
o ‘sh a  g azetn i  to p ib   o ‘q ing...  «S o‘z»  g az eti...  ju d a   yaxshi 
gazet!
K o‘n g lim   b ir  m u n c h a   tin c h la n d i.  Jad id larg a  e n d i  is- 
h o n ib   q o ld im .  U la rd a n   y o lg ‘o n c h i  c h iq m ay d i.  Yaxshi 
o dam lar!
M aryam ga  v a ’dam   b o r  ed i,  v a g o n d a   c h ir o g i a r   yoqil- 
g ac h ,  xayrlashib,  uyim ga  ketdim ».
M   a  r  ya  m.
«Bu  k ec h a  Jak o b   m e n   b ilan   b o ‘ldi.  C h a la -c h u lp a   u 
g a p ird i  —  m e n   a n g la d im ,  c h in   k o 'n g ild a n   m en  
g ap ird im   —  u  ang lad i.  A nglashdik.  Q a n d a y   b ax tlim an  
men!  H e c h   sh u b h a   y o ‘qki,  Jak o b n in g   o ‘xshovsiz  k o ‘zlari 
b o r...  q o p -q o ra ,  o ‘y n o q ,  jonli!  Y o ‘q!  M en   u  k o ‘zlard an  
kec h ib   keto lm ay m an !..
199

N im a   b u?  Iq ro rim m i?   S ev g an im n i  iq ro r q ild im m i  shu 
b ilan?  S ev am an m i  m en   uni?
S ev am an m i?
Y o ‘qm i?
Sevam an!
L ekin...  u   sevm asa?
M en d a n   o lad ig an in i  olib,  q o ‘lim g a  c h e k   uzatsa?
M u n i  o ‘y lash d an   h a m   q o ‘rqam an!
L ekin...
Sevishga  h aq q im   bor!
Sevam an!
N a risin i  bilm aym an!..»
J a k o b .
« Jad id   y a n a   M a ry a m   m a sa la sig a   t o ‘x ta ld i.  K o ‘p 
gapirdi.
—  Y u rtin g izd a  q o lgan  b o lalarin g izn in g   tarb iy asin i  shu 
xotiningizga  topshiring!  O d a m   b o l a d i  ular.
—  M illiy  m a k ta b d a   o ‘q im a g a n la r-k u ?   —  d ed im .
—  U n d a y  b o ‘lsa,  davlatin g iz  b o r,  xususiy  b ir  m uallim  
yo  m u allim a  oling.  T ez  b o ‘ladi.  Siz  ag ar  Q rim g a  b o rsa n ­
giz,  B o qchasaroy  d eg an   yerga  lush in g .  « T aiju m o n »   gaze- 
tasini  izlab  top in g .  0 ‘sha  yerdagi  u sto d la r  b ila n   g ap la- 
shing.  Balki  m u a llim ,  m u allim a  x ususida  sizga  y o rd am  
b erad ilar,  y o ‘l  k o ‘rsatadilar.
QoM im ga  g a z e tn in g   n o m in i  y o z ib   b e rd i.  M u su l- 
m o n c h a   xati  x u n u k   e k a n ...  M ary am   m asalasin i  M o sk v a­
da  hal  qilishga  t o ‘g ‘ri  keladi.  Y angi  k o ‘rishgan  ku n im  
ch izilg an   rejalar  b u zild i...  E ndi  un i  M oskvaga  tash lab , 
o ‘zim   yan a  o ‘z  yurtim g a  q ay tib   k e tsa m -m i?   Jad id n in g  
so ‘zlari  m en i  q o ‘zg‘a tib   q o ‘ydi,  u n in g   so ‘zlarin i  m en  
ham   b o sh q alarg a  xuddi  o ‘sh an in g   o ‘zid a n   ch iro y lik   va 
ta ’sirlik  q ilib  g ap irsa m ,  d e y m a n .  O d a m la m in g   k o ‘zini 
o c h sa m ,  d ey m an .
Y o‘q...  b o ‘lm aydi.  M ary am n i  tash lab   ketish  q o ‘lim - 
d an   kelm aydi.  S h o sh m a ,  ja d id   d o m la   h am   M ary am  
t o ’g 'r is id a   k o ‘p  n a r s a la r  d e d i-k u !  « M illa t  o n a la ri 
yetkazish  u c h u n   g ‘a y rim illatn in g   o n a la rid a n   o ‘rn ak   o lay- 
lik»,  d ed i.  H ali  M a ry am n in g   o ‘rn a k   b o iis h i  b o r...  Y o ‘q, 
un i  tash lab   boMmas.
2 0 0

Q a n i,  M oskvaga  b o ra y lik -c h i.  E rta n in g  g ‘a m in i eshak 
yeydi.  A n a ,  M oskva  atro fid ag i  y o zlo q lar  h a m   b ir-b ir 
k e tin   o ‘ta   b oshladilar».
M   a  r  ya  m.
«M oskvaga  y aq in lash ib   kelam iz.  A n a ,  d a c h a la r...  b a - 
lan d   im o ra tla r...  k a tta   sh ah a r...
F a q a t  k o ‘nglim ni  b ir  qistov,  b ir  xafalik  chan g allay d i. 
A llan arsan in g   belgisiz  tashvishi,  an d ish asi  b o r...
N im a   u?
Ayriliq!
Y o ‘q,  m e n   ayrilib  ketolm aym an!»
J a k o b .
« O zoda  m u so firx o n a la rd a n   biriga  tu sh d ik .  Ikkim iz 
ikki  x o n ad a m iz .  M a ry a m n in g   k o ‘zlarid a  h a q o ra t  q ilingan 
b ir  q arash   pirpiraydi.  B ech o ra...
Ja d id   ketdi.  U   b ila n   v ag o n n in g   o ‘zida  xayrlashdim . 
S h u n d a n   keyin  k o ‘rm ad im .  E n d i,  u n in g   sh irin   ovozi 
q u lo g ‘im d a n   y iro q lash g ac h ,  ta ’sirli  s o ‘zlarin in g   sh o sh i- 
lish  o q im i  u zilg ac h ...  u  so ‘z la m i  es  ta ro z isid a   solib 
k o ‘ra y o tirm a n .
R ost m i  u  g ap lar?  Y olg‘o n  em asm i?  Bir  m u su lm o n  
o d a m n i  din   y o ‘lid a n ,  o ta -b o b o la r,  b u ru n g ila r  y o ‘lidan 
c h iq a rish   u c h u n   g ‘a y rid in la r  to m o n id a n   q u rilg an   tu z o q  
e m asm i?  Bu  yigit  n a m o z -n iy o z n i  bilrnaydi.  Q iyofatida 
m u su lm o n lik   asari  y o ‘q ...  D o m la la rim iz n in g   aytg an lari 
ro stm i  e k a n ?  N eg a  m e n   u   yigit  b ilan   b ah s  q ilish m ad im ?
Y o‘q,  u  b ilan   bahslash ib   b o im a y d i.  U n in g   gaplariga 
g ap  to p ib   ja v o b   b erish   qiyin.  U n in g   gaplariga  h ec h   kim  
jav o b   ayto lm ay d i.
Q a n i,  k o ‘raylik,  n im a   boMar  ek an .  Q rim g a  b o rm ay  
ilojim   y o ‘q.  M en   M ary am   u c h u n   b o ‘lsa  h a m   b o ra m a n .  U 
y e rd a  ja d id la rn in g   k attalari  b o r  em ish .  U la m i  k o ‘ra m a n , 
g a p la s h a m a n .  A g a r  ja d id la r n in g   aso si  p u c h   b o 'ls a , 
«X alifayi  R um »  ja d id la rg a   ta ra fd o r  b o ia r m id i?   H a m m a  
ta rtib ,  n izo m   o ‘sh a  to m o n d a ,  d ey d i-k u .  Y an g ich a  o ‘qish 
R u m d a n   k e lg a n ...  k a lta   k iy im   R u m d a n   c h iq q a n ... 
R u m c h a   y o q a la r  o ‘sha  to m o n d a n   kelib,  rasm   boMgan...
G ‘alati  ahvolga  tu sh ib   q o ld im   m en .  M iyam   g ‘ovlab 
k etm asa,  d eb  q o ‘rq a m a n .  Ilgari  tin c h g in a   pul  to p ish im n i 
b ilard im .  O ta -b o b o m iz   yurg an   y o ‘ld a n   b o ra   b erard im .
2 0 1

E ndi  allak im   ch iq ib ,  « O ta -b o b o la rim n in g   y o ‘l  egri  edi, 
t o ‘g ‘ri  y o ‘l  bu yoqda!»  deydi.  O d a m   ish o n ad ig an   q ilib  ay- 
tadi.
S hu  ikki  yoMdan b irin i  ta n la b   olish im   kerak.  B irdanga 
ikki  y o ‘ld an   yu rib   boMmaydi.
Y an a  ja d id la r  bilan  k o ‘p  so ‘z lash m o q   kerak.  G a z e t 
o ‘qish  kerak.  H a r  k u n -h a r  kun  y angi-yangi  g azetlarn i 
o ‘qish  kerak.  «M oskvada  yaxshi  gazet  bor»,  d eg an   edi, 
sh u n i  axtarib   topay.  Y an g ich a  k ito b la r  to p ib   olib,  ularni 
h am   ta ta la b   k o ‘ray.
M ayli,  ishqilib  k o ‘zim   o ch ilsin .  B ilm agan  n arsalarn i 
bilay.  K o lp   n a rsa   o ‘rg a n a y .  «B ilgan  b ilm a g a n d a n  
yaxshi»,  deydi  ja d id .  M a n a   b u   g ap  —  h aq   lekin!»
M  a  r  ya  m.
«M oskvagacha  Ja k o b   m e n   b ilan   b o ‘ldi.  M uom ilasi 
b u tu n la y   o ‘zgardi.  Q a rta ,  o 4 g u r,  a ld a d im ik in ?   0 ‘zim  
y a n g lish   o c h d im m i?   Y o  te sk a risig a   a y ta d ig a n   q a r- 
tam ik an ?
F a q a t,  n im a   u c h u n   n o m e rd a   ikkovim iz  ikki  x o naga 
tu sh d ik ??  D e m a k ,  Ja k o b   m e n   bilan  ay rilish m o q   istaydi. 
A gar  k o ‘n glida  m u h a b b a t  boMsaydi  —  sh a h a rd a   u ch 
k ec h a  birga  boMdik,  y o ‘lda  olti  k ec h an i  birga  o ‘tk a z d ik — 
m en g a  y aq in lash a rd i.
M e n   q a rsh im a n m i  yaq in lash sa?  Y o  pu l  b erish   kerak, 
d eb  q o ‘rq a rm ik in ?  M en   h o z ir  pul  d eg an   n arsan i  o ‘yla- 
m ay m an .  Istasa,  o ‘z  p u lla rim n i  h a m   b e ra m a n .  F aq at 
h ay d a m a sa  b o ‘ldi!
M en   sh o sh ib   q o ld im .  N im a   q ilish im n i  b ilm a y m a n . 
Bu  J a k o b   ju d a   b e rk   o d a m ,  h e c h   n a rsa g a   tu s h u n ib  
b o ‘lm aydi.  Y a p o n la rn i  sh u n d a y   b o ‘ladi,  d erd ila r.  Bu 
ham   O siyo  bolasi  em asm i?  H a m m asi  b ir balo!..
X o ‘p ...  ikkim iz  b ir  x o n ag a  h a m   tu sh d ik ,  u  kelib 
m eni  o ‘pdi  h a m   deylik...  q u c h o q la d i  h a m   deylik... 
A lb atta,  u  h o ld a   m e n   o ‘zim n i  tu to lm a y m a n ...  u  ham  
tu to lm ay d i...
F a q a t  natija?  N a tija   n im a   boMadi?  O d a td a   erk ak lar 
sh u n d a n   s o ‘ng  so v u n ad ilar.  Bu  h a m   sovunsa...  QoMimga 
c h e k   u za tsa ...  X a y r-m a ’z u r,  d eg an i  boM adimi?  Y o ‘q, 
y o ‘q!  C h ek i  qursin!  Puli  qursin!  Istam ay m an !..
C h o ra   n im a ,  c h o ra ?   B ilm aym an...
202

M e n d a   n im a   ixtiyor?  M en i  sotib  o lg a n   u,  pul  u n d a ... 
Ix tiy o r  u n d a ...  0 ‘sh a n in g   o g ‘ziga  q a ra y m a n -d a .  K et, 
d erm ik in   o ‘sh a  o g ‘iz?  A?!»
J a k o b .
«Q rim   san a to riy a sid an   ikk itasin in g   ad resin i  o ldim : 
«Ikki  kishilik jo y  b orm i?»  d eb  te le g ra m m  b e rm o q c h im a n . 
T e le g ra m m n i  y o zdiray,  d eb   e d im ,  b o ‘lm ad i...  C h u n k i, 
ikki jo y m i,  b ir jo y m i?
Ilgari  M a ry a m   m a sa la sin i  hal  q ilish   k erak .  M en 
u c h u n - k u ,  u  m asala  hal  b o ‘lgan,  facial  u  n im a   deydi? 
H o z ir  b o rib   t o ‘p p a - to ‘g ‘risini  s o ‘rasam m i?  S o ‘ray.  Y o ‘q! 
S o ‘z  b ila n   s o ‘rash  b o ‘lm aydi...  Q a n i  m e n in g   c h e k   daf- 
ta rim ?   H a ,  m a n a .  0 ‘ru sc h a   y o zish n i  b ilm a y m a n -k u . 
B o‘lm asa,  sifrini  yozib,  tagiga  q o ‘l  q o 'y a y ...  b o ‘ldi!»
M  a  г  ya  m.
«Jakobni  k u n i  b o ‘yi  k o ‘rm ad im .  O v q a td a n   keyin  o ‘z 
uyiga  c h iq ib   ketdi.  A n c h a g a c h a   k utib  o ‘tird im ,  kirm adi. 
N im a   b o ‘ladi  b u   ishlarn in g   oxiri?  M en   h aydaladigan 
b o ‘ld im m i?   0 ‘zin i  bu  q a d a r  c h e tg a   o lis h id a n ,  o g ‘ir 
o ‘y c h a n lig id a n   q o ‘rq a m a n .
S o at  n e c h a ?   H o ‘h - h o ‘...  11  ga  yaq in lash ib d i.  K ech 
k irg an d a,  y o m o n   u x lab m an .  Ja k o b   y otib  q o lg a n d ir  en d i? 
E rta   b ilan g ac h a  y a n a  judolik!
E ndi  o ‘rn im d a n   tu rsa m ...  b ir  v an n a x o n ag a  ch iq ib ... 
yaxshilab  y u v in sam ,  u n d a n   keyin  b ir  n arsa  yeb...  pastga 
tu sh sa m ...  Z e rik d im .  B axtim   y o ‘q   m ening!
X a z o n   v a q ti...  ta b ia t  a s ta - s e k in   o ‘lib  b o ra d i... 
S h u n d a y -d a ,  m en in g   o ‘luk  k o ‘n glim   tirildi.  Y an a  o ‘lish 
u c h u n m i? ..
B ir  yaxshi  sovuq  suvki!..  R o h a tla r  q ildim .  Bu  n im a? 
Yo  tavba!  M en   c h iq ib   k etg a n d a n   k ey m   Jak o b   kirganga 
o ‘xshaydi...
C hek!  T am o m !  S h o ‘rim   qu rid i...»
J a k o b .
«B ir  q u c h o q   g az et  olib  kelib  o ‘q id im .  T ili  g ‘alizroq... 
tez  c h a rc h a y m a n .  S hu  kech a  M ary am   bilan  b irga  yotib, 
e rta   b ilan   q o ‘liga  c h e k n i  b eray ,  d eb  e d im ,  keyin  m u lo - 
h az a  qildim :  m u n d a n   —  «Ishing  bitdi.  X ayr endi!»  degan 
n arsan i  an g lam a sin ,  d edim .
203



Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   16   17   18   19   20   21   22   23   ...   29


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2017
ma'muriyatiga murojaat qiling