«sharq» n a sh r iy o t -m a t baa a k s iy a d o r L ik k o m pa n iy a si bosh tahr ir


Download 124.23 Kb.

bet9/29
Sana17.11.2017
Hajmi124.23 Kb.
1   ...   5   6   7   8   9   10   11   12   ...   29
M uallim   М.  М.»
Q arsh isid a  c h o y   quyib  o ‘tirg an   H a k im jo n   sh u   g azetn i 
to p ib   k o ‘rsatganiga  a lla q a c h o n   d u n y o -d u n y o   p u sh ay m o n  
b o ‘lgan  edi.  U   b ir  n e c h a   yil  sh u   o d am g a  m irzo lik   qilib, 
u n in g   ja h li  kelgan  va  tu to q q a n   v aq tlarin i  k o ‘p  k o ‘rgan 
b o ‘lsa-d a ,  b u g u n   shu  k ich k in a  m a k tu b c h a n in g   bu  d araja 
y o m o n   t a ’s ir  q ilg a n ig a   h a y ro n   b o i a r d i .   M in g b o sh i 
m irz a n in g   q o ii d a n   dastlabki  b ir  p iyola  ch oyni  olib,  h a t­
to   b ir  h o ‘p lam asd a n   yoniga  q o ‘ydi  va  sh u   b o ‘y ich a  uni 
ta m o m   esid an   c h iq a rib   y u b o rd i.  H a k im jo n   sovuq  ch oyni 
u n in g   o ld id a n   o lm o q q a   b o tin o lm a s  ed i...  C h o y n ak d ag i 
ch o y   h am   a lla q a c h o n la r  sovub  b o i d i .   H a k im jo n n in g  
ikki  k o ‘zi  m in g b o sh id a ,  u n in g   q iz a rib -b o ‘za rg an   yuzlari- 
d a,  ja h l  b ila n ,  tajanglik  b ilan   qisilgan  pan jalarid a:  g ijim -  
lan ib   b ir  m u sh t  h oliga  kelgan  g az etd a...  X o ‘jay in n in g  
m u d h ish   ovozini  k o ‘rib,  sal  n a rid a   d arax tg a  suyanib  tu r ­
g an  M irza b o b o   ham   h ay ro n .  D arv o zab o n lik   qiluvchi 
m irshabga:  «Arzga  k elg an larn in g   h ec h   b irin i  q o ‘ym aysan. 
X o ‘ja y in n in g   f e i i   a y n ib   tu rib d i...» ,  d eb   M irz a b o b o  
to m o n id a n   t a i i m o t   b e rilg a n ,  e n d i  d a rv o z a   o rq a li 
M iry o q u b d an   b o sh q a  h ec h   k im n in g   oyoq  bosib  o ‘ta  
olishi  m u m k in   em as.  H aykalday  q o tib   tu ra   b erish d a n  
M irza b o b o n in g ,  d o im   b ir  vaziyatda  q im irla m ay   o ‘tira 
b e ris h d a n  
H a k im jo n n in g  
b e lla ri 
q a y ish ib  
k e td i... 
M in g b o sh i  d a m   g az etn i  o c h ib ,  u  y o q -b u   yo g ‘ini  ay lan ti- 
rib  q a ra r,  d a m   b o ‘lsa,  p an jalari  orasiga  olib,  un i  g 'ijim la r, 
te z -te z   d arv o za  to m o n g a   qarab:
—  M iry o q u b d a n   d a r a k   y o ‘q m i?   —  d ey a  s o ‘rab 
q o ‘yardi.
M in g b o sh i  bu  savolni  q ay targ an   h a m o n   M irzab o b o  
yugurib  k o ‘ch a g a  c h iq a r,  b ir  o z d a n   s o ‘ng  qaytib  kirgach, 
«yo‘q»,  degali  b o tin o lm a sd a n ,  m o ‘layib jim   q olardi.
87

N ih o y a t,  m ingboshi  q o ‘lidagi  g azetn i  b ir  to m o n g a  
irg‘itib,  o ‘m id a n   turd i.
—  M iry o q u b   qan i  d e y m a n   senga,  M iryoqub?!  —  deya 
baqirdi.
Bu  yovvoyi  d a rra n d a n in g   b o ‘kirishi  edi!  M irza b o - 
boday  o d a m   tu tila -tu tila :
—  D arrov...  o tn i  egarlab...  uyiga  b o rib   kelaym i?  Y o... 
sh ah arg a  ch o p a y m i?   —  dedi.
—  E ndi  esingga  k eld im i,  itvach ch a!..  —  d eb  baqirdi 
m ingboshi.
S o‘n gra  asabiy  o d im la r  bilan  ichkariga  to m o n   yurdi. 
Ic h k arid an   h am   u n in g   b aq irg an   ovozi  esh itila rd i.  F aq at 
u c h a la   x o tin   u n in g   n im a  u c h u n   kayfi  k etg an id a n   bex ab ar 
ed ilar.  CTzaro  b ir-b irla rig a   n a z a r  ta s h la s h g a c h ,  k o ‘z 
ish o rati  ila  k atta  xotinga  vak o lat  berdilar.  X a d ic h ax o n  
bir-ik k i  q ad a m   old in g a  bosib  kelib:
—  N im a   b o i d i   sizga?  —  d ey a  s o ‘radi.  S h u   to p d a   o ‘zi 
yengilgina  q a ltira m o q d a   edi.
M ingboshi  n ih o y at  d ara ja d a   o d o b siz  b ir  so ‘z  bilan 
b aq irib  jav o b   qildi.  Ikkala  yosh  x o tin   sek in -se k in   o rq a la - 
riga  tisarilib,  o ‘z  uylariga  kirib  ketdilar.  X a d ic h ax o n   tu r ­
gan  jo y id a   q o tib   qo ld i...
—  Y elk am d a  o ‘n  p u td a n   o ‘ttiz   p u t  yu k im   b o r...  — 
dedi  m ingboshi.
Bu  h a m   b aq irish g a  yaqin  b ir  ovoz  b ilan   aytilgan  edi.
U c h ala  x otin  h a m   bu  y u k n in g   n im alig in i  anglab 
y eto lm ad ilar.  X a d ic h a x o n n in g   fik ric h a ,  m in g b o sh ig a 
«irim »  q ilgan  edilar.  E ndi  un i  « q ay tartirm o q » d a n   o ‘zga 
iloj  y o ‘q  edi.  Bu  fikr  b o sh q a  k u n d o sh la rn in g   m iyala- 
ridan  h a m   o ‘tm a d i  em as...  F a q a t  X a d ic h a x o n n in g   bu 
fikri  q a t’iy  b o ls a   k erak k im ,  yashirishga  lozim   k o ‘r- 
m adi:
—  G ‘a n im la r  qasd  qilg an g a  o ‘x shaydi.  Q a y ta rm a  
qild irib   b ersam m i?  —  dedi.
—  A y ollarning  bilgani  irim ,  bilgani  q a y ta rm a ,  bilgani 
az ay im x o n ...  Q o v o g l  u ch sa  h a m   azay im x o n g a  c h o p a - 
di...  —  dedi  m ingboshi.
Va  shu  so ‘zlarni  ay ta rk a n ,  u n in g   bulutli  y u zlarid a jin -  
d ak k in a  o ch ilish   alo m atlari  k o ‘rin d i.  S h u   o c h ilish d a n  
d ad illan ib   b o l s a   kerak,  X a d ic h ax o n   y an a  e 'tir o z   qildi:

—  0 ‘zingiz,  o ‘z  o g ‘zingiz  b ila n   «yuk  bosdi»,  d e- 
m adingizm i?
M ingboshi  kulib  yubordi:

  «Yuk  bosdi»,  d eg an   b o ‘lsam   «qan d ay   yuk?»  deb 
so ‘ra g in -d a ,  b a c h c h a g ‘ar!  —  d e d i  u.
Bu  v a q td a   u y d a g ila r  h a m   a s ta - s e k in   ta sh q a rig a  
c h iq ib ,  y aq in   o ‘rtaga  kelgan  edilar.  M ingboshi  davom  
qildi:
—  U c h a la n g   k am   y u k m isan   m en g a?
—  N im a   o g ‘irim iz  tu sh d i  sizga?  —  dedi  X adich ax o n .
—  G a z e tn i  o ‘q i,  b ilasan ...  S en larn in g   tufay lin g d an  
y o m o n   n o m im   yetti  iqlim ga  ketdi...  H a m m a n g   b ir  q o ra 
m o ‘yim ga  a rz irm id in g ,  qalay?..  A gar  o lm o q c h i  b o ‘lsa, 
h a m m a n g n i  ikki  qoMlab  tu ta rd im   o ‘sh a  g az etch i  d ayus- 
ga!..  M en g a  b itta   x o tin   bas  ed i...  zu rriy o tlik   b o ‘lsa... 
S h u n c h a   d av latn i  kim ga  ish o n ib   q o ld ira m a n ?   U c h ta  
bezurriy o tg am i?..
—  N im ag a  h a m m a n i  b a ro b a r  ayblaysiz?  F azilatni 
o g ‘izga  o lm aysizm i?
—  F azilatin g   m en g a  a s q o ta r m id i’  B ir-ikki  yildan 
keyin  b iro v larn in g   q o ‘liga  suv  q u y adigan  b o ‘ladi.  Q iz 
fa rza n d   b o ‘larm id i?  Q aysi  b irin g   o ta -o n a n g g a   a sq o t- 
ding!..
Bu  m a ’qul  gaplarga  e ’tiro z   q iladigan  joyi  b o ‘lm asa 
h a m ,  X a d ic h ax o n   y an a  b ir  n im a   d e m o q c h i  ed i,  ta sh q a ri­
d a n   d a rv o z a n in g   x a rx a sh a   b ila n   o c h ilg a n i  e s h itilib , 
s o ‘n g ra   «ha»  d e g u n c h a   ich k ari  eshik  k e tid a n   M irza­
b o b o n in g   y o lg lo n   ovozi  c h iq ib   qoldi:
—  X o ‘ja y in ,  M iry o q u b   ak am   keldilar!
M in g b o sh i  d a rv o z a   o c h ilg a n   h a m o n   ta s h q a rig a
yugurgan  edi.
U   ch iq ib   k etgach,  u ch a la  k u n d o sh   b ir yerga  t o ’p lanib, 
ku yovlarining  avzoyini  m u h o k a m a   qildilar.  A n c h a  n ari- 
beri  g ap lard an   keyin  erta g a  e rta   bilan  X ad ic h ax o n n i 
c h o ‘loq  az ay im x o n n ik ig a  yuborishga  q a ro r  berildi...
M in g b o sh in i  ta sh q a rid a   M iry o q u b   ham   o ‘sh a  sovuq 
x a b a r  b ilan   qarshi  oldi:
—  X o ‘ja y in ,  sizni  gazetga  uribdilar!  M an a ,  к о ‘ring!
«Salom »  y o ‘q,  «alik»  y o ‘q,  ikki  g ild ir a k li  aravasidan
tu sh a r-tu sh m a s,  q o ‘lidagi  g azetn i  m ingboshiga  u zatib,
89

ku lar  yuz  b ilan   shu  so ‘zlarn i  ay tg an   M iry o q u b   m in g ­
b o sh in in g   k o ‘ziga  shu  to p d a   itd a n   h a m   x u n u k   k o ‘rinib 
ketgan  edi.
—  T u r-e ,  afting  q u rsin   sening!..  G a z e tin g   b o sh in g n i 
yesin!..
G a z e tn i  olib,  u n in g   yuziga  irg‘itdi.
M iry o q u b   esa  « q ah -q ah »   solib  kuldi,  yerga  tu sh g an  
gazetni  engash ib   y erd an   o ld i-d a ,  q o q ib ,  k o ‘ziga  su rtg ac h , 
t o ‘rt  b u klab  c h o ‘n tagiga  so ld i,  so ‘n g ra  te z g in a   m in g ­
b o sh in in g   q o ‘ltig ‘iga  k irib ,  a p il-ta p il  u n i  s o ‘ric h a g a  
keltirib  o 'tq a z d i.
—  0 ‘tirin g ,  x o ‘jayin!  —  d ed i  o ‘zi  h a m   qarshisiga 
o ‘tirark a n .  —  N im a   bu  tajanglik?  N im a   b o ‘libdi?  D u n y o  
b u zilibdim i?
0 ‘zi  u c h u n   M iry o q u b d an   b o sh q a  c h in   k o ‘n g ild an  
kuyadigan  o d a m   y o ‘qligini  m ing b o sh i  yaxshi  b ilardi.  Shu 
u c h u n   u n in g   bu  kungi  h arak atin i  sira  an g lay o lm ay   qoldi. 
A ravasidan  tu sh m a y   tu rib ,  «X o‘ja y in ,  sizni  gazetga  u rib ­
dilar!»  d e d i,  so ‘ngra  o ‘sh a  g azetn i  ( o ‘sh a  g az e tn in g   o ‘zi- 
ni)  u za td i...  Bu  n im a  gap?  T u sh im i,  o ‘n gim i?  Y o  ish o n - 
g an  to g ‘i  h a m   ag ‘d a rilm o q c h im i?   Y o  M iry o q u b   h am  
b o sh q a  y o q a d a n   b osh  k o ‘ta rm o q c h im i?   M iry o q u b siz 
u n in g   kuni  kun  b o ‘lad im i?  Bu  d av latlar,  o b ro ‘lar,  a m a l- 
lar,  k attalik lar...  h am m asi  q am ish n in g   to ‘zg‘o g ‘iday  b ir 
n afasda  to 'z ib   k etad im i?  M iry o q u b   b u ru n g i  M iry o q u b  
b o ‘lsa,  to   m ingboshi  o ‘zi  g ap  o c h m a g u n c h a ,  bu  q o ra 
x ab a r  to ‘g ‘risida  g ap  o ch ish g a  h a m   b o tin o lm aslig i  lozim  
kelardi...  A lb atta,  k o ‘n gillarida  h ec h   g ap n i  saq lam a y - 
d irg a n   o g ‘zi  b o ‘sh  o d a m la r   b o i a d i .   L e k in   u n a q a  
o d a m la rn in g   n o m lari  « M iryoqub»,  ayniqsa  «M iry o q u b  
epaqa»  b o ‘lm aydi.  M iry o q u b n in g   tish la ri,  h a r  h o ld a , 
lab larid an   k u ch liro q -k u !  L ablarini  tish lari  orasiga  olsa, 
tili  o ‘lgur,  b ir  o z  k o ‘m ilib  tu ra rd i-k u ...  F a q a t  M iry o q u b  
h ech  b ir  ishni  b ilm a sd an   qilm aydi!
H a lig id e k   b e m a ’ni  v a h im a la r d a n   s o ‘n g,  n ih o y a t, 
m a n a   shu  keyingi  natijaga  k elg an id an   k eyingina,  m in g ­
boshi  esini  b oshiga  to ‘p ladi  va  M iry o q u b n in g   yuziga 
g azetn i  irg ‘itgani  u c h u n   o ‘z - o ‘zid a n   koyidi.  U n in g   tirriq  
t a ’bi  h a m   tezg in a  o ‘rniga  tu sh d i,  yuzi  kuldi...
—  H azilingni  q o ‘y  e n d i,  —  d e d i  u  o d d iy   va  h a tto   b ir
90

d araja  m u lo y im   ovoz  bilan.  —  M enga  b ir  m aslah at  to p . 
Y etti  iqlim ga  y o m o n   n o m im   ketdi...
M iry o q u b   ju d a   tin c h lik   b ila n ,  kulib  tu rib ,  bem alo l 
g apirardi:
—  H a,  b alli,  m a n a   b u n d a y   deng!  Ja h l  b ila n ,  g ‘azab 
b ila n ,  tu to q is h   b ila n   bu  t o ‘g ‘rid a   h e c h   n a rsa   q ilib 
b o ‘lm a y d i.  Bu  m a h k a m a n g iz d a g i  q o ra   fu q a ro   b ila n  
b o ia d ig a n   ish  em ask i,  c h a q irtirib   kelib,  M irzaboboga 
b u y u rsa n g iz u ,  yertoM aga  o lib   tu sh ib ,  q ic h ig a n   yerin i 
qashlasa!  Y ozgan  o d a m   o ‘sh a  b erk itilg an   m a k tab n in g  
d o m lasi...  jad id !  U   a lla q a c h o n la r  o ‘z  y urtiga  yetib  oldi, 
gazet  b o ‘lsa,  g az etch isi  b ila n   birga  T o sh k e n td a ...  Siz- 
b izn in g   em as,  b izd an   k a tta ro q la rn in g   h am   b o ‘yi  y etm ay - 
di.  G a z e t  y o za d ig a n lar,  o d a td a ,  za k o n c h i  b o ‘ladi...  U la r 
b ilan   yarim   p o sh sh o g a  o ‘xshagan  u lu g ‘  o d a m la r  o lish - 
m asa,  u n c h a -m u n c h a   o d a m la r  b e k o r  kelm aydi.  Ja d id la r 
h am m asi  m a h m a d o n a   keladi...
—  Ja d id in g   nim asi?  N im a   d eg an   gap  o ‘zi?
—  M a k ta b in i  y o p tirg a n   v a q tin g iz d a   a y tib   b erg an  
ed im -k u .
—  E sda  q o lg an ,  dey san m i?
—  Ja d id   degani  «yangi»  d eg an i  b o ‘lsa  kerak.  Y urt 
o ra sid a  yangilikni  rasm   q ilarm ish la r...  Y angi  o ‘qish, 
yangi  m a k ta b ,  yangi  u rf-o d a t,  yangi  kiyim ,  h a r  narsa 
yangi...
—  E skicha  b o ‘lsa,  kim ga  zarari  te g a r  ek an ?
—  U nisini  b ilm a d im ...  Ishqilib, ja d id la rn in g  qasd i shu 
em ish ...
—  Y angi  m in g b o sh i,  yangi  qo zi  h am ,  d esang-chi!
—  A lb atta,  o ‘ziga  m os  keladigan  m in g b o sh i  b o ‘lsin, 
deydi  ja d id ...
—  D arv o q e,  S h am sid d in   m ingboshi  b ilan   T o ‘raqul 
b o ‘lus  t o ‘g lrisida  h ec h   narsa  y o zish m ay d i-k u   ja d id la - 
ring...  N im a g a   m en in g   to ‘g ‘rim d a  yozishadi?
—  A b d u sam a t  m in g b o sh in i  o sm o n g a  k o ‘tarib   y o zg an - 
larid a n   xabarin g iz  y o ‘qm id i?
—  H a ,  a y tg a n c h a ,  b u ltu rm id i?
—  H a ,  b u ltu rid i.  Q a n d ay   m aq tab   yozishdi.
—  Jad id larin g g a  tu sh u n o lm a y   qoldirn-ku!  M en  b u tu n  
u m rim d a   to ‘rtta  x o tin   o lib m a n .  U n in g   h a m   b ittasi  o ‘z
91

ajali  bilan  o ‘lg an d an   key in ...  A b d u sam a t  b ir  o ‘n ta c h a  
xotin  o ld i...  H ali  h a m   t o ‘rttasi  q o ‘lid a  —  n a q d ...  N eg a 
un i  y o zm ad i jad id in g ?
—  M en in g   ja d id im   em as,  x o ‘jayin!  S h u n d a y   b o l s a  
h am ,  m en in g   b ilish im c h a ,  ja d id la r  y angilikni  m ayl  q i­
ladigan  o d a m n i  yaxshi  k o ‘radilar.
—  H a ,  ay tg an c h a,  A b d u sam a t  o ‘z  q ish lo g ‘iga  yangi 
tartib   m ak tab   o ch g a n   em asm i?  D u ru st...
—  A b d u sam a t  m ingboshi  hovlisida  m u allim   saqlab, 
o ‘g ‘illarini  o ‘q itad i.  Ja d id   m aktabiga  pul  b ila n   q arash ad i. 
O d a m larn in g   b o lalarin i  y u b o rtirad i.  0 ‘zi  ja d id   gazeti 
o ‘qiydi...
—  S h u n in g   u c h u n  ja d id la rn in g   k o ‘zi  u n in g   o ‘n ta   x o ­
tin in i  h a m   k o ‘rm ay d i,  degin.
—  S h u n d a y ,  Ja d id la r,  yangi  m ak tab g a  q arash m ag an  
b o y larn i,  « n o d o n ,  jo h il,  u -b u »   d e b   s o ‘kishadi.  U la m in g  
m aktabiga  o zg in a  y o rd a m   qilgan  b o y n i  «xam iyatlik  b oy- 
la rim iz d a n   fa lo n ,  fa lo n ...» ,  d eb   o sm o n la rg a   k o ‘ta rib  
y o zish ad i...  Siz  ham  ja d id   m ak tab in i  y o p tirm a sd a n ,  o g ‘iz 
u c h id a ,  « h a-p a»   d e b   q o ‘y san g iz,  sizn i  h a m   m a q ta b  
yozishardi.
M ingboshi  sh u   y erd a  M iryoqubga  to m o n   egildi  va 
pastro q   ovoz  b ilan   dedi:
—  N oyib  t o ‘ra  q o ‘y m a d i-d a ,  q a n d o q   qilay.
—  N o y ib   t o ‘ra  h a m   ayyor  o d a m .  0 ‘zi  b u y ru q   b erib 
yo p tirsa  b o ia r d i,  u n d a y   q ilm ad i.  0 ‘zi b ir c h e k k a d a   tu rib , 
siz  orq ali  q ild ird i...  T ay o q   e n d i  kelib,  sizning  b o sh in g iz- 
d a  sindi!
—  Y o ‘q,  sh o sh m a ,  m en  n oyib t o ‘ra n in g   y o n larig a b o - 
ra m a n ,  « Ilo jin i  q ilin g ,  o ‘z in g iz   ay tg an siz » ,  d e y m a n . 
Q an i,  y o ‘q  desin -ch i!
—  Y o ‘q  d ey ish d an   q o ‘rq a rm id i?  Y o ‘q ,  deydi,  to n ib  
tu ra   berad i...
—  N e g a,  axir?  N ega?
—  B ugun  to n a d ig a n   b o ‘lm asa,  o ‘sh a  v a q td a   o ‘zi  o ‘z 
b u y r u g l  bilan  y o p tirm asm id i?
—  T o n g an ig a  q o ‘y am an m i?
—  N im a   q ilardingiz?  U ra rm id in g iz ?
—  U rib   b o la d im i?
—  N im a   qilardingiz?
92

M in g b o sh i  jim   b o ‘ldi.  Bir  q o ‘lin i  chakkasiga  olib 
b o rib ,  b o sh in i  qash lad i...
Ikkalasi  h am   b ir  o z jim   q o lg ach ,  y an a  m ing b o sh i  g ap 
boshladi:
—  Bir  m aslah a tin i  to p m a sa k   b o im a y d i.  M en  bu  ish ­
ni 
s h u n d a y   q o ld irib  
k e to lm a y m a n ... 
S h a m s id d in , 
T o ‘ra q u l,  A b d u sa m a tla r  q o ‘sh  k arn ay   b ilan   ja r   solisha- 
d i...  B ilasanm i?
—  Bu  gap in g iz  ro st,  x o ‘ja y in .  U la rn ik id a   k e c h a d a n  
b eri  t o ‘y!
— 
0 ‘s h a  
m a k ta b d o r 
d o m la n i 
to p tir ib  
k elib , 
M irzab o b o g a  to p sh irsa m u ,  y e rto ‘la d a   b ir  burov  solsa, 
d eb   ed im .  S h u n d a ,  e h tim o l,  k o ‘nglim   b ir  oz  o ‘rniga 
tu sh a rm id i...
—  Boya  a y td im -k u ,  e n d i  u n in g   arv o h in i  h am   to p o l- 
m aysiz.
—  N im a   q ilam iz  b o ‘lm asa?
M iry o q u b  ja v o b   b e rm a d i.  U   a y tm o q c h i  b o ‘lgan  so ‘zi- 
ni  fikr  tarozisiga  solib  o ‘lc h a m o q d a   edi.  N ih o y a t,  m in g ­
boshi  to m o n id a n   haligi  savol  yan a  q a y tarilg a n d an   keyin:
—  N im a   q ilard in g iz,  tish n i-tish g a   q o ‘yasiz,  x o ‘ja - 
yin!-  dedi.
M ingboshi  irg‘ib  o ‘rn id a n   tu rd i.
—  T ish im n i-tish im g a   q o ‘yad ig an   h e z la rd a n   b o ‘lsam , 
m a,  ol,  bu  sh o p -sh alo p larn i!  —  d ed i  u  b a la n d   ovoz  b i­
lan.  —  M en g a  p asp o rt  o lib   b er,  M akkatulloga j o ‘nayin!
—  0 ‘tirin g ,  x o ‘jayin!  —  d ed i  M iry o q u b ,  u n in g   ovozi 
h a m   b ir o z  k o ‘ta rila   tu sh g an   edi.  —  0 ‘shqirish   b ila n ,  z a r- 
d a  b ilan   b itad ig an   ish  em as  bu.  0 ‘ylaylik,  b ir  c h o ra  
topaylik!
S o ‘ngra  o 'm id a n   tu rib ,  ayvonga  b o rd i;  u  y erd a  ch o y - 
n ak   b ilan   p iyola  tu rg a n   e d i,  sovuq  c h o y n i  piyolaga 
to ‘ldirib  quy g ach ,  b ir  sh im irish d a  ta m o m   qildi.  S o ‘ngra 
o rq asig a  q a y ta rk a n ,  o d a td a g id a n   q a ttiq ro q   va  te z ro q  
so ‘zlandi:
—  G a z e tn i  sh a h a rd a   k o ‘rd im .  S h u n d a n   beri  ta d b ir 
a x ta ra m a n .  H e ch   b ir  ta d b ir  to p o lm a g a n im   u c h u n   n o - 
c h o r-n o ilo j  kulgiga  z o ‘r  b ergan  ed im .  K a tta   a riq d a n   x at- 
layo lm ag an   v aq tin g izd a  kulgingiz  keladi...  B ilasizm i?
—  B ilam an.
93

—  Y iqilgan  polv o n   h a m   a c h c h ig ‘ini  kulib  yen g ad i,  — 
ded i  y an a  M iryoqub.
M ingboshi  b ir o z jim   qolgach:
—  Ishqilib,  b ir  c h o ra   to p m a sa n g   boM m aydi,  —  dedi.
F a q a t  bu  keyingi ju m la   q u tu rg a n   d a rra n d a n in g   em as,
suvga  p ishilgan  m u sh u k n in g   o g ‘zid a n   c h iq m o q d a   edi...
0 ‘yga  b o tg an   M iry o q u b   b o sh in i  k o ‘tardi:
—  0 ‘zim izn in g   gazetga  k elishtirib  b itta   jav o b   y o za - 
m iz.  Ja d id   g a z etd a sizni  s o ‘k kan  b o ‘lsalar,  o ‘z g a z e ta m iz - 
d a  biz  m aq tay m iz,  m u a llim n i  y o m o n lay m iz .  S hu  b ilan  
taro z in in g   biz  to m o n   pallasi  bosib  tu sh ad i.  A b d u sa m a t- 
larn in g   karnayi  b o lalar  ch a la d ig an   q am ish   nayga  aylanib 
q oladi.  S hu  bas!
—  H a ,  mayli!
—  D u ru stm i?  —  d eb  y an a  q ay tarib   s o ‘radi  M iryoqub.
—  D urust!  —  d ed i  m ing b o sh i.  —  0 ‘zing  yo zasan m i?
—  Bilib  gapirasizm i,  x o ‘ja y in ?   M en  g az e tn in g   o ‘zini 
tu z u k -q u ru q   o ‘q iy o lm a y m a n -k u ,  u n g a  xat  yozish  q ay o q - 
da! 
M u n i  o ‘z  ah li,  o ‘z  ustasi  y o zadi.  S h ah arg a  tu sh - 
g a n im d a ,  t o ‘g ‘rilab  c h iq a m a n .
—  B o‘p ti,  —  ded i  m ingboshi.  —  Ishqilib,  o ‘zing  epla.
S o ‘ngra  o ‘rn id a n   tu rib ,  M iryoqubga  yaqin  keldi  va
u n in g   q u lo g ‘iga  egilib:
—  Pul  kerak  b o is a ,  ay a m a  lekin!  —  d ed i.  —  Pul  d e ­
g an  narsa  to p ilib   k etad i,  o b ro ‘  to p ilm a y -d i,  o b r o i
*  
*  
*
O ra d a n   ikki  h afta  o ig a n d a n   keyin  M iry o q u b   sart  tili- 
d a  c h iq a d ig a n   h u k u m a t  g a z e ta s in in g   b ir  n u sx a sin i 
keltirib,  in d a m a sd a n   m in g b o sh in in g   q u c h o g ig a   tashladi. 
U   n usxada  quyidagi  m ak tu b   bosilib  ch iq q a n   edi:
« H u rm a tli  gazet  m uallifi  to ‘raga  sa lo m d a n   s o ‘ng  a n - 
d o g 1  arz  q ilin u rk im ,  ja d id   n o m   to ifan in g   sh a h a rla rd a  
c h iq a rila tu rg ‘o n   g az etid a  A kbarali  m ingboshi  xususida 
n o lo y iq   ib o ra tla r  b ilan   t a ’r if   q ilingan  b ir  n o m a   c h o p  
q ilindi.  S h u   xususda  h a q iq a t  y u zasid an   izo h   qilib  a y tu r- 
m izk im ,  A kbarali  m ing b o sh i  qariyb  o ‘n   to ‘rt  y ild an   b u - 
yon  oq  p o d sh o h im iz n in g   a z a m a t  d av latlarig a  sa d o q a t  b i­
lan  x izm at  qilib,  sh u n c h a   z a m o n   m o b a y n id a   h e c h   q a n ­
d ay  sarzan ish g a  m u stah iq   b o ‘lm adilar.  S h a h a r  va  uyezd
94

ho k im i  t o ‘ra la r va  fu q aro   va  b o y o n la r  va  ahli  ilm   to lib lar 
va  h o k a z o   h e c h   kim sa  m a z k u r  m in g b o sh id a n   jid d iy  
n o ro z i  b o ‘lganlari  y o ‘q d u r.  V a balki  h am ish a  u n in g   h aq i- 
d a  xayri  d u o d a d irla r.  U1  b e o d o b   m a k ta b d o r b o ‘lsa,  h a m ­
m a  fu q a ro n in g   n a z a rid a   past  va  h a q ir  k o ‘rilgan  edi.  0 ‘zi 
n a m o z   o ‘q im asd an   va  m a k ta b d a   go  d ak  b olalarga  y er 
m u d a w a rd u r,  y a ’ni  m isli  tarv u z  y u m a lo q d u r,  d eb  sh ari- 
atg a  x ilo f ilm larin i  ta ’lim   bergani  v ajh id an   fu q a ro   b ezo v ­
ta   b o ‘lib,  h a r  xil  q iliq lar  p ay d o   b o ‘lib,  y u rtn in g   o soyishi- 
ga  xalal  k elg an id an   m a z k u r  m a k ta b d o m in g   m ak tab in i 
ja n o b i  A kbarali  m ingboshi  b erk itib   erdilar.  Bu  vajhidan 
ta m o m   fu q a ro   va  alalxusus  b o y o n lar,  tolibi  ilm   m ul- 
la b a c h c h a la r,  m u d arrisla r,  im o m lar,  shayxlar  va  zokirlar, 
s o ‘filar  b ag ‘o y a t  m a m n u n   b o ‘lib,  ul  sh a h a n sh o h i  ja h o n  
oq  p o d sh o h im iz n in g   va  h a m   ul  u lu g ‘  m arta b alik   yarim  
p o d sh o h  ja n o b la rin in g   h aq larig a  d u o   aylab,  sh u n d a y   odil 
va  insoflik  fu q a ro p a rv a r  a m a ld o rla rn i  q o ‘yganlari  u c h u n  
ularga  m in n a td o rlik   iz h o r  q ilad u rlar,  vallohi  a ’lam   bis- 
savob.
T a m m a t- ta m m a t  to m o n   y o z g u v c h i  k a m in a   xolis 
fu q a ro d in   m u lla  R ivojiddin  a ’lam   M ulkobodiy».


Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   5   6   7   8   9   10   11   12   ...   29


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2017
ma'muriyatiga murojaat qiling