«sharq» n a sh r iy o t -m a t baa a k s iy a d o r L ik k o m pa n iy a si bosh tahr ir


Download 124.23 Kb.
Pdf просмотр
bet8/29
Sana17.11.2017
Hajmi124.23 Kb.
1   ...   4   5   6   7   8   9   10   11   ...   29
so‘fl.
K a m p ir  h a m   b o 's h   k elm ad i,  o v o zin i  k o ‘ta ra   turib:
—  S izday  b o ‘lganda  h a m   x o tin   kishi  b iro r jo y g a  ch iq a 
o la d im i?   —  d ed i.  —  Bu  ro ‘zg ‘o r  oMgurga  kim   qaraydi? 
T a n d u r qizitib   n o n   y o p ad im i  erk ak   degan  narsa?  Y o  yosh 
n arsan i  sil  qilib,  ajalid an   besh  k u n   b u ru n   o ‘ld irm o q - 
chim isiz?
A sta -a sta   avj  o lay o tg an   bu  tajang  o v o zlar  allaq a ch o n  
Z eb in in g   q u lo g ‘iga  yetib,  u n in g   talvasasini  besh  b a tta r 
o rtd irm o q d a   ed i.  U  ch id ay o lm ad i:  s o ‘ric h a d a n   tu rib   ke- 
lib,  uy  d a rp a rd a la rid a n   b irin in g   takkinasiga  o ‘tirdi.  E ndi 
u y d a o ‘ta y o tg a n  g a p larn in g   h a r birin i  u n in g   q u lo q lari  bit- 
ta -b itta   ovlab  b o rard i.
77

—  K o ‘p  v a la q la m a sa n g -c h i,  F itna!  Q u lo q -m iy a m n i 
yeding-ku!  J a h lim n i  c h iq a rm a ,  ha!!!
E rin in g   o ‘lgudek  b ad jah l  e k a n in i  Q u rvonbibi  yaxshi 
b ilardi.  Bu  so ‘nggi  ta n b e h n i  e sh itg a n d a n   keyin  h a tto  
Z ebi  h a m   ta sh q a rid a   o ‘tirib ,  b ir  to m o n d a n   o n asin in g  
tashvishini  to rta   b o sh lag an   edi.  K a m p ir  b ird a n ig a   o v o zi­
ni  pastladi  va,  m u m k in   q a d a r  o ‘zin i  bosib  tu rib ,  s o ‘radi:
—  X o ‘p,  m an a,  shov q in   so lm ay in .  Siz  h a m  y o tig ‘i  b i­
la n   g ap irib   b ering:  n im a g a   ta sh q a rid a n   k ira r-k irm a s, 
Z eb in i  s o ‘radingiz?  Bir  g ap  b o rg a  o ‘xshaydi...
B irdan  bu  q a d a r  pasaygan  ovoz  Z eb in in g   k o ‘nglini 
o nasi  xususida  b ir  q a d a r  tin c h la tg a n   b o ‘lsada,  ikki  o ‘rta - 
d a  o ‘tay o tg an   va  o ‘ziga  taallu q li  g ap larn i  o c h iq   esh ittir- 
m ag anligidan  u n i  y an a  um id sizlik k a  tu sh irib ,  ikki  k o ‘zini 
eshik  to m o n g a   te lm u rtm o q q a   m ajb u r  qilgan  edi.
—  B eriroq  kel!  —  ded i  R azzo q   s o ‘fi.
O d d iy   ovoz  b ilan   aytilgan  va  Z eb ig a  a n iq   eshitilgan 
bu  ikki  o g ‘iz  so ‘z d a n   s o ‘ng  u y d ag ilarn in g   ikkovi  h a m  
p ich irlash g a  k o ‘ch d ilar.  E n d i  Z ebi  h e c h   n arsan i  e sh ito l- 
m ay   q o ld i.  Q a n c h a   z o ‘r  b e rib   q u lo g ‘in i  d a rp a rd a g a  
q o ‘ysa  h a m ,  d a rp a rd a n in g   sek in   g ‘ich illash i  b ilan   birga 
c h o l-k a m p irn in g   p ich irlash g an i  esh itila r,  lekin  n im a   d e - 
g an larin i  sira  uqib  b o ‘1 m as  edi.
Q u rvonbibi  e rin in g   q arshisiga  b o rib   o ‘tirg ac h ,  s o ‘fi 
d avom   etdi:
—  Ju v o n m a rg   Z eb in g   q ish lo q q a  b o rib ,  ash u lan i  to z a  
q o ‘yganga  o ‘xshaydi.  Q ish lo q   o d a m la rid a n   k o ‘p  narsani 
esh itd im ...  A m m o -le k in   tu tib   o lib   o ‘ld irsam   ozlik  qiladi 
ju v onm argingni!
S hu  yerga  kelg an d a,  o n a   b e c h o ra   b ir  n arsa  d e m o q c h i 
b o ‘lib  ed i,  R azzoq  s o ‘fi  b aq irib   berdi:
—  G a p n i  eshit!..
S o T in in g   «tutib  olib  o ‘ld irm o q c h i  b o ‘lganini»  c h a la - 
ch u lp a   esh itg an   va  bu  keyingi  b a q irish d a n   esa  ta m o m  
x ab a rd o r  b o ig a n   Z eb i  o tasin in g   ay tad ig a n   q o ‘rq in ch  
g apini  b ir o n   a w a l  esh itm o q   u c h u n   e n tik a rd i.  F a q a t  soTi 
yan a  p ich irlash g a  tushdi.
—  M in g b o sh in in g   y o n -v e rid a   y u rad ig an   b ir-ik k i  kishi 
m eni  xoli  to p ish ib ,  qiz  o ‘lguring  t o ‘g ‘risida  e h tiy o t  bilan 
g ap  o c h ib   k o ‘rishdi...
78

—  K im ga?  —  d eb   s o ‘radi  k a m p ir  hovliqib.
—  K im ga  b o i a r d i ,  m ingboshiga!
—  Q aysi  m ingboshiga!
—  A kbarali  m ingboshiga!  S en   tan im ay san   u n i...
K a m p ir  o ‘zin i  tu to lm a d i.  Y uragining  hov liq q an i  av-
zo y in in g   k o ‘tarilish ig a  sabab  b o lldi:
—  M in g b o sh i  b o ‘lsa,  xotin i  b o rd ir?   X u d o   u rib ,  k u n - 
d osh  ustigam i?!
Bu  b esa ran jo m   savo llar  q izn in g   q u lo g ‘iga  ju d a   an iq  
esh itilg an   edi.  U   ikkala  q o i in in g   q an d a y   q ilib  k o ‘kragiga 
borib   q o lg an in i  o ‘zi  h a m   p ay q ay o lm ad i...  E ndi  u ning 
yuragi,  n o to b   b o ‘lgan  kabi,  ju d a   sust  u rm o q d a ,  rangi 
o q arg an   b u tu n   vujudi,  la tta   kabi,  b o ‘sh ash g an   ed i...  D e- 
vorga  su y an g a n ic h a,  b eh o l  o ‘tirib   qoldi.
M iyasida  u c h - to ‘rt  k u n   b u ru n   o ‘tg a n   v o q e a la r jo n la n - 
di.  M in g b o sh in in g   d aran g lag an   u y lari...  S e rta k a llu f  ziy- 
o fa tla r...  B ir-biri  b ila n   bu  q a d a r  in o q   b o 4 ib   k o 'rin g a n  
k u n d o s h la r...  S u lto n x o n n in g   b ird a n ig a   o ra d a n   y o ‘q 
b o ‘lib q o lish i...  S o ‘n g ra  m ing b o sh i  t o ‘g ‘risida  h a r  kim lar- 
d an   esh itg an   gaplari  q u lo q la rid a   ch in g lay   boshladi:  u  — 
o ‘lg u d ek   x o tin b o z ...  U   u c h   x o tin   o lib ,  b irg in a   qiz 
k o ‘rgan...  S h u n in g   alam ig a  ch id a y o lm a sd a n ,  o ‘zin i  h a r 
baloga  u ra d i...  D avlati,  boyligi,  h e c h   narsasi  tatim a y d i... 
0 ‘zi  o ‘lg u n d e k   x u n u k ,  b a d b a s h a ra ...  O d a m   k o ‘rsa 
q o ‘rq ad i...  S h u n d a y   boMsa  h a m   q a n d a y   ch iro y lik   va 
m o m iq d a y   q ayliqlari  b o r...  B e c h o ralarn in g   sh o ‘ri...
S o ‘ngra  b ird a n   u n in g   esiga  aravadagi  voqea  kelib 
tushdi:  S altan atx o rm in g   b ird an ig a  «m ingboshi»  deya 
b aq irish i...  shu  b a ro b a r  rangi  o ‘c h ib ,  o ‘zid a n   ketib 
yiqilishi...  K o ‘zin i  o c h g a n d a n   keyin  h a m m a g a   b ir-b ir 
q a ra b   olib,  b u n g a   kelg an d a,  uzoq  tik ilib ,  keyin  b ir­
d an ig a  o ‘zini  b u n in g   q u c h o g ‘iga  tash lag a n i...  S o ‘ngra 
ilgari  k u n ig in a  S alta n a tx o n n in g   onasi  kelib,  b u n in g  
onasi  b ila n   allan im alarn i  p ic h ir-p ic h ir  gaplashgani... 
S h u n d a n   beri  o ‘z  o n a sin in g   bunga  h a r  d a f a   ayag an - 
day  b o ‘lib  q arash lari...
O h ,  sh u   to p d a   S a lta n a tx o n   boMsaydi!  S h u   sirlam i 
o c h ib   b erib,  b u n in g   k o ‘nglini  tin c h la n tird im ik in ?   Balki 
b u   sirlarni  u  h a m   bilm as?..  Bilsa  arav ad a  ay tm asm id i? 
Y o ‘l  b o ‘yi  g ap lash ib   kelib,  h ec h   narsa  d e m a d i-k u .  Yo
79

y ash ira rm ik in ?  Y ashirsa  u n in g   d o ‘stligi  q ay e rd a  qoldi? 
O d am   d o ‘st  boM arm idi,  qalay!
Bu  o ‘ylar  Z eb in i  jo n   o ‘rto g lid an   fa rsax larch a  y iro q - 
larga  olib  ketdilar.  E ndi  u  n a  S alta n a tx o n n in g   k u lar  yuz- 
lariga  ish o n ad i,  n a  E n ax o n n in g ...  S hu  to p d a   u  ojiz  b ir 
m axluq,  q o ‘li  b o g ‘liq  b ir  qu l,  h e c h  
b ir  ish o n ad ig an  
kishisi  y o ‘q ,  y o lg iz   va  g ‘arib...
F aq at  b irgina  k ishining  u y d a  o ‘zi  u c h u n   kuyib  g a p ir- 
g an in i  o ‘yladi,  sh u   narsa  u n in g   k o ‘ngliga  task in   berd i. 
O n a ,  y o lg ‘iz  o n a ...  J o h il  va  b a g ‘rito sh   b ir  o ta n in g  
cheg arasiz  qaysarligi  va  teskariligi  o ld id a   ojiz  b ir  x o tin ... 
n im jo n   b ir  k o ‘ngil...
Ic h k a rid a   s u h b a t  d a v o m   e tm o q d a   e d i.  S o ‘z n in g  
ketishiga  q a ra b   o v o zlar  d am   k o ‘ta rila r,  d a m   bosilardi.
—  Siz  n im a  d ed in g iz,  siz?  —  d eb  s o ‘radi  kam pir.
U n in g   bu  savolidan  o c h iq   b ir  bezovtalik  sezilardi:
«Bu  soTi  o ‘lgur  u n a b   q o ‘ym adim ikan?!»
R azzoq  soT i  in d a m a sd a n ,  m iyigbida  ku lim sirab   tu ra r- 
di.  Bu  k u lim sira sh d a   b ir  m u g ‘o m b irlik   a sa ri,  «M en  
b o 'la m a n u   in d am ay   q o lam an m i?»   degan  ifo d ala r  b o ri­
d i...  K ulim sirash  b ila n   y an a  h a m   x u n u k ro q   k epataga  kir- 
g an  bash arasin i  k a m p ir  to m o n   k o ‘tarib   turib:
—  0 ‘sh a  betavfiq,  b en a m o z g a  qiz  b e ra m a n m i,  q a ­
lay?  —  dedi.
Bu  s o ‘zlard an   s o ‘n g  k am p irn in g   k o ‘ngli  b ir  o z  o ‘rn i- 
ga  tushdi.
—  X ayriyat...  S h u n d a y   ded in g izm i?
S o ‘fi  bu  d a f ’a  n o d o n   x o tin in i  m asxara  qilib  kuldi.
—  A hm oq!  —  dedi  u.  —  U larin g   allaq a y la rd an   d a ro - 
m ad  qilib  kelib,  z o ‘rg‘a  ipn in g   u c h in i  c h iq a rd i-y u ,  m en 
«yo‘q!»  d eb  to m d a n   ta ra sh a   tu sh g an d ay  ja v o b   b e ra m a n ­
m i?
—  H a ,  n im a  dedingiz?
—  Ishqilib  m ingboshi  bilan  q u d a   b o ‘lad ig an   jo y im  
y o ‘qligini  yaxshi  bilishdi...  Y an a  n im a   kerak?
S u h b at  ta m o m   b o ‘lib,  k a m p ir  tash q arig a  ch iq q a n id a  
Z ebi  holsiz  va  d a rm o n siz   d a rp a rd a   y o n ig a  c h o ‘zilgan, 
u n in g   hali  ju d a   y osh  va  jo n li  k o ‘z la rid a   k o ‘p  yillik 
m e h n a t  va  q iy n alish la rn in g   o g ‘ir  b ir  h o rg ‘inligi  k o ‘ri- 
n ardi.
80

*  
*  
*
R azz o q   s o ‘fin in g   b e h u d a   ta q v o d o rlik k a   su y an g an  
s o ‘zlari  va  Q u rb o n b ib in in g   q a y ta -q a y ta   ish o n tirish lari  ila 
Z eb in in g   k o ‘ngli  b ir  q a d a r  tin c h la n d i.  H o v u z  b o ‘yida, 
yosh  to lla rn in g   k o ‘m - k o ‘k  barg ch alari  o stid a,  hali  ham  
a lla q a n d a y  belgisiz b ir tashvish  va  h ad ik sirash   bilan  sizlab 
y o tgan  k o ‘ksini  y u m sh o q   sh ab ad ag a  b erib,  kashtasini 
tik a rk a n ,  u n in g   g ‘am li  ovozi  g ‘am li  kuylarni  sh abadaga 
q o ‘shib,  o lislarga  u za ta rd i.  A rava  bilan  u  y o q -b u   yoqqa 
q atn a y d ig a n   0 ‘lm asjo n   o ‘sh a  k u n d a n   b eri  yoMni  bu 
tarafg a  solganligidan  bu g ‘am li  ovoz  u n in g   q u lo g ig a   ham  
b a ’z i - b a ’z id a  
k irib  
q o la rd i. 
Y osh 
yigit 
o tin in g  
q o rin b o g ‘isini  m a h k a m ro q   b o g 1 lash  b ah o n asi  ila  aravani 
d e v o r  y o niga  t o ‘x ta ta r,  q o ‘li  o t  teg rasid a  aylan g an   holda 
b u tu n   vujudi  d e v o r  o sh ib   o ‘tay o tg an   q a d rd o n   va  yoqim li 
u n n i  ovlashga  tirish ard i.  Bir k u n   q am ch isi belida  b o ‘lgani 
h o ld a ,  d e v o r o sh a   k o ‘rin g an   to ld a n   x ip ch in   sin d irm o q ch i 
b o ‘lib,  arava  ustiga  c h iq d i,  u n d a   h a m   b o ‘yi  y etm ag a ch , 
tin c h   tu rm a g a n   kegaylarga  oyoq  q o ‘yib,  g ‘ildirakka  tir- 
m ash d i...  Bir  q o ‘li  b ilan   devorga  osilib.  y an a  b ir  qoMini 
tolga  u za tg a n   vaq tid a  k o ‘z  u ch i  Z ebiga  tushdi:  bu  v aqtda 
say rash d an   to ‘x tagan  u  tu tq u n   q u sh c h a   b u tu n   m eh rin i 
k a s h ta n in g   ila n g -b ila n g   k u n g u ra la rig a   q o ‘y g a n   edi. 
0 ‘tg a n -k e tg a n la r  g u m o n sira m a sin ,  d eb,  y ig itch a,  k o ‘z 
uch i  h a m o n   hovuz  b o ‘yida  boMgani  h o ld a ,  b ir  q o ‘li  bilan 
k ic h k in a   b ir  tol  n ovdasini  sindirishga  u rin a rd i.  N ih o y a t, 
k ic h k in a   n o v d a  qirs  etib   sin g ach ,  Z ebi  h a m   bosh ini 
k o ‘ta rib   q a ra d i,  d ev o rd a  erkak  k ishining  qoMini  k o ‘r- 
g a n id a n   keyin:
—  V oy,  o ‘la  qolay!  E rkak  kishi!  —  d eb  q ic h - 
q ird i...
Va  ov  yegan  q u sh d ay ,  kash tasin i  tash lab ,  ichkari 
to m o n g a   q o c h d i.  Bu  xil  natijan i  sira  k u tm ag an   yosh  yi­
git,  gavroni  q o ‘lid a,  h ay ro n   b o ‘lib  qoldi.  F aq at  o ‘sha 
to p d a   k o ‘c h a d a n   o ‘ta y o tg a n   b ir  taq v o d o m in g :
—  H oy,  b o la,  tush  bu  yoqqa!  —  degan  sovuq  ovozi 
un i  saro sim alik d an   uyg‘o tib   yubordi...
G i ld i r a k   u stid an   o ‘zini  aravaga  tash lag an   vaqtida 
ta q v o d o r  yoMovchi  hali  h a m   so ‘y la n m o q d a   edi:
—  Q a n d a y   b eh ay o   bolasan!  K a p -k a tta   to ‘n g ‘izday
81

b o ‘lib  q o lib san u ,  sh a rm u   h ay o   q ilm a sd a n ,  n o m a h ra m  
b o r  hovliga  q araysan-a!  S o ‘fi  k o ‘rg u n d a y   b o ‘lsa,  «go‘sht 
ketti!»  qiladi.  Ha!!!
Y osh  yigit  ikki  b e ti  q ip -q iz a rg a n   h o ld a   e sh itila r-e sh i- 
tilm as  b ir  ovoz  b ilan   z o ‘rg‘a - z o ‘rg ‘a:
—  O tim g a  gav ro n   sin d iray ,  d eg an   e d im -d a ...  —  deya 
oldi.
S o ‘n gra  n o u m id   q arash   b ilan   y an a  b ir  m a rta   d ev o r 
to m o n g a   k o ‘z  y u g u rtirg ac h ,  arava  u stid an   o tg a  h atlab , 
yoMiga  ketdi.
S o ‘nggi  x ab a r  b ilan   yuragi  siqilganini  b a h o n a   qilib, 
b ir kun  Z ebi  h a m   S alta n a tx o n la rn ik ig a   y o ‘l  oldi.  Z eb i  o l­
d id a   o ‘zin i  a y b d o r  san a g an   va  sh u n in g   u c h u n   k o ‘nglidan 
xijolat  to rtg a n   S a lta n a t  o ‘rto g ‘ini  o rtiq   d a ra ja d a   z o ‘r   h u r- 
m a t  b ila n   q a rsh i  o ld i.  U n in g   o ‘z  o ‘rto g ‘iga  q ilg an  
m u o m ilala rid a  h a tto   «pistoqi  t a ’zim »  q ab ilid an   b ir  turli 
y asam alik  asarlari  h a m   k o ‘rilardi.  Q ish lo q d ag i  v o q ea la r- 
n in g   tag id an   b ex a b ar b o ‘lgan  Z ebi  S a lta n a tn in g   b u   q a d a r 
m eh rib o n lash g a n in i  o ‘z  k o ‘nglida  b o sh q a  n arsaga  y o ‘y ar 
va...  c h in   k o ‘n gildan  x u rsa n d   b o ‘lardi.  N im a   u c h u n   xur- 
sand  b o ia r d i   bu  yosh  qiz?  U  b ilard ik im ,  0 ‘lm asjon 
S a lta n a tla r  o ilasin in g   yo n   q o ‘sh n isig in a  em as,  balki  o n a 
to m o n id a n   b ir  q a d a r  q arin d o sh i  va  b u   x o n a d o n n in g   eng 
q a d rd o n   bolasi.  S o ‘n gra  Z e b ila r  oilasi  singari  bu  o ilad a 
h am   erk ak   b o la  y o ‘q,  sh u   u c h u n   q o ‘shni  va  q a rin d o sh  
b o ig a n   bu  bo la  h a m m a   vaqt  shu  ho v lid a,  u  h o v lid an  
k o ‘ra  k o ‘p ro q   b u   hov lin in g   dastyori  va  yugurdagi.  U   b o ­
la  en d i  k a p -k a tta   yigit  b o l i b   q o lg an ...  h o z ir  uylan tirish  
t o ‘g ‘risida  ayni  o g l z   solad ig an   v aq tlari...  S a lta n a t  o ‘zi- 
n in g   bu  sevim li  q a rin d o sh ig a  bu  sevim li  o ‘rto g ‘ini  olib 
b e rm o q   istam ay d im i?  S a lta n a td a  bu  istak  b o lg a n d a n   k e­
y in ,  un i  o n asi  bilan  k a tta   onasi  bilm ay   q o lad im i?  O nasi 
bilan  k a tta   onasi  Z eb in i  y o m o n   k o ‘rad ilarm i?  Y o m o n  
k o 'rsa la r,  o ‘z  q izlarin i  u n g a   m u n c h a   jo n a jo n   o ‘rto q  
qildirib  q o ‘y arm id ilar?  Z ebi  S a lta n a td a n   k o ‘rgan  ixlos- 
larni  u n in g   o n a sid a n   va  k a tta   o n a sid a n   k o ‘rm ag a n m i? 
A yniqsa,  shu  safar?  Bu  safar  S a lta n a t  u n in g   teg rasid a  g ir- 
gir  aylan g an   b o l s a ,   u  ikki  keksa  x o tin   o ‘z  yoshlariga 
y arash a  p irp irash g a n   em asm i?  Z e b id a y   b ir  q izn in g   kelin 
b o l i b   kelishini  kim   istam aydi?  Q aysi  hovli  Z eb in i  o ‘z
82

q u c h o g ‘iga  o lish d an   to rtin a d i?   U c h ta   x o tin   ustiga  m in g ­
b o sh i  h a m   ta la b   b o ‘libdi-ku!..
B ech o ra  q izn in g   b u tu n   bu  sh irin   x ayollari  shu  b irgina 
«m ingboshi»  s o ‘zi  kelib  chiq ish i  bilan  b ir  varaqasiga 
p a ris h o n   b o ‘lib  s o c h ila d i,  t o ‘k ilg an   ta riq   k a b i,  h a r 
to m o n g a   tirq ira b   ketadi.  H aligi  sh irin   x ay o llar  bilan 
kulib,  t o ‘lib,  c h o ‘g ‘d ay  q izarib   tu rg a n   yu zlari,  garm sel 
te k k a n   ek in   kabi,  b ir  n afasd a  s o ‘lib,  o ‘lib,  u c h u g ‘d ek 
b o bzarib  q o lad i...
H a r  q alay ,  sevim li  o ‘rto g ‘id an   va  uning  o n a la rid a n  
k o ‘rgan  ixlos  va  h u rm a tla ri  u c h u n   haligi  m u lo h a z a  
o rq a sid a   Z ebi  x u rsa n d ,  u n in g   xursan d lig in i  k o ‘rib,  o ‘z 
g u n o h la rin in g  
k e c h irilg a n in i 
yo 
b o ‘lm a sa , 
a n c h a  
yeng illash g an in i  o ‘ylagan  S alti  va  u n in g   o n a la ri  x u r­
sa n d ...  Ikk ala  to m o n   h a m   b ir-b irin in g   k o ‘n g lid an   b e ­
x ab a r,  sh u   xilda  x u rsa n d lik k a  k o ‘m ildi.
Z eb in in g   bu  xursandligi,  alb a tta ,  k u za tg a n   m aqsadiga 
e rish m o q   b ilan g in a  p o y id o r  b o 'la rd i.  U  m aq sad   h a m , 
d o v o n   o sh u v   q a d a r  z o ‘r   b o ‘lm asd an ,  n ih o y ati  devorga 
osilib,  gav ro n   sin d irg an   yigitni  b ir  k o ‘rish d an   iborat  edi... 
F a q a t  c h o rb o z o rc h i  bilan  aravakashni  u y id a  u c h ra tm o q  
o son  n arsam i?  O M m asjonning  aravakashlikka  kirishgani- 
ga  faqat  t o ‘rt  oy  b o 'ld i,  lekin  sh u   t o ‘rt  oy  ich id a  to ‘rt 
m a rta   b u tu n   k e c h a -k u n d u z n i  u y id a  o ‘tk a z a   o ld im i?  
S a h a r  c h iq ib   k e ta d i,  yarim   k e c h a d a   kirib  keladi,  agar 
olisga  ketm asa!  O lisga  ketsa,  ik k i-u ch   ku n   o ‘tk azib   kela­
di.  B olasining  darb ad arlig ig a  a c h in g a n   o n a   o ‘sh a  kuni  — 
Z ebi  S a lta n a tla m ik ig a   b o rg a n   kuni:
—  H u n a r b o ‘lm ay  o ‘lsin!  —  dey a  s o ‘zlan d i.  —  B olam  
b e c h o ra n in g  y uzini  k u n   y o ru g ‘ida  k o ‘rolm ay m an !  Ish lab - 
ishlab  to p g a n i  n im a ?   T o p ib   keltirgani  n .m a ?  R o ‘zg ‘orga 
yuq  b o ‘lm aydi...  Q aym ogN ni  karv o n b o sh i  yalaydi,  a lb a t­
ta.  Bu  s h o ‘rlik la r  y u g u rg a n i-y u g u rg an ,  q a tn a g a n i-q a tn a - 
g an ,  karv o n b o sh i  —  o g ‘zin in g   yeli  b ilan   to p a d i...  Shu 
h a m   insofm i?
B unga  o ta n in g   g ‘ashi  keldi:
—  M u n c h a   jo v ray sa n ,  hay!  —  d ed i.  —  S h u k u r  qil- 
sang-chi!  Q im o rb o z   b o ‘lib,  b o r- y o ‘g ‘ingni  «gardkam »ga 
bersa,  n im a   qilard in g ?  A h m ad a lin in g   k a tta   o ‘g ‘liday  b u ­
tu n   r o ‘zg ‘o rin i  ichkilikka  sovursa,  n im a  q ilarding?  Ishga
83

kirganiga  t o ‘rt  oy  e n d i  boMdi.  H a lig ac h a  o z  to p g an  
b o ‘lsa,  b u n d a n   n ari  k o ‘p   to p a r.  H ali  yosh ,  ishlasin 
o zro q ...  M e h n a tsiz   ro h a t  b o rm i,  qalay!
—  Ishga  kirganiga  t o ‘rt  oy  b o ‘ld i-y u ,  to ‘rt  yillik  c h a r- 
c h a d i  bolam !  —  d ed i  o n a.  —  T o ‘rt  yillik  qarid i  bolam ! 
B ola  tu g ‘ish,  k a tta   qilish  o so n m i?  K o‘c h a - k o ‘yda  yurib, 
gapira  berasizlar-d a!  «T o‘rt  oy  e n d i  b o id i-y a !..»   O glz in - 
gizn in g   b ir  c h e k a sid a n   ch iq ad i!..  Y o ‘q,  aravakashligi 
qursin!  B oshqa  ishga  b eram iz...  b o ‘lm ad i  bu.  B oshini 
yesin  karvoning!..
—  B oshqa  ish  o so n ,  d ey sa n m i?  —  d eb   e ’tiro z   qildi 
ota.  —  D u n y o d a   o so n   ish  b o rm i?  P uling b o ‘lsa,  d av latin g  
b o is a ,  o g ‘zing  bilan  gapirib  to p san g ...  q a n i  ed i...  Bu 
d a v la tn i  x u d o v a n d i  k a rim   h a m m a g a   b e rm a s   ekan! 
B erganga  b e ra r  ekan!
O n a   b o ‘sh  kelm adi:
—  B erm ad i,  d eb  y otaverasizm i?  —  d e d i  yan a.  — 
«O lm a  p ish ,  o g ‘zim ga  tush!»  b ilan   b o ‘lad im i?  A xtargan 
topadi!  Istasangiz,  bolan g izg a d u ru stro q   kasb  h a m   to p ila - 
di.  Sal  m u n d o q   d a m   olib  yayraydigan  b o ‘lsin-da!
—  K ech ag in a  q izlar  b ilan   q ish lo q q a  b o rib ,  b ir  hafta 
o ‘y n ab   keldi-ku!
O ta n in g   shu  «qizlar  bilan»  d eg an   s o ‘zlari  0 ‘lm asjo n  
ten g lik   yigitlar  o g ‘zid a n   ch iq ad ig a n   d ara ja d a ,  h a ro ra t  va 
iliqlik  b ilan ,  tu rtib   aytilgan  edi.  O n a   d a rh o l  payqadi:
—  Y oshingiz  ellikka  b o rib   qolsa  h a m ,  «qizlar»ga  q i- 
ziq m ay   o ‘ling!  « Q izlar  b ilan»,  d eb   b ir  m o y lab   aytasizki! 
S hu  aftingizga  y an a  qiz  olgingiz  bor!  B o‘yiga  y etgan 
o ‘g ‘lingizni  o ‘ylang  aw al!
O ta  u  to m o n d a   q a h -q a h   o tib   kuldi.
—  S en ,  —  d ed i  u,  —  q ish lo q q a  b o rib ,  b ir h a fta   yayrab 
k elganidan  gapir!
O n a  ja v o b n i  d arro v   taxladi:
—  Besh  ku n   yayrab  kelganiga  m en   q a n c h a   narsa  so tib  
b e rd im ,  bild in g izm i?  —  d ed i.  —  U c h   k o ‘ylaklik  c h it,  ik­
ki  b elb o g 1,  S a lta n a tx o n n in g   b ir  faran g   ro ‘m o lin i  so t- 
dirdim !
—  K im ga  b erd in g   p u lin i?  0 ‘lm asing,  hali,  sh u n c h a  
p u ln i  yeb  keldim i?
—  Q a y erd a  0 ‘lm as  yeydi!..  0 ‘lm as  b ir  c h a q a   h am
84

yegani  y o ‘q.  O t-a ra v a n in g   ijarasiga,  d e b   k arv o n -b o sh ig a 
b erd im .  « E n d i,  b ir  o y g ac h a,  b ir  c h a q a   h a m   b e rm a y m an  
senga!»  degan  e k a n ,  b o la  s h o ‘rlik  y ig la g u n d a y  b o ‘lib  kel­
di.  U n g a  ja v r  b o ‘lm asin ,  d eb ,  S altan atx o n   ikkovim iz, 
b iso tim iz d a n   n arsa  so tib   t o ‘g ‘riladik.  H e c h   n arsad an  
x abarin g iz  y o ‘q ,  g ap ira  b erasiz-da!
K u lish d an   to ‘x tab   e n d i  jid d iy lash g a n   o ta   yan a  e ’tiro z 
qilib  b ir  narsa  d e m o q c h i  edi,  d a ric h a d a n   S a lta n a t  bilan 
Z eb in in g   c h iq ib   kelishi  u n i  b o sh in i  quyi  solib,  k o ‘chaga 
c h iq ib   ketishga  m ajb u r  qildi.
Z ebi  S a lta n a tla rn ik id a   tu rib ,  bu  ay tish u v n in g   b a ‘zi 
jo y larin i  esh itg an ,  o ‘z  b oshiga  balo   k eltirayozgan  qishloq 
safarin in g   bu  y o ‘qsil  x o n a d o n la r  u c h u n   ju d a   q im m a tg a 
tu s h g a n in i  e n d i  b ilg a n   e d i.  S h u n in g   u c h u n   d a rro v  
o ‘rto g ‘id a n   koyidi:
—  Q ish lo q q a  h a m m a m iz   birga  borib   edik.  O g‘irini 
o ‘zingiz  b ilan   O im a s jo n n in g   oyisiga to rtd irib siz -d a!  M en 
h a m   q o ‘s h ilish a rd im -k u ...
S a lta n a t  h a m   o ‘rto g ‘ini  d arro v   o ‘z  q u c h o g ‘iga  oldi.
—  B itta  r o ‘m ol  k etd i,  xolos,  —  d ed i.  —  U n i  h am  
m in g b o sh in ik id a n   o ‘rab  k elm ad im m i?  0 ‘ziniki  o ‘ziga 
b o ‘ldi,  jo n im !
—  O im a s j o n n i n g   o n a s i-c h i?   —  d e d i  Z e b i.  — 
B e c h o ra n in g   uyi  k u y ib d i-k u .  Y o ‘q,  o ‘rto q ,  ertaga  m en  
sizga  b ir  narsa  y u b o ram an !  A lb atta,  y uboram an!
S a lta n a t  bu  t o ‘g ‘rida  Z e b id a n   h a tto   q u ru q   s o ‘zn in g  
o ‘z in i  h a m   e sh itm o q   istam as  edi.  S h u n in g   u c h u n   darrov 
s o ‘zni  b o sh q a   to m o n g a   burdi:
—  Y uring,  b o im a s a !  O im a s jo n n in g   oyisini  yu p atib  
chiqaylik...
Bu  s o ‘z  b ilan   b irga  o ‘r to g in in g   q o ii d a n   to rtib ,  d a r- 
c h a   to m o n g a   bosh lad i.
Z e b in in g   k o ‘ngli  y a n a   o ‘ksib  q o ld i.  O im a s j o n  
k e c h a d a n   beri  y o ‘q  edi.  K ech  p a y td a   k elarm ik in ,  deb 
q o r o n g i   tu sh g u n c h a   qolsa  ham   b o la d a n   d a ra k   b o im a d i. 
S a lta n a t  b ila n   o n a la ri  un i  y otib  q o lm o q q a   q istasalar-d a, 
o ta s in in g   q a h r id a n   q o ‘rq ib ,  sira  u n a m a d i.  Q o r o n g i  
tu sh ib   q o lg an lig id a n ,  «Yosh  narsa  y o lg iz   k etm asin » ,  d eb 
b ir  k a m p im i  q o 's h ib   berdilar.  B ular  d arv o z a d a n   chiq ib , 
m uyulishga  y etg an d a  u  y o q d a n   O im a s jo n   k o ‘rindi:  c h a r-
85

ch ag an   o tin i  h o rg ‘in -h o rg ‘in  q a m c h ila b ,  a sta -a sta   su d - 
ra lm o q d a  edi.  Ikkalasi  b ir-b irin i  k o ‘rishdi,  tan ish d i... 
Z ebi  eh tiy o tsiz  to ‘xtab  q o ld i,  0 ‘lm asjo n   h a m   o ‘zi  p ay q a - 
m asd an   o tin in g   b o sh in i  to rtd i...  F a q a t,  na  unisi  b ir  narsa 
dey a  o ld i,  n a  b u n isi  ov o zin i  ch iq arish g a  b o tin d i.  U la r 
o ‘m ig a  —  « n o m a h ra m la r  q asd id an   q o ‘rish»  vazifasini 
ustiga  olgan  k a m p ir  u h   soldi:
—  H ay,  n im ag a  t o ‘x tadingiz?  —  d ed i  Z eb ig a  qarab. 
—  O im a s jo n ,  n im ag a  to ‘x tad in g ,  b o la m ?   —  d ed i  u n g a 
to m o n   burilib.
0 ‘lm asjo n  jav o b   ep lay   oldi:
—  S izni  k o ‘rib  t o ‘x tad im ,  xola!  —  d e d i  u.  —  Y o ‘l 
b o ‘lsin  k ech  k irganda?
—  M en  b u   m e h m o n n i  k u za tib   b o ra y o tirm a n ,  —  d ed i 
k a m p ir.  S o ‘n g ra ,  b ir-ik k i  q a d a m   b o s g a c h ,  o rq a sig a  
qayrilib:  —  T ez  b o rin g ,  oyingiz  tashvish  to rtib   qoldi!  — 
d ed i...
Va  Z eb in in g   k etid an   y o ‘lga tu sh d i.  Z ebi  h a m   k a m p ir- 
d a n   q o ‘rq ib ,  o rq a sig a   q a ra y o lm a s d a n ,  le k in   k o ‘ngli 
o ‘y nagan  va  ikki  tizzasi  yengilgina  q altirag a n   h o ld a   te z - 
tez  yurib  ketdi.
Bu  y o q d a   otiga  serzard a  q a m c h i  b e rg a n   O im a s jo n ­
ning  h o r g l n   vujudi  bu  qaltis  u c h ra sh u v n in g   g u ld iram a 
olo v id a  y o n a rk a n ,  o ‘z id a n   b e g o n a   b o l i b   k eta y o tg a n  
Z eb in in g   k o ‘z larid a  y irik -y irik   m arv a rid   d o n a la ri y iltira r- 
di...
V II
Ikkala  yosh  k o ‘ngil  q o r o n g i  m u h itn in g   o g l r   k ish a n - 
lariga  b o g la n g a n   h o ld a   n o u m id   m u h a b b a t  b ilan   b ir-b ir- 
larining  h a sra tid a   e n tik a r  ek an ...
A kbarali  m in g b o sh i,  k uchli  p an jalari  orasiga  olib, 
yangi  b ir  g az etn i  g ljim la m o q d a   va  q im o rb o zlarg a  xos 
o g ‘zi  m ay m o q lik   ila  gazet  y o zg a n la rn i  s o ‘k m o q d a   edi.
Ja d id la r  to m o n id a n   h a fta d a   ikki  m a rta   z o ‘rg‘a  c h iq a - 
riladigan  b ir  g az etad a  m a n a   shu  b e sh -o lti  o g l z   s o ‘z  b o ­
ridi:
« ...b o lu s in in g   ho k im i  m u tlo q i  o ‘lan  A kbarali  m in g ­
boshi  b u tu n   b o lu s n in g   y agona  usuli  ja d id a   m ak tab in i
8 6

bogMatib,  m u a llim in i  h aq   b e rm a sd a n   h ay d a td ird i...  U c h  
o y gina d av o m  e ta   o lm ish   bu  m ak tab   m illat b o lalarin a  o z- 
d a  b o ‘Isa  o q -q o ra n i  ta n itd irm o q q a   m uvaffaq  boMmish 
edi.  M in g b o sh in in g   o ‘zi  esa  h a r  sa n a   b ir  e v la n m o q d a n , 
x o tin   y a n g ila m o q d a n   b o ‘sh alm ay d u r...  U ch  xotin i  ustiga 
y an a  t o ‘rtin c h isin i,  h a tto   b e s h -o lti-e ttin c h isin i...  h a m  
oluvga  q arshi  em as.



Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   4   5   6   7   8   9   10   11   ...   29


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2019
ma'muriyatiga murojaat qiling