«sharq» n a sh r iy o t -m a t baa a k s iy a d o r L ik k o m pa n iy a si bosh tahr ir


Download 124.23 Kb.
Pdf ko'rish
bet12/29
Sana17.11.2017
Hajmi124.23 Kb.
#20283
1   ...   8   9   10   11   12   13   14   15   ...   29
y osh  q izn in g   k o ‘ngil  shishasini  sindirish  b ahosiga  tu sh g an  
edi.  F a q a t soT i  k o ‘n g ild an   va  u n in g   nozik  sh ish asid an   b ir 
n arsa  anglay d ig an   o d a m   boM m aganligidan  bu  k attak o n  
ish n in g   o q ib a tin i  xayol  qilgan  v aq tlarid a  «kelasi  yilga  (in - 
shoollo!)  hajga  ketish  nasib b o ia d i» ,  d eg an   u m id la r bilan 
x u rsa n d   b o ia r d i...
B irinchi  m a rta   q o ‘y  kelgan  k u n d a n   beri  b u tu n la y   esi- 
d a n   o g i b   q o lgan  Q u rb o n b ib i  fo tih a  t o ‘y id an   keyin  b ir  oz 
o ‘ziga  k elg an   edi.  B o ra -b o ra   Z eb in in g   k o ‘z  yo sh lari  h am  
q u rid i.  U   h a m   xuddi  su ra td a y   jo n siz g in a   su d ralib   yura 
bosh lad i.  B uru n g id ay   o n a sin in g   h ec h   b ir  so ‘zin i  q ay tar- 
m as,  n im a   d esa ,  o g ‘z id a n   c h iq q a n   h a m o n   b ajarard i.  E s- 
h u sh i  o ‘zid a  b o im a g a n   bu  jo n s iz   su ra tn in g   yo g ‘o ch d ay  
q o tib   q o lg an   q o i la r i   va  b a rm o q la ri  ila  r o ‘zg‘o r  ishlarini 
y an a  b u ru n g id ay   p u x ta  b ajarishlari  —  o n a n in g   qurigan 
k o ‘zlarin i  h a m   y an a  yosh  bilan  t o ‘lg‘azib  y uborardi. 
Z eb in in g   o g ‘zid an   na  b ir  o g ‘iz  s o ‘z  c h iq a r,  na  b ir  bayt 
q o ‘shiq,  n a  b ir  o h -v o h .  Bu  hoi  o n a n in g   iztiro b in i  besh 
b a tta r  o sh irard i.  «Bu  k etish d a,  qizim   s h o ‘rlik,  to ‘yga
i n

y etarm ik a n ,  y o ‘q m ikan?»  d eg an   x ay o llar o n a n in g   b a g ‘ri- 
ni  tilardilar.
E sh o n n in g   c h a q ir tir ib   k e tg a n   k u n in in g   e rta sig a  
R a z z o q  
so T i 
uyiga 
q a y tib  
k e lg a n id a n  
k ey in  
— 
«Q izingni  m in g b o sh ig a  b erib   k e ld im ,  ta ra d d u d in g n i 
qil!»  d eg an ,  sh u n d a n   s o ‘ng  Q u rb o n b ib i  yig‘lashga  b o sh - 
lagan,  un i  Z eb i  y u p atg an ,  sh u   b ila n   ish  fo tih a   t o ‘yiga 
borib   yetgan  edi.  Bu  o ra d a   a n c h a g in a   v aq t  o ‘tsa  h a m  
Q u rvonbibi  o ‘z  e rid a n   —  ilgari  rad  q ilgan  m in g b o sh i­
ga  k ey in ch a  rozilik  b erish in in g   sab a b la rin i  so ‘ram ad i. 
G a p n in g   rosti,  yuragi  b etlab   s o ‘ro lm ad i.  Ilgari  Z eb i  o ‘z 
o tasid an   q a n d a y   q o ‘rqib  q o ch g a n   boMsa,  e n d i  Q u r­
vonbibi  h am   o ‘z  e rid a n   sh u n c h a   o ‘zin i  c h e tg a   to rta r- 
di.  Z eb in in g   haligi  ahvoli  k o ‘ngliga  tashvish  so lg an id an  
keyin  ch id ay o lm ad i;  b ir  ku n   Z eb in in g   y o ‘q  v aq tin i 
to p ib   tu rib ,  eriga  s o ‘z  ochdi:
—  B oshim   gangib,  h e c h   n arsa  d ey o lm ay   y o tib m a n ...
—  H a ,  n im a   d e m o q c h isa n ,  F itn a ?   —  S o ‘fi  a w a lg id a y  
q u ru q   va  sovuq  gapirardi.
Q u rb o n b ib i  x o ‘rsin g an id an  b ir o z g a ch a  nafasi b o ‘g ‘zi- 
ga  tiq ilib ,  g a p iro lm a y   tu rd i.  K ey in   n a fa sin i  b ir   o z 
o ‘nglab,  yan a  boyagiday  x o ‘rsinish  ovozi  b ila n   b o ‘lib- 
b o ‘lib  s o ‘zladi:
—  Bu  n im a   qilganingiz?  Bu...
—  H a ,  n im a   q ilib m a n ,  b a c h c h a g ‘ar?
—  Ilgari...  m ingboshi  o ‘lgurga...  b e rm a y m a n ,  d eb   k e­
lib  ed in g iz...  Q o ‘rsayib...  m a q ta n ib   g ap irib   ed in g iz... 
«B enam o zg a...  q iz   y o ‘q!»  d eg an   ed in g iz...  Q an i  u  q o ‘rsa- 
yishlar?  N im a   b o ‘ldi?  T u p p a -tu z u k   soT i  o d a m   b ir  b e n ­
am o z,  b ir  b o ‘z a x o ‘rga  qiz  b erib   o ‘tiribsiz?
—  B ersam   n im a  b o ‘p ti,  b a c h c h a g ‘ar?  0 ‘z  qizim ...
—  0 ‘z   q iz in g iz -k u ...  T e n g in i  to p ib   b e r in g - d a ... 
E sh o n b u v am n in g   m a n   q ilm ag an larig a  h a y ro n m a n .  H a ... 
ha...
S hu  yerga  kelg an d a,  Q u rb o n b ib i  b ir  o z  d ad illan ib , 
o v o z in i  ко Ч ага  tu sh d i.  G o ‘yo  e s h o n b o b o   to m o n id a  
boMib,  R azzo q   soT iga  q arshi  ch iq aja k   edi:
—  H a...  h a...  e n d i  bildim !  Bu  g a p d a n ,  vallo h i  a ‘lam , 
esh o n b u v a n in g   xabarlari  y o ‘q!  B o‘lm asa,  sizning  b u   b e - 
h u d a   ishingizni  q ild irtirm a s  edilar.
112

U   y o q d a  soT i  a c h c h ig ‘i  kelib,  b aq irish   o ‘m ig a ,  b ir 
n a rs a d a n   x u rsa n d   b o ‘lg an d ay ,  m iy ig ‘ida  k u lib   tu - 
rardi.
Q u rb o n b ib i  d a v o m   e td i.  U n in g   o v o zi  y a n a   h a m  
k o ‘tarila  tu sh g an   edi.
—  S h o shm ang!  E sh o n b u v am g a  b o rib   d o d   deym an! 
O ri  ro st,  b ir  b o ig a n   ishni  e n d i  b u z d in sh   m u m k in   em as- 
k u -y a ,  ishqilib  sizd an   d o d   d eb  b ir  k o ‘nglim ni  b o ‘sh a t- 
m asam   b o   Im aydi...
—  E  ab lah ,  F itna!  —  d ed i  s o ‘fi  kulib  tu rib .  —  Esing 
y o ‘qligi  sh u -d a!  S h u -d a  esi  pastliging!  S h u -d a   xotinliging!
Q u rb o n b ib in in g   a c h c h ig i  keldi:
—  «E chkiga  o i i m ,   qassobga  y o g ’!»  M en   o io lm a y  
g a ra n g m a n ,  siz  h ad e b   kulasiz.  H a ,  esh o n b u v a m g a  ay to l- 
m ay m an m i?
—  H a ,  ayt!  A yt  borib!  —  dedi  s o ‘fi  yan a  kulib  turib . 
—  A blahligingni  pirim izg a  h a m   k o ‘rsat,  Fitna!
—  O b b o ,  aqlli-ey!  S h o sh m a n g ,  hali!  E sh o n b u v am  
g 'a z a b la g a n d a n   keyin  esingiz  kiradi.  H ali  y o g iiq   p alo v lar 
b ila n   m astsiz!
S oT i  k u lish d an   t o ‘x tab , jid d iy lash d i.
—  Bas,  d e y m a n ,  a h m o q ,  b o id i!   —  d eb  q ich q ird i  u.  — 
H e c h   n a r s a d a n   x a b a rin g   y o ‘q ,  v a la q la y   b e ra s a n m i?  
M in g b o sh ig a  b erg in ,  d eb  q istab   yurib.  m en i  k o ‘n d irg an  
e sh o n b u v a m n in g   o ‘zlari  b o i s a ,  n im a   deysan?
Q u rb o n b ib i  ixtiyorsiz:
—  V oy,  o i a   qolay!  —  d eb  b aq ird i.  —  E shonbuvam  
o ‘zlari  b o sh m i  hali?  V oy,  s h o ‘rim   qursin-ey!
B ech o ra  k a m p ir  b o sh larig a  m u sh tla rd i.
—  M u sh tla  b o sh in g n i,  F itna!  —  d ed i  s o ‘fi  y an a  o ‘sha 
jid d iy a t  bilan.  —  K o ‘p ro q   m u sh tla ,  y o r  o ‘sha  esi  past 
boshni!..
Ikkalasi  h a m  jim   b o iis h d i.  SoTi  h a m o n   o ‘sha jid d iy a t 
b ilan  b ir  n u q tag a  tik ilg an ,  Q u rb o n b ib i  e n d i  b ir  o z  o ‘zini 
t o ‘x tata  b o sh lag an   edi.  U   o d d iy   va  tin c h   ovoz  bilan 
s o ‘radi:
—  E sh o n b u v am   q istagan  b o is a la r ,  q a ttiq   tursangiz 
b o im a s m id i?
F a q a t  k am p irn in g   bu  s o ‘z la rid a   e n d i  taq d irg a  ta n  
berish   u n la ri  b o r  edi.  Bu  u n n i  s o ‘fi  h a m   payqadi.  U  b u ­
r n

gu n   n e c h u n d ir  b ir  o z  y u m sh a ra   tu sh g a n ,  x o tin i  o ld id a 
o ‘zin i  o q la m o q q a   tirish g an d ay   k o ‘rin ard i.
—  H ov liq m ay   g a p irsa n g -c h i,  F itn a ...  D u n y o n i  b u z a - 
s a n ...—  d ed i  u.  —  M en   k o ‘p  o lish d im .  « B enam ozga  qiz 
berm aym an!»  d e d im .  « S en -b izn in g   m in g   yil  ib o d atim iz u  
u larn in g   b ir  kun lik   xizm atlari  —  b ab -b aro b a r!  M ingboshi 
q a n c h a   m o ‘m in -m u s u lm o n la rn in g   h o ja tin i  c h iq a ra d i, 
q a n c h a   a la m z a d a n in g   d o d ig a   yetadi!  Q a n c h a   o ‘g ‘ri, 
kisavur,  q a ro q c h in in g   jazo sin i  beradi!  Q a n c h a   n o h a q  
b o ig a n   ishlarni  h a q q a   q a ro r  to p q iz a d i.  Ib o d a t  h a m   — 
ib o d at,  m o ‘m in -m u su lm o n g a   x izm at  h a m   —  ibodat! 
Balki  bu  keyingisi  —  a io !»   ded ilar.  N im a   d eyin?  N im a  
deb  b o ia d i?   M en  o m i  b o is a m ,  sav o d im   b o im a s a ,  o q - 
qo ra n i  ta n im a sa m ,  u  kishi  m u lla  b o i s a ,  z a b ard a st b o i s a , 
x u d o n in g  b u y ru g in i  tu sh u n sa ,  sh a ria tn i,  ta riq a tn i  suvday 
bilsa...  n im a  d ey m an ?
S o T in in g   o ‘z  x o tin ig a   asto y d il  k u y ib -y o n ib   o ‘z 
q ilm ish larid a n   b u n c h a   d u ru -d a ro z   h iso b  b erib  o i i r i s h i   — 
m a n a   shu  edi.  B uni  Q u rb o n b ib i  te g ish in c h a   ta q d ir  qila 
bildi.  E riga  issiq  n a z a r  b ila n   q a ra b ,  u n in g   ahvoliga  en d i 
b ir  d araja  a c h in a   b o sh lad i.  S hu  u c h u n   a n c h a   o g ir lik   va 
bosin q ilik   bilan:
—  M e n -k u   h e c h   narsa  d e m a s  e d im ,  —  d e d i  u,  — 
m a n a   bu  q izin g iz  x u d d i  b ir  su ra tg a   a y la n ib   q o ld i... 
Q o ‘rqib  y o tib m a n ...
—  0 ‘rto q la rin i  c h a q irtir,  F itn a ...  0 ‘y in -k u lg i  q i- 
lishsin...  U   ta ra fd a n   m en   h a m   t o ‘yni  tezla ta y ...  T ez ro q  
b erib  qutulaylik.
—  S a lta n a tx o n   o ‘r t o g i n i   o ‘zi  h a m   c h a q irm o q c h i 
b o i i b   tu rib   e d i,  —  d ed i  k am p ir.  —  Siz  u y d a  b o ig a n in g iz  
u c h u n ...
—  M en  x o n aq o g a  k etam a n .  C h a q irtira   bersin.  U n - 
g u ru c h   b o i s a   serob...  P ul  h am   b o r,  o rz u -h a v a s  q ila m a n , 
desa,  m a n a   pul.  B o zo rd a n   o ld irsin .  K o ‘ngli  xo h lag an in i 
qilsin!
S hu  s o ‘zlarn i  ayta  tu rib ,  y o n id a n   b itta   o ‘n  s o ‘m lik 
yangi  q o g ‘o z  o ld i,  un i  b a rm o q la ri  o ra sid a  uvib,  sh irsh ira- 
gan  ovoz  c h iq a rd i,  u n d a n   keyin  y u zlarid a  shu  c h o q q a c h a  
h e c h   b ir  k o ‘rilm agan  b o la la rc h a   q u v o n ish   b ilan   k a m p ir- 
ga  u zatdi.
114

K a m p ir  u m rid a   k o ‘rm a g a n   o ‘n ta]ik n in g   naqshlariga 
q a ra rk a n ,  shu  n aq sh   singari  jo n siz   b o 'lib   q o lg an   s h o ‘rlik 
qizini  k o ‘z  o ldiga  k eltird i-d a ,  k o ‘zlariga  ixtiyorsiz  yosh 
o lib   yub o rd i...
ГХ
Z eb in i  tu sh irib   kelish  u c h u n   sh ah a rg a  b o rg a n   x o tin - 
lar,  u larn in g   o ‘z  tillari  bilan  aytsak,  «qudalar»,  b o sh lari- 
d a  P o sh sh ax o n g a  o ‘xshagan  eslik  va  ayyor  b ir ju v o n   tu r ­
g aniga  q a ra m a sd a n ,  n e g a d ir  K ic h k in a   m ittin i  n az ard a n  
q o c h ird ila r.  « K ich k in a  m itti,  xon  x o ‘ja n i  yiqitdi»,  deydi 
o ‘zbek  m aq o li.  Q u d a la r  qo fila si  sh ah a rg a  j o ‘n a rk a n , 
U m rin isab ib in i  arav ad a n   o ‘z  q o ‘li  b ilan   tu sh irib   y u b o r- 
g an  va  u n g a  q a ra b ,  «Agar  to ‘y da  yo  t o ‘y d an   keyin  m en 
sizni  u y d a   k o ‘rg u n d ay   b o is a m ,  m in g b o sh i  d o d h o g a   aytib 
avaqtaga  j o ‘n atd ira m a n !»   d eg an   P o sh sh ax o n   U m rin isa - 
b ib in in g   qizini  yo  k o ‘rm a d i,  yo  k o ‘rsa  h a m   nazarig a  il- 
m adi.  P o sh sh ax o n n in g   q o ‘ygan  q izlari,  y a‘ni  u n in g   o ‘z 
« odam lari»  sh a h a rn in g   o ‘zid a,  y o i d a   va  h a r  yerda  Z ebi 
b ilan   b irga  b o iis h ib ,  fa rish ta  qiyofasidagi  sh ay to n   kabi, 
u n in g   ichiga  kirib,  pistoqi  t a ‘zim lar  va  serx u sh o m ad  
g a p la r  bilan  u n in g   k o ‘nglini  ovlab,  m ing b o sh i  do d h o g a 
u n i  «isittirark an » ,  o ‘zlarin in g   m u v affaq iy atlarid an   h ech 
b ir 
s h a k - s h u b h a  
q ilm a s d ila r. 
T e z d a - te z d a  
u la rn i 
c h a q irib ,  t a i i m o t   b erib   tu rg an   P o sh sh ax o n   o lz  o d a m la - 
rin in g   m a ‘ru z alarin i  e sh itg a n d a n   keyin,  b oz  ustiga  o ‘zi 
h a m   ch im ild iq   k etiga  o i i b ,   Z ebi  b ilan  jo n a jo n   o ‘rto q d ay  
g ap lash g a n d an   s o ‘ng,  «qizning  m u q o v a m a tin i  sin d ird im , 
o ‘jarlig in i  yengdim !»  d eb   o ‘ylard i.  ( ) ‘ziga  k o ‘p  b in o  
q o ‘y g an larn in g   ald an ish i  y o m o n   b o ‘ladi!  Ikki  qiz  va  b ir 
ju v o n n in g  
b u tu n  
m e h n a tla r in i 
U m rin isa b ib in in g  
K ic h k in a   m ittisi  b ir  n e c h a   o g ‘iz  g ap  bilan  yuvib  tash lash - 
ga ju d a   o so n   m uvaffaq  b o id i .  U m rin isab ib in i  ishga  solib 
q o ‘yib,  o ‘zi  allaq a y la rd a  tajangligidan  kokilini  yulib  yur- 
g an   S u lto n x o n   e n d i  sh a y to n   kulishi  bilan  kulib,  q o i i   to l- 
g u n c h a   c h a p a k   c h a lsa   b o i a d i.  U n in g   k o ‘ngli  o ld d a n  
sezish  y o i i   b ilan   b ir  n arsa  sezgan  b o i s a ,  hali  h a m   jirta k  
ch alib   k u lay o tg an d ir.  K im   biladi!
Q o f i l a   —  karvon.
115

S h a h a rd a   b ir  n e c h a   m in u t,  q ish lo q d a   m in g b o sh in ik i- 
d a  u n d a n   h a m   o z ro q   xoli  fursat  to p ib ,  K ich k in a  m itti 
Z eb ig a  aytilad ig an   h a m m a   g ap n i  aytib  oldi.  M in g b o sh in i 
sh u n d ay   tasv ir  q ild ik i,  en d i  u n in g   o ‘rn ig a  —  kuyov  ro li- 
d a  —  b ir  d ev  kirib  kelsa,  Z ebi  «jon!»  d erd i.  B uning  u sti­
ga,  « b ech o ra  S u lto n x o n n in g   m a ‘su m   k o ‘z  yoshlari»,  «ik­
ki  ittifoqchi»  (X a d ich ax o n   va  P o sh sh a x o n )n in g   m in g   b ir 
«hiylalari»  h a m   (x o tin la r  o ‘zlari  xuddi  sh u   sh ak ld a  — 
«hiyla-a»  d eb  g ap ira d ila r)  yosh  va  m a ‘sum   b ir  qizn in g  
sam im iy  tili  bilan  b ir-b ir b a y o n   q ilin d i.  S h u   u c h u n   t o ‘yga 
yaqin  va  to ‘y  k u n la rid a   o ‘z  o ‘rto q lari  b ila n  k ulib  g ap lash - 
gan ,  P o sh sh ax o n n in g  o d a m la rig a  esa  q iy o m atlik  d o ‘stlar- 
d ay  m u o m a la   qilib,  ularga  «g‘alaba»  g ‘u ru rin i  bergan 
Z ebi  q ish lo q q a j o ‘n a r  kuni  b ird an ig a o ‘zgarib,  y o niga  o ‘z 
o n a sid a n   b o sh q a  h ec h   kim ni  kirgizm ay,  b ird a n ig a  b u ru n - 
gi  q u ru q   «su ra t»   sh a k lig a   k irg a c h , 
« ittifo q c h ila r»  
shoshilib  q o ld ilar.  Z eb i  o ‘zi  u c h u n   ajratilg an   k a tta   uyga 
kirib,  ipak  c h im ild iq n in g   ketiga  o ‘tg a n   v aq tid a  «ikkala  it­
tifoqchi»  t o ‘ychi  x o tin la rn i  h a m   u n u tib ,  d a stu rx o n   va 
o sh -su v   m asalalarin i  h a m   birovlarga  to p sh irib ,  o ‘zlari 
P o sh sh ax o n n in g   uyiga  c h e k ild ila r  va  bu  o ‘zgarish n in g  
sab a b in i  te k sh irib ,  c h o ra sin i  a x ta rm o q q a   b o sh la d ila r, 
k o ‘p  o ‘yladilar,  k o ‘p   rejalarni  c h iz ib   k o ‘rd ilar...  F a q a t, 
sh u   K ich k in a  m itti  h e c h   b irisin in g   esiga  k elm ad i.  Shu 
u c h u n   o ‘zg a rish n in g   sababi  bilinm adi!
U la r  b ir  c h o ra   to p ish d a n   h a m   ojiz  e d ila r,  shu  qaltis 
p ay td a  aqllari  h ec h   n arsan i  olm asd i.  Bir  ta ra fd a n ,  k u - 
yovning  k irar  v aq ti  y aq in ,  ik k in ch i  ta ra fd a n ,  hovli  yuzi 
to ‘la  x o tin -x alaj,  b o la -c h a q a ,  y etti  iq lim d an   o d a m   b o r, 
sh o v q in -su ro n ,  q iy -c h u v ,  m iya  ay n ay d i...  m iya  ayn ay d i, 
xolos!  Bir  kuchli  ovoz  b o ‘lsa-y u   hovliga  ch iq ib   o lkirsa  va 
x o tin -x alaj  b ir  nafasgina  jim   b o ‘lsa...  B ular  o ‘ylab,  b ir 
fikr  chiqarsalar!
H o lb u k i,  x o tin -x a la jn in g   q iy -ch u v i  avj  olayotir.
—  S h o s h m a n g , 
n im a   g ap ?  —  d e d i  b ird a n ig a  
P oshshaxon.
D a rh a q iq a t,  ta sh q a rid a   x o tin -x a la jn in g   u m u m iy   xori 
b o sh lan g an   edi.  H ovlidagi  x o tin la r  h am m asi  b ird a n   al- 
lan im a  d eb  b ir  so ‘zni  ta k ro rla b ,  shov q in   solardilar.  B ular 
h am   b irin -k e tin   hovliga  ch iq ish d i.
116

K ich k in ag in a  b ir  v o q ea  b o ‘lib  o ‘tg a n   edi.
Z eb i  k a tta k o n   u y n in g   t o ‘g ‘risid a,  o c h iq   d e raza 
yonidagi  b u rc h a k d a ,  ch im ild iq   k e tid a   o n asi  b ilan   b ir­
ga  o ‘tira rd i.  U n c h a   b e sa ra n jo m   boMgani  h a m   k o ‘ril- 
m asdi.  H a tto   x o tin la rn in g   q iziq ro q   g ap larin i  eshitsa, 
kulib  q o ‘y ard i...  H o v lid a  d e ra z a n in g   tagginasida  tu rg an  
ikk ita  x o tin   —  kim   ek a n lik lari  n o m a ’lum !  —  tik  h o l­
d a   o ‘z a ro   gap lash ib   tu rib ,  g a p n i  m ingboshi  d o d h o   va 
Z eb i  t o ‘g ‘risiga  k o ‘ch ird ilar.  Z ebi  u la rn in g   su h b atlarin i 
yuragi  o ‘y n a b  
tu rib   tin g la r  va  on asi  su h b atg a  m o n e  
b o ‘lm o q   istasa,  y o ‘l  q o ‘ym asdi.  Ikkala  x o tin   ovozlarin i 
p ic h a   k o ‘ta ra   tu sh ib ,  x o tin la r  q iy -ch u v i  o ra sid a  su h - 
b a td a   b em alo l  d av o m   e td ila r,  Z eb in in g   q u lo g ‘i  ham  
g o ‘yo  d erazag a  osilib  qoldi.
—  Q izingiz  yetilib q o ld i,  m ingboshi  d o d h o g a   b erm a y - 
sizm i?  —  d ed i  u la rn in g   b ittasi  ovo zin i  k o ‘ta ra   tushib.
Y a n a biri ov o zin i  a n c h a  b a la n d   ch iq arib ,  b u n d a y  dedi:
—  B uvatavakkal  a d irid a  o d a m   so n id ay  y o ‘g ‘o n   ilo n lar 
b o ‘lar  em ish .  S h u larg a  b ersam   b o ‘lm aydim i!..
Z e b i,  «oh»  d eb   q ic h q ird i-d a ,  o n a sin in g   q u c h o g ‘iga 
yiqildi.  X o tin la r  ch u v illash ib ,  c h im ild iq q a   to m o n   y u gur- 
dilar.  «Voy,  n im a   b o ‘ldi?  V oy,  n im a   b o ‘ldi?  V oy,  o ‘la 
qolay!  V oy,  s h o ‘rim!»  O vozlari  h a r  ta ra fd a n   yuksaldi. 
C h im ild iq   a tro fin i  q u rsh a b ,  «Voy,  n im a   b o ‘ldi?»  degan 
x o tin la r  o ra sid a  haligi  ikkovi  h a m   b o r  edi...
B ir  o z d a n   so ‘ng  u la r  ikkovi  o ra d a n   y o ‘q  b o ‘lishdi. 
U la rn in g   kelib  k elm ag a n in i  h e c h   kim   bilm ay d i.  S h u n ­
c h a   k o ‘p  x o tin -x alaj  o ra sid a  ikk ita  xotin g a  so n   b o rm i?
P o sh sh a x o n   b ila n   X a d ic h a x o n   v o q e a n i  su rish tirib  
k o ‘rdilar.  H a r  o g ‘izd an   h a r  xil  g ap  c h iq a rd i.  «Allakim  
kelin g a  esh ittirib   kuyovni  y o m o n lad i» ,  d e g a n la r  b o ‘ldi. 
« 0 ‘z  q u lo g ‘im   b ila n   esh itd im » ,  d e g a n la r  b o ‘ldi.  F aq at 
uydagi  x o tin la r  —  « T ash q a rid ag ilar  gapirdi!»  ded ilar, 
ta sh q a rid a g ila r  ich k arid ag ilarn i  aybladilar...
Z ebi  k o ‘zlarin i  m oM tiratib,  q o ‘li  k o ‘ksida,  b e d a rm o n  
y o tard i.  O g‘zin i  o c h ib   b ir  so ‘z  d em as,  savollarga  jav o b  
b erm a s,  y o niga  kirgan  E n a x o n n i  h a m   tan im asd i.  Rangi 
p ax tad e k   o q a rg a n ,  qov o q lari  b u rish ta   u c h ib   tu sh ard i.
P o sh sh ax o n   U m rin isa b ib in in g   eshigiga  q u lf  soldirib 
q o ‘yib,  «ittifoqchisi»  b ilan   y an a  kengashgali  kirdi.  Bu  sa-
117

fa r  kengash  ju d a   k alta  b o ‘ldi.  C h u n k i  v aq t  n o zik ,  tezro q  
c h o ra   k o ‘rish  lozim ,  kuyov  k irad ig an   v aq t  b o ‘lgan  edi.
—  K uyovingizni  b u g u n c h a   k irgizm ay  tu rsa k ,  —  dedi 
P o sh sh ax o n .  —  E rtaga  Z eb ix o n n i  ald a b -su ld a b  y o ‘lga  so- 
lardik...  K eyin,  olib  kirib  q o ‘ysak,  u n d a n   narisin i  erkak 
kishi  o ‘zi  ep la b   o lard i...
—  A -v-v...  —  ded i  X a d ic h ax o n .  —  K oshki  ep   degan 
narsa  b o ‘lsa  kuyovda...
—  U n isi  ro s tk u -y a ...  H a r  q a la y ,  e rta g a c h a   x u d o  
p o sh sh o ,  eg a m ...  B u g u n n in g   m a sla h a tid a n   keling.
—  H aligi  m a sla h a tin g iz   d u ru st...  B u g u n c h a   tu rsa  
tu rsin ,  o ‘lm as...
—  0 ‘lm ay d i,  a lb a tta ...  P e sh o n a sid a n   k o ‘rsin ...  Is h ­
qilib,  S u lto n x o n n in g   o sh ig ‘i  olchi!
—  N im asin i  aytasiz.  U m rin isa   fitn a  y e tk a z g a n d ir  bu 
ch o q q a ...
—  Q o ‘y ad i,  d eysizm i?  E rta   q a c h o n ...
—  Jirta k   ch a ly a p ti,  d e sa n g iz -c h i,  y ash sh a m a g u r...
Ikkalasi  h a m   b ir  nafas jim   q olishdi.
— 
M a s la h a t 
h alig i 
b o ‘ld im i?  
— 
d e d i 
y a n a  
P o sh sh a x o n .  —  B u g u n c h a   k irm a y   tu ra d im i?   Y axshi 
m aslahat.
—  B oshqa  iloji  h a m   y o ‘q.  A m m o   u  o ‘ja r   kuyovni  kim  
k o ‘n d irad i  bunga?
—  G ‘alati  ekansiz?  K im   k o ‘n d irad i?  M iry o q u b   a k a n - 
g iz-d a...
—  0 ‘zin g izn in g   akangiz...
—  H a m m a m iz n in g   ak a m iz ...
—  C h a q irib   aytin g ,  b o im a s a .
—  Y o ‘q ,  siz  k attasiz,  siz  ayting!  M en   y aq in   y o i a -  
m aym an!
X a d ic h ax o n   M iry o q u b n i  c h a q irib   gaplashgali  tash q ari 
esh ik   oldiga  ch iq d i.  P o sh sh ax o n   Z e b id a n   x a b a r  olgali 
yugurdi.
*  
*  
*
S u lto n x o n ,  t o ‘yga  b ir  n e c h a   k u n   q o lg a n d a ,  o n a sin ik i- 
ga  ketgan  edi.  K e ta rk a n   k im d a n   s o ‘rab   —  ijozat  olib 
ketish in i  b ilo lm ad i.  S o ‘ra g a n d a ,  k im d a n   h a m   s o ‘raydi? 
M in g b o sh in in g   on asi  ro lid a  h o z ir  X a d ic h ax o n .  U n g a
118

kirib  y alin ad im i?  Y o  P oshsh ax o n g a  t a ‘z im   qilib,  u n d a n  
so ‘raydim i?  U la r  n im a   deydilar?  T il  u c h id a   «Voy,  ay ­
lan ay ,  voy,  o ‘rgulay»  q ilsalar  h am ,  k o ‘n gillarida  « 0 ‘1а, 
o llg a n in g   yaxshi!  A lam   q ild im i?   Q o c h g in g   k eld im i? 
Q o c h ,  o rq an g g a  q a ra m a y   q o c h ,  kavishingni  q o ‘ltiqlab 
qoch!»  d em ay d ilarm i?  M in g b o sh id a n   s o ‘rash  k erak   edi, 
alb atta.  U n in g   o ld id a n   o ‘tm a y   b o ‘lm aydi.  U  er,  e r  — 
p o d sh o ,  x o tin n in g   in o n -ix tiy o ri  o ‘sh an in g   q o ‘lida.  F a q a t 
shu  to p d a   m in g b o sh in in g   k o ‘ziga  o q -q o ra   k o ‘rinm aydi. 
M in g b o sh i  sh u   k u n la rd a   o ‘z  so yasidan  h a m   bexabar. 
B esh -o lti  oy  b u ru n   b o r  edi  u n in g   S u lto n x o n i.  E ndi  y o ‘q! 
B ir  yil  b u ru n   u n c h a -m u n c h a   «S ulto n im »   d eb  tu rard i 
m ingboshi.  T e z -te z   b u n in g   y o n id a   b o ia r d i.  Bu  d argohga 
e rta   b a h o rd a   Z eb in in g   q ad a m i  te k k a n d a n   beri  S u lto n x o n  
b u tu n la y   n e st-n o b u d   b o ‘ldi.  K echagi  b o tg an   q u y o sh - 

Download 124.23 Kb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   8   9   10   11   12   13   14   15   ...   29




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling